Deportats sabadellencs als camps nazis (1940-1945) - pàgines 55-104

MEMÒRIA I FAMÍLIA Era cunyat del també deportat sabadellenc Josep Domènech Cortada. Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva, a banda de la inscripció de la seva defunció a data de 2 d’octubre de 1942, correspondència diversa mantinguda entre el Servei d’Estrangeria, la Policia de Seguretat - Servei d’Intel·ligència (de les SS) i la Creu Roja de l’Alemanya nazi, datada entre el 16 de desembre de 1942 i el 5 d’agost de 1943, arran d’una petició feta per la seva esposa vídua a través d’una companya treballadora de la societat industrial IG Farbenindustrie (Sindicat de la Indústria Colorant), reclamant el certificat de defunció del camp de Mauthausen. Aquest certificat li fou tramès a aquesta treballadora, però no en sabem res més. Durant la Segona Guerra Mundial en aquella indústria ubicada a Frankfurt del Main s’hi fabricava, amb mà d’obra esclava, el gas Zyklon B, usat com agent letal en les cambres de gas dels camps d’extermini nazis. En aquesta correspondència es certifica que Jaume Arís era un rot spanier (espanyol roig), tot i que en alguna carta l’havien considerat com a presoner de guerra francès, i que va morir de “sèpsia generalitzada”. És evident, doncs, que la família va ser coneixedora, d’una manera o altra, de la seva mort a l’època. La seva segona esposa, Dolores de Roa, quan s’assabentà de la mort del seu marit, marxà a Béjar, on vivia la germana de Jaume Arís Estrada (Elisa, casada amb Emilio Merigó Vall-llebré), a la qual li deixà a càrrec el seu fill Jaume, i ella se n’anà a viure a Madrid. Per això quan el 10 de maig de 1950 el Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra de França va emetre un certificat de defunció de Jaume Arís Estrada, a l’avís oficial hi consta l’adreça madrilenya de la seva vídua.31 El seu nom consta al document de constitució del Casal MauthausinSabadellense datat a Sabadell l’ 1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). El seu company de camp i supervivent Conrad Crespí Vergés l’esmenta en diverses ocasions en les seves memòries Prova demostrativa d’uns fets viscuts, autoeditades l’any 1978. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

31 Amb el pas del temps, l’any 1957, Jaume Arís de Roa tornà a Sabadell, a casa de l’àvia, Emília Arís Estrada, i es casà amb Emília Arderiu Pont (Barcelona, 15-1-1941): després es va separar i va morir al Vendrell, l’any 2003. Com a descendent viu hi ha un fill seu, en Sergi Arís Arderiu (AHS).

Avís oficial de defunció de Jaume Arís Estrada, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de refrència la seva esposa, Dolores de Roa, resident a Madrid. París, 10-5-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

EUGENI ARQUÉS SIMÓ

Sabadell, 28-12-1912 / Castell de Hartheim (Àustria), 10-2-1942

Va néixer al carrer de Sant Honorat, 85. L’any 1936 residia al carrer de Còrsega, 648, de Barcelona, amb la seva mare, Dolors. Era fuster.

GUERRA CIVIL Desconeixem quin va ser el seu destí militar durant el conflicte armat.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera francesa, va ser internat al camp de concentració de refugiats d’Argelers, on consta registrat amb el número 323 (segona llista nominal), amb data del 16-5-1939. Després, i ja en el context de la Segona Guerra Mundial, fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag V-D d’Estrasburg (Baix Rin, Gran Est, França), amb el número 3027. Va ser deportat a Mauthausen el 13-12-1940, on ingressà amb el número de matrícula 4590. El 24-1-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on ingressà amb el número de matrícula 9011. Finalment el 4-2-1942 va ser traslladat al centre d’extermini del Castell de Hartheim, on fou assassinat.

MEMÒRIA I FAMÍLIA

Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva la inscripció de la seva defunció, feta amb data de 13 d’octubre de 1942. El 10 de maig de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva mare, Dolors Simó, resident a Barcelona.32

El seu nom consta en el document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS).

El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Document d’inscripció de la defunció d’Eugeni Arqués Simó [10-2-1942]. KL Mauthausen, 13-101942 (Arolsen Archives).

Llamborda stolperstein d’Eugeni Arqués Simó. Sabadell, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Avís oficial de defunció d’Eugeni Arqués Simó, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència la seva mare, Dolors Simó, resident a Barcelona. París, 10-5-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

Registre d’Eugeni Arqués Simó a la segona llista de refugiats internats al camp de concentració d’Argelers, França, cap al 16-5-1939. En la llista també hi apareix un altre sabadellenc, Jaume Aspachs Canosa (Arxiu Nacional de Catalunya).

FRANCESC ARROYO MALDONADO

Sabadell, 6-9-1913 / Le Havre, 5-3-196933

Fill de Julio Arroyo Cabello i Estela Maldonado Gómez, el seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Sant Pau, 73. Aquest era el domicili familiar de referència, on vivien els pares, que s’havien instal·lat a Sabadell l’any 1913. Entre els anys 1928 i 1929 va emigrar a Cuba amb el seu germà José Luis. L’any 1930 ja havia tornat a Catalunya i entrà a l’Escola Naval de Barcelona per cursar estudis de capità de nau mercant; sembla que hi va treballar almenys entre els anys 1930-1932. Tenia quatre germans i cinc germanes: Julio (Iquique, Xile, 10-5-1903), José Luis (Iquique, Xile, 1905), Dolores (Puente Genil, Córdova, 2-7-1911), els bessons Carlos i Antonio (Sabadell, 8-5-1907), Carmen (Sabadell, 8-5-1917), Rosario (Sabadell, 15-7-1919) i Ana (Sabadell, 26-2-1921).34

GUERRA CIVIL Desconeixem quin va ser el seu destí militar durant el conflicte.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada va creuar la frontera per Portbou el 10-2-1939 i es va haver d’exiliar a França. Va ser internat al camp de concentració de refugiats del Barcarès. A partir d’aquest internament se li perd la pista fins que l’abril de 1943 apareix documentada la seva activitat com a fuster a Rennes, treballant per a l’empresa de J. Glaser i per als ocupants alemanys, ja en el context de la Segona Guerra Mundial. Al juny de 1943 canvià de feina i entrà a treballar a l’empresa de construcció alemanya Schmitz a Lorient, vinculada a l’organització nazi TODT. Cap al febrer de 1944 tornà a Rennes, havent passat prèviament per Port-Louis (Morbihan), fins que va ser detingut per la Gestapo. Francesc Arroyo estava vinculat a la Resistència Francesa des del 1942 i era conegut amb el renom de “Chamberlain”. En aquest període va conèixer la qui seria la seva companya i muller, Denise Ernestine Sorio (Rennes, 6-12-1922), amb qui va tenir un fill, Roberto, nascut a Rennes el 18-1-1944. Formava part de la xarxa resistent FTP-MOI de l’UNE (Union Nationale Espagnole) dirigida per Pedro Flores Cano. Va ser delatat, juntament amb altres companys seus, i detingut a Rennes el 20-3-1944,

on va ser empresonat, durament torturat al quarter general de la Gestapo i posteriorment traslladat al camp de presoners del Frontstalag 221W de Rennes (Ille-et-Villaine, Bretanya, França). La seva companya Denise també havia estat detinguda i interrogada, i va estar reclosa dos mesos i mig, fins que va quedar lliure. Prèviament havien pogut amagar el seu fill en una casa de pagès. Després, el 29-31944, fou traslladat al Frontstalag 170 de Compiègne (Oise, Alts de França), un camp de trànsit. D’aquí el 21-5-1944 fou deportat a Neuengamme (Hamburg, Alemanya), on ingressà el 24-5-1944 i amb el número de matrícula 30847, després d’un llarg recorregut en tren. A Neuengamme estigué destinat al camp central uns mesos i després als kommandos de Watenstedt (treballava en una acereria on es fabricaven granades) i de Stöcken (en una foneria de plom). Cap al final de la guerra els deportats internats en aquest darrer kommando, els que estaven més dèbils i malalts, van ser evacuats en tren en direcció a Bergen-Belsen el 8-4-1945, però aquest va trobar les vies tallades i ell i vuit companys més van aprofitar l’aturada per fugir, tot i trobar-se en penoses condicions de salut; sortosament per ells, van ser rescatats per les tropes americanes desplegades al voltant de Hannover, mentre que la resta dels evacuats que anaven al tren van ser massacrats per l’exèrcit nazi en fugida.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT Francesc Arroyo va sortir del camp amb 32 quilos de pes. Va ser repatriat a París el 5-6-1945 i de seguida va tornar a Rennes, el 7-6-1945, amb la seva parella i el seu fill. Patia tuberculosi pulmonar i fou declarat invàlid. El 25-6-1945 es casà oficialment amb Denise. Va passar dos mesos de convalescència al castell de Laille i s’acabà naturalitzant francès el 25-2-1946. A cavall dels anys 1946-1947 se n’anà a viure sol a Le Havre. Es va fer membre de l’AMAC (Association des Mutilés et Anciens Combattants) i de la FNDRIP (Féderation nationale des déportés et internés résistants et patriotes), amb carnet de l’any 1948. Entre els anys 1949-1952 va iniciar les gestions administratives per ser reconegut com a resistent; l’any 1957 li van reconèixer

el mateix dia que ell a Rennes el març de 1944 i també va ser deportat a Neuengamme. França, maig de 1945 (autor desconegut / cedit per Olivier Arroyo).

Llamborda stolperstein de Francesc Arroyo Maldonado, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Targeta de presoner de Francesc Arroyo Maldonado del camp de Neuengamme, amb data del 24-5-1944 (Arolsen Archives).

Retrat de Francesc Arroyo Maldonado (a la dreta), al costat del seu company Alonso Frutos Arribas, ja retornats del seu captiveri al camp nazi. Frutos havia estat company seu a la Resistència Francesa i va ser detingut

A la dreta, Francesc Arroyo amb la seva muller Denise Ernestine Sorio i el seu fill Roberto, amb una amiga i el seu fill. França, cap a l’any 1946 (autor desconegut / cedida per Olivier Arroyo).

la seva condició de deportat i resistent.35 Cap a l’any 1956 s’havia separat formalment de la seva muller, a efectes de residència, i l’any 1959 es divorciaren legalment. Va viure a Le Havre, ciutat on va acabant morint, a causa d'un incendi en circumstàncies no aclarides, l’any 1969.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d'Arolsen es conserven la seva targeta de presoner de Neuengamme i també una llista amb les dates de les evacuacions d'aquest camp i dels seus subcamps i kommandos que es van dur a terme en diferents combois i amb diferents destins entre el 24 de març i el 17 d'abril de 1945. Passada la guerra, part de la seva família continuava vivint entre Sabadell i Barcelona, i avui encara resten alguns d’aquests familiars seus vius els quals desconeixien els detalls del seu periple viscut durant l’exili i la deportació. A França hi viu el net de Francesc Arroyo, Olivier Arroyo, que cap als anys 2000 va escriure a la revista El Lazo, del Centro Cultural Español de Rennes, un article reivindicant-ne la memòria.36 Olivier és el fill de Roberto Arroyo i Sylvie Ollivier, nascut l’1-11-1978. Denise Sorio va morir el 8-11-1985 a Saint-Herblain i Roberto l’1-5-2008 a La Chapelle-Chaussée. El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

). Moltes de les dades biogràfiques d’aquest deportat, sobretot les de caràcter familiar, les de la seva activitat com a resistent, les del final de la seva deportació i les de la seva vida posterior a l’exili francès un cop va ser alliberat han estat completades i ampliades gràcies a l’estudi que n’ha fet en David Ferrer en el marc d’un projecte de recerca sobre els resistents originaris de Sabadell en el context de la Segona Guerra Mundial.

34 Un dels seus germans, Josep-Lluís, nascut a Iquique, Tarapacà, Xile,l’any 1905, va morir a l’exili, a Miami, el 18 d’agost de 1979. Havia estat president del Centre Català de l’Havana, a Cuba, entre els anys 1948-1949 (Simó, 1986, p. 13-18). El seu germà Carles i les seves germanes Dolors i Roser van formar part, durant la guerra, del grup fundador del primer nucli de FET y de las JONS clandestina a la rereguarda a Sabadell (Deu, 2022, p. 26). L’any 1939 Carles va exercir d’agent oficial provisonal de la policia governativa de Sabadell (Font: Butlletí d’Informació núm. 118 del SIPM, Servicio de Información y Policía Militar, 31-8-1939: informes de la delegació de Sabadell, servei d’espionatge, antics SIFNE i SIM, a partir de l’abril de 1938; AP 665/1, agent 23, abans 2001, AHS).

35 Informacions inèdites recollides per David Ferrer Revull (GR 16 P 18767, Service historique de la Défense, Vincennes).

36 Olivier Arroyo (2008), “Petit fils de rouge”, El Lazo, núm. 20 (abril-juny), Centro Cultural Español de Rennes, p. 3-4 (http://ccesp.com/notre-journal-el-lazo/el-lazo-archives/).

Col·locació de la llamborda stolperstein de Francesc Arroyo Maldonado en presència de familiars seus i la tinenta d’alcaldessa Marta Morell Albaladejo, responsable del Programa de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Sabadell (a la dreta de la imatge). Sabadell, 25 de gener de 2020 (Jesús Rodríguez Pérez/ @IStolpersteine).

Fotografia de carnet de Francesc Arroyo Maldonado, cap a l’any 1946 (Archives Départementales d’Ille-et-Vilaine).

33 Data de defunció referenciada gràcies a David Ferrer Revull, segons acta de defunció de l’Ajuntament de Le Havre (font: Service de l’État-Civil

MIQUEL BALART NASARRE

Sabadell, 4-3-1905 / ?

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Pérez Galdós (ara de l’Estrella), 129.

GUERRA CIVIL Va ser milicià de la Columna Durruti.37

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat al camp de concentració de refugiats del Barcarès. Després i ja en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit alemany i empresonat al Fronstalag 122 de Chaumont (Haute-Marne, Gran Est, França). Després i amb sortida des del port de Cherbourg-Octeville (Normandia), fou traslladat al camp de concentració d’Aurigny (Alderney, Illes del Canal), on ingressà el 22-2-1942 amb la primera expedició de 297 republicans espanyols. En aquest camp, que depenia del camp de Neuengamme, hi havia uns 855 internats. Allí estigué confinat més de tres anys, fins al seu alliberament, vers el 16 de maig de 1945.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT Desconeixem

quin va ser el seu destí un cop alliberat del camp.

MEMÒRIA I FAMÍLIA El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Oficials de l’exèrcit nazi alemany supervisant les instal·lacions del port del camp de concentració d’Aurigny (Alderney, Illes del Canal) des del Fort Albert, l’any 1942 (Järisch / Arxiu Federal d’Alemanya).

Acte de col·locació de la llamborda stolperstein en record de Miquel Balart Nasarre davant del que va ser el seu darrer domicili, al carrer de l’Estrella, 129. Sabadell, 25 de gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

37 La Columna Durruti, formada per 15 centúries i principalment integrada per militants de la CNT però també d’altres formacions polítiques, va sortir de Barcelona el 24 de juliol de 1936, amb destinació al centre del front d’Aragó i Madrid (Berger, 2022, p. 208).

Llamborda stolperstein de Miquel Balart Nasarre, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

RAMON BATET PLANAS

Sabadell, 9-3-190938

/ Gusen (Àustria), 8-11-1941

El seu domicili familiar i també darrer domicili seu a la ciutat fou el de les Cases d’en Sangés, 4 (ara 5), al costat de l’antic vapor de Ca la Daniela, a la riba dreta del riu Ripoll. Treballava a la indústria tèxtil, com a peó d’assortiment. Fill de Joan Batet Tondo, jornaler natural de Valls, i de Teresa Planas Güell, natural de Barcelona, era solter i tenia tres germans i una germana: Francesc (Terrassa, 30-1-1906),39 Josep (Sabadell, 28-7-1907), Antoni (Sabadell, 15-7-1910) i Montserrat (Santa Maria de Barberà, 25-10-1912).

GUERRA CIVIL Desconeixem quin va ser el seu destí militar durant el conflicte armat.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat al camp de concentració de refugiats d’Argelers, on consta registrat amb el número 4221, amb data del 16-5-1939. Posteriorment, i ja en el context de la Segona Guerra Mundial, fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag V-D d’Estrasburg (Baix Rin, Gran Est, França), amb el número 2975. El seu germà Josep, que també es trobava a l’exili, va ser fet presoner i fou reclòs al Frontstalag 183 de Vannes (Morbihan, Bretanya, França). En Ramon va ser deportat a Mauthausen el 13-12-1940, on ingressà amb el número de matrícula 4615, i posteriorment, el 24-1-1941, va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 9045; allà va ser reclòs al Block 32 i va morir al cap de poc més de deu mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserven la seva targeta de matícula del camp de Gusen i la inscripció de la seva defunció, feta amb data de 12 de novembre de 1941. El 25 de maig de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva mare, Teresa Planas, resident a Sabadell.40 El seu nom consta al document de constitució

del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). En el seu moment, entre l’any 1969 i l’any 1975, la família Batet - Planas va intentar gestionar la percepció d’una indemnització per part del Govern alemany, petició que li va ser denegada; a través del Ministerio de Asuntos Exteriores espanyol va rebre una simbòlica compensació econòmica per la mort d’un familiar en un “campo de concentración nacional-socialista”, en el marc de la Comissió delegada per la liquidació dels fons procedents del Conveni del 10 de maig de 1948. Preserven la seva memòria uns nebots seus que coneixien aquests fets, els quals conserven diverses fotografies seves i de la família. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

38 En la documentació i registres documentals diversos sobre la seva deportació sempre hi consta la data de naixement del 8-2-1909, fins i tot en la conservada en els Arxius d’Arolsen, però aquesta data és errònia, ja que a l’arxiu familiar es conserva un certificat literal de la seva inscripció de naixement al Registre Civil de Sabadell, on consta la data del 9 de març de 1909 (Arxiu familiar de Joan Batet Fernàndez).

39 El seu nom consta en un dels butlletins d’informació del SIPM (Servicio de Información y Policía Militar) de Sabadell, elaborat el 23-5-1939 (Informes de la delegació de Sabadell, servei d’espionatge, antics SIFNE i SIM, a partir de l’abril de 1938; AP 665/4, agent 2006, després 29, AHS). Al butlletí se l’acusava d’haver estat milicià de l’exèrcit republicà d’ençà el 14-8-1936, d’haver estat pres per atracament a mà armada l’abril de 1938, d’haver rebut l’indult per mediació del Partit Socialista i d’haver ingressat al cos de la Guàrdia d’Assalt. També s’informa que se sospita que estava “en algun campo de concentración”, sense més detalls.

40 Ibídem, nota 15.

Targeta de matrícula de Ramon Batet Planas del camp de Gusen, 24-1-1941 (Arolsen Archives).

La família Batet - Planas amb un grup d’amics i amigues en una excursió a Cerdanyola - Ripollet, l’1 de maig de 1932. Drets al darrere: la segona per l’esquerra, la mare, Teresa, el tercer amb barretina, el fill Antoni, i el primer per la dreta el fill Francesc; agenollats al mig: el segon amb gorra, el fill Ramon, i el cinquè, el fill Josep; asseguts o ajaguts: el primer, el pare Joan, i la tercera vestida de blanc, la filla Montserrat (autor desconegut / cedida per Joan Batet Fernàndez, AHS).

Llamborda stolperstein de Ramon Batet Planas. Sabadell, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Retrat de la família Batet - Planas, a les Cases d’en Sangés. Drets, d’esquerra a dreta, els quatre fills: Antoni, Ramon, Josep i Francesc; asseguts, d’esquerra a dreta: el pare, Joan, la mare, Teresa, i la filla, Montserrat. Sabadell, anys 1930 (autor desconegut / cedida per Joan Batet Fernàndez, AHS).

Document d’inscripció de la defunció de Ramon Batet Planas [8-11-1941].

KL Mauthausen, 12-11-1942 (Arolsen Archives).

Avís oficial de defunció de Ramon Batet Planas, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència la seva mare, Teresa Planas, resident a Sabadell. París, 25-5-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

Familiars del deportat Ramon Batet Planas el dia de la col·locació de la seva llamborda stolperstein Sabadell, 27 de gener de 2018 (Cesc Prat / Ajuntament de Sabadell).

GABRIEL BENEDICTO ALBALATE

Sabadell, 24-10-1921 / ?

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la carretera de Barcelona, 547 (pis, porta 1a), on convivia amb els seus pares, Miguel Benedicto Orensa i Mercedes Albalate Jarque, el seu germà Ferran, la seva germana Maria, casada amb Marcelino Fenes Ramoneda, i amb el fill d’aquest matrimoni, Josep. Treballava a la indústria tèxtil, de canoner, i era solter.

GUERRA CIVIL Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya), amb el número de matrícula 65074. Fou deportat a Mauthausen el 6-8-1940, on ingressà amb el número 3343; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. Va acabar formant part del grup dels “poschacher”, un kommando de deportats més joves creat l’estiu del 1943 que treballaven per a l’empresari Anton Poschacher (propietari d’una empresa de construcció i de diverses pedreres), fora del camp. Així consta que el 2-7-1943 va ser

destinat al subcamp de Sank Lambrecht, d’on sortí l’1-12-1943. L’1 de novembre de 1944 aquest grup de joves ja estava en un grau de semillibertat i foren dispersats en diferents llocs de treball, per granges properes a Mauthausen, petites empreses i altres establiments de Linz. El kommando Poschacher ajudà, fora del camp i de forma clandestina, a amagar centenars de clixés fotogràfics procedents del laboratori dels SS on treballaven el fotògraf català Francesc Boix i altres companys republicans espanyols.

MEMÒRIA I FAMÍLIA El seu nom consta al document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys alliberats a Mauthausen, on té com a referència familiar al seu pare, Miquel Benedicto Arcosa, resident al carrer de Sant Quirze, 23 (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). El 26 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Llamborda stolperstein de Gabriel Benedicto Albalate, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

El nom de Gabriel Benedicto Albalate consta a la Liste officielle nº 46 des prisonniers de guerre français : d'après les renseignements fournis par l'autorité militaire allemande : nom, date et lieu de naissance, unité, nº du camp. París : Centre National d'Information sur les prisonniers de guerre, 30-11-1940, p. 5 (Bibliothèque nationale de France).

FÈLIX CALATAYUD TORMO

Sabadell, 18-04-1911 / París, 31-1-200141

Va néixer al raval de Dins, 22, domicili dels seus pares, Antonio i Estebana, naturals d’Almansa (Albacete) i del Pinós (Alacant), respectivament. Era el petit de sis germans, tots, trets d’ell, nascuts a Almasa; la família s’havia traslladat a Sabadell l’any 1909 i després retornaren a Almansa vers el 1918. Ell retornà a Catalunya (no se sap si a Sabadell). Militava a la CNT.

GUERRA CIVIL S’havia format militarment a l’Escola Popular de Guerra. Va ser milicià de la Columna Durruti i soldat de l’Exèrcit Republicà. Va ser comandant de l’operació del Segre de la 208a Brigada.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Va travessar la frontera per la Guingueta d'Ix. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag I-B de Hohenstein (Olstynek, Polònia). Després fou deportat a Mauthausen el 9-8-1940, on ingressà amb el número de matrícula 3708. Al cap d’uns mesos, el 24-1-1941, fou traslladat al camp de Gusen, on ingressà amb el número de matrícula 44132. Al cap de quatre anys, el 18-3-1945, fou traslladat a Mauthausen, poc abans del seu alliberament, que va tenir lloc el 5 de maig de 1945.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT Fèlix Calatayud va trigar tres anys a refer-se de les seqüeles de la deportació: va estar ingressat en un sanatori i casa de repòs de la zona de Davos (Suïssa) i va tornar a París l’agost de 1948. Es va mantenir a l’exili i residint a França, on l’any 1951 es va casar amb una dona de nom Marie-Gabrielle. Va publicar unes memòries, C’était hier. Le chemin de l’Europe, 1936-1948: récit et témoniage (París, 1996), que no contenen informació historiogràfica rellevant.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserven la targeta de matrícula de Mauthausen, la targeta d’inscripció i la targeta del block (barracó) del camp de Gusen i correspondència diversa mantinguda entre la Creu Roja

Espanyola i la Creu Roja Alemanya entre el 24 de novembre de 1943 i el 25 de març de 1944, arran de la petició de notícies seves per part del seu germà Antoni. El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

41 Data de defunció referenciada gràcies a David Ferrer Revull, segons acta de defunció de l’Ajuntament del 20è districte de París (font: Service de l’État-Civil).

Llamborda stolperstein de Fèlix Calatayud Tormo, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Targeta d’inscripció de Fèlix Calatayud Tormo al camp de Mauthausen (Arolsen Archives).

Carta de la Creu Roja Espanyola enviada a la Creu Roja Alemanya sol·licitant informació sobre Fèlix Calatayud Tormo, internat al camp de concentració de Mauthausen, a petició del seu germà, Antoni. Madrid, 24 de novembre de 1943 (Arolsen Archives).

Resposta de l’Oficina del Servei d’Exteriors de la Creu Roja Alemanya a la Creu Roja Espanyola en què segons la informació rebuda per la comandància del KL Mauthausen, el presoner núm. 44132, Fèlix Calatayud Tormo, i segons l’informe mèdic, “es troba en el millor estat de salut i de forces”. 25 de març de 1944 (Arolsen Archives).

Carta de la Creu Roja Alemanya adreçada al comandant del KL Mauthausen, sol·licitant informació sobre Fèlix Calatayud Tormo i sobre el seu estat de salut, en cas de trobar-se internat allà. Berlín, 10-2-1944 (Arolsen Archives).

Memòries de Fèlix Calatayud Tormo, publicades a França l’any 1996: C’était hier. Le chemin de l’Europe, 1936-1948: récit et témoniage (París: La Bruyère).

NARCÍS CANALS LLOPART

Barcelona, 9-4-1912 / Malsburg-Marzell, Alemanya, 28-6-1947

Fill de Narcís Canals Casals (nascut l’any 1876) i Elisa Llopart Tobella (nascuda l’any 1874, vídua d’un anterior matrimoni), que s’havien casat a Barcelona l’any 1909; tenia un germà, Josep Maria, nascut a Bacelona l’any 1914. El seu pare tenia una petita indústria tèxtil, “Narciso y Luís Canals” (posteriorment “Calcetería hispànica”, associada amb “Fabra i Coats”). La família va marxar a Palma de Mallorca i el pare hi va muntar una fàbrica de mitjons que formava part de la raó “Calcetería Hispánica”. Allà va morir la seva mare l’any 1918, i el seu pare es va tornar a casar amb Maria Antònia Moya Francès, i van tenir dos fills i dues filles més: Ramon, Conxita, Carme i Juli. Quan Narcís Canals tenia 23 anys, cap a l’any 1935, va marxar de casa, s’instal·là un temps a Valldemossa i finalment se n’anà a viure a Barcelona. Va treballar de mecànic. L’any 1938 consta com a resident a Sabadell, al pas de Can Puiggener, 5 (ara passatge Gertrudis Artigas, 5). Aleshores ja estava casat amb Teresa Perea Lorente i tenien un fill, Narcís, que va néixer a Sabadell el 8-9-1938.42

GUERRA CIVIL Exercia de practicant (auxiliar sanitari) i molt probablement estava destinat a l’Hospital Militar de la ciutat de Sabadell.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat als camps de concentració de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló i de Setfonts, entre els mesos de febrer i setembre de 1939. Es va allistar a la Legió Estrangera i s’enquadrà al 12è Regiment Estranger d’Infanteria, a Montauban, el 19-9-1939, amb el grau de caporal. Va ser detingut a Soissons, a la regió dels Alts de França, el 9-6-1940.43 Primer va ser internat al camp de presoners del Frontstalag 191 de La Fère (Aisne, Alts de França), el 4-12-1940, amb el número de matrícula 31160, i després a l’Stalag IX-C de Bad Sulza (Turíngia, Alemanya). Va ser deportat a Buchenwald (Weimar, Alemanya) el 28-3-1941, on estigué internat al barracó núm. 9 fins al 10-7-1942, amb el número de matrícula 2555. El 4-5-1942 va ser

Casament (segones núpcies) de Narcís Canals

Casals amb Maria Antònia Moya Francès, a la capella del Monestir de Miramar (Valldemossa, Mallorca), situada dins la finca propietat de l’Arxiudc Lluís Salvador d’Àustria, cap a l’any 1920. El nen que porta el barret a les mans, davant de la núvia, és Narcís Canals Llopart, amb el seu germà Josep Maria a l’esquerra (autor desconegut / Arxiu familiar de Susana Canals Löring).

Llamborda stolperstein de Narcís Canals Llopart, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell)

Banquet del casament (segones núpcies) de Narcís Canals Casals amb Maria Antònia Moya Francès, a l’hostal de Ca Madò Pilla (Valldemossa, Mallorca), situat dins la finca propietat de l’Arxiudc Lluís Salvador d’Àustria, cap a l’any 1920. El nen que està dret al darrere del matrimoni és Narcís Canals Llopart (autor desconegut / Arxiu familiar de Susana Canals Löring).

Fitxa de sortida de Narcís Canals Llopart del camp de Buchenwald on s’indica el seu trasllat al camp de Mauthausen amb data del 10 de juliol de 1942 (Arolsen Archives).

Acta d’allistament de Narcís Canals Llopart a la Legió Estrangera. Montauban (França), 19-9-1939 (Bureau des anciens / Division des ressources humaines / Commandement de la Légion Étrangère, Ministeri de la Defensa de la República Francesa).

traslladat de nou a l’Stalag de Bad Sulza, on fou hospitalitzat. Finalment va ser traslladat a Mauthausen, on ingressà el 18-7-1942, amb el número de matrícula 11623. Dins d’aquest complex concentracionari, el 2-12-1944 fou traslladat al subcamp de Schlier / Redl-Zipf, on s’hi fabricaven i feien proves dels motors dels míssils V-2. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT Al cap de dos anys de ser alliberat, el 28 de juny de 1947, Narcís Canals va morir de tuberculosi al sanatori de Malsburg-Marzell, Alemanya, a conseqüència de les seqüeles del seu internament als camps nazis.44

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserven diversos llistats i documentació on consten les seves dades sobre el seu internament com a rotspanier als camps de Mauthausen i Buchenwald, així com també consta el seu nom en la Relación de camaradas supervivientes del campo de concentración de Mauthausen que se encontraban en el referido campo o “kommandos” dependientes del mismo, en el dia 5 de mayo de 1945, document conservat en aquests mateixos arxius. Passada la guerra espanyola, el febrer de 1939, consta que la família (la seva dona, el seu fill i els pares i germans d’ella) vivien a Sabadell, al carrer del Doctor Xercavins, i que demanaven

42 Moltes de les dades biogràfiques familiars, com també algunes de les informacions sobre el seu periple viscut entre els anys 1939-1947, procedeixen d’informacions proporcionades per Susana Canals Löring (Mallorca, 1954), neboda de Narcís Canals Llopart, recollides conjuntament amb Anna Cabot Ros, familiar per part dels Llopart (Mallorca-Sabadell, 2020). La història de Narcís Canals sempre va ser silenciada per la família; passada la guerra, el pare de la Susana fins i tot havia rebut una carta de Teresa Perea informant-los que havia tingut un fill amb ell però no li van fer cas.

43 El seu nom consta en la Liste officielle nº 48 de prisonniers français d’après les reinsegnements fournis par l’autorité militaire allemande, publicada pel Centre National d’Information sur les Prisonniers de Guerre. París, 4 de desembre de 1940 (informació proporcionada per Susana Canals Löring).

44 Va ser enterrat a la tomba-urna 102 del cementiri de l’exèrcit francès d’aquesta localitat, segons consta en l’acta d’enterrament emesa pel Consulat de França de Friburg de Brisgòvia (Arxius d’Arolsen, Alemanya). El seu nom apareix publicat en una crida demanant per notícies seves en el butlletí Amicale de Mauthausen, número 48, publicat a París el setembre de 1955, fet que demostra que la seva mort era desconeguda pel seu entorn de companys exdeportats i ecnara més per la seva família.

45 AMH-1633, Assistència Social, Ajuts medico-sanitaris (AHS).

46 Dades proporcionades per Jordi Torruella (AHS). El fill va agafar els dos cognoms de la mare.

47 A la llamborda hi consta el seu primer cognom amb la grafia incorrecta, degut al fet que en aquells moments de la recerca era el cognom que constava en la documentació oficial disponible, fet que ara ha pogut ser rectificat.

Targeta de baixa – sortida de Narcís Canals Llopart del camp de Buchenwald, amb data del 10-7-1942 (Arolsen Archives).

Qüestionari personal de Narcís Canals Llopart del camp de Buchenwald, on va ingressar el 28-3-1941 amb el número de matrícula 2555 (Arolsen Archives).

ajut a la Regidoria d’Assistència i Sanitat de l’Ajuntament; en la seva sol·licitud consta el nom de Narcís Canals i l’esment “Se ignora paradero. Ejército Rojo”.45 Cap a l’any 1945 la seva dona es tornà a casar de nou, amb Jaume Portell Illa, amb qui van tenir un fill, Isidre (ca. 1941); després va tenir un altre fill amb una tercera parella, Josep Maria (25-6-1952). Teresa Perea, que l’any 1970 treballava a l’empresa Lluch y M. Brujas, va morir a Sabadell entre el 12 i el 15 d’abril de 2004. El fill comú que van tenir en Narcís i la Teresa durant la guerra, en Narcís Perea Lorente, consta en el padró de Sabadell de 1965, però després se li perd la pista.46 Després de molts anys, d’ençà l’any 2016, dues descendents familiars seves, Susana Canals Löring i Anna Cabot Ros,han anat recuperant la seva memòria de l’oblit i del silenci familiars, fent una recerca en diversos arxius francesos i alemanys que ara ens ha permès de conèixer amb més detall diversos aspectes de la seva biografia i així com del seu periple de deportació. El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.47

Fitxa de presoner de Narcís Canals Llopart del camp de Mauthausen (Arolsen Archives).

Certificat de defunció de Narcís Canals Llopart al sanatori de Malsburg-Marzell (Baden-Wurtemberg, Alemanya), on consta la causa de la mort per tuberculosi, amb data del 28 de juny de 1947 (Arolsen Archives).

ESTEVE CAÑELLAS MAÑÉ

Sabadell, 2-6-1906 / Gusen (Àustria), 3-11-1941

El seu darrer domicili va ser al carrer de Larra, 22 (ara 59), al nucli antic del barri de Can Rull. D’ofici era minaire i treballava per a Miquel Boladeras. L’abril de 1936, encara solter, vivia amb la seva mare i la seva germana Maria (Sabadell, 15-10-1910), casada amb Josep Olmos Gàlvez. Es degué casar poc després amb Maria Hinojo Pérez.

GUERRA CIVIL Desconeixem quin va ser el seu destí militar durant el conflicte armat.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat al camp de concentració de refugiats d’Argelers. Després i ja en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag X-B de Sandbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 74117. Va ser deportat a Mauthausen el 3-3-1941, on ingressà amb el número de matrícula 3266, i finalment va ser traslladat al camp de Gusen, on hi va entrar el 29-3-1941, amb el número de matrícula 11659, i on va acabar morint al cap de poc més de set mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Tenia un germà, Melcior, que també va ser deportat i va morir al mateix camp de Mauthausen - Gusen. Els germans Cañellas eren coneguts com “els Cadirots”. El 30 de maig de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva muller, Maria Hinojo, resident a Barcelona.48 El seu nom consta al document de constitució del Casal MauthausinSabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys caiguts als camps de Mauthausen i Gusen, on té com a referència familiar la seva esposa, Maria Hinojo Pérez, resident al carrer de Cires (sic), 12, de Barcelona (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). El deportat supervivent Eduard Garrigós i Soler, que també va estar confinat a Mauthausen, els recorda en una entrevista que li va fer l’any 1990 l’historiador Josep Maria Benaul. Els descendents familiars no disposaven de cap informació sobre el seu periple personal. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Familiar del deportat Esteve Cañellas Mañé el dia de la col·locació de la seva llamborda stolperstein, al barri de Can Rull. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Jesús Rodríguez Pérez/ @IStolpersteine).

Llamborda stolperstein d’Esteve Cañellas Mañé, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Document d’inscripció de la defunció d’Esteve Cañellas Mañé [3-12-1941]. KL Mauthausen, 5-12-1941 (Arolsen Archives).

Avís oficial de defunció d’Esteve Cañellas Mañé, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència Maria Hinojo, la seva muller, resident a Barcelona. París, 30-5-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

MELCIOR CAÑELLAS MAÑÉ

Sabadell, 7-11-1899 / Gusen (Àustria), 2-12-1941

El seu darrer domicili fou a la Serra d’en Camaró, illa A, 3 (actualment carrer de la Serralada, 67). D’ofici era minaire i treballava a la indústria tèxtil, i també treballava eventualment per a l’Ajuntament. Estava casat amb Pilar Moragas Codolà (teixidora, nascuda a Lleida el 23-3-1903) i tenien una filla, Teresa, nascuda a Sabadell el 23-1-1929.

GUERRA CIVIL Desconeixem quin va ser el seu destí militar durant el conflicte armat.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat als camps de refugiats d’Argelers i del Barcarès (en aquest darrer consta registrat amb el número 9405, amb data de 16-5-1939, com a treballador del tèxtil). Després i ja en el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag X-B de Sandbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 74407. Posteriorment fou deportat a Mauthausen el 3-3-1941, on ingressà amb el número 3268. Finalment va ser traslladat al camp de Gusen el 29-3-1941, amb el número de matrícula 11662, on va acabar morint al cap de nou mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Tenia un germà, Esteve, que també va ser deportat i va morir al mateix camp de Mauthausen-Gusen. Els germans Cañellas eren coneguts com “els Cadirots”. Al padró general d’habitants de Sabadell de l’any 1940 consta el seu nom al seu domicili amb l’acotació “desaparecido”

(AHS). El 30 de maig de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva muller, Pilar Moragas, resident a Sabadell.49 El seu nom consta al document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). El deportat supervivent Eduard Garrigós i Soler, que també va

49 Ibídem, nota 15.

Familiar del deportat Melcior Cañellas Mañé el dia de la col·locació de la seva llamborda stolperstein, al barri de la Serra d’en Camaró. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Jesús Rodríguez Pérez/ @IStolpersteine).

50 Es va posar a la plaça de Magdalena Calonge. Amb posterioritat es va poder documentar la ubicació precisa del seu darrer domicili al carrer de la Serralada, 67, gràcies a la recerca efectuada per l’equip tècnic de l’AHS.

Llamborda stolperstein de Melcior Cañellas Mañé, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

estar confinat a Mauthausen, els recorda en una entrevista que li va fer l’any 1990 l’historiador Josep Maria Benaul. Els descendents familiars no disposaven de cap informació sobre el seu periple personal. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.50

Document d’inscripció de la defunció de Melcior Cañellas Mañé [2-12-1941]. KL Mauthausen, 4-12-1941 (Arolsen Archives).

El nom de Melcior Cañellas Mañé, amb alguns errors en la grafia, consta a les Llistes nominals amb la professió dels refugiats catalans internats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès [16.05.1939], a la 5a llista del camp del Barcarès (Arxiu Nacional de Catalunya).

Avís oficial de defunció de Melcior Cañellas Mañé, emesa pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Pilar Moragas, la seva dona, amb domicili a Sabadell. París, 30-5-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

JOAN CAPELLAS FAGES

Sabadell, 10-6-1917 / Montpeller, 10-1-1946

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Jesús, 6. Era molt afeccionat al ciclisme i formava part de la “Peña Cruz”. Treballava a l’empresa Tintes y Aprestos Casanovas Argelaguet SA (TAECASA), del ram de l’aigua. Era membre del Comitè Local de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), on va fer amistat amb Josep Rodríguez Escursell.51 Era solter i tenia una germana, Carme.

GUERRA CIVIL Va ser milicià de la Columna Carlos Marx i soldat de la Divisió 27 de l’Exèrcit Republicà.52 S’hi devia incorporar el setembre de 1937, atès que va deixar la feina de la fàbrica TAECASA amb data del 20-9-1937.53 Va estar destinat en una base d’infanteria de l’Exèrcit d’Extremadura a Daimiel (Ciudad Real), almenys entre els mesos de gener i març de 1938.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Va travessar la frontera per Portbou, el 9-2-1939, i va ser internat a diferents camps de concentració de refugiats: Prats de Molló, Barcarès54 i Setfonts. Posteriorment es va allistar a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), i va ser destinat primer a Vendresse (Les Ardenes, Gran Est, a tocar de la frontera belga),55 i després a la 32 CTE de Sarreguemines, al departament francès de La Mosel·la, a tocar amb la frontera alemanya. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat primer a l’Stalag VI-C de Bathorn (Oberlangen-Emsland, Alemanya), amb el número 24856, i després a l’Stalag XII-D de Trier (Trèveris,Renània-Palatinat, Alemanya), amb el mateix número.56 Finalment fou deportat, des de l’estació de Trier, a Mauthausen, el 3-4-1941, on ingressà amb el número de matrícula 3873 i fou internat al Barracó 2. Aquí va coincidir amb el seu company de les JSU Josep Rodríguez Escursell i també amb altres sabadellencs: Pablo Alós, Eduard Garrigós, Conrad Crespí i Jaume Arís. Capellas va ser designat ordenança, i va formar part d’una xarxa comunista clandestina de resistència dins del camp.57 Va ser alliberat el 5 de maig de 1945 i va ser retratat per Francesc Boix juntament amb altres

companys seus del camp davant del mur de blocs de granet de l’entrada del camp.58

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT En una carta escrita a la família pocs dies després del seu alliberament, Joan Capellas va deixar per escrit un colpidor testimoni de la seva alegria:

“Queridísima Madre y demás familia.

Yo bien de salud como así mismo desearía que fuese su estado y todos los demás de la familia y amigos.

Madre sabrá que el día 5 mayo fuimos liberados por el ejército americano y muy pronto podré abrazar a todos.

Espero que V. Madre también tendrá mucha alegría cuando sepa estas noticias mías, pues madre pronto me tendrá a su lado y no crea V que soy otro sino el mismo que cuando salí de su lado. Que así Carmen espero pronto poder llevar un traje a su gusto, y Antonio que tal le van las cosas, pues cuando venga quiero una bicicleta nueva ya que me parece he nacido de nuevo.

Montserrat que grande y bonita debe ser pues muy pronto la podré abrazar y no dejarla ya más ya que en este momento hemos llegado al final de la meta.

Aquí hay unos amigos de Sabadell quienes los váis a conocer cuando lleguemos a éste.

Madre da muchos recuerdos míos a Masnou y demás familiares y V Madre percibe el cariño de este hijo que no la ha olvidado nunca ni a V ni a nadie, que yo aprecio, su hijo Juan Capellas [signatura].

Besos a Montserrat.

Si quieren escribir lo hacen pues a la misma dirección todo Barraca 3.

Juan Capellas Barraca 3-B

Lager Mauthausen (Oberdonau)”

Joan Capellas, quan va poder sortir definitivament de Mauthausen, es va traslladar, com bona part dels seus companys deportats, a París, on va estar hostatjat uns dies a l’Hotel Lutetia,59 i després a un sanatori de Lourdes, per recuperar-se del seu estat de salut. Tot seguit s’establí a Montpeller, on visqué primer a casa d’un altre deportat exiliat, Joan Fargas, i després en un pis de lloguer, i on va mantenir el contacte amb els seus companys sabadellencs

Retrat de Joan Capellas Fages. Sabadell, cap als anys 1936-1937 (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

Llamborda stolperstein de Joan Capellas Fages, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Grup de soldats de l’Exèrcit Republicà a Daimiel (Ciudad Real), 12-3-1938. Al centre, assegut en una cadira, Joan Capellas Fages (fotografia dedicada a la seva neboda Montserrat Pons Capellas; Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS)

Retrat de grup de militants de les JSU de Sabadell a Sant Feliu del Racó, 1936. D’esquerra a dreta: Garrosset; Joan Capellas Fages; Ramon Serra; Ramon Gelis; (?); (?); Francesc Sánchez; Antonell; (?); (?). Ajupit: (?) (autor desconegut / font: Serrano, 2005, làm. 40, AHS).

de Mauthausen, Pablo Alós i Eduard Garrigós, aleshores establerts a Montagnac, i d’altres coneguts i també sabadellencs exiliats, com l’exdiputat del Parlament Joan Mora Adserà i els germans Jaume i Joan Aspachs Conesa.60 Capellas també anava fent algunes escapades a Carcassona, Tolosa de Llenguadoc i Perpinyà, entre els mesos d’agost i setembre de 1945, per retrobar-se amb velles amistats i coneguts. Anava treballant del que podia: fent la verema, de paleta, de forner, tot i que sense gaire fortuna i vivint amb una certa precarietat.61 Per la melancolia que transmet en les seves cartes es pot entreveure que li costava superar el trauma de l’estada al camp de Mauthausen, fet agreujat a mesura que anava sent coneixedor de la mort d’antics companys i amics seus, ocorregudes en aquest camp,62 i per això i també a causa de la duresa d’haver de treballar de nit com a forner, va tornar a caure malalt i va aconseguir, per prescripció mèdica, d’anar a passar un nou període de convalescència, en aquesta ocasió a la vila termal de Divonne-les-Bains (Ain, Alvèrnia-Roine-Alps), a l’Hotel du Golf, més concretament entre els dies 2 el desembre de 1945 i 3 de gener de 1946.63 Pocs dies després d’haver tornat a Montpeller, el dia 10 de gener, es va suïcidar a l’estació del ferrocarril: havia enviat la seva darrera carta a la família tres dies abans, el 7 de gener.64 Va ser enterrat al cementiri d’aquesta localitat el 13 de gener de 1936, amb el fèretre portat a mans de quatre amics seus, embolcallat amb les banderes republicana i catalana, i amb un ram de flors artificials amb la inscripció “El meu molt estimat Joan. La seva mare”, ofrenat per iniciativa de l’amic i conegut Joan Fargas.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Un cop mort Joan Capellas, la seva mare va fer diverses gestions per demanar una indemnització en relació a la seva deportació, entre els anys 1947 i 1958, que van ser infructuoses. L’any 1951 es va publicar a la premsa esportiva local un article signat per J. Jussà (Josep Carreras i Costajussà) evocador de la seva memòria i que traspua el silenci obligat de l’època sobre els fets que va haver de viure el deportat i així com la seva posterior mort, de la qual en destaquem uns fragments ben colpidors i rellevants:

“ (...)

Cada vez que pasamos por allí, instintivamente miramos la casa número 6 que también, suponemos, pronto será demolida. Sabemos que no sucederá, pero siempre abrigamos la ilusión que de un momento a otro ha de sugir la figura simpática del que fué un buen amigo nuestro: Nos referimos a Juan Capella, antiguo militante del Club Ciclista Cruz y uno de sus mejores elementos por el gran entusiasmo que sentía por aquella entidad.

¿Por qué nos recordamos tanto de él? Es porque no hemos podido olvidar sus excelentes cualidades físico y morales que pudimos observar en nuestras excursiones, especialmente en la que hicimos a Vilanova de Sau, “el lloc més català de Catalunya”.

Y es que, pese a su modestia, Juan Capella no era un ciclista más, uno de estos ciclistas sólo aptos para armar bulla por las carreteras, sino uno de estos aficionados reflexivos que mientras pedalean observan el paisaje y hacen atinados comentarios.

Daba gusto su compañía. Nunca hubo disonancia alguna entre nosotros, porque era comprensivo y muy bueno.

Se ausentó de nuestra patria y un día, al cabo de cierto tiempo, recibimos una carta suya en la que nos exponía sus añoranzas y el deseo ferviente de regresar otra vez y realizar nuevamente nuestras excursiones.

La fatalidad quiso que en un grave accidente perdiese la vida. Nosotros, como hemos dicho anteriormente, cada vez que pasamos por la recoleta calle de Jesús, cada vez más desdibujada, recordamos aquellos tiempos en que muy temprano por la mañana llamábamos a la puerta de su casa para emprender una excursión en bicicleta.

Escribió Carlyle: “Cuando un hombre bueno y noble ha vivido a nuestro lado no nos es nunca arrebatado completamente. Deja tras él un vestigio luminoso semejante a esas estrellas apagadas que se ven desde la tierra después de muchos siglos”.

Y esa estela -su nobleza, su bondad- es lo que hoy nos ha inducido a recordar-lo”.65

A l’arxiu familiar que conserven els seus descendents Maria Antònia Oliveras (besneboda) i Toni Pons (besnebot), llegat per la neboda de Joan Capellas, Montserrat Pons Capellas, hi ha una part de la seva correspondència enviada des dels camps de presoners i de triatge previs a la deportació, així com també des del camp de Mauthausen i des de diversos punts de França després del seu alliberament i fins a la seva mort per suïcidi.66 Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva diversa documentació sobre la seva estada al camp de Mauthausen, i el seu nom consta en la Relación de camaradas supervivientes del campo de concentración

Joan Capellas Fages a la platja del Barcarès, 15-8-1939 (fotografia dedicada al seu cunyat Antoni Pons; Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

Targeta d’inscripció de Joan Capellas Fages al camp de Mauthausen, amb el número de matrícula 3873 (Arolsen Archives).

Carta postal enviada per Joan Capellas Fages a la seva mare Júlia Fages Bosch i família des del camp de KL Mauthausen – Bloc 2 (Àustria) amb data de 5-9-1943 (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

Carta postal enviada per Joan Capellas Fages a la seva mare Júlia Fages Bosch i família des del camp de KL Mauthausen – Bloc 2 (Àustria) amb data de 23-1-1944 (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

Carta postal enviada per Joan Capellas Fages a la seva mare Júlia Fages Bosch des del camp de presoners Stalag XII-D 1 de Trier (Trèveris, Renània-Palatinat, Alemanya) amb data de 16-3-1941. En aquesta carta s’esmenta al company deportat sabadellenc de les JSU, Josep Rodríguez Escursell (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

de Mauthausen que se encontraban en el referido campo o “kommandos” dependientes del mismo, en el dia 5 de mayo de 1945 que es conserva en aquests mateixos arxius. A l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen de Barcelona també es conserva còpia de diversa documentació personal seva, de correspondència familiar i d’amistats, i d’algunes fotografies. Diversos companys seus de deportació el citen a les seves memòries: l’aragonès Mariano Constante Campo a les seves memòries Yo fui un ordenanza de la SS, publicades l’any 1976, i el sabadellenc Conrad Crespí a les memòries inèdites i autoeditades per a la família amb el títol Prova demostrativa d’uns fets viscuts, de l’any 1978. També en fa referència en Josep Xinxó Bondia, antic militant i company seu de les JSU de Sabadell, a les seves memòries publicades l’any 2005.66 Recentment la documentació personal de Joan Capellas ha estat objecte de cessió en comodat a l’Arxiu Històric de Sabadell. El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

53 Informe del SIPM (Servicio de Información y Policía Militar), 17-2-1940, “Relación de parte del personal de la empresa <Tintes y Aprestos Enrique Casanovas Argelaguet SA> de Sabadell y la actuación de los mismos que nos es conocida, durante el periodo rojo”. Informes de la delegació de Sabadell (servei d’espionatge, antics SIFNE i SIM, a partir de l’abril de 1938; AP 665/2, agent 2003, després 28, AHS). A l’informe hi diu: “(...) Militaba en el Partido Socialista. De no haber sido mal informados, actuaba de Comisario político”.

54 El seu nom consta a les Llistes nominals amb la professió dels refugiats catalans internats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès [16.05.1939], a la 7a llista del camp del Barcarès, com a internat a l’Illot C i com a treballador del tèxtil (Arxiu Nacional de Catalunya). Encara hi era l’agost de 1939, segons consta en una fotografia seva enviada a la família des d’aquest camp (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

55 Probablament estava enquadrat a la 113 CTE. La seva ubicació en aquesta localitat es documenta gràcies a una fotografia datada per ell mateix el 5 d’agost de 1940, on surt retrat vestit de paisà, i enviada a la família de Sabadell (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

56 En aquests camps va compartir internament amb l’amic Josep Rodríguez, del qual ja no en sabia res més des del desembre de 1940.

57 Els swungs eren els encarregats de la neteja i endreça dels barracons –blöcke- de la kommandatur dels SS. Segons Razola i Constante (1969, p. 108), Joan Capellas juntament amb el seus companys ajudaven a redistribuir menjar robat als nazis entre els seus companys

58 Són dos retrats de grup en els quals hi apareixen Pablo Alós, Eduard Garrigós i Casimir Climent; en el revers de les dues fotografies Joan Capellas hi va escirure una “S” emmarcada en un triangle (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

59 Aquest hotel es va habilitar com a centre d’acollida dels deportats i deportades supervivents dels camps nazis, entre els mesos d’abril i agost de 1945.

60 Joan Mora era un membre històric del Cercle Republicà Federal de Sabadell, havia estat escollit regidor municipal en representació d’aquest centre polític a les eleccions de l’abril de 1931 i més endavant fou elegit diputat per ERC al Parlament de Catalunya, l’any 1932. Per altra part i durant la guerra civil, Jaume Aspachs (nascut a Sabadell l’any 1912), que havia estat militant d’ERC i del POUM després, va ser cap i comissari polític de la Centúria de milicians <Joan Matas> del Centre Català d’Esquerra de Sabadell (ERC), que el 28-9-1936 s’ajuntà amb la de <Vila Mir> (POUM), i més endavant es va incorporar a l’exèrcit republicà (Divisió 30, Brigada Mixta 131, batalló 524, 3a companyia) i obtingué el grau de capità d’Infanteria (Benaul i altres, 1986, p. 188; informació inèdita d’Esteve Deu Baigual). D'altra banda, i finalment, Joan Aspachs (nascut a Sabadell l’any 1918) estava afiliat a la CNT, s’havia allistat com a milicià de la Columna Macià-Companys, va ser destinat al front de Terol (amb base a Alcañiz) i un cop incorporat a l’exèrcit republicà havia estat ascendit a sergent del cos de trens el 28-11-1938 i pertanyia al quart Batalló Local de Transport Automòbil (informació inèdita d’Esteve Deu Baigual; Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional, any LI, núm. 334, Barcelona, 20-12-1938, p. 1252). Ambdós germans Aspachs havien estat internats als camps de concentració francesos d’Argelers i Agde i de Sant Cebrià de Rosselló i Agde, respectivament.

61 En algunes de les cartes enviades a la família demana que li envïin roba perquè no té prou diners per comprar-se’n. Els seus amics més íntims, Pablo Alós i Eduard Garrigós, sovint l’ajuden materialment, deixant-li roba i diners. I en algunes ocasions, fins i tot no té diners ni per enviar correu a les seves amistats.

62 Joan Capellas s’assabenta de la mort del seus companys sabadellencs Josep Rodríguez, de la JSU, i de Jaume Arís, sindicalista de la UGT i cambrer del “Cervantes”,i així ho fa saber a la seva família en sengles cartes del 7 de setembre de 1945 i del 14 d’octubre de 1945.

63 Segons el mateix Capellas es tractava d’un hotel molt gran proper a la frontera suïssa on s’hostatjaven uns 300 deportats supervivents, entre els quals 5 d’espanyols. Efectivament aquesta vila termal està situada a les muntanyes del Jura, a tocar del llac Leman i propera a Ginebra.

64 A l’arxiu de la família de Joan Capellas es conserva una carta incompleta d’un amic seu (remitent desconegut, probablement es tracta de Joan Fargas), amb data del 14-1-1946, en la qual s’informa dels fets esdevinguts. La carta anava acompanyada d’un retall de premsa francesa amb la notícia de la troballa del seu cos malferit: s’esmenta el seu nom, la seva edat (28 anys)i el fet que havia estat intervingut i se li havia fet una transfusió de sang. En aquesta carta també es comenta que l’única persona que el va poder visitar a l’hospital abans de morir va ser Joan Fargas, qui l’havia hostatjat temporalment a casa seva de Montpeller. Un mes més tard, el 14-2-1946, el mateix Joan Fargas li envià una carta a Antoni Pons, el cunyat de Joan Capellas, explicant-li més detalls de la seva mort (en certa mesura li amaga el fet que se suicidés i li parla d’un accident i atropellament desafortunat), així com també del seu enterrament (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

65 L’article “Las casas de la calle Jesús y Juan Capella” es va publicar al setmanari Sabadell Deportes, 19-2-1951, p.12 (AHS).

Grup de deportats alliberats al camp de Mauthausen. A la segona fila, drets, d’esquerra a dreta: el segon, Eduard Garrigós Soler (amb gorra) i al seu costat Joan Capellas Fages; a la fila del darrere, el primer per l’esquerra Pablo Alós Escartín, i el tercer Casimir Climent Sarrion. Cap als dies 6-22 de maig de 1945 (Francesc Boix / Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

66 Capellas enviava les cartes a la seva mare, Júlia Fages Bosch, que aleshores vivia al carrer de Bèlgica, 26 (ara del Jardí) i sempre s’adreçava i donava records a la resta de familiars: a la seva germana Carme, al seu cunyat Antoni Pons (que havia estat exiliat i internat al camp de concentració de Gurs, França) i a la seva neboda Montserrat, als pares de l’Antoni (Rafael i Agustina), als oncles de Sant Llorenç Savall (Carme i Mingo, que vivien a La Muntada) i als cosins del Masnou i de Teià, entre d’altres. En total es conserven 45 cartes enviades per ell, així com altres cartes enviades per la mare i altres familiars seus durant el seu captiveri, i per altres amistats seves i organismes oficials un cop ja mort (16 cartes en total). Mentre va estar internat als diferents camps de presoners i a Mauthausen va anar rebent diversa correspondència familiar i paquets amb queviures, tabac, fotografies, felicitacions, premsa, etc. D’una part d’aquesta documentació i d’algunes fotografies se’n conserva còpia a l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen.

67 Jordi Serrano Blanquer (2005). Josep Xinxó Bondia i les JSUC de Sabadell. Cerdanyola del Vallès: Montflorit, 133 p. De fet és en aquest llibre on per primera vegada s’esmenta i certifica la seva mort per suicidi.

51 Josep Rodríguez serà deportat als camps de Mauthausen-Gusen, on morirà el 7-5-1943.

52 La Columna Carlos Marx , formada per 4 centúries i principalment integrada per militants del PSUC i militars, va sortir de Barcelona el 4 d’agost de 1936, amb diverses destinacions: Mallorca, Aragó nord i Madrid (Berger, 2022, p. 209).

de gener de 1946 (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

Darrera carta enviada per Joan Capellas Fages a la seva mare Júlia Fages Bosch i família des de Montpeller, el 7-1-1946. Esmenta els germans sabadellencs exiliats Jaume i Joan Aspachs Conesa, i als amics deportats supervivents i també sabadellencs, Pablo Alós i Eduard Garrigós, i dona records a tothom (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

Retrat de grup dels familiars de Joan Capellas Fages el dia de la col·locació de la seva llamborda stolperstein al carrer de Jesús, 6. Sabadell, 25 de gener de 2020 (Joan Comasòlivas Font / MHS).

Joan Capellas Fages a l’exili, passejant per Carcassona (França). Estiu de 1945 (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

Joan Capellas Fages davant de l’Hotel du Golf, a Divonne-les-Bains (Ain, AlvèrniaRoine-Alps, França), entre els dies 2 de desembre de 1945 i 3

Enterrament de Joan Capellas Fages al cementiri de Montpeller, 13-1-1946 (Arxiu familiar de Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana / AHS).

ANDRÉS CASBAS GÜERRE

Arroyo Cerezo (Castellfabib, València), 30-11-1913 / ?

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Castellar, 19. Era pagès a jornal. A Sabadell hi vivien dues germanes seves, Josefa i Francisca, i un germà, José (nascut l’any 1910). Probablement va arribar a Sabadell en plena guerra, l’any 1937.

GUERRA CIVIL Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser detingut i empresonat per l’exèrcit nazi a la regió de l’Aube (nord-est de França), possiblement al camp de Jules-Ferry (Troyes). Posteriorment i juntament amb una vintena de companys republicans espanyols va ser deportat a Mauthausen, on ingressà l’1-8-1942, amb el número de matrícula 11961. Pocs dies després va ser traslladat al camp de Gusen, on ingressà el 8-8-1942, amb el número de matrícula 2346. Finalment va ser traslladat de nou a Mauthausen el 24-1-1944, amb el número de matrícula 49590, d’on va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Targeta d’inscripció

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT D’ençà

del seu alliberament no tenim cap altra informació sobre ell.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserven les targetes d’inscripció als camps de Gusen i Mauthausen, dels anys 1942 i 1944. És probable que hi hagi descendents familiars de segona o tercera generació per la via de les seves germanes i germà, però fins al moment no s’han pogut localitzar: Josefa Casbas Güerre va morir l’any 1959, Francisca Casbas Güerre l’any 1985 i José Casbas Güerre l’any 1988. El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust. L’any 2022 va rebre un homenatge, juntament amb altres deportats de la seva mateixa comarca, de la Generalitat Valenciana.68

d’Andrés Casbas Güerre al camp de Mauthausen, amb el número de matrícula 49540, en el moment del seu segon ingrés procedent del camp de Gusen (Arolsen Archives).

Targeta de matrícula d’Andrés Casbas Güerre al camp de Gusen, amb el número de matrícula 2346 (Arolsen Archives).

68 El 28 de maig de 2022 la Generalitat Valenciana va homenatjar, amb uns taulells commemoratius, 19 persones de les comarques de La Serrania i del Racó d'Ademús, entre les quals Andrés Casbas Güerre, de Castellfabib (https:// www.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=998778).

Llamborda stolperstein d’Andrés Casbas Güerre, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

EMILI CATALÀ LÓPEZ

Alcoi (Alacant), 22-3-1904 / Gusen (Àustria), 15-1-1942

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Bèlgica, 50 (ara Jardí, 52). Treballava a la indústria tèxtil i era teixidor. Era solter.

GUERRA CIVIL Va ser milicià voluntari i soldat de l’Exèrcit Republicà.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. En el context de la Segona Guerra Mundial es va allistar a la 24 CTE de Faulquemont (Mosel·la, Gran Est, França). Va ser capturat per l’exèrcit nazi i traslladat i empresonat primer al Frontstalag 140 de Belfort (BorgonyaFranc Comtat, França) i després a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87062. Fou deportat a Mauthausen en un comboi en què anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941 i ell ingressà amb el número de matrícula 5360. Al cap de tres mesos, el 8-4-1941, va ser traslladat al camp de Gusen, amb el número de matrícula 12177, on va acabar morint passats deu mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserva la inscripció de la seva defunció, amb data del 20-11942: en aquest registre s’hi esmenta, com a familiar seu, la seva germana Enriqueta, i una adreça de contacte del carrer dels Escudellers, 5-9, de Barcelona. El 15 de juny de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva germana, Enriqueta Català, resident a Barcelona.69 Des del 2014 el seu nom consta en una placa en record i homenatge dels 20 alcoians morts al camp de Mauthausen en el pont de Francisco Aura Boronat (Alcoi), un dels darrers supervivents d’aquest camp d’extermini que va morir el 27 de novembre de 2018. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Avís oficial de defunció d’Emili Català López, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència Enriqueta Català López, la seva germana, amb domicili a Barcelona. L’any de la defunció que s’indica és erroni. París, 30-5-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

Document d’inscripció de la defunció d’Emili Català López [15-1-1942]. KL Mauthausen, 20-1-1942 (Arolsen Archives).

Llamborda stolperstein d’Emili Català López, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

69 Ibídem, nota 15.

JAUME CAUSANILLAS GENÉ

Sabadell, 9-4-1898 / Gusen (Àustria), 8-4-1941

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la Serra d’en Camaró, Illa C, 24 (actual carrer de la Serralada, 45). Treballava a la indústria tèxtil, de peó. Estava casat amb Àngela Figueras Barber (treballadora de la filatura d’estam de Corbera i Feliu) i tenien dos fills, Ricard (Sabadell, 1923) i Tomàs (Sabadell, 1933) i una filla, Carme (Sabadell, 1925). Aleshores vivien juntament amb la seva mare, Maria Gené Segura (Alcoi, 15-9-1866) i el seu germà Joan (Sabadell, 4-6-1904).

GUERRA CIVIL Durant la guerra va ser destinat al camp de treball republicà de Montferrer, com a subministrador i responsable de proveïments (agost de 1938 - gener de 1939). Aquest camp estava controlat pel SIM (Partit Comunista) i fornit principalment amb presoners de l’exèrcit franquista, però també de pròfugs, quintacolumnistes, membres del Socors Blanc, falangistes i religiosos.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Probablement s’allistà a la Legió Estrangera francesa. En el context de la Segona Guerra Mundial fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag

V-D d’Estrasburg (Baix Rin, Gran Est, França), amb el número 3014. Després va ser deportat a Mauthausen el 13-12-1940, on ingressà amb el número de matrícula 4663; el 24-1-1941 va ser traslladat definitivament a Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 9116 i on va morir al cap de tres mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserva la seva targeta d’inscripció al camp de Gusen. En el Padró General d’Habitants de Sabadell de l’any 1940 consta el seu nom en el domicili familiar, amb la referència de “Desaparecido”. El 30 de maig de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva muller, Àngela Figueras, resident a Sabadell.70 El seu nom consta al document de constitució del Casal MauthausinSabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys assassinats a Mauthausen i Gusen (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.71

71 Es va posar a la plaça de Magdalena Calonge. Amb posterioritat es va poder documentar la ubicació precisa del seu darrer domicili al carrer de la Serralada, 45, gràcies a la recerca efectuada per l’equip tècnic de l’AHS. La grafia del primer cognom té un error (hi diu “Causenillas”).

Llamborda stolperstein de Jaume Causanillas Gené, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Familiars del deportat Jaume Causanillas Gené el dia de la col·locació de la seva stolperstein. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Cesc Prat / Ajuntament de Sabadell).

Targeta d’inscripció de Jaume Causanillas Gené al camp de Gusen, amb el número de matrícula 9116 i amb data de 24 de gener de 1941 (Arolsen Archives).

JOSEP COLL SAPERAS

Vila-rodona, 20-1-1914 / Gusen (Àustria), 14-3-1941

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de la Riera Villaret, 65, a la Creu Alta. D’ofici era cartroner i estava solter. Tenia dues germanes, Teresa i Rosa, i un germà, Pere.

GUERRA CIVIL Va ser milicià voluntari i soldat de l’Exèrcit Republicà.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya), amb el número 40632. Posteriorment va ser deportat a Mauthausen el 6-8-1940, on ingressà amb el número 3258; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. Després, el 17-2-1941, va ser traslladat al camp

de Gusen, on ingressà amb el número de matrícula 9873 i on va morir abans d’un mes d’haver-hi estat internat.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserven la targeta d’inscripció i d’ingrés al camp de Gusen i la inscripció de la seva defunció, aquesta darrera amb data del 15-3-1941. El 15 de juny de 1950 i a través del Ministeri dels Antics

Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva mare, Leonor Saperas, resident a Barcelona.72 La seva família, nebodes i besneboda, en tenen un record molt llunyà i feble. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Targeta d’inscripció i d’ingrés al camp de Gusen, amb data del 17-2-1941 (Arolsen Archives).

Document d’inscripció de la defunció de Josep Coll Saperas [14-3-1941], adreçat a la seva mare, Leonor Saperas, amb domicili al carrer de Riera de Villaret, 65. KL Mauthausen, 15-3-1941 (Arolsen Archives).

Avís oficial de defunció de Josep Coll Saperas, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència Leonor Saperas, la seva mare, amb domicili a Sabadell. París, 15-6-1950 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

Llamborda stolperstein de Josep Coll Saperas, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

CONRAD CRESPÍ VERGÉS

Sabadell, 4-8-1908 / 22-3-1982

Fill de Feliu Crespí Soler i Antònia Vergés Pintó i net de Feliu Crespí Cirera, alcalde republicà de Sabadell l’any 1873. El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer del Pare Sallarès, 40. Era comptable i empleat municipal. Militava a ERC.

GUERRA CIVIL Va ser milicià de les patrulles de control, a la rereguarda, i es va incorporar a files l’any 1938. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà, de la 16ª Divisió. Va estar destinat a diverses localitats lleidatanes i tarragonines del front de l’Ebre. En plena guerra, el 4-2-1937, es va casar amb Emília Niubó Domènech, i van tenir un fill, Enric, nascut el 29-11-1937.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Abans de fugir en retirada es va poder acomiadar de la família. Travessà la frontera francesa el 8-2-1939, pel coll del Pertús, i fou internat, entre els mesos de febrer i d’octubre de 1939, als camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló (hi entra l’11 de febrer i allà coincideix amb el sabadellenc Jaume Arís Estrada) i el Barcarès (hi entra el 17 de març i s’instal·la a l’illot E, barracó 2); el 3 d’octubre va ser enviat de nou al camp de Sant Cebrià, on s’instal·là a l’Illot H, barracó 5 . Entre el 24 de desembre de 1939 i el 8 de gener de 1940, ja en el context de la Segona Guerra Mundial, va fer un llarg recorregut de sud a nord, enquadrat consecutivament en diverses Companyies de Treballadors Estrangers: de Niça va anar en direcció a Lió, i d’allà i s’incorporà a la 38 CTE, a la zona de Sarreguemines / Sarralbe (departament de la Mosel·la, regió del Gran Est), la qual abandonà per marxar tot seguit cap a Haversquerke, ja en ple departament del Nord (regió dels Alts de França), on s’hi estigué fins al març de 1940. Després va ser traslladat a Hazebrouck (15 CTE), on torna a coincidir amb Jaume Arís, que feia de cuiner, i a Dunkerque / Bray-Dunes (59 CTE).73 El 4-6-1940 fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria), on ingressà el 25-6-1940, amb el número de presoner 27768, i fou internat als barracons 5 i 18, d’on penjaven els rètols “Rotspanier” .

Des d’aquest camp de presoners el juliol de 1940 va poder fer arribar una postal a la seva muller, informant-li que estava “bé de salut i presoner dels alemanys”.74 El 13-2-1941 va ser traslladat a l’Oflag XVII-A de Döllersheim (nord-est d’Àustria), camp on va rebre la notícia de la mort de la seva mare i d’on sortí el 16-12-1941 per ser deportat a Mauthausen; hi va ingressar el 19-12-1941 amb el número de matrícula 4794, i fou instal·lat al barracó 12. A les seves memòries defineix l’entrada al camp així:

“(...) En arribar davant la portalada, coronada per una àguila de grans dimensions, ja ens van caure els collons a terra. Un cop dintre la gàbia en l’espai que quedava entre les muralles i les primeres edificacions –bastant ample per cert– ens va rebre el <comitè de recepció> (...)” 75

Aquí va ser testimoni de l’assassinat del seu company Jaume Arís, com també va coincidir amb dos altres sabadellencs, Joan Capellas i Emili Marquès; d’aquest darrer va veure com l’apallissaren els SS. A principis de novembre de 1942 va emmalaltir a causa d’una hèrnia, el van traslladar al barracó 20 i el 8-11-1942 fou traslladat al camp de Dachau, on ingressà amb el número de matrícula 38938. Va ser operat entre els dies 17 i 18 de març de 1943 i es recuperà. En aquesta etapa va rebre el suport d’alguns exbrigadistes internacionals que havien lluitat a la Guerra d’Espanya. Finalment va ser traslladat a un dels kommandos d’aquest camp, probablement al d’Ausburg Pfersse, on va treballar en un dels molts tallers que hi havia a la zona, on es fabricaven peces dels avions Messerschmitt, on sempre que podien i discretament hi feien accions de sabotatge. Durant tot el seu captiveri va viure les condicions duríssimes del treball obligatori al qual estaven sotmesos ell i els seus companys, va patir gana i fred, molta gana i molt fred, i va ser testimoni de les desaparicions de molts companys, ja fora pel fet d’haver estat simplement assassinats, executats públicament o apallissats fins a la mort, o pel fet d’haver estat gasejats o portats al crematori, directament. Va ser alliberat per l’exèrcit americà el 29 d’abril de 1945.76 En les seves memòries també descriu un moment especial d’aquesta data:

Targeta postal de Conrad Crespí enviada a la seva germana Ramona i dirigida a les dues germanes, un cop assabentat de la mort de la seva mare. Camp de presoners Oflag XVII-A 416 (Edelbach, Àustria), 14-12-1941 (cedida per Feliu Crespí Niubó / AHS).

Llamborda stolperstein de Conrad Crespí Vergés, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Carta de Conrad Crespí a Emília Niubò, la seva esposa, i al seu fill, Enric. Camp de presoners Oflag XVII-A 416 (Döllersheim, Àustria), 20-4-1941 (cedida per Feliu Crespí Niubó / AHS).

Retrat de Conrad Crespí Vergés. París, juny de 1945 (autor desconegut / cedida per Feliu Crespí Niubó, AHS).

“(...) Seguidament un aumônier [capellà] americà va fer la seva aparició al balcó. Ens digué que volia pregar per tots els assassinats. Tots, uns trenta mil, comprimits per poder estar més a prop de la porta, estàvem amb un coll ben rovellat. El record de tots els qui hem vist assassinar fredament, els qui hem trobat morts al llit, al matí en llevar-nos, esgotats pel treball dur i la poca quantitat de menjar, sense mitjans per ajudar-los, s’arrapava al cor i el moment era duríssim de valent. Quants mils eren els qui no crèiem i amb el cap descobert i els ulls humitejant, enmig d’un silenci impressionant, on s’hauria pogut sentir el vol d’una mosca, anàvem seguint i acompanyant la veu de l’aumônier. N’hi havia que pregaven, altres fèiem el propòsit d’ajudar a bastir un mon millor, on no hi hagués cabuda per les bestialitats i la vergonya que a nosaltres ens havia tocat viure. Acabada la curta pregària, crits i més crits d’entusiasme, i l’entusiasme anava creixent i repetint-se (...).”

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT En els primers dies de després de l’alliberament del camp, Crespí va formar part de la policia d’ordre intern del camp. Va sortir del camp i de la zona de Dachau el 26-5-1945, i va arribar a París el 2-6-1945. Després va passar unes semanes fent gestions i recuperantse, residint a de Fontenay-sous-Bois. El 22 de juny marxà a Saint Étiennne, prop de Lió. El 19-7-1945 es traslladà a Perpinyà, on tenia coneixença amb la família francesa dels Munier, i s’instal·là a casa de Maria Andrés, una sabadellenca refugiada. Després de passar un any i escaig exiliat a França, es va retrobar amb la dona i el fill, que havien travessat la frontera per veure’l. Passen uns dies junts a Perpinyà i decideixen retornar a Sabadell: ho fan clandestinament, amb papers d’identitat falsos i fent-se passar per francesos de visita a Espanya, en tren, via Puigcerdà, a l’agost de 1946: van baixar a l’estació de Montcada i Reixac i en taxi arribaren a Sabadell.77 La família va créixer amb dos fills més: Maria Antònia (Sabadell, 14-12-1947) i Feliu (Sabadell, 29-3-1953).78

MEMÒRIA I FAMÍLIA Acabada la guerra i en absència seva (“paradero desconocido”) i amb data de 30-5-1939, la policia militar del SIPM a Sabadell li havia fet una fitxa acusatòria d’haver estat vinculat a l’Ajuntament “rojo-separatista” d’ençà el 16-2-1936 i d’haver estat estretament vinculat, com a secretari personal, de Josep Esteve Aguiló, que esdevingué agent del SIM durant la guerra.79 Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserven una targeta d’inscripció i una fitxa de presoner del camp del KL Mauthausen (19-12-1941), i una relació dels efectes personals que li van ser lliurats

Targeta postal d’Emília Niubò enviada a Conrad Crespí, internat a Mauthausen. Sabadell, 26-7-1941 (cedida per Feliu Crespí Niubó / AHS).

Fitxa – qüestionari del presoner Conrad Crespí Vergés del camp KL Mauthausen, amb data de 19-12-1941, procedent de l’Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria) i lliurat per la policia de Viena (Arolsen Archives).

Relació d’efectes personals que van ser lliurats a Conrad Crespí Vergés l’endemà d’haver ingressat al camp KL Dachau, el 9-11-1941. Li van proporcionar una bossa, uns pantalons, un jersei, una camisa, uns calçotets, uns mitjons i uns esclops (Arolsen Archives).

Emília Niubò i Conrad Crespí a casa seva, poc després d’haver tornat de l’exili. Sabadell, cap al setembre de 1946 (autor desconegut / cedida per Feliu Crespí Niubó).

Carnet de membre de l’Association Nationale des Internés et Déportés Politiques. París, 11-6-1945 (cedit per Feliu Crespí Niubó / AHS).

quan va ingressar al camp de Dachau (9-11-1942). El seu nom consta al document de constitució del Casal MauthausinSabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys traslladats de Mauthausen a altres camps similars d’Alemanya (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). Crespí va cobrar la indemnització del Govern alemany per a deportats supervivents; el mes de maig de 1965 i en motiu del 20è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen, va visitar el camp juntament amb altres companys supervivents.80 A l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen (Barcelona) s’hi conserva documentació i correspondència diversa, sobretot dels anys 1960-1990, en relació a la petició de les indemnitzacions al govern alemany, primer com a deportat supervivent (en Conrad era el soci núm. 78 de l’Amical), i també de part d’Emilia Niubò, com a vídua de deportat, en aquest darrer cas sense èxit; part d’aquesta correspondència la va mantenir amb Joan Pagès i Moret, company de deportació de Mauthausen.81 L’any 1978 va escriure les memòries Prova demostrativa d’uns fets viscuts, les quals conclouen així: “Per fi, l’excursió començada el dia 2 de març de 1938 va tenir fi el divendres dia 23 d’agost de 1946”.82 El 23-7-2018 va morir el seu fill gran, l’Enric; els altres dos fills seus, la Maria Antònia i el Feliu, han continuat preservant curosament el seu record i tota la documentació personal que els va llegar, la qual han donat a conèixer de manera generosa i oberta a totes les institucions i entitats que s’han mostrat interessades en l’estudi de la seva biografia, una documentació que finalment ha estat donada a l’Arxiu Històric de Sabadell. El 25 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Familiars del deportat Conrad Crespí Vergés el dia de la col·locació de la seva stolperstein. Sabadell, 25 de gener de 2020 (Ajuntament de Sabadell).

73 Mentre estigué internat al camp de concentració francès del Barcarès i enquadrat en una d’aquestes companyies de treballadors estrangers, mantingué correspondència amb l’antic regidor de Sabadell i membre també d’ERC a l’exili, Salvador Sarrà Serravinyals, que es trobava exiliat a França (Fons personal Salvador Sarrà Serravinyals, cartes des del Barcarès: 26-6-1939, 18-7-1939, 6-8-1939, 1-9-1939 i 20-8-1939; carta des del camp de Winnezele, prop de Dunkerque: 9-5-1940, poc abans de ser capturat per l’exèrcit alemany / AHS).

74 Aquesta informació està recollida d’una carta enviada per Emili Crespí, resident a Buenos Aires, a Salvador Sarrà Serravinyals, exiliat a Santiago de Xile d’ençà el mes de novembre de 1939, amb data del 12-8-1940, en la qual li explica que saben ben poca cosa del seu nebot Conrad, excepte aquesta novetat que ha estat fet presoner i està reclòs a l’Stalag XVII (Fons personal Salvador Sarrà Serravinyals / AHS).

75 Conrad Crespí Vergés (1978), Prova demostrativa d’uns fets viscuts, 121 p. (AHS).

76 Crespí recull en les seves memòries de l’any 1978 i de forma molt viva, els seus records dels darrers dies del seu internament a Dachau: com van ser reagrupats, el dia 26 d’abril de 1945, tots els deportats en dos grups, els alemanys i els russos per un costat, i la resta, espanyols, francesos, belgues, luxemburguesos, holandesos, italians, ioguslaus, grecs, polonesos i txecs per un altre; el desconcert dels SS que encara seguien cometent assassinats indiscriminats; els bombardejos; la fugida dels SS el dia 28 d’abril; el seu confinament angoixant als barracons; i, finalment l’entrada de les tropes americanes el dia 29 d’abril, a la tarda.

77 Dins del tren viatjaren per separat; en arribar a Sabadell Conrad Crespí es presentà de seguida a l’alcalde Josep Maria Marcet, el qual li garantí que no seria represaliat.

78 Un cop alliberat del camp nazi, Conrad i altres familiars seus reprengueren la correspondència amb Salvador Sarrà Serravinyals, aquest ja exiliat a Xile (Fons personal Salvador Sarrà Serravinyals, correspondència dels anys 1946-1947, 1949 i 1960-1962 / AHS).

79 Boletín de Información núm. 79, informe del SIPM (Servicio de Información y Policía Militar): informes de la delegació de Sabadell (servei d’espionatge, antics SIFNE i SIM, a partir de l’abril de 1938; AP 665/1, agent 23, abans 2001, AHS).

80 D’aquella visita s’emportà dos records: un tros de filferrada i un tros de granet de la pedrera, objectes que conserva la família.

81 Joan Pagès Moret (Palamós, 1-4-1917 / Barcelona, 23-12-1978) va ser deportat a Mauthausen el 24-1-1941. Membre fundador del PSUC, un cop retornat a Catalunya va continuar la lluita antifranquista, des de la clandestinitat, motiu pel qual va ser detingut i empresonat. També va ser un dels impulsors de la creació, a partir de l’any 1962 i en clandestinitat, de l’Amical de Mauthausen, per tal de lluitar per la defensa dels drets morals i materials dels deportats supervivents i de les famílies de tots els deportats i deportades. El seu testimoni personal va ser un dels referents clau per a l’escriptora Montserrat Roig a l’hora d’elaborar i publicar el seu llibre Els catalans als camps nazis (1977). Poc abans de morir encara va poder viure i gaudir de la legalització de l’Amical de Mauthausen i altres camps, esdevinguda el 8-2-1978 (font: http://www.barceloninsdeportats.org/723/pagesmoret-joan/biografia.html).

82 Memòries inèdites mecanografiades i autoeditades per a la seva família, de les quals l’autor en va fer quatre exemplars, un per a cada fill, amb una dedicatòria personalitzada i un altre exemplar que quedà en poder seu i que finalment va ser lliurat a una neboda seva. Es pot consultar la transcripció literal a la pàgina web https://www. nissagacrespi.cat/conrad-crespi-verges/, elaborada pel seu fill Feliu Crespí. Aquesta documentació i altra ha estat donada a l’Arxiu Històric de Sabadell per part de la família Crespí Niubò.

Programa de la projecció de la pel·lícula “Nit i Boira”, sobre els camps de concentració nazis, i del posterior col·loqui en què intervingueren Neus Català, supervivent del camp de Ravensbrück, i Conrad Crespí, supervivent de Mauthausen i Dachau. Sabadell, desembre de 1979 (cedit per Feliu Crespí Niubó). Les memòries de Conrad Crespí recollides sota el títol de Prova demostrativa d’uns fets viscuts: un text mecanografiat del 1978, multicopiat i dedicat als seus familiars més directes, en les quals relata els seus records i el seu periple vital des de l’esclat de la Guerra d’Espanya el juliol de 1936 fins al seu retorn a Sabadell l’agost de 1946 (cedides per Feliu Crespí Niubó / AHS).

JOSEP DOMÈNECH CORTADA

Cervià de les Garrigues, 6-5-1908 / Gusen (Àustria), 14-11-1941

Era fill de Maximil·lià Domènech Rubió i Encarnació Cortada Amorós. El seu darrer domicili va ser al carrer dels Montcada, 45, al barri de Covadonga, on vivia almenys des del 1934. Tenia cinc germans (Joan, Salvador, Anaclet, Marià i Miquel) i dues germanes (Carme i Mercè). Treballava a la indústria tèxtil, d’obrer del ram de l’aigua. Va ser membre de la Junta Directiva del Sindicat de l’Art Fabril de la UGT i era membre del POUM. Es va casar amb Emília Arís Estrada el 23-5-1931 i tenien dos fills: Salvador, nascut el 22-11-1931, i Albert, nascut el 27-4-1937.

GUERRA CIVIL Va ser milicià voluntari de la Columna Joaquín Maurín (POUM) a Saragossa i soldat de l’Exèrcit Republicà.83 El seu germà Marià va morir al front de Terol, el 19-2-1938.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera, el mes de febrer de 1939 va ser internat al camp de concentració de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló, del qual en sortí l’abril de 1939. El 25-7-1939 s’allistà a la Companyia de Treballadors Estrangers 34 CTE. El 16-6-1940 fou capturat per l’exèrcit nazi a Oiselay-et-Grachaux, prop de la frontera amb Suïssa, i va ser

traslladat i empresonat primer al Fronstalag 123 de Langres (Haute-Marne, Gran Est, França) i després a l’Stalag X-B de Sandbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 82922. Va sortir d’aquest camp de presoners el 28-2-1941 en un comboi de 254 republicans espanyols, i va ser deportat a Mauthausen, el 3-3-1941, on ingressà amb el número de matrícula 3330. El 8-4-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, amb el número de matrícula 11829, on acabà morint al cap de set mesos, probablement assassinat amb una injecció letal al cor.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Era cunyat d’un altre deportat sabadellenc que va morir al mateix camp, Jaume Arís Estrada. Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva el document d’inscripció de la seva defunció, registrada el 18-11-1941, quatre dies després de la seva mort. A l’Arxiu Històric de Sabadell consta que l’any 1940 la seva dona vivia al carrer del Convent, 54. El seu fill gran, Salvador, va morir el 10-11-1945.84 El 21 de juny de 1950 i a través del Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva muller, Emília Arís, resident a Sabadell.85 Cap a l’any 1958 la família va rebre la indemnització del govern alemany pels deportats morts en camps nazis; cap als anys 2007-2008 van rebre la del govern francès, en concepte dels refugiats espanyols que van patir l’internament en els camps de concentració francesos i posteriorment la deportació als camps nazis.86 El seu fill petit, Albert, encara és viu, així com la seva neta, Dolors Domènech Ràfols; ambdós en conserven la memòria i alguna documentació. Un familiar seu, Jordi Domènech Pelillo, n’ha elaborat una detallada biografia que ha compartit amb l’equip tècnic de l’AHS i del MHS. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

85 Ibídem, nota 15.

86 Quan el

Llamborda stolperstein de Josep Domènech Cortada, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

83 La Columna Joaquín Maurín, formada per 10 centúries i principalment integrada per militants del POUM, va sortir de Barcelona el 3 d’agost de 1936, amb destinació al nord del front d’Aragó i al front de Madrid (Berger, 2022, p. 209).

84 Entrevista amb Dolors Domènech Ràfols (Sabadell, 27-2-2018).

seu fill Albert va rebre la indemnització, va exclamar: “Això val el meu pare?!?”.

Retrat de Josep Domènech Cortada amb l’uniforme del servei militar fet al Regiment d’Infanteria 72 de Jaén. Any 1930 (autor desconegut / cedida per Dolors Domènech Ràfols).

El fill i familiars del deportat Josep Domènech Cortada el dia de la col·locació de la seva stolperstein. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Cesc Prat / Ajuntament de Sabadell).

Fitxa de l’Obra Nacional de Protección a los Huérfanos de la Revolución y de la Guerra, corresponent a l’esposa Josep Domènech Cortada, Emília Arís Estrada, 1944 (AHS).

Document d’inscripció de la defunció de Josep Domènech Cortada [14-11-1941], KL Mauthausen, 18-11-1941 (Arolsen Archives).

VICENÇ EXPÓSITO SERRA

Sabadell, 8-9-1909 / Châteaumeillant (França), 4-4-199387

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Buxeda, 47. Treballava a la indústria tèxtil i era obrer del ram de l’aigua (estenedor). Havia estat membre del Cercle Republicà Federal de Sabadell i militava a ERC. Estava casat amb Júlia Segarra Mir i tenien un fill.

GUERRA CIVIL Va ser milicià de la Columna Macià-Companys.88

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat en un camp de concentració de refugiats espanyols i després de dos mesos es va allistar a la 77 CTE a Niederhaslach (departament del Baix Rin, regió del Gran Est, França), fent treballs de fortificació a la Línia Maginot, prop d’Estrasbrug i de la frontera amb Alemanya. En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i després va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch (prop de Viena, Àustria), amb el número 81116. El 5-4-1941 va ser traslladat a la presó de la Gestapo de Viena i passats dos dies, el 7-4-1941, fou deportat a Mauthausen, on ingressà amb el número de matrícula 4637. En aquest camp, del 25-4-1942 al 25-10-1943, va treballar de paleta dirigint obres, i una temporada va estar destinat al subcamp de Linz, d’on en va sortir el 30-3-1943.89 El 26-10-1943 fou traslladat a Buchenwald (Weimar, Alemanya), on ingressà el 28-10-1943 amb el número de matrícula 30289, al barracó 48. A l’entrada del camp va haver de deixar les seves ulleres. El 13-7-1944 va ser traslladat al subcamp o kommando Laura, a 80 km al sud/sud-est de Buchenwald.90 Al llarg del seu internament i en diverses ocasions va ser torturat i colpejat per les SS. Va ser alliberat l’11 d’abril de 1945.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT Després del seu alliberament

i cap a mitjans del mes de maig de 1945 tenia previst d’anar a Tolosa de Llenguadoc. Va restar a l’exili a França fins a la seva mort, ocorreguda a la vila de Châteaumeillant, al departament de Cher (regió Centre-Vall del Loira), el seu

Llamborda stolperstein de Vicenç Expósito Serra, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Targeta personal del detingut Vicenç Expósito Serra del camp de Mauthausen, on va ingressar el 7-4-1941 amb el número de matrícula 4637 (Arolsen Archives).

Fitxa del detingut Vicenç Expósito Serra del camp de Buchenwald, amb el número de matrícula 30289 i data d’ingrés del 28-10-1943, identificat com a presoner polític espanyol (Arolsen Archives).

Relació de pertinences del detingut Vicenç Expósito Serra del camp de Buchenwald, en el moment dels seu ingrés en aquest camp (28-10-1943): un sac, una jaqueta, uns pantalons, un jersei, una samarreta, uns calçotets i un parell de sabates. Li van prendre les ulleres (Arolsen Archives).

darrer lloc de residència. En aquest país s’havia tornat a casar amb Fanny Thevenin.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Al Padró de veïns de Sabadell de 1940 s’esmenta que estava absent a França. Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) s’hi conserva abundant documentació sobre el seu periple i itinerari com a presoner de guerra i deportat alliberat. El seu nom consta al document de constitució del Casal Mauthausin-Sabadellense datat a Sabadell l’1 de maig de 1951, a la llista dels companys traslladats de Mauthausen a altres camps similars d’Alemanya (Fons personal de Conrad Crespí Vergés / AHS). L’escriptora Montserrat Roig, en el llibre Els catalans als camps nazis, publicat l’any 1977, recull el testimoni de Josep Escoda sobre que el fet que en “Serra, de Sabadell” (p. 401-402), probabalment en Vicenç Expósito Serra, va ser apallissat pels SS, que li van trencar una cama amb una barra de ferro i que després va poder sobreviure gràcies a la solidaritat dels companys del camp, que el van amagar en una barraca i que l’alimentaren i en tingueren cura fins a l’alliberament, tot i que li van haver d'amputar la cama; tanmateix la informació sobre el seu alliberament és confusa, ja que Expósito havia estat traslladat a Buchenwald i va ser alliberat allà. La seva primera dona tenia un germà,

Francesc-Vicenç, militant de la CNT de Sabadell, que també va anar a la Guerra Civil, es va exiliar a França i va sobreviure a la Segona Guerra Mundial; la filla d’aquest darrer i neboda del deportat Vicenç Expósito, Catalina Sagarra, viu al Canadà i en conserva alguns records i confirma totes aquestes poques dades de què disposem.91 També hi ha constància d’una neboda seva resident encara a França, Elisabeth Buzenet. El 26 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Targeta de treballador (paleta) de Vicenç Expósito Serra del camp de Buchenwald, amb el número de matrícula 30289. Cap als anys 1943-1944 (Arolsen Archives).

87 Data de defunció referenciada gràcies a David Ferrer Revull, segons acta de defunció de l’Ajuntament de Châteaumeillant (França) (font: Service de l’État-Civil).

88 Un germà seu, Salvador, va morir al front, a Ponts, el 8-8-1938.

89 El camp satèl·lit de Linz es va establir l’11 de gener de 1943; més endavant, al febrer de 1944, es va denominar Linz I, quan s’hi va construir un altre subcamp, el Linz II. Estava localitzat prop de la població de Linz i del riu Danubi. Expósito segurament va formar part del contingent de 100 deportats que hi van ser transferits per construir-hi ells mateixos 4 edificis sòlids per als presoners que hi havien d’anar a parar per fer treballs forçats a la indústria de materials de construcció i pedrera de l’empresa DEST (Deutsche Erd- und Steinwerke; Terres i Treballs de Pedra Alemanys) (font: https://www.mauthausen-guides.at/en/subcamp/satellite-camp-linz-i).

90 El Kommando Laura era una fàbrica que es va construir en galeries subterrànies excavades pels deportats en una pedrera de pissarra, en un paratge inhòspit. La fàbrica produïa oxigen líquid per l’alimentació dels coets V2 i s’hi feien assajos de propulsió. Durant el primer període de construcció del subcamp (construcció de les galeries subterrànies, entre el setembre de 1943 i l’abril de 1944), les condicions de vida i treball dels internats van ser infernals, extremes i execrables. Expósito hi va arribar quan la fàbrica ja estava en funcionament i les condicions eren millors; tammateix, en aquest segon període, entre l’abril i el setembre de 1944, la fàbrica va patir força sabotatges dels interns per aminorar la producció. Entre els mesos de setembre de 1944 i l’abril de 1945, la fàbrica va anar declinant la seva activitat i les SS varen ser preogressivament substituïdes per quadres de la Wehrmacht i la Luftwaffe. En aquest subcamp hi van perdre la vida més de 540 persones (https://asso-buchenwald-dora.com/ le-camp-de-buchenwald/laura/).

91 Francesc-Vicenç Sagarra Mir (nascut a Alcolea, Aragó, l’any 1903) va estar internat al camp d’Argelers. Durant l’ocupació alemanya va ser deportat a Alemanya, al camp de Zella-Mehlis (Turíngia), l’any 1943. Es va autolesionar en un braç per no haver de treballar a la fàbrica d’armament. Després de la guerra va militar a la FL-CNT de París fins a l’any 1980, quan tornà a Sabadell i continuà militant al sindicat local de la CNT (http://www.militantsanarchistes.info/spip.php?article7970).

Qüestionari del Govern Militar Alemany emplenat pel deportat Vicenç Expósito Serra i pels comandaments de les tropes aliades alliberadores del camp, amb data del 8 de maig de 1945 (Arolsen Archives).

EMILI FERRANDO ROSELL

Querol, 14-7-1900 / Gusen (Àustria), 4-7-1941

Fill de Josep Ferrando Parera i Rosa Rosell, pagesos de Querol, era el segon de set germans (Jaume, Josep, Enriqueta, Balbina, Rosa i Manuel). La família es va traslladar a Sabadell cap a l’any 1915. Es va casar el 3-4-1929 amb Josefina Closa Vilaplana, i se’n van anar a viure a la masia de can Revella. El matrimoni tenia un fill, Josep Maria, nascut a Barberà del Vallès el 19-9-1930. El seu darrer domicili familiar i de referència a Sabadell va ser al carrer del Vapor, 26. D’ofici era pagès a jornal.

GUERRA CIVIL Va ser milicià voluntari. Els germans de Josefina Closa també van anar a la guerra: Francesc, milicià del POUM, va desaparèixer al front l’any 1938, i Ramon, de la Lleva del Biberó, va sobreviure.92 Durant la guerra va néixer la seva filla Roser, nascuda a Sabadell el 26-8-1937, quan el pare era al front de guerra.

Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa, es va emetre un avís oficial de la seva defunció, que havia de ser notificat a la seva muller, Josefina Closa, resident a Sabadell.93

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ

Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat als camps de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló i del Barcarès (Illot G, Barraca 5), on hi fou almenys entre el 16-5-1939 i el 6-7-1939. Després va ser destinat a una Companyia de Treballadors Estrangers i finalment fou capturat per l’exèrcit nazi i traslladat i empresonat primer al Frontstalag 140 de Belfort (Borgonya-Franc Comtat, França) i després a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el núm. 87290. Posteriorment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven

1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941 i va ingressar amb el número de matrícula 5908. El 29-3-1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va ingressar amb el número de matrícula 11274 i on va acabar morint al cap de poc més de tres mesos.

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva el document d’inscripció de la seva defunció, registrada el 8-7-1941, quatre dies després de la seva mort. El 25 de juliol de 1952 i a través del Ministeri dels

A l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen també conserven còpia d’alguna documentació personal i referències bibliogràfiques del deportat. La família Ferrando - Closa visqué al carrer del Vapor fins a l’any 1962; el fill Josep Maria va morir l’any 1960 i la Josefina va morir als 83 anys. La seva filla Roser és viva i conserva algunes fotografies i documents personals i familiars, i sempre l’acompanyen aquells amargs records de la postguerra (fam, tristesa i soledat); escriu poemes i textos de tota mena, alguns dedicats al seu pare i d’altres en memòria de totes les víctimes de l’holocaust.94 La família va percebre la indemnització del govern alemany. La Roser ha visitat en diverses ocasions el camp de Mauthausen. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Fotomuntatge de la família Ferrando - Closa fet a principis dels anys 1980, per encàrrec de Roser Ferrando. Hi surten els pares, Emili i Josefina, i el fill, Josep Maria i la filla, Roser. Aquesta unitat familiar no va poder estar mai unida pel fet que la Roser Ferrando va néixer quan el seu pare ja estava a la guerra i mai més va tornar (Rafael Molins Marcet / cedit per Roser Ferrando Closa, AHS).

92 Segons dades d’Esteve Deu Baigual, Francesc Closa va marxar amb la 3a expedició de milicians del POUM, l’11 d’agost de 1936, i després passà a la Divisió 30, Brigada Mixta 132, Companyia de Transmissions, de l’Exèrcit republicà: el setembre de 1938 ja es donava per desaparegut, per una crida de la família publicada el 7 de setembre a La Vanguardia. Acabada la guerra Ramon Closa va estar internat i reclòs al camp de concentració de Santander i va tornar a Sabadell el setembre de 1939.

93 Ibídem, nota 15.

94 En una entrevista publicada al Diari de Sabadell del 20-5-2000, Roser Ferrando reconeixia que “de petita sempre escoltava les amigues quan parlaven del seu pare i jo m’imaginava el meu, el que faria amb ell” i que “mai no vaig conèixer el meu pare, però encara me l’estimo” (AHS).

Llamborda stolperstein d’Emili Ferrando Rosell, gener de 2018 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Retrat de casament d’Emili Ferrando Rosell i Josefina Closa Vilaplana. Sabadell, abril de 1929 (Joaquim Deu, Ars Studi / Sabadell; cedit per Roser Ferrando Closa, AHS).

Roser Ferrando Closa, filla del deportat. Sabadell, desembre de 2017 (Genís Ribé / MHS).

Carta enviada a Josefina Closa per Emili Ferrando des del camp de concentració de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló (carrer J, barraca 6), amb data l’1de [maig-juny] del 1939 (cedida per Roser Ferrando Closa / AHS).

Document d’inscripció de la defunció d’Emili Ferrando Rosell [4-7-1941], adreçat a la seva mare Leonor Saperas, amb domicili al carrer de Riera de Villaret, 65. KL Mauthausen, 8-7-1941 (Arolsen Archives).

Avís oficial de defunció d’Emili Ferrando Rosell, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Hi consta com a familiar de referència Josefina Closa, la seva muller, amb domicili a Sabadell. París, 25-7-1952 (Espanyols morts als camps de concentració nazis / Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. Gobierno de España).

JOSÉ GARCÍA CAMPILLO

Santomera (Múrcia), 12-11-1899 / Gusen (Àustria), 6-5-1941

El seu darrer domicili a Sabadell fou a la Serra d’en Camaró, I. C. 32. B (actual carrer de la Serralada, 49). Es va casar a Sabadell el 4-10-1925 amb Francesca Buron Senar (nascuda a Sabadell el 22-1-1901). Treballava de filador a l’empresa de Francesc Llonch Cañomeras. Tenien dos fills i una filla: Josep (Sabadell, 17-11-1926), Francesca (Sabadell, 18-10-1927) i Albert (Sabadell, 1930). Un germà seu, Francesc, havia viscut a Sabadell al carrer de Manso, 39, però no hi residia el 1936; durant la guerra va ser carrabiner i al final de la comtesa va marxar a França.95 Un altre germà, Salvador, vivia al carrer de Moratín, 55; sabem que es va incorporar a l’exèrcit republicà, però no sabem res del que va fer o li va passar en acabar la guerra.

GUERRA CIVIL No es tenen dades del seu destí durant la guerra.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va exiliar a França i va ser internat al camp de concentració de refugiats del Barcarès.96 En el context de la Segona Guerra Mundial va ser capturat per l’exèrcit nazi i empresonat a l’Stalag XI-B de Bad Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya) el 5-9-1940, amb el núm. de matrícula 41733. Després va ser deportat a Mauthausen el 8-9-1940, on va ingressar amb el núm. de matrícula 4382. El 24-1-1941 fou traslladat a Gusen, on va ingressar amb el núm. de matrícula 9252, al barracó 21, on va acabar morint al cap de tres mesos i escaig.

MEMÒRIA I FAMÍLIA La dona i els fills no apareixen als padrons de Sabadell de després de la guerra perquè van marxar a l’exili; sembla que la Francesca, la seva filla Francesca i el seu fill Albert van travessar la frontera pels Pirineus, mentre que el fill gran Josep, ho va fer pel seu compte amb altres companys seus. Una bona part dels germans de la seva dona, els Buron – Senar, també havien marxat a l’exili a França.97 De fet, en la fitxa de registre de la seva defunció del camp de concentració de Mauthausen dels Arxius d’Arolsen (Alemanya) hi consta l’adreça de la seva esposa al carrer de Sebastopol, 31, a Béziers; va ser en aquesta població on moriria el 30-1-1991.98 El MHS va contactar amb el Taller de la Memòria de Santomera

i tot i que a ells els constava com a deportat no en tenien cap ni una referència, ni d’ell ni de la seva família. El 9 de desembre de 2018 l’Ajuntament de Santomera i el Taller de Memoria de Santomera van retre un homenatge als vuit deportats d’aquesta localitat que van patir la deportació als camps de Mauthuasen i Dachau, als quals van dedicar una placa que es va instal·lar a la plaça de l’Ajuntament. A Santomera també és nascut un altre deportat sabadellenc, Jesús Valera Sarria, el qual ja té la seva stolperstein instal·lada. La identificació d’aquest deportat sabadellenc s’ha produït al llarg de l’any 2020, gràcies a la recerca feta pel company investigador de l’Amical de Mauthausen, Juan Manuel Calvo, a partir dels Arxius d’Arolsen, i encara no té la seva llamborda stolperstein a la ciutat. Els deportats murcians, inclòs José Garcia, van ser objecte d’un reconeixement extens en el marc del projecte “Murcianos deportados a campos de concentración nazis”, amb el muntatge d’una interessant exposició entre els mesos de juny i setembre de 2021.99 Recentment s’han pogut localitzar els familiars descendents seus, la seva neta Martine Belot i el seu nebot Jean-Louis Buron, els quals han cedit documentació fotogràfica i personal inèdita al MHS, fet que ens ha permès posar-li rostre i conèixer alguns detalls biogràfics fins ara desconeguts.100 Josep Garcia Buron va morir a França entre els anys 2003-2004, la seva germana Francesca a Béziers l’11-1-2006, i l’Albert encara és viu.

95 Segons dades d’Esteve Deu Baigual va estar internat al camp de concentració d’Argelers entre els 25-9-1940 i el 16-1-1941, després es va allistar a la 141 CTE de Villefranche-sur-Cher i a la 151 CTE de Salbris, a la regió Centre –Vall del Loira. El 1945 ja residia de nou a Sabadell.

96 Segons informació oral d’Albert Garcia Buron, a través de Martine Belot (setembre de 2022).

97 Francesca Buron Senar tenia vuit germans i una germana, Honorina, que va morir molt jove. Els que es van quedar a França exiliats foren en Vicenç, en Lluís, en Joaquim, en Joan i n’Albert. Altres tres germans seus, n’Antoni, en Miquel i en Josep, més grans d’edat i que no havien combatut a la guerra, van restar a Sabadell. Els germans exiliats van morir tots a França (informacions proporcionades per Jean-Louis Buron, juliol-setembre de 2022).

98 Dades inèdites proporcionades per Martine Belot (1955), filla de Francesca Garcia Buron i Jean-Louis Buron (1954), fill del germà petit de Francesca Buron Senar, Albert, residents a França. Albert Buron Senar (Sabadell, 14-12-1914 / París, 27-8-1971), va lluitar a la Guerra Civil Espanyola com a membre de les mílices del POUM i finalment es va haver d’exiliar a França; havia estat un membre molt actiu del BOC i del POUM sabadellenc, i abans i durant la guerra (1934-1937) havia publicat diversos articles de signe polític als diaris Vertical i Impuls

99 Exposició que també es troba consultable i visitable en format virtual, en línia (https://my.matterport. com/show/?m=oyhyJqsmm46). Més informació a: https://archivogeneral.carm.es/archivoGeneral/arg. contenido?idsec=1054.

100 Juliol-setembre de 2022.

Targeta de la matrícula del deportat

José García Campillo del camp de Gusen, on s’indica la data del seu ingrés i la data i hora de la seva mort, així com el barracó (block) on estava internat (Arolsen Archives).

Francesca Buron Senar, la muller de José Garcia Campillo, a Béziers (França), cap als anys 1960 (autor desconegut / cedida per Martine Belot).

José Garcia Campillo vivía en una estada que hi havia en un interior d’illa de l’actual carrer de la Serralada, 49, al barri de la Serra d’en Camaró. En aquesta imatge extreta del Parcel·lari Urbà Llonch-Moreno de l’any 1970 encara s’observa el portal d’accés exterior a aquesta estada interior, a la part esquerra (AHS).

Document d’inscripció de la defunció de José García Campillo [6-5-1941], registrada amb data del 7-5-1941 al camp KL Mauthausen, l’endemà de la seva mort a Gusen (Arolsen Archives).

Retrat de José Garcia Campillo, cap als anys 1920 (autor desconegut / cedida per Martine Belot).

Retrat i detall del rostre de José Garcia Campillo, cap a als anys 1930 (autor desconegut / cedida per Martine Belot).

VICENTE GARCIA NEGRILLO

Múrcia, 11-11-1905 / Issy-les-Molineaux (França), 6-1-1983101

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Borrell, 6 (ara plaça del Vapor Gorina, carrer de Borrell cantonada amb Sant Oleguer). Treballava a la indústria tèxtil, de filador. Havia estat membre del Cercle Republicà Federal de Sabadell, membre de la Federació Local de Sindicats i membre de la Joventut Sindicalista Llibertària. Finalment formà part de la Junta de la CNT. Era conegut amb els renoms de “el Negro” i “el Carpanta”. Estava casat amb Margarida Capmany Novas i tenien un fill.

GUERRA CIVIL Va ser milicià de la Columna Macià-Companys.

RETIRADA, EXILI I DEPORTACIÓ Durant la retirada es va haver d’exiliar a França. Un cop travessada la frontera va ser internat en el camp de concentració de refugiats d’Argelers, on es registrà amb el número 5699, el 16-5-1939. Més tard i ja en el context de la Segona Guerra Mundial fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag V-D d’Estrasburg (Baix Rin, Gran Est, França). Finalment va ser deportat a Mauthausen el 13-12-1940, on ingressà amb el número de matrícula 5382, al barracó 9, del qual en va ser designat stubendiest (encarregat de la neteja i l’endreça). Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

DESPRÉS DE L’ALLIBERAMENT La seva muller ja sabia que havia estava internat en el camp de concentració de Mauthausen des del mes de setembre de 1942, gràcies a les gestions que havia fet a través de la Creu Roja Espanyola i Alemanya; en una de les notificacions trameses des del camp de Mauthausen a la Creu Roja Alemanya es remarca que el presoner tenia prohibit d’escriure, i finalment també es respon a Margarita Capmany, amb data del 15-9-1942, que el seu marit estava internat en aquell camp i que “està bé de salut”. Garcia Negrillo va ser traslladat a París per recuperar-se de les seqüeles de l’internament al camp i s’associà a la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP). Es va mantenir a l’exili francès la resta de la seva vida, tot i que més endavant reprengué el contacte amb

amics i coneguts de Sabadell. Va morir a l’hospital d’Issy-lesMolineaux (Haute-de-Seine, Illa de França).

MEMÒRIA I FAMÍLIA Als Arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva la targeta d’inscripció al camp de Mauthausen i la documentació generada per la petició d’informació que la seva dona va gestionar a través de la Creu Roja Espanyola. L’escriptora Montserrat Roig, en el llibre Els catalans als camps nazis, publicat l’any 1977, fa referència al fet que Vicenç Garcia Negrillo (“Vicenç Garcia, de Sabadell”, p. 405) va ser stubendiest de la barraca 9 de Mauthausen; els deportats que tenien encomanades aquestes tasques van esdevenir persones clau en la solidaritat organitzada del camp. Sembla ser que va ser un dels primers internats en prendre el poder als SS que quedaven al camp poc abans d’entrar les tropes aliades al camp. L’historiador sabadellenc Andreu Castells el va conèixer i Vicente li va proporcionar informació i documentació inèdita que parcialment va ser recollida a la seva obra Sabadell, informe de l’oposició i que el fill d’en Castells, Marc Castells i Campanales, ha conservat fins als nostres dies en el marc de l’Arxiu Agustí Serra. Una part d’aquesta documentació són tres dibuixos fets pel mateix Vicente García, que Andreu Castells data del 1944.102 El 26 de gener de 2020 a Sabadell se li va posar una llamborda stolperstein en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust. Els deportats murcians, inclòs Vicente Garcia Negrillo, van ser objecte d’un reconeixement extens en el marc del projecte “Murcianos deportados a campos de concentración nazis”, amb el muntatge d’una interessant exposició entre els mesos de juny i setembre de 2021.103

101 Data de defunció referenciada gràcies a David Ferrer Revull, a partir d’un esment recollit al blog Nord-est llibertari (Blog transfronterer de la memòria proletària del nord-est de Catalunya): https://nordestllibertari.blogspot. com/2020/11/vicente-garcia-negrillo.html .

102 Aquesta data és un xic confusa, si tenim en compte que un dels dibuixos porta un text associat en què Vicente García fa esment dels seus “quaranta anys”, fet que ens faria datar el dibuix en el 1945. No es pot descartar que els dibuixos els hagués fet just després del seu alliberament, com a record i desassossec de la seva dura experiència. Aquest fons documental ha estat recentment donat a l’Arxiu Històric de Sabadell, i en realitat es tracta de tres reproduccions fotogràfiques dels dibuixos.

103 Exposició que també es troba consultable i visitable en format virtual, en línia (https://my.matterport. com/show/?m=oyhyJqsmm46). Més informació a: https://archivogeneral.carm.es/archivoGeneral/arg. contenido?idsec=1054.

Llamborda stolperstein de Vicente García Negrillo, gener de 2020 (Miquel Tres / Ajuntament de Sabadell).

Targeta d’inscripció de Vicente García Negrillo al camp de Mauthausen, amb data del 13-12-1940 (Arolsen Archives).

Retrat de grup de la Joventut Sindicalista Llibertària de Sabadell: assegut, el segon, Vicente García Negrillo; el primer per l’esquerra, dret, Serafí Espinós. Barcelona, 1933 (autor desconegut / Arxiu Agustí Serra d’Andreu Castells, AHS).

Retrat de grup de milicians de la columna Macià – Companys, alguns d’ells militants del Cercle Republicà Federal de Sabadell, al Front d’Aragó. El darrer ajupit, des de l’esquerra, és Vicente García Negrillo; el primer, dret des de l’esquerra, Cervelló, i el cinquè, Julià. 25 de novembre de 1936 (autor desconegut / Arxiu Agustí Serra d’Andreu Castells, AHS).

Carta – Formulari enviada a Alemanya per Margarita Capmany Novas, muller de Vicente García Negrillo, a través de la Creu Roja Espanyola, amb data del 19-2-1942. Aleshores no sabia que ja estava internat a Mauthausen (Arolsen Archives).

Carta de la Creu Roja Alemanya enviada al comandament del KL Mauthausen perquè li notifiquin aquesta informació de la seva muller al presoner Vicente García Negrillo. Berlín, 25-3-1942 (Arolsen Archives).

Tres dibuixos realitzats pel propi Vicente García Negrillo cap al final del seu captiveri o bé tot seguit al seu alliberament del camp de Mauthausen, vers els anys 1944-1945 (Arxiu Agustí Serra d’Andreu Castells / AHS).