DOSSIER DE PREMSA Jugar amb foc Del 14 de febrer de 2020 al 24 de gener de 2021
expofoc.cat
Presentació Títol: Jugar amb foc Organitza i produeix: Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla i Fundació Pau Costa Del 14 de febrer de 2020 al 24 de gener de 2021 El foc ha estat sempre el gran aliat de la humanitat: imprescindible per al desenvolupament de la civilització, motiu de festa i objecte de la ciència i les arts. Vinculat al mite de Prometeu, el foc hauria estat robat dels déus per protegir els indefensos humans. El foc ha jugat a cavall de l’ambivalència: el foc que regenera i el foc que crema. El foc dels diables, dels fogons i de les llars. I el foc dels llamps, de la guerra i de l’apocalipsi; la gran amenaça. Sigui com sigui, hem de conviure amb el foc i el millor és fer-ho d’una manera sostenible. L’exposició «Jugar amb foc» és la tercera exposició que produeix íntegrament el Museu de la Vida Rural després de l’aprovació d’un pla estratègic que situa l’educació cultural per a la sostenibilitat en l’eix de les seves actuacions. Organitzada i produïda amb la Fundació Pau Costa, l’objectiu és interpel·lar el visitant i reflexionar sobre la gestió actual dels boscos i, de retruc, de les zones rurals. La voluntat és aprofundir en l’ecologia del foc, generar coneixement al voltant dels incendis forestals i reflexionar entorn del canvi climàtic i de la sostenibilitat de l’actual relació entre el foc i les persones.
Intenció El canvi climàtic, i el conseqüent escalfament global, està fent créixer el risc d’incendis forestals, uns grans focs relacionats directament amb sequeres i onades de calor intenses. A això, cal sumar-hi l’abandonament de les zones rurals que fa dels camps i dels boscos espais vulnerables a aquests grans incendis. Treballar per a la sostenibilitat és apostar per una gestió més racional del territori i de les zones forestals per prevenir i controlar el foc. El Museu de la Vida Rural i la Fundació Carulla van declarar l’emergència climàtica l’any passat i treballen en el marc de l’educació cultural per a la sostenibilitat. D’altra banda, la Fundació Pau Costa se centra en la gestió dels incendis forestals, al mateix temps que investiga l’ecologia del foc. En aquest context, les dues institucions han produït l’exposició «Jugar amb foc» que reflexiona sobre els dos vessants d’aquest fenomen.
Com apunten Salvador Palomar, Jesús Contreras i Joan Soler per a la Gran Enciclopèdia Catalana: “Des de la més llunyana antiguitat, els humans han intuït la radical ambivalència, la dialèctica del foc: celestial i subterrani, solar i volcànic, diví i demoníac. El foc il·lumina, fecunda, purga i purifica. El foc regenera, sublima. Però també devora, crema, consumeix i destrueix: és la guerra, l’apocalipsi, la condemnació eterna, la gran amenaça”.
La divulgació ha de ser un element clau de la nova cultura del foc i espais com el Museu de la Vida Rural han d’oferir nous relats a través de l’etnologia, la història i la ciència, però també de l’art visual, el món de l’audiovisual o el patrimoni. L’exposició «Jugar amb foc» proposa objectes, vídeos, obres i instal·lacions artístiques o textos que interpel·len constantment el visitant perquè es faci preguntes i reflexioni.
L’exposició «Jugar amb foc» fa un retrat d’aquesta dualitat a partir d’un pròleg i quatre grans blocs: l’origen del foc, el foc aliat, el foc desfermat i conviure amb el foc. Es tracta d’una qüestió cultural: mirar d’on venim, radiografiar les maneres de viure a les zones rurals i analitzar la gestió forestal per tal d’encarar un futur més sostenible pel que fa a la prevenció i control dels grans incendis. Al mateix temps, la mostra pretén desmuntar falsos mites, promoure les bones pràctiques i donar a conèixer projectes centrats en l’ecologia del foc. Tot plegat a través dels llenguatges artístics.
L’exposició s’inaugura el 14 de febrer de 2020 i estarà oberta fins al 24 de gener de 2021. Al llarg d’aquests mesos, la mostra serà un dels eixos de programació del mateix museu amb activitats paral·leles com xerrades, debats, cinefòrums, tallers, visites i propostes educatives.
Resum de l’exposició
Espais de l’exposició
El foc ha fascinat la humanitat des de sempre. Al seu voltant, s’hi han escalfat milers de generacions, ha il·luminat espais foscos i ha estat motiu de festa i de tradicions. Al mateix temps, s’ha utilitzat amb finalitats bèl·liques i destructives. Avui en dia, el foc també és una amenaça a causa dels grans incendis. Un foc incontrolable, desfermat, però que es pot prevenir. L’exposició vol ser un espai de reflexió, a través dels llenguatges artístics, al voltant de l’ús del foc i la gestió de les zones rurals per entendre el foc com un aliat i no com un enemic.
L’origen del foc
El foc desfermat
El relat expositiu s’inicia cercant l’origen del foc. En aquest primer apartat, trobem un audiovisual de Lucas Hope que situa el foc com un dels quatre elements de l’univers de la cosmologia clàssica. A més a més, ens parla dels llamps i del foc i la seva simbologia en l’imaginari tradicional amb un espai com és l’infern. Aquest espai compta amb una instal·lació de Núria Vila que simula la transformació d’un bosc després d’un incendi.
Els grans incendis han estat el perill més destacable del foc. Avui estan clarament associats a l’emergència climàtica. Podem distingir-ne dos tipus: els produïts per causes naturals que afecten generalment els àmbits forestals, i els antròpics o produïts per l’home. Per fer-hi front, cal previsió, prevenció i protecció. La projecció del film O que arde i la fotografia de Chema Madoz que il·lustra la imatge gràfica de l’exposició són els punts més destacats d’aquest bloc.
El foc aliat
Conviure amb el foc
El foc és una reacció física que s’ha sabut domesticar per integrar-lo en processos de transformació: alimentació, il·luminació, escalfament, etc. Aquest segon espai compta amb objectes etnològics del museu que ens transporten a l’ús del foc relacionat amb l’agricultura i la indústria, o la seva relació amb oficis com el de terrissaire, ferrer o vidrier. Cal no oblidar el foc com a element protagonista de l’art que va captivar a Joan Miró o a diversos cineastes.
L’anàlisi del foc com a aliat i com a enemic ens du a una reflexió sobre l’ecologia del foc. La gestió del territori és un element primordial per a prevenir els grans incendis i crear un paisatge resistent al foc. Aquest últim apartat, aborda les bones pràctiques i els falsos mites en l’ús del foc avui en dia.
L’origen del foc
Obres i peces exposades i artistes i col·lectius participants L’origen del foc Les falles d’Isil de Josep Ribot L’il·lustrador i dibuixant Josep Ribot va desenvolupar al llarg de la seva vida una tasca de documentació gràfica de temàtica etnogràfica. En aquest recull trobem una il·lustració datada del 1932 d’una baixada de falles a Isil.
Les falles d’Isil Josep Ribot, 1932 Gentilesa de Domènec Ribot
L’origen del foc
Foc de Lucas Hope i Kevin Sake
El llamp de Josep Guinovart
Forca i maça dels diables
Correfoccorref de Joan Brossa
Al davant, se’ns presenta una peça audiovisual en bucle sobre la percepció relativa del foc que tenim els humans: aliat o enemic? La peça és una conversa entre aquesta dualitat amb imatges de ball contemporani, dins un espai dinàmic, i unes imatges d’arxiu rellevants a cada angle de percepció del foc, representat per una ballarina i el seu espai. La intenció de l’audiovisual és crear una peça que no s’hagi de visualitzar estrictament de principi a fi. Es juga amb el precondicionament que suposa el context emocional proporcionat pel fragment de la peça amb el qual et trobes.
Josep Guinovart va destacar per una primera etapa més representativa i a poc a poc va configurar un nou univers on la matèria i els elements van esdevenir el seu llenguatge. El pintor i escultor va utilitzar al llarg de la seva vida el llamp com a símbol de memòria, de guerra i de destrucció. El llamp és un dels elements centrals de la instal·lació La cabana de l’Espai Guinovart d’Agramunt. Des de l’inici dels temps, l’únic causant natural del foc ha estat el llamp.
Una forca és l’estri que utilitzen els diables per llançar la pirotècnia, sovint en forma de carretilles. Un element que ens recorda el foc festiu relacionat amb la cultura popular i tradicional dels Països Catalans. La forca o massa, segons la tipologia i la situació geogràfica de la colla, pot estar feta de ferro, de fusta o d’arbres com el lledoner. A «Jugar amb foc», s’hi pot veure una maça dels Diables de l’Espluga de Francolí i una forca de la Colla de Diables Jordiet de Garcia.
Cartell de Joan Brossa pel correfoc de les Festes de la Mercè de 1982. Es tracta d’un poema visual on l’autor juga amb les lletres de la paraula «correfoc». En majúscules, Brossa escriu «OCORREFOCORREF». El correfoc és un espectacle de carrer, itinerant, on els diables exhibeixen i cremen pirotècnia. Se celebra quan és fosc i és un dels moments de les festes majors de pobles i ciutats dels Països Catalans.
L’origen del foc
Falla del Pirineu Les falles del Pirineu és una festa pagana que se celebra a diversos pobles del Pirineu al voltant del solstici d’estiu amb la creença que serveixi per purificar els camps i els boscos. El 2015 van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La falla és un tronc o teia encesa, com una torxa. La festa consisteix en la baixada de falles des d’un indret elevat a la muntanya on s’encén una gran foguera, el faro. Després es baixa fins la plaça del poble on són rebudes amb música i festa. L’exposició compta amb una falla de Durro, un municipi vinculat des de fa anys amb l’Espluga de Francolí.
Vídeo sobre la relació amb el foc fa cinquanta anys Entrevistes audiovisuals a quatre dones de l’Espluga de Francolí que expliquen la seva relació amb el foc.
Rebrotar de Núria Vila La dissenyadora gràfica Núria Vila presenta una instal·lació artística que consta de dues parts: una primera amb diverses notícies audiovisuals sobre grans incendis succeïts arreu del món i una segona que simula la transformació d’un bosc després d’un incendi: rostolls cremats, el cruixir de les branques, la cendra, etc. per acabar amb un espai que torna a rebrotar.
El foc aliat
El foc aliat Sobreteixim 17 de Joan Miró Joan Miró elaborava una pintura o dibuix sobre tela i posteriorment Josep Royo ho plasmava en els majestuosos tapissos. Un cop fet, Miró abocava benzina sobre el teixit, l’encenia i atacava el foc colpejant-lo amb una escombra plena d’aigua. Així obtenia cada cop una peça completament nova enriquida pels efectes del foc, que passava a ser acolorida gràcies a l’aplicació de feltres colors vius. A continuació afegia tot tipus d’objectes quotidians. Al tapís Sobreteixim 17, Miró utilitza aquesta tècnica feta amb foc. D’altra banda, cal esmentar l’estreta relació de Miró amb el món rural, fent del paisatge un protagonista més de la seva obra. Tant és així que els estius a Mas Miró, a Mont-roig del Camp, van ser font d’inspiració de l’artista.
Sobreteixim 17 Joan Miró, 1973 // Fundació Joan Miró © Successió Miró 2020 // Fotografia de Jaume Blassi
El foc aliat
Peces etnològiques de la col·lecció del MVR Una de les moltes arts del foc ha estat donar forma a objectes que utilitzem en la nostra vida quotidiana. Amb això, podem observar que el foc ben utilitzat ens pot resultar de gran utilitat, el podem domesticar i utilitzar-lo com a element relacionat amb diferents oficis: vidrier, ferrer, pastisser o ceramista, entre d’altres. En aquest espai, s’exposen alguns dels objectes de la col·lecció del MVR que s’usaven per cuinar, guardar productes, escalfar-se o il·luminar.
Jugar amb foc. El foc en la ficció cinematogràfica, selecció de títols a càrrec de Ramon Espelt. El foc també ha estat el protagonista del cinema en diverses pel·lícules: el foc de la guerra, el de l’apocalipsi o el dels superpoders. Ramon Espelt, documentalista i guionista de diversos programes i curador d’exposicions, presenta una selecció de fragments d’una vintena de pel·lícules com ara El espíritu de la colmena, Lost Highway, Fahrenheit 451, Three Billboards Outside Ebbing, Missouri i Apocalypse Now.
La Dolors i l’Emili de Jordi Font Recasens
D’abelles i rostoll cremat de Josep Guinovart
El fotògraf Jordi Font capta una escena quotidiana d’una llar. La Dolors i l’Emili s’han escalfat sempre amb el foc a terra, excepte els dos o tres mesos més calorosos. El foc l’encenen amb els tions de Nadal i la llenya que fan dels arbres que envolten casa seva. Amb les brases dels tions que cremen per a escalfar-se, també cuinen. Ho fan en una cuina de carbó molt antiga que ells no han deixat mai d’utilitzar.
La mare de Josep Guinovart, nascuda a Agramunt, va decidir retornar-hi amb els seus tres fills fugint dels bombardejos a Barcelona. Guinovart tenia aleshores nou anys i els records de les seves vivències al bosc del Ciscar, on varen refugiar-se quan Agramunt també va ser bombardejat, tenen una presència constant en la seva obra. En aquesta obra, Guinovart presenta la natura, els rostolls cremats pel foc destructor dels avions enemics i el rusc d’abelles, animal generador de mel i aliment, símbol de vida i esperança.
El foc desfermat
El foc desfermat Sense títol de Chema Madoz Chema Madoz utilitza objectes quotidians com coberts, rellotges, llibres o mistos per tal de crear una dialèctica complementària entre el que és real i el que és virtual. Madoz juga amb l’etimologia dels objectes per crear un missatge concret, una fotografia que esdevé poesia visual, al pur estil de Joan Brossa. La fotografia exposada és una metàfora que utilitza el recurs d’un misto cremat sobre la mesura d’un termòmetre. Aquesta obra és, a més a més, la imatge gràfica de l’exposició «Jugar amb foc».
© Chema Madoz, VEGAP, Tarragona, 2020
El foc desfermat
O que arde d’Oliver Laxe Projecció d’un fragment d’un incendi de la pel·lícula O que arde. El film dirigit per Oliver Laxe és un drama ambientat a Galicia que aborda la problemàtica del despoblament i de l’abandonament de les zones rurals. La pel·lícula ha estat premiada al Festival de Cannes, al Festival de San Sebastián i ha guanyat dos Premis Gaudí (Millor pel·lícula europea i Millor direcció de fotografia) i dos Premios Goya (actriu revelació i direcció de fotografia). Fotograma de O que arde Oliver Laxe Gentilesa de Numax Distribución
Conviure amb el foc
Conviure amb el foc Les ovelles d’en Miquel de Jordi Font Recasens Jordi Font Recasens presenta de nou una fotografia relacionada amb l’etnografia, en aquest cas les transhumàncies. El fotògraf retrata les ovelles d’en Miquel de Toralla, uns dels últims testimonis de la transhumància al Pirineu. El ramat travessa camins, senders i corriols escampant diversitat biològica i fent alhora una necessària neteja del sotabosc, una bona pràctica per a prevenir incendis. Les ovelles d’en Miquel Jordi Font Col·lecció particular
Conviure amb el foc
Infografia sobre la gestió dels boscos
Evolució ígnia de Josep Bou
Destral, càvec i formiguer vs. gorgui
Infografia sobre la gestió dels boscos i els incendis a Catalunya. El 60% del territori català són boscos i aquest audiovisual repassa els factors que expliquen el perquè de l’augment en la freqüència i la intensitat dels incendis forestals durant els segles XX i XXI.
Evolució ígnia és un dels originals fotogràfics de la peça creativa en format exposició sobre els quatre elements antics: terra, aire, foc i aigua. El conjunt d’imatges conformen un repertori d’experiències plenes de recursos i ficcions que ens condueixen per un univers en transformació permanent. L’artista representa amb cadascun dels llumins el creixement accelerat, la força emergent de dominis inabastables, la globalització, les estructures acumulatives, l’ordre econòmic o el triomf de l’espai virtual.
Instal·lació d’una destral, un càvec i un formiguer de la col·lecció del Museu de la Vida Rural i un gorgui de la Fundació Pau Costa. Eines que entrellacen el passat i el futur de la gestió dels boscos conformant un diàleg. La instal·lació reflexiona sobre el retorn a les tècniques manuals amb eines multifuncionals del segle XXI.
Orant amb diadema que emmiralla el cel de Marta Pruna Marta Pruna té el taller instal·lat al mig del bosc i l’obra que crea la genera amb recursos d’aquest. En aquest cas, exposa una escultura que connecta amb la natura, amb l’entorn més immediat de l’artista. Un cos que de manera contemplativa, s’atura, s’entrellaça amb el silenci, la terra i el cel.
Conviure amb el foc
Torxa de degoteig per a cremes prescrites L’extinció dels incendis és la resposta, però en cap cas la solució. Aquest objecte de la Fundació Pau Costa evidencia la necessitat de gestionar la massa forestal i una manera de fer-ho és amb les cremes prescrites.
Qui som? El Museu de la Vida Rural
La Fundació Pau Costa
El Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla és un centre cultural que situa en el marc de l’educació cultural per a la sostenibilitat la preservació de la memòria i la identitat rural. Situat a l’Espluga de Francolí, aquest museu compta amb un ampli ventall de propostes com exposicions temporals, activitats familiars o per a centres educatius. Aquestes combinen l’anàlisi, l’experimentació i la reflexió sobre els reptes contemporanis de la societat amb una mirada posada al passat i al present del món rural.
La Fundació Pau Costa és una plataforma que vol liderar un canvi profund en la percepció que la ciutadania té del foc a través de la divulgació de coneixements en l’ecologia del foc i en la gestió d’incendis forestals, des de l’àmbit tècnic i de recerca, posant-los a l’abast del món operatiu i de la societat en general. Així mateix, treballa per establir un canvi des del concepte de prevenció d’incendis cap a un concepte de paisatges resistents al foc.
Imatge gràfica
Proposta educativa
Creat a partir de l’obra de Chema Madoz, i amb lletres produïdes amb tinta extreta de troncs cremats de l’incendi de la Ribera d’Ebre. Amb aquesta tinta, s’han produït també els textos de dins l’exposició.
L’eix educatiu és central en l’exposició. Aquesta compta amb una oferta educativa paral·lela per tal d’aprofundir en els continguts de la temàtica. Per això, s’han preparat visites adreçades a centres educatius dissenyades per a tots els nivells: des d’educació infantil fins al batxillerat. Així mateix, s’ha concretat també una visita adreçada al públic familiar, educació en el lleure i també al públic general. Un enfocament de les visites dinamitzades que pretén, a través de la interacció amb i dels participants, conèixer, sentir i reflexionar al voltant d’aquest element, el foc.
Comprendre’n l’ecologia, els beneficis que ha aportat i la importància de conèixer-lo i gestionar-lo. Contribuir des de la creativitat a ser agents de canvi i adaptació davant els grans reptes que ens porten els focs de sisena generació vinculats a l’actual crisi climàtica que viu el planeta. Les visites per a centres educatius es podran concertar a través del servei educatiu del museu i hi haurà una visita per al públic familiar i general els diumenges al matí.
Activitats culturals Des del 14 de febrer de 2020 amb les activitats inaugurals, i fins al 24 de gener de 2021, el Museu de la Vida Rural programarà tot un seguit d’activitats paral·leles. L’objectiu de l’exposició és poder generar debat entorn del foc i la gestió del territori convidant totes les veus interessades. L’exposició serà el punt d’inici a tot un programa d’activitats que inclouran des d’un cicle de cinema amb debat posterior (amb les projeccions de O que arde, Descobrint el foc amb MeFiTu i Jara o El gran silenci, per exemple), una jornada formativa per a periodistes que permeti facilitar el tractament informatiu dels incendis, dues o tres edicions de Journal clubs (xerrades tècniques sobre el terreny per parlar d’incendis històrics, de l’ús del sol o de la gestió forestal amb una part pràctica), visites a cremes tècniques o tallers per a infants.
Càpsules audiovisuals El cap de setmana proper al Dia Internacional dels Museus, el 18 de maig, serà un dels punts àlgids de les activitats paral·leles de l’exposició. Totes les activitats paral·leles s’aniran publicant a les xarxes, a la web expofoc.cat i a museuvidarural.cat.
Durant tot l’any, el mateix museu generarà continguts audiovisuals al voltant de la temàtica de l’exposició per a establir un nou canal divulgatiu. La proposta consta d’una desena de vídeos de 2 minuts i mig que es publicaran a les xarxes socials del MVR sobre qüestions i projectes relacionats amb els quatre grans blocs de l’exposició.
Crèdits Producció Museu de la Vida Rural - Fundació Carulla i Fundació Pau Costa
vehicles de bombers, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Vallfirest Tecnologies Forestals
Artistes Joan Miró, Joan Brossa, Josep Guinovart, Chema Madoz, Oliver Laxe, Josep Bou, Marta Pruna, Josep Ribot, Lucas Hope, Kevin Sake, Jordi Font Recasens i Núria Vila
Textos Salvador Palomar, Jesús Contreras, c, Museu de la Vida Rural i Fundació Pau Costa
Entitats col·laboradores Fundació Joan Miró, Fundació Joan Brossa, Fundació Privada Espai Guinovart, MACBA, Filmoteca de Catalunya, Diables de l’Espluga de Francolí, Diables El Jordiet de Garcia, Associació de Municipis Fallaires de Catalunya i l’Aragó, Associació de restauradors de
Projecte educatiu Còdol Educació
Comissariat peça cinematogràfica Ramon Espelt
Audiovisuals Albert Grinyó, Mireia Quincoces, Giny, Museu de la Vida Rural i Fundació Pau Costa
Laboratori fotogràfic CòpiaLab Disseny gràfic Núria Vila Producció gràfica Grup Bou Fusteria Josep Maria Mercadé Cortinatges La Renovació Pintura Ramon i Francesc Hernández Transports Tti Correcció i traducció Documenta Universitaria
Fundació Carulla Presidència: Nicolau Brossa i Carulla Direcció: Marta Esteve i Zaragoza
Fundació Pau Costa Presidència: Marc Castellnou Direcció: Oriol Vilalta
Museu de la Vida Rural Direcció: Gemma Carbó i Ribugent Conservació, documentació i administració: Ramon Rosich, Montse Cabal i Rosa-Maria Pla Acció cultural i educativa: Albert Carreras, Roser Servalls i Xavier Gili Comunicació: Roger Òdena Manteniment: Joan Roca, Jackeline Campo i Maria Muñoz
Direcció tècnica: Anna Fàbrega, Helena Ballart, David Martín, Jordi Vendrell, Núria Prat, Emma Soy, Guillem Canaleta i Mariona Borràs
Suport en comunicació Arnau Martínez, Enric Mercadé, Tània Sala, Leandre Romeu, Núria Prieto, Jordi Cartañà i Albert Grinyó
Comunicació: Celia Conde i Berta Tresserras
Agraïments: Domènec Ribot, Jèssica Estadella, ADF de l’Espluga de Francolí, Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, Successió Joan Miró, Casa Llavassa, Marc Roca, Sergi Estadella, Maria Guinovart, Eva Rodríguez, Teresa Jové, Maria Teresa Rufié, Josefina Rufié, Roser Trullols, Montserrat Rufié, Roger Farré, Joan Saeta, Silvia Yruela, Mireia Domènech, Joana Marquès, Francesc Benet, Marian Romero. Amb el suport de Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Diputació de Tarragona i Ajuntament de l’Espluga de Francolí
Inauguració de l’exposició L’exposició s’inaugurarà el pròxim divendres 14 de febrer a dos quarts de 7 del vespre i comptarà amb diferents actes. El president de la Fundació Pau Costa, Marc Castellnou; l’alcalde de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, Josep Maria Vidal; el president de la Fundació Carulla, Nicolau Brossa; la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve; la directora del Museu de la Vida Rural, Gemma Carbó, seran els encarregats d’obrir la mostra amb els respectius parlaments. Seguidament, els assistents a la inauguració podran visitar la nova exposició. L’acte comptarà també amb la participació del grup de Diables de l’Espluga de Francolí, d’una projecció audiovisual i d’una demostració a càrrec de la Fundació Pau Costa.
Per finalitzar la jornada, els assistents podran degustar productes ecològics de proximitat i del projecte Ramats de foc, que lidera la Fundació Pau Costa, i Vi de fum, del celler Arché Pagès, servit a la Cimera pel Canvi Climàtic de Madrid i elaborat després dels incendis que van arrasar una part de l’Empordà i on el foc va deixar la seva empremta.
Informació general
Recursos per a premsa
JUGAR AMB FOC Del 14 de febrer de 2020 al 24 de gener de 2021
El Museu de la Vida Rural resta a disposició dels periodistes i dels professionals de la comunicació per tot el que puguin necessitar. A més, poden trobar informació sobre l’exposició a expofoc.cat, així com també a la mateixa pàgina web del museu museuvidarural.cat. Durant tot l’any, el mateix museu generarà continguts escrits i audiovisuals al voltant de la temàtica de l’exposició. A més a més, les xarxes de l’equipament recolliran tota l’activitat que la mostra pugui generar.
Horari De dimarts a dissabte, de 10.30 a 18.30 h Diumenge i festius, de 10.30 a 14.00 h Preu 3 € (gratuïta adquirint l’entrada general del museu) Entrada gratuïta per a menors de 18 anys, persones amb discapacitat, persones en situació d’atur, docents, membres de l’ICOM
Contacte de premsa: Roger Òdena rodena@museuvidarural.cat Tel. 977 870 576
expofoc.cat