Plà director del Monestir de Sant Feliu de Guíxols

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

CLIENT AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS ARQUITECTE DIRECTOR DE L’EQUIP DE PROJECTE ALBERT PLÀ i GISBERT

BARCELONA, ABRIL 2004

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

INDEX

PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS 0. DADES PRELIMINARS ..........................................................................................................................Pàgina 1 0.1.PROMOTOR 0.2..AUTOR PROJECTE 0.3. EMPLAÇAMENT 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DE LA CONVE-NIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL PLA ..Pàgina 2 2.

PROPOSTA D’ESTUDIS QUE JUSTIFICAN ELS CRITERIS D’ACTUACIÓ DEFINITS AL PLA DIRECTOR ....................................................................................... Pàgina 7 2.1. DEFINICIÓ I EVOLUCIÓ D’ESPAIS I LA SEVA FUNCIÓ EN EL CONJUNT MONÀSTIC DE S. FELIU DE GUíXOLS ................................................................. Pàgina 7 2.2. PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES. ........................................ Pàgina 44 2.3. PREVISIÓ D’AIXECAMENTS TOPOGRÀFICS ........................................................................ Pàgina 93 2.4. ANÀLISI CONSTRUCTIVA I ESTRUCTURAL ......................................................................... Pàgina 96 2.5. PROPOSTA DE CENTRE CULTURAL. USOS ........................................................................ Pàgina 102

3. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ DE L’ESTAT ACTUAL DEL BÉ I REPORTATGE FOTOGRÀFIC .......... Pàgina 123 4. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ DE L’ESTAT ACTUAL DE L’ENTORN . REPORTATGE FOTOGRÀFIC. Pàgina 138 5. CRITERIS I PROGRAMA D’INTERVENCIÓ QUE ES PROPOSA. ...................................................... Pàgina 143 6. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ DE LA PROPOSTA SOBRE EL BÉ. ........................................................ Pàgina 146 7. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ DE LA PROPOSTA SOBRE L’ENTORN I LA RELACIÓ AMB EL BÉ .............................................................................................. Pàgina 157

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

DADES PRELIMINARS. 1.1 PROMOTORS. L’organisme que encarrega el plà es: AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Plaça Mercat, 6-9 17220 Sant Feliu de Guíxols

EQUIP DE PROJECTE. L’equip de projecte està format per: Robert Brufau, Dr. Arquitecte Carles Gracia, Eng. Tècnic en Topografia José Ramón Hevia, Arquitecte Lluisa Matas, Restauradora

DADES PRELIMINARS

Ramón Parramon, Ll. Belles Arts Conxa Peig, LL. Història del’Art Albert Pla i Solants, Estudiant d’Arq. Tècnica Alberto Sanchez, Arquitecte Tècnic Pepo Segura, Fotògraf d’Arquitectura Monterrat Tenas, Arqueòloga/Historiadora Beatriz Vallespin, Interiorista Marius Vendrell, Geòleg El director de l’equip és l’Arquitecte Albert Pla i Gisbert , col·legiat nº 6972/8 del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, amb despatx professional al carrer Roger de Llúria núm. 119121, àtic.-1ª. 08037 Barcelona.

1.3. EMPLAÇAMENT. L’emplaçament de l’edifici objecte de la intervenció segons el present projecte és a la plaça del Monestir s/n, del municipi de Sant Feliu de Guíxols, a la comarca del Baix Empordà, provincia de Girona.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DEL PLA DIRECTOR D’INTERVENCIÓ EN EL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

1.1.

Justificació i necessitat d’un pla director global 1.1.1. Antecedents 1.1.2. Situació actual

1.2.

1.

1.2.1. Relació de zones o àmbits arquitectònics que integren el conjunt monàstic 1.2.2. Estat actual de les restes conservades

MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL PLA.

Memòria descriptiva

1.3.

Criteris d’actuació

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Un informe redactat per Jeroni Martorell l’any 19493 ja manifestava la conveniència de projectar un pla director general per la conservació i rehabilitació del conjunt, i resaltava tres

1.1.

JUSTIFICACIÓ I NECESSITAT D’UN PLA DIRECTOR GENERAL

punts: I. Se trata de un conjunto monumental valioso, digno de que se mejore su situación. El

1.1.1. Antecedents

Pórtico es algo único, sobresaliente en la historia del Arte.

El monestir de Sant Feliu de Guíxols es un conjunt monumental que engloba restes

II. El Estado ha declarado Monumento Histórico-Artístico, no sólo el referido Pórtico, obra de

arquitectòniques i arqueològiques des del s. VI-VII fins l’any 1835, data en que els

los siglos X-XI, sino también los restos del Monasterio construido en la Edad Media, y en los

benedictins van abandonar el monestir degut a la Desamortització, i aquest passar a ser

siglos XVI y XVIII.

propietat de l’Estat amb tots el seus bens. L’edifici de l’església i les habitacions de l’abat es

III. Parece oportuno que, previo el debido asesoramiento, el Ayuntamiento examine la

retornaren a la diòcesis de Girona; el temple fou convertit en església parroquial i la casa de

conveniencia de formular un plan de rehabilitación del Monasterio, procediendo a restaurarlo

l’abat fou destinada a vivenda pel rector. La resta d’edificis i terrenys del recinte monàstic de

y destinándolo en cuanto sea posible a fines de acción social o cultural.

Sant Feliu varen ser venuts com a bens públics, o es destinaren, prèvia adaptació, a successives funcions fins l’actualitat.

Desprès de la primera intervenció feta el 1930-1931, -en la qual es va recuperar el que restava del’ antic pòrtic de Porta Ferrada-, fins a la actualitat s’han succeït en aquest conjunt

El seu ampli recinte conforma un valuós conjunt arquitectònic tan per la seva extensió com

monumental una sèrie d’actuacions puntuals, -unes exigides per la seva funció actual i altres

pel ric ventall de construccions i espais que integra, testimonis d’una llarga experiència i

de caire més arqueològic amb la voluntat d’iniciar un estudi per la comprensió de

evolució arquitectònica.

construccions no identificades-, que ajudesin a interpretar la complexitat arquitectònica evolutiva i històrica del conjunt-, però mai s’ha dissenyat un pla global d’intervenció que 1

Fou inclòs en el Catàleg de Monuments Històrics i Artístics Nacionals el 3 de juny de 1931.

cohesionès les intervencions en el conjunt i ajudes a compendre la seva complexitat

Les primeres intervencions i projectes per recuperar i restaurà algunes parts del monestir i el

arquitectònica i evolutiva. Aquesta manca d’un pla director fa que les actuacions realitzades

seu entorn es realitzaren entre 1930-1931. Foren dirigides per l’arquitecte Jeroni Martorell

en els edificis i construccions monàstiques disgreguin i confonguin la unitat i evolució

que actuava alhora com a representant de les dues institucions que les impulsaven, la

d’aquest conjunt arquitectònic i arqueològic.

2

Diputació de Barcelona (SCCM) i Amics de l’Art Vell, la primera entitat es responsabilitzà d’aixecar el plànols del conjunt i dissenyar el projecte de restauració, la segona de les despeses econòmiques i de dirigir l’obra. Jeroni Martorell va comptar amb la col.laboració de l’arquitecte Bordás.

1

Cfr. edición Oficial de Monumentos Nacionales. Catàlogo de los declarados nacionales Arquitectònico e HistòricoArtísticos, Madrid 1932 p. 254, 2 Jeroni Martorell era director del Servei de Monuments Històrics de la Diputació de Barcelona

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS 1.1.2 Situació actual De la importancia arquitectònica i artìstica d’aquest conjunt monumental i del seu estat actual

1.2.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA DEL CONJUNT MONUMENTAL

es dedueix l’urgència, -ineludible avui-, d’elaborar un pla director d’intervenció i d’establir uns criteris d’actuació adequats a fi de que les construccions i espais poguin ser recuperats a

Per tal de poder definir i comprendre arquitectònicament i arqueològicament el conjunt

partir de la seva correcta identificació i relació dins el conjunt i tractats de forma global,

monumental de Sant Feliu hem establert els seguents nivells: 1.2.1. Descripció i identificació de zones o àmbits monàstics segons les seves funcions

unitària i evolutiva.

1.2.2. Estat de les restes arquitectòniques i arqueològiques conservades Solament des d’una correcta interpretació i recuperació d’aquest conjunt

serà possible

establir i dissenyar una conservació i rehabilitació original, que alhora permetrà fer

1.2.1. Relació de zones o àmbits arquitectònics que integren el conjunt monàstic

compatibles els edificis conservats amb usos actuals, -activitats socials y culturals-, i convertir-los per si mateixos en un be cultural viu capaç de generar un dinamisme que enllaçi

En el recinte monàstic de Sant Feliu de Guíxols com a monestir benedictí (s. X-1835) s’hi poden

el pasat amb el present i viceversa sense distorsions ni vulgaritzacions.

identificar les següents zones o àmbits funcionals, tenint en compte que anaren evolucionant i canviant d’ubicació al llarg dels segles:

El pla director avui ha de ser expresiu d’una recerca innovadora en qualitat de memòria històrica i arquitectònica, i original per aconseguir convertir el conjunt monumental en un be generador de cultura, d’identificació i convivència i també de beneficis.

A) Perìmetre del recinte que integra les construccions i espais monàstics El conjunt de Sant Feliu de Guíxols es un monestir-fortalesa amb un caràcter estràtegic i defensiu molt acusat per les solucions construcives que presenta en el seu perìmetre de tacament. o

Perìmetre de muralla defensiva i/o mur de separació de l’exterior (segons les èpoques)

o

Sistema

defensiu:

torres, camí

de

ronda,

merlets,

matacans,

escarpa

(o

alambor),fossat i contraescarpa. o

Ponts i portes d’accès al recinte monàstic

B) Zona de vida monàstica: El monestir de Sant Feliu presenta una irregularitat en l’organització de la zona d’espais de vida domèstica comunitària, ja que no els organitza entorn un claustre amb pati centrat com es habitual en tot monestir benedictì.

3

Cfr. C.H.U.T. Don Jerónimo Martorell opina sobre nuestro Cenobio, nº agost de 1949

o

Resoldre la possible existència de claustres, la seva ubicació i tipologìa.

o

Problema del pòrtic de Portaferrada i la seva relació amb la zona de vida monàstica.

o

Habitacions o palau de l’abat

o

Ofisines (serveis pùblics) per atendre els drets senyorials del monestir: forn de

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS destret, botiga del vi, botiga de l’oli, etc.

restes conservades son escasses i disperses, necessiten una lectura arquitectònica per tal

o

Horts del monestir:l’hort de l’abat, l’hort de clausura del monestir, l’hort dit de Donadiu

de pogué determinar una aproximació dels edificis que el conformaven i la seva distribució en

o

Pous, mines, fonts i sinies existents dins el recinte monàstic, així com el sistema de

el recinte. Però del s. XIV

canalització de l’aigua neta i residual. El pou de glaç

permeten identificar i delimitar algunes parts i la seva evolució arquitectònica com ara:

endavant, les dades documentals i les restes conservades

l’església, els cementiris, i part del sistema defensiu, així com la ubicació, en el perfil C) Àmbits de culte:

arquitectònic- d’alguns espais de vida monàstica i de les ofisines on el monestir exercia

L’església monàstica dedicada a S. Feliu (des del s. XVII a la Mare de Dèu) amb els

alguns dels seus drets senyorials: el forn de destret, la venta del vi, etc. Es obvi que entre la

seus absis i capelles i sagristia

gran remodelació del monestir feta al llarg del s. XIV fins a les construccions de nova planta

o

Altres capelles i altars del recinte monàstic: advocació i ubicació

del s. XVIII -que substituïren els antics espais de vida comunitària i ampliaren el recinte

o

L’església quasi parroquial de Sant Nicolau

monàstic per la part sud-occidental-, pogueren fer-se adaptacions que actualment solament

o

es podrien deduir d’un estudi acurat de les restes arquitectòniques, de l’organització i funció C) Zones d’enterrament:

dels espais i per altres mitjans.

Les darreres obres i projectes (1790-1806) fets en el

o

Cementiri denominat de la Mota, estigué en ús fins l’any 1833

monestir abans de l’exclaustració dels monjos foren per ampliar l’església, però aquesta

o

Cementiri de Sant Nicolau, primeres dades apareixen l’any 1342

reforma queda sense acabar per els esdeveniments històrics i per falta de recursos.

o

Zona d’enterraments privilegiats o nobles (pòrtic església-interior esglèsia)

o

Zona d’enterraments d’abats (exterior esglèsia- interior església i subsól absis)

Per tal de definir i ubicar adequadament cadascun d’aquest espais i la seva evolució en el

o

Cementiri dels monjos

recinte monàstic es necessari un estudi pel seguiment i sistematització de les dades en les fonts documentals, gràfiques i fotogràfiques; una lectura arquitectònica d’aquestes fonts; un

D) Espais i restes de construccions anteriors al monestir del s. X

estudi de les funcions dels espais i construccions; establir l’evolució de les diferents etapes

Dins del recinte monàstic es troben espais i restes arquitectòniques i arqueològiques que son

constructives i remodelacions; un estudi arquitectònic i arqueològic de les restes

anteriors a la fundació del monestir benedictì del s. X i que varèn ser reutilitzades o

conservades; estudi dels materials; estudi topogràfic.

destruides per les noves construccions.

•

Mausoleu o martyrium octogonal en el subsól de la torre del Fum

•

Restes de fonaments de murs que delimiten antics espais en la zona nord del

1.2.2 Estat actual de les restes conservades

portic de Portaferrada, avui sense delimitar ni identificar

El conjunt monumental de Sant Feliu actualment presenta restes arquitectòniques i

•

Zona amb enterraments anteriors al s. X a la part nord-occidental del monestir

arquelògiques amb diferent estat d’identificació i conservació:

•

Fonaments i primer nivell dels murs de la torre del Corn de trets tardoromans o

El recinte monàstic de Sant Feliu conforma un valuós conjunt arquitectònic tan per la seva extensió com pel ric ventall de construccions i espais que integra, testimonis d’una llarga

Restes i espais identificats de gran interès per l’extensió conservada i de valor

testimonial únic, com: -

La part del sistema defensiu del s. XIV que va ser adaptat a la nova

experiència i evolució arquitectònica.

construcció gòtica de la capçalera de l’església. Aquest integrava i renovava

La fundació de l’actual monestir de Sant Feliu de Guíxols es situa entre els anys 940-966,

alhora construccions de segles anteriors,la Torre del Corn i la Torre del Fum.

però la fundació es va fer sobre un nucli ja existent de construccions eclesiàstiques primitives (s. VI-VII) possiblement abandonades i que es tenia intenció de rehabilitar o recuperar. Des d’aquest inici com a monestir benedictí fins a el s. XIII les dades documentals conegudes i les

-

Les construccions monàstiques del s. XVIII , -dues ales formant un angle obert orientat cap el sud-, que substituïren els antics espais de vida monàstica.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS o

Restes i espais recuperats en part que plantegen problemes de tipologia, datació,

a la absència d’un pla director general per la recuperació del recinte monàstic que es deriva

funció, definició i evolució arquitectònica encara no resolts:

de les dificultats d’estudi i interpretació que presenten part de les restes i espais

-

la Portaferrada,

-

les torres del Corn i del Fum,

-

l’espai de secció octogonal que serveix de fonament a la torre del Fum,

-

la planimetría de l’església romànica de la qual nomès es conserva part de la

-

arquitectònics.

1.2.3. Criteris d’actuació

volta de la nau i la seva façana occidental

El pla especial d’intervenció en el conjunt monumental del monestir proposat per l’Ajuntament

els antics espais de vida monàstica ubicats sobre l’esglèsia

de Sant Feliu de Guixols exigeixplantejar de nou la necessitat de solucionar aquesta carència esencial per projectar una bona rehabilitació i d’establir criteris generals d’actuació.

o

Restes i espais soterrats no identificats, i d’altres per excavar com: -

fragment en talús, -alambor- de l’antic perímetre defensiu de la muralla del monastir del s.XIII-XIV

-

les conduccions d’aigua des de la mina del costat sud-occidental fins els edificis monàstics

-

l’entorn i l’interior de la torre del Corn

-

la plaça d’entrada al monestir

-

etc.

La importància de les restes del conjunt reclama la necessitat d’un estudi arquitectònic i evolutiu complert i global dels edificis que l’integren. Els estudis fets fins ara no abasten el conjunt monàstic globalment, son estudis monogràfics o de prospeccions parcials d’algunes construccions o parts, a mès presenten un enfocament de tipus històric i estilístic, o bé arqueològic, i no tan arquitectònic. Per la qual cosa la comprensió del conjunt monumental i de la seva evolució es actualment incompleta i parcial, malgrat que des de fa més de cinquanta anys s’ha contemplat la conveniència de formular un pla general de rehabilitació i restauració.

Fins els anys 1960 no es reprendran obres de restauració oficials, i entorn al 1968-70 es presentaran projectes per l’enjardinament de l’entorn. De l’any 1985 es el projecte de Pau Mª Monguio i Francesc Vayreda per restaurar i adaptar una part dels espais de vida monàstica (ala sud) com a seu d’estudis de a Universitat de Girona. Els darrers treballs de rehabilitació en el monestir foren projectats l’any 1998 per l’arquitecte Ramón Mª Castells i es centraren en la Portaferrada Fins aquí les intervencions fetes han estat necessàries però puntuals i convencionals, degut

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

2.1. IDENTIFICACIÓ D’ESPAIS I FUNCIÓ EN EL CONJUNT MONÀSTIC DE SANT FELIU DE GUÍXOLS. ORIGEN I EVOLUCIÓ (s.X-1835)

2.

PROPOSTA D’ESTUDIS QUE JUSTIFIQUEN ELS CRITERIS D’ACTUACIÓ DEFINITS AL PLA DIRECTOR

PART I A) Delimitació del perímetre murat i sistema defensiu B) Els espais de l’àmbit de vida monàstica i la seva evolució

Conxa Peig cpeig@cir.unica.edu

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Aquest estudi té l’objectiu d’identificar edificis, construccions i espais que configuraren el conjunt monumental de Sant Feliu de Guíxols al llarg de la seva història com a monestir, tan dels que encara es conserven o es poden conservar com dels desapareguts, ja que la seva presència, -encara que avui no sigui física-, incideix en la configuració dels espais que els han substituït.

Per poder rehabilitar creativament i qualitativament un espai, -sense perdre la connexió amb la seva identitat original-, es necessari comprendre el seu origen, configuració i funció primigènia així com l’evolució recorreguda fins avui, recursos indispensables per determinar

correctament un pla

director d’intervenció en el seus espais.

Aquest estudi presenta una estructura bàsica per sistematizar i concreta un mètode adequat per endegar i dessenvolupar una recerca arquitectònica que li era deguda fa temps al conjunt monumental de Sant Feliu de Guíxols i que convindria extendre a la vila i al seu entorn natural, ja que des del seu origen etaven estretement vinculats.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS aspecte: Hoy la grandiosa fàbrica moderna no podía caber dentro del recinto murado de un

A. Delimitació del perímetre murallat i sistema defensiu

castillo [ 1906, p. 181].

Aquest mur amb funció de tanca que possiblement es construì amb les ampliacions del s.

El conjunt monumental de Sant Feliu de Guíxols era un monestir-fortalesa amb un caràcter

XVIII fou destruït a finals del s. XIX, possiblement l’any 1897, segons testimoni d’algunes

estràtegic i defensiu molt acusat, constatble per les solucions construcives que presenta la seva

fotografies d’època.

muralla i torres.

Del l’antic sistema defensiu avui es conserven restes o notìcies dels següents elements:

A.1.3. Ponts i portes d’accès al recinte monàstic L’evolució dels punts d’accès i entrada al recinte monàstic es complexe i està pendent de

A.1. El mur de tanca del conjunt monàstic, perìmetre i tipologia

difinir a partir de les excavacions plantejades. Però es poden mencionar: -

Segons les fonts documentals els accesos al recinte monàstic des de la vila eren:

A.1.1. Muralla defensiva

el Portal d’en Orench (dit tambè d’Alambó) citat en documents dels anys 1528, 1542,

De la muralla original monàstica es desconeix el seu origen i tipologia, possiblement en el

1547, 1568, 1573, 1616, al cantó nord-est

moment de la fundació o restauració del monestir, -s. X-, es podria haver reutilitzat una

el Pont dit del Monestir que creuava la riera desprès del Portal d’en Orench senyalat en

muralla o torre ja existent; aquest estudi està pendent de futures excavacions.

el plànol de 1743 amb el nº 1

Les fonts documentals dels s. XII-XIII esmenten explícitament l’existència d’una muralla que

el Portal del Piló (o del pont de pedra)

encerclava el recinte monàstic, independent del de la vila de S. Feliu de Guíxols. Entre 1363-

el Pont de Pedra que continuava després del Portal del Piló cap el monestir, construït

1376 es varen fer remodelacions i millores en aquesta muralla i el seu sistema defensiu.

l’any 1586

De 1377 a 1391 es plantejaren i discutiren diferents projectes per unir el recinte murat de la

la Portella de l’Om (1528). Possiblement aquest accès estaria relacionat amb la zona del

vila i el recinte murat del monestir a fi de configurar una sola fortalesa més segura i resistent.

monestir on existia un Om, lloc on l’abat convocava quan era necessàri els jurats de la

Entre 1391-99 es duu a terme aquesta unió.

vila de San Feliu per decidir sobre els diferents assumptes. La costum era convocar la

L’any 1696 la fortalesa unificada de vila-monestir fou destruida per les tropes franceses que

universitat de la vila sota l’om que hi havia al costat de l’entrada del monestir segons ho

anularen el perìmetre de muralla que envoltava la vila i part de la del monestir.

confirmen diversos documents des de l’any 1258, 1350 etc.

La muralla monàstica que restà dempeus, ja inútil per la seva funció, en part va desapareixer

l’Arxiu Municipal de S. Feliu de Guíxols i el Llibre Verbell, fol. XIII-XIV ; Lambert Font,

per les obres d’ampliació dels edificis monàstics fetes entre els anys 1723-43, solament es

1959]. M. Lambert Font diu que aquest Om estava situat devant la Portaferrada [cfr.

conservà un tram de la part nord integrant-lo a un nou disseny de façana.

Lambert Font, Ancora agost 1960] -

[cfr. ms nº 39 pergamì de

Segons els plànols de 1723-30 i 1743 els accesos o portes existents en el perìmetre del

A.1.2. Mur de separació de l’exterior

recinte monàstic eren:

Plànols i gravats del monestir presenten a partir de 1747 un mur de separació (no muralla)

En el plànol de 1723-30 els accesos i portes antics eren: cfr. nº 1 La primera Antrade del

que aïllava el recinte monàstic de l’exterior. El seu perímetre apareix clarament en el plànol i

Monestir Vell, cel obert; nº 2 lo Portal Vell ab las canes Vellas; nº 3 Segona Antrade del

l’alçat de 1743.

Monestir Vell;, nº 11: lo camí del Templa. Els accesos i portes noves projectades eran: nº

El seu origen fou degut a l’obra nova dels edificis monacals feta a començaments del s. XVIII

1 Portaria; nº 2 Antrada de la portaria.

(construccions del bisbe Panyelles) que anul.laren l’antiga muralla del monestir i part del cementiri de la Mota al ampliar la seu recinte per aquesta part. J. Villanueva que visita S. Feliu de Guíxols entorn l’any 1816 diu: Hoy se ha ensanchado el monasterio fuera del recinto de los muros [cfr. tomo XV p. 5]; G. Barraquer, tambè fa referència en la seva obra aquest

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS En el plànol i alçat de 1743 els accesos antics eran: cfr. nº 1 Pont sobre la riera per accedir al cami que conduia a l’esglesia; nº 2 Tres graons per accedir al nivell del camí que condueix a l’església.

nº 2 graons del camí a la església

Portal nº 88

Portal de San Benet nº 86 nº 1 Pont del monestir Les portes noves eran: la nº 76 El portal de San Benet, i la nº 88 el portal que donava a l’hort de clausura del monestir.

nº 86 Portal de San Benet

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS A.2. Tipologia i elements del sistema defensiu A.2.1. Torres:

2ª) Torre del Fum, la seva construcció es situa entre els s. X-XI, pertany a la fundació del

Hi han identificades 7 torres en el perìmetre de murat del monestir:

monestir. S’aixeca sobre un edifici anterior de planta octogonal de trests tardoromans (mauselou o martyrium?). Fou remodelada en diferents èpoques entre el s. XIII-XVII. Segons Gonzalez Hurtebise en el segle XVI-XVII aquesta torre es denominava com a baluarte del noviciado [cfr. Gonzalez Hurtebise,p. 90]

Façana occidental flanquejada per la torre del Fum i la torre del Corn 1ª) Torre del Corn, de secció quadrada. Es la més antiga, els seus fonaments i PB son d’època tardo-romana. D’origen anterior a la fundació o restauració monàstica del s. X. Te aditaments d’època romànica i gótica a la P1ª i a la terrassa.

Torre el Corn, fot. llegat LL. Esteva

Restes de la torre del Corn

Torre del Fum, N-O Fotografia Llegat L. Esteva

Torre del Fum, S-O Fotografia Llegat L. Esteva

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Detall de la Torre del Fum cantó nord part superior 3ª, 4ª, 5ª, 6ª i 7ª) Altres 5 torres, -de tipologia diferent a les anteriors-, construïdes sobre els 5 ábsis de la capçalera gòtica de l’església, aixecades en el s. XIV

A.2.3. Existència d’un sistema d’escarpa (alambor), fossat i contraescarpa

L’afegitó d’un sistema d’escarpa - fossat - contraescarpa per reforçar la defensa del monestir s’inicià entorn l’any 1277 amb la construcció del fossat i possiblement es va anant completant Façana Nord, torre construïda sobre l’absis del braç nord del creuer

en anys posteriors; finalment el seu traçat es degué ampliar quan es va unir (1391-99) amb el recinte murat de la vila.

El plànol de 1723 nº 5 fortalessa y Contraescarpa vella y lo pou de glas, senyala el que restava en aquesta data de la contraescarpa en la muralla nord del conjunt monàstic.

Algunes fonts documentals esmenten altres torres que, o bé per la ubicació en que es

L’existència d’aquest sistema en la muralla monàstica queda demostrat també per la

situen, o pel nom que s’els hi don, -com ara Torre d’en Colomer-, no s’identifiquen amb les

identificació d’una part de l’escarpa (o alambor) de la muralla sud-occidental, - anul.lada per

citades. Falta un estudi més aprofondit del tema, que aclareixi alhora la denominació

les construccions del bisbe Panyelles 1723-43-, sota la construcció actualment conservada

alternativa que es dona a algunes torres.

[cfr. informe sobre aquestes restes en l’estudi presentat en el projecte de la Fase I del pla d’intervenció].

A.2.2. Camí de ronda amb el seus merlets i matacans

La nova identificació d’aquestes restes proposta en el nostre estudi podria ajudar a identificar

El camí de ronda que unia per la part superior del recinte amurallat tots els punts importants

el traçat original de la muralla del segles XIII-XIV. La possibilitat de que el fossat

per la defensa del monestir (les torres), fou projectat i construit en el s. XIV-XV, junt amb els

acompanya el tram d’escarpa, -trobat en el subsòl d’una de les sales de l’actual Museu

merlets que resegueixen el seu perìmetre i els matacans existents en alguns panys d’aquest

d’Història-, continues en direcció a l’actual porta de San Benet està fonamentada en el

itinerari.

desnivell en que aquesta s’aixeca.

Conveniència d’establir la relació existent entre l’ùltim nivell o pis de Portaferrada i l’itinerari del camí de ronda.

que

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS important del reduit perìmetre antic. Els nous edificis van ser el resultat de dos projectes

B. EDIFICIS I ESPAIS EN LA ZONA DE VIDA MONÀSTICA

diferents:

Segons la informació extreta de fonts documentals i dels plànols del s. XVIII en l’àmbit destinat a

El primer correspon a un plànol datat entorn els anys 1723-30. Aquest projecte d’autor

vida conventual es poden distingir els següents espais i edificis:

desconegut presenta l’idea d’un magnìfic claustre quadrat amb sortidor central entorn el qual es disposaven les estançes conventuals. El plantejament resulta un tant utòpic no

B.1. Disposició dels espais de vida conventual segons la regla benedictina

sols per la magnitud sinò tambè per que el desnivell que presenta el terreny en el cantó

El monestir de Sant Feliu presenta una irregularitat (o potser nomès es desconeixement de la

sud-occidental fa gairebè impossible la instalació de les respectives galeries del claustre,

solució arquitectònica que presentava el monestir i la seva evolució ?) en l’organització de la zona

de fet son les que no es van construir mai. D’acord amb aquest projecte es va construir la

d’espais de vida comunitària, ja que aquesta no es presenta organitzada entorn un claustre centrat

gàleria oriental.

com es habitual en tot monestir benedictì.

B.1.1. La questió de la tipologia, ubicació i evolució del claustre monàstic al monestir de San Feliu de Guíxols.

L’estat de la quëstió d’aquest espai, actualment poc definit i investigat, ja ens informa que la seva resolució no va seguir les pautes ordinàries en aquest monestir, potser degut al seu perfil de fortalesa. El que fa necessari establir l’itineràri o evolució que va seguir al llarg de l’història del conjunt monàstic.

B.1.2. Ubicació i organització dels espais de vida monàstica Els espais de vida monàstica: sala capitular, refectori, dormitori, scriptorium, arxiu, etc. varèn tenir diferents ubicacions al llarg de l’història d’aquest monestir. De forma global podem distingir els següents canvis: -

Des de la fundació s. X fins l’obra gótica de l’esglèsia de principis del s. XIV es coneix molt poc de la ubicació i estructura d’aquests espais

-

Del s. XV fins a principis del s. XVIII (abans de 1723), hi ha nòticies de que estaven situats en dos nivells o pisos superiors de l’edifici de l’esglèsia i construccions annexes a aquest ( torre del Fum, Torre del Corn, sagristia, etc.), cfr. en els plànols de 1723-30, 1743 i alçat de 1743 espais antics de color groc

-

A principis del s. XVIII aquests espais es desplaçen a una ampliació feta al cantó sudoccidental del monestir. Entre 1723 i 1747 per iniciativa del bisbe de Mallorca Benet Panyelles, -que havia estat abad del monestir-, es van construir de nova planta dos

Plànol del projecte realitzat entre 1723-30. Arxiu Històric de San Feliu Guíxols

edificis que s’extenien cap el cantó sud i cap el cantó de ponent respectivament, i a on es situaren els nous espais de vida comunitària. Aquestes construccions varen canviar

El segon projecte datat l’any 1743 ve representat en una planta general del monestir i

totalment l’antiga distribució interna del monestir i constituïren una ampliació molt

un dibuix alçat, fet per Pau Trillas. Aquest anul.la efectivament les galeries sud i

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS occidental del claustre anterior i planteja la construcció d’un gran pati d’entrada pel cantó nord entorn el qual s’organitzaren les ofisines de treball del convent i els serveis pùblics o Planta general del projecte 1743. Arxiu Històric de S. Feliu de Guíxols senyorials que exercia el monestir sobre la vila.

El dibuix alçat aporta una informació molt valuosa per conèixer la disposició en aquesta

La planta general presenta dos nivells de construcció PB i P1 de l’ala de ponent canviant la

data, -1743-, de l’antiga construcció adosada a la pared nord de l’església amb una PB de

soluciò proposada en el projecte anterior cfr. aquesta planta en els plànol de 1723 i 1743.

gran alçada, i dues plantes a sobre P1 i P2 , en segon terme es veu la torre del Fum

Tambè reflectirà l’existència de petits canvis en la PB de l’ala sud ja construida respecte el

representada com a campanar,cfr. construccions de color groc dibuix alçat de 1743.

projecte proposat en 1723.

Dibuix alçat del monestir el projecte 1743. Arxiu Històric de S. Feliu de Guíxols Aquest dibuix denota que la decoració i estructura de la porta d’entrada al vestìbul del convent ja estva com a mìnim dissenyada, ja que representa amb detall la porta avui existent en aquest lloc; no aixì la porta de San Benet dibuixada en aquest alçat.

Comparar els dos projectes entre si i amb l’estat actual del monestir ha resultat orientador per treure deduccions [cfr. l’estudi dels plànols i llegendes de 1723 i 1743 en la proposta

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS del projecte de la fase I], ja que prioritariàment eran els espais menys coneguts i els

B.1.3.

d’intervenció mès directa en la Fase I.

contruccions del s. XVIII

Existiren projectes i reformes posteriors (abans de la exclaustració de 1835) que

Del refator dels monjos construit durant la primera ampliació de 1723 es conserven avui

incidiren en les construccions monàstiques precedents, pero dels quals es desconeixen

gairebé intactes els seus murs i els cinc trams de volta. Es podrien recuperar els seguents

actualment les seves memòries i plànols. Les nòtices existents son:

elements: pùlpit del lector, escala per accedir aquest pùlpit, oberta en el gruix del mur i que

-

Un projecte realitzat per Josep Ignasi March

(1742-1806) militar expert en

Descripció

d’alguns

espais

monàstics

conservats

actualment

en

forma angle, pica d’aigua

construccions militars, a qui se li demanà un projecte d’ampliació de l’esglèsia i

Plànol general de planta baixac. 1723-30, PB detall refator

d’altres obres en el monestir. Entre 1791-1793 va realitzar cinc plànols que varèn ser considerats incompetents, això i la Gran Guerra de 1794 va aturar les obres de reforma.

-

Posteriorment es demanà a l’arquitecte Simò Ferrer que realitzes un nou plànol per les obres, el juliol de 1796.

pica aigua

Com a resum direm que G. Barraquer ja observava (1896) que l’organització dels espais

pùlpit

monàstics a Sant Feliu era força irregular: …la grandiosa fábrica moderna … Fórmanla cuatro alas de edificio como la mayoria de los conventos, más colocadas en posición muy diferente a la común. No describen alrededor de un claustro un cuadrado u otra figura rectangular; sino que, partiendo del lado occidental de los pies del templo trazan una cruz. El brazo que, adherido al poniente de la iglesia, corre para Mediodía, contiene la abadía,

escala

colocada sobre la sacristia y sus dependencias. El que, adherido a la fachada se extiende hacia oriente, la entrada al coro y otras oficinas, y las dos restantes, que largamente caminan

Plànol planta baixa del monestir 1743, PB detall refactor

para Norte y poniente, numerosas celdas sobre las oficinas de refectorio, cocina y otras.

Estas cuatro alas constituyen lo en 1835 edificado…

Al Norte del actual edificio le daba acceso un desahogado patio, cuya puerta exterior conocida con el nombre de puerta de San Benito, miraba a Oriente. Esta puerta, hoy [1906] aislada, continua en pie. Cruzada ella y el patio, otra fronteriza a la primera, y como ésta adornada, daba entrada al monasterio. Consta éste de un piso bajo y tres altos… La construcción de este monasterio data de la segunda mitad del siglo XVIII. [1906, p. 182].

escala

pùlpit

les

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Es convenient senyalar també que la volta de canó pintada al fresc que existeix actualment Actualment l’espai del refator esta utilitzat com a biblioteca, del pùlpit ha desaparegut la

en l’ample passadís que flanqueixa l’antic refator (cfr. plànol 1723-30 nº 19 i plànol 1743 nº

tarima però queda l’arc de la porta penjada en el mur. L’escala resta sencera i inutilitzada.

17) correspon al lloc on hi havia emplaçat un altar des de la primera ampliació de 1723-30, i que es va mantenir en la de 1743. Aquest altar estava arrambat a una paret que tancava aquest passadís pel cantó sud, per aquest motiu existeix un desnivell en el sòl.

altar Detall de les voltes del refator dels monjos, actual biblioteca

Plànol 1723-30 Detall del passadís nº 19

Detall de l’accès i porta del pùlpit del lector en l’antic refator

Plànol 1743 Detall del passadís nº 17

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS así le procuró su paternidad guarecer con el nuevo muro y paredes foranas que hoy vemos, Les pintures corresponen a la primera meitat del s. XVIII, son de poca qualitat i presenten

pareciéndoles que mejor se conservaria este fuerte así unido entre sus torres, que si se

iconogràficament els emblemes utilitzats per l’ordre de San Benet en aquesta època.

extendiese fuera de ellas con claustros y nuevos edificios [cfr. transcripció recollida per Gonzalez Hurtebise, p. 89]. Alonso Cano concil.lia hipoteticament les dues interpretacions avui enfrontades, però tampoc n’argumenta cap solidament.

Emili Grahit, -historiador del monestir de S. Feliu de Guíxols-, i Manuel Almedo, -arquitecte-, en el seu informe dirigit a la Comisió de Monuments de Girona el 30 de Gener de 1896 no es mostren segurs a l’hora de determinar la identitat de Portaferrada: Este pórtico … consta de dos cuerpos: el de abajo compueto de tres arcos de herradura, siendo el central más bajo y principio de otro;… La regularidad de las líneas laterales de la obra y la falta de adornos nos inducen a creer que no se trata de una galería de claustro como se ha supuesto. … Sin embargo no nos permitimos afirmaciones categóricas y terminantes, esperando que los trabajos que se realicen arrojen mayor luz. [cfr. transcripció de l’ informe en Gonzalez Hurtebise, p. 89] Altres informacions documentals son: -

desnivel

Un document de l’any 1277, - existent en l’Arxiu d’Hisenda de Girona-, i citat per E. Grahit en Memorias y noticias para la historia de la villa de S. Feliu de Guíxols (Girona 1874) ap. X, fou copiat per Gonzalez Hurtebise: … seu operabuntur infra portam ferratam in predicto monasterio guixalense et in parietibus qui sunt forani

Passadís amb la volta pintada i desnivell

Detall de les restes de fresc

circum quaque ad ipsum monasterium sicut porta ferrata est sita et constructa in ipsis foranis parietibus antedictis tam scilicet in eisdem parietibus foranis sicut est

B.1.4. El pòrtic de Portaferrada (PB i nivells superiors) i la seva relació amb la zona de

ipsa porta ferrata in ipsis quam infra eosdem parietes in quibus cumque locis fiat

vida monàstica.

de cetero ibi opus… [ Gonzalez Hurtebise, ms 780, fol. 37]

L’interpretació i definició d’aquest espai pivota sobre dues interpretacions: la que el defineix

-

segons A. Cano, l’abat Bernat de Torroella (1433-60) va fer sobre el claustre

com a pòrtic d’entrada el monestir i que unia les dues torres de defensa, -Fum i Corn-, i la

(pòrtic de Portaferrada ?) un dormitori

segona que el considera com l’ùnica part conservada de l’antic claustre monàstic.

Gonzalez Hurtebise, p. 91 i cfr. Alonso Cano, fol 153v.]

Es obvi que segons l’interpretació donada l’ùs o funció varia i tambè la construcció. El

-

consistent en 6 petites cel.les [cfr.

Segons Gonzalez Hurtebise l’abat J. Casals durant el seu primer trieni de govern

testimoni de A. Cano, -que fou abad del monestir (1617-1621) escrit en el seu Discurso

1565-68 : mando labrar la piedra de canteria de la antigua puerta ferrada, o sea la

general de este antiquísimo Monasterio, en que se trata su fundación y continua la sucesión

inmediata a la puerta de la Torre, por las ventanas de la mayordomía y que servía

de los Abades… i publicat l’any 1606-, diu que desprès de l’invasió del rei francès Felip

de acceso a la iglesia, levantando desde sus cimientos la esquina del baluarte del

l’Ardit, que va cremar la torre del Fum, l’abat Gilabert (1281-89) restaurà el monestir: … y

noviciado [cfr. Gonzalez Hurtebise, p. 92]

fortificándose lo mejor que pudo sin tratar de hacer de nuevo el claustro viejo, que quizá le

-

El 22 d’agost de l’any 1575 es proposa la sol.licitut per recuperar el pòrtic de

habían abatido por el suelo, dejando solamente en pie el paño que està más pegado a la

l’esglèsia tal com era antigament [cfr. Manual de Acuerdos de 1569 a 1575, sesión

torre mayor que agora sirve de signo para entrar al choro y por ventura que por el resguardo

22 de agosto de 1575]

de la torre del cuerno no pudieron destruirlo también los enemigos. Así como se lo dejaron,

-

Un informe sobre l’església del monestir datat el 4 de maig de 1602 i fet pel jutge

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Pau Pla, diu sobra Portaferrada: … usque ad portale vetus, vulgo dictum Porta ferrea quod est in dicta ecclesia et antiquitus, ut dicitur, solebant ingredi per dictum

Segons el plànol de 1723-30, -que senyala les construccions antigues (color groc) existents

portale euntes ad dictam ecclesiam, antequam portale maius dictae ecclesiae

abans del nou projecte d’ampliació-, l’ùs o funció del nivell de PB del pòrtic de Portaferrada

esset factum… Item fuit visum ante ianuas dicti portalis veteris sepulcra

era, -cfr. nº 10 -, Lo Signe lloc de ceremònia i on es signaven documents, espai representatiu

defunctorum lapidea et alia demonstrantia ibi antiquitus fuisse cimiterium, et etiam

e important en la vida monàstica, però segons A. Cano aquest espai estaria a nivell de P1

fuerunt ibi isae tres mensurae lapideae, affixaein quodam scamno lapideo sive

abans de l’entrada al cor de l’església que agora sirve de signo para entrar al choro.

podio. Item fuit visum et mensuratum dictum portale sive porta vulgo nuncupata

Per altra banda, segons les restes conegudes i les descripcions de J Villanueva fetes l’any

Porta ferrea, habens de altitudine duodecim palmos et de latitudine sex palmos, et

1806-1807 el nivell de PB de Portaferrada estava destinat a zona d’enterraments privilegiats:

fuit visum habere portas ligneas veteres, et ut ex illius inspectione apparet, dictum

Un sepulcro queda en ellos, y cerca de él se dice un responsorio el día de ánimas por

portale est multo vetustius quam aliud portale per quod hodie pervenitur ad

sufragio de las de los Reyes, Condes y nobles que allì están enterrados: “Regum, militum et

ecclesiam, quod ut est dictum, … [cfr. J.M. Marqués, Dades sobre el temple

comitum”, dice la oración. [Tomo XV, p. 5]. I, en un informe fet pel jutge apostòlic Pau Pla,

monàstic i parroquial de Sant Feliu de Guíxols (s. XV-XVII) apendix nº 1, p. 101]

l’any 1602, es diu que a Portaferrada es trobaben les mesures de pedra que servien per mesurar les prestacions de gra que rebien els monjos [cfr. J.M. Marqués, Dades sobre el

La necessitat d’establir l’origen i evolució del perfil arquitectònic de Portaferrada aixì com el

temple monàstic i parroquial de Sant Feliu de Guíxols (s. XV-XVII) p. 89 i 101] . Això pot fer

de la seva funció queda palès, però el nostre estudi es centrarà fonalmentalment en el seu ùs

pensar que Portaferrada poguès tenir comunicació directa amb alguna de les portes que

a principis del s. XVIII d’acord amb l’objectiu a cobrir i exigit pel projecte.

comunicaven el monestir amb l’exterior.

També convé senyalar que les restes conservades de Portaferrada apunten a que originàriament deuria tenir més de tres arcades, perque a cada extrem s’intueixen altres dues, del que en resulterien cinc arcades. El ritme d’aquestes es més dificil de difinir, tenint en compte que la central es més baixa que les altres dues, A-B-A, l’hipòtesi sobre el ritme de les cinc possibles arcades seria A-A-B-A-A. També es impostant constatar que la porta d’entrada a l’església no esta centrada respecte a aquest ritme d’arcades, i que l’alineació d’aquestes no presenta la mateixa orientació que la façana de l’església. Aquestes aspectes es tindrien que poder explicar en l’interprtació de Portaferrada.

B.2. Habitacions o palau de l’abat

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Aquesta zona de representació del monestir va estar ubicada en dos llocs diferents: -

Del s. ? al s. XVI en la P1ª i P2ª de la torre del Fum: La celda existente en esta torre campanario era conocida por la “Galera”, porque estaba cubierta de madera como la popa de una galera, y habia sido con anterioridad al siglo XVI, la cámara abacial, en la que el abad recibía y tenía audiencia [cfr. González Hurtebise, 1905, p. 96 i cfr. Actas de 1610-1616 por Fr. Jaime Serra y Fr. Agustín Garreta, fol. 9 Archivo de hacienda de Gerona]

-

Fra Miquel Sobrarias al final del seu primer trienei com abat 1584-87 edifica una nova càmara abacial: Edificó las hospederías, mayordomía y cámara abacial. [cfr.

Gonzalez Hurtebise, p. 93]

-

G. Barraquer en la seva descripció del monestir a finals del s. XIX diu: … la abadia, colocada sobre la sacristía y sus dependencias. [cfr. G. Barraquer 1906 p. 182] ... Actualmente [1906] el templo continua siendo parroquia. El monasterio alberga la guardia civil, los carabineros y creo que las escuelas municipales. La abadia la ocupa el párroco, el cual tiene la huerta del abad, que cae a espaldas del ábside. Las demás viñas, huertas y bienes han sido vendidos por el Estado. [cfr. G. Barraquer 1906 p. 185]

Façana de les construccions actuals des de l’hort de l’Abat

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS B.3. Ofisines (serveis pùblics) per atendre els drets senyorials del monestir Amb aquest concepte s’identifiquen les construccions existents en el recinte monàstics per atendre els drets del monestir sobre la cocció del pa, la venta del ví i del oli, etc., i que tambè varèn anar canvian de situació segons les reformes esmentades del monestir.

Es important distingir aquests espais destinats a serveis pùblics, -per la qual cosa tenien que ser accesibles per la gent de la vila-, dels espais destinats a bodega i celler pels monjos, ubicats a zona de clausura.

Hem identificat alguns d’aquests espais d’ús públic, (cfr. llegenda del pànol de 1723-30): forn de destret, botiga del vi (nº 12), botiga de l’oli (nº 13), pou de glaç (nº 5). En el plànol general de 1743 les botigues es situen en l’espais nº 48a i 48b i les sitges amb els nº 50 i 51 Projecte de 1723-30

nº 13 botiga oli

Projecte de 1743

Sitges antigues (¿)

nº 48 a botiga oli

nº 48 b celler (¿)

nº 12 celler nº 5 pou glaç (¿)

Fotografies del llegat de Ll. Esteva, detalls d’excavacions a la zona de ofisines velles

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

B.4 Horts del monestir: Sant Feliu es dels pocs monestirs on encara seria possible recuperar i rehabilitar els espais destinants a horts dins del seu recinte.

Gonzalez Hurtebise informa de que l’abat Miquel Sobrarias durant el primer trieni de govern 1584-87: creó las huertas del monasterio e hizo en ellas caminos para mayor comodidad [Gonzalez Hurtebise, p. 93]. Gaietà Barraquer aporta una informació valuosa al descriure’ls despres de visitats el juliol de 1897: “… No tenían menores proporciones las huertas y viñas que, ceñidas de la reglamentaria y aquí muy larga cerca, las [construcciones monacales] circuían por todos lados, menos por el de la villa , o sea el orient [?], ocupado por la gran plaza de San Benito, que daba entrada a la iglesia y por la mentada del mismo nombre” [cfr.

Barraquer (1906) p.179 i 182]. Aquest autor senyala l’existència de 3 zones destinades a horts: -

Hort de l’Abat: “Al Sur, o sea tras del ábside, caía la huerta del Abad, y al occidente y Norte buenas viñas que se extendían hasta el primer camino de los dos que suben a Monticalvari” [cfr. Barraquer (1906) p. 182] cfr. plànol de 1743 nº 24

Estat actual de la zona de les ofisines velles

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Un altre Hort ( el de Donadíu ?): “ otra huerta cercada de pared, contigua a la anterior, -

Hort dit de clausura o del monestir: “…Una huerta dentro de clausura, su cabida de 7

con 2 norias, de cabida 10 vesanas de regadío y secano de primera calidad, con casa y

½ y 1/16 de tierra, parte regadío, y parte secano, cercado de pared, con caballeriza,

corral,…” [cfr. Barraquer (1906) p. 183] cfr. plànol de 1743 nº 8. Aquest espai actualment

cocheria y gallinero a ella contiguo, y el uso del agua del pozo del monasterio,…” [cfr.

en via pùblica i parking.

Barraquer (1906) p. 183] cfr. plànol de 1743 nº 31; “La actual fuente del León caía en el huerto del monasterio donde daba su mina. ” [cfr. Barraquer (1906) p. 183]

Aquest tres horts estan representats en el plànol general de 1743, la descripció de G. Barraquer ha permès identificar-los i situar-los.

Gonzalez Hurtebise diu que el bisbe Benet Panyelles entre 1730-43 amplià la seva extensió: Informado de que la huerta vieja daba escaso redimiento por haberse derrumbado la cerca circundante, mandó colocar otra que abrazese también el campo contiguo, pagando por todo 2.874 libras. [cfr. Gonzalez Hurtebise, p. 94]

Distribució dels horts del monestir en el plànol general de 1743

HORT DE L’ABAT

HORT DE CLAUSURA DEL MONESTIR

Ampliació (¿)

Ampliació

(¿) UN ALTRE HORT (Donadíu ?)

Actualment part de l’hort de clausura del monestir es una finca privada. En aquesta part s’hi troba la mina i la font

Senyalització dels horts monàstics feta sobre una copia del plànol general de 1743

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Sant Benet, no es propi del monestir. Actualment aquesta mina es troba dins les finques de les families Blasco i de la Peña [ cfr. Informatiu de l’Arxiu i Museu de Sant Feliu de Guíxols, novembre 1995 nº 23]

B.5. Mines d’aigua, pous, brolladors, fonts i sínies Dins el recinte monàstic s’hi troben dues mines d’aigua que se senyalen en el plànol de 1743: -

una a l’extrem sud de l’hort de l’Abat, plànol 1743 nº 25, representada per una petita

Mina d’aigua de l’hort de clausura del Monestir, cfr. detall del plànol general de 1743

portella, una aixeta i l’escut del monestir amb tres camps.

Font amb màscara de lleó

Plànol de 1723-30, detall de la mina Entrada mina, amb portella i aixeta Basa o pica d’aigua

Estat actual de la mina de l’hort de l’Abat Aquesta mina avui encara es conserva i requeriria una prospecció arqueològica.

-

Conducció d’aigua de la mina al monestir

l’altra mina esta situada al cantó sud-occidental de l’hort de clausura o del monestir, plànol 1743 nº 32, representada per una petita porta i l’aixeta al costat d’una pica d’aigua o basa quadrada damunt la qual hi ha una font decorada amb una màscara de lleó. Aquì l’escut no esta dibuixat l’escut sobre la porta com l’anterior sino dins l’àmbit de l’hort de clausura, en el marge occidental del plànol; esta dibuixat a plumilla i pertany a l’ordre de

Escut de l’ordre de San Benet

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Es desconeix la data de construcció d’aquestes mines, Gonzàlez Hurtebise esmenta que l’abat Sobrarías en 1616: hizo las bóvedas próximas al pozo y otras mejoras que seria prolijo enumerar [Gonzàlez Hurtebise 1905 p. 93]. Si aquestes voltes son les de la mina encara que cite pou.

Els pous nomès apareixen senyalats i identificats com a tals en el plànol de 1743 amb brocal, columnes i corriola: -

un, a l’hort de l’abat, nº 23 del plànol 1743 senyalat amb secció de la boca i l’alçat.

-

l’altra, solament s’ identifica com a tal en el dibuix alçat de 1743 nº 79 on es representa l’alçat del brocal, però esta dins la part a construir, ubicat dins in petit pati clos adossat (extrem nord) a les construccions que pel cantó occidental tanquen el gran pati del monestir. En el plànol de 1743 es pot identificar la seva secció gràcies a la informació anterior la seva secció.

Gonzalez Hurtebise dona informació sobre els pous del monestir refernt a principis del s.

XVII: El abad Areválo (1601-1604) … En 1604 arregló las piezas del pozo. … También hizo

Detall del Dibuix alçat general del monestir any 1743, senyalant la situació del pou en un petit

[el abad] Sobrarias [en el 4º trienio 1607-1610] las bóvedas próximas al pozo y otras mejoras

pati tancat -nº 79- però no cobert, al canto nord-occidental del gran pati d’entrada

( cfr. Canalar de actes de 1610 fins 1616 per Fr. J. Serra y A. garreta fº 28v Archivo de Hacienda, Gerona). [cfr. Gonzalez Hurtebise, p. 93]

En canvi, en el plànol de 1723-30 només se senyalen i identifiquen dos brolladors o surtidors (color vermell), que no apareixen com a construïts en el plànol posterior de 1743: -

un, al pati o claustre de la porteria, nº 5 Clastro de la portaria ab lo Surtidor del plànol de 1723-30, dibuixat amb secció i alçat

-

l’altra, al centre del magnífic i utòpic claustre monàstic nº 12 del plànol de 1723-30, dibuixat com l’anterior amb secció i alçat

brollador claustre

Pou de l’hort de l’Abat, detall plànol general de 1743 nº 23

Brollador pati porteria

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

Una font senyalada en el plànol de 1743 nº 32 ha pogut ser identificada gràcies a la

La informació existent sobre les sínies del monestir s’ha trobat en les fonts documentals.

descripció feta per Gaietà Barraquer: “La actual fuente del León caía en el huerto del

Gràcies a la descripció de G. Barraquer es coneix que hi havia dues sinies: otra huerta

monasterio donde daba su mina. ” [cfr. Barraquer (1906) p. 183].

cercada de pared, contigua a la anterior [hort de clausura del monestir] con 2 norias de cabida 10 vesanes de regadío y secano de primera calidad con casa y corral [cfr. Barraquer (1906) p. 183]. Per aquesta descripció es tindrien de situar en la zona nord-occidental, si es consulta el plànol general de 1743 aquesta part coincideix amb la descripció de l’hort que tenia les dues sínies, però en aquest plànol manca un bon tros del marge de la citada part.

Un altra autor E. Zaragoza [ cfr. E. Zaragoza, Ancora, nº 2099 (1988) p. 2] transcriu, -al estudiar la nova església parroquial que es volia construi l’any 1791-, una nota escrita en el llibre de baptismes de 1791 i que aporta una dada interessant per ubicar una sínia: A lo onze de maig de mil setcens moranta hu … Acabat el respons s’encaminà dita processó ab lo mateix ordre cap a la era y arriban a la horta de dalt, cerca la reixa per ahon hixen las

Font amb màscara de lleo

ayguas del monestir, se obri la paret de dita horta y se entra a dins, ahon y havia una cinia inútil, se benehi segons o conforme la benedicció porta lo ordinari per osera per a posar los osos dels fidels difunts que se traurien dels fonaments necessaris per a dit campanà e yglesia…

[cfr. Arxiu Parroquial Llibres de baptismes, vol. XII, fol. 84r];

posteriorment tambè en cita un altre del día 29 de maig de 1791: es benehi conforme el Ritual de est bisbat de Gerona per nou sementiri lo hort del Sr. Antoni Torres y Pellicer (a est fi comprat antes per los Srs. Comissaris de la obra de la noba iglésia que se edifica) contigo S’ubica, doncs, al costat de la mina del l’hort del clausura o del monestir. Un altra font es

el hort dit ben Benedictus, per ser de poca capacitat y no més que interina la sínia, que

conserva al costat de l’entrada de la mina de l’hort de l’Abat, actualment no presenta

expresa la partida del 11 de maig del present any… [cfr. Arxiu Parroquial Llibres de

decoració.

baptismes, vol. XII, fol. 88r]

B.6. Sistema de canalització d’aigua neta i residual (clavegueres) Falta un estudi acurat d’aquest tema tan en les fonts documentals, i dels interessants testimonis del Sr. Nestor Sanchiz arrel d’obres efectuades al monestir, com de les dades que podrien aportar prospecions arqueològiques i estudis topogràfics.

Font al costat de la mina de l’hort de l’Abat.

Avui només queda la boca del canó

L’any 1611 el cabilde del monestir va acordar construir lo necesari per condu{ir al monestir las aigües de Monti Calvari [cfr. Canalar d’Actes de 1610 fins 1616 per Fr. J. Serra i A. Garreta fº 17 v. i cfr. Gonzalez Hurtebise, p. 93] El plànol de 1743 senyala algunes de les conduccions d’aigua existents en el monestir abans

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS d’aquesta data (senyalades amb color groc nº 3 i altra sense numerar): -

nº 3, canalització senyalada com una línea grogua que cruea en direcció O-E el denominat hort de Donadíu (?)

-

canalització més grossa (sense numerar) que parteix de la mina existent en la part alta de l’hort de clausura del monestir i creuant-lo arriba fins a la porta nº 88 del pati d’entrada al monestir i que dona al citat hort

Mina d’aigua

Conducció d’aigua de la mina al monestir travessant l’hort de clausura

Plànol general de 1743, detall de les conduccions senyalades a l’hort de Donadiu (?) amb el nº 3

Plànol general de 1743, detall conducció aigua des de la mina

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

ANNEXE 1 Transcripció de la llegenda del projecte de 1723-30

Es desconeix l’autor del projecte fet entorn els anys 1723-30 per ampliar i renovar el recinte monàstic de San Feliu de Guíxols. Però es conserven el següents testimonis gràfics amb explicació adjunta: A) El plànol original amb llegenda avui a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Fet sobre pergamí (68 x 89 cm.) a dos colors, -groc i vermell-, per tal de distingir l’obra nova de l’obra vella. La llegenda dona dues numeracions: una (nº 1-25) pels espais ja existents (en groc) distribuits en tres columnes a la banda nord, i un altra (nº 1-31) pels espais a construir (en vermell). Les cantonades del pergamí están malmeses, té alguns forats que han fet desapareixer trossos de llegenda que identifiquen els espais numerats.

No porta data ni firma.

B) Una copia del plànol original feta l’any 1897 per l’arquitecte Guitart, en paper transparent a llapís i escala 1:2.000, actualment a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu.

Una fotografia d’aquesta copia es troba entre els apunts manuscrits de E. Gonzalez Hurtebise (cfr. ms 780 de la Biblioteca de catalunya); la mateixa fotografia es va publicar en un article de Lambert Font, Fulls d’història guixolenca. El monestir de St. Feliu de Guíxols, 1931 a la revista Costa Brava, (nº extra Festa Major).

C) Juan Auladell va fer una transcripció de la copia anterior (Guitart), publicada en un article de Lluís Esteva, Dos planos del cenobio guixolense, 1962, Ancora, n. Festa Major. En aquesta copia es transcriu la diferencia de color del plànol original en grafismes convencionals.

Per llegir correctament el plànol original A) del projecte elaborat entorn els anys 1723-30 es necessàri tenir en compte que: • • • •

el patró de mesura utilitzat: la tuesa i el palm (dona un dibuix a escala) la llegenda explicita al principi que: el color groc, senyala els edificis existents abans de 1723 el color vermell: senyala els edificis a construir presenta dues numeracions diferents: del nº 1-25 pels espais de color groc i del nº 1-31 pels espais a construir color vermell La llegenda per l’identificació dels espais està distribuida pels marges del plànol: - al marge nord-est: la relació d’espais anteriors a l’any 1723 (color groc nº 1-25), agrupats en tres columnes - al marge occidental: la relació d’espais a construir (color vermell nº 1-31) en una sola columna

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Plànol general del projecte de c. 1723 –1730

Plànta general del monestir del projecte de c. 1723-30, detall de les nous edificis a

Detall de les construccions antigues o existents (color groc) en plànol 1723-30

construir (color vermell)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS TRANSCRIPCIÓ DE LA LLEGENDA DEL PLANOL c. 1723-30

Per la transcripció seguim els següents criteris: • • • •

Text original: en cursiva Text transcrit o identificació: lletra normal Text desaparegut: …

La presentació en dues columnes alternatives espais antics i espais nous es perfacilitar al lector el desdoblament o substitució d’espais que proposa el projecte.

Tueses y Palms [dibuix d’aquestes mesures]

Lo Color groch es lo Monesti Vell (La part de color groc es l’antic monestir) Lo Color De Carmi es lo Monestí nou (La part de color carmí es el monestir nou)

Lo Color Carmí es la Obra nova (L’obra nova es de color vermell)

nº 1 La Primera Antrade Del Monesti Vell cel nº 1 porteria (porteria) obert (primera entrada de l’antic monestir, cel obert) nº 2 Lo Portal Vell ab llas Canes Vellas nº 2 Antrada de la portaria (entrada a la porteria) (antic portal amb les canes velles) nº 3 Segona Antrade del Monesti Vell (segona entrada de l’antic monestir)

nº 7 Clastro Vell (antic claustre) nº 8 Capítol Vell (antiga sala capitular)

nº 11 lo Cami del Templa (camí de l’església) Lo dames son ofisines vellas (la oficines o tallers antics)

nº 11 … [desaparegut] lenyer [desaparegut] lo forn (… lenyer … el forn)

…

resta son

nº 12 bodega (celler)

nº 12 … [desaparegut] ab lo Sortidor (… claustre amb brollador)

nº 13 botiga per oli (botiga per l’oli)

nº 13 …[desaparegut] …astro [clastro?] ( … … claustre)

nº 14 Portal Magor de la Yglesia (Portal major nº 14 graner y vora lo graner la bodega que de l’església) mira ala part del norte (el graner i al costat del graner el celler mirant cap el nord) nº 15 Capella del Roser (capella de la Mare de nº 15 es terra ple fins lo segon pisso (ple de Déu del Roser) []en braç del crecer] terra fins el segon pis) nº 16 Capella del Sant Cristo (capella del Sant Crist) [en un braç del creuer] nº 16 es pasadis per anar al part de migdia (passadís per anar a la part del migdia) nº 17 Capella de San Fransech, Escala per nº 17 es dispensa (dispensa) pugar al Clastro ab la professo (capella de San Francesc, escala per pujar amb la processó)

nº 3 Sala de la portaria (sala per les visites)

nº 4 Cavallerisa (cavallerissa) nº 4 … [desaparegut] … nº 5 Fortalessa y Contraescarpa Vella y lo nº 5 Clastro de la portaria ab lo Surtidor pou del glas (fortalesa i contraescarpa (claustre amb brollador) antiga, pou de glaç) nº 6 … [desaparegut] lo Cor (… el cor)

nº 10 lo Signe (Signe) [on es feien cerimònies nº 10 Corral per los tosinos y gallinas (corral i es signaven documents] pels porcs i gallinas)

nº 6 pallisa (pallera) nº 7 Coxaria (cotxera) nº 8 pastiseria (obrador per pastar el pa)

escala ab llentarne (escala amb nº 9 … [desaparegut] a la bodega (… al nº 9 llanterna o cúpula) celler)

nº 18 escala que baixa al sagrastia y la nº 18 Refator (refetor) Yglesia (escala per baixar a la sagristia i a l’església) nº 19 Sagrastia (sagristia)

nº 19 signe [signe, lloc on es feien cerimònies i es signaven documents]

nº 20 corredor per pessar a la Iglesia nº 20 aigua manil (aiguamans) (passadís per passar a l’església) nº 21 Arxiu (arxiu)

nº 21 Cunya(cuina)

nº 22 capella (capella)

nº 22 Sagreras Vellas [latrines antigues ¿?] nº 23 Rebost (rebost)

nº 23 lo prebiteri (presbiteri o absis central)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

nº 24 Cel obert (a cel obert)

nº 24 Refator dels mosos (menjador del mossos)

nº 25 pasadís del Cor (passadís per anar al cor de l’església) nº 25 nº 26 sagreras novas [latrines noves ¿?] nº 27 pasadis del Capitol Vell al Nou (passadís per anar de la sala capitular antiga a la nova) nº 28 Cel obert(cel obert) nº 29 Capitol Nou(sala capitular nova) nº 30 Selda del porte (cel.la del porter) nº 31 escala per llimpiar la sagrera (escala per netejar la sagrera)

Plànol general de 1723-30, llegenda de la obra ja existent senyalada amb color groc i disposada en tres columnes

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

PlĂ nol general de 1723-30, Llegenda de la obra nova senyalada amb color vermell i desposada en una sola columna

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

ANNEXE 2

Tros plànol nº 1

Tros plànol nº 2

EL PROJECTE DE 1743 REALITZAT PEL ARQUITECTE PAU TRILLAS Aquest projecte consta de dues parts o elements gràfics: 1) un plànol general del monestir, que te adjunt un detall del primer pis de lo nou a construir, 2) un dibuix alçat del monestir La llegenda que identificava els espais senyalats en aquestes dues parts s’ha perdut.

Actualment es conserven els seguents testimonis gràfics del projecte de 1743: •

El projecte original realitzat per l’arquitecte Pau Trillas l’any 1743, conservat a L’arxiu Històric Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Aquest consta de dues parts:

-

•

una planta general del monestir amb un detall del primer pis de la nova construcció proposada. Actualment aquest plànol esta seccionat en dos trossos, un, -el nº 1- es el més petit, i abasta la part oriental del conjunt monàstic; l’altre -el nº 2- es el més gros, i abasta la resta del conjunt (te el marge dret malmès).

Un dibuix alçat del monestir amb detall de secció de la part de ponent.

Una copia de la planta general sense firmar ni datar, però atribuida a l’arquitecte Guitart, actualment es troba a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Planta general del monestir de Sant Feliu de Guíxols, projecte de 1743

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

Planta general 1743, detall tros nยบ 1

Planta general de 1743, detall tros nยบ 2

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS Textes escrits en la planta general original de 1743: a) Text escrit dins l’espai corresponent al gran pati d’entrada al Monestir Declaración del primer plano Todo, el Color Amarillo Ya esta Fabricado Y, Todo El Color Ancarnado Se A, de Fabricar

Deliminiado Por Pablo Trillas Architecto De o dicado E. Gran. Padre Santo Benito Y Al Sr. Obispo de Mallorca1 Anno 1743

b) Text escrit a la part superior del plànol, sobre la projecció del primer pis de l’ala de ponent del monestir: Declaración del Segundo Plano que se A de Fabricar

c) Escala de mesures dibuixada entre i la planta baixa i el detall de la planta del primer pis de l’ala de ponent: Declaración De la Tuesa, diez palmos Catalanes es la Tuesa

d) Numeració continua del nº 1-149 dels espais i elements a destacar en aquesta plànol del recinte monàstic. Sembla que la numeració iniciada en el plànol general continuava en el dibuix alçat; per aquest motiu uns espais estan numerats en el plànol i altres en l’alçat i la llegenda era ùnica per ambdós. e) Senyala amb lletres capitals àmbits determinats: A, B, C, (D): cadascuna de les cantonades del gran pati d’entrada E, F: murs de separació en la part occidental de la planta baixa de la nova ala projectada G, H: murs de separació transversal de la mateixa ala. f) La llegenda original que identificava els espais numerats s’ha perdut, anava separada del plànol.

Un dibuix, -fet amb plumilla fina i tinta negre-, d’un escut amb la figura de Sant Benet, situat en zona d’arbres i sota la mina a l’hort de clausura del monestir; en manca una part.

1

Fra Benet Panyelles, que fou abat del sant Feliu del 1705-1717.

Textes escrits en el dibuix alçat original de 1743: a) Text escrit dins l’espai corresponent al gran pati d’entrada al monestir: Declaración De los Perfiles Del Primer Y Segundo Plano

Todo El Color Amarillo, ya esta Fabricado Y, Todo el Color, Encarnado, Se A, de Fabricar

Dedicado Al Gran Padre San Benito Y Al señor Obispo de Mallorca o 0 o Anyo 1743 Delineado Por Pablo Trillas Architecto, lo más omilde S, de S, Sª Ylusº B, S, P, b) Paràgraf de lletra manuscrita petita i irregular escrit amb tinta negre gairebè esborrat al final; situat sota la secció (color vermell) existent entre les dues escales nobles de l’ala de ponent.

Perfil alineado de los dos pisos (que está ante… fachada …)

Explicita que la part inferior respon a una secció d’alçat de l’ala, mentre que la part superior correspond al mur que dona al costat sud (hort de clausura). c) Text nanuscrit escrit amb tinta blanca, -actualment practicament esborrat i illegible-, situat entre la secció i la representació de la façana exterior sud. d) La numeració continua la iniciada en la planta general, la majoria dels numeros no apereixen la planta general del monestir: 60-63, 69-74, 80-81, 146-148; en canvi d’altres es repeteixen a la planta i a l’alçat: 33, 57-59, 64-68, 75-79, 82, 88, etc. fet que confirma l’existencia d’una ùnica llegenda d’identificació d’espais comù tan pel plànol com per l’alçat. e) Senyala amb lletres capitals els lìmits dels àmbits importants: A, B, (C), (D) cadascuna de les cantonades del gran pati d’entrada E, (F) son murs de separació en la part occidental de la planta baixa de la nova ala projectada G, (H) son els murs de separació transversal de la mateixa ala

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

Dibuix alçat del monestir de Sant Feliu de Guíxols corresponent al projecte de 1743

Detall del dibuix alçat de 1743, part corresponent al edificis antics (color groc) de la façana nord, i les noves construcccions de l’ala de E-O (color vermell)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

perduda-, que acompanyava la planta general i el dibuix alçat del monestir en el projecte de 1743 Els criteris emprats en aquesta proposta de reconstrucció de llegenda son: • Amb color gris les referències al projecte de c. 1723-30 • Subratllat els espais representats en el dibuix alçat de 1743 tant si estan numerats com no

… Todo el Color Amarillo Ya esta Fabricado Y Todo el Color Ancarnado se A de Fabricar nº1 Pont sobre la riera per accedir al camí (nº 9) que porta a l’entrada nord de l’església . Era l’entrada habitual dels fidels des d’el segle XIV (any 1324) nº2 Tres graons per accedir al nivell del camí (nº 9) que condueix a l’església cfr.plànol 1723-30 nº 11 tambè hi son representats però no estan numerats nº3 conducció d’aigua que creua l’hort denominat de Donadiu (¿) de O-E nº4, 5, 6 casa, corral i (¿) de l’hort de Donadiu cfr. Barraquer (1906) p. 182 nº7 desaparegut. Falta un tros de marge al plànol general. nº8 (a) zona d’arbres a l’hort de Donadiu nº8 (b) terreny de secà (¿?) del mateix hort nº9 (a) (b) (d) possible zona de cementiri (¿de S. Nicolau? i/o l’ampliació feta a l’any 1790) nº9 (c) cami per anar al temple cfr. plànol 1723-30 nº11 nº10 porta d’entrada a l’església, al costat nord. Tambè es senyala en l’alçat però sense numerar, cfr. plànol 1723-30 nº 14 nº11 interior església: capçalera i nau nº12 passadís que comunica l’església amb la sagristia, cfr. plànol 1723-30 nº 20 nº13 capella, cfr. plànol 1723-30 nº 22 nº14 sagristia construïda entre 1600-13, cfr. plànol 1723-30 nº 19

Detall del dibuix alçat de 1743, part corresponen al gran pati d’entrada al monestir amb les construccions que l’envolten

Proposta d’identificació d’espais senyalats en la llegenda ùnica, -avui

nº15 Arxiu, espai igual a cfr. plànol de 1723-30 nº 21: Arxiu nº16 escala que baixa del pis superior (espais monàstics antics) a la sagristia i església, cfr. plànol 1723-30 nº 18

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS nº17 Lo Signe passadís ample i llarg que corra al llarg de l’ala sud-oriental, igual a cfr. plànol de 1723-30 nº 19: lo Signe

nº35 porta oberta en el mur nord de la torre del Corn cfr. plànol 1723-30 existeix però no esta numerada

nº18 Cuina, espai igual a cfr. plànol 1723-30 nº 21 :Cunya

nº 36 Cor de l’església; es senyalada una balaustrada que està a nivell de P1, cfr. plànol 1723-30 nº 6

nº19 espai (¿?) que es correspond amb els àmbits cfr. plànol 1723-30 nº 22 i 23 Sagreres velles i rebost. Es desconeix l’ùs que tenia el 1743. nº20 espai (¿?) que es correspon amb cfr.plànol 1723-30 nº 24 Refator dels mossos

nº37 Planta baixa de la torre del Corn, o Capítol vell del monestir cfr. plànol 1723-30 nº 8 nº 38 espai a cel obert (¿?) amb dos trams d’escala: (a) una estreta que puja al pis superior (nº 142) (b) una ampla i més curta que accedeix a un nivell mes alt nº 39 cfr. plànol 1723-30 nº 24 cel obert

nº21 espai no identificat, cfr. plànol de 1723-30 no existeix nº22 un pas exterior que envoltava l’absis major i sagrsitia entre l’hort de l’abat i terres de cultiu (vinya?) situades al nord nº23 pou a l’hort de l’abat (secció i alçat) nº 24 l’hort de l’abat

nº 39 espai que integre en el seu interior l’àmbit de les letrines (nº 107) i una posible pica d’aigua rodona empotrada a la pared cfr. plànol 1723-30 nº 26 sagreres noves (letrines) nº40 pòrtic de Portaferrada, cfr. Plànol 1723-30 nº 10 lo Signe. En aquest projecte no s’especifica si només tenía aquesta funció a la PB del pòrtic o també el P1 i el P2

nº25 mina d’aigua; se senyala una petita entrada, una aixeta i l’escut del monestir

nº41 espai situat a ponent de la torre del Corn, i del que desconeixem la funció. Una porta nº 68 el comunica amb el pati d’entrada al monestir. Esta separat per un envà de l’espai nº 99, cfr. plànol 1723-30 nº 9

nº26 passadís de comunicació entre l’hort de l’abat i l’hort de clausura del monestir cfr. plànol 1723-30 nº 16

nº 42 escala de tres braços a partir d’un replà per pujar als pisos superiors. Comunica amb els espais nº 44, 46 i 43 cfr. plànol 1723-30 presenta la mateixa escala però sense numerar

nº27 Refator dels monjos, espai igual a cfr.plànol 1723-30 nº 18 Refator dels monjos

nº 43 espai tancat a PB, només té comunicació o accès per les escales anteriors (nº 42). Al centre presenta un pilar.

No apareix en el plànol de 1723-30, resulta estrany ja que en principi es un espai antic senyalat en groc. Podria ser un espai a P1 (¿) i no a PB.

nº28 conjunt de tres àmbits comunicats entre sí que coincideixen amb cfr plànol 1723-30. nº 17 es dispensa nº29 pas situat entre els cercats o tanca de zones d’arbres que circumden l’hort de l’abat

nº44 espai precedent al pòrtic de Portaferrada, comunica amb l’escala nº 42 Cfr. plànol 1723-30 nº 7 Clastro vell

nº30 espai que es correspond amb cfr plànol 1723-30 .nº 15 es terra ple fins lo segon pis nº31 (a) (b) zona d’arbres amb tanca vorejant l’hort de l’abat pel cantó d’orient i sud i que (c) continua cap l’hort de clausura del monestir fins (d) a una zona de cultiu o de vinya (¿?). terreny de secà, i altre amb arbres a l’hort de clausura del monestir. Senyala tambè (e) el centre de l’hort de clausura del monestir. nº32 mina d’aigua dins l’hort de clausura del monestir senyalada amb una petita entrada i aixeta; tè al costat quelcom que sembla una basa o estany amb font decorada amb máscara de lleó o fera.

De la mina sembla procedir una conducció d’aigua (¿?) (color groc) que creuant en diagonal l’hort de clausura arriba fins a la porta (nº 88) del gran pati d’entrada del monestir,. nº33 escala principal coberta amb cùpula i llanterna que correspond a la construida el 1723-30 cfr. plànol 1723-30 nº 9 nº34 senyala dos espais separats per un ample mur: (a) zona de pas, cel obert cfr. plánol de 1723-30 nº 25 passadís del Cor (b) capella amb volta de creueria i escala cfr. plànol 1723-30 nº 17 capella de San Fransech, i escala per pugar al clastro ab la professo

nº 45 espai que només accesible per la porta nº 67 que dona al pati d’entrada al monestir. Cfr. plànol 1723-30 representat però sense numerar nº 46 espai de funció desconeguda (vestíbul ¿) amb una gran porta, -nº 66-, que dona al pati d’entrada al monestir i comunica amb escala nº 42. Cfr. plànol 1723-30 nº 3 segona antrade del monestir vell nº47 pou o sitge (¿?) construida sota l’escala nº 42 nº48 Aquest àmbit es divideix en dos espais comunicats (a) espai que corresponia al celler antic en el planol de 1723-30 ara presenta quatre sitges grosses (nº 50) i dues sitges petites (nº 51) a construir Cfr. plànol 1723-30 nº 12 Bodega (b) espai que corresponia a l’antiga botiga de l’oli; presenta a més de les 4 antigues sitges per oli nº 49, tres estructures noves (premses?) nº 54. Cfr. plànol 1723-30 nº 13 botiga de l’oli nº 49 nivell amb quatre sitges en l’espai anterior nº 48 nº50 quatre sitges de gran tamany dins l’espai nº 48

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS nº 70 no identificat nº51 dues sitges petites situades entra les anteriors, en el mateix espai nº 48 nº 52 obertura a la paret que separa els dos espais de l’àmbit nº 48 nº 53 finestra oberta al mur est de l’espai nº 48 (b) nº 54 tres elements rectangulars no identificats (premses ?) arrambats a les parets de l’espai nº 4 (b). Cfr plànol 1723-30 nº 4 presenta dos elements iguals

nº 71 Apareix només en el dibuix alçat de 1743 senyalant un balcó a nivell de P1 situat a la façana oest (extrem sud) nº 72 Apareix només en el dibuix alçat de 1743 senyalant dos balcons a nivell de la P2 en la part central de la façana oest nº 73 Apareix només en el dibuix alçat de 1743 senyalant un balcó a nivell de P2 en l’extrem sud de la façana oest

nº55 obertura de comunicació entre els espais nº 48 i nº 56 nº 56 gran estança (¿) amb porta nº 65 al pati d’entrada al monestir; tè quatre finestres senyalades amb el nº 59 (3 al nord i 1 a l’est) Cfr. plànol 1723-30 nº 5 l’espai que descriu una gran corba

nº 74 Apareix només en el dibuix alçat de 1743 senyalant cinc finestres peitites a nivell de P3 en la façana oest de l’antic edifici monàstic. nº75 Apareix en el plànol i en el dibuix alçat de 1743 senyalant pany de mur que amplia el perìmetre antic del monestir, tanca pel costat nord el gran pati d’entrada. En ell s’hi obra el portal de S. Benet.

nº 57 senyala el pany de mur oriental de l’edifici que engloba els espais nº 48, 46 i 56. Aquest nº 57 es repeteix al dibuix alçat (edifici groc) de 1743

nº 76 portal de Sant Benet En el dibuix alçat no esta numerat.

nº 58 senyala la continuació del mur anterior, pany nord fins que s’ajunta al mur nou de tanca -nº 75-, del pati d’entrada al monastir. Tambè es repeteix en el dibuix alçat de 1743

nº 77 pany de mur de ponent del gran pati d’entrada al monestir. A nivell de PB s’hi obren les estançes nº 78 i nº 81. En el dibuix alçat a nivell de PB tambè s’hi obren les estances nº 78 i 81, a mès a nivell de P1 es senyalen les estances nº 80 i 82

nº 59 les quatre finestres de l’espai nº 56. En el dibuix alçat 1743 apareixen senyalades amb el nº 60 (fila inferior de finestres) nº 60 Apareix només en el dibuix alçat de 1743 senyalant sis petites finestres amb reixa en el pany de mur nord (nº 58)

nº 78 estança doble a nivell de PB, s’obra al gran pati d’entrada per la porta nº 86 i la finestra nº 85, tè altres dues finestres que donen a l’Hort de Clausura o del monestir. També te porta de comunicació amb l’estança nº 79. El dibuix alçat de 1743 indica també aquesta estança amb les portes i finestra indicades, a mès senyala que la seva P1 es l’estança nº 80.

nº 61 Apareix només en el dibuix alçat de 1743 senyalant set balcons a nivell de P1 a la façana.

Tres situats en el pany de mur oriental i amb barana continua que fa cantonada, altres tres en el pany de mur nord separats entre si i emmarcats amb carreus de pedra tallada, i l’ultim a la façana occidental.

nº 79 segons el dibuix alçat de 1743 es petit pati clos amb b) un pou i una a) pica d’aigua al costat.

Per la planta general sabem que aquest pati es comunica amb l’hort de clausura del monestir. A l’interior una porta el comunica amb l’estança nº 78; les seccions del pou i pica son díficils d’identificar en planta. El dibuix alçat de 1743 indica que no té teulada de doble vessant com les altres estançes.

nº 62 Apareix només en el dibuix alçat de 1743 senyalant set balcons a nivell de la P2 a la façana Distribuits de la mateixa forma que els anteriors. Sis presenten el mateix acabat i el principal situat al centre de la façana nord presenta una gran arcada rebaixada de mig punt

nº80 El dibuix alçat de 1743 senyala una estança doble a P1 damunt de la nº78 que esta a PB; aquesta estança té dues finestres que donen al gran pati d’entrada al monestir.

nº 63 Apareix només en el dibuix alçat de 1743 senyalant dos balcons situats a nivell de P2 sobre la porta nord de l’esglèsia nº 64 Apareix en el plànol gneral i en el dibuix alçat de 1743 senyalant el pany de mur que tanca l’edifici monàstic antic pel costat occidental. nº 65, 66, 67 Apareixen en el plànol general i en el dibuix alçat de 1743 senyalant tres portes antigues que en el pany de mur occidental nº 64 s’obrien al gran pati d’entrada al monestir. Una quarta porta nº 68 existía antigament pero va ser feta de nou en el 1743. nº 68 Apareix en el plànol general i en el dibuix alçat de 1743 senyalant una porta nova que substituí un altre més antiga en el pany de mur de ponent nº 64, extrem sud; comunica l’espai nº 41 amb el pati d’entrada nº 69 Apareix només en el dibuix alçat de 1743 senyalant un o (dos ¿) balcó a nivell de P1 situat a la façana oest de l’antic edifici monàstic

nº 81 estança a nivell de PB amb porta nº 83 que dona al pati d’entrada, i un altra nº 84 que dona a l’hort de clausura. Tè una construcció annexa rodona adosada a la paret de ponent que tambè apareix al plànol de 1723-30, en ambdos plànols sense numerar. En el dibuix alçat s’observa la façana d’aquesta estança que dona al pati d’entrada al monestir i la porta d’accès. nº82 Només esta senyalat en el dibuix alçat de 1743, estança situada a la P1, sobre l’anterior nº 81; té una finestra que dona al gran pati d’entrada nº83 porta que comunica l’estança nº 82 amb el pati d’entrada al monestir, numerada només en el plànol general de 1743. En el dibuix alçat de 1743 aquesta porta hi es representada però sense numerar nº84 porta que comunica l’estança nº 81 amb l’hort de clausura o del monestir. nº85 finestra de l’estança nº 78 que dona al pati d’entrada al monestir. En el dibuix alçat de 1743 no esta numerada

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS nº86 porta de l’estança nº 78 que s’obra al pati d’entrada al monestir. En el dibuix alçat de 1743 no esta numerada

nº101 porta de comunicació entre el passadís distribuidor nº 98 i l’estança nº 102 a PB. En el dibuix alçat de 1743 no esta numerada nº102 gran estança o sala a nivell de PB amb dues finestres nº 103

nº87 pany de mur que tanca el gran pati d’entrada al monestir pel canto sud, a ell s’hi obren l’entrada al convent i a l’hort de clausura del monestir. En el dibuix alçat de 1743 no esta numerat nº88 porta decorada que comunica el gran pati d’entrada al monestir amb l’hort de clausura, avui desapareguda. En el dibuix alçat de 1743 no esta numerada nº 89 porta d’entrada al convent o edifici monàstic des del gran pati d’entrada al monestir, decorada amb marc de columnas i frontis d’estil barroc. En el dibuix alçat de 1743 no esta numerada nº 90 gran sala o vestìbul de recepció amb tres finestres nº 96, una porta nº 91 de comunicació amb l’escala noble, un altre porta nº 92 que comunica amb l’espai nº 93. El dibuix alçat de 1743 presenta un detall de secció (N-S) d’aquest espai, amb 4 trams de volta de creueria gòtica, i les dues portes nº 91 i nº 92. nº91 porta de comunicació del vestìbul nº 90 amb l’escala noble. En el dibuix alçat de 1743 aquesta porta apareix dues vegades, en la secció general i en el detall de secció del vestìbul nº 90 (part superior), en ambdues no està numerada nº92 porta comunicació de la sala nº 90 amb estança nº 93. En el dibuix alçat de 1743 apareix en el detall de secció, no esta numerada nº 93 estança anexa al vestìbul nº 90 amb una finestra nº 96 que dona a l’hort de clausura nº94 cobert annexe a la paret de ponent del gran vestìbul nº 90. Dividit en tres àmbits separats per arcades (?) separades per un pilar de secció cuadrada a nivell de PB. Té una sola porta nº 95 que comunica amb l’hort de clausura. No li correspond cap pis al damunt segons el splànol general de 1743 i les seves parets son més primes, -com les estançes nº 78, 79 i 81-, a diferencia de la resta de construcció monàstica. Aquesta cobert no existeix en el dibuix alçat de 1743. nº95 porta que comunica el cobert nº94 amb l’hort de clausura. nº96 quatre finestres iguales, tres d’elles situades en el vestìbul nº 90, i un altre a l’annexe nº 93. Les dues finestres ofertes a la paret de ponent del gran vestìbul donen al cobert nº 94 en el plànol general de 1743; son les ùniques representades en el dibuix alçat de 1743 amb la diferència que donen a l’exterior (hort de clausura) nº 97 porta que comunica l’escala noble amb l’espai distribuidor nº 98 En el dibuix alçat de 1743 no esta numerada nº98 passadís o espai distribuidor en forma de L que comunica les dues escales amb llanterna. El mur nord i part de l’est son de construcció antiga (color groc). El dibuix alçat de 1743 mostra aquest espai en secció longitudinal, s’observen quatre voltes de creueria gòtica pel tram llarg i una volta de canó rebaixada pel tram curt nº99 compartiment fet en l’espai vell nº 41 mitjançant un prim envà. Esdevé una zona de pas entre la part antiga del monestir i la nova, i també entre aquesta i l’església nº 100 porta de comunicació a nivell de PB entre la sala capitular vella (planta baixa de la torre del Corn) i l’espai distribuidor nº 98.

nº103 dues finestres obertes en la pared sud de l’espai nº 102, s’obren a l’hort de la clausura del monestir. En el dibuix alçat de 1743 apareixen dibuixades en la façana sud que es presenta superposada a la secció. nº104 finestra oberta en la pared sud del tram curt del passadís distribuidor nº 98, s’obra a l’hort de clausura del monestir. En el dibuix alçat de 1743 apareix dibuixada en la façana sud que es presenta superposada a la secció. nº105 porta oberta en el mur oriental del tram curt del passadís distribuidor nº 98, comunica aquest amb l’escala noble (nº 33) construida abans de 1723. En el dibuix alçat de 1743 no esta numerada nº106 porta oberta en el mur oriental del tram llarg del passadís nº 98, comunica aquest amb l’espai nº 39 (sagrera ¿) i el nº 107 (letrinas noves?) nº107 petit compartiment a PB projectat dins l’espai nº 39 (canto nord-occidental), possiblement correspongui a unes letrinas noves nº 108 finestra oberta en la paret de ponent d’un espai situat a P1 (no numerat), sobre l’espai nº 41.

En el plànol general (planta primera) hi ha escrit el següent text dins els seus lìmits: El segundo piso se halla casi al techo deste Refectorio viejo y no se le puede dar comunicación alo nuevo.

En el dibuix alçat de 1743 podria estar representada (¿) com un balcó en color vermell entre les finestres nº 69 i nº 71 de la façana de ponent (contrucció antita) nº109 finestra oberta a nivell de P1 en el mur nord de l’escala noble nº110 porta de comunicació entre l’escala noble i la sala distribuidor nº 111. En el dibuix alçat de 1743 no esta numerada en la secció general, i en la secció de detall hi ha un forat. nº111 espai distribuidor (¿?) i de comunicació entre l’escala noble i les altres estances de la part occidental del primer pis. En el dibuix alçat de 1743 aquest espai esta representat en un detall de secció, no esta numerat. nº112 sala amb dos balcons a la façana principal del pati (nord) nº 114 sobre la porta d’entrada nº 89 , i un tercer que s’obra a la paret occidental nº 115 i dona a l’hort de clausura. La disposició d’aquests tres balcons es més clara en el dibuix alçat de 1743. nº113 estança annexe a la sala nº 112 amb la que es comunica. Te un balcó nº 114 que dona al gran pati d’entrada i a la façana fa conjunt amb els altres dos de la sala nº 112. En el dibuix alçat de 1743 apareix un detall de la seva secció, no esta numerada. nº114 tres balcons situats a P1 de la façana principal d’entrada que dona al gran pati del monestir, sobre la porta d’accès a l’edifici monàstic. El projecte de la seva disposició es clar en el dibuix alçat de 1743 nº115 balcó de la sala nº 112 obert a la paret de ponent, dona a l’hort de clausura. Numerat també en el dibuix alçat de 1743

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS nº116 espai de comunicació entre altres espais amb un balcó nº 117.

nº 137 armari empotrat a la paret est de l’espai nº 135

nº117 balcó de l’espai nº 116 que dona a l’hort de clausura del monestir. Numerat també en el dibuix alçat de 1743

nº 138 algun tipus d’armari empotrat (¿) a la paret nord de l’espai nº 135 nº 139 aiguamans a l’espai nº 135

nº118 i 119 dues estançes comunicades entre si i amb l’espai nº 116. En el dibuix alçat de 1743 aquests dos espasi estan representats en un detall de secció, no estan numerats. nº120 i 121 dues estançes comunicades entre si i amb l’espai nº 116 al canto sud. Ambdues tenen una finestra i/o balcó (nº 122) que dona a l’hort de clausura. En el dibuix alçat de 1743 l’espai nº 121 esta representat en un detall de secció, no esta numerat; per ell es pot afirmar que li correspon un balcó (nº 122) tambè sense numerar nº 122 dos balcons en el mur sud (¿) que donen a l’hort de clausura, un a l’estança nº 120 i l’altra a la nº 121 de P1.

nº 140 passadís distribuidor en forma de L que comunica les dues escales en el primer pis. Els murs de la part nord i est son antics (color groc), e l’equivalent del passadís nº 98 de la PB. Apareix en el dibuix alçat de 1743 numerat; l’espai en secció longitudinal presenta quatre voltes de creueria gòtica pel tram llarg i una volta de canó rebaixada pel tram curt nº 141 porta de comunicació del passadís distribuidor nº 140 amb l’espai de construcció antiga nº 142

nº 123 porta que comunica l’escala noble amb les estances nº 124, 125 i 126. Apareix tambè en el dibuix alçat de 1743 sense numerar

nº142 aquest espai de P1 té els murs antics a excepció de l’envà que el separa del passadís nº 140 on s’obra la porta de comunicació nº 141. En el mur est hi ha una escala que comunicava amb els pisos superiors, en el mateix mur hi ha dues finestres i una tercera al canto nord. Dona a l’interior d’aquest espai una de les finestres de P1 de la torre del Corn. Podria ser un espai a cel obert.

nº 124 sala amb un balcó (¿) nº 127 a la paret sud que dona a l’hort de clausura. Aquesta sala te un armari empotrat a la paret amb estanteries.

nº 143 balcó del passadís distribuidor nº 140 obert al mur sud, dona a l’hort de clausura. Apareix en el dibuix alçat de 1743

nº 125 i 126 dues estances annexes comunicades entre sí i amb la sala nº 124. L’estança nº 126 té una finestra o balcó nº 127 que dona a l’hort de clausura

nº 144 porta d’accès a l’escala noble nº 33 des del passadís nº 140. Apareix en el dibuix alçat de 1743, no esta numerada.

nº 127 dos balcons (¿) iguals que donen a l’hort de clausura. El primer correspon a l’estança nº 124 i el segon a la nº 126

nº 145 finestra nova oberta en el mur antic de l’escala noble nº 33, dona a l’hort de clausura

nº 128 porta que comunica l’escala noble amb el passadís distribuidor nº 140 de la P1. En el dibuix alçat de 1743 aquesta porta, no esta numerada

nº 146 remats decoratius a la teulada només esta senyalat en el dibuix alçat de 1743 nº 147 sense identificar

nº 129 porta que comunica la sala nº 130 amb el passadís distribuidor nº 140. Apareix en el dibuix alçat de 1743 sense numerar

nº 148 sense identificar

nº 130 sala amb un balcó (¿) nº 133 a la paret sud que dona a l’hort de clausura

nº 149 aquest espai correspon a una compartimentació feta en un espai antic del primer pis, que està sense numerar (a PB correspond amb l’espai de pas nº 99 que compartimenta l’espai nº 41).

El que aquí no queda clar son amb quins espais antics permet comunicar el passadís nº 140.

nº 131 i 132 dues estantes anexes a l’anterior i comunicades entre si. La nº 132 té un balcó (¿) nº 133 nº 133 un balco a la sala nº 130 i una finestra a l’estança annexe nº 132. Aquesta distinció solament s’aprecia en el dibuix alçat de 1743 nº 134 porta que comunica el gran espai nº 135 amb el passadís distribuidor nº 140 a P1. Apareix en el dibuix alçat de 1743 sense numerar nº 135 un gran espai (refator ?) amb aiguamans, armari empotrat a la paret i un altre element no identificat (¿). Té un balcó nº 136 a la façana sud. Aquest refator junt amb les estançes nº 130-132, bé podrien ser les habitacions que es van construir per el P. Ponach (¿). nº136 balcó de l’espai nº 135 que dona a l’hort de clausura. Apareix en el dibuix alçat de 1743 numerat

s/n el primer pis de la torra del Corn; en el seu espai hi ha escrit el següent text: no se le puede dar comunicación por lo que explica más alla.

Aquest més enllà es refereix a un altre text escrit en l’espai que el precedeix, -el nivell superior de l’espai nº 41 de la PB-. En aquest espai hi ha escrit el següent text:

El segundo piso se halla casi al techo deste Refectorio viejo y no se le puede dar comunicación alo nuevo

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

DETALLS DEL PÀNOL GENERAL DE 1743

DETALLS DEL DIBUIX ALÇAT DE 1743

Detall del primer pis de l’ala de ponent, obra nova propasada l’any 1743

2

3

4

1

A

1

A B

2

3

4

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUIXOLS

DETALLS DEL DIBUIX ALÇAT DE 1743

Detall del dibuix alçat de 1743, extrem occidental de l’ala de ponent

Secció N-S de l’extrem occidental, ala ponent Planta 1º pis 1º pis

Planta Planta baixa

Planta baixa

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

2.2.0. Criteris d’intervenció 2.2 PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES. 2.2.0. Criteris d’intervenció

El conjunt monumental del monestir i l’església de Sant Feliu de Guíxols gaudeix del nivell màxim de protecció que preveuen la Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català i el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Elements d’Interès Artístic i Històric de Sant Feliu de Guíxols: la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional.

2.2.1. Sector 1: Plaça de l’Església 2.2.2. Sector 2: Arc de Sant Benet 2.2.3. Sector 3: Plaça del Monestir (davant la Porta Ferrada) 2.2.4. Sector 4: Carrer de l’Abadia 2.2.5. Sector 5: Hort de l’Abat 2.2.6. Sector 6: Entorn absis església 2.2.7. Sector 7: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (Sala II) 2.2.8. Sector 8: Celler del Monestir/Torre del Fum/Porta Ferrada/Torre del

Aquesta categoria, reservada exclusivament als béns més rellevants del patrimoni cultural català, estableix que qualsevol intervenció que es dugui a terme al monument ha de regular-se a través d’un instrument urbanístic de protecció que en garanteixi la conservació. Per garantir una adequada conservació del conjunt monumental, cal partir d’un bon coneixement històric i arqueològic del jaciment. La planificació de les intervencions arqueològiques al Monestir té per objectiu l’acompliment d’aquesta premisa bàsica, amb el convenciment que la recuperació de les restes arqueològiques aportarà informació essencial per als futurs projectes de conservació i dinamització cultural del monument.

Un cop analitzada la informació de les intervencions arqueològiques precedents, de les fonts escrites i dels plànols històrics, s’ha elaborat una proposta d’intervenció global que s’ha articulat en vuit grans àrees o sectors d’actuació: la plaça de l’Església (S1), l’Arc de Sant Benet (S2), la plaça del Monestir (S3), el carrer de l’Abadia (S4), l’Hort de l’Abat (S5), l’entorn de l’absis de l’església (S6), la sala II del Museu d’Història (S7) i el conjunt format pel celler del Monestir, la Torre del Fum, la Torre del Corn i la Porta Ferrada (S8).

Corn La proposta contempla actuacions diferenciades en cada àrea, en funció de les necessitats arquitectòniques i culturals del projecte i del coneixement arqueològic previ. Les intervencions poden consistir a (1) excavacions en extensió, (2) supervisions arqueològiques dels rebaixos i remocions de terres subsidiaris dels projectes d’intervenció arquitectònica i urbanística, (3) rases i sondeigs de prospecció arqueològica i (4) prospecció geofísica. Àrees en les quals es preveuen excavacions en extensió: S7 (subsòl de la sala II del Museu d’Història): la col·locació de l’ascensor del Museu exigeix la realització d’una excavació en extensió per tal d’exhaurir arqueològicament el subsòl on s’ha d’instal·lar l’esmentada infraestructura. Aquesta excavació està plenament justificada pels resultats de les intervencions precedents, les quals van aconduir al descobriment d’un mur atalussat que podria pertànyer al sistema defensiu baixmedieval del monestir.

S8 (Àrea del celler del Monestir): la necessitat d’adequar definitivament aquesta àrea a les visites, el deteriorament de les estructures exposades a la intempèrie i la importància de les troballes precedents, que van permetre documentar una necròpolis tardorromana associada a una construcció de la mateixa cronologia que serveix de base a la Torre del Fum, justifiquen la realització d’una excavació en extensió d’aquest sector. Aquesta excavació ha de permetre recuperar restes arqueològiques inèdites per reinterpretar el conjunt i establir les mesures de protecció i conservació necessàries per a la visita pública. Per tal de conèixer de forma més precisa l’evolució històrica i arquitectònica de les construccions conservades, seria necessari complementar la intervenció arqueològica amb un estudi dels paraments muraris i una analítica comparada dels mortes.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Àrees en les quals es preveu la supervisió arqueològica dels rebaixos i remocions de terres: La supervisió arqueològica s’ha de dur a terme en totes i cadascuna de les intervencions arquitectòniques que comportin una remoció de terres, encara que sigui a nivell superficial, en tota l’extensió del conjunt monumental. En l’estat actual de desenvolupament del projecte arquitectònic, únicament s’ha contemplat la supervisió arqueològica del S4. A mesura que es redactin nous projectes d’intervenció arquitectònica o urbanística al monestir s’elaborarà la proposta de supervisió arqueològica que, en tots els casos, pot anar seguida d’una excavació en extensió de l’àrea afectada.

S4 (carrer de l’Abadia): en aquest sector es preveu l’adequació definitiva d’un escenari pel Festival de la Porta Ferrada i la instal·lació d’un montacàrregues per al museu. La intervenció prevista preveu el seguiment arqueològic de totes aquelles obres que comportin una remoció del subsòl. Així mateix, es preveu, de forma opcional, la realització d’una rasa de prospecció en tot el sector, ja que la pavimentació prevista en el projecte suposarà el segellat del subsòl i, conseqüentment, la impossibilitat de dur a terme intervencions arqueològiques en un futur immediat. Si els resultats de la rasa de prospecció arqueològica així ho aconsellen, caldria dur a terme una excavació en extensió de tot el sector per tal de recuperar les restes de forma prèvia a la pavimentació. Àrees en les quals es preveu la realització de rases de prospecció arqueològica per tal d’obtenir una primera aproximació al subsòl arqueològic: La informació arqueològica pot resultar trascendental a l’hora de plantejar aspectes tan importants per al conjunt monumental com la reurbanització de la Plaça del Monestir o la contextualització de l’Arc de Sant Benet, entre altres. Per aquest motiu, s’ha previst la realització de rases de prospecció arqueològica que es poden complementar amb àrees de prospecció geofísica i excavacions en extensió als següents sectors: S1 (davant l’entrada lateral de l’església del monestir): realització de diverses rases de prospecció arqueològica per tal d’intentar recuperar evidències sobre l’església i la necròpolis de Sant Nicolau i l’antic camí d’accés al temple conegut a través dels plànols històrics.

S2 (zona de la plaça del Monestir entorn de l’Arc de Sant Benet) i S3 (sector de la plaça davant la Porta Ferrada): realització de diverses rases de prospecció arqueològica per recuperar evidències dels antics sistemes defensius del Monestir. Aquests sistemes defensius es podrien fer evidents en planta a través de la pavimentació. D’aquesta manera, es podria reubicar i contextualitzar l’Arc de Sant Benet i donar a conèixer, per exemple, l’antiga muralla de la Mota (sempre i quan es pugui recuperar la informació necessària) S5 (Hort de l’Abat): realització de diverses rases de prospecció arqueològica per tal d’integrar aquest conjunt en la visita pública del conjunt monumental, amb la posada en valor de les conduccions subterrànies i l’antiga mina del monestir. En aquest sector podria ser especialment útil la prospecció geofísica, que permetria localitzar de forma ràpida conduccions subterrànies inèdites des conegudes fins aquests moments.

S6 (entorn absis església): realització de diverses rases de prospecció arqueològica de

forma prèvia a l’obertura del passeig arqueològic que ha de permetre connectar la visita pública de la plaça del Monestir i l’Hort de l’Abat. Si les troballes de les rases així ho requereixen, caldrà realtizar excavacions en extensió.

S8 (Torre del Fum/Porta Ferrada/Torre del Corn): realització de diverses rases de prospecció arqueològica de forma prèvia a la posada en valor i la visita pública d’aquests elements tan emblemàtics del Monestir.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR 1: PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Ubicació: Plaça del Monestir. Sector davant l’entrada lateral de l’esglèsia Superficie: 534 m2

Identificació fotogràfica:

Identificació fotogràfica:

Monestir-església de Sant Feliu de Guíxols. Vista general del sector 1 (Abril de 2004) Monestir-església de Sant Feliu de Guíxols Sector 1. Estructures arqueològiques que afloren en superfície (Abril de 2004)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

Plano 1

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 1: PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Antecedents:

Causes de la intervenció:

(1) Zona arqueològicament inèdita. En superfície s’observen possibles estructures arqueològiques que alguns estudiosos relacionen amb la capella de Sant Nicolau, datada entre 1305 i 1598. Àngel Jiménez cita alguns documents dels segles XIV i XV segons els quals l’esmentada capella se situava entre la riera i el cenobi, més concretament a l’exterior de l’església del monestir, davant per davant de la porta d’entrada lateral de l’esmentada església (A.Jiménez 2001:78). Lluís Esteva també coincidia en afirmar que la capella se situaria davant l’església nova, en un indret sense precisar prop de l’actual entrada lateral del temple (Ll.Esteva, 1980). No obstant això, en el diari de les excavacions que es van dur a terme a la Torre del Fum entre els anys 1960 i 1962, Lluís Esteva i Joan Sanz apuntaven la possibilitat que l’esmentada capella no se situés en el sector que ens ocupa (sector 1) sinó al subsòl de l’antic edifici de Belles Arts, en base al descobriment de diverses mènsules amb arrencaments de bòvedes que aparegueren en enderrocar l’esmentat edifici (Ll.Esteva, 1962:17).

(1) Localització de possibles evidències arqueològiques conegudes a través de la documentació escrita: capella i cementiri de Sant Nicolau; fonaments corresponents a l’església que havia de construir-se al segle XVIII, etc.

(2) Segons Àngel Jiménez, l’any 1790 es van construir, en aquest sector de l’actual plaça del Monestir, davant l’entrada lateral de l’església, els fonaments d’una nova església que no va arribar a edificar-se, ja que les obres se suspengueren tot just iniciades (concòrdia entre el monestir i la universitat de Sant Feliu de Guíxols a fi de construir una església nova, engrandint l’existent, en considerar-la insuficient per al nombrós públic assistent) (A.Jiménez, 2001:42). Segons aquest autor, els fonaments de l’esmentada església podrien identificar-se amb el mur que actualment marca el perímetre de l’esplanada de davant la porta lateral de l’església (A.Jiménez, 2001:42).

Proposta d’intervenció:

(3) D’altra banda, alguns autors, basant-se en els Llibres d’Òbits de la parròquia de Sant Feliu de Guíxols, destaquen que, entre les acaballes del segle XVI i el segle XIX, hi havia un cementiri on avui hi ha la plaça del Monestir. L’esmentat cementiri es trobava emplaçat entre els ponts de la riera de Sant Amans, l’antic edifici de l’escola de Belles Arts (avui derruït) i l’arcada de Sant Benet (L.Font i Gratacós, 1932). Segons Àngel Jiménez, el sector 1 correspondria al cementiri de Sant Nicolau, que ocupava el tros de plaça de davant de l’entrada lateral de l’església, on s’havia d’edificar l’església nova que no es va arribar a construir (A.Jiménez, 2001:42). Aquest mateix autor esmenta que, entre 1598 i 1601, en temps de l’abat Joan de Valenzuela, es va acabar d’enderrocar la capella de Sant Nicolau i es va aixecar una paret de pedra al fons del cementiri de Sant Nicolau (A.Jiménez, 2001:33). L’any 1791 les restes d’aquest cementiri es traslladaren a una ossera en un hort veí per fer l’ampliació de l’església nova no edificada (A.Jiménez, 2001:42).

(4) Els plànols històrics del monestir, datats el 1723 i el 1743, permeten ubicar en aquest sector diverses evidències, entre les quals destaca Lo Camí del Temple, un camí parcialment graonat que donava accés a l’església. Segons Àngel Jiménez, entre els anys 1598 i 1601, l’abat Joan de Valenzuela va fer construir unes grades a la porta d’entrada lateral al temple (A.Jiménez, 2001:33). És força plausible que es tracti de les mateixes grades que apareixen en els plànols esmentats.

Probablement, aquestes grades es modificarien o quedarien anul·lades amb el trasllat de la porta d’entrada lateral al temple, que es va dur a terme al final del segle XVIII. (5) En el plànol de 1743 hi apareix, en alçat, un conjunt d’edificacions situades immediatament al nord de l’hort de l’Abat i de l’església. Aquestes edificacions, cobertes amb teulada de doble vessant, podrien identificar-se amb les cases del raval del monestir.

(2) Localització de possibles evidències arqueològiques conegudes a través dels plànols històrics, com el camí d’accés a l’església del monestir o les cases del raval.

(3) Anàlisi general del substrat arqueològic d’aquest sector per determinar la possible existència de restes arqueològiques inèdites corresponents a altres períodes d’ocupació (època romana o tardorromana, medieval, etc.).

Obertura de dues rases per contrastar l’existència de les estructures medievals (capella de Sant Nicolau) i modernes (lo camí del temple, cases del raval) i de les possibles àrees d’enterrament conegudes a través de la documentació històrica i dels plànols històrics del monestir. Les rases proposades són les següents: R1: rasa situada a l’extrem septentrional d’aquest sector, a l’indret on els plànols històrics situen l’inici de lo camí del temple i les cases del raval. Les dimensión són d’1 metre d’amplada, 26,5 metres de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques.

R2: rasa orientada en sentit nord-oest / sudest, que travessa transversalment tot el sector, per tal d’analitzar les estructures que afloren a la superfície del terreny (sector nord-oest) i localitzar evidències que permetin confirmar l’existència d’àrees d’enterrament. Les dimensions són d’1 metre d’amplada, 28 metres de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques.

Personal: 1 arqueòleg director 1 arqueòleg dibuixant 2 auxiliars Durada: 10 dies laborables Pressupost (IVA no inclòs): 1 arqueòleg director: 1 arqueòleg dibuixant: 2 auxiliars: 1 màquina retroexcavadora (5 dies): 1 camió (trasllat terres) (5 dies): Subtotal:

2.246,40 € 1.728 € 2.160 € 720 € 720 € 7.574,40 €

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 1: PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Bibliografia:

Documentació històrica:

Bussot i Liñon, G. (2000), Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931.

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Diputació de Girona.

Documents referents a la capella de Sant Nicolau:

Esteva i Cruañas, Ll. (1962), “Dos planos del cenobio guixolense”, a: Àncora, núm.extraordinari de la Festa Major de Sant Feliu de Guíxols.

Esteva i Cruañas, Ll. (1980), “De la capella de Sant Nicolau a la sagristia del Monestir”, a: Quaderns d’Informació Municipal, 9 Esteva i Cruañas, Ll. I Sanz Roca, J. (1962), La Torre del Fum (Monasterio benedictino de Sant Feliu de Guíxols, Gerona). Memoria de las excavaciones efectuadas en sus aledaños y de los trabajos de restauración y consolidación de la propia torre (1 de noviembre de 1960 – 24 de septiembre de 1962).

Mecanoscrit inèdit.

Font i Gratacós, Lambert (1932): “Fulls de la història guixolenca. XXI: Els diferents cementiris guixolencs”, a: Costa Brava, núm.94 (febrer) Font i Gratacós, Lambert (1932), “La capella del cementiri”, a: Costa Brava, núm.99 González Hurtebise, E. (1905), Bosquejo histórico de la villa de Sant Feliu de Guíxols, Biblioteca de Catalunya.

González Hurtebise, E. (1965), “Bosquejo histórico de la villa de Sant Feliu de Guíxols”, a: Ancora 883884.

Jiménez, À. (1990): “De la ciutat medieval: cementiri, hospital i capella de Sant Nicolau (1305)”, Informatiu, 3 Jiménez, A. (2001), L’església parroquial del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels –Monestir-, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Estudis Guixolencs) i Diputació de Girona.

1305: Testament de Blanca de Mordenyac: “Deixo també dotze diners a l’obra de la capella de Sant Nicolau de dit lloc” (pergamí núm.18 de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Feliu de Guíxols).

1327 (5 de gener): Pere de Fornells funda un benefici per la capella (benefici menor) (Archivo de la Curia Eclesiástica de Gerona, Dotalias libro 4 fol.187).

1342 (4 de maig): la capella fou restaurada i tenia cementiri propi (Llibre vermell, f.29, Concordia entre los jurados y el Abad sobre entrerramientos).

1399-1403: l’Ajuntament es fa càrrec del benefici major de l’església (Manual de Documentos de 13991403).

1401: la capella, oberta encara al culte, fou visitada pel cardenal Berenguer d’Anglesola i Ribelles (visita pastoral). Segons A.Jiménez, d’aquest document es pot deduir que la capella estava situada a l’exterior de l’església del monestir, davant per davant de l’entrada principal –lateral- de l’església nova o gòtica, que es trobava emplaçada força més endins que l’entrada actual i s’obria directament a la nau central a l’alçada del creuer (A.Jiménez, 2001).

1446: l’església estava situada a la dreta de la riera que passa al costat del monestir i propera però fora de les muralles (Manual de Acuerdos de 1446).

1448: l’església estava prop del monestir i davant de la porta del forn (Canalar d’actes de 1593 i 1611 f.73 vuelto).

1520 (18 de novembre): l’església tenia 23 làmpares, de les quals tenien cura el sagristà o l’abat del monestir. L’ajuntament es feia càrrec del manteniment de l’edifici (Visita pastoral del 18 de novembre de 1520).

1594 (16 de gener): el consistori acorda que es repari la capella (acord del consistori).

1598 (18 de novembre): el bisbe de Girona va manar, a instàncies de l’abat, que s’enderroqués l’antiga capella de Sant Nicolau i que les seves pedres s’utilitzessin per a construir una nova sagristia (visita pastoral).

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 1: PLAÇA L’ESGLÈSIA

Documentació històrica:

Plànols històrics:

1593 a 1611: Fra Jaume Serra esmenta que la desaparició de la capella va doldre molt als habitants de Sant Feliu de Guíxols, ja que havia estat parroquial i en ella s’hi havien celebrat consistoris (Canolar de actas. De 1593 a 1611.f.73 vuelto).

Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1723-30 (anònim)

1673: Sala esmenta que la capella encara subsistia (Sala, memòries històriques inèdites, pàrraf 44).

Documents referents a la construcció d’una església nova: 1790: Concòrdia entre el monestir i la universitat de Sant Feliu de Guíxols per construir una església.

Documents referents a les àrees d’enterrament: 1342: Concordia entre els jurats i l’abat sobre enterraments (f.29 del Llibre Vermell, conservat a l’Arxiu Històric Municipal de Sant Feliu de Guíxols). Segons Gonzàlez Hurtebise s’hi esmenten els cementiris de Sant Nicolau i de la Mota.

Segles XVI-XIX: Llibres d’Òbits de la parròquia de Sant Feliu de Guíxols 1791: document segons el qual les restes del cementiri de Sant Nicolau es traslladaren a una ossera en un hort veí (A.Jiménez, 2001:42)

Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1743 (Pablo Trillas, arquitecte)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR 2: ARC DE SANT BENET

Ubicació: Plaça del Monestir. Sector entorn de l’Arc de Sant Benet i el carrer de l’Horta Superfície: 2005 m2 Identificació fotogràfica:

Monestir-església de Sant Feliu de Guíxols. Vista general del sector 2 (Abril de 2004)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

PLANO 2

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR 2: ARC DE SANT BENET Antecedents:

Antecedents:

(1) El plànol històric de 1723 ubica en aquest sector part de l’antic sistema defensiu del monestir, datat possiblement al segle XIV (en el plànol es marca de color groc fent referència a la zona del monestir que ja estava construïda l’any 1723 –moment de confecció del plànol-). La llegenda del plànol esmenta “Fortalessa y contraescarpa vella y lo pou de glaç”. El plànol dibuixa un pany de muralla de traçat aproximadament semicircular associat a la seva respectiva contraescarpa. A l’extrem oriental enllaça amb una estructura de planta rectangular de funció indeterminada. Aquest tram de muralla ja no apareix en el plànol de 1743 (veieu més endavant). Lluís Esteva apunta l’explicació següent: “El edificio donde se hallan el Museo Municipal y la Escuela de Bellas Artes, está en el lugar que había ocupado la fortaleza vieja; probablemente por este motivo el edificio presenta en su base la inclinación típica de la contra-escarpa. Creemos que este cuerpo de edificio fue construído entre 1743, fecha del plano de Pau Trilles, que lo pone como en proyecto, y 1747, fecha del arco de Sant Benet” (Ll.Esteva, 1962). El pou de glaç que apareix esmentat a la llegenda podria haver estat ubicat en una estança de planta quadrangular ubicada al sector sudoest de la muralla i a l’interior de la qual es veu una estructura de planta circular (possible pou). (Les estructures que el plànol ubica a l’interior de la muralla es descriuen al Sector 8 - Celler del Monestir-).

(5) El plànol elaborat per l’arquitecte Guitart l’any 1897 també dibuixa el recinte emmurallat corresponent al segle XVIII, amb l’arc de Sant Benet. D’altra banda, reprodueix diverses edificacions annexes al costat occidental del parterre, on hi havia el magatzem de la brigada municipal, actualment enderrocat. Segons Lluís Esteva, l’any 1962 aquestes edificacions feia temps que ja estaven suprimides (Ll.Esteva, 1962). En els plànols de 1723 i 1743 no apareixen dibuixades ni com edificacions antigues ni en projecte. En aquests moments, doncs, se’n desconeix la funcionalitat i la cronologia.

(2) Segons un document esmentat per Ángel Jiménez i datat de l’any 1277, al segle XIII hi hauria, en aquest sector, l’antiga muralla del cementiri de la Mota (A.Jiménez, 2001: 19-20 i 74). Caldria determinar si aquesta muralla correspondria amb la que apareix dibuixada al plànol de 1723. Segons aquest mateix autor, l’existència d’aquesta muralla explicaria perquè l’Arc de Sant Benet es trobaria tan enfonsat respecte el nivell actual del sòl (A.Jiménez, 2001:74).

(3) El plànol històric de 1743 marca, en aquest sector del monestir, un tram de recinte emmurallat corresponent a l’ampliació del segle XVIII en el qual s’obria el portal de Sant Benet. Segons Llambert Font i Gratacós, l’arc de Sant Benet era la porta d’entrada del Convent que quedava tancat amb una paret que anava fins on hi havia l’edifici de Belles Arts i l’edifici que posseia la Corchera Catalana (Ll.Font, 1932). Aquesta paret es va enderrocar l’any 1897 i només va quedar dempeus l’esmentat arc de Sant Benet. Segons A. Jiménez, el tram enderrocat amidava 46 m de longitud, 1,28 m de gruix i 4,75 m d’alçada (A.Jiménez, 2001:49).

(4) El plànol de 1743 també situa en aquesta àrea, entre el recinte emmurallat i la riera, una zona d’hort delimitada per una tanca i habilitada amb un possible canal d’irrigació que la travessaria transversalment. A l’oest d’aquest hort es marquen algunes dependències de funció indeterminada.

Segons la descripció que Cayetano Barraquer va efectuar l’any 1906 del monestir, aquest hort s’anomenava de Donadiu i es podia considerar el millor del terme: “Y aún fuera de la cerca más se alargaban (es refereix a les vinyes del monestir), porqué, cruzado en el último punto el camino del cementerio actual, encontrábase la grande y magnífica huerta, comunmente del nombre de su colono, llamada de Donadiu, que bien puede calificarse de la mejor del término” (C.Barraquer, 1906:182). Les dependències que apareixen al plànol podrien identificar-se amb les dues sínies, la casa i el corral que, segons Cayetano Barraquer, pertanyien a aquest hort: “otra huerta cercada de paret, contígua a la anterior (veieu sector 3), con dos norias, de cabida 10 vesanas de regadío y secano de primera calidad, con casa y corral tasada en 12.000 libras” (C.Barraquer, 1906:183).

(6) Tal com hem esmentat a la fitxa anterior (sector 1) i segons els Llibres d’Òbits de la parroquia de Sant Feliu de Guíxols, aquest sector també hauria estat utilitzat com a zona d’enterrament entre els segles XVI i XIX (L.Font i Gratacós, 1932). G.Bussot especifica que “a la part interior que es trobava entre el mur i l’edifici del convent, amb entrada pel mateix arc de Sant Benet, hi havia el cementiri de la vila, que estigué vigent fins a l’any 1834” (G.Bussot 2000:373). Possiblement, l’ús d’aquest sector com a àrea d’enterrament podria ser fins i tot anterior, ja que la documentació medieval situa el cementiri de la Mota a l’entorn d’aquesta àrea (veieu sectors 3 i 8). Segons una informació aportada per Angel Jiménez i basada en un document datat l’any 1277, l’esmentat cementiri de la Mota dataria, com a mínim, del segle XIII i podria ser el precedent del cementiri d’època moderna (A.Jiménez 2001:19-20).

Causes de la intervenció: (1) Recuperar evidències arqueològiques del sistema defensiu del segle XIV. (2) Recuperar evidències arqueològiques de l’antiga muralla del cementiri de la Mota.

(3) Recuperar el traçat de la muralla del segle XVIII associat amb el Portal de Sant Benet. La recuperació d’aquest traçat a través de l’excavació permetria contextualitzar l’esmentat portal, el qual, tal com afirmava Jeroni Martorell, es troba estranyament isolat enmig de la plaça del monestir (J.Martorell, 1932).

(4) Recuperar evidències arqueològiques de les edificacions que el plànol de l’arquitecte Guitart ubica immediatament a l’oest de la zona del celler del monestir.

(5) Recuperar evidències arqueològiques de les dependències associades a l’hort.

(6) Confirmar l’existència de les necròpolis d’època medieval i moderna.

(7) Anàlisi general del substrat arqueològic d’aquest sector per determinar la possible existència de restes arqueològiques inèdites corresponents a altres períodes d’ocupació (època romana o tardorromana, medieval, etc.).

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 2: ARC DE SANT BENET

Proposta:

Bibliografia:

Excavació de tres rases per recuperar evidències dels sistemes defensius del monestir, de les necròpolis i de les estructures auxiliars d’un dels horts del cenobi. A més d’aquestes rases, cal tenir en compte que caldrà dur a terme la supervisió arqueològica dels rebaixos del subsòl que es realitzin per executar el projecte arquitectònic i urbanístic de la Plaça del Monestir (il·luminació, instal·lacions, etc.).

Aquestes tasques no s’han contemplat en el pressupost actual ja que el projecte arqutitectònic i urbanístic encara no s’ha finaltizat).

Barraquer, C. (1906), Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX.

R3: rasa situada a l’est de l’arc de Sant Benet i orientada en sentit nord–sud. La ubicació proposada pretén confirmar el traçat dels recintes emmurallats corresponents a les èpoques medieval i moderna, les necròpolis del mateix període així com algunes estructures de tancament de l’hort. Les dimensions de la rasa són d’1 m d’amplada, 33 m de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques.

Bussot i Liñon, G. (2000), Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931.

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Diputació de Girona.

Esteva i Cruañas, Ll. (1962), “Dos planos del cenobio guixolense”, a: Áncora, núm.extraordinari de la Festa Major de Sant Feliu de Guíxols.

Esteva i Cruañas, Ll. I Sanz Roca, J. (1962), La Torre del Fum (Monasterio benedictino de Sant Feliu de Guíxols, Gerona). Memoria de las excavaciones efectuadas en sus aledaños y de los trabajos de restauración y consolidación de la propia torre (1 de noviembre de 1960 al 24 de setiembre de 1962).

Mecanoscrit inèdit.

R4: rasa situada a l’oest de l’arc de Sant Benet i orientada en sentit nord-sud, paral·lelament al carrer de l’Horta. La ubicació proposada pretén confirmar l’existència de les dependències auxiliars d’un dels horts del monestir. Les dimensions de la rasa són d’1 m d’amplada, 36 m de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques.

Font i Gratacós, Ll. (1931), “Les obres de restauració de la Porta Ferrada”, a: Costa Brava, núm.40.

R5: rasa situada al sector meridional d’aquesta àrea d’excavació. Orientada en sentit est oest, s’ubica a l’indret on el plànol de l’arquitecte Guitart, datat l’any 1897, situa el traçat el recinte emmurallat al qual pertanyia el Portal de Sant Benet. Les dimensions són d’1 m d’amplada, 31 m de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques.

González Hurtebise, E. (1905), Bosquejo histórico de la villa de Sant Feliu de Guíxols, Biblioteca de Catalunya.

Personal: 1 arqueòleg director 1 arqueòleg dibuixant 3 auxiliars

Jiménez, A. (2001), L’església parroquial del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels –Monestir-, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Estudis Guixolencs) i Diputació de Girona.

Martorell, J. (1932), “La urbanització de la plaça de la Porta Ferrada”, a: Costa Brava, núm. extraordinari de Festa Major (agost).

Durada: 15 dies laborables Pressupost (IVA no inclòs): 1 arqueòleg director: 1 arqueòleg dibuixant: 3 auxiliars: 1 màquina retroexcavadora (4 dies): 1 camió (trasllat terres) (4 dies): Subtotal:

Font i Gratacós, Lambert (1932): “Fulls de la història guixolenca. XXI: Els diferents cementiris guixolencs”, a: Costa Brava, núm.94 (febrer)

3.369,60 € 2.592 € 4.860 € 1.152 € 1.152 € 13.125,60 €

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR 2: ARC DE SANT BENET

Documentació històrica:

Plànols històrics:

Documents referents a l’antiga muralla del cementiri de la Mota:

Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1723-30 (anònim)

1277: Concòrdia de 28 de maig de 1277 (f.77 del Llibre Vermell, conservat a l’Arxiu Històric de Sant Feliu de Guíxols)

Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1743 (Pablo Trillas, arquitecte) Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1897 (Guitart, arquitecte)

Documents referents a les àrees d’enterrament: 1305: Testament de Blanca de Mordenyac: “També per al meu cos elegeixo sepultura al cementiri de la Mota de dit monestir. I hi deixo, com a llit, una vànova, un parell de llençols i deu sous” (pergamí núm.18 de l’Arxiu Històric de Sant Feliu de Guíxols).

Segles XVI-XIX: Llibres d’Òbits de la parròquia de Sant Feliu de Guíxols 1342: Concordia de 4 de maig de 1342 entre els jurats i l’abat sobre enterraments (f.29 del Llibre Vermell, conservat a l’Arxiu Històric de Sant Feliu de Guíxols).

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR 3: PLAÇA DEL MONESTIR (DAVANT LA PORTA FERRADA)

Ubicació: Plaça del Monestir. Sector enfront de la Porta Ferrada.

Superfície: 778 m2 Identificació fotogràfica:

Monestir-esglèsia de Sant Feliu de Guíxols. Vista general del sector 3 (Abril de 2004)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

PLANO 3

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR 3: PLAÇA DEL MONESTIR (DAVANT LA PORTA FERRADA)

Antecedents:

Causes de la intervenció:

(1) El plànol de 1723 situa, a ponent de la Porta Ferrada i del claustre vell, una dependència de planta rectangular (núm.4, sense nom) que contenia tres estructures circulars (possibles dipòsits). Al nord d’aquesta darrera estança, n’hi havia una altra d’allargada denominada La Primera Antrada del Monestí Vell sel obert que comunicava amb l’exterior del monestir a través de Lo Portal vell ab llas Canes Vellas. En el plànol de 1743 ambdues estances ja no s’hi representen i deixen lloc a un pati interior.

(1) Confirmar l’existència de les dependències auxiliars del monestir que segons els plànols històrics de 1723 i de 1743 hi havia a la part occidental del recinte emmurallat.

(2) El plànol de 1723 ubica, a ponent de les estances anteriors, una zona de nova construcció amb les dependències següents: 1: portaria; 2: antrada de la portaria; 4: cavallerissa; 6: pallisa; 7: cotxaria; 8: pastiseria; 10: corral per los tosinos y gallinas i 11: ...lenyer...lo forn. És de destacar que totes aquestes dependències, a excepció de la núm.10 i la núm.11, tornen a aparèixer en el plànol de 1743. Totes presenten pràcticament la mateixa planta i dimensions, a excepció de la més meridional, a la qual se li afegeix un annex circular de funció indeterminada. Possiblement, algunes d’aquestes estructures pertanyien a l’hort de la clausura. L’any 1906, Cayetano Barraquer descrivia aquesta zona en els termes següents: “Al occidente y norte, buenas viñas que se extendían hasta el primer camino de los dos que suben a Monticalvari”. Basant-se en els documents d’anunci de la subhasta de la desamortització del monestir, n’ofereix una descripció força més detallada: “una huerta dentro la clausura, su cabida 71/2 y 1/16 de tierra, parte regadío y parte secano, cercado de paret, con caballeriza, cochería y gallinero á ella contiguo, y el uso del agua del pozo del monasterio, de capital 3,875 libras” (C.Barraquer, 1906:182-183).

(3) Localitzar l’estructura circular (possible pou) que, segons el plànol de 1897, hi havia en aquest sector del monestir.

(3) El plànol de 1897, posterior a la desamortització del monestir, ja no dibuixa les dependències auxiliars de l’hort de la clausura i es limita a assenyalar l’existència del recinte emmurallat del segle XVIII i d’una estructura circular que, possiblement, podria identificar-se amb el pou del monestir esmentat per Cayetano Barraquer (C.Barraquer, 1906:182-183). Pel que fa al recinte emmurallat, cal destacar que el plànol marca, en aquest sector, un canvi considerable en l’amplada del mur. En el primer tram, de 16 m de longitud, el mur mesura 1,28 m de gruix. En el segon tram es representa una simple línia que, possiblement, correspondria a una tanca de dimensions força més reduïdes.

4) Els anys 1998 i 1999 es va dur a terme una intervenció arqueològica sota l’actual sala II del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (escala nord del monestir) (veieu sector 8). En aquesta campanya es va descobrir un mur atalussat de 1,40 m d’amplada i 4,05 m de longitud documentada que podria pertànyer al sistema defensiu del monestir del segle XIV (N.Colomeda i C.Montalbán, 1998; C.Montalban, 1999). La corba que descriu el mur pot indicar la continuïtat de l’estructura en direcció nord, cap al sector 3, on podrien documentar-se noves evidències sobre el recinte emmurallat.

(5) En les intervencions arqueològiques corresponents als anys 1931 i 2001 a la Porta Ferrada es van recuperar evidències sobre les àrees d’enterrament del jaciment (veieu sector 8). Així mateix, la documentació històrica situa una necròpolis d’època moderna a l’actual Plaça del Monestir (veieu sector 2). Els límits d’aquestes zones d’enterrament són encara desconeguts i no es pot descartar que també es puguin descobrir restes arqueològiques relatives a les necròpolis en aquest sector.

(2) Recuperar el tancament del segle XVIII que, segons el plànol de 1897, hi havia en aquest sector del monestir.

(4) Estudiar la possible continuïtat del sistema defensiu del segle XIV. (5) Localitzar possibles evidències sobre el cementiri de la Mota, que podria extendre’s envers aquest sector del monestir.

(6) Anàlisi general del substrat arqueològic d’aquest sector per determinar la possible existència de restes arqueològiques inèdites corresponents a altres períodes d’ocupació (època romana o tardorromana, medieval, etc.).

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 3: PLAÇA DEL MONESTIR (DAVANT LA PORTA FERRADA)

Proposta d’intervenció:

Bibliografia:

Excavació de dues rases per confirmar les diverses informacions procedents de la interpretació dels plànols històrics i la documentació escrita. Les rases proposades són les següents:

Barraquer Roviralta, Cayetano (1906), Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, Barcelona.

R6: Rasa orientada en sentit nord-sud, paral.lelament al carrer de l’Horta. La ubicació proposada pretén aportar informació sobre la seqüència arqueològica d’aquest sector del monestir i localitzar evidències del possible pou conegut a través del plànol de 1897. Les dimensions de la rasa són d’1 m d’amplada, 20 m de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques.

Colomeda, N. núm.31:18.

R7: Rasa que travessa tot el sector 3 en sentit est-oest, des de davant de la Porta Ferrada fins al carrer de l’Horta. El traçat que es proposa pretén obtenir noves dades sobre les dues dependències reperesentades en el plànol de 1723. A més, la rasa pot aportar informació sobre el recinte emmurallat del segle XVIII i sobre les dependències auxiliars de l’hort de la clausura. En el tram central, pot proporcionar evidències sobre el sistema defensiu del segle XIV i sobre la necròpolis. Les mides són d’1m d’amplada, 27 m de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques.

Montalbán, C. (1998), “L’abocador del monestir, darreres troballes”, a: L’Arjau,

Esteva i Cruañas, Ll. (1962), “Dos planos del cenobio guixolense”, a: Àncora, núm.extraordinari de la Festa Major de Sant Feliu de Guíxols.

Font i Gratacós, Lambert (1932): “Fulls de la història guixolenca. XXI: Els diferents cementiris guixolencs”, a: Costa Brava, núm. 94 (febrer) Montalbán Martínez, C. (1999), Monestir. Escala Nord (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà), Memòria d’excavació (inèdita) Montalbán Martínez, C. (2001), “Intervencions arqueològiques a la Porta Ferrada”, a: L’Arjau, 40:25.

Personal: 1 arqueòleg director 1 arqueòleg dibuixant 3 auxiliars

Montalbán Martínez, C. (2001), Informe d’excavació. Porta Ferrada. Monestir (inèdit) MontalbánMartínez, C. (2002), “Excavacions a la Porta Ferrada (Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)”, a: 6 Jornades d’arqueologia de les comarques gironines, Sant Joan de les Abadesses, 10-11 de maig de 2002.

Durada: 15 dies laborables Pressupost (IVA no inclòs): 1 arqueòleg director: 1 arqueòleg dibuixant: 3 auxiliars: 1 màquina retroexcavadora (4dies): 1 camió (trasllat terres) (4dies): Subtotal:

i

3.369,6 € 2.592 € 4.860 € 1.152 € 1.152 € 13.125,6 €

Documentació històrica Documents referents a l’antiga muralla del cementiri de la Mota: 1277: Concòrdia de 28 de maig de 1277 (p.37 del Llibre Vermell, conservat a l’Arxiu Històric de Sant Feliu de Guíxols)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 3: PLAÇA DEL MONESTIR (DAVANT LA PORTA FERRADA)

Plànols històrics: Documents referents a les àrees d’enterrament: 1305: Testament de Blanca de Mordenyac: “També per al meu cos elegeixo sepultura al cementiri de la Mota de dit monestir. I hi deixo, com a llit, una vànova, un parell de llençols i deu sous” (pergamí núm.18 de l’Arxiu Històric de Sant Feliu de Guíxols).

Segles XVI-XIX: Llibres d’Òbits de la parròquia de Sant Feliu de Guíxols 1342: Concordia entre els jurats i l’abat sobre enterraments (f.29 del Llibre Vermell, conservat a l’Arxiu Històric de Sant Feliu de Guíxols).

Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1723-30 Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1743 (Pablo Trillas, arquitecte) Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1897 (Guitart, arquitecte)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 4: ZONA DEL FESTIVAL DE LA PORTA FERRADA

Ubicació: Carrer de l’Abadia Superfície: 1.197 m2

Identificació fotogràfica:

Monestir-església de Sant Feliu de Guíxols.Vista general del sector 4 (Abril de 2004)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

PLANO 4

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 4: ZONA DEL FESTIVAL DE LA PORTA FERRADA

Antecedents:

Causes de la intervenció:

(1) En el plànol que l’any 1897 l’arquitecte Guitart va elaborar del monestir s’hi representa tot el recinte murari que delimitava el monument. En la zona sudooccidental (sector 4) hi apareixen dos murs de tancament. El primer, orientat en sentit est-oest, té un recorregut paral.lel a l’ala nord del monestir i finalitza a l’ala oriental. El segon delimita l’espai enfront l’extrem sud de l’ala oriental, on el plànol també marca en planta una construcció actualment desapareguda. Aquesta construcció es trobava situada a l’angle que formen el mur oest de l’ala oriental del monestir i el mur de tancament. Els dos murs i la construcció no existeixen en l’actualitat. El murs possiblement es van enderrocar l’any 1897.

(1) Recuperar el tram sudoccidental del recinte emmurellat representat en el plànol de l’arquitecte Guitart.

(2) En un dibuix datat l’1 de juliol de 1880 i corresponent a aquest sector del monument, hi apareix representat l’extrem sud de l’ala oriental del monestir i la tanca que delimitava l’espai del davant. Es tracta d’una petita muralla amb un portal d’accés amb un arc de ferradura. Possiblement sigui la mateixa tanca que apareix al plànol de 1897, tot i que en aquella l’arquitecte Guitart no hi va dibuixar cap portal. Immediatament a la dreta del portal, darrera la tanca, s’observa la coberta d’una construcció d’una sola planta i teulada inclinada de teules. Aquesta construcció, avui inexistent, correspondria, amb tota probabilitat, a l’edificació que es representa al plànol de 1897.

(3) En un dibuix realitzat per Joan Gelpí Jofre l’any 1870 des del Mont Calvari s’obseva, en primer pla, la façana de l’ala nord del convent. Al costat esquerre del dibuix s’aprecia una tanca de delimitació amb una porta d’accés al recinte del monestir. Possiblement es tracti del mateix tram del recinte emmurallat que l’arquitecte Guitart va reproduir en el plànol de l’any 1897, tot i que, en aquest cas, tampoc no hi consta cap porta. Al fons del dibuix i en darrer terme, es veu la silueta de l’arc de Sant Benet. Entre l’arc i l’esmentada porta hi ha una zona ombrejada en la qual sembla poder observar-se una paret rematada amb un frontó triangular i una obertura amb arc de mig punt. Possiblement, es tractaria del portal que apareix al plànol de 1743, prop de les dependències auxiliars de l’hort de la clausura i l’ala nord del monestir.

(4) En el plànol històric de 1743 apareix representada, a l’extrem sudoccidental del recinte del monestir, una mina d’aigua de característiques similars a la que encara es conserva a l’hort de l’Abat. Des de la mina i en direcció nordest parteix una línia (possible camí o canalització d’aigua) que va a parar a la porta que s’acaba d’esmentar al punt 3.

(2) Recuperar evidències de les portes d’accés al monestir que, segons els dibuixos de 1870 i 1880, s’obrien en aquest tram del recinte emmurallat.

(3) Recuperar evidències de la construcció que, segons el plànol de 1897 i el dibuix de 1880, hi havia en aquest sector.

(4) Recuperar evidències sobre la possible canalització o camí que apareix en el plànol de 1743.

(5) Control arqueològic dels rebaixos que s’efectuaran en aquest sector per la instal·lació de l’escenari del Festival de la Porta Ferrada i del montacàrregues.

(6) Anàlisi general del substrat arqueològic d’aquest sector per determinar la possible existència de restes arqueològiques inèdites corresponents a altres períodes d’ocupació (època romana o tardorromana, medieval, etc.).

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 4: ZONA DEL FESTIVAL DE LA PORTA FERRADA

Proposta: Proposta: Per tal d’obtenir una primera aproximació d’aquesta zona arqueològicament inèdita fins aquests moments, es proposa l’obertura d’una única rasa transversal amb la finalitat de conèixer el subsòl i de contrastar la informació derivada de la interpretació dels plànols i dels dibuixos històrics.

R8: la rasa s’iniciaria a l’extrem sudoest de l’ala nord del monestir i finalitzaria a l’extrem sud de l’ala oriental. El traçat proposat hauria de permetre recuperar evidències de la tanca que, segons el plànol de 1897 i els dibuixos de 1870 i 1880, delimitava aquesta àrea del monestir, a més d’un portal i de l’edifici de planta baixa que hi havia annex a l’ala oriental (la porta que apareix al dibuix de 1870 no es podrà documentar perquè al damunt hi ha edificacions modernes). Les dimensions són d’1 m d’amplada, 50 m de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques.

Personal: 1 arqueòleg director 1 arqueòleg dibuixant 2 auxiliars Durada: 5 dies laborables Pressupost (IVA no inclòs): 1 arqueòleg director: 1.123,2 € 1 arqueòleg dibuixant: 864 € 2 auxiliars: 1.080 € 1 màquina retroexcavadora (2 dies): 576 € 1 camió (trasllat terres) (2 dies): 576 € Subtotal: 4.219,2 €

Personal: 1 arqueòleg director 1 arqueòleg dibuixant 2 auxiliars Durada: 10 dies laborables Pressupost* (IVA no inclòs): 1 arqueòleg director: 1 arqueòleg dibuixant: 2 auxiliars: Subtotal:

2.246,40 € 1.728 € 2.160 € 6.134,40 €

* El pressupost pot variar en funció del projecte arquitectònic. No s’han comptabilitzat les despeses de la màquina retroexcavadora ni dels camions per al trasllat de terres.

Bibliografia: Esteva i Cruañas, Ll. (1962), “Dos planos del cenobio guixolense”, a: Àncora, núm.extraordinari de la Festa Major de Sant Feliu de Guíxols.

Proposta de supervisió arqueològica del projecte arquitectònic al carrer de l’Abadia:

Documentació:

A més de la rasa 8, en aquest sector caldria dur a terme el seguiment arqueològic dels rebaixos i remocions del subsòl que s’han d’efectuar per a les instal·lacions de l’escenari del Festival de la Porta Ferrada i del montacàrregues del museu.

Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1897 (Guitart, arquitecte)

Rasa d’instal·lacions: se supervisaran els treballs d’obertura de la rasa d’instal·lacions del festival, que s’iniciarà al sector 3 i resseguirà tot el perímetre de l’ala nord del monestir fins a l’escenari. Les dimensions d’aquesta rasa depenen del projecte arquitectònic. Per elaborar un pressupost orientatiu, en el moment de redactar aquesta proposta es parteix de les dimensions següents: 1 m d’amplada, 70 m de longitud i profunditat a determinar segons les necessitats de les instal·lacions.

Sondeig per a la instal·lació del montacàrregues: se supervisaran els rebaixos que s’han de dur a terme per a la instal·lació del montacàrregues del museu. La superfície a controlar depèn del projecte arquitectònic. Per elaborar un pressupost orientatiu s’han calculat 50 m2.

Dibuix del sector sudoccidental del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1880 (anònim) (Diputació de Barcelona) Dibuix del sector sudoccidental del Monestir de Sant Feliu de Guíxols des del Mont Calvari, 1870 (Joan Gelpí Jofre) (Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR 5: HORT DE L’ABAT

Ubicació: Zona de l’Hort de l’Abat Superfície: 609 m2 Identificació fotogràfica:

Monestir-església de Sant Feliu de Guíxols. Vista general del sector 5 (Abril de 2004)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

PLANO 5

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 5: HORT DE L’ABAT

Antecedents:

Causes de la intervenció:

(1) L’any 1993, el personal tècnic del Museu d’Història de Sant Feliu, en el decurs de les obres d’arranjament de l’antic refectori del monestir, va fer el seguiment d’una rasa de poc més d’un metre de profunditat que es va obrir de forma paral·lela al mur oriental del cenobi per dur a terme un tractament anti-humitat. La supervisió va permetre constatar l’existència d’un pou de 40 cm x 40 cm de boca i 3 m de profunditat que donava accés a un túnel de 60 cm d’amplada, 150 cm d’alçada i 100 m de longitud documentada. L’esmentat túnel estava construït amb carreus i el sostre era en forma de volta de canó.

El sòl era de morter lliscat. El túnel tenia un possible pas de comunicació amb el refectori del monestir.

El sostre de l’obertura no era de volta de canó sinó de lloses planes. A l’interior del refectori també es va documentar l’existència d’una obertura emmarcada amb pedres que es va relacionar amb el pas esmentat (N.Sanchiz, 1995). En la mateixa intervenció es va recuperar una aixeta de llautó i un dipòsit cilíndric d’època barroca que havien servit per omplir i buidar d’aigua un bassi del refectori del monestir.

Aquest giny fou inutilitzat quan es va construir el túnel esmentat anteriorment (N.Sanchiz, 1999).

(1) Recuperació d’evidències arqueològiques sobre l’Hort de l’Abat (àrees de conreu, infraestructures, etc.)

(2) Segons el plànol històric de 1743 en aquest sector del monestir s’hi ubicava l’hort de l’Abat, una àrea d’hort i arbres fruiters que continuava immediatament a l’est i al nord de l’actual recinte del jardí. El mateix plànol també situa, en aquest sector, dues infraestructures hidràuliques que encara es conserven actualment: una mina al sud i un pou al nord. En el plànol històric, l’hort apareix delimitat amb diverses tanques que diferenciaven tres grans àrees de conreu, orientades de sud a nord: la primera, situada a l’extrem sud, prop de la mina; la segona, al sector central, prop del pou i la tercera, al nord, llindant amb la capçalera de l’església i amb les oficines velles (veieu sector 6). Cayetano Barraquer, en la seva descripció de les possessions del Monestir de Sant Feliu de Guíxols no aporta gaire informació sobre aquest hort, sinó que es limita a esmentar que es trobava situat al sud del monestir, darrera l’absis de l’església (C.Barraquer, 1906:182).

Obertura d’una única rasa transversal, orientada en sentit sudoest-nordest, per tal d’obtenir una visió global del substrat arqueològic d’aquest sector del monestir.

(3) Segons el plànol històric de 1897 de l’arquitecte Guitart aquesta zona del monestir es trobava delimitada per una tanca que formava part del recinte emmurallat que protegia el cenobi. Aquesta tanca coincideix pràcticament amb l’actual. Cal destacar, no obstant, que en el plànol de 1743 apareix una altra tanca situada a quasi 10 m de distància de l’actual, en direcció est. Aquesta segona tanca no es representa en el plànol de 1897.

(2) Recuperació d’evidències arqueològiques sobre el límit oriental del recinte emmurallat del segle XVIII. (3) Anàlisi general del substrat arqueològic d’aquest sector per determinar la possible existència de restes arqueològiques inèdites corresponents a altres períodes d’ocupació (època romana o tardorromana, medieval, etc.).

Proposta:

R9: la rasa s’iniciarà a l’extrem meridional de l’ala oriental del monestir i finalitzarà a l’extrem oriental de l’actual rectoria. Les dimensions són d’1 m d’amplada, 45 m de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques.

Personal: 1 arqueòleg director 1 arqueòleg dibuixant 2 auxiliars Durada: 5 dies laborables Pressupost (IVA no inclòs): 1 arqueòleg director: 1.123,2 € 1 arqueòleg dibuixant: 864 € 2 auxiliars: 1.080 € 1 màquina retroexcavadora (2 dies): 576 € 1 camió (trasllat terres) (2 dies): 576 € Subtotal: 4.219,2€

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 5: HORT DE L’ABAT

Bibliografia:

Plànols històrics:

Barraquer, Cayetano (1906), Las casas de religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX, Barcelona.

Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1743 (Pablo Trillas, arquitecte) Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1897 (Guitart, arquitecte)

Esteva i Cruañas, Ll. (1966), “Dos planos del cenobio guixolense”, a: Áncora, núm.extraordinari de la Festa Major de Sant Feliu de Guíxols.

Sanchiz, N. (1995), “Novetats arran de les obres realitzades a la sala Albertí (monestir)”, a: Informatiu de l’Arxiu i Museu de Sant Feliu de Guíxols, núm. 21.

Sanchiz, N. (1999), “Estudi d’una peça: giny de distribució d’aigua de mitjans s.XVIII”, a: L’Arjau, 34.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR 6: ENTORN ABSIS ESGLÉSIA

Ubicació: Àrea oriental del monestir Superficie: 1.360 m2 Identificació fotogràfica:

Monestir-església de Sant Feliu de Guíxols. Vista general del sector 6 (Abril de 2004)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

Plano 6

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR 6: ENTORN ABSIS ESGLÉSIA

Antecedents:

Proposta d’intervenció:

(1) Segons el plànol històric de 1743 aquest sector del monestir comprenia una part important de l’hort de l’Abat, concretament, les tres àrees de conreu que, orientades de sud a nord, hi havia immediatament a llevant del recinte monàstic (sector 5). Les àrees central i meridional es representen amb un desnivell que es correspon amb la situació actual d’aquesta zona del monestir. Al nord de l’àrea de conreu més septentrional, el plànol marca un conjunt de dependències denominades oficines velles

Aquest sector de l’antic monestir es troba pràcticament ocupat per construccions modernes. El Pla Director del Conjunt Monumental del Monestir-Església de Sant Feliu de Guíxols contempla l’adequació d’un passeig arqueològic a l’entorn de tot el monument i la possible expropiació d’algunes finques per tal de fer possible l’habilitació d’aquest pas. En el moment de redactar aquest document encara no s’ha definit una proposta específica. Per aquest motiu, no s’ha pogut elaborar la planificació de les intervencions arqueològiques en aquest sector.

(2) Segons el plànol històric de 1897 aquesta zona del monestir es trobava delimitada per una tanca pertanyent al recinte emmurallat que protegia el cenobi. A més de l’esmentada tanca, el plànol també situa en aquest sector una construcció de planta rectangular i 47 m2 de superfície de la qual en desconeixem la funció.

(3) L’any 1961, quan es duien a terme els treballs d’excavació de la Torre del Fum, van documentar-se restes d’una necròpolis tardorromana al carrer del Prior, situat trenta metres al sud-est de l’àbsis de l’església. Segons Lluís Esteva, es va constatar la presència de tres tombes d’inhumació que havien estat malmeses, però que encara conservaven els òbols o monedes que, probablement, s’havien dipositat a les tombes en el moment de l’enterrament. Aquest fet va permetre datar la necròpolis a partir del 330 dC (Ll.Esteva, 1962 a i b; Ll.Esteva 1983; F.Aicart 1990; F.Aicart i J.Nolla, 1993).

Causes de la intervenció:

Bibliografia: Aicart i Hereu, F. (1990), “El jaciment romà de l’àrea del monestir”, a: Informatiu de l’Arxiu i el Museu d’Història de la Ciutat, 6 Aicart i Hereu, F. i Nolla i Brufau, J. (1995), “El jaciment tardo-romà del carrer del Prior (Sant Feliu de Guíxols)”, a: Estudis del Baix Empordà, núm.14 Esteva i Cruañas, Ll. (1962), “Excavaciones en el monasterio benedictino de Sant Feliu de Guíxols”, a: Revista de Girona, núm.19 Esteva i Cruañas, Ll. I Sanz Roca, J. (1962), La Torre del Fum (Monasterio benedictino de Sant Feliu de Guíxols, Gerona). Memoria de las excavaciones efectuadas en sus aledaños y de los trabajos de restauración y consolidación de la propia torre (1 de noviembre de 1960 al 24 de setiembre de 1962).

Mecanoscrit inèdit.

(1) Localització de possibles evidències arqueològiques relatives a l’hort de l’Abat.

(2) Localització de possibles evidències arqueològiques relatives a la construcció de planta rectangular que, segons el plànol històric de 1897, hi havia a l’est de l’absis de l’església.

(3) Estudi arqueològic de l’entorn immediat de l’absis de l’església per tal de documentar l’extensió de la necròpolis tardorromana que es va descobrir l’any 1961 al carrer del Prior i establir la possible relació d’aquesta àrea d’enterrament amb la que es va documentar a l’entorn de la Torre del Fum.

Esteva i Cruañas, Ll. (1966), “Dos planos del cenobio guixolense”, a: Àncora, núm.extraordinari de la Festa Major de Sant Feliu de Guíxols.

Esteva i Cruañas, Ll. (1983), “Ceràmica hispano-romana recollida en el subsòl del monestir de Sant Feliu de Guíxols”, a: Estudis sobre temes del Baix Empordà, núm.2 Plànols històrics:

(4) ) Anàlisi general del substrat arqueològic d’aquest sector per determinar la possible existència de restes arqueològiques inèdites corresponents a altres períodes.

Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1743 (Pablo Trillas, arquitecte) Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1897 (Guitart, arquitecte)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 7: SALA II DEL MUSEU

Ubicació: Subsòl de la sala II del Museu de Sant Feliu de Guíxols Superficie: 609 m2

Identificació fotogràfica:

Monestir-església de Sant Feliu de Guíxols. Vista general del sector 7 (Abril de 2004)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

Plano 7

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR 7: SALA II DEL MUSEU

Antecedents: (1) A mitjans dels anys 70, en instal·lar l’aire condicionat al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, es va posar de manifest que el subsòl de la sala II era arqueològicament fèrtil. Per aquest motiu, Lluís Esteva hi va realitzar una petita excavació, gràcies a la qual es va documentar una gran quantitat de ceràmica del segle XVII que es va relacionar amb un abocador del monestir. Aquesta intervenció, que roman inèdita, no va exhaurir el jaciment, sinó que es va limitar als estrats més superficials (C.Montalban, 1999).

(2) Amb la idea d’instal.lar un ascensor en aquesta sala, que finalment no s’hi va col.locar, durant els anys 1998 i 1999 es va realitzar una excavació que va permetre posar al descobert un mur atalussat de 1,40 m d’amplada i 4,05 m de longitud documentada que, segons Carme Montalbán), es podria identificar com una estructura de caire defensiu o de contenció. El mur està bastit amb carreus de mida mitjana i petita, mal escairats i formant filades irregulars unides amb morter de calç. La cara externa està ben acabada, però la interna mostra un acabat irregular. Així mateix, la intervenció va confirmar l’existència d’un abocador del monestir que fou utilitzat a partir d’un moment anterior al 1580 i amortitzat al segle XVIII, concretament l’any 1723, quan es va iniciar la construcció del monestir barroc (C.Montalban, 1999).

(3) En el plànol històric de 1723 aquest sector s’inclou en la zona d’ampliació del nou monestir i s’hi representa una única dependència denominada selda del porter (núm.30).

Proposta: Per tal de documentar de forma més exhaustiva el mur atalussat i l’abocador descoberts en les intervencions dels anys 70 i 90 i exhaurir arqueològicament el subsòl on s’ha d’instal·lar l’ascensor del museu, es proposa l’excavació de dos sondeigs arqueològics (S1 i S2) de 15,36 m2 i 8,80 m2 respectivament.

S1: Situat al costat oest de la sala II, aquest sondeig permetrà documentar la part exterior del mur atalussat (possible escarpa), el fossat i l’abocador que el va colmatar un cop hauria deixat de complir la seva funció original de defensa. Les dimensions són de 6,40 m de llargada i 2,40 m d’amplada i 3,60 m de potència estratigràfica.

S2: Situat al costat meridional de la sala contígua a la sala II, aquest sondeig de planta rectangular hauria de permetre documentar la continuïtat del mur atalussat en direcció nord, així com el reompliment intern de l’estructura. Ambdues informacions poden resultar de gran importància per al coneixement de la funció i la cronologia d’aquesta construcció que podria constituir un dels escassos testimonis conservats fins aquests moments del sistema defensiu baixmedieval del monestir. Les dimensions són de 4,40 m de llargada i 2 m d’amplada. La potència estratigràfica podria ser similar al S1.

(4) En el plànol històric de 1743 hi apareixen, en projecte, dues estances de planta quadrangular, una de les quals contindria l’escala d’accés a les plantes superiors del monestir. Aquesta mateixa distribució es repeteix en el plànol de 1897 i es correspon amb l’estat actual del monestir.

Personal: 1 arqueòleg director 1 arqueòleg dibuixant 2 auxiliars

Causes de l’intervenció:

Proposta:

(1) Documentar de forma més exhaustiva el mur atalussat descobert en les intervencions precedents per tal de confirmar si formava part del sistema defensiu del monestir al segle XIV.

Durada: 30 dies laborables

(2) Documentar de forma més exhaustiva l’abocador del segle XVII.

Pressupost (IVA no inclòs): 1 arqueòleg director: 1 arqueòleg dibuixant: 2 auxiliars: Subtotal:

(3) Exhaurir arqueològicament el subsòl on ha de col·locar-se la caixa de l’ascensor.

(4) Anàlisi general del substrat arqueològic d’aquest sector per determinar la possible existència de restes arqueològiques inèdites corresponents a altres períodes.

6.734 € 5.180 € 6.480 € 18.394 €

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 7: SALA II DEL MUSEU

Bibliografía:

Plànols històrics:

Colomeda, N. i Montalbán, C. (1998), “L’abocador del monestir, darreres troballes”, a: L’Arjau, 31:18.

Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1723

Montalbán, C. (1999), Monestir. Escala Nord (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà), Memòria d’excavació (inèdita)

Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1743 (Pablo Trillas, arquitecte) Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1897 (Guitart, arquitecte)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 8: ÀREA DEL CELLER DEL MONESTIR

Ubicació: Entorn immediat de la Torre del Fum Superficie: 542 m2

Identificació fotogràfica:

Monestir-església de Sant Feliu de Guíxols. Vista general del sector 8 (Abril de 2004)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

Plano 8

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 8: ÀREA DEL CELLER DEL MONESTIR

Antecedents:

Antecedents:

Àrea del celler del Monestir:

(2) L’any 1963 Lluís Esteva i Pere de Palol van dur a terme l’excavació d’una cata de 2,40 m x 2,80 m de costat entre la Porta Ferrada i l’antic garatge de la brigada municipal. Gràcies a aquesta intervenció es va descobrir una habitació de planta quadrangular i 2,5 m (aprox.) de costat, de funció i cronologia intererminades. S’hi distingiren cinc estrats, amb materials arqueològics que es dataren entre l’època paleocristiana i el segle XVIIIè. En un angle de l’habitació hi aparegué un bloc cilíndric irregular, fet d’obra, que podria correspondre al basament d’una columna possiblement relacionada amb la Porta Ferrada. Una de les parets de l’habitació se sobreposava a una tomba de tegulae. Aquesta tomba no s’excavà perquè fou desmuntada per error per un operari. També es constatà la presència de dues tombes més, una de lloses de pissarra i una altra de pedres i pissarra, que, com l’anterior, formarien part d’una necròpolis paleocristiana associada al possible baptisteri o mausoleu aparegut a la base de la Torre del Fum. Aquestes tombes, que quedaren afectades per la construcció del celler del monestir, se situaven al nord i a l’oest de l’esmentat edifici. També es constatà la presència de diversos enterraments fets amb pissarres, que no s’excavaren a causa del perill d’esfondrament de la Porta Ferrada. Segons l’autor, aquestes tombes, que estaven a un nivell superior respecte les anteriors, podrien datar de l’època medieval i correspondre als enterraments dels monjos.

(1) Entre els anys 1961 i 1963 Lluís Esteva va dirigir diverses campanyes d’excavació en aquest sector del monestir. Aquestes campanyes estaven vinculades al projecte de restauració de la Torre del Fum i van iniciar-se amb l’enderroc de les construccions que se situaven a l’entorn més immediat de l’esmentada torre, concretament de les dependències que acollien l’antic garatge municipal i el museu local. En el subsòl d’aquestes dependències, hi va excavar un total de 9 cates (veieu plànol adjunt). Les dues primeres cates (núm. 1 i 2) es van situar a l’habitació A i únicament van proporcionar material ceràmic i numismàtic de cronologia diversa, des de l’època romana fins al segle XVII. La cata núm.3, situada a la dependència que segons els plànols de 1723 i 1743 es denominava botiga per oli, de l’habitació C, hi va documentar dos fons i diversos fragments de dolium romà in situ. Les primeres estructures arqueològiques van aparèixer a la cata núm.4, ubicada a l’habitació B, a la base de la Torre del Fum. Aquí es va documentar un mur de grans carreus associat a ceràmica romana, tegulae i opus signinum i ceràmica decorada catalana.

L’ampliació d’aquesta cata va permetre descobrir que en l’esmentat mur s’hi obria una porta tapiada amb grans carreus. Inicialment, el mur es va interpretar com al fonament de la Torre del Fum, però les troballes posteriors van demostrar que pertanyia a una edificació més antiga, de cronologia tardorromana, concretament dels segles V i VI dC. Es tractava d’una edificació de planta quadrada a l’exterior i octogonal a l’interior i coberta amb cúpula que es va relacionar amb un possible baptisteri o un mausole (P.de Palol, 1967). Una segona ampliació de la cata núm.4 en direcció nord va aconduir al descobriment de dos dipòsits del celler del segle XVIII. A sota del dipòsit de major diàmetre s’hi va documentar un enterrament d’inhumació orientat en sentit est-oest.

La cata núm.5, situada a l’habitació C, va permetre documentar, sota una llosa sepulcral, la continuació dels fonaments de la Torre del Fum. S’hi associaven, sense estratigrafia, restes de ceràmica romana i decorada catalana. A la cata núm.6, situada a l’habitació E, únicament es van recollir materials superficials de cronologia diversa. Les cates núm.7 i núm.8, situades a l’oest de la cata núm.4, a l’habitació B, van proporcionar restes de ceràmica decorada catalana dels segles XVII i XVIII. Finalment, a la cata núm.9, situada a l’habitació G, a l’oest de la Torre del Fum, hi van aparèixer un pou i restes d’una conducció associada a un safareig. Aquestes estructures s’associaven a ceràmica del segle XVIII (Ll.Esteva, 1962).

(3) L’any 2001, en el context de la campanya d’excavacions prèvia a la darrera restauració de la Porta Ferrada, es va dur a terme una neteja exhaustiva de les estructures descobertes els anys 60 amb l’objectiu d’elaborar-ne una planimetria i procedir posteriorment a la restauració del conjunt (C.Montalban, 2001).

(4) El plànol històric de 1723 ubica, en aquest sector del monestir, diverses dependències corresponents a la part antiga del cenobi. En primer lloc, es troba la Segona Antrada del Monastí Vell (núm.3), una estança de planta quadrada que Lluís Esteva i Joan Sanz identificaren amb la primera dependència del garatge municipal, que es derruí en iniciar-se les campanyes d’excavació de 1960-62.

Al costat hi ha una estança quadrada sense identificació de la qual se’n desconeix la funció.

Immediatament a l’est, hi ha la Bodega (núm.12), una dependència de planta rectangular excavada en les campanyes de 1960-62. Segons Lluís Esteva i Joan Sanz s’hi localitzaren les tines distribuïdes tal com es marquen en el plànol de 1743 de Pau Trillas. A l’est de la bodega es trobava la Botiga per oli (núm.13) on s’hi localitzaren els doliums d’època romana. En aquest plànol la torre del Fum (situada entre les dependències número 6, 12 i 13) està representada per dos trapecis que, segons Lluís Esteva, correspondrien a les habitacions del primer pis (Ll. Esteva. 1962:11).

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 8: ÀREA DEL CELLER DEL MONESTIR

Antecedents:

Antecedents:

(5) En el plànol de 1743 aquest sector es distribueix en dues grans estances rectangulars. La primera limita, al sud, amb l’esglèsia i la Porta Ferrada. A l’angle sudoriental s’hi representen els dòliums romans. A l’extrem occidental i al centre de l’estança hi apareixen quatre tines. La segona estança es troba situada al nord de la primera. No presenta cap distribució interna. La Torre del Fum no s’hi representa.

(8) En la campanya d’excavacions de l’any 2001 també es va intervenir al pati enllosat que dóna accés a la Porta Ferrada. En aquest sector es va constatar la presència de diverses estructures arquitectòniques anteriors i posteriors a la construcció de la Porta Ferrada i de l’església. Destaca una estructura de planta rectangular que podria datar de l’època romana. Estava formada per dos murs paral·lels a la Porta Ferrada i diversos murs perpenticulars que separaven diversos àmbits. Es trobava molt arrasada i només es conservava a nivell de fonaments. S’hi associava una petita estructura de combustió. No es va poder excavar en tota la seva extensió a causa d’una bastida que s’havia instal·lat per assegurar l’estabilitat del monument durant la intervenció. A part d’aquesta estructura, també va aparèixer una canalització que, datada als segles XVIII i XIX, serviria per evacuar l’espai de la Porta Ferrada quan aquesta estava amagada sota construccions posteriors. A més, també aparegueren dos murs que, situats perpendicularment als dos pilars centrals de la Porta Ferrada, correspondrien a cambres construïdes en època moderna (C.Montalbán, 2001). En l’informe de la intervenció les estructures documentades no es relacionen amb cap dels plànols històrics del monestir, corresponents als anys 1723, 1743 i 1897, que es descriuen a continuació. La comparació entre ambdues fonts d’informació pot resultar de gran interès per al coneixement del monument, ja que pot aportar dades importants sobre estructures que ja no es conserven.

(6) En el plànol de 1897 es mantenen les dues estances de planta rectangular que ja apareixien en els plànols anteriors. L’estança situada a la dreta es divideix en tres dependències quasi de la mateixa mida, una de les quals correspon a la Botiga per oli. A diferència del plànol de 1743, es torna a representar la Torre del Fum. Àrea de la Porta Ferrada: (7) Des de l’any 1931 ençà, la Porta Ferrada ha estat objecte de diverses campanyes de restauració endagades en pro de la recuperació del monument (J.Martorell, 1931 i 1936; Ll.Esteva, 1968; C.Montalbán, 1999, 2001 i 2002). Amb aquestes campanyes s’ha pogut obtenir una primera aproximació al subsòl arqueològic d’aquesta àrea del monestir, tot i que només la darrera fou precedida per una intervenció arqueològica sistemàtica. Segons Lambert Font, en el decurs de la primera campanya, corresponent a l’any 1931, es va constatar la presència de nombroses restes humanes: “a l’excavar en el sòl per a posar al descobert les bases de les columnes de les arcades d’aquell porxo, aparegueren multitud de restes humans, alguns perfectament conservats” (L.Font, 1932). En la intervenció arqueològica de l’any 2001 es va excavar novament el subsòl de la Porta Ferrada i es van tornar a posar al descobert restes humanes. Concretament, es va documentar, sota un paviment col·locat l’any 1931, una gran ossera datada a partir del segle XIX que contenia les restes de quinze individus. Així mateix, van aparèixer tres tombes corresponents a dos individus adults i un infant (C.Montalbán, 2001 i 2002). Tot i que en cap de les dues intervencions no es precisa la cronologia de les tombes, es podrien relacionar amb el cementiri de la Mota, el qual, segons la documentació de l’època, se situaria en aquest sector del monestir (G.Hurtebise, 1970; A.Jiménez, 2000; C.Montalbán, 2001).

(9) Segons el plànol de 1723, just davant de la Porta Ferrada (que en aquest plànol s’anomena Lo Signe) hi havia una estructura anomenada Lo claustre vell (núm.7) que, segons Lluís Esteva i Joan Sanz coincidiria amb l’espai actualment enllosat de la porta (Ll.Esteva, 1962). El plànol de 1743 presenta la mateixa distribució.

(10) El plànol de 1897 manté, a grans trets, les mateixes estructures que el plànol de 1743, si bé amb modificacions en la distribució interna. Pel que fa a la bodega, s’anul·len dues parets verticals (E-O) i se n’afegeixen dues d’horitzontals (N-S). En quant al claustre vell, la modificació consisteix a l’obertura d’un pas central, amb la construcció de dues noves parets paral·leles orientades en sentit E-O. Aquest nou pas serviria per accedir directament a l’església a través de la Porta Ferrada. Cal destacar que aquestes dues parets podrien correspondre amb les que es van documentar en la intervenció de 2001perpenticularment als dos pilars centrals de la Porta Ferrada.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 8: ÀREA DEL CELLER DEL MONESTIR

Antecedents:

Causes de la intervenció:

(11) Tal com destaca Àngel Jiménez, l’any 1287, després de l’atac per part dels francesos a la vila i al monestir, l’abat Gilabert va fer aixecar una paret ben alta per a protegir la Porta Ferrada de noves invasions (A.Jiménez, 2001:20). En l’estat actual de la recerca, no ha estat possible relacionar aquesta paret amb cap de les estructures aparegudes als plànols històrics, si bé cal destacar que tant en el plànol de 1723 com en el de 1743 apareix un mur situat just davant de la Porta Ferrada que podria haver tingut originàriament aquesta funció. En el plànol de 1897 aquest mur hauria estat seccionat per obrir l’accés a l’església.

Àrea del celler del Monestir: (1) Reinterpretació dels treballs d’excavació dels anys 60 per tal de definir les àrees arqueològicament inèdites i procedir-ne a l’excavació amb la metodologia actual.

(2) Estudi de la necròpolis tardo-romana (cronologia, extensió, etc.).

(3) Estudi de l’estructura tardo-romana que es troba a la base de la Torre del Fum.

Àrea de la Torre del Corn: Àrea de la Porta Ferrada: (12) L’any 1975 es va dur a terme una intervenció arqueològica a la Torre del Corn, de la qual no ha estat possible localitzar els diaris d’excavació. Segons els articles publicats per Lluís Esteva, un dels objectius principals de la intervenció va consistir al buidatge del reompliment intern de la torre fins arribar a la roca natural. En l’esmentat reompliment no es va recuperar material arqueològic antic i, per aquest motiu, es va adscriure a l’època moderna (Ll.Esteve, 1976 a, 1976 b, 1977 a i 1977 b). Àngel Jiménez destaca l’existència d’un estrat de terra de 15 cm de gruix entre la base de la torre i la roca natural, en el qual va aparèixer ceràmica romana d’època tardana (A.Jiménez, 2001:70). Possiblement faci referència al sediment extern de la torre.

(13) En la intervenció arqueològica de l’any 2001 es va obrir una cata davant la torre del Corn amb l’objectiu d’intentar determinar la continuïtat de la Porta Ferrada. Únicament es va constatar la presència d’infraestructures modernes i de la xarxa de clavegueram de l’edifici, amb un pou d’aigües residuals (segles XVIII-XIX). No fou possible localitzar cap pilar pertanyent a la Porta Ferrada. Segons La directora de les excavacions, el possible pilar documentat en les intervencions dels anys seixanta formaria part d’una construcció posterior, ja que quedava molt separat i descentrat de la línia que marquen els pilars i arcs de la Porxada (C.Montalbán, 2001).

(14) Segons el plànol de 1723, immediatament al sud del claustre vell i davant de la torre del Corn, el plànol dibuixava una estança de planta rectangular denominada ...a la bodega (núm.9). En el plànol de 1743, aquesta dependència apareix subdividida en dues àrees.

(4) Estudi de la necròpolis documentada en aquest sector del monestir (possible extensió, cronologia, etc.).

(5) Confirmar l’existència de les dependències que segons els plànols històrics de 1723, 1743 i 1897, hi havia enfront la Porta Ferrada.

(6) Confirmar l’existència del mur que l’abat Gilabert va fer aixecar l’any 1287 davant la Porta Ferrada. Àrea de la Torre del Corn: (7) Anàlisi dels fonaments de la Torre del Corn per confirmar-ne la cronologia i l’evolució (basaments d’època romana, reaprofitament alt-medieval, etc.).

(8) Anàlisis general del substrat arqueològic d’aquesta àrea per determinar la possible existència de restes arqueològiques inèdites corresponents a altres períodes d’ocupació.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 8: ÀREA DEL CELLER DEL MONESTIR

Proposta: Àrea del celler del Monestir: La intervenció programada en aquest sector consistirà a l’excavació extensiva de la zona per tal d’intentar reubicar les cates obertes en les campanyes dels anys 60, delimitar les àrees arqueològicament verges i procedir a excavar-les amb l’objectiu d’obtenir dades històriques que permetin interpretar l’estructura tardoantiga i la necròpolis que s’hi associa.

R 11: Rasa que travessa transversalment l’àrea situada a l’est de la torre del Corn per tal de situar les àrees no excavades prèviament i analitzar el substrat arqueològic. Les dimensions de la rasa són de 1 m d’amplada, 14 m de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques.

Durada: 30 dies laborables 6.734 € 5.180 € 6.480 € 18.394 €

Àrea de la Porta Ferrada R 10: rasa orientada est / oest, per tal de localitzar i analitzar les estructures i possibles enterraments.

Les dimensions són d’1 metre d’amplada, 9 metres de longitud i profunditat a determinar segons les evidències arqueològiques Personal: 1 arqueòleg director 1 arqueòleg dibuixant 2 auxiliars Durada: 5 dies laborables

1.123,2 € 864 € 1.080 € 576 € 576 € 4.219,2 €

Àrea de la Torre del Corn

Personal: 1 arqueòleg director 1 arqueòleg dibuixant 2 auxiliars

Pressupost (IVA no inclòs): 1 arqueòleg director: 1 arqueòleg dibuixant: 2 auxiliars: Subtotal:

Pressupost (IVA no inclòs): 1 arqueòleg director: 1 arqueòleg dibuixant: 2 auxiliars: 1 màquina retroexcavadora (2 dies) 1 camió (trasllat terres, 2 dies) Subtotal:

Personal: 1 arqueòleg director 1 arqueòleg dibuixant 2 auxiliars Durada: 5 dies laborables 1 arqueòleg director: 1 arqueòleg dibuixant: 2 auxiliars: 1 màquina retroexcavadora (2 dies) 1 camió (trasllat terres, 2 dies) Subtotal:

1.123,2 € 864 € 1.080 € 576 € 576 € 4.219,2 €

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 8: ÀREA DEL CELLER DEL MONESTIR

Proposta d’intervenció: Un cop finalitzades les tasques d’excavació arqueològica d’aquesta àrea, caldria procedir a la restauració de les estructures conservades, l’establiment de mesures de protecció i conservació i la dinamització cultural amb la creació d’un itinerari de visita. A tall de suggeriment, s’apunten, fora de pressupost, les idees següents: Per a la conservació del conjunt: (1) Coronar les estructures conservades amb una o dues filades del material constructiu original per tal de facilitar-ne la conservació. El coronament permetrà anivellar les estructures, de manera que també se’n facilitarà la comprensió. Veure si els materials constructius originals de les estructures es diferencien per èpoques. En cas que no es diferenciin, es podria utilitzar algun recurs com tenyir el morter emprat a la restauració d’un color lleugerament diferent segons les èpoques.

(2) Cobrir els dipòsits del celler i també, si s’escau, les canalitzacions, amb una superfície de vidre o metacrilat transparent que, sense impedir-ne l’observació, faciliti la conservació de les rajoles de recobriment dels dipòsits. Cal col·locar aquesta superfície de forma que sigui possible la ventilació.

Bibliografia: Aicart i Hereu, F. (1990): “El jaciment romà de l’àrea del monestir”, a: Informatiu de l’Arxiu i el Museu d’Història de la Ciutat, 6 Esteva i Cruañas, Lluís (1960-61-63), Diario excavaciones Porta Ferrada. 1: 1960-61-63. Manuscrit inèdit. Arxiu Històric Sant Feliu de Guíxols.

Esteva i Cruañas, Lluís (1962), “Excavaciones en el monasterio benedictino de Sant Feliu de Guíxols”, a: Revista de Girona, núm.19.

Esteva i Cruañas, Ll. (1968), Porta Ferrada 1968 (diari d’excavacions). Manuscrit inèdit. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols) Esteva i Cruañas, Ll. (1976), “La restauració de la Torre del Corn. I: Notícies generals”, a: Áncora, núm.1467.

Esteva i Cruañas, Ll. (1976), “La restauració de la Torre del Corn. II: Estudi de la planta baixa”, a: Áncora, núm.1468.

(3) Col·locar barreres físiques (tanques, baranes, acordonaments, etc.) que impedeixin l’accés a aquelles estructures que siguin més fràgils o que comportin un risc per a la seguretat dels visitants.

Esteva i Cruañas, Ll. (1977), “La restauració de la Torre del Corn. III: Basament interior de la torre”, a: Áncora, núm.1469.

Per al circuit de visita:

Esteva i Cruañas, Ll. (1977), “La restauració de la Torre del Corn. IV: Detalls interiors del basament de la torre”, a: Áncora, número extraordinari de Nadal.

(1) Marcar un recorregut que permeti accedir a les diverses estructures ordenades cronològicament: (1) necròpolis tardo-romana i possible baptisteri; (2) estructura de defensa altmedieval (Torre del Fum); (3) celler del monestir barroc.

(2) Il·luminar les estructures (interior dels dipòsits i de les canalitzacions del celler, baptisteri i Torre del Fum, etc.).

Esteva i Cruañas, Ll. I Sanz Roca, J. (1962), La Torre del Fum (Monasterio benedictino de Sant Feliu de Guíxols, Gerona). Memoria de las excavaciones efectuadas en sus aledaños y de los trabajos de restauración y consolidación de la propia torre (1 de noviembre de 1960 al 24 de setiembre de 1962).

Mecanoscrit inèdit.

(3) Col·locar panells explicatius amb textos i dibuixos clarificadors de les estructures conservades.

Esteva i Cruañas, Ll. (1962, 1983-reedició en català-), “Ceràmica hispano-romana recollida en el subsòl del monestir de Sant Feliu de Guíxols”, a: Estudis sobre el Baix Empordà, núm.2

(4) Tornar a col·locar in situ alguna tomba tardoromana per tal de fer entenedor el concepte de necròpolis.

Esteva i Cruañas, Lluís (1978), “Excavació a la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (agost de 1963)”, a: Revista de Girona, núm.82: 29-40 Esteva i Cruañas, Ll. (1982): “Edificació cristiana del segle V en el monestir guixolenc”, a: Àncora, 11III-1982.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA ESPECIAL D’INTERVENCIÓ AL CONJUNT MONUMENTAL DEL MONESTIR-ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS PLANIFICACIÓ DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES SECTOR 8: ÀREA DEL CELLER DEL MONESTIR

Bibliografia:

Documentació històrica

Font i Gratacós, Lambert (1932): “Fulls de la història guixolenca. XXI: Els diferents cementiris guixolencs”, a: Costa Brava, núm. 94 (febrer)

Documents referents a l’antiga muralla del cementiri de la Mota:

Jiménez, A. (2001), L’església parroquial del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Estudis Guixolencs) i Diputació de Girona.

Martorell, J. (1931), “La restauració del porxo de la Porta Ferrada”, a: Costa Brava, núm. extraordinari de la Festa Major.

1277: Concòrdia de 28 de maig de 1277 (p.37 del Llibre Vermell, conservat a l’Arxiu Històric de Sant Feliu de Guíxols) Documents referents a les àrees d’enterrament:

Martorell, J. (1936), “Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols”, a: Anuari Amics de l’Art Vell, Barcelona.

1305: Testament de Blanca de Mordenyac: “També per al meu cos elegeixo sepultura al cementiri de la Mota de dit monestir. I hi deixo, com a llit, una vànova, un parell de llençols i deu sous” (pergamí núm.18 de l’Arxiu Històric de Sant Feliu de Guíxols).

Montalbán Martínez, C. (2001), “Intervencions arqueològiques a la Porta Ferrada”, a: L’Arjau, 40:25.

Segles XVI-XIX: Llibres d’Òbits de la parròquia de Sant Feliu de Guíxols

Montalbán Martínez, C. (2001), Informe d’excavació. Porta Ferrada. Monestir (inèdit)

1342: Concordia entre els jurats i l’abat sobre enterraments (f.29 del Llibre Vermell, conservat a l’Arxiu Històric de Sant Feliu de Guíxols).

MontalbánMartínez, C. (2002), “Excavacions a la Porta Ferrada (Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)”, a: 6 Jornades d’arqueologia de les comarques gironines, Sant Joan de les Abadesses, 10-11 de maig de 2002.

Palol, Pere de (1967): Arqueología cristiana de la España romana (siglos IV-VI), CSIC, MadridValladolid.

Palol, Pere de (1968): “Algunes reflexions entorn al primer cristianisme gironí. El màrtir Sant Feliu”, a: Àncora (Festa Major) Palol, Pere de (1977): “El Baix Imperi a Sant Feliu de Guíxols. Introducció al món medieval”, a: XX Assemblea Intecomarcal d’Estudiosos, Sant Feliu de Guíxols.

Plànols històrics: Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1723 Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1743 (Pablo Trillas, arquitecte) Plànol històric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1897 (Guitart, arquitecte)

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE

PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

2.3 PREVISIÓ D’AIXECAMENTS TOPOGRÀFICS.

2.3.1. Memòria dels treballs topogràfics.

Antecedents Ambit d’actuació

2.3.1

Memòria dels treballs topogràfics..

ANTECEDENTS Per tal de desenvolupar el projecte del Plà Especial d’Intervenció al Conjunt Monumental del MonestirEsglèsia de Sant Feliu de Guíxols es considera prioritari disposar de cartografia detallada de l’estat

Sistema de referència cartogràfic

actual, tant com a marc general per a la redacció del Plà Director, com per a concretar la primera fase

Treballs de camp

del projecte que afecta a la planta baixa del Monestir i al primer pis.

Treballs de gabinet Resultats obtinguts 2.3.2. Previsió d’aixecaments Topogràfics.

ÀMBIT D’ACTUACIÓ L’aixecament topogràfic s’ha dirigit en tres linies de treball. La primera és disposar de cartografia acurada a escala 1/200 de l’àmbit del Plà Especial d’Intervenció, aixecant tota la planta exterior del conjunt i carrers adjacents. La segona és aixecar topogràficament punts de referència a les façanes del monestir que serveixin de suport precís per a l’aixecament acotat dels detalls. I la tercera línia es dirigeix a l’aixecament de planols dels interiors del Monestir.

SISTEMA DE REFERÈNCIA CARTOGRÀFIC El sistema de coordenades emprat s’ha basat en coordenades planes locals que coincideixen per superposició gràfica amb la cartografia municipal facilitada per l’Ajuntament. Un cop definida una xarxa de bases topogràfiques de qualitat i aixecat l’exterior del Monestir s’ha cercat la millor coincidència amb la base cartogràfica municipal, però, com és lògic, la superposició no és perfecte ja que es tracta d’una cartografia molt menys acurada provinent de la restitució fotogramètrica d’un vol.

Hem definit un sistema de coordenades que s’assemblés el més possible al municipal per facilitar la inter-relació amb altres dades cartogràfiques, però alhora hem volgut conservar-lo com a sistema local (no referenciat a UTM).

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Fase IV: Sistema defensiu: les torres i el camí de ronda.

Aixecament topogràfic del sistema defensiu: plantes i alçats de les torres i camí de ronda.

Previsió econòmica: 1.800 € Fase V: Esglèsia.

Aixecament

topogràfic

d’alçats

exteriors,

cobertes,

seccions

interiors,

bòvedes

i

complimentació de la planta ja aixecada.

Previsió econòmica: 3.000 € Caldria tenir en consideració i valorar complimentar les tècniques topogràfiques convencionals amb aixecament d’alçats per fotogrametria terrestre.

Fase VI: Urbanització Plaça del Monestir.

Ja està aixecada la topografia actual de la Plaça, però es preveuen possibles ampliacions de l’àmbit inicial.

Previsió econòmica: 1.200 € Fase VII: Rectoria, passatge arqueològic.

Aixecament topogràfic de la sagristia, rectoria i dependències adjacents, axí com l’ampliació cap a les finques llindants del passatge actual.

Previsió econòmica: 2.400 €

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

TREBALLS DE CAMP

2.3.2 Previsió d’aixecaments Topogràfics.

Els treballs de camp s’han dut a terme amb una Estació Total TOPCON model GPT-6003, que

Els treballs topogràfics realitzats com a suport d’aquest projecte s’han basat en la definició d’un marc

incorpora medició electrònica de distàncies sense reflector. Totes les lectures de mesures entre

de referència cartogràfic definit per la xarxa de bases topogràfiques que estan distribuïdes per l’àmbit

estacions s’han fet aplicant regla de Bessel i s’han utilitzat mètodes de poligonació per donar

d’actuació.

coordenades a una xarxa de 14 bases a l’exterior i 10 bases als treball interiors.

Els punts radiats des de les bases han estat uns 700 per a la planta exterior, 150 per als alçats de

Les tres linies de treball desenvolupades des d’aquesta xarxa han estat:

façanes i 200 en els interiors.

1. Disposar de cartografia acurada a escala 1/200 de l’àmbit del Plà Especial d’Intervenció, TREBALLS DE GABINET

aixecant tota la planta exterior del conjunt i carrers adjacents.

2. Aixecar topogràficament punts de referència a les façanes del monestir que serveixin de

Els càlculs de les coordenades de les bases s’han fet emprant ajust per mètodes de mínins quadrats obtenint precisions per sota del centímetre.

suport precís per a l’aixecament acotat dels detalls.

3. Aixecament de planols dels interiors del Monestir.

Des d’aquestes bases s’han calculat les radiacions dels punts per procedir al dibuix dels planols. Els punts de les façanes s’han projectat sobre la línia de façana definida en planta. El dibuix de la mina

Totes les tasques haurien de ser completades seguint les fases de desenvolupament del Plà Director

subterrània s’ha enquadrat mitjançant referències interiors correlacionades amb elements de

amb la següent previsió pel que fa als treballs topogràfics:

superfície.

Fase I:Planta baixa i primer pis.

RESULTATS OBTINGUTS L’aixecament exterior abarca una superfície aproximada de 1 Ha amb definició de la topografia del

Treballs ja executats.

Fase II: Plantes 2ª i 3ª del Monestir.

terreny, registres de serveis, mobiliari urbà i definició dels vials adjacents al monestir.

Les façanes obtingudes fan uns 190 m lineals aixecats amb un promig de 4 pisos d’alçada.

Topografia de recolçament a l’aixecament acotat dels espais de ambdues plantes, torres i

Els aixecaments interiors de la planta baixa del monestir han transcorregut per l’entrada al museu i

cobertes del monestir.

l’escala principal per continuar pel passadís principal fins arribar a les sortides als patis a l’altra banda

Previsió econòmica: 1.800 €

del monestir, obtenint una bona vertebració dels espais ubicats al llarg del recorregut aixecats per mètodes d’acotacions. També s’aixecat la planta interior de l’esglèsia.

Fase III: Hort del Monestir.

Per últim mencionar l’exploració amb equips d’espeleologia de la galeria subterrània que discòrre per la part posterior del monestir i esglèsia, amb una longitud aproximada de 90 m.

Topografia d’estat actual ja aixecada a nivell superficial. No obstant, es preveu la localització d’una mina d’aigua que hauria de ser cartografiada.

Previsió econòmica: 600 €

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

2.4. ANÀLISI CONSTRUCTIVA I ESTRUCTURAL. 2.4.1. PORTA FERRADA. SANT FELIU DE GUÍXOLS La Porta Ferrada es localitza en el conjunt monumental del Monestir de St. Feliu de Guíxols, situat a l'extrem de Ponent de la badia, sota la muntanya de St. Elm. El seu estat és fragmentari i totalment descontextualitzat respecte a l'actual església. Com podem observar en la Foto 1, Làmina I, consisteix, senzillament, en una paret de dos pisos paral·lela a la façana de Ponent de l’església. Es creu que corresponia a la façana d'un pòrtic o d'un edifici no religiós vinculat a les estructures monacals, que deixà de tenir sentit funcional a mig s.X. (Catalunya Romànica. Vol.VIll. L'Empordà I, 1989). Aquesta construcció és un exemple d'arquitectura culta i molt elaborada de la qual no hi ha gaires exemples a Catalunya. És, també, un dels relictes d'arquitectura pre-romànica es conserven a l'Empordà.

Com podem observar en la Foto 1, Làmina I, els dos pisos que la conformen no tenen la mateixa estructura. El pis inferior és format per tres arcs de ferradura sostinguts per columnes, amb bases i capitells molt erosionats i de decoració simple. El pis superior es composa de finestres trifoliades que coincideixen amb els tres arcs del pis inferior. El conjunt és coronat per una línia d'arcuacions llombardes monolítiques que arrenquen de ménsules. La façana deuria haver estat més llarga tant per Migjorn com per Tramuntana, ja que es conserven part dels arcs dels extrems (Catalunya Romànica, Vol.VIII. L'Empordà I., 1989).

2.4.1.1. MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ En la construcció de la Porta Ferrada es vàren utilitzar dos tipus de roca plutònica: granit i aplita, cada un d'ells localitzat en determinades zones de la porta, i mentre que l'aplita sembla tenir funció de pedra ornamentat, els carreus de granit compleixen una missió estructural.

EI pis superior està construït amb els dos tipus de roca: el parament està format per carreus de granit de color rosat, mentre que els arcs i les columnes de les finestres i les ménsules de les arcuacions llombardes són d'aplita. Pel que fa al pis inferior, està totalment construït amb carreus de granit rosat, tant et parament com les columnes i capitells. Podem observar aquesta distribució en el mapa litològic de la Figura 6.1. Les peces de la Porta estan, actualment, unides amb morter de cal, l'àrid del qual consisteix en quars i feldspat potàssic. També s'observen reparacions més o menys recents fetes amb portland, sobretot a les juntes entre les peces de les columnes, tant en les finestres del pis de dalt, com en les arcades del pis inferior. No s'observa cap reste que ens pugui indicar que la Porta Ferrada hagi estat pintada, encalada o enguixada en algun moment de la història, encara que tenint en compte que va deixar de ser funcional al s.X, qualsevol reste d'aquest tipus hauria desaparegut completament.

Els tipus de roca que formen el monument són els que conformen els relleus dels entorns de St. Feliu, i de fet. tota la Costa Brava fins a Begur. Aquest mateix granit es troba aflorant ai costat mateix del Monestir, en la muntanya de St. Elm. No tenim referència de cap pedrera de la que s'hagi pogut extreure la pedra amb la que està construïda la Porta Ferrada, però als voltants de St. Feliu es localitzen diversos afloraments dels que s'ha pogut obtenir la pedra. De fet, durant l’època de construcció de la Porta Ferrada, els edificis es feien amb pedres del voltant de la seva ubicació, com hem pogut comprovar en altres monuments de l'Empordà.

A St. Elm afloren els dos tipus de roca que apareixen formant part de la Porta Ferrada, el granit en forma de plutó, i les aplites en filons que travessen el granit.

Aquests materials de construcció han estat caracteritzats seguint les fases d'estudi del plantejament experimental. A partir d'aquestes tècniques hem obtingut les següents composicions mineralògiques per als dos tipus litològics que formen la Porta (granit i aplita), a més del morter de junta de les peces i del ciment que uneix o repara alguns elements: Pel que fa al granit, l'anàlisi per difracció de raigs X, determina que la seva composició mineral és: quars, feldspat potàsic, plagioclasi, biotita i piroxé. En la observació de làmines primes de la roca al microscopi de llum transesa, veiem que presenta textura granuda 1 una mida de gra grossa. Les fases minerals majoritàries que el composen són quars, ortosa i plagiòclasi. El quars, incolor i amb la mida de gra més grossa dels minerals presents, presenta morfologia alotriomòfica i vores de gra netes. és !a fase mineral més abundant. L'ortosa és el segon mineral en abundància a la roca i el que li dóna el color rosat, la seva mida és gran i la seva morfologia és totalment alotriomòrfica. Al microscopi presenta un aspecte brut i conté gran quantitat de pertites d'albita de gran mida, i en elles podem observar macles polisintètiques. Alguna ortosa de petita mida presenta la macla de Carlsbad.

Les plagiòclasis que presenta aquest granit són de mida de grà més petita que els quarsos i ortoses i menys abundant. Són, també, més idiomòrfiques, amb morfologies tabulars. Presenten, totes elles, macles polisintètiques i estan fortament serisititzades.

Com a fases minoritàries apareixen biotites i piroxens. Les biotites són de mida de gra grossa, i normalment idiomòrfiques. En la majoria dels casos, aquestes biotites estan clorititzades i s'observen de color verd al microscopi òptic. Els piroxens han estat identificats con enstatites per ser incolors i presentar colors d'interferència blau-verds i extinció recta. Són molt poc abundants i de mida de gra petita, la seva morfologia és prismàtica, i les linies d'exfoliació són paral·leles a l'elongació.

En l'altre tipus de roca, l'aplita, les fases minerals que la composen són les mateixes que en el granit, i es diferencia d'ell en la mida de grà que és molt més petita i en la quantitat i mida dels minerals màfics que conté, que és menor que en el granit. El color que presenta, tant en la Porta Ferrada com en l'aflorament, és blanc. L'observació microscòpica posa de manifest que el quars és la (ase més abundant de la roca, apareix incolor, de mida de gra més petita que en el cas del granit, de morfologia alotriomòrfica i vores de gra netes. L'ortosa és, com en el cas del granit. el segon mineral en abundància a la roca. La seva mida és també més petita que en el granit, 1 ta seva morfologia és normalment alotriomòrfica. Encara que les que presenten la macla de Carlsbad són més idiomòrfiques, amb morfologies pseudoprismàtiques. Contenen gran quantitat de pertites d'albita. Les plagiòclasis són també de midà de grà petita i menys abundants que quarsos i ortoses. Són idiomòrfiques en la seva majoria, presentant morfologies tabulars. Totes elles presenten macles polisintètiques i un elevat grau de serisitització.

Com a fases minoritàries apareixen també bitotites i piroxens. Les biotites són molt menys abundants que en e) granit i la seva mida de grà és també més petita. Són de color marró i presenten coloracions verdes quan estan clorititzades. que és en la majoria dels casos. Els piroxens han estat identificats com enstatites, són molt menys abundants que en el granit i de mida de grà també més petita, la seva morfologia és prismàtica. Són incolors i presenten colors d'interferència blau-verds i extinció recta.

El morter és utilitzat tant en les juntes entre carreus com entre les de les peces que constitueixen els

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS elements ornamentals. És un morter de cal amb la càrrega de sorra composada per quars i feldspat potàsic (ortosa). La procedència de l'àrid incorporat al morter és sorra d'origen fluvial. Si li haguessin afegit sorra de platja, contindria clorurs, que no és el cas, i hauria desenvolupat processos que donarien patologies que no s'han trobat en la Porta Ferrada.

En les juntes d'alguns elements ornamentals s'ha localitzat ciment, normalment entre els capitells i les columnes, i reparant impactes o pèrdues de volum d'elements. A ull nu, el ciment és de color gris, molt poc porós i sense àrid. Aquestes observacions es corroboren amb els resultats de les anàlisis de difracció, en les que es troben les fases típiques del portland. Es tracta doncs d'una pasta sense àrid.

El fet de no contenir àrid fa que la porositat sigui mínima i això comporta un augment important de la retracció. No haurien d'aparèixer en, el ciment un cop fraguat les fases del portland (alita, belita, etc).

El fet de trobar-les és un indicatiu de que la proporció aigua/ciment va ser baixa, i la quantitat d'aigua no va ser suficient per a hidratar l'alita i la belita, i per això apareixen en el diagrama de difracció.

Aquesta baixa proporció aigua/ciment dóna a la pasta una forta retracció que fa disminuir les seves propietats mecàniques en crear un sistema d'esquerdes que s'observen obliquament a la junta.

2.4.1.2. FORMES DE DEGRADACIÓ Macroscòpicament. no s'observa una degradació en grau elevat de la Porta Ferrada. En general, presenta un aspecte força sencer pel que respecta a conservació del volum inicial de la roca. Tampoc s'aprecien pèrdues de volum que hagin implicat moviments de l'estructura, ni la formació de fissures per sobrecàrrega estructural. L'única degradació observada és una pèrdua de material superficial per disgregació granular de la part més externa de la roca, que provoca un arrodoniment en els elements com podem observar en la Foto 2, Làmina I. De fet, només gratant amb la ma, es desprenen els grans més externs de la roca.

Pel que fa referència al diferent grau de degradació segons l'orientació s'observa que en el pis inferior la pedra està més degradada per la paret que dona a l'exterior que per la interna, que es troba protegida per un sostre i per la paret de la porta de l’església, de manera que formen una lògia.

Pel que fa al pis superior la Porta no té cap tipus de protecció, la qual cosa explica el fet que no hi hagi un diferent grau de degradació entre la cara que dona a Ponent i la que dóna a Llevant, presentant totes dues disgregació granular superficial. En quant al diferent grau de degradació dels dos tipus de litologia utilitzades, el granit i l'aplita observem que és el granit el que presenta una disgregació més acusada tant en les zones exposades com en les protegides de l'acció dels agents atmosfèrics. L’estat de conservació del morter de junta és molt bo, no presenta pèrdua de volum important, que hauria fet trontollar l’estructura de la Porta.

A tot el conjunt de la Porta Ferrada hi ha una important colonització de líquens que recobreix, tant el granit com l’aplita, essent molt important i homogènia en les juntes entre les peces. Aquesta intensificació és deguda al caràcter porós del morter de junta entre els carreus, que reten fàcilment l’humitat necessària per al desenvolupament d’aquest tipus d’organismes. Observem aquesta colonització en la Foto 2, Làmina I.

2.4.1.3. EVOLUCIÓ MINERALÒGICA Les anàlisis realitzades sobre les mostres obtingudes de la Porta Ferrada han mostrat la presència d'una sèrie de fases, en principi alienes a les originals de les roques de construcció. i que són el resultat de l’alteració dels minerals formadors de la roca i de la interacció d’aquests amb l’exterior. En aquest cas els processos que han tingut Iloc són l’alteració dels feldspats a caolinita i de les biotites a clorites, i la cristal·lització d’oxalats càlcics partir del metabolisme dels organismes que viuen sobre la roca, principalment líquens. A més, és de destacar la presència de guix, que es discutirà més aball. a) Caolinita És el producte de l'alteració dels feldspats (Loughnan, 1969; Garrels i Mackenzie, 1971; Berner i Holdren, 1977; Keller, 1978; Robert et al., 1992). La detectem en els diagrames de difracció i ha estat observada, al microscopi electrònic, en forma de cristalls aciculars en la superfície de feldspats, i com acumulacions de cristalls d'hàbit planar. També al microscopi electrònic s'aprecien les superfícies deliquescents dels feldspats (Foto 3, Làntina I), conseqüència de l'alteració (Berner i Holdren, 1977).

Aquesta alteració es posa de manifest també en la intensa sericitització que presenten, observats amb el microscopi de llum transmesa, els feldspats. El tipus de feldspat que s'altera més són les palgiòclasis, degut al major nombre de plans de feblesa que representen els plans de les macles polisintètiques (Keller, 1978). La caolinita apareix tant en els dos tipus de roca de !a Porta (granit i aplita), com en l'àrid del morter de les juntes. b) Clorita Apareix per l’alteració, també per hidròlisi, de les biotites (Loughnan, 1969; Thorez, 1989; Robert et al., 1992). Ha estat observada al microscopi de llum transmesa, en el que observem que les biotites prenen, totalment o parcialment, coloracions verdes com a conseqüència de la seva cloritització (Foto 5, Làmina I); i detectada en els diagrames de difracció. Al microscopi electrònic s'aprecia una important deformació de les biotites (Foto 4, Làmina I), així com una expansió dels seus plans d'exfoliació, signes de l'alteració de les miques i de la seva evolució a clorites. c) Oxalats càlcics S'observen, al microscopi electrònic, com agregats de petits grans minerals, sempre situats a la superfície i associats als filaments de líquens (Foto 6, Làmina I). També han estat determinats en els diagrames de difracció de la part superficial de granits, aplites i morters com a whewellita i weddetlita.

Són el producte del metabolisme de microorganismes colonitzadors de la superfície de la pedra.

Aquests microorganismes necessiten un substrat carbonatat que els proporcioni calci per a que cristalitzin els oxalats càlcics a partir dels àcids oxàlics que generen en el seu metabolisme (Del Monte et al., 1987; Gorgoni et al, 1992). En el cas de la Porta Ferrada, l'origen del calci que ha reaccionat per a formar els oxalats no són ni el granit ni l'aplita, sinó el morter de junta. Aquest calci és transportat en solució, en forma de bicarbonat, i probablement també arrossegat en suspensió, des del morter cap a les pedres en les que hi ha instal·lada la colònia (Casal et al., 1992). Una altra font de calci és la pols atmosfèrlca que conté, en suspensió, gran quantitat de partícules carbonatades (Del Monte i Sabbioni, 1984 i 1986). En la Foto 7, Làmina I, s'aprecia l'aspecte al microscopi electrònic de les colònies de microorganismes.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

d) Guix Ha estat trobat, de manera puntual, en els diagrames de difracció de les mostres d'aplites procedents de l'interior dels arcs de les finestres del pis superior; i en la d'una reparació de ciment, també en un dels arcs. L'origen d'aquest guix trobat sobre l'aplita no és la reacció química amb el substrat ja que aquest no és carbonatat. El seu origen es pot deure a acumulacions sobre la superfície de la pedra de guix contingut en la pols atmosfèrica, o de carbonats d'aquesta pols que s’hagin sulfatat per interacció química amb el SO2 atmosfèric (Skoulikidis, 1976 i 1982; Camuffo.

1984; Del Monte et al., 1984; Del Monte i Sabbioni, 1986; Viles, 1990; Johonson et al., 1990; McGee, 1992). Per altra banda, hem vist que l'acció metabòlica de microorganismes pot donar lloc a la cristal·lització de guix sobre substrats no carbonatats (Winkler, 1973; Amould, 1988). Però, la localització tan puntual del guix en les zones de la Porta Ferrada protegides de la pluja i de l'escolament, ens fa pensar que l'origen del guix sigui una manipulació humana. Pensem que, en algun moment de la seva història, la Porta Ferrada va estar totalment pintada o enguixada. Amb el pas del temps, la pluja i la humitat han disolt el guix que la cobria. però aquest ha restat en les zones més protegides, els interiors dels arcs, on encara se'n troben restes.

2.4.1.4. PROCESSOS DEGRADATIUS En general, el tipus de degradació que s'observa en la pedra de construcció de la Porta Ferrada, és una alteració natural, de tipus químic, com la que té lloc a les mateixes roques en els afloraments. Han patit, doncs, una evolució mineralògica per alteració química dels minerals formadors que han donat lloc a clorita i caolinita. Aquesta alteració comporta un enfebliment estructural de la roca degut a que les noves fases formades presenten enllaços més febles que els minerals originals (Loughnan, 1969; Robert et al., 1992; Sràmek, 1992). A més, aquestes transformacions comporten expansions que creen tensions aprop de la superfície de la roca que contribueixen al seu enfebliment. Degut a la baixa porositat dels dos tipus litològics que constitueixen la Porta Ferrada, les transformacions minerals no es donen en profunditat, pel que l'enfebliment és només superficial. La conseqüència d’aquest enfebliment que es pot apreciar en la roca és la seva disgregació superficial que es dóna tant en el granit com en l'aplita (Figura 6.2.).

El guix i els oxalats són fases alienes a la roca que cristal.litzen per acció antròpica i biològica respectivament. Els oxalats són fases d'evolució química, tal com s’ha dit més amunt. Respecte el guix que apareix en la superfície de l’aplita de l’interior dels arcs, hem atribuït el seu origen al recobrimen de la Porta Ferrada d’alguna mena de pintura o enguixat, en alguna època de la seva història. Aquesta sal, si es posa en solució i circula per la pedra, penetra pels seus porus i fissures on pot cristal·litzar i créixer. Aquests processos provoquen tensions en la roca que col·laboren en la seva disgregació mecànica (Evans, 1969; Zehender i Arnold, 1984; Abd El Hady, 1988), ja iniciada per l'alteració química dels seus minerals formadors. Tant l'alteració química dels minerals silicatats com la cristal·lització d'oxalats càlcics a costa o no del substrat, necessiten la presència de l’aigua, pel que podem concluir que aquesta actua, en la Porta Perrada. com a vehicle de la degradació.

Un altre tipus de degradació mecànica que pateix la Porta Ferrada és induïda per l'acció dels filaments dels líquens que penetren en la roca per alguna fractura o punt feble disgregant-ne la part més superficial.

El fet que el granit estigui més afectat que l'aplita pels processos degradatius, l'hem atribuït a la seva més alta porositat prop de la superfície, induïda pels processos d'alteració química dels minerals formadors que s’inicia per les vores de gra i plans de macla (Keller i Frederickson, 1952; Berner i Holdren, 1977), i que fa que la seva estructura sigui cada cop més accessible a l'aigua i als peus dels microorganismes, que en l'aplita. Aquesta diferència és explicable per la major abundància de miques (que s'alteren més ràpidament).

El morter utilitzat en les juntes no presenta un elevat grau d'alteració. El seu bon estat de conservació és degut a la protecció que la capa de matèria orgànica que s'acumula en la seva superfície li proporciona, en actuar com a hidrofugant. A més, que l'àrid sigui d'origen fluvial i no marí, evita que circulin ctorurs que tindrien un elevat efecte degradatiu sobre els morters, i sobre tota la Porta Ferrada.

No s'ha observat una acció del mar sobre la Porta. En quedar arreserada de la brisa marina pel Monestir, aquesta no exerceix el seu paper de transportadora de sals que precipitarien en la superfície de la roca. Tampoc s'hi observa una agressió forta per part dels contaminants atmosfèrics.

En qualsevol cas, Sant Feliu de Guíxols no és una població amb un índex de contaminació elevat.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

PROPOSTA DE CENTRE CULTURAL. USOS.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

3.

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ DE L’ESTAT ACTUAL DEL BÉ 3.1 CARTOGRAFIA INDEX DE PLÀNOLS. 01 ESTAT ACTUAL. PLANTA BAIXA

Esc: 1/100

02 ESTAT ACTUAL. PLANTA PRIMERA

Esc: 1/100

03 ESTAT ACTUAL. PLANTA SEGONA

Esc: 1/100

04 ESTAT ACTUAL. PLANTA TERCERA

Esc: 1/100

05 ESTAT ACTUAL. PLANTA COBERTA

Esc: 1/100

06 ESTAT ACTUAL. SECCIÓ N-S

Esc: 1/100

07 ESTAT ACTUAL. SECCIÓ E-0

Esc : 1/100

08 ESTAT ACTUAL. FAÇANES ALA N-S

Esc: 1/100

09 ESTAT ACTUAL. FAÇANES ALA E-0

Esc: 1/100

38 ESPAIS PROPIS MUSEU

Esc:1/1000

39 ESPAI PÚBLIC, INTERN I MIXTE

Esc:1/1000

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

3.2 FOTOGRAFIA

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

4.1 CARTOGRAFIA. INDEX DE PLÀNOLS. 10 ESTAT ACTUAL. ENTORN

4.

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ DE L’ESTAT ACTUAL DE L’ENTORN I LA RELACIÓ AMB EL BÉ

Esc: 1/200

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

4.2 FOTOGRAFIA

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

5.

CRITERIS I PROGRAMA D’INTERVENCIÓ QUE ES PROPOSA

S’han considerat les directirus per a una correcta interpretació del valor patrimonial establerts en la Carta d’ENAME, a ser: Facilitar al públic una comprensió més profunda i generalitzada dels llocs amb valor patrimonial i fomentar la consciència social sobre la necessitat de la seva conservació.

5.

CRITERIS I PROGRAMA D’INTERVENCIÓ QUE ES PROPOSA

Protegir l’autenticitat i el significat dels llocs patrimonials a través del respecte i els vestigis materials originals i el seu emplaçament natural i cultural. Així com mitjançant a reversibilitat de les infrastructures interpretatives i els serveis d’acollida als visitants.

Donar a conèixer els llocs patrimonials en el seu més ampli context i e les diferents vertents que atanyen al seu significat, tant de naturalesa tangible com intangible, des de l’àmbit local i particular fins l’àmbit universal i general.

Coordinar la presentació d’evidències científiques, degudament documentades, sobre els llocs de valor patrimonial, amb el reconeixament de les tradicions culturals i valors espirituals de la localitat i el respecte als mateixos.

Contribuir a la conservació perdurable dels llocs amb valor patrimonial, potenciar la qualitat de vida de les comunitats receptores dels visitants i fomentar la seva positiva incorporació al procés d’interpretació.

Millorar i desenvolupar una tecnologia i unes tècniques aplicades a l’interpretació del patrimoni que siguin adequades i viables dins del seu respectiu context social, i establir les pautes per a la formació professional.

Com sia que el Conjunt Monumental del Monestir i Esglèsia Parroquial de Sant Feliu de Guíxols té un nivell de protecció A: Bé d’interès Nacional, els criteris que es proposen en les diverses intervencions a realitzar, hauran d’estar sotmesos a les indicacions normatives de la Llei 9/1993, de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català, al seu articulat, i en concret per que fa a: -

Deures de conservació, preservació i manteniment.

Programa d’actuació de conservació.

Accés al bé cultural.

Règim de protecció.

Planejament urbanístic.

Projecte d’intervenció.

Criteris d’intervenció.

Autorització d’obres.

Canvis d’ús.

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Els criteris bàsics emprats en l’elaboració del programa d’intervenció que es proposa son: a) Necessitat d’establir un pla director d’intervencions que abasti la totalitat del conjunt monàstic fins ara inexistent. b) Identificació, delimitació i evolució de tots els espais i restes existents en el conjunt monumental a intervenir. c) El pla director ha de ser la base dels estudis arquitectònics, arqueològics, topogràfics, històrics en els que es fonamenti qualsevol intervenció posterior. d) Establir un programa d’usos compatibles amb les restes i espais existents que els potenciin tot respectan la seva conservació. e) Augmentar la qualitat de memòria històrica que genera el monument a nivell local, però tambè a nivell internacional S’ha establert un programa de fases d’intervenció en el conjunt monumental per tal de acotar un ordre en l’estudi i intervenció de cadascuna de les zones a rehabilitar.

Tipus de senyalització emprat en la descripció de les fases • Amb color negre la proposta d’ntervenció en l’espai a rehabilitar • Amb color blau els estudis necessàris sobre la definició dels espais i funcions en la zona a intervenir • Amb color verd les propostes d’excavació arqueòlogica en la zona a intervenir FASE I:

Reformes en els espais de PB i P1ª de les dues ales monàstiques destinats a Museu i espais d’ús intern. Projecte de construcció de l’ascensor que comuniqui les diferents plantes Definició dels espais de PB i P1ª en el plànol de 1723-1730 i en el plànol i alçat de 1743. Estudi d’identificació del “talùs” trobat a la PB Proposta d’excavacions sector S7

FASE II:

Reformes en els espais de P2ª, P3ª i Coberta de les dues ales monàstiques.

Definició dels espais situats en els pisos superiors de les edificacions monàstiques.

Prosta d’excavacions sector S6

FASE III:

Intervenció per rehabilitar l’Hort de clausura del Monestir dins del pla d’intervenció en l’entorn actual. Recuperació de la mina i font Definició de l’hort de clausura del monestir en el plànol de 1743 i documents del s.

XVIII-XIX Proposta d’excavacions sector S4

FASE IV:

Intervencions per recuperar i rehabilitar el sistema defensiu del conjunt monàstic: torre del Fum, torre del Corn, camí de ronda. Analitzar la conexió de Portaferrada amb aquest sistema.

Definició del sistema defensiu del conjunt monàstic i la seva evolució. Propostes sobre l’origen i funció de la Portaferrada i les adaptacions posteriors Prosposta d’excavacions sector S3 i S8

FASE V:

Intervenció en l’església Definició tipología esglèsia romànica i establir l’evolució de totes les remodelacions fetes des del s. XIV fins 1835. Estudi del temple en els plànols de 1723-30 i 1743 Proposta d’excavacions sector S9

FASE VI:

Urbanització de l’actual plaça del monestir Definir la seva acotació actual a partir del plànol de 1743. Analitzar l’ùs de la seva àrea en època anterior a partir del plànol de 1723-30. Delimitació del cementiri de La Mota.

Proposta d’excavacions sector S1, S2 (R3 R4 R5), S3 (R6),

FASE VII:

Intervenció a l’Hort de l’abat i actual rectoria. Expropiació i sanejament dels espais de la capçalera església (àbsis). Expropiació de parcel.les de l’entorn dels absis Urbanització de la zona de darrera els absis i el seu enllaç amb l’Hort de l’abat Definició de l’estructura de l’hort, mina i pou. Estudi sobre l’origen i estructura de l’actual edifici de la rectoria com a palau de l’abat.

Proposta d’excavacions sector S5, S6

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUﾃ更OLS

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

6.

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ DE LA PROPOSTA SOBRE EL BE

INDEX DE PLÀNOLS.

11 PROPOSTA. PLANTA BAIXA

Esc: 1/100

12 PROPOSTA. PLANTA PRIMERA

Esc: 1/100

13 PROPOSTA. PLANTA SEGONA

Esc: 1/100

14 PROPOSTA. PLANTA TERCERA

Esc: 1/100

15 PROPOSTA. PLANTA COBERTA

Esc: 1/100

16 PROPOSTA. SECCIÓ N-S

Esc: 1/100

17 PROPOSTA. SECCIÓ E-O

Esc: 1/100

18 PROPOSTA. FAÇANA ALA N-S

Esc: 1/100

19 PROPOSTA. FAÇANA ALA E-O

Esc: 1/100

ALBERT PLA i GISBERT ARQUITECTE PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

7.

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ DE LA PROPOSTA SOBRE L’ENTORN

INDEX DE PLÀNOLS.

I LA RELACIÓ SOBRE ELBE 20 PROPOSTA. ENTORN

Esc: 1/200