ABeCeDarioDario
riores a la tipografía, desplegaron su belleza en floridas lacerías y geometrías, que, desde las formas más puras a las más anamórficas, embellecieron las páginas de los preciosos códices del saber y del creer.
ALFABETO. Palabra formada por las dos primeras letras AlfaBeto que los griegos, como los árabes o los hebreos, tomaron de los sumerios a través de los fenicios. A los romanos les parecieron pocas para nombrar tan importante invención y le añadieron las dos siguientes letras: ABeCeDario. Pero, ¿quién decidió este orden y por qué? Para los sumerios y babilónicos, sus inventores, fueron los dioses quienes lo crearon; quizás Nabû, el escriba celestial, fue quien, unos 1400 años antes de Cristo, les entregó dos secuencias de ordenación de estos símbolos en unas tablillas cuneiformes, el Alfabeto que usamos y el Ge’ez, cuyo orden de las letras se inicia por HM LQ; este es el alfabeto con el que el Negus Negusti leyó el Kebra Nagast para saber en qué consistía su realeza, explicada por 318 padres ortodoxos del concilio de Nicea.
MuVIM - c/ Quevedo, 10 - València www.muvim.es
Toda ordenación arbitraria, que no se explica por sí misma y que no es más útil que cualquier otra, no deja de ser un intento fallido de racionalizar el caos. Los humanos necesitamos tener una explicación para todo, deseamos dar una justificación racional a cada una de nuestras decisiones, y el alfabeto no se ha escapado de esta bús-
queda que estructura y ordena para comprender; pero esta obsesión, que tenemos de querer saber el porqué —premisa de la ciencia—, no siempre se satisface; y así, con la escusa de adaptarlo a la tecnología, en 1868 la fábrica de máquinas de escribir Remington le compró a Christopher Sholes la ordenación QWERTY asegurando que facilitaba la digitación y evitaba que las teclas se colapsaran. Pero, en 1936, August Dvorak, presentó otra ordenación con su propio nombre, afirmando su mayor racionalidad y ergonomía. Sin embargo no se ha podido demostrar que ninguno fuera superior al otro, como entre el alfabeto y el ge’ez: la supuesta utilidad de cualquier sistema de ordenación arbitraria sólo es subjetiva y su éxito depende del número de usuarios. Con esta exposición de José Morea iniciamos un camino a través de las letras más sorprendentes, las personales e imaginadas que, al igual que aquellas medievales ante-
La forma apasionada y llena de implicaciones personales, con que Morea afronta sus composiciones, nos permite reconocerlo en cualquiera de sus obras. Vivencias y creaciones se asocian de tal modo que podríamos leer su vida en sus cuadros, como si de una tirada mántica de baraja se tratara. Sus pinturas, parafraseando a Roland Barthes, rebosan tanto de referente que las convierte en puras emanaciones del artista. El interés de Morea por letras y alfabetos como símbolos dentro de símbolos no es reciente: desde hace mucho, en un sinnúmero de sus creaciones aparecen las letras, sueltas o en frases, pertenecientes a vocabularios fantásticos o reales. Unas veces, dada su importancia, el cuadro se convierte en una letra capital; en otras, caligrafías inventadas pseudo-arabizantes, o geométricas, con clara influencia de los grafittis que tanto ha investigado en BraLa serie ABeCeDarioDario de José Morea compone las 27 letras del alfabeto español, y se realizó mayoritariamente en 1990. Algunas de estas obras forman parte de las colecciones particulares de Pedro Francisco Andrés, Joan Dolz, Carmen León, Luzifer Lamp, José Morea, Rafael Pelegrí, Ramón Pérez Sanchis, y Octavio Tarín. Técnica mixta sobre tablex, 60x60 cm.
sil, acompañan a las figuras, como si el artista intentara explicarnos algo que debemos descubrir. Morea, retoma el gusto de la filacteria medieval, reinterpretándola, e incorpora frases y leyendas a sus creaciones, algunas de fácil comprensión, mientras otras, encriptadas en sus abecedarios, parecen incitarnos a su descifrado: ¿tendrán algún mensaje escondido? quizás nunca lo sepamos. El arte es, en su mayor parte, símbolo; y las letras —el medio fundamental de la trasmisión del saber— se nos presentan aquí como simples creaciones artísticas, sumando a su valor semántico intrínseco la belleza de su nuevo vestido; pero el símbolo es también un juego complejo de sombras y luces que ilumina la mirada o que la ciega, si su emisión de luz significante es demasiado fuerte. No olvidemos que los abecedarios, los alfabetos, las letras, han sido el vehículo del saber, de la ilustración que indica el nombre de nuestro museo. Así, lo que aparentemente vemos, oculta otros caminos menores o más difíciles, como el de la sabiduría. Amador Griñó
AbeCeDarioDario. José Morea MuVIM
marzo-abril
ABeCeDarioDario
ALFABET. Paraula formada per les dues primeres lletres AlfaBeto que els grecs, com els àrabs o els hebreus, van prendre dels sumeris a través dels fenicis. Als romans els van semblar poques per a anomenar una invenció tan important i li van afegir les dues lletres següents: ABeCeDario. Però, ¿qui va decidir aquest ordre i per què? Per als sumeris i els babilònics, els seus inventors, van ser els déus els qui el van crear; potser Nabû, l’escriba celestial, va ser qui, uns 1400 anys abans de Crist, els va lliurar dues seqüències d’ordenació d’aquests símbols en unes tauletes cuneïformes, l’alfabet que usem i l’amhàric (el ge’ez), l’ordre de les lletres del qual s’inicia per HM LQ; aquest és l’alfabet amb què el Negus Negusti va llegir el Kebra Nagast per a saber en què consistia la seua reialesa, explicada per 318 pares ortodoxos del Concili de Nicea. Qualsevol ordenació arbitrària, que no s’explica per si mateixa i que no és més útil que qualsevol altra, no deixa de ser un intent fallit de racionalitzar el caos. Els humans necessitem tenir una explicació per a tot, desitgem donar una justificació racional a cadascuna de les nostres decisions, i l’alfabet no s’ha escapat d’aquesta recerca
La sèrie ABeCeDarioDario de José Morea compon les 27 lletres de l’alfabet espanyol, i es va realitzar majoritàriament en 1990. Algunes d’aquestes obres formen part de les col·leccions particulars de Pedro Francisco Andrés, Joan Dolz, Carmen León, Luzifer Lamp, José Morea, Rafael Pelegrí, Ramón Pérez Sanchis i Octavio Tarín. Tècnica mixta sobre tablex, 60x60 cm.
que estructura i ordena per a comprendre; però aquesta obsessió, que tenim de voler saber el perquè —premissa de la ciència—, no sempre s’aconsegueix; i així, amb l’excusa d’adaptar-lo a la tecnologia, el 1868 la fàbrica de màquines d’escriure Remington va comprar a Christopher Sholes l’ordenació QWERTY assegurant que facilitava la digitació i evitava que les tecles es col·lapsaren. Però, el 1936, August Dvorak, va presentar una altra ordenació amb el seu propi nom, afirmant-ne la major racionalitat i ergonomia. No obstant això, no s’ha pogut demostrar que cap d’elles fóra superior a l’altra, com entre l’alfabet i el ge’ez: la suposada utilitat de qualsevol sistema d’ordenació arbitrària només és subjectiva i el seu èxit depén del nombre d’usuaris.
Amb aquesta exposició de José Morea iniciem un camí a través de les lletres més sorprenents, les personals i les imaginades que, igual que aquelles medievals anteriors a la tipografia, van desplegar la seua bellesa en florides llaceries i geometries, que, des de les formes més pures a les més anamòrfiques, van embellir les pàgines dels preciosos còdexs del saber i del creure. La forma apassionada i plena d’implicacions personals, amb què Morea afronta les seues composicions, ens permet reconéixer-ho en qualsevol de les seues obres. Vivències i creacions s’associen de tal manera que podríem llegir la seua vida en els seus quadres, com si d’una tirada màntica de naips es tractara. Les seues pintures, parafrasejant Roland Barthes, es desborden tant de referent que les converteix en pures emanacions de l’artista. L’interés de Morea per les lletres i els alfabets com a símbols dins de símbols no és recent: des de fa molt, en una infinitat de creacions seues apareixen les lletres, soltes o en frases, pertanyents a vocabularis fantàstics o reals. Unes vegades, vista la seua importància, el quadre es converteix en una lletra capitular; d’altres, cal·ligrafies inventades pseudoarabitzants, o geomètriques, amb clara influència dels grafittis que tant ha investigat a Brasil, acompanyen les figures, com si l’artista intentara explicar-nos alguna cosa que hem de descobrir. Morea, reprén el gust de la filactèria medieval, reinterpretant-la, i
incorpora frases i llegendes a les seues creacions, algunes de fàcil comprensió, mentre que d’altres, encriptades en els seus abecedaris, semblen incitar-nos al seu desxifrat: ¿tindran algun missatge amagat?, potser mai no ho sabrem. L’art és, en la seua major part, símbol; i les lletres —el mitjà fonamental de la transmissió del saber— se’ns presenten ací com a simples creacions artístiques, sumant al seu valor semàntic intrínsec la bellesa del seu nou vestit; però el símbol és també un joc complex d’ombres i llums que il·lumina la mirada o que la cega, si la seua emissió de llum significant és massa forta. No oblidem que els abecedaris, els alfabets, les lletres, han estat el vehicle del saber, de la il·lustració que indica el nom del nostre museu. Així, el que veiem aparentment, oculta altres camins menors o més difícils, com el de la saviesa. Amador Griñó