La dona pas a pas by Museu de Sant Cugat

LA DONA PAS A PAS Museu del Monestir Sant Cugat del Vallès Del 8 de març al 7 d’abril de 2013

Museu Església de Sant Salvador Castellfollit de la Roca Del 9 al 28 de març de 2013

Aquesta exposició està programada dins el marc d’activitats del Dia Internacional de la Dona

Les dones han estat sempre presents en la història del món de l’art, al llarg de segles de creació artística. Dones artistes que han format parts dels grans corrents artístics universals, com Hildegard von Bingen, Artemisia Gentileschi, Sofonisba Anguissola, Angelica Kauffmann, Émile-Antoine Bourdelle, Camille Claudel, Frida Kahlo, Leonora Carrington, Remedios Varo, Sophie Calle o Cindy Sherman entre d’altres, són reconegudes avui gràcies a l’exercici de recuperació històrica que s’ha dut a terme en els darrers anys i a un cert equilibri de gèneres en èpoques més modernes. L’exposició “La dona, pas a pas”, que es podrà visitar a la Sala Capitular del Museu-Monestir fins al 7 d’abril, és una mostra d’obres d’art realitzades per dones, variada en estils i disciplines, concebuda com una mirada a l’eclecticisme de la creativitat artística femenina actual. Darrere de cada una de les artistes que participa en aquesta mostra col·lectiva hi ha una sòlida trajectòria, artística i professional. En l’exposició representen diferents vessants de l’expressió artística: de la crua i potent utilització dels materials emprats als tapissos de Dolors Oromí i Rosario Gallifa, deixebles com Maria Assumpció Raventós de Josep Grau-Garriga, la innovació i recerca d’Aurèlia Muñoz, fins a les suaus pinzellades de les pintores Mercè Diogène, Cristina Fonollosa, Teresa Gancedo, Luisa García-Muro, Paloma González o Concha Ibáñez, passant per l’expressivitat d’Elvira Fustero, Adelaida Murillo, Pilar Perdices, Carme Riera o Cristina Vogt, l’escultura d’Anna Lentsch o Amèlia Riera,l’arquitectura internacional de Benedetta Tagliabue i les paraules poètiques de la santcugatenca Marta Pessarrodona. Tot plegat amb l’atenta mirada de M.S. de Beaskoa, presidenta de l’Associació Dones de l’Art (ADA), responsable d’aquesta interessant tria. Us convido a gaudir de les creacions d’aquestes dones artistes en un dels espais més emblemàtics i suggerents de Sant Cugat, que és el claustre del Monestir. Mercè Conesa i Pagès Alcaldessa de Sant Cugat 5

Empremtes Si el diccionari ens defineix “empremta” com aquell senyal que un cos premut contra un altre de mes tou deixa sobre aquest, si les empremtes són femelles (em nego al “femenines” en curs i ja un mot tan descafeïnat), convindrem que d’innocència cap. Si hi afegim “de dona”, la combinació es explosiva i, en certa manera encara, inèdita. Intentarem explicar-nos breument, l’espai obliga, després d’una prèvia, la que suposa dir que no conec fil per randa l’obra de les quinze artistes que gosen, sota l’agosarament d’una galerista, també dona, deixar la seva empremta sobre aquest cos tou que es la nostra societat actual. (Serà que la societat sempre ha estat tova? Un bon motiu de reflexió). No les conec, però a traves de Concha Ibañez, una d’elles, l’obra de la qual conec -i admiro molt- moderadament, les puc intuir. Mentre, la meva lectura secular i la meva relectura recent i molt aprofundida (traducció) de Virginia Woolf, em permet recordar el que ella ens recordava l’any 1940 (Tres guinees): la carrera d’obstacles que havia estat i era per a les dones artistes plàstiques rebre estudis semblants als dels seus col·legues homes (per exemple, se’ls negava l’estudi del nu i se les abocava a models en guix que moltes odiaven). Han passat menys de cent anys i ara no tenim “una” artista. Ara mateix, en tenim quinze. Un esbart d’artistes gairebé i entestades a deixar-nos una petjada, més concretament una empremta que, segur, ens neguitejarà i, més segur encara, ens donarà plaer. Per més que amb els estoics creguem que l’ésser humà progressa tècnicament però no pas (o al mateix que ritme) que moralment, alegrem-nos per aquesta constatació, aquesta empremta que no és una empremta, com podria dir Gertrude Stein, ans unes empremtes i de dones. Marta Pessarrodona Maig 2011 7

MERCÈ DIOGÈNE 1922 Neix a Perpignan (França). Des de la seva infantessa viu i estudia a Barcelona. 1940-42 A l’Institut Francès de Barcelona inicia la seva formació artística S’integra en els grups artístics d’Agora i del Cercle Maillol. Treballa el dibuix i l’oli al taller de Josep Basté. 1942-45 Al taller de Victoria Moya, retratista, perfecciona la seva tècnica de la figura i assisteix, a més a més, a les classes de dibuix del natural al F.A.D. (Foment Arts Decoratives) a la cúpula del Colisseu. 1945-48 Pau Roig l’accepta al seu taller. 1948-70 Al taller de gravat de Robert Dutron a Levallois i en el de la rue Daguerre de París. 1970-75 Dibuixa cartrons per a tapissos i aprèn la tècnica clàssica del tapís de l’alt lliç, sota la direcció de Carles Delclaux. 1975-78 Funda els tallers Tapisseries Montmany a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). 1978-82 Treballa al taller de Pasqual Fort (gravador i esmaltador). Al seu taller de tapissos inicia un cicle d’experiments tèxtils. Membre del Groupe Artistique de la Loubière. 1983-85 Membre del Mérite Artistique Européen, Bèlgica. Membre del Groupe Artistique de St. Amand Maoutron. Amplia els tallers Montmany amb nous telers, la qual cosa li permet realitzar tapissos de grans dimensions. Per encàrrec de “Catalunya Ràdio” realitza un tapís, d’11 metres d’alt per 5 metres d’amplada. Es nomenada Vicepresidenta del A.A./F.A.D. 1986-89 Al taller de Pasqual Fort edita un seguit de gravats sobre temes de Gaudí, París, Mundial de Futbol, homenatge a Salvador Espriu i Tauromàquia. Segueix investigant sobre Gaudí. 1990-92 Investiga una nova tècnica tot cremant la planxa al foc una vegada gravada. Investiga amb planxes preparades al poliuretà. 1993 Viatja a Sevilla i prepara un seguit d’olis: “Sevilla a través de sus balcones”. Realitza diverses sèries de gravats sobre Barcelona: “La Rambla”. Treballa diverses planxes amb la tècnica mixta del difenil metanol amb diversos temes de Gaudí. Per encàrrec de la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid realitza un gravat commemoratiu de la inauguració de “Blanquerna Llibreria Catalana”. Rep el títol de Mestra Gravadora i Tapissera atorgat per la Generalitat de Catalunya. 1998 La Generalitat de Catalunya li atorga La Creu de St. Jordi.

L’Associació Dones de l’Art vol retre el merescut homenatge a la figura de Mercè Diogène com a reconeixement als seus 90 anys plens de creativitat i qualitat artística. Per aquest motiu hem cregut addient la incorporació d’una obra representativa d’aquesta gran artista.

Pell de brau I. 1981. Tapís d’alt lliç. 144 x 182 cm

AURÈLIA MUÑOZ

Aurèlia Muñoz (Barcelona 1926-2011) és una artista de gran projecció internacional dins el panorama de l’art contemporani català i l’art tèxtil. El seu nom apareix al costat de les primeres figures internacionals de la Nouvelle Tapisserie. Si s’ha de definir la trajectòria global de l’artista hauríem d’emprar la paraula recerca. Les seves obres són una constant recerca de materials, tècniques i conceptes, amb el treball de la fibra com eix comú de tota la seva creació. Les primeres recerques artístiques la porten a l’art tèxtil com a via d’expressió. Els tapissos realitzats amb tècnica de patchwork, d’estètica cubista geometritzant la condueixen al descobriment del brodat com a nou mitjà per a la seva obra. La seva voluntat de recerca espacial vol anar més enllà. El descobriment casual de la tècnica de macramé li permet crear tot tipus d’obres, de petites maquetes a obres de grans dimensions. Des de finals dels anys 60 i durant els 70 el seu interès en la relació de l’obra d’art amb l’espai es materialitza amb diferents sèries inspirades per la natura, la indumentària històrica, l’espiritualitat o la història de l’art. Els ocells, els arbres, les capes i els personatges s’instal·len a espais d’arquitectura interior o caixes transparents, on les obres en miniatura són maquetes de grans obres que prenen vida pròpia en suspensió dels sostres o al terra. L’espai que l’interessa no sols és l’arquitectura interior sinó que vol les seves peces s’incorporin a l’espai exterior. Les formes geomètriques essencials: el punt, la línea i el pla i la seva combinació permeten crear formes tridimensionals que defineix com flexions de l’espai. Els ocells i els estels prenen enormes dimensions i a la vegada són lleugers, ja que han de volar. Són fets de teles de cotó o de seda cosides a la manera de les veles dels vaixells per enlairar-se i jugar amb el vent.

Església de Saint Nicholais de Tournais, França, 1985. (Arxiu gràfic Hereus d’Aurèlia Muñoz)

Els ocells porten a la recerca amb un altre material: el paper.

Ocell estel. 1981-82. Teixit de vela de vaixell. Col. Museu del Tapís Contemporani (Museus de Sant Cugat)

benedetta tagliabue

Benedetta Tagliabue és una reconeguda arquitecte establerta a Barcelona des fa més de vint anys. Nascuda a Milà, completa els seus estudis d’arquitectura a Venècia i Nova York. El 1991 comença la seva col•laboració amb Enric Miralles amb qui funda l’estudi Miralles Tagliabue EMBT el 1994, amb seu a Barcelona i des de 2010 a Shanghai. Entre els seus projectes més destacats està el Parlament d’Edimburg, el parc de Diagonal Mar i el Mercat de Santa Caterina a Barcelona, i el pavelló espanyol a la Expo Universal de Shanghai 2010. L’edifici rep el prestigiós premi RIBA Internacional al millor edifici internacional el 2011. Actualment dirigeix l’estudi EMBT. El seu treball s’ha exposat al MOMA, el Centre Pompidou i altres exposicions monogràfiques arreu del món. En el camp docent, ha sigut professora convidada a la Universitat de Harvard i a la Universitat de Columbia fent conferències de forma regular a fòrums d’arquitectura i universitats d’arreu el món.

Mercat de Santa Caterina. Maqueta

Fotografia: Roland Halbe

Mercat de Santa Caterina

CLAUDIA VOGT

Formació a l’Academia de Belles Arts d’Enschede, Holanda. 1989 Gallery u, Koszalin, Polònia 1990 Gallery Gaius macena Bentheim, Alemanya 1990 Villa Weiner, Ochtrup, Alemanya 1991 Gallery kmpic, Danzig, Polònia 1992 Art Association of Emstetten, Alemanya; Exposition Tecklenburg, Kunst der region, Alemanya 1993 Grosse kunstaustellung, Museum am Rhein, Düsseldorf, Alemanya; Exposition Tecklenburg, Alemanya 1994 Exposition Tecklenburg, Kunst der region, Alemanya; Schnittpunkt junge kunst, comercial center Gronau, Alemanya; Walkenbrücker tor de coesfeld, Alemanya 1995 Associació artística de Wuppertalschwelm, Alemanya; Exposition Tecklenburg, kunst der region, Alemanya 1997 Exposition Tecklenburg, kunst der region, Alemanya 2001 Berlitz, Münster, Alemanya 2002 Gallery Elisabeth Ellendorf, Vechta, Alemanya 2002 Gallery Hoofdor, Enschede, Holanda 2003 Gallery Hülsmeier, Osnabrück, Alemanya; Casa Larios, Torre del Mar 2004 Galeria Molino de Hadriano, Competa; Gallery Hülsmeier, Osnabrück, Alemanya; Casa Larios, Torre del Mar 2005 Galeria Gestell, Marbella 2006 Galeria Nexo, La Herradura 2007 Galeria Nexo, La Herradura; Gallery Hülsmeier, Osnabrück, Alemanya; Galeria Jerkim, Màlaga 2008 Galeria Nexo, La Herradura; Gallery Hülsmeier, Osnabrück, Alemanya 2009 Gallery Hülsmeier, Osnabrück, Alemanya; Galeria Guapopo, Barcelona; Sala Consell 242, barcelona 2010 Galeria Beaskoa, Barcelona 2011 Galeria Nogual, Barcelona; Galeria La Fábrica, Beiceite; Art Mataraña, Juan Cabré Museum, Calaceite

Ganesha. Tècnica mixta. 150 x 120 cm

cristina fonollosa Ha realitzat il·lustracions de poemes d’Antonio Machado i Miguel Hernández entre altres, poetes d’Holguín, cobertes i portades de diverses edicions. Promotora del II Saló Nacional de Pintura Primitiva Cubana a França, Espanya i Cuba. Responsable de cursos i tallers de pintura naïve i gravat a diverses escoles públiques i privades. Des de l’any 2000 viu a Cuba i treballa al taller de gravat d’Holguín. EXPOSICIONS INDIVIDUALS (Sel·lecció) 2005 M.A.N. Museu d’Art Primitiu (Naïve), Béraut, França; Galeria Darby Louise, Chicago; La Casa de La Prensa, Holguín, Cuba 2004 Galeria Miranda, proyecto sociocultural Ejo, Camaguey; Galeria del Centro de Arte de Villa Clara, Cuba; M.A.N. Museu d’Art Primitiu (Naïve), Béraut, França; De Arte Galeria, Santander 2003 Proyecto Ejo, Galeria Miranda, Camaguey; Galeria Imago, Gran Teatro de La Habana. Cuba; Galeria El Cau de la Carreta, Sitges; Galeria Darby Louise-Modolell, Barcelona; Centro de Arte de Cienfuegos, Cienfuegos 2002 Galeria Imago, Gran Teatro de La Habana, Cuba; Centro de Arte, Mayarí, Cuba; Casa de La Amistad, La Habana, Cuba; Centro de Artes Plásticas y Diseño, La Habana, Cuba 2001 Joieria Laura Márquez, Madrid; Aula de Cultura de Santa Eulàlia, L’Hospitalet; Biblioteca Elvira Cape, Santiago de Cuba; Hotel Pernick, Holguín, Cuba 2000 Homenatge a los naïfs catalanes, Museu Naïf del Far d’Empordà, Figueres; Museu de La Marina, Vilassar de Mar; Ateneu de Almería, Almería 1999 Galeria San José, Romerías de Mayo, Holguín, Cuba; Verdaguer 7, Berga; Galeria d’Art Amat, Lleida 1998 El Balcó de l’Art Novell, Cerdanyola del Vallès; Hotel Romàntic, Sitges; Institut Català de la Dona, Sala Montserrat Roig, Barcelona; Museu Naïf de Jaén, Centro Cultural Palacio de Villadompardo, Diputación Provincial de Jaén 1997 16 Saló Naïve Galeria Roglán, Barcelona 1996 Magerit Galería, Madrid 1995 Museu de la Marina, Vilassar de Mar; Montserrat Gallery, New York 1994 II Mostra d’activitats de les Associacions de Dones de Catalunya, Palau de Congressos, Feria de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Barcelona; La Madriguera, Madrid 1993 Hotel Llevant, Llafranc; XII Saló Naïve, Galeria Roglán, Barcelona 1992 Tito, Pinturas, Barcelona; Galeria Dacal, Madrid; Tito, Gravats, Barcelona; El Patio, Pintures i Gravats, Barcelona

Autorretrat. 1990. Acrílic sobre tela. 92 x 73 cm

elvira fustero 1947 Neix a Saragossa 1973 Graduada a l’Escola d’Arts de Saragossa 1973-74 Viatge d’estudis a Itàlia 1974 Torna a Saragossa i prepara la primera exposició individual 1975 Es trasllada a Barcelona on resideix i te el seu estudi-taller 1975-76 Imparteix classes d’Historia de l’Art i dibuix 1984 Seminari a l’Escola d’estiu: Interacció 84, Barcelona EXPOSICIONS INDIVIDUALS (Sel·lecció) 2006 Kanpai, Galeria Eude, Barcelona 2003 Galeria Eude, Barcelona; Mirar amb el Tacte, Espai Ametller, Barcelona 2000 Dialogo entre culturas, Estadi del Nou Camp, Futbol Club Barcelona, Barcelona; Can Xerracan, Montornès del Vallès 1999 Museo Monjo, Vilassar de Mar 1998 Sala d’Exposicions Caixa Laietana, Cabrera de Mar 1997 Galería Lourdes Jáuregui, Zaragoza. Galeria d’Art Can Marc, Girona 1996 Bennassar Galeries, Pollença, Mallorca. Can Felipa, Barcelona 1994 Galeria Greca: Pintuta y Escultura, Barcelona 1993 Galería Adriana Schmidt, Colonia, Alemanya; Galería de Reiger, Utrech, Holanda; Galería Van Waning, Rotterdam, Holanda 1992 Museo Monjo, Vilassar de Mar, Barcelona 1991 Galeries Bennassar, Madrid. Sala la Plana de l’Om, Caixa de Manresa, Manresa; Galeria Greca, Barcelona 1990 Obra sobre papel, Galeria Tertre, Pintura: gran format, Mataró; Museu de Badalona; Taipei Fine Arts Museum, Taipei, Taiwan MUSEUS I COL·LECCIONS Museo Salvador Allende, Chile. Manbar Internacional, Barcelona. Museo de Guinea Ecuatorial. Institut Français, Barcelona. Museo de Nicaragua. Fundació Caixa de Terrassa, Terrassa. Fundació Roger de Bellfort, Cornudella de Montsant, Tarragona. Museo Municipal de Badalona. Col·lecció P.S.U.C de Barcelona. Fundació Banc Sabadell. Taipei Fine Arts Museum, Taiwan. Colección Santander Central Hispano. Fundació Caixa de Barcelona. Fundació Caixa de Manresa, Manresa. Col. lecció d’Art de Iniciativa per Catalunya. The San Francisco Museum of Contemporany Hispanic Art EEUU. Museo Monjo, Vilassar de Mar. Fundació Lluis Companys. Col·lecció Art Contenporani NH hotels. Bennassar Galeries, Pollença, Mallorca. Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona. Fundació del F.C. Barcelona, Barcelona. Museu del Cister, Monestir de Poblet, Tarragona

Pintura. 2003. Pigments. 195 x 97 cm

DĂptic. Pigments. 116 x 196cm

ROSARIO GALLIFA Manresa Graduada en Arts Aplicades en l’especialitat de Tapís. L’any 1977 crea el tapis FOC ,inspirat en la música de Beethoven, com a decoració del Teatre Romea, pel Ballet de la coreògrafa Maruja Vicente. EXPOSICIONS INDIVIDUALS 1979 Institut del Consell Britànic,Barcelona. 1982 Sala Maragall,Sant Feliu de Guíxols. 1983 Museu Municipal,Agramunt. EXPOSICIONS COL·LECTIVES (selecció) 1975 Tapis Contemporani,Museu Textil. Terrasa i gremi Fabricants Sabadell 1977 El Tapís a Catalunya al Segle XX, Fontana d’Or, Girona 1978 Tapis a Catalunya Avui, Museu de Granollers 1982 Fira Internacional de Mostres, Barcelona; Casino Lloret de Mar. Salon d’Antonne, Palais de Congres, Marseille, França 1983 Fira Arteder, Bilbao; Fira de Mostres, Barcelona; Salon d’Hiver, Sale Carivot, AixEn-Provence, França; Galiria Parmaso, Palma de Mallorca; Trama Art, Barcelona 1984 Miniatures Textils, Grup AA-FAD, Atenes, Grècia i Granollers; Muestra Internacional del Tapiz Contemporaneo, Sevilla 1985 Finar Madrid.Experiencias Textiles,Museu Textil, Terrassa; Recerca Textil de Petit Format, Itinerant per Catalunya; Trobada de l’expressió Textil, Alacant 1986 Salon Michiano Internacional del Textil en Miniatura, Mèxic; Sala Jaimes, Barcelona; Formes Textils, Castell d’Aro, Girona; VII Convocatoria de Artes Plasticas, Alacant 1987 International Exhibition de Apple d’Ars, Bratislava, Txecoslovàquia 1992 XXX Salón Internacional de Val d’Or, França; XVII Salon Buxières, França; Record de Catalunya,Centre Permanent d’Artesania, Barcelona; Salon d’Automne, Gran Palais, París 1993 Miró i Matèria, Pati Llimona, Barcelona 1994 Els Cinc Sentits i la Natura,Centra Permanent d’Artesania, Barcelona; Mostra d’Activitats de la Dona, Palau de Congressos, Barcelona 1996 Sala d’exposicions del FAD, Barcelona; Casa Elizalde, Barcelona; Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona; Ajuntament de Vendrell; Vila Olímpica, Barcelona PREMIS 1979 Medalla de bronze, III Semana Cultural Maristes,Barcelona 1982 Menció d’honor, Salon d’Automne 82, Marsella 1983 Menció Especial, Salón d’Hiver,Aix-enProvence, França.

Sinfonia. Tapís d’alt lliç, cotó i fribres sintètiques. 125 x 160 x 30 cm

Foc. 1977. Tapís d’alt lliç. 330 x 250 x 40 cm

teresa gancedo EXPOSICIONS INDIVIDUALS 2010 Galeria Armaga, León 2009 Galeria Art Centre, Barcelona 2008 Galeria Art Centre, Andorra 2007 Galeria Tarragona 2005 Galeria Pamplona; Galeria Armaga, León 2004 Art Centre, Barcelona; Art Centre, Andorra; Galeria Moderna, Tarragona; Galería Armaga, León; Sala de Expociones de la Universidad de León, León 2002 Art Centre, Barcelona; Art Centre, Andorra 2001 Galeria Víctor Saavedra, Barcelona 2000 Sala Lucio Muñoz, León; Sala Monasterio Nuestra Señora del Prado, Valladolid; Casa de Cultura de Altea, Alicante; Palacio de Santa Inés, Granada 1999 Galeria Ignacio de Lassaletta, Barcelona; Galería Armaga, León 1998 Galería EEGEE-3, Madrid; Galeria Sol, Granollers 1997 Galeria Tres Punts, Barcelona 1994 Galeria Charo de Frutos, Madrid 1992 Galeria Sol,Granollers 1991 Retrospectiva, Galeria Caja España, León; Galeria Caja España, Valladolid 1990 Galeria Ignacio de Lassaletta, Barcelona 1988 Pabellón de Mixtos, Pamplona; Museo de Bellas Artes, Gijón; Galeria Luis Adelantado, Valencia 1987 Galeria Oliva Mara, Madrid 1986 Galeria Yolanda Rios, Sitges 1985 Acadèmia de Belles Arts, Sabadell; Galeria AB, Granollers; Sala d’Exposicions Caixa de Pensions, Barcelona 1984 Galeria Ignacio de Lassaletta, Barcelona 1981 Galeria Vandrés, Madrid 1980 Museu d’Art Contemporani, Eivissa 1979 Teresa Gancedo, Pinturas, Galeria Pepe Rebollo, Zaragoza; Galeria Cop d’Ull, Lleida; Teresa Gancedo, Discurso sobre la realidad. Obra realizada entre 1976-1979, Museo de Arte Contemporáneo, Sevilla 1978 Teresa Gancedo, Obra recent, Sala Pelaires, Palma de Mallorca; Sociedade Nacional de Belas Artes, Lisboa 1977 Teresa Gancedo, Obra sobre paper, Galeria Ciento, Barcelona; Teresa Gancedo, Oleos y Dibujos, Galería Vandrés, Madrid 1976 Galeria Val y 30, Valencia 1975 Galeria Ovidio, Madrid 1974 Sala Ausias March, Barcelona 1973 Sala de Cultura de la Caja de Ahorros Provincial, Pamplona 1972 Sala Provincia, León

Recuerdos del pasado. 2010. Mixta sobre paper. 20’5 x 23 cm/u. (35 peces)

Atril. 2003. Metall i Crist reciclat. 159 x 51 x 55 cm

Viaje al sur. 2002-2007. Oli sobre fusta. 97 x 72 cm

luisa garcía-muro

Llicenciada en Belles Arts, especialitats en pintura i gravat EXPOSICIONS INDIVIDUALS 2010 Sales Jaume Muxart, Martorell 2009 Centre Cultural de Gèlida 2008 Museu Monjo, Vilassar de Mar; Museu de L’Enrajolada, Martorell 2007 Fundació Hervás Amezcua per a les arts, Gavà 2003 Sant Pol Art, Sant Pol de Mar; Museu Monjo, Vilassar de Mar; Galeria Alameda, Vigo 2002 Centre Cultural Caixa de Terrassa; Gabarró Art, Sabadell 2000 Museu Municipal de Mas de las Matas, Teruel; Foc Gallery, Barcelona 1999 Art Centre, Caldea, Principat d’Andorra; Galeria d’art Amat, Lleida 1998 Galeria Asensi, Castelló 1997 Sales Jaume Muxart, Martorell; Galeria Asensi, Castelló; El Galliner, INTERART 97, València; Foc Gallery, Barcelona 1996 Art Centre, Caldea, Principat d’Andorra; El Galliner, Arte+Sur 96, Granada; Castell de El Papiol; Galeria de arte Avima, Dènia; El Galliner, INTERART 96, València 1995 El Galliner, Arte + Sur 95, Granada; Art Collection, INTERART’ 95, València 1994 Sala d’exposicions BBV, Barcelona; Art Collection, INTERART’94. València, Toulouse; Foga 2, Barcelona. 1993 Ca n’Ametller, Molins de Rei; Art Collection, INTERART’ 93, València 1992 Art Styll Gallery, Barcelona; Taller de Picasso. Barcelona 1991 Conques d’Art, Conques; Taller de Picasso. Barcelona 1990 Papers d’Art, Barcelona 1989 Taller de Picasso, Barcelona 1988 Taller de Picasso, Barcelona

La lechera de Nacho. 2012. Oli i collage sobre tela. 146 x 114 cm

8 de marzo. 2013. Grafit sobre paper. 170 x 140 cm

paloma gonzález

Madrid, 1949 Graduada a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona (1980) 2009 Galeria Beaskoa, Barcelona 2008 Galeria Beaskoa, Barcelona; Encuentros con el arte actual de pintores y escultores Españoles, Museo de Arte Contemporaneo Conde Duque, Madrid; Sala Arnau, Barcelona 2007 Galeria Beaskoa, Barcelona 2006 Arnau, Barcelona; Galeria Beaskoa, Barcelona 1988 Obra seleccionada, premi de pintura Valenti 2005 Des de Barcelona, Fundación Fandos; llibre artístic poètic La Mediterrànea, Donartcat 2003 Sala Arnau, Barcelona; Solidart, Barcelona 2002 Galeria Beaskoa, Barcelona; Artexpo’02, Barcelona; Galeria Godiot & Mas, Rotterdam 2000 Artexpo, New York, EEUU; Artexpo’00, Barcelona; DeARTE, Madrid; Membre fundador de l’associació de Dones Artistes de Catalunya 1999 Artexpo’99, Barcelona; Homenatge a Picasso, Galeria Beaskoa, Barcelona 1995 Caldes de Montbui 1998 Artexpo’98, Barcelona; obra gràfica, Ediciones Merso 1997 Artexpo’97, Barcelona; Freneria 5, Barcelona 1996 3r premi, Fundación Alfonso XIII; Art en moviment, Galeria Beaskoa, Barcelona 1993 Colectiva, Cercle Artístic Sant Lluc, Barcelona; seleccionada, XIII Premis D’Art Vila de Palamós 1991 Exposició, Sala Cultural de Cartagena 1990 Colectiva, Àgora 3, Sitges 1989 Seleccionada, V concurs Sanvisens de pintura 1987 Seleccionada, 1r concurs de Pintura del Prat 1986 Colectiva, Sala Sant Jordi, Barcelona 1985 Exposició col·lectiva, San Just Desvern 1983 Sala Sant Jordi Barcelona

Scat. Oli sobre tela. 146 x 114 cm

Homenaje a la mujer en el tĂ¨xtil. 2013. TĂ¨cnica mixta sobre arpillera. 120 x 100 cm

concha ibÁñez Concepción Ibáñez Escobar (Canet de Mar, 1926) coneguda com Concha Ibáñez, és una pintora i gravadora contemporània. Dedicada al paisatgisme, ha pintat terres de diverses comarques de Catalunya, de Castella, d’Andalusia, de les Balears i les Canàries, de Venècia, de Grècia i del Magreb, de Cuba i de Nova York. Les seves il·lustracions a l’oli o al gravat han acompanyat obres d’escriptors com Baltasar Porcel, Miquel de Palol i Felip, Marta Pessarrodona, Cesáreo Rodríguez-Aguilera o Josep Maria Carandell i Robusté. De pares andalusos que havien immigrat als inicis dels anys vint d’Instinción (Almeria) a Canet de Mar, ben aviat la família es traslladà a Barcelona, on Ibáñez estudià pintura amb el pintor Josep Oriol Baqué Mercader, i posteriorment pintura, gravat i dibuix a l’Escola de la Llotja amb artistes com el pintor Francesc Labarta, freqüentant els ambients de l’època al Cercle Artístic de Sant Lluc. La primera mostra pública de les obres de Concha Ibáñez va ser en una exposició solidària per ajudar les famílies dels presos polítics, a finals de la dècada dels quaranta. Després de diverses estades a diverses ciutats d’Itàlia, Madrid i París, el 1960 va exposar individualment a la sala Jaimes de Barcelona, i amb posterioritat a la sala Abril de Madrid, i ens anys successius a diverses galeries de Girona, Figueres i Cadaqués, Lleida, Tarragona, Sitges i Barcelona, Palma de Mallorca, Sant Sebastià, Madrid, Milà (Itàlia), Viena (Àustria), Brusel·les (Bèlgica), La Havana i Holguín (Cuba) i Nova York (Estats Units d’Amèrica). La seva obra es troba a diversos museus, entre els quals el MACBA. Va exposar (1962-1969) i va ser membre del patronat organitzador del Saló de maig de Barcelona, de 1966 a 1969. Va presentar les seves obres al Saló femení d’art actual. Ha rebut diversos premis, entre els quals el primer Premi de Pintura Ciutat de L’Hospitalet (1966); el segon Premi de la Diputació de Girona (1967); el tercer premi de Pintura Hidalgo de Caviedes al Concurs Rafael Zabaleta, de Jaen (1973); el Premi de Pintura Donart (1995); i el Premi d’Arts Plàstiques del Museu de la Marina de Vilassar de Mar (1997). El 1992 va ser convidada a participar amb un grup d’artistes catalanes en el II Festival Internacional de Dones, a Bangkok. El 1999 va inaugurar la mostra “El segle de les dones a la Mediterrània”, organitzat per l’Institut Català de la Dona.

Castella. 2002. Oli sobre tela. 114 x 146 cm

Lanzarote. 1994. Oli sobre tela. 98 x 130 cm

ana lentsch D’origen alemany, neix a Montzen, Bèlgica (1943) Viu i treballa a Barcelona des de 1963 EXPOSICIONS INDIVIDUALS (Selecció) 2009 Pinto lo que quiero, Torre de Ariz, Basauri, Vizkaya 2008 Grandes Maestros del Arte Contemporáneo Español, Galeria Siena, Bilbao 2007 Homo Libris, Liber Est, Universidad Jaime I, Castelló 2006 Homenatge a Camille Saint-Saëns, Fondo Internacional de Pintura, Barcelona. Homo Libris, Liber Est, Universidad de Salamanca. El Carnaval dels Animals, Gothsland Galeria de Arte, Barcelona 2005 Col·lecció, Espai 28 Mataró, Barcelona. Cendres sobre Senders Mil·lenaris, Temple Romà de Vic i C.Tinglado1, Port de Tarragona 2004 Retrospectiva 1955-2004, Casa Elizalde, Barcelona; Sefarad...un sueño, Museo David Melul, Béjar, Salamanca; Europa Raptada, Centre Cultural Amics de les Arts de Terrassa; Darby Louise Water Towers Gallery, Chicago, EEUU 2003 Retrospectiva 1960-2003, Centre Cultural Caixa de Terrassa; Retrospectiva 1960-2003, C.Tinglado 4, Puerto de Tarragona; Galeria Gala, Chicago, USA 2002 Im Eskaheh Yerushalayim, Centre Bonastruc Saporta, Girona; El Carnaval de los Animales, Llibreria Blanquerna, Madrid 2001 Return Again, Janice Charach Epstein Gallery, Detroit, EEUU; Venloerstrasse 54, Galeria Trama, Barcelona; Shema Kolí Olam, Espai Agustí Massana, Poble Espanyol, Barcelona; La Galeria, Sant Cugat del Vallès 1999 Galeria Prisma, Viena, Austria 1998 Galeria Dima, París, França; L´Estro Harmònic, Galeria Trama, Barcelona 1997 Dibuix, Pintura i Escultura, Centre Cultural Caixa de Terrassa; Galeria d’Art Brok, Barcelona; Ana Lentsch o Viatge al Misteri, Galeria d’Art Susany, Vic, Barcelona 1996 Simfonia Balcànica, Casa de Cultura, Sant Cugat del Vallès; Museo Sefardí de Toledo, Ministerio de Cultura, Toledo; Naufragi a Ararat, Galeria d’Art Eude, Barcelona; Galeria Dida, Graz, Austria; Galeria Prisma, Viena, Austria; Fundació Caixa Terrassa; Le Hayim Sarajevo, Centre Cívic La Sedeta, Barcelona 1995 Simfonia Balcànica 93-95, Museu Monjo,Vilassar de Mar; Els últims 35 anys, Fundación Caja Madrid, Barcelona; Simfonia Balcànica 93-95, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i Museu Comarcal de Manresa, Barcelona; Contra la Intolerancia, Estació AVE, Córdoba, Sevilla i Madrid 1994 Obres de petit format, Galeria Agora 3, Sitges; Temple Romà de Vic; AB Galeria d’Art, Granollers; L’Art Misteriós, Escultures, Fundació ONCE, Barcelona

Mater. 1991. Filferro, guix, drap i pintura a l’oli. 179 x 79 cm

Batsheba i David. 1992. Ferro sheuating. 100 x 35 x 19 cm

adelaida murillo Neix a Palma de Mallorca Llicenciada en Belles Arts. Facultat de Barcelona Estudis de gravat i litografia en la Escola de Les Arts del Llibre EXPOSICIONS INDIVIDUALS (Sel·lecció) 2011 La Ferida Lluminosa S.L. Museu de Valls (con A. Mateu - D. Puigdemont - R.Cortés - R. Mesa); Veritats interiors. Galeria Carme Espinet. Barcelona 2010 Verdades interiores. Galeria D. Bennassar. Madrid; Geometries. Can Ginestar. San Just Desvern. Barcelona. 2008 Geometrías. Galeria Dionis Bennassar. Madrid; Homenatje a Medinaceli. Mural realizat al Pati Renaixentista del Palacio Ducal. Medinaceli. Soria 2005 Habitar la Tierra. Galeria Dionis Bennassar. Madrid 2004 Barcelona Presence, Water Tower Place, Chicago, EE.UU. 2003 Galeria Ignacio de Lassaleta. Barcelona 2002 Galeria Art Factum. Barcelona 2001 Galeria Dionis Bennassar. Madrid 2000 Galeria Javier Esteve. Barcelona; Museu de la Marina. Vilasar. Barcelona 1998 Galeria Matisse. Barcelona 1997 Del mar y la tierra. Galeria Dionis Bennassar. Madrid 1996 Galeria Dionis Bennassar. Madrid; Cercle Artístic Sant Lluc. Barcelona 1995 Galería Javier Esteve. Barcelona; Montserrat Gallery. New York. EEUU 1994 Galería Dionis Bennassar. Madrid; Montserrat Gallery. New York. EEUU; Cercle Artistic Sant Lluc. Barcelona 1993 Museo de la Rioja. Logroño; Galeria Jandro. Palma de Mallorca 1992 Bennassar Galeries. Pollença. Mallorca 1991 Galeria Matisse. Barcelona; Galeria Punto A. Ibiza; Salas Cajas de Ahorros de Salamanca, Zamora, Avila, Valladolid y Palencia 1990 Galería Dionis Bennassar. Madrid Ha participat en un centenar d’exposicions col·lectives a diversos llocs com Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, França i EE.UU. PREMIS 2000 Finalista Premio Penagos de Dibujo. Fundación Mafre. Madrid 1998 2n. premi, 1a. Convocatòria Pintura AENA. Madrid 1995 Premi extraordinari Sant Lluc de Dibuix. Fundació Caixa de Barcelona 1994 Premi Extraordinari Don-Art. Barcelona 1993 Accésit Premi Alexandre de Riquer de Gravat. Barcelona 1992 1r. Premi XII Convocatoria de Dibuix Sant Lluc. Barcelona 1990 3r. Premi X Convocatoria de Dibuix Sant Lluc. Barcelona

Paral·leles jugant amb la quadratura del cercle. Acrílic sobre tela. 146 x 114 cm

Tangent a la circumferĂ¨ncia... Mixta sobre tela. 146 x 114 cm

dolors oromí Recordo els pastors d’Extremadura (195558) com feien cordes, com les trenaven i teixien; amb elles feien objectes destinats a la seva vida transhumant i utilitzaven per ferho l’espart, el cànem, la pita ¡també la llana. Amb aquestes matèries lligaven els seus llits i les seves cabanes que, per temporades, muntaven i desmuntaven per traslladar-se d’un lloc a un altre seguint les pastures. En la seva obra, la Dolors, utilitzant els mateixos materials que feien servir els pastors, ha elevat la feina de fer nusos, de trenar i teixir cordes a la categoria d’art fentnos descobrir l’essència humana de l’art. En el camí de la seva vida, mitjançant el seu treball, ens ha anunciat aquesta nova forma d’interpretar la manipulació de les fibres anomenades naturals. Com a resultat de l’obra feta (1968-2009) s’ha passejat per la Catalunya vella: Barcelona, Girona, Mataró, Sant Cugat, la Bisbal, Terrassa, Cadaqués i moltes altres poblacions i ciutats. Ha recorregut diversos indrets de la pell de brau: Lleó, Granada, Màlaga, Aranjuez, Valladolid, Madrid, Aragó i València. Els seus tapissos són o s’han pogut veure a EEUU, França, Japó, Bèlgica i d’altres. Pel que fa al seu currículum vital dins del camí de les arts, ha fet incursions en el gravat i en la joieria confegida a partir de les fibres; ha trenat tires de coure i altres matèries; també ha treballat el filat de ferro i n’ha fet refilats o transfilats talment com si es tractés d’un teixit de roba. Alumna de l’Escola de la Llotja i en ella d’en Grau Garriga, va fer la primera sortida important dins del món artístic l’any 1971; tanmateix a partir de la recepció d’un premi atorgat per El Saló Femení de les Arts Actuals de Barcelona, el seu recorregut és ple de propostes i novetats. Veu el que l’envolta amb ulls d’artista. La Dolors ha treballat els colors que la natura ens dóna, el color del cànem, de l’espart, de la pita, del jute i de les seves textures primàries. És per això que contemplant el resultat de la seva obra sentim les sensacions “vibracionals” de la terra i de la natura; en contemplar-la, ens sentim transportats al medi agrari, a la puresa de les coses senzilles que s’expressen visualment i són dignes d’un Palau, d’estar en un lloc privilegiat, un museu, una llar, presidint una sala de reunions en una empresa o un centre públic. La Dolors amb la seva creació ha conquerit espais i ha reafirmat la bellesa de les fibres en el seu estat pur sense necessitat de color addicional. Aquest és el secret de la seva obra. Joan Gómez Vinardell, 2009

Cingle. Tapís d’alt lliç, espart punxent i treneta d’espart. 165 x 65 cm

Marinada. 1977. Tapís d’alt lliç, espart. 200 x 275 cm. Col. Museu del Tapís Contemporani (Museus de Sant Cugat)

pilar perdices

EXPOSICIONS INDIVIDUALS (Selecció) 2011 Pintures i lonetes, Can Ginestar, San Just Desvern 2OO9 Passen Coses El Carme, Maó; Antològica de gravats, Ateneu Cultural de Maó; Draps i cartrons, Galeria Encant, Maó 2OO7 Galeria Joan Rafa, Sant Just Desvern 2OO5 Galeria Art Vall, Andorra 2OO4 Sala Blanquerna, Madrid 2OO3 Pintures, Galeria Opera, Sitges 2OO2 Pintures i dibuixos, Museu Monjo, Vilassar de Mar 2OO1 Antològica, Pia Almoina, Barcelona EXPOSICIONS COL·LECTIVES (Selecció) 2011 Catalunya, Pati Llimona, Barcelona; 15 empremtes de dona, Galeria Beaskoa, Barcelona 2010 Barcelona Tokio II, Pintors del Barri Gòtic, Centre Cívic Pati Llimona, Barcelona 2009 Pinten Copes, Bodegues Binifadet, Sant Lluís, Menorca 2008 10.000 anys d’art modern Pintors Del Barri gòtic, Centre Cívic Pati Llimona, Barcelona 2005 Barcelona Tokio, Centre Cívic Pati Llimona, Barcelona PREMIS 2010 Premi de pintura Guillermo de Olives Pons, XXXIX Salón de Primavera, Ateneu de Maó 2005 XLIII Premio de dibuix Ynglada-Guillot, Espai Volart, Barcelona; 1r premi, Premi de Pintura Juan Ramón Masoliver, Montcada i Reixac; finalista, III Premi de Pintura de Torroella de Montgrí; Fundació Vila Casas, Torroella de Montgrí 2003 Primer premi de gravat, Premi d’Art Gävleborg 2OO3, Olot 1993 Primer premi de pintura, Donart 93, Casa Elizalde, Barcelona 1986 Arco´86, Galeria Tertre de Mataró, Palacio de Ferias y Congresos, Madrid 1977 Primer premi de dibuix, Premi Sant Jordi, Diputació de Barcelona, Palau de la Virreina, Barcelona

Núvol. 2011. Acrílic. 146 x 97 cm

Parlem-ne. 2001. Mixta sobre tela sense bastidor. 204 x 143 cm

marta pessarrodona

Marta Pessarrodona és poeta, narradora, assagista, dramaturga i traductora. Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham, Anglaterra, i comissària de l’exposició i seminari El Grup de Bloomsbury (Barcelona, 1986). També ha estat directora del Festival de Poesia de Sant Cugat (2007) Considera que la seva qualitat de vida es basa en la companyia d’una gossa o vàries i la pràctica d’algun esport civilitzat (tennis i golf). Estima algunes ciutats amb passió—Londres, Berlín, Buenos Aires, Zürich i Jerusalem—i sol viatjar sovint, com a conferenciant o com a poeta que llegeix la seva obra. Llegeix algunes llengües (alemanya, anglesa, francesa, italiana) i n’estudia d’altres (totes més l’hebrea). Diuen que és molt amiga dels seus amics i que cuina decentment. Ha publicat darrerament, Poemes 19692007: Antologia (2008), Topografies (2008) i Animals i plantes (2010). Memorialisme: Mercè Rodoreda i el seu temps (2005; trad. Castellana, 2007) i Donasses (2006). Assaig: França 1939. La cultura catalana exiliada (2010) i L’exili violeta. Escriptores i artistes exiliades de 1939 (2010; trad. Castellana d’aparició simultània). Narracions: (Quasi) tots els contes (2011). Teatre: versió castellana de La dama del mar, d’Henrik Ibsen, en adaptació de Susan Sontag i direcció de Robert Wilson (Sevilla i Madrid, 2008).Traducció: Doris Lessing, Risa africana i El día que murió Stalin; Susan Sontag, Cap a Amèrica, i Davant del dolor dels altres, Simone de Beauvoir, La dona trencada i Virginia Woolf, Viajes y viajeros i Tres guinees. Coordinadora del cicle de conferències “Havíem perdut la guerra: aspectes de l’exili intel·lectual català de 1939” (Residència d’investigadors/CSIC, octubre-desembre, 2010). Ha estat guardonada amb el premi Prat de la Riba per a articles periodístics el 2007 i amb el Premi Nacional de Literatura del 2010. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1997.

Anna Gorenko Després, sense el teu talent, totes hem estat, més o menys, mig monges i mig putes, mig de claustre, mig de carrer. No hem tingut el teu pudor: ens ha mancat l’enginy del secret gentilici, el talent de sonora màscara.

més encara pel teu vers, d’agulles tan daurades; per la teva saviesa, que ni les traïcions amaguen.

El meu poeta no valorava ni paons blancs, ni música de missa, ni rebregats mapes.

També perquè t’han cantat més que tots els versos que vas escriure; tan gelosos, que volien immortalitzar-te amb llapis i pinzells i càmeres;

Com al teu, però, la mainada cridanera l’atabalava, i no es delia ni pel te amb melmelada ni per histèriques dames.

i perquè sempre seràs tan lluny i tan a prop de les nostres conquestes, de les nostres davallades.

El nostre temps, ben cert, no ha estat tan patètic com el teu. Per aquesta raó, potser, t’hem de retre homenatge;

Després, sense el teu talent, totes ens hem sentit com tu, mig monges i mig putes, tants dies, tan repetides vegades.

D’Eros més que Thànatos, llibre inclòs dins Tria de Poemes (1994)

Nota: Anna Gorenko era el nom i cognom reals de la gran poeta russa Anna Akhmàtova (1889-1966). Una de les veus poètiques més potents del segle XX. Per la meva part, jo hauria d’haver dedicat aquest poema a Montserrat Roig (1946-1991), narradora i, també, gran lectora de poesia, amb qui havíem comentat poemes de l’Akhmàtova sovint. Ara li dedico, a Montse Roig, encara que, dissortadament, sigui in memoriam i des del Vallès.

maria assumpció raventós

Maria Assumpció Raventós i Torras (Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1930) és una pintora, gravadora i tapissera catalana. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual en fou després professora de dibuix. Inicialment es dedicà al gravat, però després es dedicà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando. S’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la conduïren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls i protuberàncies d’influència cubista i expressionista, a una expressió tridimensional propera a l’escultura. Durant els anys 1990 ha tornar a dedicar-se a la pintura, consistent en masses de color subtilment disposades. Ha exposat als Països Catalans, Espanya, EEUU, França, Suècia, el Japó, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Mònaco, Iugoslàvia i Bèlgica i ha obtingut el primer premi de gravat de l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1971), el premi Ciutat de Barcelona de gravat (1973), la medalla d’or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1976) i al Saló Internacional de Marsella (1983), el premi del 2n Mini Print Internacional de Cadaqués (1982), premi a la Biennal Internacional Tèxtil de Bratislava (1987), i la Creu de Sant Jordi de 1991.

En construcció. 2000. Tècnica mixta sobre tela. 200 x 150 cm

Univers. 1975. Tapís d’alt lliç. 120 x 160 cm. Col. Museu del Tapís Contemporani (Museus de Sant Cugat)

amèlia riera Neix a Barcelona. Juntament amb altres artistes, el 1962 funda el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i el Cicle d’Art d’Avui. Cal destacar que Amèlia Riera és membre fundador de les Mostres d’Art Nou (MAN). En aquest mateix any 1964, és quan abandona l’informalisme amb la seva sèrie Ex-vots, on s’hi reflecteix una marxa sense retorn cap a un art intimista d’enorme simbologia i on la mort deixa entreveure el seu rostre. El 1968, col·labora al 23ème Salon des Réalités Nouvelles de Paris. Se li concedeix el Diploma d’Honor a la II Annuale Italiana d’Art Gràfica d’Ancona. Durant 1972 (MAN 72), presenta Li van portar enganyat, una cadira ortopèdica elèctrica que és un estendard dins la seva trajectòria artística (col·lecció permanent de la Fundació Vila Casas) Per commemorar la seva primera dècada MAN 74 proposa una acció ciutadana que va tenir en aquell moment inusitada ressonància: Amèlia Riera com a promotora i encarregada de l’organització es va llançar al carrer sota el lema Cotxe-llit. El 1975 dins d’una exposició col·lectiva organitzada per la Galeria Matisse de Barcelona presenta la seva instal·lació Marginat. Dins d’un espai reduït situa una persona viva i encadenada a una cadira perquè el seu públic participi activament de la etèria i automarginada condició humana . Va ser en aquest mateix any quan va presentar a la Galeria Seny de Barcelona per primera vegada una curta sèrie d’objectes que s’anomena Eroticones (1968) com a resultat de la manipulació de maniquins o de nines turístiques despullades de la indumentària original. Obres iròniques i sarcàstiques però alhora d’una severa i dura reflexió sobre la condició i manipulació de la dona. El 1978 és quan realitza la seva primera mostra per a la Galeria Dau Al Set de Barcelona, i allà és on exhibeix diversos maniquins manipulats, englobats dins de la sèrie de les Electrotèrmiques. Va ser l’única artista femenina seleccionada a l’exposició Informalisme català, al Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona) l’any 1990. L’any 2004 intervé en la mostra El llegat del Pop Art a Catalunya al Museu d’Art de Girona i presenta per primera vegada Dóna silenciosa. L’any seguent se li va dedicar una de les sales de l’espai contemporani Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Girona, Fundació Vila Casas). El 2007 s’erigeix una presó fictícia com a reflex de la seva pròpia condició humana Les presons d’Amèlia. El 2011 exposa al Centre d’Études Catalans, Université Paris-Sorbonne, la col·lecció Amèlia, peu à peu.

Jocs prohibits. Acrílic i collage sobre maniquí de cartró manipulat. 75 x 30 x 20 cm

Dona radiografiada . Acrílic i collage sobre maniquí de cartró manipulat.

carme riera Va néixer a Barcelona, on va realitzar estudis a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (Llotja) i a l’Escola de Disseny Tèxtil. A més d’estudiar Teoria del Art a la Universitat de Barcelona, va prendre part a diversos cursos d’art i idiomes a França, Anglaterra i Alemanya. Ha fet més de cinquanta exposicions individuals i més d’un centenar d’exposicions tant a Espanya com en altres països d’Europa, Estats Units i Japó. En el seu treball, Riera ha utilitzat una gran diversitat de materials i tècniques: pintura, escultura, collage, fotografia i fotocomposició. La seva formació professional parteix essencialment del disseny tèxtil, el que marca amb claredat la seva obra. La seva exploració de materials l’ha portat a elaborar paper per al seu propi ús i recentment a manipular l’estany, imprimint un caràcter molt personal en les seves mescles. Sempre a la recerca de les possibilitats que ofereixen els signes i les paraules, l’artista ha creat diversos tipus de llibres-objectes de Poesia Visual, participant en performances i col·laborant amb poetes i escriptors en diversos projectes d’il·lustració de llibres i revistes. EXPOSICIONS INDIVIDUALS (Selecció) 2010 Evocació Mediterrània, Port de Tarragona 2009 La invasion de la poesía, Sala Centro, Universidad de Jaén 2008 Contemporary Barcelona: visual cultures, space and power, IGRS of London University and British Library, Londres 2007 Redescobreix el Ter, Tetere, Barcelona 2006 La memòria, Museu Monjo, Vilassar de Mar; Papers de Ter, Ajuntament de Sarrià de Ter 2005 El llibre, la dona i l’art, Galeria Eude, Barcelona 2004 Memòria de la mirada, Galeria Eude, Barcelona; Galeria Darby Louise, Chicago, EEUU 2003 Temps creuats, Fundació J. Niebla, Casavells 2000 Misteris de Carme Riera, Museu Monjo, Vilassar de Mar 1999 Misteris (L’art com a procés) , Centre Cultural Caixa de Terrassa; El te. Art and Schilling, Cafe Schilling, Barcelona 1998 Entre mar i terra, Ajuntament de Cabrera de Mar; El te, L’iIIa, Ulled Asociados, Barcelona 1997 En torno al collage Sala de Exposicions d’lbercaja, València; L’ou embolicat i el còdol embolcallat, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona 1996 Menorà, Institut d´Estudis llerdencs, Lleida; Memoria del desert, Cal Talavera Galeria d’Art, Verdú; La Mar Morta, Sala Pla de l’Avellà Ajuntament de Cabrera de Mar; Presència en tres dimensions, Espai Guinovart, Agramunt; La Mediterrània, Lo Pardal Casa de Poesia Visual, Agramunt, Lleida

Navegant. 2011. Estany i fusta. 200 x 100 cm

Cants del mar. 2010. Estany. 140 x 58 x 100 cm

Organitza: Associació Dones de l’Art Col·laboren: Museus de Sant Cugat Ajuntament de Sant Cugat Ajuntament de Castellfollit de la Roca Comissària i presidenta d’ADA: Mercè Beaskoa

Museu del Monestir Jardins del Monestir, 1 08172 Sant Cugat del Vallès www.museu.santcugat.cat Església de Sant Salvador Carrer de l’Església 17856 Castellfollit de la Roca www.castellfollit.cat © dels textos, els/les autors/es © de les imatges, les artistes, excepte on s’indica