Llibret AC Falla Arxiduc Carles - Músic Gomis 2019 by Músic Gomis

Ãndex

Pròleg Benvolguda lectora o lector, a les mans té vostè el llibret de la falla Arxiduc Carles Músic Gomis 2019. Un llibret ple de #sinergies, com la nostra festa. Enguany serà el concepte de sinergia el motor del nostre llibret, una paraula que prové del grec antic i que significa cooperació. El concepte s’utilitza per a nomenar l’acció de dos o més causes que generen un efecte superior al que obtindríem amb la suma dels seus efectes individuals. Si ho portem al números vindria a ser que 1+1 són efectivament 7 i no 2.

Esta comissió ha rebut una subvenció de la Regidoría de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles 2019

Una paraula, sinergia, que defineix a la festa fallera com a un conjunt de vessants culturals, festives i socials. Es una festa plena de riquesa i de molts àmbits. Son precisament aquestes qualitats diverses la que fan de les falles una festa difícil per a definir. D’esta manera ací trobareu la sinergia del faller i la fallera, la comissió i els seus representants. La part central de la falla en una

suma d’art, fusta, cartró, creativitat, suro, pintura, ingeni, gràcia i sàtira: la falla. També el repàs a tot un exercici sinèrgic o el conjunt de col·laborades i col·laboradors comercials que en un esforç cooperen amb la nostra falla per fer possible aquesta edició. Però la sinergia que destaca especialment al cos central del llibret és la confluència d’aportacions dels col·laboradors de diferents parts del món faller a les lletres falleres. Que amb un ús vehicular de la paraula sinergia jugaran amb diferents parts de la nostra festa. Uns textos sinèrgics als que estem agraïts de poder tindre al nostre llibret, especialment pel fet de tindre el mateix número de col·laboradores i col·laboradors a l’equip de redacció, fet del qual estem sinèrgicament orgullosos.

de la sinergia fallera. En un conjunt trobarà un disseny accessible i minimalista, centrat en la paraula i el concepte. Ja sap que a voltes importa més el recorregut que arribar al destí, ara toca gaudir amb cadascuna de les pàgines fins arribar al seu final, perquè la sinergia de les #falles2019 està a punt de començar.

L’estètica del llibret acompanyarà a la idea central. A cada apartat una icona feta de fil d’un color destacarà les diferents portades, a la portada exterior cada fil de l’apartat s’unirà com a metàfora

Comissiรณ Major

Directiva Major President

Silvestre Burgal, Jorge

Guzman Martinez, Lucia

Villalobos Vita, Juan Antonio

Simo Caballero, Rafael

Homedes Soler, Maria

Vicepresident I

Delegada de femenines

Navalon Gonzalez, Eva

Diana Soriano, Jose David

Cosin Bau, Ana

Delegats de bar

Vicepresident II

Delegats de cultura

Ballester Botella, Agustin

Tena Escudero, Antonio

Sabater Gomez, Quique

Homedes Sole, Jose

Vicepresident III

Soria Yepes, Teresa

Delegat de pirotècnia

Amundarain Castellano, Ines

Delegada de mitjans de

Torralba Perez, Domingo

Vicepresident IV

comunicació

Abonats

Soler Diki Sherpa, Rafael

Campos Lopez, Elena

Rubio Calatayud, Mª Jose

Secretaria

Delegat de teatre

Amundarain Castellano, Ainara

Garcia Paton, Vicente Juan

Sabater Gómez, Quique

Delegat de monuments

Tesoreria i comptadoria

Navarro De Tena, Eduardo

Abad Sanchez, Clara

Delegada de balls regionals

Delegats de festejos

Bau Requeni, Consuelo

Brox Roman, Ximo

Delegats de casal

Sabater Gomez, Sergio

Paricio Santaeulalia, Javier

Subdelegats de festejos

Torralba Perez, Domingo

Diana Soriano, Jose David

Delegades d’infantils

Ariza Gil, Francisco Javier

Amundarain Castellano, Ainara

Cone Chilet, Eliseo Jose

Martinez Serrano, Sandra

Martinez Serrano, Christian

Solaz Navarro, Alba

Molins Sancho, Alejandro

Subdelegats d’infantils

Paricio Santaeulalia, Javier

Cañada Benlloch, Gonzalo

Pico Gonzalez, Rafael

Cosin Bau, Alicia

SALUDA PRESIDENT

Queridos falleros y amigos de la falla musico gomis, aprovecho nuevamente, un año más, esta oportunidad que me brinda el libret de nuestra falla, para dirigirme a vosotros. En primer lugar, quiero agradecer a toda la falla, el apoyo que he sentido, no solo este año, si no todos los que llevo al frente de esta gran comisión, en los cuales me he sentido muy arropado por tod@s. , gracias por confiar en mi un año más para representaros.

Juan Antonio Villalobos Vita

Quiero también agradecer enormemente a mi junta directiva, el trabajo realizado durante todo el ejercicio, ejercicio que en ocasiones se hace muy largo y pesado, y que ellos con su buen saber hacer y su incansable constancia y tenacidad, hacen que sea un año facilísimo y muy cómodo para cualquier presidente, y que poco a poco preparan el terreno para que pasemos toda la comisión, un grandísimo año, gracias a tod@s un año más.

durante todo el ejercicio, a lucia, por ser un encanto de niña y tener siempre una sonrisa con la que deleitarnos a todos, a diego, mi socio, mi compi , por tener esa inocencia propia de los niños que muchas veces se nos olvida que existe, pediros a todos a que les hagáis pasar a los tres unas fallas inolvidables. Seguidamente, quiero invitaros y haceros participes a todos, falleros, abonados, falleros de honor, amigos, familiares, vecinos y comercios del barrio, a que disfrutéis de las fallas del 2019 , a que participéis de nuestra fiesta, que la disfrutéis y la viváis a tope y haceros participes de todos los actos que vamos a realizar en esta gran comisión. Y ya para acabar felicitar a la comisión de la falla Arxiduc Carles Music Gomis por seguir siendo un año más, una falla de referencia en nuestra fiesta fallera. Un abrazo de vuestro presidente.

No quiero continuar sin tener unas breves palabras para las personas con las que he compartido este año. A nieves, por ser una compañera perfecta, gracias por ponérmelo tan fácil

Nieves Navarro Higuera Fallera Major 2019

Jocs de flama representes d’una València per allà on viatges. Amant de tot cor de la festa i deixeble de la mar Mediterrània. Entres enlluernant els nostres cors, com l’aigua quan erosiona la pedra, i estimem el vostre saber estar quan de valenciana camines sense parar. Amb lletres daurades cridaran, als set vents de l’oceà, que fores tu, Neus, amb els teus magnífics ulls, sense cap paraula expressar la que a tots va encisar. Viu cada instant, atresora’ls a la ment, fes d’aquesta festa la més digna del món. Ja ets proclamada com la nostra fallera Major.

Saluda Fallera Major Queridos falleros amigos y vecinos: El poder dirigir unas palabras desde este lugar tan privilegiado y hacerlo como Fallera Mayor, supone una tremenda alegría y honor. Llegue a esta Falla apena hace unos años y aunque soy fallera de toda la vida es en esta gran Comisión, donde por fin se ha hecho realidad mi gran sueño, ser F.M.

Nieves Navarro Higuera

La Falla Archiduque Carlos Músico Gomis es algo muy especial para mí. Por todos los grandes amigos que he encontrado y por el cariño tan grande que día a día todos me demostráis.

trabajando para que tengamos las mejores fiestas.

Comissió Major Abad Sanchez, Clara Mª

Bau Piera, Laura

Calabuig Andres, Jose Miguel

Abalos Salinas, Melina Sullma

Bau Requeni, Consuelo

Calomarde Donate, Pilar

Aguilar Juan, Mireia

Belert Gimeno, Maria

Calvo Oñate, Mª Amparo

Albaladejo Navalon, Raquel

Belmonte Ponce, Antoni

Campos Lopez, Elena

Alcaraz Diaz, Lorenzo

Benedito Crespo, Mª Belen

Campos Pons, Susana

Muy especialmente quiero dar las gracias a dos personas que aunque físicamente ya no están conmigo, siguen presentes en mi vida porque fueron los que mi inculcaron el amor y la pasión por las Fallas, mis padres Jesús y Carmen, cosa que yo intento hacer con mi nieta Alma, que ya demuestra que lleva la fiesta muy dentro. Viva la Falla Archiduque Carlos Músico Gomis, vivan las Fallas, viva Valencia y viva España.

Alcaraz Moya, M. Dolores

Benitez Arcos, Sergio

Canepa Manera, Carolina

Alcaraz Moya, Raul

Benito Gutierrez, Beatriz

Cañada Benlloch, Irene

Alegre Fernandez, Cristina

Benlloch Bau, Vicenta

Cañada Benlloch, Gonzalo

Amundarain Castellano, Ines

Berga Colera, Diego

Cañete Nave, Silvia

Amundarain Castellano, Ainara

Berges Martinez, Ramon

Capilla Fernandez, Mª Dolores

Andres Castellote, Inmaculada

Blasco Jorge, Manuel

Capilla Fernandez, Vicente

Andujar Grao, Pablo

Blasco Asensio, Mª Sandra

Carrascosa Almarche, Clara Eugenia

Aparicio Carrion, Carlos

Blasco Hervas, Vicente

Casañ Maeso, Cristina

Aparisi Chaves, Riansares

Blasco Hervas, Manuel

Casas Uguet, Diana

Aranda Martinez, Raquel

Blasco Peiro, Mª Pilar

Castilla Aguilera, Elena

Argente Barberan, Andrea

Blasco Plazas, Sofia

Cavero Garcia, Noelia

Por unas maravillosas Fallas 2019.

Ariza Gil, Francisco Javier

Bogalo Inarejos, Reyes

Cebrian Pardo, Ana Isabel

Aroca Simarro, Casimiro

Bogalo Vidal, Veronica

Ceron Lopez, Josefa

Arroyo Ruiz, Cynthia

Bogalo Vidal, Monica

Cervera Saez, Hector

Ballester Botella, Agustin

Boix Palmero, Sara

Céspedes Garrido, Juan

Ballester Rubio, Victor

Boix Villalobos, Daniel

Chaves Navarro, Riansares

Ballester Rubio, Oscar

Bondarenko, Kateryna

Chust Ruiz, Mª Esther

Barragan Marquez, Arancha

Bosch Rodriguez, Santiago

Chust Ruiz, Eduardo

Bartolome Navarro, Jose

Brox Roman, Joaquin

Cone Chilet, Bibiana

Bastida Arboleda, Tamara

Burgal Esteve, Mª Concepcion

Cone Chilet, Eliseo Jose

Bau Araix, Vicente

Butiña Cuenca, Mª De Los Llanos

Cosin Bau, Ana

A mis niños Lucia y Diego estupendos compañeros de viaje.

Solo tengo palabras de agradecimiento para toda la Directiva y en especial a mi “Jefe” Wancho, que tanto están

Visita la nostra pàgina de Facebook i el nostre perfil a Instagram “Falla Music Gomis”, podràs trobar contingut exclusiu per a conèixer més als nostres representants.

Cosin Bau, Alicia

Frias Calvo, Leyre

Hervas Lladro, Mª Dolores

Martin Aguilera, Laura

Moya Avila, Rosa

Perez Ruiz, Daniela

Cosin Bau, Jose

Frias Calvo, Asier

Hervas Sanz, Marta

Martin Aranda, Rafa

Moya Fernandez, Carmen

Peris Belloch, Mª Pilar

Cosin Rodriguez, Jose Vicente

Frias Villegas, Gerardo

Homedes Sole, Jose Maria

Martin Corredera, Mª Carmen

Muñoz Arevalo, Estrella

Peris Belloch, Aurora

Cozar Bonilla, Sonia

Gabarda Blasco, Paula

Homedes Soler, Maria

Martin Martin, Jose

Nacher Ortells, Nuria

Peris Belloch, Raul Francisco

Cremades Rochina, Pilar

Gabarda Blasco, Alba

Homedes Soler, Alejandro

Martin Navarro, Beatriz

Navalon Gonzalez, Eva

Perpiña Pascual, Ana

Crespo Menor, Carmen

Galarza Martinez, Mªelsa

Izquierdo Beltran, Raul

Martin Villaescusa, Ana Isabel

Navarro Alcazar, Amparo

Picó Gonzalez, Rafael

Crespo Menor, Mª Antonia

Gallardo Garcia, Paula

Izquierdo Descalzo, Oscar

Martinez Aparicio, Lorena

Navarro De Tena, Eduardo

Piera Olivares, Alicia

Crespo Menor, Josefa

Garcia Ceron, David

Jimenez Ballester, Juan Manuel

Martinez Calomarde, M ª Angeles

Navarro Higuera, Nieves

Pinel Navalon, Paula

Cubero Arquero, Ana

Garcia Garcia, Ana Isabel

Jimenez Rubio, Jesus

Martinez Casal, Israel

Nuevalos Sales, Javier

Polo Ribera, Maria

Cuenca Peña, Raquel

Garcia Guimera, Vicente

Jimenez Rubio, Barbara

Martinez Cervera, Mercedes

Ortega Carmona, Emilia

Querol Ordoñez, Maria

de la Cuadra Galera, José Luis

Garcia Martinez, Cristina

Jimenez Tena, Raul

Martinez Crespo, Yaiza

Ortiz Alarcon, Manuel

Rambla Aguilar, Marta

de Luis Sangüesa, Patricia

Garcia Martinez, Irene

Jimenez Yagues, Virgilio

Martinez Garcia, Mario

Ortiz Piqueres, Monica

Ramirez Garcia, Ana

Descalzo Añon, Cristina

Garcia Patón, Vicente Juan

Kemkes, Eelco

Martinez Gascon, Raul

Ortiz Sancho, Inmaculada

Ramirez Martinez, Maria

Diana Soriano, Jose David

Garrido Martin, Patricia

Kemkes Perez, Paula

Martinez Martí, Elena

Ortiz Sancho, Manuel

Ramon Navarro, Francisco Javier

Diaz Cabañas, Maria Jose

Garrido Montero, Cecilia

Kemkes Perez, Raquel

Martinez Navarro, Conrado

Ortiz Sancho, Begoña

Ramos Palomares, Hernando

Diaz Cano, Antonio

Gonzalez Beltran, Silvia

Landete Sánchez, Gemma

Martinez Navarro, Rocio

Ortiz Tarin, Alejandro

Rando Llopis, Veronica

Diaz Garrido, Jose Mª

Gonzalez Dominguez, Irene

Lizan Terrones, Miguel

Martinez Serrano, Javier

Palechor, Ana Carolina

Requena Cañizares, Sandra

Diaz Salcedo, Monica

Gonzalez Moragon, Jesus

Llago Barbens, Claudia

Martinez Serrano, Sandra

Pardo Tello, Francisco Javier

Ricarte Martinez, Ana Mª

Domingo Perez, Salvador

Gonzalez Pascual, Miguel

Llago Garcia, Sandra

Martinez Serrano, Christian

Paricio Santaeulalia, Javier

Rico Piqueras, Raquel

Domingo Perez, Sonia

Gonzalez Soria, Miguel Angel

Llorens Hernandez, David

Martinez Verdeguer, Jesus

Pariente Garrido, Paola

Rius Iglesias, Mª Reyes

Domingo Perez, Patricia

Grao Garcia, Maria

Llorens Mico, Hector

Martinez Vila, Nieves

Peidro Ferrer, Manuel

Rodrigo Lozano, Ivan

Dominguez Boza, Mª Isabel

Grau Cortell, Mª Jose

Lopez Domingo, Rafael

Mascarell Navarro, Alicia

Peiro Gomez, Rosa Pilar

Rodriguez Iñigo, Cristian

Dueñas Garcia, Maria

Gresa Peiro, Teresa

Lopez Funes, Jessica

Mauri Balaguer, Jose

Peiró Silva, Irene

Romero Fandos, Juana

Fabra Querol, Mª Carmen

Gresa Peiro, David

Lopez Martinez, Edgar

Moix Verdugo, Angel

Perez Barrachina, Alfredo

Romero Mateo, Daniel

Fernandez Bernabeu, Encarnacion

Guardia Martinez, Unai

Lopez Pastor, Irene

Molins Sancho, Alejandro

Perez Campillos, Sergio

Ros Prats, Yolanda

Fernandez Gonzalez, Rafael

Guardia Zaragoza, Joaquin Manuel

Lopez Ramirez, Sergio

Monfort Ponce, Silvia

Perez Del Barco, Rocio

Rozalen Diaz, Marta

Ferrer Jordan, Olga

Guzman Martinez, Lucia

Lopez-Amor Salelles, Mª Carmen

Montero Rinaldi, Ismael

Pérez Del Barco, Lydia

Rubio Calatayud, Maria Jose

Flores Garcia, Mª Angeles

Hernandez Carmona, Ramon

Mañez Garrido, Manuel Guillermo

Mora Del Burgo, Claudia

Perez Real, Esther

Rubio Carcedo, Alejandro

Folgado Delgado, Hector

Hernandez Cordoba, Alba

Marchuet Montes, Sandra

Morató Garcia, Vicente

Perez Real, Marta Maria

Rubio Garcia, Julia

Fonfria Barbera, Vanesa

Hernandez Cordoba, Tania

Marilina Manera, Sandra

Morató Romero, Silvia

Pérez Rodriguez, Dolores

Ruescas Castillo, Joaquin

Ruiz Utiel, Mayte

Solaz Navarro, Alba

Vidal Marti, Lali

Ruiz Garcia, Aurora

Solé Orts, Jana

Vidallach Bayón, Iñaki

Ruiz Lopez, Luis

Soler Marin, Mª Amparo

Villalobos Abad, Clara Maria

Ruiz Lorente, Mª Rosario

Soler Sherpa, Rafael

Villalobos Vita, Francisco

Ruiz Moron, Silvia

Soria Yepes, Mª Teresa

Villalobos Vita, Juan Antonio

Sabater Gomez, Sergio

Tena Cubero, Laura

Villegas Martin, Fanny

Sabater Gomez, Laura

Tena Escudero, Ana Maria

Vivó Martinez, Arantxa

Sabater Gomez, Enrique

Tena Escudero, Antonio

Zacares Real, Eva Mª

Sahuquillo Martinez, Lorena

Tenorio Jimenez, David

Salazar San-Lucas, Hector

Terrada Rubio, Alba

Salcedo Tudela, Mª Carmen

Terrada Soler, Antonio

Sales Navarro, Maria

Terrones Muro, Antonio

Abonats

Salvador Martinez, Daniel

Titskaya, Elena

Bau, Amparo

Sanchez Castello, Cristian

Tormo Gomez, Juan Luis

Bau, Jose

Sanchez Rubio, Alejandro

Torralba Perez, Domingo

Bau, Vicente

Sancho Ponce, Paloma

Torrecillas Garcia, Francisco Javier

Carreñas, Salvador

Sancho Rubio, Concepcion

Tuzon Lainez, Rosa

Carsi, Juan Carlos

Sanfeliu Arandiga, Salvador

Urda Perez, Mª Elena

Clerigues, Jose

Sanz Navarro, Mª Amparo

Valera Madrero, Yvonne

Olmos, Carmen

Sanz Peris, Eduard

Valero Faubell, Juan

Ortiz, Ana Beatriz

Sanz Sanchez, Roberto

Valero Ortiz, Lorena

Prieto, Julian

Sarmiento Saludes, David

Valero Palacios, Fernando

Segurado Macias, Teresa

Valiente Fernandez, Daniel

Segurado Muñoz, Marc

Valls Escrihuela, Rafael

Serrallet Jimenez, Francisco Javier

Valls Gonzalez, Lorena

Silvestre Burgal, Beatriz

Varea Montesinos, Laura

Silvestre Burgal, Javier

Varea Montesinos, Silvia

Silvestre Burgal, Jorge

Ventura Mañez, Mª Carmen

Simó Caballero, Rafael

Verdeguer Crespo, Beatriz

Solaz Garcia, Vicente Francisco

Verdeguer Perez, Leonor

Recompenses Recompenses Majors Falla 10 anys Boix Villalobos, Daniel Cuenca Peña, Raquel Garrido Montero, Cecilia Martinez Gascon, Raul Perez Real, Marta 25 anys Martin Navarro, Beatriz Sabater Gomez, Enrique Salcedo Tudela, Mª Carmen

Carmen Salcedo

Beatriz Martin

Enrique Sabater

Recompenses Majors JCF

Jose Vicente Cosín

Coure

Argent

Albadalejo Navalon, Raquel Alegre Fernandez, Cristina Andujar Grao, Pablo Aparicio Carrion, Carlos Bau Piera, Laura Boix Palmero, Sara Cañada Benlloch, Irene Casañ Maeso, Cristina Chust Ruiz, Eduardo Galarza Martinez, Maria Elsa Hernandez Cordoba, Alba Landete Sanchez, Gemma Lopez Pastor, Irene Martin Martin, Jose Martinez Calomarde, Maria Angeles Martinez Cervera, Mercedes Morato Romero, Silvia Nacher Ortells, Nuria Nieto Rodriguez, Carlos Perez Campillos, Sergio Perez Del Barco, Lydia Pico Gonzales, Rafael Rodrigo Iñigo, Cristian Rodrigo Lozano, Iban Sanfeliu Arandiga, Salvador Sarmiento Saludes, David

Amundarain Castellano, Ines Aranda Martinez, Raquel Cañete Nave, Silvia Capilla Fernandez, Mª Dolores Cavero Garcia, Noelia Cremades Rochina, Pilar Garcia Garcia, Ana Isabel Hernandez Carmona, Ramon Ortega Carmona, Emilia Ramon Navarro, Francisco Javier Sancho Ponce, Paloma Tormo Gomez, Juan Luis Torralba Perez, Domingo Vidallach Bayon, Iñaki Or Vivo Martinez, Arantxa Verdeguer Crespo, Beatriz Perez Real, Marta Mª Peiro Silva, Irene Martinez Gascon, Raul Garrido Montero, Cecilia Cuenca Peña, Raquel Fulles Tena Escudero, Antonio Salcedo Tudela, M.carmen Gonzalez Beltran, Silvia Benlloch Bau, Vicenta Brillants Cosin Rodriguez, Jose Vicente

Comissiรณ Infantil

Diego Blasco Frías Saluda President Infantil Hola amics sòc Diego, faller de esta comissio desde que vaig naixer,enguany estic molt content de poder representar a la Comissió Infantil de la nostra Falla. Nostra falla,que ha anat creixent al mateix ritme que la meua passio per la festa valenciana. Una falla a la que pertany tota la meua familia que em van animar a pendre la dessicio de ser el vostre representant i a la que vuic agrair en estes lletres. Espere que aquesta setmana fallera siga molt especial i que tota la comissió s´ho passe molt bè i disfrute acompanyant-nos tant a mi,com a Lucía, Nieves i Wancho. Invite a tothom a participar i disfrutar de la millor festa del món. Un salut a tots i vixca les falles!

Lucia Silvestre Alcaraz Fallera Major Infantil 2019

Obrim els ulls al néixer i esbrinem els colors que ens envolten. Juguem amb les joguines sense oblidar la nostra realitat, com tu mai oblides el teu fet de ser la màxima representant. Vius la festa com si fora el primer dia, quan la falla com a fallera t’elegia. Radiant, somrient, una joia present, d’aquelles que no s’obliden en un llarg temps. No patisques pel que passe al futur, no et preocupes del que haja ocorregut. Tin per segur que d’aquest regne cantaran i lloaran tant de temps, que les flames ploraran quan encengues la metxa del teu monument estimat. Viu i sent, balla i canta, gaudeix de tot moment. Tu, Lucía, eres de ta mare el seu ullet estimat. Perquè eres tu, Lucía, a la que volem apreciar.

Com ha crescut... Diego

Visita la nostra pàgina de Facebook i el nostre perfil a Instagram “Falla Music Gomis”, podràs trobar contingut exclusiu per a conèixer més als nostres representants.

Com ha crescut... Lucia

Visita la nostra pàgina de Facebook i el nostre perfil a Instagram “Falla Music Gomis”, podràs trobar contingut exclusiu per a conèixer més als nostres representants.

Directiva

Comissió Infantil

President

Ajado Rius, Sandra Alcaraz Blasco, Eva Alfaro Valera, Martina Alfaro Valera, Paula Andujar Grao, Luis Aparicio Sanz, Veronica Ariza Diaz, Celia Ariza Diaz, Javier Ballester Peris, Oscar Ballester Peris, Hugo Benitez Rando, Julen Berges Galarza, Antonio Estanislao Berges Galarza, Mª Paz Biesa Montes, Hugo Blasco Aguilar, Ares Blasco Aguilar, Enzo Blasco Frias, Diego Blasco Frias, Aimar Boix Villalobos, Laura Bosch Carrasco, Aitor Bosch Fabra, Marta Bracho Nuñez, Marta Burgos Monleon, Gonzalo Burgos Monleon, Lucia Burgos Monleón, Irene Caballero Vivas, Teresa Caballero Vivas, David Calabuig Perez, Pablo Calabuig Perez, Adriana Campos Tarraga, Sergio Campos Tarraga, Irene Campos Vivó, Zaira Campos Vivó, Nerea Cantador Castro, Carla Cañizares Cañete, Nerea

Blasco Frias, Diego Vicepresident I Blasco Frias, Aimar Vicepresident II Silvestre Alcaraz, Aitor Secretària Diana Domingo, Aitana Tesorera Berges Galarza, Paz Comptadoria Mañez Ortiz, Irene Delegats Silvestre Alcaraz, Martin Diaz Martinez, Cristina Blasco Aguilar, Enzo Frias Cozar, Vega Alcaraz Blasco, Eva Serrallet Bogalo, Izan Serrallet Bogalo, Adrian

Cardenas Galvan, Pau Carrillo Ricarte, Miquel Cendrero Gresa, Ines Cendrero Gresa, Nuria Chirivella Belloch, Miriam Chirivella Belloch, David Civera Domingo, Lucia Civera Domingo, Alba Claramunt Gonzalez, Javier Cone Vivo, Carla Coronado Hernandez, Adriana Cuesta Juarez, Pau Dasi Aparicio, Marc Dasi Aparicio, Ivan de Dios Nacher, Nicolas de Dios Nacher, Sofia Lucia de La Cuadra Titskaya, Alexander de La Cuadra Titskaya, Monica Diana Domingo, Aitana Diaz Martinez, Cristina Diaz Salcedo, Izan Domingo Belert, Carmen Domingo Belert, Carla Dueñas Garcia, Martin Escribano Ferrer, Pablo Fernandez Cuenca, Pablo Fernández Sánchez, Ahram Flaquer Torralba, Marc Flaquer Torralba, Gabriel Flores Esteban, Sara Frias Cozar, Amaia Frias Cozar, Vega Garcia Cebrian, David Garcia Cebrian, Carlos Garcia Guzman, Nora

Garcia Marti, Mª Teresa Garcia Martinez, Neus Garcia Martinez, Mireia Garcia Mascarell, Alma Garrote Muñoz, Noelia Garrote Muñoz, Santiago Garrote Muñoz, Cristina Garulo Ortega, Javier Genoves Gonzalez, Marc Genoves Gonzalez, Carla Gijon Terrer, Nayra Gil German, Paula Gil German, Carla Giner Gonzalez, Carolina Giner Gonzalez, Victoria Gonzalez Carrascosa, Shalma Gonzalez Carrascosa, Adrian Guijarro Capel, Vega Guijarro Capel, Dafne Halcon Galvan, Alex Hernandez Perpiña, Vera Hernandez Perpiña, Raul Huerta Amores, Laura Jimenez Lopez, Ines Jimenez Lopez, Sara Lafuente Ferruz, Carmen Leiva Crespo, Hector Lizan Terrones, Antonio Llago Barbens, Samuel Llago Meseguer, Sergio Lopez Sales, Daniel Lopez Sales, Martin Mañez Gallego, Adriana Mañez Ortiz, Ivan Mañez Ortiz, Irene Martin Aranda, Maria Martin Aranda, Lucia Martin Aranda, Fran Martin Lopez, Sheila Martinez Aparicio, Ainara Martinez Martinez, Lucas Martinez Sahuquillo, Nerea

Martinez Sahuquillo, David Masso Llago, Sofia Mauri Villegas, Ainhoa Medina Cone, Antonio Vicente Moix Verdugo, Ana Isabel Montero Rinaldi, Paula Moragon Zacares, Karen Moragon Zacares, Ruben Moreno Bógalo, Andrea Nieto Ventura, Hugo Ortiz Ruiz, Elena Ortiz Ruiz, Lucia Palomar Urda, Diana Paz Garrido, Alicia Peidro Cremades, Sara Perez Varea, Hector Peris Palechor, Andres Peris Palechor, David Pinel Navalon, Patricia Pitarque Gimeno, Quim Pujol Piera, Marti Ramon Garcia, Marta Ramos Martínez, Gonzalo Rodrigo Martinez, Ivan Rodriguez Campos, Sofia Roz Benedito, Ainhoa Rubio De Luis, Gala Rubio De Luis, Dafne Rucabado Valls, Raquel Sabater Andres, Lucia Sabater Andrés, Miguel Saiz Ibañez, Alba Saiz Ibañez, David Salazar Gallego, Alejandro Salcedo Escobar, Daniel Samblancat Febrer, Carolina Sanchez Terrada, Carlos Sanchez Terrada, Maria Sanchez Valverde, Marc Sanfeliu Alegre, Ruben Sanz Fonfria, Naiara Sanz Fonfria, Ainhoa

Sarmiento Casas, Naiara Sarrion Fernandez, Alejandro Sebastian Bau, Mireia Serrallet Bogalo, Yulian Serrallet Bogalo, Izan Serrallet Bogalo, Adrian Silvestre Alcaraz, Aitor Silvestre Alcaraz, Martin Silvestre Alcaraz, Lucia Simo Martin, Martina Simó Martin, Daniela Sola Arroyo, Daniel Soler Sherpa, Sofia Soler Sherpa, Victoria Taberner Gonzalez, Jorge Tejeda Viana, Jaime Tomas Margeli, Sofia Tordera Lazaro, Isabel Tormo Cavero, Blanca Tormo Cavero, Paula Torrecillas Ventura, Javier Torregrosa Garcia, Asier Torregrosa Garcia, Izan Trigger Mendiola, Naren Trigger Mendiola, Cora Urtasun Gil, Arancha Urtasun Gil, Hector Valero Martinez, Sandra Valero Martinez, Oscar Valero Ortiz, Andrea Valiente Valera, Joan Valiente Valera, Guillem Vazquez Garcia, Manuel Vazquez Garcia, Angela Vergara Margeli, Ivan Vidallach Benito, Joan Vila Belmonte, Julia Vila Belmonte, Lucas

Xicalla

Recompenses Infantils

Ares Blasco

Carlos Sánchez

Daniel López

Daniel Sola

Nayara Sanz

Yulián Serrallet

Iván Rodrigo

Ainara Martínez

JCF Coure

Argent

Blasco Aguilar, Ares Dasi Aparicio, Ivan Dasi Aparicio, Marc Jimenes Lopez, Sara Jimenez Lopez, Ines Lopez Sales, Daniel Lopez Sales, Daniel Martinez Aparicio, Ainara Martinez Sahuquillo, David Martinez Sahuquillo, Nerea Palomar Urda, Diana Rodrigo Martinez, Ivan Rucabado Valls, Raquel Sanchez Terrada, Carlos Sanz Fonfria, Nayara Serrallet Bogalo, Yulian Sola Arroyo, Daniel Vila Belmonte, Julia

Montero Rinaldi, Paula Mañez Ortiz, Ivan Garulo Ortega, Javier Claramunt Gonzalez, Javier Flores Esteban, Sara Garcia Cebrian, Carlos Domingo Belert, Carmen Cardenas Galvan, Pau Huerta Amores, Laura Moreno Bogalo, Andrea Mauri Villegas, Ainhoa Sabater Andrés, Miguel Soler Sherpa, Victoria Soler Sherpa, Sofia Valero Martinez, Oscar Burgos Monleon, Irene Blasco Aguilar, Enzo Berges Galarza, Mª Paz Aparicio Sanz, Veronica Campos Tarraga, Sergio Cantador Castro, Carla Valiente Valera, Joan Valero Martinez, Sandra

Andujar Grao, Luis Blasco Frias, Diego Boix Villalobos, Laura Cañizares Cañete, Nerea Civera Domingo, Alba Fernandez Cuenca, Pablo Peidro Cremades, Sara Salcedo Escobar, Daniel Silvestre Alcaraz, Aitor Silvestre Alcaraz, Martin

Recompenses Infantils Falla 10 anys Andujar Grao, Luis Blasco Frias, Diego Boix Villalobos, Laura Cañizares Cañete, Nerea Civera Domingo, Alba Fernandez Cuenca, Pablo Peidro Cremades, Sara Salcedo Escobar, Daniel Silvestre Alcaraz, Aitor Silvestre Alcaraz, Martin

Recompenses 10 anys

Laura Boix

Aitor Silvestre

Alba Civera

Daniel Salcedo

Luis Andújar

Martín Silvestre

Nerea Cañizares

Pablo Fernández

Sara Peidro

Diego Blasco

Les Falles

Falla gran

Falla 316 Arxiduc Carles - Músic Gomis Secció 2B

Explicació i relació

Artista Faller Ernesto Cimas Ribera

El nostre planeta Terra necessita les energies renovables per a continuar viu i sa. Ell serà el protagonista d’una falla que parlarà de renovacions, a voltes necessàries i a voltes... no. Omplin el remat la energia solar, la eòlica i la mareomotriu, donant caliu la Terra. Però front a elles es troba la contaminació, l’ús de les energies no renovables. Energies bones o dolentes? Deixa de contaminar i Renova’t!.

Renovant un clàssic: Don Ribote, Sancho Grezzi i Fusinea, camí de la renovació. es pregunten preocupats camí de maig: No ens haurem passat amb tant de renovar?

Lema RENOVA´T Guió Rafael Soler i Eduardo Navarro

Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys....Renova’t! València Renova’t! ... O no.

La renovació d’una comissió: una baralla de galls, president i opositor, amb un casal plé de gom a gom. Formes renovades de consumir la televisió, competència per veure qui s’emporta a l’audiència entre el streaming i el directe tradicional. Pròxima renovació, zona residencial: El Valle de los Amigos, el sol sempre de cara!

Falla infantil Explicació i relació

Vine a descobrir la història de la medicina tradicional i casolana: Fleming, Rosalind, Leeuwenhoek i Avicena i nostra iaia Rosana. Brindaran Hipòcrates i Metrodora, antics metges al món grec, per la fundació de la medicina. Mira com Ramón i Cajal al·lucina amb l’ús actual de les neurones o un intent de fugida de la campanya de vacunació del doctor Edward Jenner. Maria la Judia cuinarà amb el seu procés i Gómez Ferrer impulsarà la pediatria. Imhotep, primer metge de la historia visita al doctor Cavadas i Florence ens ensenyarà els secrets de la infermeria. La iaia Rosana mostrarà al seus nets els remeis més tradicionals per a xiquets i grans. Falla 316 Arxiduc Carles - Músic Gomis / Secció 2a Artista Faller Vicente Gomar Vidal Lema HIPÓCRATES Guió Eduard Navarro i Rafael Sherpa

ProcĂŠs falla gran

ProcĂŠs falla infantil

Els artistes fallers

Vicente Gomar Vidal

Ernesto Cimas Ribera

Per 11 any consecutiu, Vicente Gomar plantarà a la nostra demarcació. Once anys amb esta comissió demostren el ben fer de tots dos, la bona comunicació i la pinya que hem format. La nostra relació ha estat molt productiva, rematada l’any 2017 pel primer Premi d’ingeni i gràcia, primer premi de la secció Segona, i el premi D.O. Xufa de València a la millor escena de falla i a l’any 2018 va continuar l’èxit amb un segon premi de la secció Segona, un primer Premi d’ingeni i gràcia i el segon premi D.O. Xufa de

València a la millor escena de falla. Vicent, després d’anar guanyant experiència en tallers de gran artistes de la Ribera Alta, va construir la seua primera falla infantil al 1994 per a la seua comissió, la Falla El Castell de La Pobla Llarga. Al 2003 va arribar al Cap i Casal, plantant la seua primera falla infantil. Des dels seus inicis, i en tota la seua llarga trajectòria, ha aconseguit primers premis a les localitats de Silla, Picassent, Alzira i, per descomptat, a València.

Molt prop de la Ribera Alta, en la Costera, es troba la població de Xàtiva, on va nàixer Ernesto Cimas Ribera, el nostre artista gran per a les Falles del 2019. La seua família té una gran vocació per l’ofici d’artista faller. Precisament va ser al taller del seu germà on a poc a poc va anar creixent fins a aplegar a plantar la seua primera falla en solitari. Fa ja cinc anys i amb el seu propi equip, Ernesto va arribar al Cap i Casal i des de aleshores ha demostrat que la seua joventut no és sinònim d’inexperiència sinó més bé de potencial, en un gran futur per

davant. Després de l’immillorable debut amb primer premi a la secció segona B acompanyat del primer premi d’enginy i gràcia, la seua continuïtat a la nostra comissió era indiscutible. L’any passat a la nostra demarcació va obtindre el Segon premi d’ingeni i gràcia i el Tercer premi de la secció Segona B. Enguany a més tindrà un gran premi abans ja de plantar: la seua estrena a la secció Primera A amb la falla Sant Vicent Periodista Azzati. Nosaltres continuem encantats de tindre’l a la nostra plaça, per molts anys junts !

Rafael Soler Sherpa

Eduardo Navarro de Tena

Paco Camallonga Andrés

Manolo Rubio Almiñana

Fallers del casal, porten ja un grapat d’anys de binomi al guió de Músic Gomis. Eduardo va començar una etapa com a guionista de Músic Gomis, i després Rafa s’uneix a la tasca del guió : una recerca de l’enginy i la gràcia, junt als artistes fallers. Poc a poc l’exigència de valoració es més alta per part d’un col·lectiu, no

parlem del jurat sinó dels fallers i visitants, i així amb les expectatives del públic creix també les seues ganes de fer riure i gaudir amb les nostres falles.

Paco Camallonga va nàixer en València l’any 1985. Després de cursar als HH Maristas de València va estudiar arquitectura a la Universitat Politècnica de València. Però en rebre les millors oportunitats només de fora del país, a Costa Rica concretament, va decidir canviar de terç a això que sempre li havia agradat: les falles,

el dibuix, el còmic, la il·lustració... i començà a dissenyar falles per a artistes com Paco Giner, Xavi Gámez o Grego Acebedo. Per segon any consecutiu serà l’encarregat del disseny de la falla infantil.

Amb una amplia trajectòria dins del mon de les falles, Manolo Rubio ha destacat a diverses localitats i a València plantant falles baix el seu nom o col·laborant amb altres artistes en pintura, escultura o disseny. Artista consagrat de gran projecció, no només dedica la seua labor a les falles, també a altres disciplines en

treballs internacionals a la regió de Shanghái. Col·laborador ja habitual a la nostra comissió, tant a la falla infantil com a la gran, enguany serà l’encarregat del disseny i pintura de la falla gran.

Sempre des de la critica i sàtira fallera, cremarem tot allò que criticarem !

Ninots per a lâ&#x20AC;&#x2122;indult del foc 2019 Ninot Gran Renovant un clĂ ssic

Ninot Infantil La risoterapia, 20 anys de PayaSOSpital

Exercici faller

Besamans Mare de DĂŠu dels Desemparats

Benvinguda fallers infantils nous

ApuntĂ

Benvinguda fallers infantils nous

Dia de la Verge

Benvinguda fallers nous

Berenar de Candidats

Mundial de futbol

Sant Joan

Preselecciรณ

Nomenament

Fi d’estiu

Tornada al cole

Proclamació

Halloween

Presentaciรณ

Balls al carrer

Swimming Pool

Presentaciรณ de projectes

Obra de teatre Geronimo Stilton

Presentaciรณ de projectes

Cerveses i converses

Visita directiva a la falla

Nominacions teatre faller

Expojove

Pare Noel

Reis Mags

Gala de la cultura

Visita als tallers fallers

Entrega ninot 19

Festa de pijames

Visita Exposiciรณ del Ninot

Carnestoltes

Lletres falleres

Ací qui paga la festa? Neus Navarro Periodista, directora del diari digital VIA Empresa Fallera de Mercat de Castella

*Sinergia: Acció de dues o més causes l’efecte de les quals és superior a la suma dels efectes individuals.

bona facturació aquests dies, però tot i això, el gruix de la seua comptabilitat depén del que puga anar tancant ja pels quatre dies grans.

Amparo ven la dotzena de bunyols a vuit euros quan arriba el mes de març. Miquel manté el preu del menú diari a 10,95 euros a pesar de tenir al costat una falla de les que genera ‘ambientet’, tot sabent que podria treure-li més. Maite comercialitza bruses de faller a 40 euros i ja fa dies que els clients han augmentat la demanda de mocadors, a 10 euros de mitjana cadascun. Josep cobra 16.000 euros per cadascun dels tres monuments infantils que plantarà enguany entre Burjassot i València i ja no dóna l’abast, que estem al gener. Vicent té aparaulades 20 mascletades d’ací al 2 de març i encara no ha tancat tota l’agenda del mes faller per excel·lència. Els aproximadament 2.000 euros que cobra per mascletà li asseguren

Tots són noms de la nostra societat valenciana, retrats de l’economia que mou la festa de les Falles, la qual encara no hem estat capaços de sumar, amb una anàlisi acadèmica de rigor, en el seu conjunt. L’activitat de tots és causa de la puixança que les arques valencianes experimenten per la celebració de les festes de Sant Josep, però quin és l’efecte global? Sinergies, sumes, aliances... amb quin preu? Què valor econòmic genera la festa?

Quin impacte (en números) generen les Falles? El febrer de 2017 la Diputació de València anunciava que, en col·laboració amb la regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament

de València, promouria la realització d’un estudi per a conéixer l’impacte econòmic de les Falles a la ciutat de València i els municipis de les comarques valencianes. En concret, la corporació provincial anunciava que aportaria una dotació de 40.000 euros per a l’execució de la proposta tècnica i econòmica, mentre que el consistori de València finançaria altres 14.000 euros d’un projecte que compta amb la coordinació d’un equip tècnic de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, a través de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), i l’Oficina PATECO-Comerç i Territori, pertanyent al Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana. Amb tot, avui dia encara no hi ha cap estudi econòmic global fet públic. Per aquest article he consultat amb l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i

m’han assegurat que la Universitat de València els ha informat que finalment aquest estudi no va a fer-se. Per contrastar, també he parlat amb el professor de la Facultat d’Economia de la Universitat de València encarregat de l’informe, Juan Francisco Martínez, qui confirma que el treball no ha pogut completarse durant aquest exercici faller. Assegura que “estem pendents que puga reprendre’s després de les Falles d’enguany, encara que això no depén de nosaltres”. Però el regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset, també m’ha assegurat que hi ha “una clara voluntat” per reprendre aquest estudi i que l’Ajuntament treballarà en ell perquè és “important” tenir dades globals de la festa. Per tant, només queda posar-se a treballar de nou, no? Perquè el que és cert és que és necessari actualitzar la realitat econòmica de les Falles i més en els temps en què vivim. Les xarxes socials han donat una nova dimensió a la publicitat de la festa i la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO ha internacionalitzat una festa que sovint no se sap valorar, ni internament ni portes enfora.

Després d’anys de crisi econòmica, retallades, canvi de govern local, etc. el paisatge econòmic sense dubte n’és un altre del que retratava fa ara vora 11 anys (maig de 2008) l’últim estudi d’aquest estil que va elaborar la Interagrupació de Falles, aleshores presidida per Daniel Buj. Aquest informe, titulat Estudi de l’impacte econòmic i social de les Falles en la ciutat de València (disponible actualment per consulta en el web de la mateixa Interagrupació), treballava la idea que és el col·lectiu faller el que impulsa la festa des del seu esforç econòmic i personal amb el consegüent benefici cap a la Hisenda pública. De fet, el text introduïa una reflexió interessant en consonància amb el caire econòmic d’aquest article: Si les Falles foren una empresa, “els accionistes d’aquesta empresa no cobrarien cap dividend i si volgueren continuar amb l’activitat, al següent exercici, aquests accionistes tornarien a aportar de la seua butxaca particular els diners suficients per a la seua posada en marxa”, apunta el text. Són les Falles, per tant, un mal negoci? L’estudi que tenen entre mans conjuntament la Diputació i l’Ajuntament valencià ja hauria realitzat una primera identificació

de 43 sectors econòmics directament involucrats en la festa, que inclouen a artistes fallers, bandes de música, indumentària, floristeria, pirotècnia i hostaleria, entre altres. Molts d’aquests sectors també eren contemplats per l’informe anteriorment citat de 2008 on s’enumerava un total de 31 sectors i xifrava en 753.768.515,12 euros, uns 800 milions d’euros, l’impacte econòmic de la nostra festa. Però en l’epíleg d’aquest informe, els autors Jesús Català i GilManuel Hernández, membres de l’Associació d’Estudis Fallers, ja advertien -en la meua opinió amb tota la raó- que serien necessaris estudis futurs que, “d’una manera sistemàtica, comparada i continuada, puguen oferir noves dades i nous elements per a avaluar com cal la complexitat del món faller en el seu conjunt i la rellevància que té per a la nostra ciutat”. No en va l’informe de 2008 xifrava en 7.580 els llocs de treball que generava la festa en contraposició als 5.018 llocs de treball creats que estimava un anterior estudi, amb data de 2000, de la mateixa entitat. Seria necessari tenir les dades del 2018 i, per descomptat, les d’aquestes Falles 2019.

Cal, per tant, una actualització de la realitat econòmica en què sobreviuen les Falles, una festa que ha evolucionat des del segle XVIII fins avui dia quan se celebren en un context de globalització en què la digitalització i la sobre informació ha envaït la realitat. València té totes les eines possibles per explicar la seua festa més enllà de la ciutat o les comarques que també l’acullen: internet ha donat la gran oportunitat de divulgar-la i fer-la més universal. Però és necessari analitzar qui paga que en aquesta festa, saber què gasten les comissions falleres però també què guanyen i/o perden les indústries implicades, les despeses de les Administracions públiques... Posar nombres reals a la festa també servirà per a donar solució a les mancances, apostar pels aspectes més dèbils i millorar-la en el seu conjunt. Perquè no oblidem que tots la fem possible perquè també entre tots la paguem.

Altres festes que sumen Insistiré en la idea: és important saber l’impacte econòmic que generem? Doncs si, estic convençuda. Fins i tot els bous al

carrer tenen el seu propi estudi econòmic. Han estat quatre investigadors de la Universitat de València els responsables d’un informe de la Facultat d’Economia -que recull la publicació Aplausosen què s’evidencia l’auge d’aquesta tradició a la Comunitat Valenciana: aquests festejos van suposar durant el 2017 una inversió de 36,7 milions d’euros. Per tant, a València saber quin és el nostre impacte com a col·lectiu faller ens permetria dibuixar una realitat més clara i comparar-la amb la situació d’altres ciutats espanyoles que celebren festes multitudinàries de gran implicació social, com per exemple el Sant Fermí de Pamplona o la Fira d’Abril de Sevilla, dues festivitats que gaudeixen d’una gran popularitat més enllà de les nostres fronteres, sobretot la primera per la difusió que en va fer d’ella l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway. De fet, tant Pamplona com Sevilla sí que han posat xifra a la seua festa, respectivament. Un estudi de la Asociación Nacional de Organizadores de Espectáculos Taurinos (ANOET), recollit pel diari El Mundo en 2015, assegurava que la capital de Navarra rebia un

impacte de 136,5 milions d’euros per la seua celebració taurina per excel·lència. Tanmateix la capital andalusa, des del seu consistori, ha calculat que la darrera edició de la Fira d’Abril ha generat un impacte econòmic de vora 830 milions d’euros i la participació d’uns 4 milions de visitants. Aquesta xifra supera als 675,5 milions d’euros que un estudi del 2009 –elaborat conjuntament per la Universidad de Sevilla i el Observatorio Andaluz para la Economia de la Cultura y el Desarrollo (Oikos)- estimava que impactaven en la ciutat. Però no només són ciutats grans les que avaluen les seues celebracions. També Terol ha posat xifra als seus esdeveniments festius: un estudi realitzat i presentat l’abril de 2018 pel grup d’investigació en Gestió Cultural de la Universitat Europea Miguel de Cervantes (UEMC) de Valladolid ha estimat que l’impacte econòmic de la festa medieval de las Bodas d’Isabel, que se celebra al febrer, ascendeix a 16 milions d’euros, tal com recull el diari econòmic Expansión.

Realment, quant costa ser faller? És la pregunta que molts es fan des de fora, desconeixent en què gastem i invertim els diners més enllà de cremar-los el dia 19 de març. Analitzant-nos, podem dir que una comissió de l’extraradi de la nostra ciutat cobra 22 euros al mes per ser faller de la comissió major: en total, 264 euros a l’any. Si s’és faller infantil, costa aproximadament la meitat de la quota d’adult. Per tant, una família de quatre membres paga cada any 528 euros per dos adults i 288 euros pels dos fallers infantils. En números rodons, uns 900 euros aproximadament, la mensualitat del nou salari mínim professional que des de l’1 de gener s’ha instaurat a Espanya per decisió del Govern. En canvi, en una comissió situada en un barri benestant de la ciutat, ser faller costa una miqueta més. Quant? La quota anual de faller adult se situa entorn dels 500 euros, uns 40 euros al mes, el que suposa el doble de l’anterior exemple. En aquesta comissió els infantils paguen entre 50 i 200 euros a l’any, depenent de l’edat. L’equivalent a l’exemple de la comissió anterior són uns 15 euros mensuals, tenint present el preu més elevat.

Fent el símil amb una família fallera de quatre membres, la despesa de ser membres d’una comissió com aquesta se situa en els 1.000 euros pels dos adults i entre 100 i 400 euros pels dos xiquets, depenent de la seua edat. Per tant, entre 1.100 i 1.400 euros de quota anual familiar. Tanmateix, a aquestes quotes també s’han de sumar els pagaments de loteries, etc. però, com bé se sap, cada comissió organitza les seues finances d’una manera o altra. Amb tot, el que volia exposar amb dos exemples -consultats amb amics membres de la festa- és la importància de la implicació econòmica del faller normal i corrent. Una família fallera desemborsa de la seua pròpia butxaca vora 1.500 euros anuals per ser membres de ple dret i gràcies a les quotes que abonen, les comissions falleres es financen, a banda de comptar amb subvencions, ajudes i premis en metàl·lic que puguen anar aconseguint. És per tant una despesa important en l’economia domèstica valenciana. I no és l’única. Perquè ser faller també implica vestir-se amb la indumentària valenciana i aquesta també té un preu. Mantellines, teles, espardenyes... seguim

sumant? Quant costa un vestit de valenciana? Tot depén. Perquè com més sucre, més dolç, com diu la dita. Ser fallera major d’una comissió és una despesa important en aquest sentit però tenir bon gust i buscar cada any la millor renovació de l’armari faller també implica molts diners. I tots ixen de la butxaca del consumidor/ faller, òbviament. I és que “sarna amb gust, no pica, però mortifica”. Les mateixes firmes d’indumentària ho confirmen quan els preguntes. “El preu? Depén de les teles, les mantellines que vols triar…” Amb tot, en botigues de la nostra ciutat podem trobar vestits per a xiqueta ja confeccionats a partir de 490 euros. La meitat del salari mínim, recordem-ho, i parlem de falleretes que no fan encara el metre d’alçada. Amb més edat, més cos, més tela... més preu, al cap i a la fi. També es poden llogar vestits per un dia o per la mateixa setmana fallera amb pintes, cancan i la resta d’accessoris pertinents, però qui és faller acostuma a comprar-s’ho i fer una inversió a llarg termini perquè sap que amortitzarà la despesa entre presentacions, cercaviles i Ofrena a la Mare de Déu. No obviem tampoc el que econòmicament suposa ser faller:

sopars, dinars, activitats extres que sumen en la comptabilitat familiar. Reverteixen positivament en el sector hostaleria de la ciutat i afecten el pressupost familiar, ja que no hem d’oblidar que els grans agents econòmics de la festa de les Falles som, sense dubte, els mateixos fallers.

La sinergia fallera Citava al principi d’aquest article el concepte sinergia, tan destacat en el monument d’enguany de la falla Arxiduc Carles-Músic Gomis que m’ha convidat a participar de les seues pàgines. Sinergia com a definició del que són les Falles: suma de moltes coses, contagiades les unes de les altres. Embolicades, enramades, enamorades. L’economia, com la vida, també és això. Res no costa un euro perquè sí. Hi ha suficients raons darrere per a justificar el preu. D’igual manera que un monument té un valor perquè té feina i hores de treball d’artistes, pintors, dissenyadors i/o fusters, la nostra festa també té un valor econòmic en si mateix. Segurament aquest valor serà infinitament inferior al que cadascun dels que l’estimem, coneixent-la i amant-la des de

Sinergia entre turisme i falles

menuts, li posaríem, però crec firmament que posar-la en valor també és considerar-la i fer-la més gran. I això és al que hem d’aspirar, fallers. Fer créixer la nostra festa, que nosaltres paguem i financem, en tots els àmbits i sentits, és la nostra responsabilitat. I el nostre repte.

Neus Navarro Periodista, directora del diari digital VIA Empresa Fallera de Mercat de Castella

Mar Piquer Muela Fallera Plaça Lope de Vega

Tots hem sigut turistes en algun moment de la nostra vida. Ens tornem bojos per viatjar i descobrir nous paisatges, gastronomia i tradicions. Perdem el cap per agafar un avió i fer-nos fotos amb els tigres a Tailàndia, amb la torre Eiffel a París o en Central Park de la ciutat de Nova York, sempre perseguint l’experiència que ens han venut per activa i per passiva en mitjans publicitaris. Quan passes una temporada fora de la teua ciutat i coneixes a gent de llocs diferents, fet que per sort o per desgràcia a més d’un de la meua generació ens ha tocat viure, comences a reflexionar sobre això de les tradicions i les cultures. Comences a adonar-te que ni vius “en la millor terreta del món” i que les festes del teu poble no són les millors del món, simplement són especials perquè són les teues, el teu poble, el teu barri, els teus amics, les teues tradicions...

Sentim que pertanyem a això i ho defensem aferrissadament enmig de tota discussió de bar amb els teus nous amics. Arriba el mes de març i ja tens comboiat a tot el grup d’amics per a anar a les Falles. El primer que fas és comprar-los un mocador en el xino de davall de l’apartament que heu llogat per uns 800 € en un barri relativament cèntric, cap al migdia els portes des d’aquell barri (on hi ha falles però no els fas ni puto cas) a la plaça de l’Ajuntament per a presenciar La Mascletà. Els col·loques un pot de cervesa a cadascun a la mà i demanes una ronda de la beguda espirituosa tan nostra, la cassalla. Flipen amb la mascletà, a continuació intentes eixir de la plaça sense perdre a ningú entre la munió, els portes a la plaça redona i adjacents per a menjar, en el restaurant et fan esperar, però no passa res, just al costat hi ha un casal amb gent cuinant tres paelles

de 50 i amablement et deixen fer-te fotos i fins i tot et passen el càntir de cassalla que tenen. Mengeu i vos disposeu a fer la ronda de falles d’especial amb uns bunyols. Mentrestant, l’amo del restaurant en el qual esteu menjant, se li acosta a un dels fallers i li diu que a causa de l’afluència de gent l’endemà necessita posar més taules a la terrassa i per tant no podran cuinar per a les 200 persones de la falla. Just uns metres més enllà, en la plaça on hi ha una falla plantada, la propietària d’una gelateria increpa a un altre faller perquè s’ha assabentat que a partir de les 12 de la nit (si, 12 de la nit) tindrà lloc un concurs de paelles en la plaça i no li sembla bé perquè perd clients. I este, és el dia a dia d’una de les falles més cèntriques de tota la ciutat de València.

Des de fa uns anys aquests fets es van repetint durant la setmana fallera i dies previs, l’ambient festiu i la successió d’esdeveniments que es realitzen en el centre de la ciutat condicionen, la qual cosa col·loquialment coneixem com, la vida en el casal. Una de les reflexions que hauríem de fer respecte a “la problemàtica del turisme” és, de veritat el turista és el problema? Pot ser que el problema siga que som incapaços de coordinar-nos entre hostaleria, comerç, administració, veïns i fallers per a crear una experiència òptima per a tots els col·lectius que ens veiem beneficiats, directa o indirectament, per aquesta festa. És ben sabut que un dels factors clau per a la perpetuació de la nostra festa va ser la col·laboració entre diferents persones de cada barri, cadascun d’ells posava el seu granet d’arena per a poder dur a terme la festa josefina. Entre el barber, l’ebenista, el fuster o les dones del barri creaven una sinergia que ha aconseguit esdevenir en una de les millors festes del nostre país. Una acció col·laborativa i associativa que hui dia encara podem veure, amb menor impacte, en actes com la replegà o les col·laboracions en llibrets.

Però, què ha passat amb aquesta sinergia en els barris cèntrics? No és res que no sapiem ja. Els comerciants i hostalers dels barris a poc a poc han anat canviant, la gent que ara regenta aquests locals ja no són del barri, estan dedicats exclusivament al turista i durant tot l’any tenen clientela. Per això, moltes vegades neguen qualsevol col·laboració amb la falla amb un “no vos necessitem per a fer caixa”, fins i tot els molesten les falles. Com en tot, els treballadors que estan al peu del canó durant els dies de festa són currants, es tiren hores i hores per a servir a la gran afluència de gent per un sou que, en la majoria dels casos, no compensa l’esforç. S’enfronten a grups de xavals i turistes sense autocontrol que perden el cap en veure l’ambient festiu als carrers. Mentrestant, els fallers intentem dur a terme el nostre programa de festejos i rituals formant un cordó de fallers perquè nostres representants puguen realitzar la típica cercavila pel barri. Aquests fets ens fan reflexionar sobre quin tipus de turista estem atraient, la gent que ve a les Falles, saben exactament què són les falles? Moltes vegades sentim el comentari de “no volem

convertir-nos en un San Fermin” però per a això hem de cooperar conjuntament tots els elements, aconseguir posar-nos d’acord en quin tipus de promoció de la festa realitzem per a aconseguir atraure un turisme que aprecie l’art, la cultura i els costums. Educar al ciutadà en la importància que té la cultura festiva per a la societat i estudiar com podem crear sinergies que ens beneficien a tots. Perquè siguem realistes, llevant de les comissions que disposen d’un gran espai per a muntar grans revetles que criden l’atenció del públic, poques comissions tenen benefici directe del turisme. Fet que ha portat a alguna comissió a vendre cerveses i papes en la seua demarcació aprofitant la gran afluència de gent que va a la mascletà. Una altra conseqüència directa de l’auge del turisme durant la setmana fallera és, sens dubte, l’augment de preu dels lloguers. Com ocorre en el 80% dels casos en una falla cèntrica, els fallers ja no viuen ací i és costum llogar alguna cosa per a aquests dies. On abans pagaves uns 600 euros per 5 dies ara la xifra ascendeix fins als 1.400 euros en molts casos, fent impossible per a moltes

famílies de fallers poder gaudir de la setmana fallera com es feia abans, causant moltes vegades que s’acaben esborrant de la falla i trencant amb el vincle al barri que els ha vist créixer Perquè no ens oblidem, molts fallers que pertanyem a les falles de barris del centre de la ciutat ens uneix aquest sentiment de pertinença al barri, igual que la gent que continua gaudint de la falla del barri on viu, i és molt frustrant veure com l’activitat de la falla va en decadència per les limitacions que té un barri centrat en el turisme i el comerç.

constantment i veure com abans era tot més senzill o tindre por a coses noves, hem de mirar cap avant, estudiant i reflexionant sobre com podem adaptar-nos a les noves condicions que ens presenta ser els protagonistes d’una festa en plena fase d’internacionalització. Abraçar noves propostes que integren al turista i poder mostrar la festa fallera en tota la seua plenitud, perquè, al cap i a la fi, som Patrimoni.

Mar Piquer Muela Fallera Plaça Lope de Vega

Sent un poquet autocrítica, les falles sempre s’han caracteritzat per cert immobilisme, ens agraden les coses com són i sempre estem amb el “de tota la vida s’ha fet així”, però ens oblidem que com a grup social estem en constant evolució i, ens agrade més o menys, si no evoluciones, estàs condemnat al fracàs. Les tradicions van tindre un començament, els actes van anar forjant-se a poc a poc fins a guanyar-se una etiqueta d’imprescindibles en la setmana fallera, coses que abans eren impensables hui dia són imprescindibles en cada casal faller. No podem mirar enrere

La tecnologia i les falles: sinergies de materials Fernando Morales Checa Periodista i membre de l’ADEF Faller de Mossén Sorell-Corona

La història estètica de les falles té una correlació directa amb l’evolució dels materials i les tècniques que s’han desenvolupat des de dintre dels obradors fallers. Poc queda hui d’aquells artesans que aprofitaven mobles i fustes de rebutjades per a compondre les estructures dels cadafals. La prominència de la falla artística des de fa quasi un segle, va convertir el procés artesanal en una metodologia de producció artística: i hui dia qualsevol taller té al seu abast les eines per a crear volums, formes i expressions plàstiques a través de qualsevol material combustible. Hui la riquesa artística l’atorga únicament el procés creatiu. Així, hem vist com la rectitud de la fusta primitiva es convertia

en fines i delicades dogues que han creat volums increïbles de fusteria en vareta. La ductilitat del fang va permetre millorar la figuració dels ninots, recrear cares perfectes; primer reproduïdes amb cera, després amb cartó pedra. Així mateix, la tela, des de temps remots, va transmetre als bastidors de fusta un realisme escenogràfic, i permetia vestir les figures caricaturitzades. La tosquedat del suro blanc, mitjançant ús de gúbies, serres i les talladores necessàries, es va convertir en suaus línies i sinuoses formes, impossibles de modelar en fang, elevant remats fins a altures impensables fa unes dècades, gràcies al seu escàs pes. El polietilé injectat va permetre reproduir peces amb un nivell de

detall mai vist abans, permetent la reproducció seriada de les formes. I així hem aplegat fins a la revolució dels materials dels nostres dies. Hui, hi ha grans tallers experts en qualsevol de les tècniques, que són en qualsevol cas complementàries per a obtindre el producte artístic: la falla. Una sinergia que amb el pas del temps ha fet de la falla un element d’art total; que inclou grans estudis d’estructures, un procés irremeiablement artesà i una concepció artística dels acabats i de l’estètica que es projecta. En definitiva, els tallers de falla fan ús dels materials i les tècniques conjuminant-les per a obtindre els resultats que es plantegen. Des de plantejaments estètics

més conservadors, que intenten imitar un model de falla prou recent, basat en la proliferació dels grans volums de suro blanc; normalment en poques varietats de tractaments. La investigació artística, per tant, sol vindre per part dels creatius que més innoven i exploren tots els terrenys artístics de la falla.

ja que grans mestres dels anys setanta i vuitanta els empraren per a substituir la fusteria en casos d’extrem risc per desplaçament de l’eix de gravetat de les falles. Artistes de la talla de José Pascual Ibáñez (Pepet) i Paco López en falles infantils, es feren valer d’esta ajuda per a sostindre la feblesa de la resta de materials.

Així, al llarg dels últims anys, hem vist la fusta com a element d’acabat final en falles de Manolo García; la fusta com a suport d’una pròpia línia estètica en falles de Giovanni Nardin; el cartó ondulat esculpit com si es tractara de marbre en falles d’Anna Ruiz, o la tela i el paper de seda com a pell dels propis ninots en treballs de diferents artistes. Per no parlar d’aquelles falles que, molt adientment, fan també ús dels materials reciclats, convertint la falla en una performance molt sostenible. Es crema el que s’ha de cremat.

Les falles del futur, segurament hagen d’optar per trobar una solució definitiva a la sostenibilitat econòmica i mediambiental dels tallers fallers. Per a confeccionar una falla de grans volums es fa ús de més d’una tona de suro blanc, que, malgrat que està composat en un alt percentatge per aire, inclou estiré, un material que en la seua combustió resulta molt nociu per a la salut. No obstant, la crema de fusta allibera monòxid de carbó que també és contaminant. Per tant, el repte serà trobar un material sostenible que respecte els avantatges de treball del suro blanc i alhora reduïsca el risc de intoxicació per inhalació del seu fum. Des de la Universitat Politècnica de València encara s’està treballant en la investigació de materials, i una de les possibles vies de futur seria un nou material d’injecció partint de la palla de l’arròs.

També al llarg de les últimes dècades han aparegut materials enemics de la tradició, com la resina i el ferro per a folrar grans estructures i restar riscos de caiguda. No són els genuïns de l’art combustible, si bé és cert que tampoc són excessivament nous,

No obstant, les falles hui com a element artístic han guanyat un enorme potencial creatiu gràcies a la mescla de tècniques, des de les tradicionals basades en el motle i la seua reproducció, fins a les noves tecnologies del modelatge 3D directe connectant el software a una impressora de grans volums; un nou món tecnològic que ha permés reproduir qualsevol peça a l’escala adequada. Sens dubte, la falla del futur reduirà molt el costós treball de taller i passarà per robotitzar algunes funcions. No hi ha una altra; perquè del contrari les falles s’abocarien a un nou plantejament de reducció de volums per poder ser sostenibles com a indústria artesanal.

El verí de la passió fallera

la mà a la cintura d’Hortensia i iniciaren els primers passos d’un ball que els portaria a compartir durant molts anys les seues vides. Era el 18 de març de 1953.

Jose Roig Ocerin, Paloma Serra Cortés i Paloma Roig Serra

Tal nit com un 16 de Març, les seues vides feren un gir inesperat. Feia mesos que eixien, però cap dels dos va tindre eixa valentia que es requereix per afrontar aquest tema i ficar-li nom a què estava succeint. Avui era el moment, els dos ho van pensar de manera interna però sense dir paraula a l’altre. Havia arribat el moment de ficar el punt sobre la i.

La nit en la qual es van conèixer no podien ser sabedors de l’esdevenir faller que anaven a transcendir a les següents generacions. Sense saber-ho, començaven a inocular el verí de la passió fallera. Tot va començar a una revetlla nocturna, a prop de les emblemàtiques Torres de Quart. A ella van acudir una quadrilla d’amics del barri de Campanar, amants del ball i de l’ambient faller de carrer què, elegantment vestits i perfumats per a l’ocasió, travessaren il·lusionats el riu amb el propòsit de passar una nit agradable. Quan aplegaren, la petita placeta estava plena de gent de la mateixa comissió, d’amics de les falles del voltant i de grups de joves d’altres zones de la ciutat. Eren poques

les revetlles que es celebraven eixa nit i, també, la que els pillava més prop. Es van sumar a la festa contents, ballant i rient, mentre l’orquestra amenitzava la vetlada festiva amb els seus melancòlics boleros, amb els lleugers i alegres pasdobles, amb els cubans cha-cha-cha, també amb els dramàtics tangos i els seus girs i caigudes, amb les tendres balades romàntiques, amb l’irrefrenable twist i, per descomptat, amb el recent rock›n roll, cançons que marcaven la moda musical de la dècada dels cinquanta. Uns ulls color mel es van creuar fugaç i tímidament amb els seus. Pepe, enrojolat, es va apropar amb decisió i li va preguntar si volia eixir a ballar. El nostàlgic Suspiros de España, començava a sonar quan va cenyir

A la Plaça Doctor Collado feia un fred que pelava. Malgrat això, tots dos havien decidit eixir a veure Falles, ja que era una de les passions que als dos més agradava. Jose anava tot tapat, amb bufanda i boina inclosa. Pel que fa a Paloma, ella era molt presumida i per tal de lluir-se estava gelada. Com si es tractara d’uns ratolinets, l’oloreta a xocolata, xurros i bunyols els va sorprendre i van decidir anar a buscar-la. Només van haver de girar el cap per trobar d’on veia eixa oloreta tan bona. La xurreria estava a l’altre costat de la plaça i per l’hora que era, només hi havia quatre valents que afrontaven

el fred amb un poc de xocolata, xurros i bunyols. Van decidir prendre seient a la xicoteta, antiga i tradicional xurreria, per tal de descansar després de la ruta que s’havien marcat per veure totes les Falles de seccions importants, i aquelles on plantaven artistes reconeguts com Puche o Vicente Agulleiro, els quals eren dos grans apostes dels darrers anys. Amb la xocolata a la taula, els dos es miraren i no van fer falta paraules per expressar allò que volien dir. Continuava una nova aventura, però ara més junts si es cau. Amb la nit de la cremà, va arribar el moment de dir adeu a uns dies intensos de veure plantar Falles, gaudir de passejar per la ciutat, menjar xocolata amb xurros i bunyols, sentir goig de la indumentària, la pólvora i la música als carrers de ciutat vella i dels barris perifèrics... Amb la nit de la cremà, ficaren fi a una de les setmanes més esperades de tot un any, i com no, a la nit del dia 16 de març, la qual va acabar passant a la història des d’aquell any tan especial. Fins sempre Falles de 1988. Dilluns 8 de Març de 2003. He llegit a ciberfallas que avui comencen a dur les peces de la

Falla d’enguany a la plaça. Espere que no les porten a l’hora d’estar a l’escola, ja que em sabria molt greu perdre’m com les descarreguen i les col·loquen a l’espai delimitat per eixes tanques grogues que apareixen tots els anys amb el text “La Fallera”. Avui és un dels dies més importants per a tots aquells als que la Festa Fallera els apassiona, i més encara per als fallers de la comissió, ja que hui és el punt de sortida de la gran setmana fallera. Setmana que ha estat present al llarg dels 365 dies de l’any, mitjançant una ulladeta a la famosa revista Actualitat Fallera, a través de la relectura del clàssic per excel·lència Turista Fallero, llegint les notícies que es penjaven a les diferents webs falleres... Hui comencen els curts dies i les llargues nits de plantà. Vaig a escola tota malhumorada, ja que estic segura que m’ho vaig a perdre. A classe, no puc prestar molta atenció, perquè el meu cap pensa en l’esbós que l’artista ens va presentar fa ja uns mesos, en els ninots que vam veure en suro quan vam anar al taller, o inclús en aquells que ja estaven pintats i tapats per plàstics que presidien la porta d’aquest a l’última visita que hi férem. Com serà de gran? En

pocs dies ho desvelarem. Són les 12:30 h. És l’hora!! Guarde tot el material al calaix de baix de la meua taula i a la motxilla, abans d’eixir corrent i tota contenta per rebre notícies. Al final del corredor, veig la porta gran d’eixida, on al fons està la meua iaia Horten esperant-me amb un gran somriure. Té notícies, ho sé. Quan estem juntes, em comenta que una veïna del barri, que també és fallera, li ha dit que a les 14h arribarà la primera góndola amb les primeres peces de Falla. Em pare a pensar. Tinc hora i mitja per dinar i preparar-me per a veure el que està per arribar. Dine de pressa, menys mal que avui la iaia havia fet arròs al forn, ja que hui he d’estar preparada per a veure el gran esdeveniment. Mire l’hora. Encara falta mitja hora perquè arriben, però comence a estar nerviosa. M’assente al sofà ja preparada i pense una excusa per a no anar a l’escola eixa vesprada. Com sóc una teatrera nata, la iaia em creu i el meu jo interior pega bots d’alegria. No vaig a perdre’m res. Torne a mirar i veig com alguns dels fallers comencen a moure

els sacs d’arena que estaven fins fa uns minuts en un costat de la plaça. Aiiiiii!! Ja ve!! Veig les llums del cotxe guia, i tot seguit, es veu com gira un camió enorme ple de plàstics. Cride a la iaia perquè vinga a veure’l. Observe com va arribant a la plaça. Crec que el que van a descarregar són les peces grans que formen el contra remat. Tot el món està preparat. Guants, roba vella, el polar de la falla... Des de la finestra d’Hortènsia, comença la plantà.

Jose Roig Ocerin, Paloma Serra Cortés i Paloma Roig Serra

Jura’m que açò és sinergia Per als jurats de falla, la sinergia és, com quan arriba el moment més il·lusionant dels primers dies de falles, eixe moment en el que per boca del secretari general o president de JCF, nomenen la teua falla, guanyadora del primer premi de la secció, és un moment d’èxtasi total, de saber que tot ha eixit com tocava i s’han aconseguit els desitjos del principi. El jurats ens enfrontem a diferents situacions on la sinergia es un factor diferencial, el primer sense dubte, és quan arriba al moment de ser elegits per a dur a terme una de les tasques més polèmiques de la setmana fallera, et trobes al taxi on acabes de conèixer a dos companys que com a mínim compartiran amb tu, un dia d’esplendor faller, i tant ràpid com el taxi es fica en marxa, es produeix sinergia fallera, comencem a parlar de falles, de la secció, dels artistes, de lo que esperem, de lo que no, a on podem tindre una sorpresa i on podríem dur-nos una decepció, eixe moment es màgia pura, tres desconeguts parlant d’un tema en el que tots tenim alguna cosa que dir.

I és que ens apassionen les falles, no ens cansem de parlar d’estils, d’artistes, nous dissenys i projectes; recordar falles mítiques i no tan mítiques. Gaudim d’això els 365 dies de l’any, visitem tallers i així saciem la nostra set de falla però anhelem eixe moment en què ix la primera de les peces al carrer, recorrem encreuaments i places per a només veure les grans figures embolicades en plàstics. No ens importa ni el fred ni la pluja, gaudim veient pujar els grans volums o els xicotets ninots i com van encaixant, formant la falla. Som conscients de la nostra bogeria, i els que viuen i comparteixen el nostre dia a dia, ho pateixen. I esta, és una altra de les sinergies d’un jurat de falla, la seua passió per la falla. Però sens dubte, hi ha un moment màgic per a un jurat de falla, en el moment més inesperat, a vegades intuït i altres que t’agarra per sorpresa. Potser serà el moment més especial del dia i que tot jurat sent i aprecia. És quan sorgeix una connexió més que inesperada, Sinergia en estat pur. I és que no

importa el cansament, quan arribes a una demarcació, a una plaça o un encreuament, de lluny, ja sorgeix una primera flama, perquè el que veus, t’agrada, t’hipnotitza. T’acostes, la contemples i et conquista. T’enamores amb cada escena, et fa riure i pensar, l’admires i reconeixes que sens dubte és un gran treball, el millor. Se t’eriça la pell i mantens eixe somriure amb què expresses que eres el ser més feliç, i llavors, només la mirada és suficient per a entendre que els teus companys pensen i senten el mateix. I sí, estem davant del primer premi. I a conseqüència d’això trobem un moment de sinergia total al arribar a JCF, entrem al despatx designat a tal efecte, i comencem amb la deliberació personal, per a desprès d’uns minuts, decidir posar en comú les nostres preferències, esta vegada comencem per el principi, designem quines falles creiem es mereixen eixe primer premi de la secció, i per inspiració divina, comença cadascú a nomenar el seu primer premi, misteriosament, coincidint sense abans fer ningun comentari, això, no cal dir-ho, és sinergia de primera.

la fallera... DORMIDA? Rafael Soler Sherpa

Quasi des de el seu naixement i de manera inconscient les falles varen adoptar un sistema patriarcat, encapçalat exclusivament per hómens. La celebració de les Falles, una festa marcada pel seu caràcter popular, ha estat sempre formada per la societat coetània i per tant reflectia les seues virtuts i carències a parts iguals. Amb una societat on la dona es veia obligada a tindre un paper secundari i a voltes fins i tot sumíssiu, la festa es va impregnar, tot i que amb alguns importants matisos, dels masclismes imperants. Es podria dir que les falles eren preses del masclisme imperant i normalitzat, però realment podrien haver estat alienes a la seua societat contemporània? Estudis antropològics de la societat valenciana donen més llum a la posició de la dona dins de la societat i totes les barreres

marcades. També ens fan una idea baix quin context històric va nàixer una figura icònica de la nostra festa, que podríem dir sense dubtar que es tracta de la més reconeguda, la de la fallera major. Una figura present en qualsevol comissió de falla, una dona que representa durant l’exercici faller del seu regnat a la seua falla i que segons cada una el seu paper pot ser molt diferent. Es també comú que al acabar el seu regnat opten o aspiren a ser Fallera Major o Cort d’Honor. Voldria ací incidir en eixa figura de Fallera Major de les localitats que celebraven i celebren les falles, una figura més visible encara i amb una tasca e implicació molt exigent. Uns inicis els d’aquest càrrec marcats per Pepita Samper, primera Miss Espanya, que fou triada a 1929 a presidir els actes de les falles de València. Més tard es va triar democràticament per les comissions falleres de l’època a l’any 1931 i baix el

títol de Regna Fallera a Angeles Algarra Azura, que va ostentar un paper merament representatiu equiparable al que desenvolupava precisament, el de la figura de Miss Espanya. No va ser fins al 1933 que va nàixer la denominació de Fallera Major de València baix un concepte formulat en l’ús de la imatge de la dona com a exponent de bellesa. El denominat somni continuava i les falleres només aspiraven a un paper representatiu sense veu i sense opció a estar presents o votar en qualsevol decisió de la festa, paper reservat exclusivament per als hómens. Generalment les dones varen estar relegades de tot càrrec rellevant, en xicotetes i anecdòtiques excepcions. Enfocades únicament a desenvolupar tasques menors o de casal, moltes voltes equiparades a les llavors de la

llar. Crida l’ atenció que la majoria del cens faller històricament ha està format per dones i costa més entendre la situació de marginació a la part directiva de les falles. Un sector de la societat per tant ha assenyalat a les falles com una celebració masclista, especialment centrant l’atenció en la dona més visible de la festa: la fallera major, rebent també atenció la figura plural de la Cort d’Honor. Caldria refrescar que com a reflexe de la societat la festa de les falles van reflectir i adoptar les seues costums, partint d’un context històric i social de fa moltes dècades. fins i tot centúries. Potser el càrrec i la posició de la dona s’hauria d’haver actualitzat en lloc de continuar aletargat, baix l’excusa de la tradició, però altres també destaquen que precisament crear figures com la de la fallera major varen tindre fet per tal d’incloure a la dona en la festa a un lloc de rellevància i de visibilitat que fins a eixe moment no tenien. Potser abans d’etiquetar a les falles caldria reflexionar i obrir un debat sobre la consciència i el desenvolupament del paper de la dona a la festa popular,

sempre amb el punt de mira en les persones que la formen, la societat. El paper inicial de la fallera i de la seua tasca al món faller finalment ha anant reformulant-se, però fins fa una dècada no va començar a obrir i tombar tanques i trencar el sostres de vidres que baix eixe mant mal entès de tradició han perdurat per massa temps. Les falleres i les falleres majors han anant progressivament guanyant veu i vot, sobretot aquestes últimes que han aconseguit trencar eixa imatge definida popularment com a “dona-florero”.

Aquest conte no ha acabat, encara continua latent i amb un final per desenvolupar, en una continua lluita per obrir definitivament els ulls, despertar-se i trencar la maledicció que per hui fa rellevant la noticia d’una dona triada com a presidenta de falla, mantenidora, presidenta de junta local fallera, membre d’un jurat de falla o artista fallera. Aquest relat ho escrivim entre tots i tu fallera o faller pots triar quin final vols.

Rafael Soler Sherpa L’educació va jugar i juga un paper fonamental, per la inèrcia i les costums adquirides orientem als xiquets a desenvolupar la tasca de president infantil i president de la falla en un futur, i advoquem a les xiquetes el de fallera major infantil i fallera major després, es difícil trencar aquesta inèrcia i conscienciar que cap lloc o càrrec al mon faller hauria de tindre gènere. Però sense necessitat de prínceps blaus, la societat ha anat prenent consciència de la necessitat d’una societat igualitària, sense cap discriminació de identitat de sexe o gènere.

Hi ha una sinergia velleta per a la falla de Sant Josep? Però... #VolemFalla? Al inici de l’exercici faller el hastag #VolemFalla va impactar a les portades de les nostres xarxes socials. Una campanya feta per col·lectius d’artistes fallers i implicats en la nostra festa, amb la falla com a referent. Un hastag sinèrgic, que englobava una campanya decidida a incidir sobre el futur de la falla a la nostra festa i la precària situació del sector dels artistes fallers així com els implicats en la seua creació. Molts es varen afanyar a compartir la publicació amb totes les seues reivindicacions, però el moviment desitjava anar molt més enllà de la seua difusió. Volia donar visibilitat a eixa crisis i difícil situació que estan passant els tallers de falla i el món laboral dels artistes fallers, fins a arribar al tancament de tallers o el acomiadament de

treballadors. La pressió sobre aquest ofici en diversos fronts ha arribat a un punt crític i el moviment tracta de que les falles feren una aposta clara per la falla, baix el paraigües i la difusió de les xarxes socials. Però molts ho han oblidat d’una manera igual o més ràpida que varen compartir aquest missatge i no han estat conseqüents ni han pres consciència d’un problema latent. L’aposta per la falla ha de ser clara, les comissions hauríem de fer un esforç econòmic sempre dins de les possibilitats de cada pressupost i blindar o garantir un percentatge significatiu per a esta. Però no només es tracta de fer una aposta econòmica , apostar per la falla també d’una manera sincera, prestant-li atenció durant l’exercici al seu procés creatiu e implicar-se amb ella fins la seua

cremà, tractar en molta cura i mim la vertebració de la nostra sinergia festiva, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Algú imagina que a la Tomatina de Bunyol una de les majors despeses i centre de l’atenció no foren les tomaques? En moltes comissions del cap i casal i a les de localitats que també gaudeixen de la festa valenciana per excel·lència, la falla s’ha vist relegada de les partides més importants del pressupost, anant generalment destinades partides que realment no formen part fonamental i indispensable de la nostra tradició. Això no es una novetat en sí, però cada volta s’ha accentuat més amb el context de la crisis, fins arribar a la situació actual, una situació alarmant. L’aposta per la falla no ha de ser tampoc excusa per a deixar de

fer falla, la nostra festa té molta riquesa i varietat, en vessants tant culturals com a festives. Es precisament aquesta varietat la que la fa tan especial i intensa, una festa del poble que aglutina diferents inquietuds de diferents sectors i edats i on totes poden i han de conviure. La força de les falles i les seues comissions esta també en eixa capacitat de creació, es eixe àmbit de fer festa popular, de donar-li al foc una capacitat creativa en lloc de destructiva, d’adaptar tradicions alienes i ferles pròpies. Simplement no cal oblidar que el epicentre, el big bang de la nostra festa, es el mal denominat monument: la falla.

de gaudir de la millor setmana de l’any, la fallera. L’eix central de la nostra festa, en femení, la falla.

No podem trobar una sinergia millor i més clara a la nostra cultura festiva que ella. Sense ella, la falla, no estaria llegint estes línies ni estaria a punt

Activitats infantils Hola xiquets i xiquetes de la falla Arxiduc Carles - Músic Gomis! Arribats a aquest punt haureu llegit unes quantes voltes la paraula “sinèrgia”. Segurament encara estareu preguntant-vos quin és el significat d’aquest vocable. Doncs, és molt senzill. La sinèrgia és similar a la cooperació, al treball en equip. Veritat que quan tots treballem junts ixen resultats genials que no podríem haver aconseguit a soles? Per exemple, un músic de forma individual pot tocar molt bé però no és comparable a la melodia que eixirà si toca en una gran orquestra. Per això, et proposem que tractes d’endevinar quin serà el resultat d’aquestes sinèrgies:

Fallers

Falleres

Masclet

Pintura

Cartró

Finalment, pots divertir-te amb aquests passatemps relacionats amb la temàtica del nostre monument infantil: la medicina. Esperem que gaudeixes molt i ho passes d’allò més bé. I recorda! Si se’t resisteix alguna solució, sempre pots consultar-ne els diferents codis QR. Una salutació a tots! Inés Amundarain Castellano i Ainara Amundarain Castellano

Completa aquests mots encreuats escrivint els invents i descobriments mèdics d’aquests personatges cèlebres. 2 4

Troba el camí des de la dent fins al dentífric 1

VERTICALS

HORITZONTALS

1. Edward Jenner

5. Robert A. Thom

2. Alexander Fleming

6. Marie Curie

3. James Watson

7. Wilhelm Conrad Röntgen

4. Frederick Grant Banting

8. Felix Hoffman

Relaciona aquests punts de manera ordenada per completar la imatge:

Troba a aquesta sopa de lletres el nom de sis especialitats mĂ¨diques:

A C T E O G H W T R P C C A R F I T G N Y P M A T R T E S B X B A E R O G A O O Z E G T Q D O L L M A U T I S P I N T M E G I L L I M O W S O I P H T V T E L A P L O X E G T N G E D T E B I D T J E S G E A G D S O M N D Q W E R T Y I P O S T T A M J T D N A S R E P O D E T I U S T T F G E L O D O P M E R P O H E W Q M J A L O A Z L O G R K L T U N P T R A U M A T O L E G P E T K O P I L M S R

Encercla les set diferències que hi ha entre aquests dos dibuixos:

Substitueix aquests símbols per la lletra adequada i obtindràs una frase cèlebre sobre la medicina i el seu autor:

Troba el camĂ correcte:

Programa de festejos

Febrer

Març

DISSABTE 23 DE FEBRER

DISSABTE 2 DE MARÇ

12:30 h. Inici de la Marató de Truc 2018: “MEMORIAL VICENTE SILVESTRE”

10:00 h. Replegà per la demarcació, acompanyats pel tabal i la dolçaina. Caldrà anar amb la vestimenta regional o, en el seu defecte, amb la brusa i el mocador.

14:30 h. Pausa i dinar oferit per als participants. 21:30 h. Sopar d’enfaixat i pausa dels maratonians. 22:00 h. Començament del “Torneig de Parxís” i la continuació del marató de Truc.

13:30 h. El casal romandrà obert per a dinar. 17:30 h. Carnestoltes infantil. Durant la celebració s’imposaran les insígnies de nous falles i coure de J.C.F. Disco-karaoke per als infantil

DIUMENGE 24 DE FEBRER 13:00 h. El casal romandrà obert per a dinar. 18:00 h. Concentració al casal amb brusa i mocador per anar a la Crida de les Falles 2019.

DEL 4 AL 8 DE MARÇ 21:30 h. Sopars de pa i porta. La falla ficarà l’aperitiu i la beguda.

DIUMENGE 10 DE MARÇ

DIJOUS 14 DE MARÇ

14:00 h. Entrega dels plats de paella cuinats per Galbis. 17:00 h. Gala de playbacks infantils a la nostra carpa.

13:00 h. Comença la Plantà de la Falla Infantil 2018 amb el nostre artista Vicent Gomar amb el lema “Hipòcrates”.

DILLUNS 11 DE MARÇ

17:30 h. Eixida per a anar a recollir el ninot infantil a la Ciutat de les Arts i les Ciències.

21:30 h. Sopar de pa i porta. La falla ficarà l’aperitiu i la beguda.

DIMARTS 12 DE MARÇ 19:00 h. Tour “València en Falles”. Anirem en bus a visitar les falles de la Secció Especial i els carrers il·luminats de Russafa. L’hora de tornada serà a les 23:30 aproximadament. 21:30 h. Sopar de pa i porta. La falla ficarà l’aperitiu i la beguda.

20:00 h. Sopar de la Plantà Infantil. Després es farà el lliurament de les recompenses de J.C.F. En acabar, plantà definitiva de la falla infantil.

DIVENDRES 15 DE MARÇ 08:00 h. Visita del jurat de falles infantils en hora a determinar. A les 19:30 h., escoltarem els resultats dels Premis de Falles Infantils 2019. 09:30 h. Xocolatà.

DISSABTE 9 DE MARÇ 17:30 h. Primer festival HolyRun. Omplirem el carrer de colors. 22:00 h. Sopar oferit a la comissió major. En acabar, imposició de recompenses de Coure de J.C.F. i premiats dels maratons. 00:00 h. Discomòbil a càrrec de la companyia FIVE 5.

DIMECRES 13 DE MARÇ 18:30 h. Alçada del remat de la falla gran. Gaudirem d’orxata per a tot el món. ¡Vine a beure’t l’orxata amb D.O. València i a gaudir amb la plantà del remat! 21:30 h. Sopar de pa i porta. La falla ficarà l’aperitiu i la beguda.

10:00 h. Començament de la Plantà 2018 a càrrec del nostre artista, Ernesto Cimas, sota el lema “Renova’t”. 10:30 h. Concurs de dibuix infantil. 14:00 h. Paella per als més menuts. 17:00 h. Cavalcada de disfresses pel nostre barri acompanyats per la Banda Municipal de Bejís. Al finalitzar hi haurà globotà.

18:30 h. Concentració al casal per a anar a arreplegar el ninot de la falla gran a la Ciutat de les Artes i les Ciències. 22:00 h. Sopar de la Plantà. En acabar, imposició d’insígnies de J.C.F. 00:00 h. Nit de Plantà. Finalitzarem la decoració i adequació de la falla gran.

a la Plaça de l’Ajuntament. El bus serà per a la comissió infantil. 19:00 h. Berenar oferit per a la nostra comissió infantil. 20:00 h. Actuació del mag Keko a la carpa. 21:45 h. Sopar amb entrepà oferit als fallers i falleres. 01:00 h. Primera Discomòbil de Falles amb FIVE 5.

DISSABTE 16 DE MARÇ 08:00 h. Visita del jurat de falles en hora a determinar. Per la vesprada, a partir de les 19:30 h., al casal escoltarem els resultats del Premis de Falles 2019.

DIUMENGE 17 DE MARÇ

08:30 h. Macrodespertà de tota la comissió.

10:30 h. Recollida de premis de la comissió major, abillats amb la indumentària regional i acompanyats per la nostra Banda Municipal de Bejís. En acabar cercavila fins al nostre barri.

09:30 h. Xocolatà per als xiquets i les xiquetes.

13:00 h. Breu cercavila incorporant a la comissió infantil.

12:00 h. Cercavila per tota la nostra demarcació amb la Banda Municipal de Bejís. En acabar, les Falleres Majors imposaran els seus llaços commemoratius en els estendards.

13:30 h. Actuació d’exhibició oferida, per a tot el barri, per el nostre grup de Balls Regionals “L’Alqueria”.

14:00 h. Primera Mascletà a càrrec de la Pirotècnia Nadal. La carpa romandrà oberta per a dinar. 17:15 h. Recollida de premis de la comissió infantil, vestits amb la nostra indumentària regional fins

14:00 h. Mascletà a càrrec de la Pirotècnia Nadal. La carpa romandrà oberta per a dinar. 18:30 h. Cercavila per a recollir a les nostres Falleres Majors i concentració al casal de tota la comissió per anar a l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desamparats.

El sector de Patraix començarà la desfilada a les 21:45 h. des de la Plaça de Sant Agustí. Després, majors i infantils tornarem en autobús. En arribar de l’ofrena nit de Remember a càrrec de FRANDEJOTA.

DILLUNS 18 DE MARÇ 12:00 h. Cercavila per la nostra demarcació. 14:00 h. Mascletà de la Pirotècnia Nadal. La carpa romandrà oberta per a dinar. 17:30 h. Berenar oferit per la fallera major infantil Lucia Silvestre Alcaraz i el president infantil Diego Blasco Frias. 18:30 h. Gimcana per la comissió infantil. 21:45 h. Sopar amb entrepà oferit als fallers i falleres. 00:00 h. Discomòvil “Nit del Foc” a càrrec de Five 5

DIMARTS 19 DE MARÇ 11:00 h. Concentració per a celebrar la Missa en honor al nostre patró Sant Josep. En acabar, donarà lloc una cercavila pel nostre barri i, en tornar al casal,

Himne regional

s’oferirà a la carpa un vi d’honor per tal de brindar per les Falles del 2019 amb la comissió. 15:00 h. Última mascletà de la Pirotècnia Nadal. 16:30 h. Unflables per a la comissió infantil 18:30 h. Berenar oferit per la fallera major infantil Lucia Silvestre Alcaraz i el president infantil Diego Blasco Frias. 22:00 h. Castell de focs d’artifici i, a continuació, Cremà de la Falla Infantil 2019. 23:00 h. Sopar de la Cremà, amb entrepà oferit als fallers i a les falleres. 00:00 h. Nit del Foc amb Castell de focs d’artifici que donarà pas a la Cremà de la Falla 2019. Després, tota la comissió, junt als nostres màxims representants, brindarem a la carpa per la fi de les Falles 2019 i per el començament de les Falles del 2020.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d’amor, himnes de pau!

Valencians en peu alcem-se. que nostra veu, la llum saluda, d’un sol novell.

Pas a la regió que avança en marxa triomfal.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau. Flameja en l’aire nostra senyera. Glòria a la pàtria! Visca valència! Visca, Visca, Visca!

Per a tu la Vega envia la riquesa que atresora, i és la veu de l’aigua càntics d’alegria, acordat al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades, baix les arcades de les palmeres. sona la veu amada, i en potentíssim, vibrant ressó. Notes de nostra albada, canten les glòries de la regió.

Himne regional Despertant els nostres cors, València riu. Per la senda de les flors, ja ve l’estiu. Creua el carrer la xicalla, replegant els trastos pa la falla; i manté la tradició d’esta cançó... Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, del tio Pep...? I van juntant lo que els veïns els van donant per a buidar el porxe. Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep?, I amb una estella del muntó se du el compàs d’esta cançó. En les cares de la gent, tot és content. Xiqueta meua, que del carrer eres l’ama, per culpa teua, tinc el cor encés en flama.

No te separes del caliu del meu voler, reineta fallera, que si me deixes un ninot tindré que ser, Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep? Per a la falla del teu carrer.

ColÂˇlaboradors i colÂˇlaboradores

101

103

105

107

109

111

113

115

117

119