Llibret AC Falla Arxiduc Carles - Músic Gomis 2022 by Músic Gomis

D I C C I O N A R I FA L L E R

Llibret Associació Cultural Falla Arxiduc Carles - Músic Gomis Falles 2022 “El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”. Edita: Associació Cultural Falla Arxiduc Carles - Músic Gomis. Disseny, maquetació i impressió: Blauverd Impressors. Tirada: 600 exemplars. Depòsit legal: V-199-2020. Aquest llibret es pot consultar en versió digital a través d’issuu.com o mitjançant l’enllaç disponible a les xarxes socials, com Facebook i Instagram, a partir de març. La comissió Arxiduc Carles - Músic Gomis no es fa responsable ni s’identifica amb l’opinió dels autors i les autores que han col·laborat en el llibret.

D I C C I O N A R I FA L L E R

crèdits Coordinació: Juan Céspedes Garrido. Col·laboracions escrites: Delegació de balls, Delegació de teatre, Juan Céspedes Garrido, Pepa Gómez Valle, Neus Navarro i Gómez i Beatriz Verdeguer Crespo. Coordinació col·laboradors/es: Delegació de relacions externes i Comissió de patrocini. Explicació i relació de les falles: Juan Céspedes Garrido i Rafael Soler Sherpa. Fotografies: Delegació de fotografia i Juan Céspedes. Llistats i recompenses: Secretaria. Proposta didàctica: Cristina March Arnau. Versos falleres majors: Delegació de cultura.

Volem agrair la confiança que han depositat tots els anunciants per publicitar-se al nostre llibret. Especialment als 31 que s’anuncien en valencià. Gràcies per estimar la nostra llengua.

Patrocinador cultural:

D I C C I O N A R I FA L L E R

índex 4 PRÒLEG 6 ORGANITZACIÓ DE L’OBRA 9 CENDRES LLETRADES 27 DICCIONARI FALLER 38 BUNYOLS I RECOMPENSES 50 COMISSIÓ 53 COMISSIÓ MASCOTERA 63 FALLES 2022 73 FALLERES MAJORS 92 JUNTA DIRECTIVA 93 ABONATS 106 PRESIDENTS 122 PROPOSTA DIDÀCTICA 129 ANUARI FOTOGRÀFIC 146 PROGRAMACIÓ D’ACTES 149 COL·LABORADORES I COL·LABORADORS

D I C C I O N A R I FA L L E R

pròleg Estimat lector, estimada lectora: De nou ens té a les mans. Ens tornen a llegir per segona volta en el que hauria d’haver sigut un exercici faller típic, però com ben saben no ha sigut així. De tota manera, ens alegra que ens llija. Si ens envalentem, podem dir que aquesta serà la segona edició (o com diu l’autor, perquè no dir tercera) del primer diccionari faller, com tal, que una falla o institució ha publicat. El nostre lèxic faller és una de les parts que hem de curar, doncs la paraula, el verb, és immaterial. A través d’aquesta obra, no sols afavorim aquesta idea sinò que, a més, la preservem i conservem. El nostre parlar és característic, propi únicament i exclusiva dels fallers i falleres, perquè li donem un significat que no es troba en lloc. Llavors, pensem que és necessari un diccionari ja que, tal com especifica al títol, no tot el món és expert en la matèria. Aleshores aquesta obra pretén ser un recull a l’abast de tothom. Es a dir, un diccionari. La distribució d’aquest llibret és com tal. En primer lloc es trobarà una sèrie d’articles que parlen sobre qüestions lèxiques, com l’explicació de l’organització de l’obra i les definicions. Seguidament, la configuració de l’obra fins arribar a aquest diccionari 2.0 ja que, com s’ha dit, i es dirà, és una segona (o tercera) edició d’un treball universitari. A aquest s’acompanyen tres articles que versen sobre la importància del lèxic faller en tres àmbits importants: l’educació, el periodista i el social, però aquest últim amb una perspectiva de futur.

D I C C I O N A R I FA L L E R

Arran d’ací, el lector i la lectora es trobaran al voltant de tres-centes paraules relacionades amb l’àmbit faller. És ací on veiem la simbiosi entre diccionari i llibret, doncs la informació que es troba a un llibret de falla està barrejada i distribuïda segons l’ordre alfabètic que hi apareix. Per exemple, si busquem l’esbós de les falles, aquestes estaran al finalitzar les paraules que corresponen a la lletra ‘f’. Aleshores, deixem de banda la tradicional divisió del llibret per adaptar-la a la d’un diccionari. Estimat lector, estimada lectora, si nosaltres concebim el llibret com una eina de divulgació cultural de la nostra festa i tradició, la qual perdudrarà en el temps, enguany apostem, més si cap, per aquest fet. La nostra festa no es pot entendre sense la nostra llengua, el valencià. Són com una parella, van lligades, unides, agafades de la mà i una no s’entén sense l’altra. Per això, aquesta obra esperem s’utilitze com eina de divulgació de la festa a les escoles, als instituts, que estiga a l’abast de tothom qui vullga ser un expert en Falles i, al mateix temps, aprenga el valencià des de la vessant cultural i festiva que són les Falles. Tal volta, mitjançant aquesta nova publicació, brollen noves paraules, noves definicions que facen ampliar els fulls. Pot ser, dins de deu o set anys, puguem tornar a fer una nova edició, siga com llibret o, oficialment, com diccionari. Al cap i a la fi, tant un llibret com un diccionari són el mateix: un recull d’idees, frases, paraules, narracions, que formen part de la història i perduraran en el futur.

D I C C I O N A R I FA L L E R

organització

de l’obra

Al següent diccionari l’usuari es trobarà la definició de mots i paraules relacionades amb el món de les Falles. L’objectiu és apropar aquest lèxic a tothom qui vullga conèixer la festa, la traidició i cultura de les Falles. Per tal d’aclarir qualsevol mena de dubte que puga sortir a l’hora de voler saber el significat d’una veu, ací es té una ferramenta útil. Quan l’usuari s’introduisca en el disccionari, trobarà una serie de definicions de les paraules. Parlem alk voltant de trescentes, totes elles utilitzades en la festa josefina. Trobarem des de mots relacionats amb la indumentària, passant per la pirotècnia, el lèxic de l’artista faller, de la falla, la música, gastronomia, esdeveniments, fins arribar als diferents òrgans, càrrecs i d’altres que considerem d’importància. Al principi d’aquesta obra acadèmica, l’usuari trobarà diferents articles, on destaca un on es comenta aquesta segona (o com diu l’autor, terceraa) edició del diccionari. Els següents articles es centren en la visió del vocabulari faller en diferents apartats: el lèxic a l’educació infantil i primària, l’ús del vocabulari faller al món periodístic i com serà el futur de les paraules. Per tal d’unificar dos gèneres diferents, el diccionari acadèmic i el llibret de falla, es va pensar una forma especial de relacionar i enllaçar ambdues obres. L’usuari trobarà, després de totes les definicions que pertanyen a una lletra, (com esbós, fallera major, directiva, comissió o president), les fotografies que es refereixen a eixa informació. Llavors, aquesta serà la simbiosi entre amdós gèneres. Aquesta és la descripció de la macroestructura del diccionari. Conegudes les parts que formen aquesta obra, a continuació parlem de l’organització interna de les definicions. I per dur-lo a terme ficarem un exemple i, arran d’aquest, s’explicarà. L’esquema que seguixen les paraules és el següent: MOT [pronuncia fonètica] Marca de génere. Marca gramatical. Marca diafàsica (col.l). paraula escrita correctament. Marca diatòpica. Marca de camp (ind.; gastr.). paraula en plural. Definició. Com es pot observar, la paraula apareixerà en majúscula, en negreta i apartada del seu significat, per tal que destaque i siga més fàcil la seua visibilitat a l’hora de cercar-la. En la línia següent, trobarem la definició. Com es pot observar en 8

D I C C I O N A R I FA L L E R

l’exemple posterior, en algunes hi han números, degut a que el mot té diferents significats. Són diverses les paraules que es trobaran ací dins i sempre s’explicarà primer la definició que és més utilitzada. Dins de la descripció, destacara, seguidament, la categoria gramatical, segons siga substantiu (sols apareixerà el gènere), adjectiu, verb o locució. Aquest hi estarà indicat en negreta. També es trobarà, en negreta, la marca diafàsica per determinar si el mot es col·loquial o no i, a més, en versaleta com hauria d’escriure’s i pronunciar-se de forma correcta. És possible que algunes paraules tinguen un significat exclusiu d’una població, per aquest motiu apareixerà la marca diatòpica destacada en negreta. Com que al definir una paraula aquesta pot pertànyer a un context determinat, s’ha afegit la marca de cap, per tal que l’usuari reconega en quin àmbit s’empra. Cal advertir a l’usuari que certes paraules de la festa es pronuncien en plural. Als diccionaris, com ben sabran, apareixen els mots en singular; aleshores trobaran, per últim, el mot en plural i en versaleta. Després de la definició, al final, es pot trobar una marca que remeta a una altra paraula per ser sinònima (aquesta apareixerà abreviada i en negreta). Ací ALBÀ [albáða] 1. f. col·l. ALBADA. MÚS. Composició melòdica que es canta per elogiar, per la matinada, la persona i bellesa d’una jove. Aquesta està escria en versos. 2. f. ESDV. nit d’albades. Quan un grup de gent, acompanyats per un dolçainer, un tabaler i versador i cantaor-s, van de comissió en comissió cantant-li una albà a la/les fallera/es major/s. Aquesta forma de realitzar l’obra es va fer pensant, en tot moment, en l’usuari, doncs es pensa que la cerca serà més fàcil i se li oferirà de forma clara i ordenada. Per últim, cal incidir en què aquest treball és molt diferent de l’original, doncs s’han prescidint dels exemples on apareixien els mots, juntament amb altres marques que no són necessàries. S’espera que aquest diccionari s’utilitze de manera conscient i gaudisca del treball que s’ha realitzat, doncs l’objectiu és facilitar a la propia faller, al propi faller, a qualsevol persona interessada en conèixer la festa, un diccionari on es trobe la major part del lèxic que els fallers emprem. Un diccionari faller, fet per fallers, per a fallers i no fallers. 9

D I C C I O N A R I FA L L E R

ABREVIACIONS a

anglés..................................... angl.

locució nominal......................loc. n.

locució adverbial................ loc. adv.

adjectiu..................................... adj.

locució oracional...................loc. or.

locució verbal........................ loc. v.

castellà....................................cast.

col·loquial................................col·l.

música................................... MÚS.

masculí....................................... m.

esdeveniment.......................ESDV.

pirotècnia.............................. PIRO.

femení.......................................... f.

sinònim........................................ s.

gastronomia..........................GAST.

verb..............................................v.

vulgar.......................................vulg.

indumentària............................ IND.

cendres lletrades

D I C C I O N A R I FA L L E R

Juan Céspedes Garrido Filòleg hispànic, professor de secundària de LCL, autor de ‘Cendres lletrades’, vicepresident de l’àrea de Cultura, Falla i Mitjans de Comunicació de la falla Arxiduc Carles - Músic Gomis i faller de la Falla Dte. Diana de Dénia

Cendres lletrades – diccionari 2.0

uan vaig realitzar aquest diccionari com a treball universitari, un dels motius va ser el desconeixement, i crec que encara en tinc, sobre tot el nostre vocabulari faller. Així comença el preàmbul de Cendres lletrades, el (i m’atrevisc a dirho) primer diccionari faller que s’ha publicat com a tal. A dia de hui continue pensant el mateix sobre l’obra que el lector va tindre i té a les seues mans doncs, encara que les Falles siguen part fonamental de la meua vida, continue pensant que sé poc del seu vocabulari, de la seua vessant cultural. Aquest projecte és una actualització (una segona edició, podríem dir, com els diccionaris oficials —encara que vull pensar que és la tercera—) d’aquell primer diccionari que vaig publicar sota el nom Cendres lletrades, gràcies a l’esforç i confiança que desposità en mi la Falla Districte Diana, de Dénia, la falla del meu carrer i que m’ha vist crèixer al món de les Falles. Però aquest fet té un origen acadèmic: el diccionari és el resultat d’un treball universitari que enguany compleix 10 anys i vaig realitzar com estudiant del Grau d’Estudis Hispànics de la Universitat de València, dins de l’assignatura Lexicografía Española. La història fou simple: la professora, Doctora Julia Sanmartín, ens donà l’oportunitat de construir un diccionari al voltant d’un tema que estimàrem i no en tinguera cap. Ho vaig tindre clar: les Falles. El plantejament, a l’inici, era fàcil, però es complicà amb el segon punt: les paraules no haurien de tindre una acepció a cap glossari. Aquest va ser un greu problema. Com anava a fer un diccionari sobre el vocabulari faller si les paraules existien? La meua sorpresa, lògicament ara que ho mire amb perspectiva, va ser que al consultar el DRAE (Diccionario de la real Academia Española) la majoria de paraules referides al món de les Falles no es trobaven (clar, en un diccionari castellà no hi haurien paraules valencianes) o no estaven admeses (perquè no s’han castellanitzat). Llavors, em vaig posar mans a l’obra. Com les paraules que tingueren la seua entrada havien d’estar exemplificades, i servidor era, és i serà sempre un friki dels llibrets de falla, em vaig posar fil a l’agulla i comencí a rodejar, com un boig, les paraules que es relacionaven amb la festa josefina (un màxim de cinquanta). Tot per demostrar la seua existència. Tal com rodejava les paraules, se’m feia impossible simplificar-les o reduir el número al necessari. El que vaig fer va ser fàcil: elegeix les que tenen un ús, exclusivament, faller i no té l’equivalent al 12

D I C C I O N A R I FA L L E R

castellà. Apuntava, cercava al DRAE, buscava als llibrets… Eixe era el meu mètode (a més, pensem que en aquell moment s’estilaven molt els blogs d’indumentària, falles, artistes, gastronomia, etc., Internet fou un gran amic per poder escollir les paraules adequades). L’objectiu del treball va ser simple: crear un diccionari per facilitar a l’usuari un lèxic base sobre el món de les Falles, amb unes descripcions senzilles acompanyades d’imatges per millorar l’assimilació dels vocables. Un treball de quaranta pàgines, amb paraules ordenades alfabèticament i exemplificades. Un treball que em plenà d’orgull. Dos anys després, parlant amb el meu amic i secretari de la falla Diana, li vaig plantejar la idea de tornar a fer un llibret, però que aquest servira, al mateix temps, de pergamí (a Dénia diem ‘pergamino’ a un regal que es fa als comerços per tal que col·laboren, de forma econòmica, amb la falla). La idea va quallar entre diferents membres de la comissió, s’organitzà una reunió per realitzar aquest projecte i va eixir endavant. El problema no fou el d’ampliar les paraules del diccionari (en tenia un fum que vaig deixar apartades per problemes d’espai), sinò el plantejar-lo com un llibret i maquetar-lo personalment (quan no tenia, aleshores, idea de maquetar ni de com fer un llibret), doncs el pressupost era molt modest. Vaig haver de buscar un programa per realitzar la maquetació i, fixant-me en els llibrets que tenia a casa, vaig concretar que el disseny seria com el d’un diccionari qualsevol, amb fons blanc, i en ordre alfabètic. A més, perquè tinguera contingut, al finalitzar cada lletra, al darrere es destacaria una paraula on, un faller o fallera, escriguera el significat que tenia dit vocable per a ell o ella. A més, on apareguera, per exemple, la paraula esbós, al finalitzar dita lletra, apareixerien els esbossos de les falles que es plantarien al 2015. I així seria amb la resta: comissió, falleres majors, presidents, ninots de l’exposició, etc. El resultat va ser un disseny minimalista, amb informació del món que envoltava 13

D I C C I O N A R I FA L L E R

a les Falles (indumentària, pirotècnia, música, gastronomia, actes i el món de l’artista faller), amb fotografies de la història de la falla Diana com a exemples, amb col·laboracions escrites d’amics i amigues, amb moltes faltes d’ortografia (els coneiximents d’aleshores no eren els mateixos d’ara, tampoc la maduresa), però, al cap i a la fi, un llibret que va ser el que m’inicià i m’incità a participar, de forma activa, en el món cultural dels llibrets de falla. En aquell moment tingué una gran acollida a Dénia, no sols per part de la comissió del Diana, també per part de diferents fallers i falleres que s’interessaren per aquest. La recompensa fou una menció especial i el 4t premi al concurs de llibrets de les Falles de Dénia del 2015. I jo content i pagat per la tasca, l’esforç i dedicació. Vaig pensar que dit dia s’acabaria el recorregut de Cendres lletrades, però no. Eixe mateix any, passat març, la meua parella em digué que li podria ensenyar el llibret al meu professor, Jesús Peris, i Doctor de l’àrea de Literatura Espanyola del Departament de Filologia Espanyola a la Universitat de València i, a més, president de l’ADEF per aquell moment. Dit i fet, li deixí el llibret al despatx per tal que el comentara. La seua resposta fou inimaginable per mi: li va agradar i va decidir que li faria una ressenya al següent número de la revista de l’ADEF. I jo content i pagat. Aquesta ressenya la vaig agrair perquè em feia pensar que el llibret tenia futur i, pot ser, arribaria a complir l’objectiu inicial: que arribara a l’usuari per tal de conèixer el vocabulari faller. I així va ser. De sobte, em cridaren per veure si m’atrevia a modificar el llibret i especificar-lo en el lèxic de l’artista faller ja que, en paraules d’aquella persona “el món de la indumentària és molt difícil i mai plourà a gust de tothom les definicions”. Al principi vaig acceptar, però em vaig tirar enrere. Per gossera? Pot ser, en aquell moment no estava molt motivat. Encara així, el diccionari anava ampliantse amb noves paraules i definicions que esperaven ser obertes, un dia qualsevol, per poder tornar a ser publicades. Al 2018 vaig rebre una cridada de Jesús per tal de plantejarme una col·laboració juntament amb Pau Martín, filòloga catalana, i Ramón Espinosa, artista faller, per fer una xarrada sobre el lèxic professional dels artistes 14

D I C C I O N A R I FA L L E R

fallers, dins del “Seminari de Falles i Cultura”, organitzada per l’ADEF al novembre de 2017. En aquest col·loqui filòleg i faller, parlàvem de l’origen de les paraules que envoltaven a l’artista faller (les ferramentes i materials, les parts de la falla, les formes de construir-la —noves i antigues— com fer un ninot, les formes de pintar i plantar, etc.) amb l’experiència de Ramón. Aquest fet em feu aumentar, considerablement, el vocabulari relacionat amb l’artista faller doncs coneguí paraules, com ‘xamberga’, ‘gatera’ o expresions com ‘a la cadireta’, les quals desconeixia. L’èxit de la xarrada que es celebrà a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV fou tal que ens cridaren per repetir-la a Dénia, al gener, i a l’Exposició del Ninot (el lloc més ideal), al febrer de 2018, sota el nom “El lèxic professional dels artistes fallers”. I jo content i pagat. Però encara hi havia més. Una nova edició, gràcies a la meua falla Arxiduc Carles - Músic Gomis, per poder publicar, de forma més extensa i actualitzada, una segona (o tercera, vull pensar que és una tercera) edició del diccionari faller, ampliada, actualitzada als nous temps, a les noves formes de fer falla, amb moltes més definicions i, espere que així siga, amb una correcta ortografia. Encara així, l’obra no ha perdut la seua essència, el seu objectiu: ser un diccionari que englobe el major número de paraules que es relacionen amb les Falles, amb la seua vessant cultural i festiva, per tal de donar a conèixer el nostre vocabulari. Tal volta algú decidisca fer la traducció al castellà i a l’anglés per fer del diccionari una obra més internacional. Així, pot ser, arribaria a més gent, però perdria part de la seua ànima: el valencià, la llengua de les Falles. Aquest és un treball d’un filòleg, d’un faller que somniava en posar el seu gra de sorra a la festa. Crec que ho va aconseguir. I jo content i pagat.

D I C C I O N A R I FA L L E R

Beatriz Verdaguer Crespo Beatriz Verdeguer Crespo Mestra d’educació infantil, primària i educació especial Falla Arxiduc Carles – Músic Gomis

Pedagogia Fallera

Les Falles com recurs didàctic i d’aprenentatge dins de l’àmbit educatiu

La festa de les Falles, tal com la coneixem hui dia, és el fruit de la unió de les diverses pràctiques i costums festiu - culturals dutes a terme pels valencians a principis del segle XVIII, les quals, a la fi del segle XIX, van acabar de consolidar-se. Gràcies a la introducció de nombrosos canvis i progressions dins dels diferents àmbits que conformen la festa josefina, amb el pas dels anys, les Falles no han deixat de créixer i, indubtablement, s‘han convertit en una de les festes valencianes per excel·lència. La música, la gastronomia, la indumentària tradicional, els monuments, la pólvora… són alguns dels elements que caracteritzen la nostra festivitat i que formen part del component identitari atorgat a la nostra ciutat, arribant a convertir-se en tot un símbol d’interés social, cultural i global. La celebració de les Falles ens endinsa en el coneixement de la història de la ciutat de València, ens permet gaudir dels costums de la nostra terra, preserva, normalitza i divulga la nostra llengua autòctona i vehicular, la qual està cada vegada més internacionalitzada i, a més, aporta riquesa lèxica digna de ser generalitzada. Partint d’aquesta última premissa, es considera rellevant el fet que aquesta terminologia, amb la finalitat d’afermar-la i assimilar-la, siga ensenyada des d’edats ben primerenques, ja siga des de les pròpies llars com des dels centres educatius. No obstant això, sabem com treballar el vessant lèxic de la festa de les Falles des del marc educatiu? D‘una banda, cal esmentar que dins de l‘àmbit educatiu podem trobar diferents nivells d’ensenyament, però en aquesta ocasió focalitzarem la nostra atenció en els nivells d‘Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria. Com bé és sabut, cada vegada que se supera un nivell educatiu, els continguts a afanyar s‘amplien i es tracten amb major anàlisi i profunditat, pretenent aconseguir així un aprenentatge significatiu. D’altra banda i, abordant la temàtica que ens confereix, cal destacar que l‘alumnat, generalment, arriba a les aules amb una sèrie de coneixements previs donats de l’experiència i vivencialitat pròxima. Quan treballem, en aquest cas, les Falles a les aules, els nostres alumnes no parteixen de zero, perquè des dels seus àmbits més pròxims, familiars i/o socials, ja s’ha construït un bagatge lèxic – cultural que ens facilita el procés d’ensenyament – aprenentatge. 16

D I C C I O N A R I FA L L E R

Atés el nivell educatiu en el qual ens trobem exercint docència, emprarem diferents metodologies sobre com treballar i ensenyar els diversos àmbits fallers en general, així com també el vocabulari popular en particular. Vocabulari faller en educació En relació a l’evolució de les Falles al llarg de les dècades, trobem vocabulari rellevant i genèric a treballar: parot, ninot, ninot indultat, falla, cadafal, casal o cau faller, estendard o llibret. Per a iniciar el vocabulari i la terminologia referent a l‘ofici, a les aules d‘educació s’aborden conceptes com ara: artista faller, taller faller o Imatge d’un “parot”. cartó pedra. Quant als rituals que realitzen les Fotografia de lostinvalencia.com comissions falleres cada 14, 15 i 19 de març, tindrem en compte dos conceptes clarament diferenciats: plantà i cremà. Des del dia 1 de març fins al 19 de març, a la ciutat de València i municipis de la província, podem contemplar nombrosos materials i exhibicions pirotècniques, de les quals aprendrem el següent vocabulari: mascletà, despertà, petards, masclet, traca, tro d’avís, trons de bac, castell de focs d’artifici i Nit del foc. Quant als continguts relatius a les tradicions i costums, és essencial que l’alumnat conega el vocabulari bàsic referent a: indumentària (indumentària femenina, masculina —torrentí, saragüell o de faller— complements d’indumentària femenina i masculina, espolí i altres comeplements com el pentinat de fallera); gastronomia (paella, xocolatà, bunyols o arròs en fesols i naps), música (banda de música, xaranga, cercavila, dolçaina i tabalet); museus (museu de l’artista faller o exposició del ninot). Així mateix, durant les diferents etapes educatives, treballarem el següent vocabulari relacionat amb les personalitats de les Falles: falleres i fallers, fallera major i fallera major infantil, cort d’honor, president/a i president/a infantil i Junta Central/Local Fallera. Finalment, treballarem amb l’alumnat el lèxic corresponent als actes fallers: crida, ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats o l’apuntà. Com ensenyem aquest vocabulari en les diferents aules educatives? Quan programem en l’etapa d‘Educació Infantil (3 – 6 anys) i Educació Primària (6 – 12 anys), apostem per una metodologia participativa, col·laborativa i, sobretot, vivencial i experimental, atorgant als més xicotets l‘oportunitat que siguen ells mateixos els protagonistes del seu aprenentatge. Cal emfatitzar en el fet que estem davant una 17

D I C C I O N A R I FA L L E R

temàtica multifuncional i transversal com ho són ara les Falles, ja que amb ella abordem a l’aula totes les competències clau i oferim mètodes alternatius als convencionals. Tant en el segon cicle d‘educació infantil com posteriorment en l’educació primària, seguirem les indicacions de la unitat didàctica de l’aula programada per a la setmana fallera. Durant la consecució d‘aquesta, les activitats previstes abordaren el vocabulari anteriorment vist. Cal esmentar que, abans de donar principi qualsevol tipus d’intervenció educativa, com a docents, hem de conéixer quina és la base de la qual partim amb el nostre alumnat, ja que molts d’ells, fallers o no, ja disposen d’un coneixement lèxic aprés de manera vivencial i experimental des del seu entorn. Per a això, sempre és recomanable començar amb una assemblea grupal en la qual s’intercanvien coneixements, sabers, experiències i tot tipus de dubtes i qüestions. Al seu torn, també ens servirà per a conéixer en quin punt o grau inicial de competència particular posseeix cadascun d’ells. Aquesta estratègia metodològica sempre té bon acolliment ja que, per a l‘alumnat, independentment de l‘etapa educativa en la qual es troben, és un moment de socialització, expressió, alliberament i desconnexió, permetent-li activar-se cognitivament i agafar força per a afrontar la jornada lectiva i les sessions programades. Després de la posada en comú de la informació referent a la festa fallera, les aportacions del nostre alumnat poden veure‘s reflectides, afermades i sustentades sota la proposta didàctica del visionat, recurs que permet obtindre informació i coneixements, així com garantir la funcionalitat dels aprenentatges mitjançant la construcció de conceptes i actituds. Estem davant una activitat que introdueix els continguts a treballar. En el cas d‘Educació Infantil, cal seleccionar aquell lèxic amb major domini previ i amb el qual poder iniciar el treball d‘allò més simple pel cap alt complex. Majoritàriament, els vocables que l‘alumnat sol adquirir abans o que, per haver estat en contacte previ amb l‘àmbit faller, ja coneix, són els termes referits a ‘falla’, ‘faller i fallera’, ‘petard’, ‘masclet’, ‘vestit de faller i fallera’, ‘pintes’, ‘ofrena’, ’mascletà’, ‘president’, principalment. Es tracta del vocabulari bàsic que empren en els seus primers inicis i preses de contacte amb la festa fallera, no obstant això, és curiós que molts, per a referir-se a termes com ‘xocolatà’, ‘cremà’ o ‘plantà’ ho fan de manera oracional, mostrant especial dificultat a l’hora de cridar a l’esdeveniment o element pel seu nom (per exemple: “Quan es berena el xocolate?”, “Quan cremen/posen les Falles?”). Des d’infantil, tractarem de sintetitzar i atorgar la paraula amb propietat amb la condició que aquesta puga ser generalitzada.

D I C C I O N A R I FA L L E R

A continuació, es proposen diversos mètodes de treball i activitats a plantejar dins de les aules amb la condició de tractar el vocabulari faller: realització del nostre estendard identificatiu de l’aula, petards amb cartó i paper de seda; creació de la nostra pròpia mascletà amb botelles de plàstic i arròs (activitat interdisciplinària amb el/la docent de música); elaboració del propi ninot i exposar-lo en el corredor com si de l‘Exposició del Ninot es tractara; activitats de motricitat fina com repassar les lletres o puntejar-les amb punxó; relacionar cada paraula amb el seu instrument musical o envoltar l’instrument en qüestió; dissenyar la seua pròpia vestimenta fallera, treballant per mitjà de recortables o amb la pissarra digital interactiva; activitats matemàtiques manipulatives a través del comptatge amb i conceptes lògic – matemàtics amb làmines d‘associar, retallar i pegar el nombre de petards amb el seu número; classificació de petards per número – grandària; entre altres activitats programades. No obstant això, a nivell de centre, es poden dur a terme diferents actes fallers, com ara la plantà i la cremà, visita a l‘Exposició del Ninot (excursió programada al Museu de les Arts i les Ciències de València), la xocolatà, cercavila per les instal·lacions educatives, acudir al centre amb indumentària i pentinat tradicional (bruses i mocadors fallers, trossa i rodets…). Amb tot això, treballarem i reforçarem les destreses lectoescriptores, de consciència fonològica, d’expressions artístiques, habilitats matemàtiques, habilitats comunicatives i dialògiques, habilitats socials i ús i maneig de les noves tecnologies. En el cas d‘Educació Primària, se segueix la mateixa línia de treball, ampliant cada vegada més el vocabulari. Així mateix, entrem dins d’una etapa en la qual molts xiquets i xiquetes, sobretot aquells pertanyents a comissions falleres, són presidents o presidentes infantils i falleres majors infantils, per la qual cosa s’endinsen encara més en el vocabulari faller, podent-lo extrapolar al seu procés d‘aprenentatge a les aules. Els/les docents reforcen el vocabulari ja adquirit en cursos escolars anteriors amb la condició de consolidar-los significativament i introdueixen noves terminologies amb major complexitat. En aquesta etapa, l‘interés i la curiositat s’aviva per moments, per la qual cosa l’adquisició de nous coneixements lèxics referits al món de les Falles no sol resultar-los tan dificultosa. En Educació Primària, podem seguir amb la realització d‘activitats com les anteriorment descrites, sempre ampliant i adaptant el grau de dificultat. En aquest cas, continuarem amb la intervenció interdisciplinària, així com realitzarem dinàmiques d’ampliació i adaptació, les quals vindran subjectes sota la premissa de les noves tecnologies i recursos manipulatius, ja que estem davant dues eines d’alt interés motivacional per a l’alumnat mitjançant les quals poder cobrir aquelles necessitats educatives que puguen presentar el nostre xiquets i xiquetes i aconseguir l‘aprenentatge significatiu i funcional que es precisa. 19

D I C C I O N A R I FA L L E R

Canviant totalment de terç, ens endinsem en l‘etapa d‘Educació Secundària Obligatòria, etapa en la qual el vocabulari faller queda interioritzat íntegrament; no obstant això, durant la posada en pràctica de la programació d’aula i les seues activitats curriculars, es repassaran totes i cadascuna d’elles. En la present etapa educativa, els/les docents volem conéixer què implica i signifiquen les Falles per al nostre alumnat, per això, l’assemblea grupal és essencial en aquesta mena d‘intervencions, ja que podrem realitzar una comparativa i contrast de l‘abans i el després de les Falles per a ells, com viuen ara la festa fallera o què és el que més els motiva i les crida l’atenció i el que menys, les seues experiències falleres, etc. Així mateix, les activitats a plantejar amb ells van des del comunicatiu i social, fins al més manipulatiu, perquè podem elaborar un vertader parot en tecnologia, donar vida a un ninot particular de cadascun i explicar el seu origen i fonamentació, conformar una banda de música que toc l‘himne regional, elaborar un decàleg de la bona praxi fallera, entre altres. En totes les etapes educatives, es veurà atesa la diversitat existent a les nostres aules, perquè podem treballar la temàtica de les Falles, així com el seu vocabulari més rellevant d’una manera lúdica, visual, manipulativa i adaptativa a les necessitats que se’ns presenten a l’aula. Les Falles són cada vegada més una festa accessible per a tots i totes, independentment de les seues particularitats, per la qual cosa, hui dia, les nostres programacions didàctiques preveuen l’atenció a la diversitat amb dinàmiques i activitats enriquidores del procés d’ensenyament – aprenentatge de tots i totes. La plataforma digital, ARASAAC, s‘encarrega de posar a la disposició de tothom, multitud de recursos gràfics i materials adaptats que faciliten la comunicació i interacció de l’alumnat amb l’entorn, així com l’accessibilitat cognitiva d’aquests. En ella, trobarem materials referents al vocabulari faller, activitats i una guia social adaptada amb pictogrames relacionats amb la festa de les Falles. Així mateix, convidem a l’elaboració de guies accessibles elaborades pel propi alumnat, una guia en forma de tríptic en el qual, el contingut d‘aquest, aquest reforçat per pictogrames que sintetitzen la informació, codi Braille i codis QR que oralitzar el contingut de la guia accessible. Així doncs, garantim la plena inclusió d’aquells alumnes i alumnes les àrees cognitives dels quals i del llenguatge present qualsevol nivell o grau d‘afectació. Generalitzem i introduïm, d’aquesta manera, una alternativa metodològica i d’accés a l’aprenentatge al proveïment de tot el món per al seu ús i maneig.

D I C C I O N A R I FA L L E R

Aquesta comissió vol agrair les ajudes rebudes per a les activitats de les Falles 2022 21

D I C C I O N A R I FA L L E R

Neus Navarro i Gómez Periodista en La Vanguardia Fallera (Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer) d’Arxiduc Carles-Músic Gomis

El sinònim faller: de la falla al monument

bans que res, un aclariment: els periodistes necessiten tants sinònims quan escriuen com ganxos porten al monyo les falleres, així, per resumir. Més encara si els fan servir per a construir articles de temàtiques especialitzades, en què s’ha de traslladar una informació específica, amb un lèxic molt concret, a un públic general. Sovint es critica a la professió per no ser més curosa en l’ús d’alguns termes, però els lingüistes saben que no és el mateix un article periodístic especialitzat que un text acadèmic d’una especialitat. Els termes en els textos periodístics especialitzats se sotmeten als processos de sinonímia i de polisèmia característics del llenguatge general. Els informadors en saben de quasi-res, però han d’explicar-ho quasi-tot i en eixa dèria que els regeix cada dia divulgar des del periodisme és també una tasca quan aborden la informació al voltant de les Falles, perquè la norma val tant per a les Falles com per a la pandèmia, l’economia o l’empresa o el medi ambient. “Tradueix-ho perquè ho puga entendre la teua iaia” solen dir els caps de redacció. I per fer-los cas, com toca, és habitual que alguns especialistes i acadèmics critiquen la banalització que el periodista fa de la narració que tan tècnicament la font -un expert en virus, en finances o en volcans en erupció- li ha contat al periodista en qüestió. Facen l’exercici d’engegar la televisió i pensen si han entés tot el que els han afirmat, busquen a internet un titular, o escolten el darrer butlletí radiofònic, o el podcast més descarregat. Fins i tot, si encara en són compradors de premsa en paper, revisen la portada. La realitat es tradueix perquè tothom la puga entendre. És l’obligació de l’informador, de les poques que en té. De monument a cadafal Passa també en les Falles, i tant que passa. Un article publicat enguany per la periodista Raquel Andrés, alacantina i neta d’artista foguerer, recollia la crítica

als periodistes per usar el terme “monument faller”: “Ens han usurpat fins al nom. Ara som monument faller. La Falla, segons la RAE, és el que jo faig. En tot cas, serà la festa de les Falles, perquè la Falla és el que jo faig. Fins ací es menysté”. No li llevarem raó a l’artista faller Manuel Algarra, autor d’aquesta declaració. Però en la disculpa que em toca fer des del col·lectiu periodístic afegiré que és la cerca inesgotable de sinònims per evitar repeticions continuades la que provoca que sovint s’oblide allò que ell tan bé explica. Que una Falla, abans que res, és el cadafal que es planta al carrer. Veuen? “Cadafal”, precisament, és una paraula sovint emprada com a equivalent, això no obstant, el Diccionari normatiu valencià la defineix com a “plataforma de taulons elevada que es construeix en un lloc públic per a un acte o un espectacle solemne». No és, estrictament, una Falla, veritat? Llegint la seua definició es podria usar també com a anàloga d’”escenari”, sobretot per aquell exemplar portàtil que es treu al carrer els dies previs a Falles per desenvolupar dalt d’ell presentacions, imposicions de bunyols i diversos reconeixements. “Cadafal”, “monument”... Què és un monument? “Una obra edificada per perpetuar el record d’una persona o d’una cosa memorables”, recull l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. És la definició de Falla? S’aproxima, certament, per sort per al plumilla, que és un sinònim emprat per no repetir massa, també en aquest text, la paraula “periodista”. En eixe joc de cartes que és la construcció periodística, “monument” és una altra basa. No és un error, ni de bon tros, explicar que una Falla és una construcció que pretén fer etern un missatge que no es vol repetir. En essència, es crema allò que no es vol tornar a dir, que es repudia i que es vol ben lluny, encara que la forma valenciana de fer-ho siga en una suma de ninots que embullats harmoniosament dibuixen una obra efímera.

D I C C I O N A R I FA L L E R

Es preguntava en el plantejament d’aquest article quin és el focus quan es fa una notícia respecte a qualsevol tema de la festa fallera. Sempre el focus és la notícia, allò rellevant per als lectors. Repassant titulars de fa uns anys trobem exemples com “Les grues ixen al carrer”, «L’EMT portarà a les falleres per a recollir el ninot indultat o “Centre, París Pedrera i Baix La Mar avancen la plantà en Dénia i treuen els primers ninots». Totes tres s’entenen pel context, ho entendran vostés, lectors i lectores d’un Diccionari faller, consumidors de cultura fallera, exercitants de la saviesa popular. Però, lluny del territori valencià i de l’àmbit faller, qui entendrà que “les grues” ixen al carrer un dia 14 de març perquè sí? Quines grues? Per què?, es preguntaran...

Pocs termes parlen més de la idiosincràsia fallera com la Plantà, així, en majúscula. I Google ho sap: 6.890.000 entrades en el buscador -ara per ara, recorden que això canvia cada segon- parlen d’eixe acte que només es fa a València i província, igual que a Alacant, quan arriben els mesos de març i juny, respectivament. O al setembre, com ha obligat extraordinàriament a fer la pandèmia. La meua tasca Entenem la falla com un art efímer, la falla com a comissió o ambdues?, em pregunta també aquest Diccionari. Sense dubte, la falla és allò que es planta, però no són vostés, lectors, membres d’alguna falla? O d’alguna comissió, tal vegada? Tanmateix comissió pot anar acompanyat dels adjectius “musical”, “científica” o “artística”. Aleshores, cal diferenciar. I és tasca de l’informador explicar bé el que s’està produint al carrer. Contarli a una lectora, que no és fallera, que aquella grua que ix al carrer el dia 2 de març és una eina imprescindible perquè els artistes fallers puguen enlairar el remat dels seus treballs per competir en la secció que els ha tocat és la feina del periodista. També és feina del periodista contar-li a eixe jove, que obre el diari sense ser d’ací, de la terreta, que Nou Campanar fou una comissió, de falla, nascuda quan la bombolla immobiliària a València que despertava enveges i admiracions a parts iguals i que va ser capaç de guanyar premis amb falles milionàries que difícilment tornarem a veure plantades al carrer. És obligació de l’informador fer entendre als espectadors de tot l’Estat que veuen un España Directo qualsevol que quan València paralitza el trànsit del centre històric els dies 17 i 18 de març és perquè els fallers -els membres de la comissió d’una falla i en aquest cas, de totes- peregrinen des dels seus barris i localitats per ofrenar un ram de flors, o una cistella bonica, a la patrona de la ciutat, en un acte religiós que és, davant de tot, popular. I és tasca de gent com jo, fallera de naixement i periodista de vocació, explicar i divulgar en què consisteix aquesta festa, que va més enllà de les paraules que emprem perquè com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que és, només s’entén de veres quan es planta la Falla.

El context dóna sentit a la construcció de la peça informativa, tot i que les coses han canviat molt arran la digitalització de la premsa. La dictadura que imposa Google i els seus algorismes, la importància dels pescaclics, provoquen que ara per ara, i per a satisfacció dels puristes, la paraula «Falla» siga sovint un terme inevitable i d’ús quasi obligat en qualsevol titular. En el moment d’escriure aquest article, la cerca de la paraula “Falla” en la barra espaiadora de Google deixa un total de 1.370.000.000 resultats. “Monumento fallero”, 93.200 resultats. En Google Trends, l’eina del buscador que recull els termes d’exploració a la xarxa més populars en el passat més recent, revela que en els últims 20 anys la paraula “Falla” li guanya, de llarg, al concepte “Monumento fallero”. És només un exemple de com és d’important ajustar un concepte o l’altre quan es redacta una informació, perquè quede’s amb una idea: si posen “Falla” al titular, hi tindrà més lectors. El vocabulari ens defineix “Ninot”. “Espolí”. “Remat”. “(Tener) Toro”. Quatre paraules. La figura que forma part de la falla; el teixit de seda elaborat de forma artesanal amb flors escampades i entreteixides a manera de brodats; la corona que adorna la part superior d’una construcció fallera; la càrrega de treball que té un artista faller que dona a pensar que patirà per arribar, en ordre i forma, a la “Nit de la Plantà».

D I C C I O N A R I FA L L E R

Pepa Gómez Valle Periodista i Fallera

Assaig d’Urgència i reinvenció vocabulari faller

La vida (ens) ha canviat. La forma de comunicar-nos ha d’emmotlar-se. No podem viure eternament aliens a les normes desfasades, tampoc a les paraules. Per tant, ens disposem a fer unes propostes, obertes a la necessària ampliació per a la supervivència de terminologies falleres i, per extensió, de la pròpia festa. Detectem tres tipologies de variacions en el vocabulari: l’actualització de conceptes, la consolidació de paraules i l’aparició de nous termes. Comencem pel principi: FALLES: ja no es tracta de “la festa que té la seua setmana gran en març, caracteritzada per la plantà de monuments de cartó pedra i suro i cremà dels mateixos el dia de Sant Josep, 19 de març”. Tampoc de “l’expressió festiva constituïda a partir de les creacions d’artistes fallers, basades en la crítica, la sàtira, l’enginy i gràcia, per a comissions falleres, creades per persones que es reuneixen en casals per a l’acord i gestió interna i en compliment de la normativa vigent d’un ens superior, Junta Central Fallera en el cas de València i Juntes locals (en cas que hi haja), en cada localitat on es celebren Falles”. Tampoc ja estos són “llocs on, a més, es proposa a una dona com a màxima representant cada any”. 1. Les Falles es celebren tot l’any, malgrat pandèmies o esdeveniments propis de ciència ficció1. 2. Celelebrar no només és eixir i fer al carrer2.

Recordem que la realitat sempre supera la ficció: guerres i pandèmies pel mig. Sis onades a la història de les Falles. Per això les Falles són un revulsiu necessari per a la salut mental social a través de la capacitat crítica i l’humor.

2 La celebració virtual s’ha consolidat com a mecanisme efectiu de supervivència (reunions, esperit, ànim, germanor…).

D I C C I O N A R I FA L L E R

3. La setmana gran no cau ja necessàriament en març. Potser a juliol. O no, perdó, al setembre. O no, perdó, segons qui i on, en octubre i fins i tot desembre3. Dins del que es considere la tornada a la NORMALITAT4 . 4. Plantem. Quan es pot, plantem. Però també DESPLANTEM. Ací un nou terme a recollir en el nostre vocabulari de futur. DESPLANTAR: art de desmuntar l’art, en el millors dels casos sense trencar per a tornar, en el millors dels casos, a plantar en altre moment. 5. Mort I destrucció a la paraula ‘monument’ com a sinònim de falla5. No està científicament demostrat al cent per cent, però cada vegada que es pronuncia esta expressió en veu alta s’esborra una persona d’alguna falla6. 6. Cartó pedra, quasi que ja no. Suro, molt. I fusta. Ah! I ferro, ferro també. Ací cal introduir conceptes com ECOLÒGIC, CARBÓ ZERO, CONTAMINACIÓ per a la gestió i creació de nous materials. 7. Cremem. Quan es pot cremem, però ja no el 19 de març. I ja no només com a culminació de la setmana fallera. També hem integrat una nova expressió: INCINERACIÓ. Es a dir, quan s’ha de pegar foc a una falla o part d’ella plantada i ha resultat impossible ‘desplantar’. Normalment es fa amb NOCTURNITAT i TANCADA AL PÚBLIC. Dos expressions més que es sumen a l’expressivitat fallera: fer les coses de nit i impedint el pas a curiosos per a evitar AGLOMERACIONS en temps de pandèmia. Les ‘aglomeracions’, que han sigut essència de la festa fallera (recordem esdeveniments multitudinaris com la crida, mascletaes, castells, ofrenes, cercaviles, macrodespertà, concerts/revetles…) són entre un perill per a la salut i un pecat (mortal)7. 3 Quan mane l’Administració pertinent. No hi ha referència més clara respecte a la periodicitat. Tampoc respecte a quina és o serà l’“administració pertinent”. 4 Concepte que es reforça precedit per ANTIGA i NOVA. La NOVA NORMALITAT es refereix a una situació a la qual hem d’acostumar-nos perquè es planteja com a persistent. Encara que ‘el faller’ mitjà —sense implicacions de gènere— creu que la nova és tornar a l’antiga en tots els sentits oblidant la ciència ficció esdevinguda. 5

S’han d’utilitzar expressions com cadafal, art efímer, creació/aposta de la falla X o artista X…

I no estem per a perdre adeptes, que es tradueix en diners invertits en cadafal, activitat fallera, cultura popular, folklore valencià, pervivència de la festa…

7 Punt de partida de nous assajos igual d’urgents però llunyans a l’anàlisi de vocabulari que netament ens ocupa. Ahí deixem la llavoreta.

D I C C I O N A R I FA L L E R

8. Les creacions d’artistes fallers com a eix de la festa és bàsic com a definició. Encara que ‘artistes fallers’ és un terme cada vegada més difús: el plural està en perill d’exitinció8 i els i les artistes dedicats i dedicades a fer falles fan moltes més coses que falles i, fins i tot, es tracta d’un equip creatiu multidisciplinar i no una única persona a un taller propi i dedicat en exclusiva a este tipus d’art com a font d’ingressos9. 9. Crítica, sàtira, enginy i gràcia. Hauríem de ser fidels a estes expressions i els seus significats com a deures de futur. Es a dir, que el disseny, la temàtica, la narrativa i la reflexió a la que es convida any rere any vetlaren per les arrels de la festa allà pel segle XVIII10. 10. Comissions falleres, també conegudes i convertides necessàriament com a associacions culturals11. Actualment no només planten falles les comissions falleres al voltant del món ni només estan fetes per professionals artistes, també els membres de les falles poden ser creatius i creadors de cadafals, nitos i escenes. 11. Les persones ja no es reuneixen als casals. El món VIRTUAL s’ha imposat i permès la continuïtat de les comunicacions, reunions i decisions. I esta és una expressió que incorporem al vocabulari en combinació d’infinitat de paraules12. 12. La normativa vigent superior és una relació de punts desfasats en el temps que s’incompleixen constantment… És el nomenat REGLAMENT

8 L’exercici 2023 es presenta com a clau per a l’observació, anàlisi, presa de mesures i autocrìtica de tots els estaments de la festa. 9 Artista faller és una expressió ja romàntica d’un ofici mig desaparegut en una època que s’ha de deixar a banda el classicisme per a acceptar i ampliar a nous perfils les formes de crear, pensar, fer i executar l’art efímer que converteix, encara de forma única, els carrers en galeries d’impacte, reflexió i terratrèmol de consciències. 10

Quasi res porta el diari!

Amb l’assignatura pendent d’entendre que no només és una denominació, és una oportunitat amb la responsabiliat de convertir-se en xarxa cultural d’intercanvi d’experiències i formes, així com a transferència d’idees per a la consolidació d’un camí comú basat en el cultiu de les tradicions i l’adaptació al present amb vistes del futur. 11

12 Casal virtual, junta virtual, plantà virtual, cremà virtual, crida virtual, comissió virtual, assemblea virtual, ple virtual, cremà virtual, llibret virtual… Falles virtuals, xica!

D I C C I O N A R I FA L L E R

FALLER, actualitzat fa 20 anys. Actualment s’ha aprovat posar en marxa a la major brevetat possible13 de la mà d’un grup d’experts14. El debat i reflexió per a la creació d’un nou reglament faller de futur15 podria donar-se en una mena de CONGRÉS FALLER, encara que podria ser CONCILI i fins i tot afegir el cognom ja assimilat VIRTUAL. En qualsevol dels casos, el segle XXI demana conceptes que estaran en el futur necessàriament presents: PLURAL, DIVERSITAT, REPRESENTATIVITAT, PARITAT, IGUALTAT, PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA. Alguns d’estos termes encara no estan arrelats en els procesos fallers potser per l’abús i desprestigi de les paraules i significats de BOMBO i FEMISNIME16 . 13. I les dones ja no són les úniques persones que poden accedir a encapçalar la representativitat d’una comissió fallera17. D’ací poden nàixer expressions genèriques com REPRESENTANTS i de la mà, PRESIDÈNCIES, sense assenayalar amb el dit la condició de gènere de persones en un o altre estament o càrrec, siga gestor, simbòlic o representatiu. Les paraules ja inventades darrerament com ‘FALLERAMAJORISME’ o ‘PINTER/A’ podrien (deurien?) caure en desús.

Es desconeix també la concreció temporal que això significa.

Es desconeix també la concreció de què és expert i qui composa este grup inicial de disseny i en quines persones derivarà el privilegi de debatre i reformar les normes. 14

Posats a parlar de reglaments superiors, posem la Cosntitució Espanyola.

16 Que en essència es basa en la igualtat de persones davant qualsevol procés en la societat democràtica a la que pertanyem i, per tant, la festa. Mentre ‘el bombo’ ha sigut una fòrmula per a aconseguir l’equilibri entre minories no representades històricament (dones directament i també persones en general sense experiència en diferents matèries) a la que se l’ha donat molt de bombo fins el desgast.

De moment, així comencen a funcionar algunes comissions (exemples, al reglament de la Falla Borrull Socors de València en què ha desaparegut l’expressió Fallera Major; i a les falles Plaça de la Regió de Catarroja, Barri d’Onda de Borriana o La Marina de Port de Sagunt, que ja compten amb homes com a represenants).

D I C C I O N A R I FA L L E R

Com a afegit, per a la continuació de l’estudi d’expressions útils que incorporar, redefinir o crear, deixem algunes preguntes obertes: - Què és una falla tradicional? Sent fidels a la tradició, a les arrels, haurien de ser estoretes, de fusta, cadafals amb ninots crítics amb el barri i el polític només? - Què és innovació i experimentació? Estes expressions diferencien tipus de falles o les falles i la seua evolució s’han basat necessàriament en innovar i experimentar amb tècniques, materials, formes, colors, pintures, narratives…? - Els ninots que es porten a l’exposició són ninots? O escenes? O en el cas d’infantils en molts casos maquetes de falles que podrien haver sigut grans? - Els premis deurien redefinir-se com a expressió responent a preguntes com per què els fem, a què responen i en què deriven? Premi deuria ser paraula de futur o de passat? El premi seria aconseguir mantindre la festa entre tots i totes (comissions, adminisstracions i sectors econòmics i productius de la festa)? - Si aconseguim viure més la festa de dia i canviar majoritariament les revetles de nit a les vesprades, admitirien ‘tardeig’ com a expressió provinent del castellà? - Supervivència, paciència, diàleg, presupost i subvencions, podrien ser les paraules més nomenades? - Si tenim TOC DE QUEDA —expressió que no hem rescatat en el llistat anterior perquè ens dona mal rotllo nomenar-la—, hauríem d’esborrar de la sabiduria popular fallera l’expressió ‘una cassalleta i mo n’anem’?

j am o v D I C C I O N A R I FA L L E R

diccionari faller

D I C C I O N A R I FA L L E R

ACABAT [akabát] m. Forma i/o manera de referir-se al finalitzat d’un ninot o peça de falla quan l’artista el A CADIRETA [a kaðiɾéta] dona per enllestit. Es diu de la loc. adv. a cadiretes. Que peça sense defecte en la seua s’alça (una falla, amb remat artesania, pintura o allisat. inclòs) amb la incorporació de cavallets davall de l’estructura ja consolidada, de manera que ACOMIADAMENT [akomiaðamént] es pujar el conjunt i després m. ESDV. Cerimònia que es s’insereix un nou cavallet. Excelebra per despedir l’any de plicació: els cavallets són una regnat de les falleres majors estructura sòlida de quatre poi presidents d’una comissió o tes com la de les cadires tralocalitat i rendir homenatge pel dicionals; per això, s’haurà fet càrrec que han tingut. una equiparació entre el cavallet i la cadira. ACUCHILLAR

v. [cast.] Travar un cavallet. AL TOMBE [al tómbe] Explicació: segons l’accepcol·l. al tomb. loc. adv. Que ció d’allisar una superfície de s’alça (una estructura d’una fafusta, també es podria haver lla, amb el remat inclòs) sense ampliat el significat fins a eml’ajuda de grues. Explicació: a prar-se també amb el sentit de partir de tombar, ‘gitar, girar’, donar-li estabilitat a la peça de es forma esta locució que pafusta. Proposta: ribotejar. reix indicar les dificultats que suposa alçar una estructura ADREÇ [aðɾés] sense una màquina dedicada m. IND. Conjunt de joies consa alçar coses pesades. tituït per arracades, fermall, agulles i forquilles laterals. Es pot mostrar en caixa o en estoig.

D I C C I O N A R I FA L L E R

AFILADORA DE PINZELLS [afilaðóɾ ALBÀ [albáða] de pinzéʎs] 1. f. col·l. albada. MÚS. Comf. Aparell inexistent que serposició melòdica que es veix per a fer broma als aprecanta per elogiar, per la manents de l’ofici. Explicació: no tinada, la persona i bellesa existeix un instrument per a d’una jove. Aquesta està esafilar pinzells. cria en versos. 2. f. ESDV. nit d’albades. Quan un grup AGULLA [aɣúʎa] de gent, acompanyats per f. IND. agulles. Element cilinun dolçainer, un tabaler i dric, de mesura variada i d’amversador i cantaor-s, van de plaria reduïida, que serveix per comissió en comissió cana aguantar el monyo i de guia tant-li una albà a la/les falleper a fer-lo. Està composta per ra/es major/s. dues peces: l’espasa, la part punxant, i el canó, la part buida ALABASTRE [alabástɾe] on es clava el primer element. m. Pasta per a fer motles. ExA l’altre extrem de l’agulla troplicació: l’alabastre és un tipus bem dos aplics amb forma de de guix que s’utilitza generalbotó i ornamentats, per impement per a fer escultura i dedir que l’altre extrem se’n isca i coració. embellir el conjunt. ANDAMIO AGRUPACIÓ [aɣɾupasió] m. [cast.] Estructura metàl·lica f. Entitat cultural i fallera que que facilita la plantada de la faagrupa a diverses comisions lla i que s’utilitzava pròpiament falleres que estan situades en als anys 60. Explicació: es un barri de la ciutat. El seu obtracta d’una estructura anàloga jectiu és defensar i aconseguir a la que s’utilitza encara hui en uns interessos que beneficien les construccions. Proposta: a tot el conjunt de comissions bastida. que hi son particips.

D I C C I O N A R I FA L L E R

ARMAT [aɾmát] APARADOR [apaɾaðóɾ] m. Reforç interior d’una figum. Dénia. Lloc on s’exposen ra o remat. Explicació: prové les fotografies dels represende l’adjectiu armat -ada, que tants d’una comissió una setsignifica ‘proveït d’armes’, de mana abans de que es realitze la qual cosa es pot interpretar la presentació. metafòricament ‘proveït d’una APOTEOSI [apoteɔ́zi] estructura interior forta’. f. Acte final de l’apropòsit en el que ix a l’escenari la fallera ARMAZÓN m. [cast.] Estructura interior del major i és presentada com a remat o esquelet d’una figura. tal. Explicació: és una estructura de fusteria que compon la falla. APROPÒSIT [apɾopɔ́zit] Proposta: carcassa. m. Text teatral, valencià, que

s’escriu expressament per representar-se a la presentació ARTISTA FALLER / FALLERA [aɾtísta faʎéɾ / faʎéɾa] de la fallera major. m. i f. Artesà/ana contractat/ ada per la comissió fallera per APUNTÀ [apuntá] construïr una falla. Ell/a és qui f. col·l. apuntada. ESDV. Acte firma la realització de la falla i on noves persones, alienes a està especialitzat en una part la falla, volen inscriure’s-hi per de la construcció (disseny formar part. És, també, l’inici d’esbós, pintura, estrctura, mod’un nou curs faller. delatge, etcètera). Forma part d’un Gremi. ARGILA [aɾʤíla] f. Material que té forma de terra que serveix per a modelar. El mot deriva del llatí ARGILLA.

D I C C I O N A R I FA L L E R

ATIBAR [atibáɾ] AVELLANAT [aveʎanát] v. Posar contrapunts per tal m. [cast.] Rebaix fet en una de poder clavar un altre clau. fusta perquè el caragol quede Aguantar un tros de ferro amb enrasat a la superfície exterior. la mà i donar-li suport en una Explicació: tal vegada el cap peça de fusta. Explicació: es del caragol quede com la corfa pot vincular al significat de tidura de l’avellana. bar, ‘estretir, apretar’, de manera que es done estabilitat AZUELA per a clavar claus. f. [cast.] Aixada que serveix per a pastar fang. Explicació: ASSEMBLEA [asembléa] s’empra una aixada menuda f. Conjunt de delegats fallers, per tal de remenejar el fang presidents i/o membres de faque s’utilitza per a fer escultulla que es reunixen mensual o res. Proposta. aixa. setmanalment amb la finalitat de debatir sobre la festa fallera i tractar temes amb l’objectiu de millorar-la o informar de qualsevol acte.

D I C C I O N A R I FA L L E R

Artistes fallers ERNESTO CIMAS RIBERA Quatre falles plantades, cinc anys junts des d’aquell meravellós 2017. A les Falles de setembre ens va tornar a portar al més alt. Ernesto Cimas, nascut a Xàtiva, ve d’una família amb gran vocació per l’ofici d’artista faller. En el taller del seu germà va ser on, poc a poc, va anar creixent fins a aplegar a plantar la seua primera falla en solitari. Huit anys després d’aquest fet, i sent el cinqué (o sisé, segons es mire) a la nostra demarcació, tornem a confiar en ell i el seu equip.

VICENTE GOMAR VIDAL Un nou any. No direm el número perquè diuen que dona mala sort, però farem la suma. Ja són 12 + 1 les falles que plantarà al nostre barri Safranar, a Patraix. Catorze anys treballant conjuntament i gaudint de les falles de Vicente Gomar. Una relació que ja traspassa l’àmbit professional entre artista i comissió. Un binomi fructífer, tant artístic com personal on hem pogut assolir primers premis i pòdiums tant de falla infantil com d’enginy i gràcia. Lluny queda aquell 1994 on va plantar la seua primera falla infantil per a la seua comissió: la Falla El Castell de la Pobla Llarga. 34

D I C C I O N A R I FA L L E R

BAIX [bájʃ] m. baixos Part situada als peus de la falla on es col·loquen i distribuixen les diferents escenes i ninots. BALL AL CARRER [b ʎ al kar ɾ] m. loc. nom. ESDV. balls al carrer. Acte organitzat a la pla a de la Verge, per la Delegaci de Cultura de JCF, on els diferents grups de danses de les comissions falleres actuen davant del p blic ballant danses tradicionals valencianes. BAN FALLER [bán faʎéɾ] m. Dénia. Escrit realitzat per la comissió fallera que anuncia l’arribada de les Falles en nom d’ella i de tots els integrants. Sin. Crida, pregó. BANDA 1 [bánda] f. IND. Tros llarg de tela, amb certa amplaria i decoració, que porten les falleres de la comissió. Aquesta diferència a una fallera major d’una cort:

la senyera d’Espanya és per a la fallera major i la senyera de València per a la cort. BANDA 2 [bánda] f. MÚS. Grup de músics, més nombrós que una xaranga, amb més instruments de vent i percussió, que acompanyen a les comissions falleres i amenitzen els dies de festa. BANDERÍ [bandeɾí] m. Peça de tela on apareix bordat el guardó que ha aconseguit la comissió després de la valoració d’un jurat. També es troba l’entitat que el patrocina així com l’exercici i la categoria en el que s’ha donat. Sin. palet. BARBOTINA [baɾbotína] f. Fang líquid que serveix per a apegar o decorar els motles. Explicació: ve del castellà barbotina, el qual prové del francés barbotine. BARRACA [baráka] f. Construcció amb parets i sol de terra amb un sostre cobert de canyes típica de l’horta valenciana. 35

D I C C I O N A R I FA L L E R

BARRINA [barína] f. Peça per a perforar la fusta. Explicació: del llatí VERUINA, ‘dardell’, que per influència de l’àrab derivà a barrina.

cava, col·locada en una escala i aquesta és llançada a una barra de ferro que està al costat del suro. Diuen que si la botella es trenca al primer intent, la comissió rebrà el primer premi, sinò rebrà el premi segons quan s’hatja trencat la botella.

BARROC [barɔ́k] adj. Estil de construcció d’una falla. Es caracteritza per tindre gran quantitat de decoració i BENGALA DE MÀ [beŋgála de má] ninots, amb una pintura plena f. PIRO. Barra estreta i fina, de detalls i amb certs elements coberta d’una barreja de comcaracterístics de la València post químics que al prendre foc del segle xvii-xviii. desprén una llum intensa.

BASE [báze] BERBIQUÍ m. Part on descansa el cos m. [cast.] Eina manual per a fer central de la falla. També és la forats (com un destornillador). part on els ninots es sostenen En valencià s’anomena filasobre un caixó. Sin. Cadafal1. berquí. BASTÓ [bastó] BLUSÓ [bluzó] m. Vara de fusta que simbolitm. col·l. brusa. IND. Prenda za el comandament i identifica fallera, pereguda a una brusa al president de la comissió. llarga i folgada, sense coll de camisa i amb quatre botons BATEIG [batéʧ] fins el pit. S’utilitza durant tot el m. Sagunt. ESDV. Tradició període de Falles i quan no en que celebren un dia on la cosón, en actes on no es sol acumissió acudeix al taller de l’ardir vestit de faller/a. El prototip tista faller per conèixer la falla, es de color negre, però es poveure el seu avançament i les den trobar en diferents colors falleres majors i presidents el i a ratlles. En algunes poblabategen amb una botella de cions, depenent del color, pot 36

D I C C I O N A R I FA L L E R

servir per diferenciar-se de la BRAGA [bɾáɣa] resta de comissions. Explicaf. Tela o peça de tela que enció: aquesta paraula ha sorgit ganxes la grua amb la linga per del canvi de la erra del mot poder transportar en l’aire una ‘brusa’ per la ela, apareguent peça des del terra fins la seua la paraula ‘blusó’, canviant la posició. ‘a’ per la ‘o’. Llavors, entre el món faller és més comú escol- BRIAL [bɾiál] tar més la segona que la prim. IND. Peça de vestir fememera. nina, amb forma de faldilla, BOMBETA [bombéta] que es col·locava baix la falda f. PIRO. Coet infantil, amb fordel tratge de la qual es tenia ma de sac i amb poca pólvora en conter la mida per no fer-la en el seu interior, que al llançarmés llarga. Sin. Sinagües. la contra el terra explota. BROCATELL [bɾokatéʎ] BORLA [bóɾla] m. IND. Teixit de seda o ras, f. IND. Conjunt de fils que forconfeccionat amb dos trames men una bola. Adorna i penja de colors, un el del fons i l’altre de la banda de la fallera major el del dibuix. La trama del fil és i la cort d’honor, l’estandard i el de cotó o lli per donar rigidesa. palet. En el trage de cucaratxa penja del faixí. BROTXA [bɾóʧa] f. Pinzells grossos que en faBORRATXO [boráʧo] lles s’utilitzen per a pintar o m. vulg. PIRO. Coet amb forpreparar. Explicació: prové del ma de cilindre, amb una mefrancés broche, ‘instrument txa a un extrem i un tronador punxegut’. a l’altre que quan s’encén es mou de costat a costat de fro- BUNYOL [buɲɔ́l] ma ininterrompuda. Sin. Coet 1. m. GAST. Massa de farina borratxo. i aigua fregida, de forma circular i esponjosa. Sol fer-se de carabassa o farina de blat, 37

D I C C I O N A R I FA L L E R

a més, pot estar cobert o no També es fan entrega de bunde sucre, xocolate o crema. yols col·lectius, amb la finalitat En temporada de Falles és un de reconèixer la tasca de les aliment habitual. 2. m. Recomcomissions: Bunyol d’argent pensa que entrega JLF i JCF (als deu anys); bunyol d’or (als en reconeixement dels anys en vint anys); bunyol d’or amb fuactiu que porta cada faller/a lles de llorer (als trenta anys); com a membre d’una comisi per últim el bunyol d’or amb sió. Aquest pot ser: de coure fulles de llorer i brillants (als (dos exercicis); d’argent (set quaranta cinc anys). Depenent exercicis o cinc exercicis on dels anys que porte censat el/ s’ha tingut càrrec durant quala faller/a, se li fa entrega d’un tre d’ells); d’or (deu exercicis o un altre. o huit exercicis on s’ha tingut càrrec durant huit d’ells); d’or BURRET [burét] amb fulles de llorer (vint exerm. “Suport en forma d’escacicis o setze exercicis on s’ha la de tisora amb un travesser tingut càrrec durant deu d’ells); horitzontal a mitja alçària on es d’or amb fulles de llorer i diacol·loca una pissarra o una tela mants (trenta exercicis o vintque es vol pintar”. Sin. Cavai-cinc exercicis on s’ha tingut llet. càrrec durant quinze d’ells).

D I C C I O N A R I FA L L E R

Grup de Danses l’Alqueria

l grup de danses l’Alqueria està format per un gran grup de falleres i fallers de qualsevol edat, representant a la falla i promocionant-la amb els balls populars de la nostra terra. La pandèmia va provocar la cancel·lació dels assajos i de qualsevol activitat. Fins que a l’octubre, decidides i decidits, tal com anava recuperant-se la normalitat i els casals anaven obrint, aquest grup va tornar a assajar al casal. Ja des del maig de l’any passat, poc a poc, i respectat les mesures sanitèries, el grup de balls començava a assajar balls tan característics de la dansà valenciana. Fins arribar al punt que a la presentació del passat gener, el grup tornà a pujar-se dalt d’un escenari per deleitar al públic amb balls regionals obrint l’acte major. Encara que estiga essent difícil ballar totes i tots junts, no cal oblidar les seues passades actuacions, doncs aquestes han omplit i amenitzat actes de la comissió com les exaltacions de les falleres majors o la nostra setmana fallera. Al mateix temps, han portat la dansa i el ball fins altres poblacions com Pedralba, Almàssera o festivitats de diverses comissions falleres i, per descomptat, als Balls al Carrer, organitzat per la Delegació de Cultura de JCF, on van actuar el passat 13 de febrer a la plaça de la Verge. Tampoc hem d’oblidar el Festival de Balls al Carrer que organitza la nostra comissió al carrer Músic Gomis i que, esperem, torne prompte per gaudir, juntament amb elles i ells, d’aquesta tradició. Aquestes línies les aprofitem, a més, per convidar els lectors a formar part del grup, on assagen passant una estona divertida i agradable, aprenent noves danses i perfeccionant tècniques apreses. No importa l’edat, el que importa és que t’agraden les tradicions i les danses valencianes, doncs en tenim grup infantil i major. Llarga vida al grup de danses l’Alqueria! 39

D I C C I O N A R I FA L L E R

Bunyols i Recompenses Majors Falla 21/22 25 ANYS

Vicente Blasco Hervás

Marta Hervás Sanz

Miguel Ángel González Soria

María Homedes Soler

Alfredo Pérez Barrachina

10 ANYS

Amundarain Castellano, Ainara Amundarain Castellano, Inés Capilla Fernández, Mª Dolores Cavero García, Noelia Cremades Rochina, Pilar Gallardo García, Paula García García, Ana Isabel García Jiménez, Agustín Hernández Carmona, Ramón

Lopesino Feito, Mª Carmen Marchuet Montes, Sandra Monfort Ponce, Silvia Perpiñá Pascual, Ana Ramón Navarro, Fco. Javier Tormo Gómez, Juan Luis Torralba Pérez, Domingo Valiente Fernández, Daniel 40

D I C C I O N A R I FA L L E R

Bunyols i Recompenses Majors JCF 21/22 BRILLANTS

Clara María Abad Sánchez

Óscar Ballester Rubio

Rafael Fernández González

Dolores Pérez Rodríguez

Jorge Silvestre Burgal

Leonor Verdeguer Pérez

COURE

Jiménez Ponce, Jairo Lisarde Sepúlveda, Guillem Martínez Matogo, Enrique Ortiz Ruiz, Lucía Rey Pérez, Andrea Urtasun Gil, Héctor

Aparicio Sanz, Verónica Berges Galarza, Antonio E. Blasco Frias, Aimar Diana Domingo, Aitana Freire Berenguer, Ángela Huerta Amores, Laura 41

D I C C I O N A R I FA L L E R

Bunyols i Recompenses Majors JCF 21/22 ARGENT

Arroyo Ruiz, Cintia Castilla Aguilera, Elena Coné Chilet, Eliseo José Gresa Peiró, Teresa Gresa Peiró, David

Llorens Micó, Héctor Mora Del Burgo, Claudia Navalón González, Eva Rico Piqueras, Raquel Simó Caballero, Rafael

Amundarain Castellano, Inés Capilla Fernández, Mª Dolores Cavero García, Noelia Cremades Rochina, Pilar García García, Ana Isabel García Jiménez, Agustín Hernández Carmona, Ramón Lopesino Feito, Mª Carmen

Perpiñá Pascual, Ana Ramón Navarro, Fco. Javier Rolando Estruch, Ainhoa Sahuquillo Orozco, José Luis Tormo Gómez, Juan Luis Torralba Pérez, Domingo Valiente Fernández, Daniel Vidallach Bayón, Iñaki

FULLES

Sabater Gómez, Laura Salazar San-Lucas, Héctor Silvestre Burgal, Beatriz Terrada Rubio, Alba Valls González, Lorena

Bartolomé Navarro, José Ferrer Jordán, Olga Grao García, María Hervás Lladró, Mª Dolores Muñoz Arévalo, Estrella 42

D I C C I O N A R I FA L L E R

Bunyols i Recompenses Infantils Falla 21/22 10 ANYS

Cristina Díaz Martínez

Vega Frías Cózar

Raúl Herández Perpiñá

Samuel Llago Barbens

Lucas Martínez Martínez

Patricia Pinel Navalón

Marta Ramón García

Javier Torrecillas Ventura

Mateo Gresa Solé

Aitana Mauri Villegas

Laia Paricio Bau

XICALLA

Emma Chust Campos

D I C C I O N A R I FA L L E R

Bunyols i Recompenses Infantils JCF 21/22 COURE

Mauri Villegas, Aitana Paricio Cosin, Laia Pérez Sanz, Triana Peris Monfort, Cayetana Sánchez Martínez, Nereida

Albert García, Edurne Ariza Lara, Elia Castañer Aranda, Pau Chust Campos, Emma Gresa Solé, Mateo Martínez Bondarenko, Valeria ARGENT

Calabuig Pérez, Pablo Galdón Martínez, Ian García Guzmán, Nora López Sales, Martín Masso Llago, Sofía Miravet Llavador, Juan

Miravet Llavador, Martín Sahuquillo Cubas, Pau Salazar Gallego, Alejandro Samblancat Febrer, Carolina Sarmiento Casas, Naiara Urtasun Gil, Arancha

Díaz Martínez, Cristina Frías Cózar, Vega Hernández Perpiñá, Raúl Llago Barbens, Samuel Martínez Martínez, Lucas

Palomar Urda, Diana Pinel Navalón, Patricia Ramón García, Marta Torrecillas Ventura, Javier

D I C C I O N A R I FA L L E R

guen de CHALARE, ‘baixar’ en llatí, que s’utilitzava especialment per a referir a la penetració de líquids. Proposta: potser seria més encertat calafat, que s’utilitzava per a fer grans talls en fusteria, sobretot en per a la nàutica.

CABIRÓ [kabiɾó] m. Llistó de fusta de 2,5 cm x 5 cm. Explicació: del llatí CAPREONE ‘biga de teulada’.

CADAFAL [kaðafál] CALÇA 1. m. Plataforma de fusta, com f. IND. calces. Peça de vestir, un caixó, on es col·loquen els normalment doble, que cobreix ninots i amb un nivell d’altudels peus fins els genolls. Pot ra apropiat perquè les figures estar feta de diferents matepuguen ser apreciades des de rials, com cotó o seda. lluny. Sin. Base. 2. m. Estructura artística formada per fi- CANDELA ROMANA [kandɛ́la rogures de material combustible mána] que representen alguna mena f. PIRO. Tub, de forma cilíndride crítica o idea. Sin. Falla, ca, que conté al seu interior una monument. bola de pólvora ben prensada. Al encendre’s l’expulsa, sent CAIXA XINESA [kájʃa ʧinéza] aquesta de diferents colors, a f. PIRO. Conjunt de petards, gran altura explotant en l’aire. molt curts, similars als coets S’utilitza a les mascletades. menuts que van junts, de forma individual, en una caixa. CANT DE L’ESTORETA [kánt de Col·l. Xinos. lestoɾéta]

m. València. ESDV. Festival i concurs que celebra la Falla Plaça de l’Arbre i que actualment rememora l’arreplegada de trastos vells que els xiquets i xiquetes de finals del segle xix

CALADORA [kalaðóɾa] f. Màquina manual per a tallar. Explicació: calar també significa ‘fer forats’, especialment en l’àmbit tèxtil, tot i que pareix que totes les accepcions vin45

D I C C I O N A R I FA L L E R

i principis del xx feien durant aquesta època anant de casa en casa mentre entonaven la cançó de El Fallero. CANTAOR / CANTAORA [kantaóɾ / kantaóɾa] m. i f. adj. col·l. cantador / cantadora. MÚS. Persona que canta les albades, que entona l’escrit que li diu a l’orella el versador.

res (de fusta, cartó, plàstic, etcétera). L’estructura està disimulada per paper de forrar i decorada amb palometa de paper, boletes, pintura, purpurina i altres materials. La comissió fallera es disfressa del tema i l’acompanya amb una comparsa, tant gran com infantil, on interpreten balls o fan una mena de sainet o teatre. Es celebra el segon dissabte de les festes de la Santíssima Sang.

CARAMBA [kaɾámba] f. IND. Medalla amb la imatge CARTÓ [kaɾtó] de la Mare de Déu o altre sant, 1. m. Paper gruix i fort. Explidecorada amb un llaç. És una cació: del llatí CHARTA, ‘full de forma de identificar als màxims paper’. 2. cartó pedra. m. Macàrrecs quan no tenen la banterial de paper dur que s’empra da imposada les dones o no per a realitzar els ninots sobre estan proclamats. el motle d’escaiola.

CARCASSA [kaɾkása] CASAL [kazál] f. PIRO. Recipient, amb forma m. Lloc de reunió dels compode prisma o tub, que conté pólnents de la comissió per celevora. brar menjars, sopars, festes, reunions i demés actes i acCARROSSA [karɔ́sa] tivitats relacionades amb les 1. f. València. carrosses de Falles. flors 2. f. Dénia. ESDV. carrosses Festa de Interés Tu- CASTELL DE FOC [kastéʎ de fɔ́k] rístic Provincial on els fallers m. PIRO. Conjunt de coets potrauen al carrer onze carrosses tents, de diferents colors, foramb diferents tipus d’estructumes i só que llancen per la nit 46

D I C C I O N A R I FA L L E R

il·luminant el cel de la localitat en dies festius. Sin. Focs d’artifici.

de tisora amb un travesser horitzontal a mitja alçària on es col·loca una pissarra o una tela que es vol pintar”. Sin. Burret.

CAVALCADA [kavalkáða] 1. Desfilada. 2. cavalcada del CENDRA [sɛ́ndɾa] ninot f. ESDV. Festa on els 1. f. Pols fina de color gris que fallers ixen al carrer i es disqueda quan les flames que fressen sobre un tema escollit. rodetjaven i cremaven la falla També realitzen parodies, sàl’han consumit fins deixar-lo tires i balls. 3. cavalcada del sense res. 2. cendra digital. foc f. València. ESDV. Amb f. Web de divulgació fallera, aquest acte s’anuncia l’arricreat per Ángel Romero, esbada del foc que cremarà les pecialitzat en les falles com art falles de la ciutat. De la mà efímer i els seus artistes. de les colles de dimonis de la majoria de la Comunitat Valen- CENS [séns] ciana, es rememora la tradició m. Llistat dels fallers i les fallede principis del segle xx on les res que pertanyen a la comiscomparses de dimonis portasió. ven el foc que donava inici a la cremà. L’espectacle es celebra CEPILLADORA al centre de la ciutat el dia def. [cast.] Màquina elèctrica que nou i abans de que comencen serveix per a fer traus. Explia cremar-se’n les falles. cació: es pren del sentit d’allisar la fusta, com els cabells, i CAVALLET [kavaʎét] deixar-la ben definida. Propos1. m. Estructura de la falla ta: màquina d’obrar. composta per quatre potes de fusta. Explicació: les estructu- CEPILLO DE CARDA res de fusta prenen de vegam. [cast.] Plana de pues curtes des el nom de cavallet per esper a rascar suro i donar-li fortar compostes de quatre potes. ma. Explicació: la carda és una 2. m. Suport en forma d’escala plana que habitualment ser47

D I C C I O N A R I FA L L E R

veix per a netejar llimes, però CIUTAT FALLERA [siwtát faʎéɾa] en este cas veiem que s’utilitza f. València. Barri on es troven directament sobre la substànels tallers dels artistes fallers cia a allisar. Proposta: plana i el Gremi d’Artistes Fallers de carda o carda. de València juntament amb el museu. Tots els carrers porten CERÀMICA RUSSA [seɾámika rúsa] noms que tenen relació amb f. Pasta per a reparar, repasles Falles. sar o remodelar figures. Explicació: la pasta amb què es fa CLAU [kláw] la ceràmica russa és pareguda m. Barreta de ferro que serveix a esta pasta. per a mantindre unides dos peces. Explicació: del llatí CLACERCAVILA [seɾkavíla] VUM. f. Recorregut que realitzen els fallers pels carrers de les loca- COET [koét] litats amb música. Sin. Passa1. m. PIRO. Artifici de pólvora carrer. que, al ser encés, és propulsat cap al cel i passat uns segons CISELLAR [sizeʎáɾ] explota. Consta d’un tub de v. Acte de decorar, de deixar cartó, tapat per un extrem, on una marca en una superfíes clava la pólvora ben prencie de metal. Es realitza misada i per l’altre costat hi ha tjançant un cisell amb punta i una metxa per on s’encendrà. un martell. Sin. Petard. 2. coet borratxo m. PIRO. Coet amb forma de CISELLADOR / CISELLADORA cilindre, amb una metxa a un [sizeʎaðóɾ / sizeʎaðóɾa] extrem i un tronador a l’altre m. i f. Persona especialista que quan s’encén es mou de que té com a ofici l’art de cisecostat a costat de froma inintellar. És qui dibuixa l’ornamenrrompuda. tació de les pintes.

D I C C I O N A R I FA L L E R

CÒFIA [kɔ́fia] f. IND. Prenda femenina del segle xvi, de tela i com si fos una red, que es col·loca al cap per un forat que en té per recollir el monyo. Penja cap a l’esquena i es remata amb una borla o llaç. Encara que es podia considerar una prenda de treball, també s’emprava quan era festa. COLA [kóla] 1. f. Pegament. 2. cola de conill f. Pegament que permet fer conglomerats i emprimacions tradicionals impermeables. Explicació: les gelatines que es dilueixen s’extrauen del col·lagen de conill. 3. cola de contacte f. Pegament químic que serveix per a adherir. Explicació: cola ve directe del castellà, que prové del grec kolla. COMISSIÓ [komisió] f. Grup de persones que en conjunt formen una institució cultural sense ànim de lucre. Treballen desinteressadament per aconseguir les metes propostes a pincipi d’exercici. Per pertànyer s’ha de pagar una quota. La seua estructuralitza-

ció està formada per una junta directiva, sent necessària la presència d’un/a president/a acompanyat d’uns càrrecs directius. Es divideix en comissió infantil i gran. A més, pertanyen al col·lectiu col·laboradors i simpatitzants. Sin. Falla. COMPOSICIÓ [kompozisió] f. Conjunt d’escenes, ninots i figures, pintura, detall i demés que formen la falla i, col·locats en el seu lloc i en posició, donen sentit i armonia a la falla. COMPRESSOR [kompresór] m. Màquina d’aire que s’utilitza per a les pistoles de pintor o grapadores pneumàtiques. Explicació: de comprimir. CONGRÉS FALLER [koŋgɾés faʎéɾ] m. Procés a través del qual es proposa, compon, estudia i aprova un reglament faller mitjançant diferents taules de treballs assignades i una aprobació final amb esmenes a cada article. El seu inici ha de ser aprovat per l’assemblea de presidents i presidentes, així com la forma en la que es desenvolupe. 49

D I C C I O N A R I FA L L E R

CORDÀ [kordá] COS [kós] f. col·l. cordada. PIRO. ESDV. m. Part on es troben les peces En un temps determinat, discentrals de la falla. Suporta el parar i/o llançar coets de forma pes dels remats i és la zona ininterrompuda en un carrer o més vistosa i destacable de tot una plaça tancada. el conjunt.

CORREFOC [korefɔ́k] m. PIRO. correfocs Per la nit, festa on un grup de persones, disfrassades de dimoni, dracs i/o personatges populars, van tirant pel terra coets, estels, focs d’artifici on la multitud que els observa ha d’esquivar-los.

CRE [kɾé] m. PIRO. Títol que reconeix als consumidors com experts per tal d’usar artificis pirotècnics amb seguretat i sese risc en manifestacions culturals, religioses o tradicionals, com la cordà, passejà, correfoc o despertà, entre altres.

CORT D’HONOR [kɔ́ɾt donóɾ] CREMÀ [kɾemá] f. Cadascuna de les falleres, f. ESDV. Es refereix a l’acte de tant grans com infantils, que botar foc a les falles i amb ell formen part de la comissió arriba la fi de la festa. Se ceacompanyant a la fallera major lebra la nit de San Josep, el durant el seu any de regnat. denou de març. Aquesta nit es diu nit de la cremà. CORRETRACA [koretɾáka] m. PIRO. ESDV. Acte amb una CREU DE MAIG [kɾéw de máʧ] traca valenciana que penja en f. Festivitat tradicional que se mig d’un carrer o d’una plaça i, celebra el 3 de maig a la ciutat quan aquesta s’encén, la gent de València on les comissions pot córrer baix la traca mentre falleres, entitats religioses, esclata. associacions culturals i altres organitzacions elaboren creus

D I C C I O N A R I FA L L E R

decorades amb motius florals. Es premien les creus millors elaborades.

explicar-lo, ridiculitzar personajes populars, polítics locals i nacionals i succesos. Poden exposar-se en varies llengües.

CRIDA [kɾíða] 1. f. ESDV. Moment oficial on CUADRADILLO des d’un lloc memorable d’una m. [cast.] Cabiró de 2,5 cm x localitat s’anuncia l’inici de les 2,5 cm. Explicació: té els cosFalles. Tota la societat falletats de la mateixa llargària, ra es reuneix en un emplaçacom un quadrat. Proposta: ment, en València a les Torres quadrat. de Serrans, i la fallera major i/o fallera major infantil de la ciu- CUÑA tat proclamen la festa fallera. f. [cast.] Peça de fusta de tall Se celebra l’últim diumenge de triangular que serveix per a enfebrer. durir i enfortir les estructures. Explicació: del llatí CUNEA, CRÍTICA [kɾítika] amb el mateix significat. Prof. Text amb to irónic i burlesc posta: falca. 2. f. Tros de fusta on es satiritza l’ocorregut duque serveix per anivellar la farant un any davant d’una escella en el carrer i estiga recta. Es na de ninots. Aquestos escrits fica durant la plantà. es col·loquen a la falla i solen

D I C C I O N A R I FA L L E R

Comissió Major ABAD SÁNCHEZ, CLARA Mª AGUILAR JUAN, MIREIA ALCARAZ DÍAZ, LORENZO ALCARAZ MOYA, Mª DOLORES ALCARAZ MOYA, RAÚL ALEGRE FERNÁNDEZ, CRISTINA ÁLVAREZ RUEDA, JESÚS MARÍA ÁLVAREZ SALVADOR, RAÚL AMUNDARAIN CASTELLANO, AINARA AMUNDARAIN CASTELLANO, INES ANDRÉS CASTELLOTE, INMACULADA ANDÚJAR GRAO, PABLO APARICIO SANZ, VERÓNICA ARGENTE BARBERÁN, ANDREA ARIZA GIL, FRANCISCO JAVIER ARIZA MORENO, PAULA AROCA SIMARRO, CASIMIRO ARROYO RUIZ, CYNTHIA BALLESTER BOTELLA, AGUSTÍN BALLESTER PERIS, HUGO BALLESTER RUBIO, ÓSCAR BALLESTER RUBIO, VÍCTOR BARRAGÁN MÁRQUEZ, ARANCHA BARTOLOMÉ NAVARRO, JOSÉ BASTIDA ARBOLEDA, TAMARA BAU ARAIX, VICENTE BAU PIERA, LAURA BAU REQUENI, CONSUELO BELERT GIMENO, MARÍA BELMONTE PONCE, ANTONI BENÍTEZ ARCOS, SERGIO BERGES GALARZA, ANTONIO ESTANISLAO BERGES MARTÍNEZ, RAMÓN BLASCO ASENSIO, Mª SANDRA BLASCO FRÍAS, AIMAR BLASCO HERVÁS, VICENTE BLASCO HERVÁS, MANUEL BLASCO PEIRÓ, Mª PILAR BLASCO PLAZAS, SOFIA BÓGALO INAREJOS, REYES BÓGALO VIDAL, VERÓNICA BÓGALO VIDAL, MÓNICA BOIX PALMERO, SARA BONDARENKO, KATERYNA BURGAL ESTEVE, Mª CONCEPCIÓN BUTIÑÁ CUENCA, Mª DE LOS LLANOS CALABUIG ANDRÉS, JOSÉ MIGUEL CALOMARDE DONATE, PILAR CALVO OÑATE, Mª AMPARO CAMPOS CASADO, ANDRÉS CAMPOS LÓPEZ, ELENA CANTOS JOVER, NOELIA CAÑADA BENLLOCH, IRENE

CAÑADA BENLLOCH, GONZALO CAPILLA FERNÁNDEZ, Mª DOLORES CAPILLA FERNÁNDEZ, VICENTE CARRASCOSA ALMARCHE, CLARA EUGENIA CARRASQUER SABATER, MARÍA CARRILLO RICARTE, MIQUEL CASAÑ MAESO, CRISTINA CASAS UGUET, DIANA CASTILLA AGUILERA, ELENA CAVERO GARCÍA, NOELIA CERDÁN ROBERTO, ANA MARÍA CERÓN LÓPEZ, JOSEFA CÉSPEDES GARRIDO, JUAN CONÉ CHILET, ELISEO JOSÉ COSIN BAU, ANA COSIN BAU, JOSÉ COSIN BAU, ALICIA COSIN RODRIGUEZ, JOSÉ VICENTE CÓZAR BONILLA, SONIA CREMADES ROCHINA, PILAR CRESPO MENOR, JOSEFA CRESPO MENOR, CARMEN CRESPO MENOR, Mª ANTONIA CRESPO SAHUQUILLO, ALBERTO CUBAS HERRERO, LORENA CUBERO ARQUERO, ANA CUENCA PEÑA, RAQUEL DE LUIS SANGÜESA, PATRICIA DIANA DOMINGO, AITANA DIANA SORIANO, JOSÉ DAVID DÍAZ CABAÑAS, MARIA JOSÉ DÍAZ CANO, ANTONIO DÍAZ GARRIDO, JOSÉ Mª DÍAZ SALCEDO, MÓNICA DOMINGO PÉREZ, PATRICIA DOMINGO PÉREZ, SALVADOR DOMINGO PÉREZ, SONIA DOMÍNGUEZ BOZA, Mª ISABEL DUEÑAS GARCÍA, MARÍA ÉPILA NAVARRO, TERESA ESCOBAR MARTÍNEZ, MERCEDES FERNÁNDEZ BERNABEU, ENCARNACIÓN FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, RAFAEL FERRER JORDÁN, OLGA FOLGADO DELGADO, HÉCTOR FORTEA LLORENS, CRISTINA FREIRE BERENGUER, ÁNGELA FRÍAS CALVO, ASIER FRÍAS CALVO, LEYRE FRÍAS VILLEGAS, GERARDO GALARZA MARTÍNEZ, Mª ELSA GALDON VILLALBA, ENRIQUE GALLARDO GARCÍA, PAULA

GALLEGO SOBEJANO, LAURA GARCÍA CERÓN, DAVID GARCÍA GARCÍA, ANA ISABEL GARCÍA GUIMERA, VICENTE GARCÍA JIMÉNEZ, AGUSTÍN GARCÍA MARTÍNEZ, CRISTINA GARCÍA MARTÍNEZ, IRENE GARCÍA MONTORO, BEATRIZ GARCÍA OBÓN, SERGIO GARCÍA PATÓN, VICENTE JUAN GARRIDO MARTIN, PATRICIA GELABERT CORDOS, ESTHER GINER LÓPEZ, CLAUDIA GÓMEZ ESTORNELL, MAITE GÓMEZ LLORIA, Mª ASUNCIÓN GONZÁLEZ BELTRÁN, SILVIA GONZÁLEZ GARCÍA, GUILLERMO GONZÁLEZ MARTÍNEZ, IRENE GONZÁLEZ MORAGÓN, JESÚS GONZÁLEZ PASCUAL, MIGUEL GONZÁLEZ SANCHIS, MARÍA GONZÁLEZ SANCHIS, NURIA GONZÁLEZ SORIA, MIGUEL ÁNGEL GRAO GARCÍA, MARÍA GRESA PEIRÓ, DAVID GRESA PEIRÓ, TERESA GUARDIA MARTÍNEZ, UNAI GUTIÉRREZ NEGUERUELA, ROSA GUZMÁN MARTÍNEZ, LUCÍA HERNÁNDEZ CARMONA, RAMÓN HERNÁNDEZ ESCUDERO, ANA HERVÁS LLADRÓ, Mª DOLORES HERVÁS SANZ, MARTA HOMEDES SOLÉ, JOSÉ MARÍA HOMEDES SOLER, ALEJANDRO HOMEDES SOLER, MARÍA HUERTA AMORES, LAURA IGLESIAS BENITO, BEGOÑA IZQUIERDO DESCALZO, ÓSCAR IZQUIERDO JOVER, FERMÍN JIMÉNEZ PONCE, JAIRO JIMÉNEZ RUBIO, JESÚS JIMÉNEZ RUBIO, BÁRBARA JIMÉNEZ YAGUES, VIRGILIO JOVER ESPARZA, ISABEL KEMKES PÉREZ, PAULA KEMKES PÉREZ, RAQUEL LANDETE SÁNCHEZ, GEMMA LISARDE SEPÚLVEDA, GUILLEM LIZAN TERRONES, ANTONIO LLAGO BARBENS, CLAUDIA LLAGO GARCÍA, SANDRA LLAGO MESEGUER, SERGIO

D I C C I O N A R I FA L L E R

LLAVADOR ANCHETA, ANABEL LLORENS CONTELL, CLAUDIA LLORENS CONTELL, LUCIA LLORENS HERNÁNDEZ, DAVID LLORENS MICÓ, HÉCTOR LOPESINO FEITO, Mª CARMEN LÓPEZ DOMINGO, RAFAEL LÓPEZ MARTÍNEZ, EDGAR LÓPEZ RAMÍREZ, SERGIO LÓPEZ-AMOR SALELLES, Mª CARMEN MÁÑEZ GARRIDO, MANUEL GUILLERMO MARCH ARNAO, CRISTINA MARCHUET MONTES, SANDRA MARTÍN NAVARRO, BEATRIZ MARTÍN VILLAESCUSA, ANA ISABEL MARTÍNEZ ABAD, Mª ESTHER MARTÍNEZ APARICIO, LORENA MARTÍNEZ CASAL, ISRAEL MARTÍNEZ CERVERA, MERCEDES MARTÍNEZ CRESPO, YAIZA MARTÍNEZ GASCÓN, RAÚL MARTINEZ GÓMEZ, LUCÍA MARTÍNEZ MARTÍ, ELENA MARTÍNEZ MATOGO, ENRIQUE MARTÍNEZ NAVARRO, CONRADO MARTÍNEZ NAVARRO, ROCÍO MARTÍNEZ PÉREZ, RAÚL MARTINEZ RAMBLA, JOSÉ VICENTE MARTÍNEZ SERRANO, CHRISTIAN MARTÍNEZ SERRANO, JAVIER MARTÍNEZ SERRANO, SANDRA MARTÍNEZ VERDEGUER, JESÚS MARTÍNEZ VILA, NIEVES MAURI BALAGUER, JOSÉ MIRAVET LECHA, JUAN MOLINS SANCHO, ALEJANDRO MONFORT PONCE, SILVIA MONTERO RINALDI, PAULA MORA DEL BURGO, CLAUDIA MORATÓ GARCÍA, VICENTE MORATÓ ROMERO, SILVIA MORENO MARTÍNEZ, DIEGO MOYA ÁVILA, ROSA MOYA FERNÁNDEZ, CARMEN MUNUERA REDONDO, DAVID MUÑOZ ARÉVALO, ESTRELLA NATIVIDAD GENOVARD, SUSANA NAVALÓN GONZÁLEZ, EVA NAVARRO ALCÁZAR, AMPARO NAVARRO I GÓMEZ, NEUS NAVARRO HIGUERA, NIEVES NIETO FAUSTINO, RUBÉN NUÉVALOS SALES, JAVIER ORTIZ RUIZ, LUCÍA ORTIZ SANCHO, BEGOÑA ORTIZ SANCHO, MANUEL

ORTIZ TARÍN, ALEJANDRO PALECHOR, ANA CAROLINA PALOMARES OLIVARES, NICOLÁS PARDO TELLO, FRANCISCO JAVIER PARICIO SANTAEULALIA, JAVIER PARIENTE GARRIDO, PAOLA PASTELERO BUTIÑÁ, MIGUEL PEIDRÓ FERRER, MANUEL PEIRÓ GÓMEZ, ROSA PILAR PEIRÓ SILVA, IRENE PÉREZ BARRACHINA, ALFREDO PÉREZ DEL BARCO, LYDIA PÉREZ DEL BARCO, ROCÍO PÉREZ REAL, MARTA MARÍA PÉREZ RODRÍGUEZ, JORGE PÉREZ RODRÍGUEZ, DOLORES PÉREZ RUIZ, DANIELA PERIS BELLOCH, AURORA PERIS BELLOCH, Mª PILAR PERIS BELLOCH, RAÚL FRANCISCO PERPIÑÁ PASCUAL, ANA PICÓ GONZÁLEZ, RAFAEL PIERA OLIVARES, ALICIA POLO MARTÍNEZ, ANDRÉS POLO RIBERA, MARÍA QUEROL ORDÓÑEZ, MARÍA RAMBLA AGUILAR, MARTA RAMÍREZ GARCÍA, ANA RAMÍREZ MARTÍNEZ, MARÍA RAMÓN NAVARRO, FRANCISCO JAVIER RAMÓN PÉREZ, SANDRA RAMOS PALOMARES, HERNANDO RANDO LLOPIS, VERÓNICA REQUENA CAÑIZARES, SANDRA REY PÉREZ, ANDREA RICARTE MARTÍNEZ, ANA Mª RICO PIQUERAS, RAQUEL RODRIGUEZ GUTIERREZ, VANESSA ROLANDO ESTRUCH, AINHOA ROMERO FANDOS, JUANA ROMERO MATEO, DANIEL ROS PRATS, YOLANDA RUBIO CALATAYUD, MARÍA JOSÉ RUBIO CARCEDO, ALEJANDRO RUESCAS CASTILLO, JOAQUIN RUIZ UTIEL, MAYTE SABATER ANDRÉS, LUCÍA SABATER GARCÍA, ANDREA SABATER GARCÍA, PAULA SABATER GÓMEZ, ENRIQUE SABATER GÓMEZ, SERGIO SABATER GÓMEZ, LAURA SAHUQUILLO OROZCO, JOSÉ LUIS SALAZAR SAN-LUCAS, HÉCTOR SALCEDO TUDELA, Mª CARMEN SALES NAVARRO, MARÍA

SALVADOR MARTÍNEZ, DANIEL SANCAYETANO PARREÑO, RAFAEL SÁNCHEZ CASTELLÓ, CRISTIAN SÁNCHEZ RUBIO, ALEJANDRO SANFELIU ALEGRE, RUBÉN SANFELIU ARANDIGA, SALVADOR SANZ NAVARRO, Mª AMPARO SANZ SÁNCHEZ, ROBERTO SEBASTIÁN BAU, MIREIA SEGURADO MACIAS, TERESA SERRALLET JIMÉNEZ, FRANCISCO JAVIER SILVESTRE BURGAL, BEATRIZ SILVESTRE BURGAL, JORGE SILVESTRE BURGAL, JAVIER SIMÓ CABALLERO, RAFAEL SOLA PONCE, SERGIO SOLAZ GARCÍA, VICENTE FRANCISCO SOLAZ NAVARRO, ALBA SOLÉ ORTS, JANA SOLER MARÍN, Mª AMPARO SOLER SHERPA, RAFAEL SORIA YEPES, Mª TERESA TARAVILLA CARRASCOSA, LUISA MARÍA TENA CUBERO, LAURA TENA ESCUDERO, ANA MARÍA TENA ESCUDERO, ANTONIO TERRADA RUBIO, ALBA TERRADA SOLER, ANTONIO TERRONES MURO, ANTONIO TORDERA LÁZARO, ISABEL TORMO GÓMEZ, JUAN LUIS TORRALBA PÉREZ, DOMINGO TORRECILLAS GARCÍA, FRANCISCO JAVIER URDA PÉREZ, Mª ELENA URTASUN GIL, HÉCTOR VALERA MADRERO, YVONNE VALERO FAUBELL, JUAN VALIENTE FERNÁNDEZ, DANIEL VALLS ESCRIHUELA, RAFAEL VALLS GONZÁLEZ, LORENA VAREA MONTESINOS, LAURA VAREA MONTESINOS, SILVIA VELEZ CASTELLANOS, JESSICA VENTURA MÁÑEZ, Mª CARMEN VERA GARCÍA, SANDRA VERDEGUER CRESPO, BEATRIZ VERDEGUER PÉREZ, LEONOR VIDAL MARTÍ, LALI VIDALLACH BAYÓN. IÑAKI VILAR MARTÍNEZ, JOAN VICENT VILLALOBOS ABAD, CLARA MARÍA VILLALOBOS VITA, JUAN ANTONIO VILLALOBOS VITA, FRANCISCO VILLEGAS MARTÍN, FANNY VIVÓ MARTÍNEZ, ARANTXA ZACARÉS REAL, EVA Mª

D I C C I O N A R I FA L L E R

Comissió Infantil ALBERT GARCÍA, EDURNE ALCARAZ BLASCO, MARC ALCARAZ BLASCO, EVA ALFARO VALERA, MARTINA ÁLVAREZ I NAVARRO, MANEL ÁLVAREZ I NAVARRO, MARINA ARIZA DÍAZ, CELIA ARIZA DÍAZ, JAVIER ARIZA LARA, ELIA BALLESTER PERIS, OSCAR BENÍTEZ RANDO, SOFÍA BENÍTEZ RANDO, JULEN BERGES GALARZA, Mª PAZ BLASCO AGUILAR, ARES BLASCO AGUILAR, ENZO BLASCO FRÍAS, DIEGO BOSCH FABRA, MARTA BRACHO NÚÑEZ, MARTA CALABUIG PÉREZ, PABLO CALABUIG PÉREZ, ADRIANA CAMPOS FERNÁNDEZ, ANDREU CAMPOS VIVÓ, ZAIRA CAMPOS VIVÓ, NEREA CASTAÑER ARANDA, PAU CENDRERO GRESA, INÉS CENDRERO GRESA, NURIA CHIRIVELLA BELLOCH, MIRIAM CHUST CAMPOS, EMMA CIVERA DOMINGO, LUCÍA CIVERA DOMINGO, ALBA CONÉ VIVÓ, CARLA CRISTIA IGLESIAS, NOA CUESTA JUÁREZ, PAU DASÍ APARICIO, MARC DÍAZ MARTÍNEZ, CRISTINA DÍAZ SALCEDO, IZAN DOMINGO BELERT, CARMEN DOMINGO BELERT, CARLA DUEÑAS GARCÍA, MARTÍN FERNÁNDEZ CUENCA, PABLO FERNÁNDEZ SÁNCHEZ, AHRAM FRÍAS CÓZAR, AMAIA FRÍAS CÓZAR, VEGA GALDÓN MARTÍNEZ, IAN GARCÍA GUZMÁN, NORA GARCÍA MARTÍ, Mª TERESA GARCÍA MARTÍNEZ, NEUS GARCÍA MARTÍNEZ, MIREIA

GONZÁLEZ CARRASCOSA, SHALMA GONZÁLEZ CARRASCOSA, ADRIÁN GRESA SOLÉ, MATEO HERNÁNDEZ PERPIÑÁ, VERA HERNÁNDEZ PERPIÑÁ, RAÚL HRISTOV SLAVOV, CRISTIAN IGLESIAS MORA, JOAN IGLESIAS MORA, PAU IZQUIERDO ÉPILA, LEIRE LEIVA CRESPO, HÉCTOR LLAGO BARBENS, SAMUEL LÓPEZ SALES, DANIEL LÓPEZ SALES, MARTÍN MÁÑEZ GALLEGO, ADRIANA MÁÑEZ ORTIZ, IVÁN MÁÑEZ ORTIZ, IRENE MARTÍN GARCÍA, JUAN PEDRO MARTÍNEZ BASTIDA, DANIELA MARTÍNEZ BASTIDA, VALENTINA MARTINEZ BONDARENKO, VALERIA MARTÍNEZ MARTÍNEZ, LEO MARTÍNEZ MARTÍNEZ, LUCAS MARTÍNEZ VERA, DIEGO MARTÍNEZ VERA, MARTA MARTOS PÉREZ, PAULA MASSO LLAGO, SOFÍA MAURI VILLEGAS, AITANA MAURI VILLEGAS, AINHOA MIRAVET LLAVADOR, MARTIN MIRAVET LLAVADOR, JUAN MORAGÓN ZACARÉS, KAREN MORAGÓN ZACARÉS, RUBÉN MORENO BÓGALO, ANDREA NIETO VENTURA, MIGUEL ORTIZ RUIZ, ELENA ORTIZ VALLS, SIENA PALOMAR URDA, DIANA PALOMAR URDA, MARCOS PALOMARES NATIVIDAD, NICOLÁS PALOMARES NATIVIDAD, INÉS PARICIO COSIN, LAIA PEIDRÓ CREMADES, SARA PÉREZ SANZ, TRIANA PÉREZ VAREA, HÉCTOR PERIS MONFORT, CAYETANA PERIS PALECHOR, ANDRÉS PERIS PALECHOR, DAVID PINEL NAVALÓN, PATRICIA

POLO RUBIO, IAN POLO RUBIO, CLARA RAMÓN GARCÍA, MARTA RAMOS MARTÍNEZ, JIMENA RAMOS MARTÍNEZ, GONZALO RUBIO DE LUIS, GALA RUBIO DE LUIS, DAFNE RUBIO QUEROL, LUCÍA SAHUQUILLO CUBAS, ARNAU SAHUQUILLO CUBAS, PAU SAIZ IBÁÑEZ, ALBA SAIZ IBÁÑEZ, DAVID SALAZAR GALLEGO, ALEJANDRO SALCEDO ESCOBAR, DANIEL SAMBLANCAT FEBRER, CAROLINA SÁNCHEZ MARTÍNEZ, NEREIDA SÁNCHEZ ROMERO, GADEA SÁNCHEZ TERRADA, CARLOS SÁNCHEZ TERRADA, MARÍA SANTOLARIA JIMÉNEZ, VEGA SARMIENTO CASAS, NAIARA SERRALLET BÓGALO, YULIAN SERRALLET BÓGALO, IZAN SERRALLET BÓGALO, ADRIÁN SILVESTRE ALCARAZ, AITOR SILVESTRE ALCARAZ, MARTÍN SILVESTRE ALCARAZ, LUCÍA SIMÓ MARTÍN, MARTINA SIMÓ MARTÍN, DANIELA SOLA ARROYO, DANIEL SOLER SHERPA, SOFÍA SOLER SHERPA, VICTORIA TORMO CAVERO, BLANCA TORMO CAVERO, PAULA TORRECILLAS VENTURA, JAVIER URTASUN GIL, ARANCHA VALERO ORTIZ, ANDREA VALIENTE VALERA, JOAN VALIENTE VALERA, GUILLEM VÁZQUEZ GARCÍA, MANUEL VIDALLACH BENITO, JOAN VILA BELMONTE, MATEO VILA BELMONTE, JULIA VILA BELMONTE, LUCAS VILAR ESCOBAR, JOAN VILAR ESCOBAR, MARTA ZAMORA GARRIDO, MARCOS

D I C C I O N A R I FA L L E R

GUANTES

Comissió Mascotera

NOA

RUFO

RISKY

HANNA

COCO

RIVER

SIMBA

PLUTO

LOLITA

COKI

CHANEL

MINIMIAU

GALA

BLANCA

YUCA

D I C C I O N A R I FA L L E R

LUNA

LILO

NINA

DJANGO

ZYON

JOY

HULIO

OSITO

GINEBRA

NEVAT

MILKA

FITO

BOSTON i DUNA

LIS

KALÚ

TYRION

BIMBA

NUSA

CUQUI

D I C C I O N A R I FA L L E R

DECLAMACIÓ [deklamasió] 1. f. Acció de declamar. 2. concurs de declamació f. ESDV. Concurs organitzat per JCF on els fallers i les falleres de les comissions, dividits en categories (infantil, juvenils i sénior), reciten un text, creat o de nova creació, i competeixen per ser els millors.

DAMASC [damásk] m. IND. Teixit, amb trama de fil de raió, que el caracteritza per tindre el fons i el dibuix del mateix color on s’aprecien les diferents textures de la decoració floral. Aquest es deu a què el dibuix es forma invertint la base de ras amb la trama del fil formant, així, un teixit de dues cares.

DEGOLLAR [deɣoʎáɾ] v. Clavar massa claus junts en una mateixa fusta fins a trencar-la. Explicació: degollar significa ‘tallar el cap’, per la qual cosa pot ser una metàfora amb el trencament de l’extrem de la fusta.

DAVANTAL [davantál] m. IND. Peça de tela, de forma quadrada o ovalada, de tamany variat, que es col·loca a la part de davant de la falda. Originariament era un element protector, però més tard va servir com a peça ornamental. Comença a utilitzar-se a partir del segle xvi i xvii com part de la indumentària infantil, i durant els segles xviii i xix es popularitza el seu ús.

DEGRADAR [deɣɾaðáɾ] v. Fer un pas gradual d’un color a un altre. Explicació: del llatí DEGRADARE, variació del significat general de ‘disminuir gradualment’. DELEGAT / DELEGADA [deleɣát / deleɣáða] m. i f. Persona que porta al capdavant d’ell/a una delegació, un equip especialitzat en un camp concret (comunicació, reds socials, cultura, ac-

DECLAMAR [deklamar] v. Recitar un text, normalment poètic, amb una entonació i gesticulació adequada. 57

D I C C I O N A R I FA L L E R

tivitat diverses, protocol, cort DESEMBRAGAR [dezbastáɾ] d’honor, etcètera) i s’encarrev. Llevar, manualment, la braga de que es realitzen els obga de la grua. jectius establerts i que tothom complisca amb la seua feïna. DESPERTÀ [despeɾtá] f. col·l. despertada ESDV. FesDEMANÀ [demaná] ta on els fallers i falleres van f. col·l. demanada. Gandia. tirant pels carrers de la localiESDV. Moment on el president tat tró de bacs per la matinada de la comissió o de la Junta va i anuncien a la resta de ciutaa casa de les falleres majors i dans que arriben les Falles. demana permís als pares perquè la seua filla tingui el càrrec. DESPLANTÀ [desplantá] f. col·l. desplantada ESDV. Fer que una falla, quan està plantaDEMARCACIÓ [demaɾkasió] da, s’haja de desmuntar, peça n. Extensió del barri on una falla per peça, per qualsevol propot desenvolupar la seua activiblema. En 2020 algunes falles tat fallera. Sin. Districte, sector. es van tindre que llevar per la situació sanitària del moment. DESBASTAR [dezbastáɾ] v. Encaixar una peça, ja siga de fang o poliestiré, quan s’es- DISSENYADOR GRÀFIC / DISENtà modelant. Explicació: enca- YADORA GRÀFICA [diseɲaðóɾ gɾára que desbastar signifique lle- fik / diseɲaðóɾa gɾáfika] var la part basta per a treballar m. i f. Persona especialista millor, en este cas pareix que en el muntatge i disseny de la tinga un sentit contrari, per la idea que té l’artista faller per qual cosa pareix que el signifiel·laborar l’esbós que servirà cat haja variat des de llevar la com a guia de la falla que reapart basta cap a col·locar colitzarà. No sols el·labora l’esrrectament una peça mentre bós, també pot participar fent es modela i es lleven les imles escenes de les falles, elegir perfeccions. els colors, la crítica, la maqueta, etcètera. 58

D I C C I O N A R I FA L L E R

DISTINTIU [distintíw] m. Té la mateixa funció que el bunyol, però es pels xiquets. Reconeix els anys en actiu que porta cada faller/a infantil com a membre d’una comissió. Aquesta recompensa que entrega JCF i/o JLF pot ser: de coure (un exercici); d’argent (quatre exercicis seguits o cinc alterns); d’or (nou exercicis seguits o deu alterns). També es fan entrega de distintius col·lectius infantils, amb la finalitat de reconèixer la tasca de les comissions infantils: distintiu d’argent (als deu anys); distintiu d’or (als vint anys); distintiu d’or amb fulles de llorer (als trenta anys); i per últim el distintiu d’or amb fulles de llorer i brillants (als quaranta cinc anys). Depenent dels anys que porte el censat el faller/a, se li fa entrega d’un o un altre. DISTRICTE [distɾíkte] m. Dénia. Demarcació territorial, amb límits invisibles, que perteneix a una comissió. És el barri on es planta la falla. Sin. Demarcació, sector.

DOGA [dóɣa] f. Estructura de fusta rodona de contorn que dona volum a una peça de fusteria per tal de fer una silueta o figura rodona. Explicació: del llatí DOGA, ‘bota’, i és que esta paraula s’empra especialment en l’àmbit de l’enologia per a cada fusta juxtaposada amb què es construeixen les bótes de vi. DOLÇAINA [dolsájna] f. MÚS. Instrument valencià de vent fusta, amb forma cònica i de so agut, que acompanya al tabalet. En la nit d’albades és la melodia que sona junt el/la cantaor/a. DOLÇAINER / DOLÇAINERA [dolsajnéɾ / dolsajnéɾa] m. i f. MÚS. Persona que toca la dolçaina. DORAR v. [cast] Donar un acabat daurat, habitualment amb pa d’or o purpurina. Explicació: del llatí DEAURARE. Proposta: daurar.

D I C C I O N A R I FA L L E R

Els nostres dissenyadors CARLOS CORREDERA Nascut a La Vall d’Uixó, és un autor interdisciplinar, pintor, il·lustrador, dissenyador, creatiu amb seu a València. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló (on s’ha expressat en cartells, il·lustracions editorials, disseny corporatiu, entre altres) i pintura a l’escola d’art de Pere Ribera. Com ben sabreu, ha sigut l’autor de guionitzar, dissenyar i maquetar en grans volums projectes de falles i fogueres aportant noves solucions i reinventant el seu format. A més, ha conseguit primers premis a les fogueres d’especial (tant grans com infantils), grans premis a les falles d’especial amb un pressupost modest i premis d’enginy i gràcia.

PACO CAMALLONGA ANDRÉS Per quart any consecutiu, Paco Camallonga torna a ser el dissenyador i desenvolupador del 3D de la nostra falla infantil. Dissenyador prolífic en el món faller, col·labora en diversos projectes tant infantils com majors. Arquitecte per la UPV va decidir canviar de terç a allò que sempre li havia agradat: el còmic, el dibuix i les falles.

D I C C I O N A R I FA L L E R

EMPAPERAR v. Acció de ficar paper a un ninot per crear-ne una capa d’aquest tipus damunt del modelat de suro del ninot.

EL FALLERO [el faʎéɾo] m. MÚS. Pasdoble i himne de les Falles creat pel Mestre ENCOLAR [eŋkoláɾ] Serrano i amb lletra del poev. Posar una capa de cola. ta Maximiliano Thous Orts. Aquesta melodia sona durant ENGINY [enʤíɲ] els dies de Falles a totes les m. Facultat creativa que en localitats que les celebren. té l’artista faller. Combina la seua inteligència, destresa i EL TURISTA FALLERO imaginació amb els mitjans i m. Revista dedicada a la divulconeixements que disposa per gació de les falles de València i crear la falla. el seu art. S’editada anualment al febrer i publica tots els es- ENGRUT [eŋgɾút] bossos de les falles de la cium. Pasta de farina que s’utilittat de València i al seu voltant. za com a cola. Explicació: del Porta publicant-se sense integermànic grut, ‘farina de civarrupció des de l’any 1942. da’. Sin. Pasteta.

EMBRAGAR [embɾaɣáɾ] EQUILIBRI [ekilíbɾi] v. Acció d’enganxar la grua m. Quan una falla presenta, en amb la linga o tiro per a enlaiel seu remat, una composició rar la peça del terra fins la seua compensada. posició i acoblarla en el cavallet. Explicació: l’acció es du a ESBÓS [ezbós] terme agafant de la braga. m. Dibuix en paper, o format digital, que reflexa la idea plasEMPALMAR LA TESTA [empalmáɾ mada de la falla que es planla tésta] tarà. Aquest pot mostrar part loc. verb. Donar continuïtat als o el conjunt de les figures que trossos de fusta. 61

D I C C I O N A R I FA L L E R

compondran la falla, en color ESCUADRA o blanc i negre. Explicació: f. [cast.] Plantilla en forma de del castellà esbozo, que ve de triangle isòsceles. Explicació: l’italià sbozzare. del llatí EXQUADRARE, ‘de quadrat’. Proposta: escaire. ESCAIOLA [eskajɔ́la] f. Pasta que s’utilitza per a fer ESCULTOR [eskultóɾ] motles. Explicació: de l’italià m. Persona que es dedica a scaglioula. donar-li una forma als materials empreats per a la realitzaESCATAR [eskatáɾ] ció dels ninots. v. Polir la fusta o un altre material. Explicació: d’escata, per ESPARDENYA [espaɾðéɲa] netejar fregant les escames f. IND. Calcer amb sola d’esd’un peix. Sin. Lija. part, amb la punta coberta de tela blanca, igual que el taló. ESCENOGRAFIA [esenoɣɾafía] Originalment, s’anomena així f. Conjunt d’elements decoratius perquè el material amb el que que acompanyen i completen una es feia era l’espart. escena de la falla i li donen context. ESPART [espáɾt] ESCOFINA m. Material que serveix per a f. [cast.] Eina per a raspar i anifer consistent l’escaiola per als vellar la fusta o el cartó. Explimotles. També s’utilitza per a cació: del llatí vulgar SCOFFIles espardenyes. Explicació: NA. Proposta: raspa. del llatí SPARTU. ESCOPL(E)ADORA ESPÀTULA [espátula] f. [cast.] Aparell que raspa la 1 f. Eina metàl·lica que serveix fusta. Explicació: d’escopleaduper a rascar o repassar motles. ra, ‘tall fet amb l’eina tallant esExplicació: del llatí SPATULA, coplo, badaina’. Proposta: traü‘espaseta’. 2 f. Eina de pèl que cadora, que potser ve de trauc serveix per a pintar. Explicació: ‘forat’, del gaèl·lic traucum. 62

D I C C I O N A R I FA L L E R

tal vegada per tindre una forma més ampla que la d’un pinzell s’assembla a una espàtula.

missió fallera. Quan van en cercavila, una persona s’encarrega de portar-la ja que identifica a la falla.

ESPIGÓ [espiɣó] m. Part que s’obri de l’estruc- ESTIL [estíl] tura del remat o la figura i que m. Manera en la que l’artista fa s’insereix en la caixa del sacala falla, amb els color, formes butx. Explicació: d’espiga, la i representacions que ell creu paraula espigó té el significat que és correcte. Aquest pot ser primari de ‘flor que ix entre les barroc, modern o experimencols i altres hortalisses’ i pretal, entre altres. nent esta metàfora es parla del tros que sobreïx d’una altra es- ESTOPÀ [estopá] tructura. m. col·l. estopar. Alabastre amb espart per reforçar un ESPOLÍ [espolí] motle o donar-li forma. m. IND. Teixit confeccionat de manera artesana per una ESTOPADA [estopáða] llançadora (per la qual se li f. Espart per a fer l’escaiola otorga el nom al teixit), amb amb que es calca en negatiu els mitjans utilitzats tradicioles figures de fang. Explicació: nalment per l’artesania valend’estopa, que ve del llatí STUciana del segle xviii i xix. PPA. ESPURNA [espúɾna] ESTRUCTURA [estɾuktúɾa] f. PIRO. Xicoteta reacció quíf. Columna vertebral, normica que forma una xicoteta malment de fusta encara que flama o estel i dona lloc al foc. s’empra el ferro, que uneix les diferents parts de la falla doESTANDARD [estandáɾt] nant una estabil·litat perquè es m. Ensenya o bandera que mantinguen en peu totes les porta el nom i l’escut de la copeces i ninots. És una de les

D I C C I O N A R I FA L L E R

parts que més s’estudia per- EXPLICACIÓ I RELACIÓ [eksplikaquè la falla tinga una composi- sió i relasió] ció, equilibri i risc. loc. nom. Escrit que argumenta, aclara i conta el tema i les EXALTACIÓ [egzaltasió] diferents escenes de la falla, f. ESDV. Moment en el que una juntament amb l’afinitat que persona, en un punt de la prehi ha entre sí. Té l’objectiu de sentació, mostra el seu efecte donar coherència i cohesió soa la fallera major, gran o infanbre tots els ninots de la falla. til, a través d’unes paraules Aquesta apareix al llibret. dedicades a ella on destaca la seua persona amb estima. EXPOSICIÓ DEL NINOT [ekspozisió de ninɔ́t] EXPERIMENTAL [ekspeɾimentál] f. ESDV. Exhibició dels ninots adj. Dins del món faller és un que cada comissió presenta. tipus de fer falla, amb caràcD’entre ells s’elegeix, per voter innovador, on els artistes tació popular, el ninot indultat, creen figures originals i sense aquell que es salvarà de les donar-li una composició deterflames. minada, jugant amb l’espai on es planta.

falles 2022

Esbós Falla Gran

D I C C I O N A R I FA L L E R

Falla Arxiduc Carles - Músic Gomis 2022 Artista: Ernesto Cimas Lema: La Despedida Secció: 1ªB Disseny i Guió: Carlos Corredera Versos: Juan Céspedes Garrido i Rafael Soler Sherpa

Explicació i relació Falla Gran Arriba el 19 de març. Arriba després d’uns dies intensos. Arriba després de tants retrobaments. Arriba el moment de culminar tants sentiments. Ara és torn del foc, un foc purificador que cremarà el cadafal per ficar punt final. Les flames donaran un abraç tan calorós com letal, transformant en cendra tota la falla. Els ninots esperen, impacients, eixa candor. Des de el seu naixement sabien que aquest moment arribaria, és el colofó de la seua vida artesanal i artística, és l’última parada de la seua sàtira i enginy. Però ningú comptava que el moment seria tan difícil per als presents. Un soroll estrident amb olor de pólvora i una llum acolorida dona per finalitzat el castell de focs, el moment ja és imminent. El ninot ja té al seu abast la flama, que tot ho sana. Amb el foc serà com més viu hi estarà. Però de sobte una figura valenciana, de brillant pinta i arracades, s’apropa fins al ninot. El temps es para. Ella s’acosta al ninot, es llança ”És la meua ama, als seus braços i el besa. El besa, acomiadant-se d’ell. del corral i del carrer El besa com agraïment. de la llimera i la parra El besa per delatar l’amor que per la seua tradició professa. i la flor del taronger.” La flama serà final i serà inici, així celebrem el solstici. Amb la parella al carrer plantats, el ninot té els sentiments clars:

D I C C I O N A R I FA L L E R

Explicació i relació Falla Gran I en eixe instant ens detindrem, i serà el cos central que enguany plantarem. Plantarem una falla que abraçarà el passat, vivint el present i mirant al futur. Un desig com a comiat estarà present en tota la falla, fer més ús de la fusta i menys del suro i la ferralla. Farem crítica i sàtira de molts possibles acomiadaments, i es realitzaran com es feia fa un temps. Quatre bastidors al remat acompanyaran, per desenvolupar quatre escenes que es plantaran. Com inici un final, una despedida d’un ser volgut anirà a per l’indult. A sentiments i records s’ha aferrat, a l’aplegar el temps de la despedida. Toca dir adeu a qui ha estimat, és difícil acceptar la seua partida! “Jo tinc una Mort petita i és, d’allò meu, el més meu. Molt més meua que la vida, amb mi va i amb mi se’n ve.”

Altra despedida, la laboral, on tindrem a un govern com a botxí de tants finals. Un autonom amb dificultat, i sense cap complicitat per part de l’estat prefereix donar-se de baixa del món laboral. D’una manera gràfica farà el seu comiat. I és que una reforma no és només suficient, tots els treballadors i treballadores necessiten més drets més treball per a tota la gent. Al final el govern és l’executor indispensable de l’atur, si no acaba amb aquest problema, difícil és el futur. “Jo tinc una Mort, aquesta no és petita.”

D I C C I O N A R I FA L L E R

Explicació i relació Falla Gran Una despedida de mà, on la novia no té clar si fer l’entrega. És un compromís involuntari que l’ofega. Ella no veu mal per amor tindre un matrimoni, però no es vol sotmetre a l’home per un patrimoni o per una pressió social. Una societat on l’autoritat masculina és evident i ella ara pensa que de ser lliure és el moment. “Meua i ben meua només. Com jo la nodresc a ella, ella em nodreix igualment.” I arribem a la terminal de la vida, on una metàfora d’aeroport està servida. La nostra protagonista està preparada per a viatjar a una dimensió per ara no trobada. Que trobarà després de la vida? Qui ho endevina? De moment ella viatge amb una maleta plena d’emocions experiències i records. Tanmateix aquesta terminal és completa, té una part d’eixida però també altra d’arribada, on la vida és creada! “Jo tinc una Mort petita que trau els peus dels bolquers. Només tinc la meua Mort i no necessite res.”

DESPEDIDA [despeðíða] m. Acció o efecte d’acomiadar. 1.v. tr. Acompanyar fins a un punt determinat (a algú) quan se’n va, dir-li adeu. 2.v. pron. Saludar abans d’anar-se’n. 3.v. tr. Despatxar 1 i 2.

La despedida no és únicament un final. També és el començament d’una cosa nova. Al cap i a la fi, una despedida és l’última celebració, el colofó de la vida.

Esbós Falla Infantil

D I C C I O N A R I FA L L E R

Falla Infantil Arxiduc Carles - Músic Gomis 2022 Artista: Vicente Gomar Vidal Lema: Dietari Secció: Segona Disseny: Paco Camallonga Guió: Juan Céspedes i Rafael Soler

Explicació i relació Falla Infantil A la cort del faraó tenen molta gana, així que arriba l’hora de cuinar tot allò que el Faraó vol o la Faraona demana.

Així que per a una bona dieta es recomana tindre com a referència una piràmide alimentícia, i amb la preferència que siga abans de l’època fenícia. Però el temps avança i ara també s’estila un plat equilibrat portat per una bona equilibrista.

Una falla plena d’aliments, de consells i bons hàbits, ací trobaràs el nostre DIETARI. Recepta per una falla infantil saludable i equilibrada: INGREDIENTS: - 1/2 D’una cort del faraó i la faraona, amb més fam que el lleó i la lleona. - 100g d’una piràmide alimentaria amb elements naturals, deixem baix les grasses i els conservants! 71

D I C C I O N A R I FA L L E R

- 500g de receptes típiques del nostre món i els seus continents. - 5 km d’exercici saludable, per a una bona salut és indispensable. Arròs al gust, perquè l’arròs a València mai pot faltar! - Una mesura d’una alimentació diferent, més responsable amb el medi ambient. - 3/4 de productes de la mar, que sempre ens agrada tastar.

Un litre de risc, encara que siga infantil, sempre ens agrada afegir. - Una cullerada d’enginy. - Espècies divertides, per la falla repartides. - Afegir acudits i bromes al gust.

PROCEDIMENT - Situar els ingredients al carrer Músic Gomis amb l’avinguda Arxiduc Carles. - Barrejar i mesclar amb estima, i ficar els cartells amb rima. - Mimar al Xef Gomar mentre remata les elaboracions. Una volta finalitze el cuinat emplatar amb gespa i pedra. - Visitar amb gana i llegir amb detall del 15 de març a la vespra del 19. - Gaudir amb aquesta falla que busca la didàctica i la rialla.

D I C C I O N A R I FA L L E R

Es construeix a un taller per un artista dedicat a aquest art degut al contracte firmat amb una comissió fallera. Es planta al carrer en el període de Falles amb la finalitat de cremar-se. Sin. Cadafal, monument. 2. f. falles Festivitat que se celebra a març desde la crida fins el dia 19 a diverses localitats de la Comunitat Valenciana. Està declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, d’Interés Turístic Internacional a València i Nacional o Provincial a altres localitats. Se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters. Durant aquest temps, es planten a diverses places o carrers falles o escultures, on la pólvora, la música, els fallers i les falleres, els cercaviles i altres festejos també cobren importància. La festivitat conclou quan les falles es cremen la nit del dènou. 3. f. Conjunt de persones que formen una institució cultural i festiva sense ànim de lucre. Els membres treballen desinteressadament per aconseguir uns objectius abonant una quota per pertànyer al col·lectiu. La seua estructuralització està formada per una junta directiva, sent necessària la presència d’un/a president/a acompanyat d’uns càrrecs

FALCA [fálka] f. Peça de fusta, de forma triangular, que s’utilitza per encallar l’estructura i fer-la més forta. Explicació: de l’àrab falqa ‘estrella de fusta’. FALCAR [falkáɾ] v. Posar una falca per a encallar una estructura i enfortir-la. Explicació: de falca. FAIXA [fájʃa] m. (ind.) Tira de tela, de cotó, llana o seda, amb una llargaria extensa i una amplària determinada, que serveix per aguantar el saragüell, calçó i pantaló. Començà a utilizar-se durant el segle xvi, però es popularitzà al segle xviii. FALLA [fáʎa] 1. f. Del llatí FACULA, que significa torxa, fins evolucionar a ‘falla’. És una obra d’art efímer, formada per ninots, figures caricaturitzades, pintades, de diferents tamanys, que critiquen i satiritzen a persones o fets que han ocorregut en la localitat. Estan creades a partir de diversos materials (fusta, cartró pedra, paper, suro, etc.). 73

D I C C I O N A R I FA L L E R

directius. A més, pertanyen al col·lectiu col·laboradors i simpatitzants. Sin. Comissió.

d’ell mateix ixen sis coets més menuts amb eixida i tro. Explicació: s’anomena així perquè, com una mare, pareix els seus coets.

FALLER / FALLERA [faʎéɾ / faʎéɾa] 1. m. i f. Membre d’una comissió, encarregat/ada d’organit- FLAMA [fláma] zar aquesta festivitat josefina i f. Llengua lluminosa de diveraltres assumptes de la comissos colors càlids que ix d’un sió. 2. adj. Que pertany o té recos que està cremant-se. lació amb les Falles. 3. fallera major f. Dona i/o xiqueta que FOC [fɔ́k] representa a la seua comissió, 1. m. Conjunt de flames que tant gran com infantil. Aquest cremen la falla el dia de Sant càrrec s’obté durant un any i Josep. 2. botar foc loc. v. Encada exercici és una persona cedre un material perquè codiferent la que l’ostenta. És la mence a cremar. 3. focs d’armés alta distinció que pot tintifici m. PIRO. Composició de dre una fallera dins de la seua coets potents, amb diferents falla i localitat. sons, colors i formes que són llançats per celebrar quelcom. FANG [fáŋk] Sin. Castell de focs. m. Barreja d’aigua i terra que s’utilitzava per fer motles. FRESAR [fɾezáɾ] v. Acció de marcar les planxes FARINA [faɾína] de suro per tal de conformar, f. Material base per a fer l’enjuntament amb altres talls, el grut. volum del remat o ninot. FARTÓ [faɾtó] m. GAST. Massa de farina, ai- FRESSADORA gua o llet, oli, llevat i ous feta al f. Màquina que fresa el suro forn, de forma allargada, com per crear les diferents capes si fos una vara. És un dolç oride volum del ninot. ginari d’Alboraia. Es menja ca- FUSTER / FUSTERA [fustéɾ / fustéɾa] lent i sucant-lo en orxata. m. i f. Persona que treballa amb la fusta i és l’encarregat/ FEMELLETA [femeʎéta] ada de realitzar l’estructura de f. PIRO. Coet principal que la falla. 74

falleres majors

D I C C I O N A R I FA L L E R

per a la Fallera Major 2022 Raquel Cuenca Peña Vida, forma de gaudir el present. Estima, calor gratuït de la família, dels amics, de l’estimat, de tothom qui et conega per mantindre’t. Alegria, rises, bromes, paraules enjogassades que ixen dels teus endins dibuixant un somriure feliç, etern, a qui et contempla. Bellesa, la forma de mirar, de balancejar-te de fallera hipnotitzant el temps, fent-lo que pare per tindre’t, per veure’t, contemplar-te, per gaudir de tu, amb tu. Valentia, per donar un pas ferm, decisiu, i fer d’allò impossible realitat, 76

existència, ser. Somniadora, com els dies que vius obrint ben bé els ulls perquè cada pas, cada acte, cada moment és especial, increïble, real. Sí, Raquel, creu-teu, viu-ho, reptin-ho, que el foc és traïdor, i allò que esclata, passa volant, és efímer, però ho recordaràs. Viu el present, sent-lo. Ets de Músic Gomis la seua estimada, la seua regina, el seu estel el significat, el sentit. Ets.

D I C C I O N A R I FA L L E R

FALLERA MAJOR 2022

Raquel Cuenca Peña Estimada comissió, falleres i fallers: Vull dirigir-me a vosaltres per dir-vos unes quantes coses ja que m’han oferit aquesta oportunitat. Queda molt poc per gaudir de la nostra setmana gran i no volguera que arribara el moment sense agrair-vos, i expressar els meus millors desitjos per aquesta gran festa que ens espera. Gràcies a cadascuna de vosaltres, les persones que formem aquesta comissió, per seguir aguardant, fins i tot, després dels moments tan difícils i desmotivadors pels quals hem passat. Una vegada més ha quedat patent que la flama de la passió per les Falles és incandescent. Acomiadem-nos-en de la por i tornem a viure la nostra festa com sabem fer-ho. Tinc l’obligació, al mateix temps, d’agrair el treball incessant que es realitza des de la Junta Directiva. Gràcies per seguir fent funcionar tota la maquinària, feu un treball digne d’admirar i únicament per l’amor que sentiu cap a la nostra festa, us faig arribar aquest aplaudiment. Deixem enrere les desconfiances, acomiadem l’antagonisme de la nostra estimada comissió. Deixem que arribe la nostra anhelada setmana fallera i que entre amb l’harmonia i la musicalitat que sempre ens ha caracteritzat, la qual em va fer enamorar d’aquesta falla. Arriben dies de llum, de pólvora, música i color. Visquem-los! Us convide que ho feu amb nosaltres quatre: Rafa, Celia, Javier i jo, agafats de la mà. Despedim d’una vegada el gris de la incertesa, donem la benvinguda al blau del nostre cel clar, al groc del nostre sol i al roig del foc. Els nostres carrers es tornaran a engalanar amb les nostres falles al març… Ai! Març! Què bé sones, com de bé olores! Falleres, fallers! Arriben les Falles del 2022. Espere que aquest març siga un març d’acomiadaments, despedir allò dolent, doncs ja està acabant. Que el foc de les nostres Falles convertisca en cendra allò que no volem a les nostres vides i que d’elles mateixes renasquen els més bonics sentimients i moments. Us desitge a tots les millors Falles, perquè ens les mereixem, perquè hem esperat, perquè hem tornat i la flama per l’amor a les Falles està més viva que mai. El meu gran desig: les nostres millors Falles. El meu gran regal: els vostres somriures. Llarga vida a las Falles. Visca la falla Arxiduc Carles - Músic Gomis. 78

D I C C I O N A R I FA L L E R

50 preguntes a Raquel 1. 2. 3. 4. 5.

6. 7. 8. 9. 10. 11.

12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21.

Nom complet: Raquel Cuenca Peña. Edat: 42 Tres entreteniments i/o aficions: Llegir, estar amb els meus amics, somniar desperta, per alguna cosa ma mare em crida Antoñita la fantástica. Llibre favorit: Ensayo sobre la ceguera. Últim llibre llegit: La nena de Carmen Mola. Pel·lícula favorita: Que Bello es vivir, és un peliculón. Última pel·lícula vista: Encanto de Disney. Sèrie favorita: El cuento de la criada. Sèrie de dibuixos animats favorita: Shailor Moon, va ser molt top a ma casa. Menjar favorit: La paella a llenya és mel de Romer… Mmmmm! Beguda favorita: Els colpets! Jajajaj que nooooo…. La cervesa! M’encanta! Què bona està! Color favorit: Verd sempre. Un desig que no confesaries mai: Si t’ho confese ja no és inconfesable, no? Què volies ser de major quan eres xiqueta? Bufff, vaig passar de ser ginecòloga a voler ser periodista… Ah! I professora! Per què creus que et van anomenar Raquel? No és que h crega, es que ho sé. Em cride així gràcies a la meua padrina, la meua tia Raquel i a mon pare, perquè ma mare volia que em cridaren Macarena. T’imagines la conya en els anys 90 amb allò de “eeeeeeh Macarenaaaa…. Ayyyy”. Si hagueres de transformar-te en un animal, quin series i per què? En una lleona, que no lleó. I si et transformares en un/a dels teus amics/amigues, en qui i per què? No em transformaria en cap en concret, faria una barreja entre tots i així seria com quasi Déu, jajaja. Si pogueres comprar una sola cosa, què seria? Salut per tothom. Quin és l’objecte més extrany que tens a l’habitació? A tu t’ho diré… No és estrany, és un pingüí. Què significa la diversitat per a tu? La diversidad és riquesa, és llibertad, identidad. Per a mi en la diferència està el color, sinò com d’aborrit seria tot, no? Dis-me un títol que resumiria aquest any: No deixe per a demà allò que pugues fer hui. Quina cançó series? Soy afortunado, de Manuel Carrasco. Quin superpoder t’agradaria tindre? Poder viajar en el temps i l’espai. Quin heroi o heroïna series? Clara Campoamor. Si hagueres de viure en altra ciutat, quina seria? M’encanta Madrid, encara que no sé si podria amb el seu ritme.

D I C C I O N A R I FA L L E R

50 preguntes a Raquel 22.

23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38.

39.

T’agradaria canviar alguna cosa del passat? Per què? Han sigut moltes les voltes que he dit que canviaria coses, però ara pense que no, no canviaria res, ja que si no haguera passat tot el que he viscut a dia de hui no sabria tot el que sé, no creus? Un viatge que t’haja encantat: Mykonos, me’n vaig enamorar d’eixa illa. Quin ha sigut el pitjor malson? Perdre als meus. I el millor somni? Tot els que estic vivint ara, era una cosa que havia imaginat tantes voltes. Què és el que més et posa nerviosa? Que em prenguen per boba. Què és pitjor: mentir o que et diguen alguna mentida? Crec que mentir, perquè si em diu una mentida un gran mentider és probable que me la menge. Què no suportes? Les grans desigualtats. Alguna mania? Que es sente algú al llit quan acaba de fer-se. On has viatjat l’última volta? Ací propet, a Benidorm, Benidorm…. Quina és la teua paraula favorita i per què? La meua paraula favorita és mamà. Crec que eixa paraula arreplega tants… Valos, els sentiments més purs, m’encanta per allò que sent al pronunciar-la i quan l’escolte dels llavis de Pablo… M’aborrona. Un animal que estimes? La meua gosseta Nina. Ets més de mòbil o d’ordinador? Ara més de mòbil, perquè quan agafe l’ordinador em sembla que continue al treball. Si fores una xarxa social, com t’anomenaries? Ràdio macutobook! Jajajajaja! Creus que els fantasmes existeixen? Sí… Existeixen! Hi ha molt fantasma pel món… Què t’agrada més: el silenci o el soroll? El soroll. Vinc d’una casa on som quatre germans, el silencia no existia. Prefereixes estar sola o acompanyada? Preferisc estar acompanyada, sola molt poques voltes. Per què eres fallera? He de ser-ho, em costa entendre a qui no li agraden les Falles. No et puc descriure el sentiment perquè, saps això que sents quan estàs a la falla? Doncs això! Quin acte t’agrada més? La sopà de la plantà sempre és un dia que m’encanta, m’encanta veure’ns a tots amb les ganes i amb la falla agafant forma al carrer. I sé que pareixerà tòpic però he de dir-teu: per a mi l’ofrena és un acte especial. Si parlem d’enguany, no hi ha acte que no m’haja agradat, estic disfrutant-lo tant… Ai! I l’exaltació! Va ser increïble! Quin és l’acte que més esperes? Enguany l’acte que més espere amb molta ànsia és el dia de la plantà. M’impressionà tant l’esbós de la falla que em muic per veure com arriba la falla a la plaça. I què em dius dels passacarrers que tindrem el dia 16? Ai, em muic! Recollida de premis, l’ofrena a la mareta! Jo el que vull és que arribe ja la setmana fallera! L’espera amb ànsia viva!

D I C C I O N A R I FA L L E R

50 preguntes a Raquel 40. 41. 42.

43. 44. 45.

46. 47. 48. 49. 50.

Per què et rasques el nas quan et pica? Jajaja perquè si em pica el braç em rasque el braç. Tens algun talent secret? Sí, el tinc, però si t’ho explique deixa de ser secret. Com compagines el treball amb l’exercici? La veritat és que enguany com ha sigut tot més curt i hi han hagut menys coses no he tingut problema de compaginar-lo amb la faena. A més, els meus companys de treball em cuiden massa. Una cosa botja que t’agradaria que passara aquestes falles? Que pugueren ser unes Falles normals, com les de sempre. Què esperes de la setmana fallera? Espere una setmana plena d’emoció, d’armonia i molt bon rotllo entre tota la comissió. Amb això jo ja tinc un premi. Si pugueres canviar alguna cosa de les Falles, què seria? Saps el que canviaria? Els “requisits” que s’exigeixen per a l’elecció de la FMV. Crec que les coses estan canviant però encara queda molt camí per fer. Per què una fallera amb una talla més gran no pot ser una bona FMV? O una xica de 30 en lloc de 20? Quan vullgues xarrem sobre açò. Amb quin personatge famós t’agradaria sopar una nit de Falles? Una nit de Falles, o qualsevol altra nit, amb Alejandro Sanz forever! Si fores una falla, quina part series? Crec que seria un ninot d’una escena qualsevol però la que més sàtira tinguera. Si pugueres saber una cosa del futur d’aquestes Falles, què preguntaries? Podrem celebrar-les sense tindre més confinats positius ni restriccions? Ens plourà? Gràcies! T’agraden els bunyols? Jajaja! No! M’agrada el tofu! Xé! Això és una pregunta trampa! M’agraden, sí, però preferisc els xurros, especialment la vesprada de Sant Josep amb els meus sarandongos. Quina frase dedicaries al lector d’aquest diccionari/llibret? Tornen les nostres Falles al març! Gaudim-les! Anem a per les Falles del 2022!

D I C C I O N A R I FA L L E R

per a la Fallera Major Infantil 2022 Celia Ariza Díaz Una mirada ho confessa tot, els ulls representen eixe punt on l’ànima i l’estima s’entrellacen. No soc capaç de plorar. Estem plens d’emocions que sols descarreguem en pinzellades i paraules. Paraules que t’estimen, que reafirmen la teua essència, virtud i innocència.

La teua veu és protagonista quan la pólvora esclata i anuncia que tu, regina, camines pel tapís, de flors, de música, de festa. No soc capaç de plorar. Però quan la tristor no deixe brillar la teua emoció, ploraré. De les llàgrimes faré un altar que t’alçarà al més alt, on recuperàs l’alé, l’emoció, la il·lusió. Tornaràs a ser tu.

No soc capaç de plorar. Una mirada confesa el silenci, els secrets guardats al cor que criden d’emoció al veure’t, Celia, com l’alegria feta persona. No soc capaç de plorar.

Ploraré, i l’amor que plena el resplendor, com l’aigua, deixaran veure l’amagat tresor: tu com fallera major.

Desitge que l’estel, que il·luminarà el teu carrer, encenga el nostre iris i ens porte a la bogeria. No soc capaç de plorar. 82

D I C C I O N A R I FA L L E R

FALLERA MAJOR INFANTIL 2022

Celia Ariza Díaz

Benvolguda comissió: Des de xicoteta he somniat en ser fallera major infantil d’aquesta comissió. Enguany s’ha complit el meu somni i estic molt contenta de formar part de la història d’esta gran falla. I juntament amb el meu germà, Javier, espere i desitge haver representat als xiquets de la nostra falla com es mereixen. Vull donar les gràcies als meus pares que, des del primer dia, han fet possible que duguera a terme el meu somni i que amb la seua il·lusió han fet que siga inoblidable. Han sigut unes Falles més curtes de l’habitual, però molt intenses i emocionants, i les magnífiques experiències que he tingut amb el meu germà Javier, Raquel i Rafa mai les podré oblidar. Aprofite l’ocasió per animar a tota la comissió i al veïnat a gaudir de la festa i participar en les innombrables activitats que ens prepararà la nostra extraordinària delegació d’infantils. Per últim, recordeu per damunt de tot que: SOC MÚSIC GOMIS INFANTIL

D I C C I O N A R I FA L L E R

50 preguntes a Celia 1. 2. 3.

6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.

13.

Nom complet: Celia Ariza i Diaz. Edat: 9 anys. Tres entreteniments i/o aficions: Dibuixar, jugar amb les meues amigues al parc i fer esport. Llibre favorit: Cuentos silenciosos. Últim llibre llegit: La niña más rebelde llega al colegio. Pel·lícula favorita: La Dama y el vagabundo. Última pel·lícula vista: Encanto. Sèrie favorita: Chicago Med. Sèrie de dibuixos animats favorita: Els Simpsons. Menjar favorti: Spaghetti. Beguda favorita: Coca Cola Zero. Color favorit: Rosa. Un desig que no confesaries mai: Ser la primera de la meua classe al col·legi. Què t’agradaria ser de major? Metgessa. Per què creus que et van anomenar Celia? Perquè la meua iaia s’anomenava Celia. Si hagueres de transformar-te en un animal, quin series i per què? Un pardal perquè pot volar i visitar moltíssims llocs. I si et transformares en un/a dels teus amics/amigues, en quin i per què? En qualsevol de les meues amigues perquè totes són meravelloses.

D I C C I O N A R I FA L L E R

50 preguntes a Celia 14. Si pugueres comprar una sola cosa, què seria? Menjar per viure. 15. Quin és l’objecte més extrany que tens a l’habitació? Un dibuix d’un retrat d’una xiqueta amb quatre ulls. 16. Què significa la llibertat per a tu? Poder fer el que m’abellisca. 17. Dis-me un títol que resumiria aquest any: Un any meravellós i inoblidable. 18. Quina cançó series? Una cançó que tinguera molt de ritme. 19. Quin superpoder t’agradaria tindre? Volar. 20. Quin heroi o heroïna series? Per què? Marie Curie doncs era química, com la meua mare. 21. Si hagueres de viure a altra ciutat, quina seria? París. 22. T’agradaria canviar alguna cosa del passat? Per què? No, estic molt contenta amb el meu passat. 23. Un viatge que t’haja encantat: Escòcia. 24. Quin ha sigut el pitjor malson? Estar un dia amb la paddel surf i no poder tornar a la vora. I el millor somni? Ser fallera major infantil de Músic Gomis. 25. Què és el que més et posa nerviosa? Que em cride la meua mare quan no li faig cas. 26. Què és pitjor: mentir o que et diguen alguna mentida? Que em diguen alguna mentira. 27. Què no suportes? Que el meu germà em faça rabiar. 28. Alguna mania? Sempre vull guanyar. 29. On has viatjat l’última volta? A Andorra, el país dels Pirineus, on vaig tots els estius. 30. Quina és la teua paraula favorita i per què? Guapa, perquè m’agrada anar molt guapa. 31. Un animal que estimes? La meua conilleta Luna. 32. Ets més de mòbil o d’ordinador? De mòbil. 33. Si fores una xarxa social, com t’anomenaries? celia2013. 34. Creus que els àliens existeixen? Sí. 35. Què t’agrada més: el silenci o el soroll? El silenci. 36. Prefereixes estar sola o acompanyada? Acompanyada. 37. Per què eres fallera? Perquè m’agrada baixar al casal amb les meues amigues. 38. Quin acte t’agrada més? L’exaltació. 86

D I C C I O N A R I FA L L E R

39. 40. 41. 42. 43.

44.

45. 46. 47. 48. 49. 50.

Quin és l’acte que més esperes? L’ofrena. Per què et rasques el nas quan et pica? Perquè així se’m passa. Tens algun talent secret? No. Com compagines el treball amb l’exercici? Quan acabe el col·legi, per les vesprades, jugue a pàdel i a rugbi. Una cosa botja que t’agradaria que passara aquestes Falles? Que el 19 de març el presi ens diguera, a Raquel i a mi, que continuaríem de falleres majors un altre any més. Què esperes de la setmana fallera? Gaudir de tots els actes i activitats que preparara la delegació d’infantils amb els xiquets de la nostra falla. Si pugueres canviar alguna cosa de les Falles, què seria? Que duraren més dies. Amb quin personatge famós t’agradaria sopar una nit de Falles? Amb Nerea, fallera mayor infantil de Valencia 2022. Si fores una falla, quina part series? El remat. Si pugueres saber una cosa del futur d’aquestes Falles, què preguntaries? La falla infantil guanyarà el primer premi? T’agraden els bunyols? Sí. Quina frase dedicaries al lector/a d’aquest diccionari/llibret? Gràcies a aquestes preguntes em podeu conèixer i desitge que vingueu al nostre casal en Falles. 87

D I C C I O N A R I FA L L E R

GARLOPA [gaɾlɔ́pa] f. Ferramenta pareguda a una granera de mà que s’utilitza per anivellar la fusta. ExplicaGANXO [gánʧo] ció: pareix que vinga del prom. Peça menuda de metall dovençal garlopo. blegada amb dues puntes cap al mateix costat que serveix GAT [gát] per a ajuntar cartó. Explicació: m. Eina per a fer pressió. Exdel castellà gancho, té el sentit plicació: per forma o per apligeneral que refereix a qualsecació habitual es compara amb vol element metàl·lic petit amb el gat domèstic. la funció d’unir o travar. GATERA [gatéɾa] GANYADA [gaɲáða] f. Espècie de perxa menuda f. Traç d’una pinzellada. Exper col·locar els caps dels niplicació: de ganya, ‘brànquia’ nots de cartó pedra quan estan o part inferior de la gola, agamodelats. Explicació: potser lla’, que potser a partir d’algun prové del lèxic de la mar, en d’aquest dos significats deriva què gatera es refereix als cerel de ganyada com a ‘cicatriu cles de ferros per on passen en la cara’ i ‘clevill’ i d’ací al de caps i cadenes que amarren el ‘pinzellada mal donada’ que se vaixell al moll. generalitzaria en el sentit de ‘traç d’una pinzellada’. GEPERUDETA [ʤepeɾuðéta] f. Entre els valencians, la Mare GARBELL [gaɾbéʎ] de Déu dels Desemparats es m. Instrument que serveix per coneguda amb aquest nom marcar la fusta per on s’ha de carinyós. És la patrona de la tallar. Gramil. Explicació: tal ciutat de València i a la que li vegada, a partir de l’acció tadediquen l’ofrena de flors que llant en línia del garbell s’haja es fa durant la setmana fallera. utilitzat per al marcatge de la fusta. Sin. Gramil. GLOBOTÀ [glɔ́botá]

f. col·l. globotada. Tipus de mascletà però, en conte d’emprear pólvora, s’esclaten globus.

D I C C I O N A R I FA L L E R

millorar les condicions dels artistes i solidaritzar-se entre ells en cas de que cap desgràcia ocorreguera. Està estructuralitzada arran d’una directiva que organitza aquesta associació. Actualment estan els gremis fallers de Borriana i València. A Alacant està el Gremi d’Artistes Constructors de Fogueres.

GÓNDOLA [góndola] f. Transport, com un camió tirant d’una plataforma amplia i llarga, on es carreguen les peces grans i de més pes de la falla per portar-les des del taller fins l’emplaçament on s’ha de plantar.

GRÀCIA [gɾásia] f. Actitud, caricatura, posició GÚBIA [gúbia] f. Eina, amb forma de corba, que que posseeix el ninot i/o la fali dona forma a la peça. Hi ha de lla en conjunt i que logra que dos tipus: de fusta o d’escaiola. el visitant es riga al veure-la, o Ambdues treballen la fusta. Exel caràcter satíric i humorístic plicació: del llatí gulbia, que proque pot tindre la crítica i guió. vé del cèltic gulba, ‘bec d’au’. GRAMIL m. [cast.] Eina que serveix per GUILLAME m. [cast] Raspall, molt més a marcar per on cal tallar la menut que la garlopa, que fusta. Proposta: gramill. Sin. s’utilitza per anivellar la fusta Garbell. en aquells llocs o no s’arriba bé amb altres ferramentes. ExGRAPA [gɾápa] plicació: del francés guillaume, f. Instrument metàl·lic que sersembla que prové d’un nom veix per a clavar taulers. Expropi. Proposta: guillaume. plicació: del germànic krappa, ‘ganxo’. GUIÓ [gió] GREMI [gɾɛ́mi] m. Xicoteta explicació de la fam. Associació d’artistes fallers lla on es conta el que passa a amb l’objectiu de defensar els les escenes i la simbologia que interessos socials, econòmics, tenen els ninots. profesionals i culturals dels agremiats. Té la capacitat de

D I C C I O N A R I FA L L E R

El nostres guionistes

JUAN CÉSPEDES GARRIDO I RAFAEL SOLER SHERPA Fallers de la falla Arxiduc Carles - Músic Gomis tornen a juntar el seu enginy i gràcia, les seues mans i idees per a realitzar el guió i la crítica d’aquesta comissió. Tots dos junts es van estrenar a Dénia, a la Falla Diana, al 2019 i la cosa no va eixir malament, triomfant en els premis de crítica d’eixe exercici faller. En les Falles de setembre de 2021 aconseguiren el 2n premi d’Enginy i Gràcia de la Secció 2ª A i, a més, el 1r de la Secció 3ª A en la falla Poeta Alberola - Totana. També destaquen premis d’enginy i gràcia a altres localitats com a Alaquàs o Picanya. Aquest binomi s’enfronta, enguany, a nous reptes i amb ganes i il·lusió, sàtira, crítica i humor esperen no deixar indiferent a ningú.

D I C C I O N A R I FA L L E R

HORCA m. [cast.] Pal situat al darrere de l’estructura de fusta que la subjectava per modelar la figura. Proposta: forca.

INGLETADORA f. [cast.] Màquina per a tallar fusta a qualsevol biaix, a escaire, a cartabó... Explicació: com que talla segons uns

paràmetres (angles), potser ingletadora ve de la referència als angles. Proposta: serra de biaixos.

HILO DE CORTE INTERAGRUPACIÓ m. [cast.] Fil de nicrom que f. Entitat formada per les difepermet tallar el poliestiré. Prorents agrupacions falleres que posta: fil de tall. així ho desitgen. S’encarrega d’organitzar i coordinar a les diferents comissions en diferents àmbits, de suport legal o econòmic, per exemple. Es tracta d’un sistema de coordinació entre les diferents coIMPRESSORA 3D [impɾesóɾa tɾés missions independentment del dé] sector al que pertanyen. m. Màquina que té capacitat

per imprimir figures amb volum (amplària, altura i llargària) arrel d’un disseny fet a ordinador.

INDUMENTARISTA [indumentaɾísta] m. i f. Persona que és especia- JOC FALLER [ʤɔ́k faʎéɾ] lista en la indumentària fallera i m. Dénia. ESDV. jocs fallers s’encarrega d’aconsellar a l’hoCompetició de jocs tradiciora de vestir-se de valencià/ana. nals, de tabló i cartes, que es A més a més, se li encomana celebra durant el mesos de geque siga qui cusa la tela perquè ner i febrer entre les diverses elabore la vestimenta i compre comissions falleres. Els jocs els materials necessaris. que hi han són: parxís, dòmi91

D I C C I O N A R I FA L L E R

no, cau, cinquet, dards, futbolí, mig, brisca, pòquer, xinxàs i sis cents. JOIA [ʤɔ́ja] f. IND. Peça banyada en or, argent o coure, amb l’escut de la ciutat, de la Junta Central o Local Fallera que se li impossa a les falleres majors de la localitat. JUPETÍ [ʤupetí] m. IND. Peça d’indumentària masculina que cobreix el cos des dels muscles fins la cintura, sense mànigues i es porta obert. És similar al justet de la dona. JUNTA [ʤúnta] 1. f. Reunió. 2. junta general f. Reunió que es realitza al casal juntament amb la directiva i els fallers i les falleres per tal de donar a conèixer qualsevol qüestió relacionada amb la falla. f. 3. junta extraordinària f. Reunió urgent que es realit-

za al casal per tal de donar a conèixer alguna informació. 4. junta directiva f. Grup de persones que pertenanyen a la falla i la dirigeixen. Aquesta està formada per un/a president/a, vicepresidents/es, tresorer/a, secretari/a i delegats/ades que tenen diferents tasques a desenvolupar. JUNTA CENTRAL FALLERA [ʤúnta sentɾál faʎéɾa] f. Organisme central encarregat de gestionar les falles de la ciutat de València i la Comunitat Valenciana. Es crea a 1939 i és oficial al 1944. Organitza els actes fallers de la capital del Túria amb ajuda de l’Ajuntament, vetlant la bona relació entre les comissions. Està estructuralment organitzada igual que una comissió fallera, amb president/a, secretàri/a, tresorer/a i delegats/ades que es responsabilitzen d’un àrea en concret.

D I C C I O N A R I FA L L E R

cal Fallera. JUNTA LOCAL FALLERA [ʤúnta JURAT [ʤuɾát] lokál faʎéɾa] m. Conjunt de persones quaf. Organisme local que geslificades per tal de valorar un tiona les Falles i els actes retreball, ja siga una falla com lacionats amb la festa josefiuna actuació de teatre o playna d’una localitat. Vetla per la back, escrit, etc. bona relació i organització de les Falles de la ciutat o poble JUSTET [ʤustét] al que representen. Està jeràrm. Peça de vestir femeniquicament dividida al igual que na que cobreix el pit, des del una comissió fallera. Els intemuscles fins la cintura, sense grants son fallers i falleres que mànigues i es porta obert per pertenyen a les diferents codavant. És similiar al jupetí de missions de la localitat. l’home. JUNTER / JUNTERA [ʤúntéɾ / ʤúntéɾa] m. i f. adj. col·l. Forma popular que es diu a un faller o fallera que és membre de la Junta Lo-

D I C C I O N A R I FA L L E R

Junta directiva PRESIDENT: Rafael Soler Sherpa.

Delegació de Pirotècnia: Jesús Jiménez Rubio.

SECRETARIA: Secretària: Inés Amundarain Castellano. Sot secretari i Delegat de JCF: Vicente García Guimera.

CULTURA, FALLA I MITJANS DE COMUNICACIÓ: Vicepresidència: Juan Céspedes Garrido. Delegació de Balls: Consuelo Bau Requeni. Delegació de Cultura: Yolanda Ros Prats. Delegació de Fotografia: Vicente Morató García. Delegació de Playbacks: Mónica Díaz Salcedo. Delegació de Teatre: Vicente J. García Patón. Delegació de Xarxes socials: Laura Bau Piera. Irene Cañada Benlloch. Yaiza Martínez Crespo.

ECONÒMIQUES: Vicepresidència: Ainara Amundarain Castellano. Tresorer: Daniel Romero Mateo. Comptadoria: Jose Cosin Bau. Abonats: María José Rubio Calatayud. FESTEJOS I ESPORTS: Vicepresidència: Gonzalo Cañada Benlloch. Delegats: Andrea Argente Barberán. Francisco Javier Ariza Gil. Sara Boix Palmero. Bárbara Jiménez Rubio. Jesús Jiménez Rubio. Claudia Mora del Burgo. Eva Navalón González. Sergio Sabater Gómez. Alejandro Sánchez Rubio. Delegació d’Esports: Sergio García Obón. Jairo Jiménez Ponce. Jorge Silvestre Burgal.

ACCIÓ SOCIAL, RELACIONS EXTERNES I PROTOCOL: Vicepresidència: Quique Sabater Gómez. Delegació d’acció social: Elena Castilla Aguilera. Lucía Guzmán Martínez. Sandra Martínez Serrano. Delegació de protocol: Mari Crespo Menor. Mª Carmen Salcedo Tudela.

D I C C I O N A R I FA L L E R

Marta Rambla Aguilar. Laura Tena Cubero. CASAL I ACTIVITATS DIVERSES: Vicepresidència: Teresa Soria Yepes. Delegació de bar i casal: Vicente Capilla Fernández. Delegació de betlem: José Bartolomé Navarro. Miguel González Pascual. Delegació de música: Miguel Pastelero Butiñá.

INFANTILS I JUVENILS: Vicepresidència: Alba Solaz Navarro. Delegades: Laura Bau Piera. Arancha Barragán Márquez. Irene Cañada Benlloch. Aitana Diana Domingo. Lucía Guzmán Martínez. María Homedes Soler. Yaiza Martínez Crespo. Silvia Morató Romero.

ABONATS:

Amparo Bau Vicente Bau José Clérigues

Carmen Olmos Delfín Picó Julián Prieto

Junta directiva infantil Vicepresident 1r: Ian Galdón Martínez Vicepresidenta 2a: Karen Moragón Zacarés Secretària: Diana Palomar Urda Tresorera: Dafne Rubio de Luís Comptador: Juan Pedro Martín García Delegades: Daniela Simó Martín Zaira Campos Vivó 95

D I C C I O N A R I FA L L E R

LLEPASSA [ʎepása] f. Llistó de fusta menut que es clava al través o en diagonal de les vetes d’un altre tros de LAMPAZO fusta per evitar que es puga m. [cas.] Teixit, realitzat amb màquitrencar i acoblar les peces. Al na mecanitzada, amb un fons ras i muntar el cavallet, si aquest dibuixos que tenen molt relleu, imiés molt alt, es té que tallar per tant el brocatell. que isca pel taller. A les quatre cares de l’estructura es fica la LASTRAR llepasa. v. [cas.] Ficar pes d’arena en sacs a la base de fusta. Fa que LLIBRET [ʎibɾét] la base aguante el pes de la fam. Publicació anual, en valenlla i no es menege en cas d’hacià, on es publiquen els esbosver-hi molt de vent. Aquesta sos, guió i crítica de les falles paraula ve del mar. Proposta: que plantarà la comissió fallellastrar. ra. A més, s’editen les fotograLIJA

fies dels representants fallers de l’exercici, la directiva, llistat dels fallers i falleres de la falla i els artistes. Apareixen articles d’opinió, investigació i d’altres relacionats o no amb les Falles. Aquest tipus de gènere és de caràcter tradicional i cultural, amb una tasca divulgativa de la identitat fallera.

f. [cast.] Paper fort amb una capa arenosa en una capa que serveix per polir els ninots i la fusta. Sin. escatar. Proposta: paper d’escatar.

LINGA [liŋgá] f. Tros de corda en forma de llaç que està col·locada dins de la peça i surt un poc per a que hi haja un espai suficient per tal d’enganxar la grua, la braga i la peça.

LLIGACAMA [ʎiɣakáma] m. IND. Cinta de teixit que serveix per subjectar les calces a la cama.

D I C C I O N A R I FA L L E R

LLIT [ʎít] m. Estructura de fusta que serveix per assegurar les peces de la falla, com un llit, durant el transport d’un lloc a un altre. MACRODESPERTÀ [makrodespeɾtá] f. col·l. macrodespertada ESDV. LLUM [ʎúm] Com la despertà però molt més f. ESDV. llums Decoració amb gran, amb un número gran de bombetes de diferents colors falleres i fallers tirant coets. Es que, amb una estructura i amb realitza a primera hora de dia. diferent forma (monuments del món, esferes, llanties, etc.), il·luminen tot el carrer que està MALALT DE FALLES 1. m. Dit d’una d’una persoaproximat a la falla. Aquest na amb gran afició i dedicació acte, que es celebra una setpel món de les falles i la seua mana abans de la plantà i és un vessant cultural i festiva. 2. m. dels més esperats, va acomPseudònim d’un blog faller depanyat amb un espectacle de dicat a la divulgació i cobertura llums i so abans de l’encesa d’informació fallera, centrada oficial i es repeteix fins que en la seua expresió artística. acabe la setmana fallera. Dues La persona encarregada de de tantes comissions que més dur-lo a terme és Xavi Serra. s’impliquen en aquesta tasca son les falles Sueca i Cuba-Literat Azorín, situades al barri MANTA MORELLANA [mánta moɾeʎána] de Russafa de València. f. IND. Peça de llana o cotó, amb forma rectangular i amb certa llargària, de diversos colors i amb borles als dos extrems. S’empra per resguardar-se del fred.

D I C C I O N A R I FA L L E R

MANTELETA [manteléta] plantarà. Aquesta està creada f. IND. De forma quadrada, a partir d’escaiola, plastilina o amb dibuix i realitzada per altres materials. puntes, es fica damunt de la falda per decorar el trage. Pot MASCLET [masklét] ser de diferents teixits i colors m. PIRO. Coet amb una gran (or, plata, blanca). potència de so. Conté una cantitat mínima de pólvora amb MANTELLINA [manteʎína] una metxa per a que s’encenf. IND. De forma triangular, pot ga. S’utilitza a les traques. ser de qualsevol teixit, adornat amb puntes per formar un MASCLETÀ [maskletá] dibuix. Les dones se la col·lof. col·l. mascletada. PIRO. quen sobre les pintes en actes ESDV. Quantitat de coets que religiosos. Hi han de dos coexploten continuament. És lors: negra, per a dones casauna especialitat pirotècnica des, i blanca, per a les dones que realitza molt de soroll, va fadrines. de menys a més, en un breu temps. És controlada pel piroMANTENIDOR / MANTENIDORA tècnic i el seu equip. Està di[manteniðóɾ / manteniðóɾa] vidida en tres parts: l’inici, on m. i f. Persona que realitza s’encén una traca i arran d’ella l’exaltació. es juga amb fums de colors i altres efectes sonors amb la MANTÓ [mantó] pólvora; el cos, on es llancen m. IND. Tros d’una tela, fet de tots els masclets a l’hora; i per cotó, seda, etcètera, de forma últim el terratrèmol, on aquest rectangular i amb una llargària pot ser terrestre i/o aeri. Per a que serveix per protegir del poder gaudir d’ella, es busca fred a les falleres. un espai ample i adequat per disfrutar d’aquest espectale MAQUETA [makéta] sonor. Se celebra, a València, f. Reproducció a escala menude l’u al denou de març, mentre da del que serà la falla que es que en altres localitats segons 98

D I C C I O N A R I FA L L E R

el programa de festes. Pot ser versos colors i serveix per dide dos tipus: tradicional, si el ferenciar-se d’altra comissió, tret dels coets es amb metxa i però el tradicional és a ratlles estan conectats entre si; o digii quadres blancs i blaus. En ell tal, si en aquest cas el control pot aparèixer o no l’escut de la dels trets es realitza mitjançant falla i el nom del faller/a. un ordinador. Es dispara a qualsevol localitat de la Comu- MODELAR [moðeláɾ] nitata Valenciana, però son esv. Acció de donar forma a un pecialment famoses les que es material (argila o cera, per llancen a la Plaça de l’Ajuntaexemple) per a traure més tard ment de València a les dos del un motle. mig dia després què la fallera major diga: Senyor pirotècnic MODELAT [moðelát] pot començar la mascletà! m. Relatiu a si el ninot és de nova creació o ja ha estat creat METXA [méʧa] amb antelació. f. PIRO. Espècie de cordó que a l’hora de tindre contacte amb MODERNISME [moðeɾnízme] una flama s’encén ràpidament m. Estil de construcció de fai és el que fa que el coet exlla. Es caracteritza per tindre plote. unes línies més rectes i un ús dels colors més lliures, utilitMOCADOR [mokaðóɾ] zant des de colors pastíssos 1. m. IND. Peça de tela, de fins a cridaners. Si parlem de qualsevol material i color, quadecoració, l’estètica és més drada, que s’empra per cosimple i lleugera per a la vista. brir-se el cap. S’utilitza amb el Es prefereix que la falla es veja trage de saragüell o quan es i s’aprecie què és cada cosa. porta barret. 2. m. IND. Peça de tela quadrada que unit-se MONUMENT [monumént] les puntes contràries, en for1. m. Construcció de fusta forma de triangle, es col·loca al mada per un conjunt de figures voltant del coll. Hi han de dide cartó pedra i/o suro blanc, 99

D I C C I O N A R I FA L L E R

amb unes cares humorístiques i pintades, de diferents tamanys, que satiritzen, ridiculitzen i critiquen fets ocorreguts i personatges de la localitat i/o del NINOT [ninɔ́t] 1. m. Figura de cartó pedra o país. És una obra d’art efímer suro blanc, amb un rostre caque es construeix a un taller ricaturitzat, pintat i de diferent per un artista dedicat a aquest alçada, que representa un art. Està encomanada per una humà, animal, etc. El seu obcomissió fallera. Es planta al jectiu és donar un toc humoríscarrer durant els dies de Falles tic i criticar i satiritzar el fets i amb la finalitat de cremar-se. personatges d’una localitat. 2. Sin. Cadafal, falla. Col·l. Encaninot indultat m. Ninot que es ra que el seu ús està estés, és lliura de les flames de Sant Jouna forma incorrecta de nomsep, doncs ha sigut l’elegit per brar a la falla. votació popular. Es salven dos ninots: un en categoria gran i MOTLE [mɔ́ʎʎe] altre en infantil. Fou en 1934 m. Peça buida que serveix de quan es va iniciar, a petició de model per poder crear una fil’Ajuntament de València i amb gura idèntica però amb altre idea del mestre Regino Mas, la material. realització d’aquest concurs. El primer ninot indultat fou de MUSEU FALLER [muzɛ́w faʎéɾ] l’artista Vicente Bendito amb m. Espai on es guarden tots la falla Plaça del Mercat Cenels ninots que han sigut indultral. En 1963 es lliura del foc tats. A més a més, es pot veuel primer ninot infantil, obra de re l’evolució i la història que ha l’artista José Fabra per a la cotingut la festa de les Falles. Almissió Sant Vicent-Periodista zira, Cullera, Gandia, Sagunt, Azzati. Sueca, València i el Gremi d’Artistes Fallers de València, entre altres, en tenen un.

100

D I C C I O N A R I FA L L E R

NIT DE L’ALBA [nít dé lálba] f. València. ESDV. Nit on a les diferents demarcacions falleres es dispara, a les dotze de la nit, una bateria de 25 tirs com a celebració de l’inici de la plantà. Es celebra la nit de la plantà. NIT DEL FOC [nít del fɔ́k] f. València. ESDV. Acte on durant més de vint minuts, aproximadament, tota la ciutat s’il·lu-

mina gràcies als focs d’artifici que es llancen. Se celebra la nit del dihuit al denou de març i és un dels espectacles pirotècnics més importants junt les mascletades. NOMENAMENT [nomenamént] 1. m. ESDV. Acte que se celebra per nombrar oficialment a les falleres majors. 2. m. Document que deixa constar l’elecció de les falleres majors.

101

D I C C I O N A R I FA L L E R

Ninot Gran. Procés de creació

Disseny

Perfil

Rascar

Polir el Gotelé

Escatar

Pintar

Empaperar

Acabat 102

D I C C I O N A R I FA L L E R

Disseny

Muntatge

Ninot Infantil. Procés de creació

Vestit

Pintar

Acabat 103

D I C C I O N A R I FA L L E R

cre i xufa. Es pot servir freda o granissada i pot anar, o no, acompanyada per fartons.

OFRENA [ofɾéna] f. Cercavila de caràcter religiós on els fallers i falleres desfilen amb ramells de flors fins arribar a la plaça on està situada la imatge de la Mare de Déu PAELLA [paéʎa] f. GAST. Plat típic valencià fordels Desemparats. En aplemat per una base d’arrós i amb gar al lloc, oferixen el ramell a carn (de pollastre i conill), pela verge perquè forme part del brera, bajoca, garrofó, tomaca, seu mantó. Juntament amb la oli d’oliva, aigua, sal i safrà. comissió desfila la banda de Es diu així pel recipient on es música o xaranga per amenitcuina. És un dinar que es sol zar el moment. Depenent de cuinar molt quan la comissió la localitat, es realitza en un o fallera es reuneix per celebrar dos dies. quelcom.

ORFEBRE [oɾfébɾe] m. i f. Persona que treballa PALET [palét] m. Tros de tela, quadrat, amb amb objectes artístics d’or, borles, subjectat per un pal, on plata i altres metalls. És qui fa apareix el guardó que ha rebut l’adreç i les pintes. la falla o la comissió fallera per haver participat en un concurs i ORNAMENTACIÓ [oɾnamentasió] haver-se valorat el treball amb f. Part decorativa on es fica un jurat qualificat. Sin. banderí. qualsevol mena de recurs per enriquir plàsticament la falla.

PANET [panét] m. Capa de pintura que es ORXATA [oɾʧáta] dona a les figures abans de f. GAST. Beguda refrescant pintar-les. que es fa a partir d’aigua, su104

D I C C I O N A R I FA L L E R

PENSAT I FET [pensát i fét] PASSACARRER [pasakaréɾ] loc. or. Frase feta en valencià m. Recorregut pels carrers de que significa realitzar alguna les localitats que realitzen els cosa al moment, només s’ha fallers amb música. Sin. Certingut la idea de fer-la. Pot cavila. contindre certa improvisació. PASSEJÀ [paseʤá] En l’àmbit faller s’utilitza per f. col·l. passejada. PIRO. Manifestació on els participants realitzar l’explicació i relació subjecten coets borratxos, de la falla. 2. f. Revista fallera, fonts o carretons de forma made València, editada desde el nual desfilant per un llarg reco1912 fins el 1972, dedicada a rregut. la divulgació de la festa fallera. Es va recuperar, gràcies a PASTETA [pastéta] l’editor Eliseu Climent, al 1995 f. Col·l. pasta. Matèria plàstii l’última publicació va ser al ca blanca per moldelar i se2009. car-se a l’aire. S’utilitza per fer diferents elements deco- PETARD [petáɾt] ratius als ninots i crear, així, m. PIRO. Xicotet canut tapat textures. per un extrem i amb pólvora en el seu interior ben prensada on PASTÍS [pastís] a l’altre costat hi ha una metxa adj. Referit a una tonalitat de que, al ser encesa i en contaccolors suaus. tar amb el component químic, explota. Sin. Coet. PEINADOR [pejnaðóɾ] m. IND. De forma triangular, PINTA [pínta] i de diversos materials, es f. IND. Ornament femení que es col·loca sobre els muscles per col·loca la dona vestida de fallecobrir l’escot. El dibuix no sol ra al cap perquè li aguante els coincidir amb el del davantal. monyos. Té forma de mig cercle, Per la part de dalt està rematat amb un cos convex i un conjunt per puntetes. de pues en la part interior. Pot estar banyada en tres metalls: 105

D I C C I O N A R I FA L L E R

or, plata o coure. Són tres les que es posen als monyos: una gran per aguantar el figó més gran de darrere i dues més menudes per als dels costats. PINTOR / PINTORA [ pintóɾ / pintóɾa ] m. i f. Persona que pinta cadascuna de les figures que formaran la falla.

o setmana en el que les comissions comencen a alçar, amb la direcció i ordres de l’artista faller i el seu equip, la falla. PLAYBACK [pléjbak] m. [angl.] ESDV. playbacks. Concurs que organitza JCF, i altres juntes locals, on participen les diferents comissions, en diferents categories, ja siguen infantils o majors, grupals o individuals, on els fallers i les falleres ballen i simulen que canten.

PIROTÈCNIC / PIROTÈCNICA [piɾotɛ́gnik / piɾotɛ́gnika] m. i f. PIRO. Persona que treballa en la pirotècnia, encarregada de la seguretat i de tindre-ho tot a punt quan els focs POLIPAST [polispást] d’artifici i/o la mascletà estan a m. Espècie de quinal per a llepunt de ser disaparats. var coses.

PIULA [píwla] POLOLO [polólo] f. PIRO. Coet que té poca pom. IND. Pantaló bombat, curt, tència i sona com un xiulet. que es col·loca baix la falda i les sinagües. PLANTÀ [plantá] 1. f. col·l. plantada. ESDV. PÓLVORA [pólvoɾa] Moment en el que la falla com. PIRO. Component químic mença a ficar-se en peu, es a format per una barretja de cardir, a construir-se en la demarbó, sofre i nitrat de potasi que cació de la comissió fallera per al estar en contacte amb una tal que estiga preparat abans espurna, explota emetent un de l’arribada del jurat 2. f. Dies fort soroll. S’utilitza per fer els coets.

106

D I C C I O N A R I FA L L E R

càrrec anual i metafòric. PRISIONERO m. [cas.] Argolla amb un cargol que pressiona un tros de cable, estreny i uneix dues coses. Proposta: presoner.

PREGÓ [pɾeɣó] 1. m. ESDV. Acte en el que es proclama a tot el món que la festa de les Falles ja són oficials. 2. m. Escrit en valencià que es llig públicament en qualsevol localitat per tal PROCLAMACIÓ [pɾoklamasió] d’anunciar que ja són Falles. f. ESDV. Acte on es fa públic el nom i es presenta a les falleres PRESENTADOR / PRESENTADOmajors que regnaran durant RA [pɾezentaðóɾ / pɾezentaðóɾa] l’exercici faller. També es dona m. i f. Persona encarregada de a conèixer les que seran les presentar un acte faller. seues corts d’honor. PRESIDENT / PRESIDENTA [pɾeziðént / pɾeziðénta] PUJAR UN TIO A LA CADIRETA m. i f. Persona que porta el [puʤáɾ ún tío a la kaðiɾéta] comandament de la comissió loc. adv. Enganxar a l’artista o fallera a la que representa. És a l’home en un tros de tela com la figura clau i en la que cau si fora una cadira i pujar-lo dalt la màxima responsabilitat a de la falla perquè desenganxe l’hora de respondre per la fael ganxo de la grua, com si fos lla. Hi ha també un d’infantil, un trapezista. però aquesta figura és sols un

107

D I C C I O N A R I FA L L E R

PRESIDENT 2002

Rafael Soler Sherpa nostre mes. Eixe mes tan especial on Safranar, el nostre habitatge dins del barri de Patraix, es transforma, el tranformem al DESFILAR pels seus carrers, portant la tradició a tots el seus racons. Podrem olorar la PÒLVORA al migdia o les FLORS que portarem a l’OFRENA amb il·lusions i sentiments a flor de pell. Podrem anar a RELPLEGAR els nostres premis a la plaça de l’Ajuntament, o trobar-nos als sopars de la nostra CARPA i ballar en ella per celebrar que estem en el moment més especial, on els cors bateguen encesos en flama. I tot això ho farem juntament amb Javier, el nostre PRESIDENT INFANTIL, la seua germana Celia, FALLERA MAJOR INFANTIL, i Raquel, la nostra FALLERA MAJOR. Ens han representat en tots els actes amb una il·lusió i alegría envejables. Són tot un exemple al front dels seus càrrecs, és una sort per a la nostra comissió tindre’ls als tres. Aprofite aquestes línies per donar-los les gràcies i dessitjar-vos la gran setmana fallera que us mereixeu com a colofó del vostre somni complit.

Estimades falleres i fallers, veïnes i veins, colaboradors i amigues i amics. Torne a dirigir-vos unes paraules com a president de la COMISSIÓ de la nostra Associació Cultural Falla Arxiduc Carles Músic Gomis, només sis mesos després, en un any tan atípic com históric.

La DIRECTIVA ha treballat i treballa de valent per poder dur a terme aquest any especial, amb la setmana fallera que ens mereixem. Des d’ací vull donar-los les gràcies de tot cor pel seu esforç i sacrifici constant que fan per a la comissió, de manera altruista i desinteresada. També es treballa perquè siga segura per a la salut de totes i tots.

I ho faig dirigint-vos aquestes PARAULES, d’això va enguany, precisament, aquest LLIBRET. Fent un esforç humà i econòmic, i per què no dir-ho, també sentimental, dediquem el llibret en l’any més dificil de la història de les Falles a la divulgació de la nostra festivitat, en tots els seus aspectes i vessants.

Al setembre tinguérem un comportament extraordinariament responsable i estic convençut que al març tornarem a demostrar la mateixa actitud.

Arriba el moment on podrem veure PLANTAR a Ernesto i Vicent unes FALLES que han estat quasi dos anys a l’espera. Gaudirem d’un art efímer que, per a la nostra comissió, seran les número quaranta que veurem al març, el

Tornem a març, gaudim de les nostres Falles! 108

D I C C I O N A R I FA L L E R

PRESIDENT INFANTIL 2022

Javier Ariza Díaz

Hola fallers i amics, Enguany tinc l’orgull de representar, al costat de la meua germana Celia, als xiquets de la falla i compartir aquesta gran aventura al costat de Raquel i Rafa. Vull agrair als fallers, i en especial a la delegació d’infantils de la nostra falla, el treball que realitzen dia a dia perquè tots els actes es puguen realitzar sense cap contratemps i pel suport que hem rebut tota la meu família en aquest any tan especial per a nosaltres. Aprofite per convidar a tota la gent que vulga compartir aquests dies amb nosaltres, que s’acoste a la nostra plaça i gaudisca dels actes que realitzarem i, especialment, de les magnifiques mascletaes que tant m’agraden i que fan tremolar la nostra demarcació. I per últim recordeú per damunt de tot que:

SOC MÚSIC GOMIS INFANTIL

109

D I C C I O N A R I FA L L E R

49 preguntes a Javier 1.

Nom complet: Javier Ariza i Diaz.

Edat: 10 anys.

Tres entreteniments i/o aficions: Jugar a rugby, a la Play Station i fer coses de la falla.

Llibre favorit: El diario de greg un pringao total. Últim llibre llegit: El diario de greg un pringao total.

Pel·lícula favorita: The karate kid. Última pel·lícula vista: Spiderman no way home. Sèrie favorita: Cobra Kai. Sèrie de dibuixos animats favorita: Els thundermans.

Menjar favorit: Arròs a la cubana.

Beguda favorita: Trina de taronja.

Color favorit: Verd, com el de la falla Músic Gomis.

Un desig que no confesaries mai: Que m’agrada una xica de la meua classe.

10. Què t’agradaria ser de major? Jugador de rugby professional i estudiar dret. 11. Per què creus que et van anomenar Javier? Perquè el meu pare s’anomena Javier. 12. Si hagueres de transformar-te en un animal, quin series i per què? En un àguila perquè podria solcar els mars, volar, visitar tot el món i el millor: ser lliure. 13. I si et transformares en un/a dels teus amics/amigues, en quin i per què? En Daniel, així coneixeria el seu poble. 14. Si pugueres comprar una sola cosa, què seria? Una cova. 15. Quin és l’objecte més extrany que tens a l’habitació? Una samarreta del València CF firmada per tots els jugadors de l’equip del centenari. 16. Què significa la il·lusió per a tu? Les ganes d’alcançar els meus somnis. 17. Dis-me un títol que resumiria aquest any: Un any terrible pel COVID. 110

D I C C I O N A R I FA L L E R

111

D I C C I O N A R I FA L L E R

49 preguntes a Javier 18. Quina cançó series? La que siga més cañera. 19. Quin superpoder t’agradaria tindre? Transportar-me fins on vullguera. 20. Quin heroi o heroïna series? Per què? Seria Hulk perquè per a mi és diferent a la resta. 21. Si hagueres de viure a altra ciutat, quina seria? Moscou o alguna d’Andalusia. 22. T’agradaria canviar alguna cosa del passat? Per què? No, perquè estic content amb tot el que ha ocorregut al meu passat. 23. Un viatge que t’haja encantat: Escòcia. 24. Quin ha sigut el pitjor malson? Que un viking em tallava un peu a una baralla. I el millor somni? Que podia fer el que vullguera. 25.

Què és el que més et posa nerviós? La nota d’un examen.

26.

Què no suportes? La discriminació i el racisme.

27. Alguna mania? Menjar-me les ungles quan estic nerviós. 28. On has viatjat l’última volta? A Andorra, un destí de pel·lícula. 29. Quina és la teua paraula favorita i per què? Guapo, porquè m’agrada que m’ho diguen. 30. Un animal que estimes? La meua conelleta, Luna. 31. Ets més de mòbil o d’ordinador? De mòbil. 32. Si fores una xarxa social, com t’anomenaries? El Xavi1919. 33. Creus que els àliens existeixen? No. 34. Què t’agrada més: el silenci o el soroll? El silenci. 35. Prefereixes estar sol o acompanyat? Acompanyat. 112

D I C C I O N A R I FA L L E R

49 preguntes a Javier

36. Per què eres faller? Perquè m’agrada i m’ho passe d’allò més bé, especialment a les despertaes. 37. Quin acte t’agrada més? La meua presentació i la despertà. 38. Quin és l’acte que més esperes? La despertà. 39. Per què et rasques el nas quan et pica? Perquè em pica. 40. Tens algun talent secret? Sí. 41. Com compagines el treball amb l’exercici? Primer faig un i, després, l’altre. 42. Una cosa botja que t’agradaria que passara aquestes falles? Que em feren una falla per fer-la amb els ninots que jo vullguera. 43. Què esperes de la setmana fallera? Poder tirar petards com un boig, però per desgràcia no puc. 44. Si pugueres canviar alguna cosa de les Falles, què seria? Fer un ninot súper mega gran i cremar-lo jo sol, com vullguera. 45. Amb quin personatge famós t’agradaria sopar una nit de Falles? Amb Rafa Nadal. 46. Si fores una falla, quina part series? El foc. 47. Si pugueres saber una cosa del futur d’aquestes Falles, què preguntaries? Podem disparar una mega mascletà? 48. T’agraden els bunyols? A mi no m’agraden, a mi m’encanten! 49. Quina frase dedicaries al lector/a d’aquest diccionari/llibret? ¡¡¡¡SOC MÚSIC GOMIS INFANTIL!!!! 113

D I C C I O N A R I FA L L E R

REGLAMENT [reɣlamént] m. Normes que han de seguir els fallers i falleres com si foren unes lleis. Té com a fi donar un sentit normatiu a la festa falle-

QUINAL [kinál] m. Element de corda.

RAIÓ [rajó] m. IND. Teixit o tela sintètica amb la que es confecciona qualsevol dibuix amb qualsevol fons. Del tipus de teixit, és el més econòmic. RASCAMONYO [raskamóɲo] m. IND.

ra per tal que ningú puga fer el que vullga i se n’isca del bon camí. En cas que un faller/a o comissió no el respecte, s’imposaran unes sancions. REMAT [remát] m. Part més alta de la falla on es situen els ninots que, possiblement, tinguen més risc. És allò que completa la falla. REPASSAR [repasáɾ] v. Revisar una estructura o figura de falla per tal que siga òptima esdturalment i artística.

RISC [rísk] RASCAR [raskáɾ] m. Situació d’una figura que, v. Acció de modelar que es fa per l’estructura, té una posició quan la peça està fresada per difícil de mantindre a la falla i, traure la forma i el volum desiencara així, aguanta. tjat. RODINA [roðína] REFREGIT [refɾeʤít] f. IND. Barret amb forma cònim. Dit de la falla que té ninots ca tallat, rígid, amb ala ampla, que ja han estat plantats en alcaracterístic de la indumentres demarcacions. tària masculina.

114

D I C C I O N A R I FA L L E R

principal o director en les diferents categories del teatre faller.

SACABUTX [sakabúʧ] SÀTIRA [sátiɾa] m. Sistema d’encaix d’una f. Mode d’escriure i dotar a un peça dins l’estructura d’una faguió o crítica d’un sentit humolla que comprén una caixa i un rístic i que fica al descobert, espigó. Explicació: del castellà amb la burla, accions d’una sacabuche, que es referia a un persona o d’un fet ocorregut a instrument musical semblant a la localitat. la trompeta, que es recull en sí mateix i, potser, este moviment SECCIÓ [seksió] d’encaix en ell mateix ha fet vaf. Divisió que es realitza per tal riar el significat cap al sistema de poder classificar les falles d’encaix faller. Sin. Femella. que plantaran les comissions. Segons el preu de la falla, perSARAGÜELL [saɾaɣwéʎ] tanyen a una secció o una altra. 1. m. IND. Trage regional traLes que més quantitat paguen dicional valencià d’home. Està formaran part de la “secció esformat per una camisa folgada, pecial” i, arran d’aquesta, es un jupetí, mocador, saragüell, fan més grups segons el valor faixí, unes calces i espardentotal de la falla. Aquest reparyes. La manta morellana s’emtiment es produeix per a que pra quan fa fred. 2. m. IND. totes les comissions, a l’hora Calçó ample i llarg amb plecs. d’obtindre un premi, estiguen És el que dona nom al trage en les mateixes condicions. regional. 3. m. Premi, que representa el logotip de JCF amb SECTOR [sektóɾ] màscares de teatre a la mà en m. Divisió de les comissions lloc de la corona de llorer, que que formen part de JCF estas’entrega a la Gala de la Culblides pel reglament faller i reatura per distingir el millor actor/ litzades segons la ubicació en actriu novel, de repartiment, un determiat barri o districte. 115

D I C C I O N A R I FA L L E R

Les comissions que pertanyen SETMANA CULTURAL al sector elegeixen tres repre- [semána kultuɾál] sentants que són escollits, al f. ESDV. Setmana on la comismateix temps, com membres sió realitza una sèrie d’actes de JCF i del seu plenari. Funcioper tal de promocionar la cultuna com un sistema organitzatiu ra i tradició fallera o per donar per diversos actes com l’ofrena a conèixer altres. Es solen fer o l’elecció de les corts d’honor exposicions al casal, col·lode les falleres majors. Les falles quis, concursos i altres actes. de València estan composades Moltes comissions aprofiten per vint-i-sis sectors. Sin. Deaquest esdeveniment per reamarcació, districte. litzar la presentació d’esbossos i maquetes. SEDA [séða] 1. f. IND. Teixit. 2. seda ampla SINAGÜES [sináɣwes] f. IND. Teixit mecanitz, amb f. IND. Peça de vestir femetrama de fils de seda, amb nina, amb forma de faldilla i una amplària de 100 cm, amb llargària variable segons la colors harmonitzats. 3. seda mesura de la falda. Antigament estreta f. IND. Teixit mecanits’utilitzaven varies per donar-li zat, amb trama de fils de seda, més forma al vestit. Sin. Brial. amb una amplària de 54 cm, amb colors harmonitzats. La SUBVENCIÓ [subvensió] màquina que teixeix cada flor f. Quantitat de diners que l’orde la mateixa mida porta el ganisme de la localitat s’enmateix color. carrega de fer arribar a les comissions per col·laborar en SERGENT [seɾʤént] la festa. És una forma d’ajum. Gat. Explicació: Tal vegada dar a la falla per fer un esforç es compare amb el grau milii desgast costós. Amb aquesta tar atés que el sergent és l’elequantia no es recupera la totament de connexió entre oficials litat de la despesa, únicament i l’artilleria; o bé, per la rigidesa una part. que emana un sergent i la rigidesa de l’element de pressió. 116

D I C C I O N A R I FA L L E R

TABALET [tabalét] m. MÚS. Instrument valencià de percussió, amb forma de cilindre i so indeterminat, que acompanya a la dolçaina en qualsevol cercavila i la nit de les albades.

TELEFONADA [telefonáða] f. ESDV. Acte en el que es telefona, per part d’una autoritat, normalment l’alcalde o alcaldessa, a les que seran les noves falleres majors d’una població. TEMPLE m. Espècie de gotelé amb el que es feia una capa al ninot per a, posteriorment, polir-lo i, després, començar a pintar-lo.

TABALETER / TABALETERA [tabaletéɾ / tabaletéɾa] TERRATRÈMOL [tɛratɾémol] m. i f. MÚS. Persona que toca m. PIRO. Part final de la masel tabalet. cletà on es llancen, durants un temps indefinit, masclets i carTATXA [táʧa] cases com a colofó, emitint un f. Clau curt amb cabota ampla. fort soroll. Aquesta part pot ser Explicació: del francés tache o terreste i/o aèria. occità tacha, l’origen del quals és incert. TESTA [tésta] f. Principi d’un tauló o d’un caTEATRE FALLER [teátɾe faʎéɾ] biró. Explicació: del llatí TESm. ESDV. Concurs de teatre TA, ‘cap’, es fa una metàfora amateur, organitzat per JCF, del principi o cap d’una persoen el que concursen les comisna amb el d’un tros de fusta. sions falleres adscrites a l’organització de JCF. Aquest con- TINDRE BOU [tíndɾe bɔ́w] curs es dividieix, actualment, loc. or. Frase feta que es diu en quatre categories: infantil, de l’artista o el taller faller jove, segona i primera. quan, acostant-se la data de la plantà, encara li queda molta falla o faena per fer. Es dubta si acabarà o no la seua tasca. 117

D I C C I O N A R I FA L L E R

TIRAR DE GRUA [tiɾáɾ de gɾúa] loc. v. Alçar les peces de la falla amb la grua per tal de plantar-la. TIRO [tíɾo] m. Ganxo que ix de la banda de dalt de la peça. És una corda amb forma de llaç que s’enganxa al cavallet per a tirar-la cap a dalt. TORNAPUNTA [toɾnapúnta] m. Peça de fusta que aguanta les esquadres del cavallet. TORRENTÍ [torentí] m. (ind.) Trage regional tradicional valencià d’home. Consta d’una jaqueta, una camisa folgada, un jupetí, pantaló cenyit fins el genoll, calces i tapí. Quan fa fred, el millor per resguardar-se és la manta morellana. TRACA [tɾáka] 1. f. traca valenciana. Conjunt de masclets, conectats entre si per una corda i/o metxa ràpida, que esclaten successivament. 2. traca xinesa f. Com la traca però amb els coets molt pròxims entre si. Els petards són més menuts.

TRAGE [tɾáʤe] 1. m. Conjunt de peces per vestir-se una persona. 2. trage de cucaratxa. m. col·l. trage de faller. IND. Trage “oficial” de faller, anomenat així i creat per Junta Central Fallera a mitjans del segle xx per uniformar a tots els fallers segons el règim de l’època. Es crida axí degut a que és tot negre setinat, compost per jaqueta, pantaló i sabata tancada negra, camisa i pitrera blanca, així com un faixí ras amb borles penjant per la part superior esquerra del pantaló. Intenta imitar el trage de torrentí. 3. m. IND. Trage regional tradicional valencià de dona. Està compost per un cosset i una falda que arriba fins als peus. 4. trage de coteta m. IND. Dit del cosset, i del trage, que té les mànigues llargues, fins les mans, o mitja màniga, per damunt del colze. Pertany al segle xviii. 5. trage de farol m. IND. Dit del cosset, i del trage, que té les mànigues de forma redona, com un farol. Perteneix al segle xix. 6. trage de llauradora m. IND. Tipus de vestit de la dona que co-

118

D I C C I O N A R I FA L L E R

mença a emprearse a partir del TRETA [tɾéta] segle xix per recordar la vestif. Dénia. ESDV. Acte on una menta femenina antiga i idílica comissió fallera trau a les seude l’horta valenciana. es falleres majors i al president Inf. TRASERA [tɾaséɾa] f. És la part de darrere de la falla, situada al costat oposat de TRO DE BAC [tɾɔ́ de bák] la cara principal. m. PIRO. Coet amb una quantitat de pólvora i d’un tamany TRAVAR [tɾaváɾ] xicotet que es llança al terra v. Unir una cosa amb altra. Es i al entrar en contacte amb el relaciona amb l’estructura en sòl, explota. S’utilitza per a la zigzag del cavallet. S’uneixen despertà. entre elles perquè no es puguen separar i l’estructura es- TRÓCOLA [tɾókola] tiga més forta. f. Element de cadena, es col·locava dalt de la falla per a TRENILLA [tɾeníʎa] aguantar el remat i poder afef. Corda d’espart, s’utilitzava gir les peces baix. per a nugar el fang. A l’estructura de fusta es ficava el fang i TRONADOR [tɾonaðóɾ] es nugava amb la trenilla. Prom. PIRO. Coet que fa molt de posta: trenyella. soroll.

119

D I C C I O N A R I FA L L E R

Grup de Teatre l’Alqueria

No era un any fàcil per al teatre faller, amb la pandèmia dinamitant les nostres vides, però es va decidir apostar per la #CulturaSegura i fer una nova obra de teatre. Es van fer nombroses lectures i assaigs virtuals i durant l’estiu, la tardor i l’hivern del 2020 vam fer l’assaig amb mesures de seguretat, distància i mascareta. La triada fou El Rei és mort, una tràgica comèdia o una comèdia tràgica basada en textos populars del dramaturg Eugène Ionesco, utilitzant com a via principal Le Roi se meurt. Adaptant i traduint una recopilació de la seua dramatúrgia va nàixer aquest text, una sinergia de textos i nous fragments escrits durant el confinament del març de 2020 provocat per la pandèmia de la COVID-19 amb retrospectiva dels anteriors muntatges de l’Alqueria Teatre. L’obra, amb abundants ironies i humor absurd, pretén desconnectar al públic i enfonsar-lo en una història d’un món paral·lel, on prompte l’espectador descobrirà que és prou semblant al seu. Una proposta carregada de crítica i on mai es deixa de parlar d’un tema tan primari com antic: la mort. I ho farà en moltes vessants, amb símils absurds, metàfores subtils o exemples directes de la fi d’una vida, de la fi d’un règim, d’un sistema o la fi del nostre planeta. Tindrem en compte les preocupacions i sentiments del 2021 i en altres respectarem l’original, perquè estem davant d’una obra universal que suporta els anys. Així doncs el que presentem és una deconstrucciò de la seua obra impregnant-la d’un nou horitzó. Perdona’ns Eugène! El muntatge, després de la cancel·lació del gener de 2021, i l’estre-

120

D I C C I O N A R I FA L L E R

na solidària el 27 de juny de 2021, tornà als escenaris del #teatrefaller el passat 13 de desembre. Feliços, contents pel treball realitzat, assistírem a la Gala de nominacions sense saber el que ens esperava: set nominacions, totes les que en podíem aconseguir, que ens van saber a glòria: millor actor novell per a Guillem, millor actor de repartiment per a Vicente, millor actriu protagonista per a Ángela, millor actor protagonista per a Juan, millor direcció per a Rafa i millor muntatge i escenografia i millor obra, totes de la Categoria Primera. Totalment inesperades, aquestes nominacions van caure com un bon regal de la Nit de Reis. La guinda final va ser, una setmana més tard, a la Gala de la Cultura. Allà, entre nervis i il·lusions per repetir l’èxit aconseguit dos anys anteriors, el resultat va ser prou exitós: Guillem s’alçà amb el saragüell a millor actor novell i Juan, de nou, aconseguí per segon any consecutiu el saragüell a millor actor protagonista. Aquestes recompenses van ser definitives per aconseguir el 2n premi de millor obra. Tocant el cel, una vegada més, del #teatrefaller. Gràcies a totes i cadascuna de les persones que han fet possible l’estrena de l’obra: vestuari, tècnics, logística, escenografia... GRÀCIES!

121

D I C C I O N A R I FA L L E R

VOLCÀ [volká] m. PIRO. Font pirotècnica que, amb forma de con, produeix un esprai controlat amb xispes.

VARETA [vaɾéta] f. Pal de fusta fi, de 2,5 cm de gruix, que tradicionalment s’uti- VOLUM [volúm] litzava com a base per donar vom. Corpulència de la falla. lum a la peça de la falla, per realitzar elements escenogràfics o de falla deixant la fusta a la vista.

VENTALL [ventáʎ] m. (ind.) Objecte amb forma de semicercle, format per un tros de tela o paper, muntat so- XAMBERGA [ʧambɛ́ɾɣa] f. f. Mescla d’aiguarràs i oli de bre làmines de fusta o plàstic, llinosa per a difuminar la pintuunides totes pel final de manera al oli i degradar el color de ra que es puga plegar o desmés intens a més clar. Es a plegar perquè done aire. dir, difuminar un color. Potser el nom ve del revestiment de VERNÍS [veɾnís] la mescla per a les peces arm. Acabat per a protegir les fitístiques de la mateixa manera gures. Explicació: prové del llatí que les peces de vestir revesBERONICE, que era el nom de teixen; però tal vegada a causa la ciutat egípcia d’on provenia la de l’embolic de la mescla vinresina amb què es feia el vernís. ga de la locució a la xamberga que és ‘fer de qualsevol maneVERSAOR / VERSAORA [veɾsaóɾ / ra, a la babalà’. veɾsaóɾa] m. i f. col·l. versador/versadora. MÚS. Persona que pensa els poemes i se’ls diu al cantador/a quan aquest està elogiant a la fallera.

122

D I C C I O N A R I FA L L E R

XARANGA [ʧaɾáŋga] XIULADOR [ʧiwlaðóɾ] f. Xicotet grup de músics, de m. PIRO. Coet que fa un soroll no molt més de quinze persomolt agud, com un xiulet. nes, amb instruments de vent i percussió, que acompanyen a XOCOLATÀ [ʧokolatáa] les comissions falleres durant f. col·l. xocolatada. Moment en les cercaviles, transmitint un el que es prepara una cassoambient festiu a tothom. la gran amb aquest dolç. Se serveix fos, espès i calent i XIULET [ʧiwlét] es mulla amb xurros, coca i/o m. PIRO. Coet xicotet que emibunyol. teix un só molt agud. Pot escoltar-se durant les mascletades i focs d’artifici.

123

D I C C I O N A R I FA L L E R

124

D I C C I O N A R I FA L L E R

125

D I C C I O N A R I FA L L E R

126

D I C C I O N A R I FA L L E R

127

D I C C I O N A R I FA L L E R

128

D I C C I O N A R I FA L L E R

129

D I C C I O N A R I FA L L E R

El nostre Betlem

esprés que la pandèmia ens deixara sense betlem, la nostra comissió va gaudir de nou d'un naixement tradicional molt renovat. L'equip del betlem ens va sorprendre amb una escena nova, Egipte, i amb un naixement on, per sorpresa i emoció dels visitants, el xiquet Jesús descansava en els braços de Sant Josep. A la participació al Concurs de Betlems Tradicionals B obtinguèrem el 4t premi de JCF, un gran èxit tenint en compte que concursaven més de 30 betlems. El betlem, creat des de zero any rere any, no va escatimar en detalls i perspectives. Enguany unes columnes l’emmarcaven, amb una nova estructura i visitable pràcticament pels seus quatre costats. Escenes bíbliques, diferents figures, aigua en moviment, vegetació o l'efecte de llum que simulava la nit i el dia no van faltar al nostre betlem. Tampoc un monumental temple egipci, amb tomba del faraó inclosa, o uns carrers plens de vida i detalls. Destacar també la locució per a la seua inauguració, on el nostre faller Juan donava veu i feia un repàs a tot el betlem. Gràcies a l'equip betlemnista: Miguel, Bartolo, Vicente, Teresa, Mari, Rafael, Conchín i moltes més persones que han col·laborat en la seua construcció durant els mesos d'octubre i novembre, per ser inaugurat pels nostres representants a principis de desembre. Com altres anys, rebèrem la visita de diferents escoles que no es van perdre el naixement, tant menuts com grans. També tinguérem un horari de visites on la gent va poder gaudir d'ell. Un betlem molt especial, on hem pogut apreciar el treball dels nostres artistes que

ens han portat una nova alegria en forma de palet, replegat pels nostres representants infantils Javier i Celia de mans de la Fallera Major Infantil de València Nerea López Maestre. I com no, una gran alegria en forma de betlem. Gràcies per tornar-nos la il·lusió el passat Nadal!

130

D I C C I O N A R I FA L L E R

Annuari Fotogràfic

Apuntà candidats

Nomenament

131

D I C C I O N A R I FA L L E R

P roclamació

132

D I C C I O N A R I FA L L E R

Campionat bitlles Sector Patraix

Campionat truc i parxís Sector Patraix

133

D I C C I O N A R I FA L L E R

Edició torneig de golf de JCF Campionat bitlles JCF

1ª

Torneig pàdel JCF

Torneig pàdel sector Patraix

Torneig bàsquet JCF

134

D I C C I O N A R I FA L L E R

Halloween

135

D I C C I O N A R I FA L L E R

Volta a Peu a València P remis Desgarrats 2020/21

M arató València 2021

136

D I C C I O N A R I FA L L E R

I nauguració Betlem

Teatre “El Rei és Mort”

137

138

D I C C I O N A R I FA L L E R

targetes Concurs Nadal Sector Patraix

de bitlles infantil Torneig Sector Patraix

Cervesses i converses

139

D I C C I O N A R I FA L L E R

P resentació projectes

140

D I C C I O N A R I FA L L E R

V isita Pare Noel

141

D I C C I O N A R I FA L L E R

Recollida premi Betlem

V isita Reis Mags

142

D I C C I O N A R I FA L L E R

143

D I C C I O N A R I FA L L E R

N ominacions #teatrefaller

144

D I C C I O N A R I FA L L E R

G ala Cultura

G ala Cultura Infantil

145

D I C C I O N A R I FA L L E R

P resentació

146

D I C C I O N A R I FA L L E R

E xposició del ninot 2022

147

D I C C I O N A R I FA L L E R

PROGRAMACIÓ falles 2022 DISSABTE 12 DE MARÇ

DILLUNS 14 DE MARÇ

11:00 h Esmorzar per als infantils.

10:00 h Comença la plantà de la falla infantil 2022 amb el nostre artista infantil, Vicente Gomar, amb el lema Dietari.

11:30 h - 13:00 h Activitat Scape room piràmide a la carpa. 17:30 h Joc Troba el teu berenar. Al finalitzar es procedirà al berenar.

17:30 h Eixida per recollir el ninot infantil de l’Exposició del Ninot 2022 al Museu de les Arts i les Ciències.

21:30 h Sopar per a la comissió major oferit pel nostre patrocinador Telepizza. Al finalitzar el sopar s’entregaran les recompenses de coure i d’argent de JCF.

20:00 h Berenar-sopar de plantà per a la comissió infantil. 20:30 h Entrega de recompenses d’argent, or i de 10 anys per al la comissió infantil.

23:30 h Macrodiscomòbil remember. DIUMENGE 13 DE MARÇ

DIMARTS 15 DE MARÇ

11:00 h Esmorzar per als infantils. Al finalitzar, entrega de recompenses de fallers infantils nous i de coure per als infantils.

7:00 h Comença la plantà de la falla gran 2022 amb el nostre artista, Ernesto Cimas, amb el lema La despedida.

11:00 h Inici del concurs de paelles amb la preparació d’aquestes. La falla entregarà la llenya als participants.

8:00 h Visita del jurat de falles infantils en hora a determinar. 9:30 h Xocolatà oferida per a la comissió.

11:30 h Taller de creació de complements per a la recollida del ninot.

10:30 h Concurs de dibuix per a la comissió infantil.

13:00 h Entrega de recompenses i detalls a la comissió mascotera.

14:00 h Dinar oferit per a la comissió infantil.

17:30 h – 18:30 h Actuació de màgia.

16:30 h Globotà per a la comissió infantil.

18:30 h Berenar per a la comissió infantil. 19:30 h Tour de falles.

148

D I C C I O N A R I FA L L E R

17:30 h Eixida per recollir el ninot de l’Exposició del Ninot 2022 al Museu de les Arts i les Ciències.

20:00 h Berenar-sopar per a la comissió infantil. 21:30 h Sopar per a la comissió major.

19:00 h Al carrer escoltarem el veredicte del jurat dels premis de les falles infantils 2022.

22:30 h Actuació d’Alejandro Ruiz, mentalista i subcampió del Festival Magicus 2021 d’Espanya.

21:30 h Sopar de la plantà. 22:30 h Entrega de les recompenses d’or, d’or amb fulles de llorer i or i brillants amb fulles de llorer de JCF i les recompenses internes de 10 i 25 anys. A l’acabar, s’entregaran els premis de truc i parxís de la marató.

0:00 h Discomòbil. DIJOUS 17 DE MARÇ 10:00 h Eixida des del casal fins la plaça de l’Ajuntament per recollir els premis de la comissió major juntament amb la nostra xaranga A vorem.

0:00 h Nit de l’Albà de les Falles 2022.

13:30 h Cercavila pel barri al arribar la comissió major a la demarcació.

DIMECRES 16 DE MARÇ 8:00 h Visita del jurat de falles en hora a determinar.

17:00 h Berenar per a la comissió infantil.

8:30 h Despertà infantil on amenitzarà aquest acte la nostra xaranga A vorem.

17:00 h Concentració al casal per assistir a l’ofrena de flors de la Mare de Déu dels Desemparats. El Sector Patraix començarà la desfilada a les 19 h pel recorregut 2 (carrer Quart, dels Cavallers i plaça de Manises). Les places als autobusos d’anada i tornada estaran assignades amb antelació. Amb la nostra xaranga A vorem i els Troglomúsics.

9:00 h Xocolatà oferida per a la comissió. 12:00 h Cercavila pel barri. Al finalitzar, imposició de corbatins als nostres estandards. 16:30 h Eixida des del casal fins la plaça de l’Ajuntament per recollir els premis infantils juntament amb la nostra xaranga A vorem.

20:00 h Berenar-sopar per a la comissió infantil. 21:30 h Sopar de pa i porta per a la comissió major. La falla oferirà la picadeta i la beguda.

19:00 h Al carrer escoltarem el veredicte del jurat dels premis de les falles 2022.

0:00 h Discomòbil.

149

D I C C I O N A R I FA L L E R

DIVENDRES 18 DE MARÇ

DISSABTE 19 DE MARÇ

9:30 h Cerealà per a la comissió. 12:00 h Cercavila pel barri.

11:00 h Acte en honor a San Josep. Al finalitzar, cercavila pel barri.

13:00 h Balls regionals al C/ Músic Gomis pel grup de balls l’Alqueria.

13:00 h Vi d’honor oferit per a la comissió.

15:00 h Mascletà al carrer Músic Gomis.

14:00 h Mascletà al carrer Músic Gomis.

17:00 h Cercavila de disfresses pel barri. El tema és el de la falla infatil: els menjars del món.

16:00 h Unflables per a la comissió infantil. 17:00 h Berenar oferit per a la comissió infantil. Aquest serà oferit per la fallera major infantil, Celia Ariza Díaz.

18:00 h Berenar per a la comissió infantil. Aquest serà oferit pel president infantil, Javier Ariza Díaz.

20:30 h Castell de focs i cremà de la falla infantil.

21:30 h Sopar per a la comissió major. En acabar, la FM, Raquel Cuenca Peña, convidarà a la comissió a les postres i brindar per les Falles 2022.

21:30 h Sopar de la cremà. 23:00 h Cremà de la falla gran. Aquest horari podrà sofrir variacions ja que dependrà de l’horari de la cremà que els bombers consideren.

23:00 h Discomòbil.

* Els horaris poden variar d’hora. ** El programa de festejos pot ser modificat segons avancen les restriccions sanitàries per la pandèmia. La falla pot canviar i modificar els horaris establerts per possibles modificacions al programa de festejos oficial. *** Tots els canvis es notificaran mitjançant el correu electrònic de secretaria, notificacions de Telegram i el grup tancat de falleres i fallers de la falla de Facebook.

150

GUIA COMERCIAL

151

GUIA COMERCIAL

152

GUIA COMERCIAL

153

GUIA COMERCIAL

154

GUIA COMERCIAL

155

GUIA COMERCIAL

156

GUIA COMERCIAL

157

GUIA COMERCIAL

158

GUIA COMERCIAL

159

GUIA COMERCIAL

160

GUIA COMERCIAL

161

GUIA COMERCIAL

162

GUIA COMERCIAL

163

GUIA COMERCIAL

164

GUIA COMERCIAL

165

GUIA COMERCIAL

166

GUIA COMERCIAL

167

GUIA COMERCIAL

168

GUIA COMERCIAL

169

GUIA COMERCIAL

170

GUIA COMERCIAL

171

GUIA COMERCIAL

172

GUIA COMERCIAL

173

GUIA COMERCIAL

174

GUIA COMERCIAL

175

GUIA COMERCIAL

176

GUIA COMERCIAL

177

GUIA COMERCIAL

178

GUIA COMERCIAL

179

GUIA COMERCIAL

180

GUIA COMERCIAL

181

GUIA COMERCIAL

182

GUIA COMERCIAL

183

GUIA COMERCIAL

184

GUIA COMERCIAL

185

GUIA COMERCIAL

186

GUIA COMERCIAL

187

GUIA COMERCIAL

188

GUIA COMERCIAL

189

GUIA COMERCIAL

190

GUIA COMERCIAL

191

GUIA COMERCIAL

192

GUIA COMERCIAL

193

GUIA COMERCIAL

194

GUIA COMERCIAL

195

GUIA COMERCIAL

196