¿Por qué lo llaman cine de mujeres cuando quieren decir cine?

Imprés en paper ecològic / Impreso en papel ecológico

Places limitades i en orde d’inscripció.

Inscripció gratuïta i informe d’assistència propi.

Convalidació de crèdits •

0’85 crèdits de lliure elecció i 0’56 ECTS per la Universitat Politècnica de València, gratuïts.

L’acceptació de la seua convalidació dependrà de les Escoles i Facultats de la UPV. Consulta en la teua Secretaria de Centre.

Fotograma En tierra hostil (The hurt locker), Kathryn Bigelow. 2008

Plazas limitadas y en orden de inscripción.

Inscripción gratuita e informe de asistencia propio.

Convalidación de créditos •

0’85 créditos de libre elección y 0’56 ECTS por la Universitat Politècnica de València, gratuitos.

La acceptación de su convalidación dependerá de las Escuelas y Facultades de la UPV. Consulta en tu Secretaría de Centro.

Projeccions i conferències Saló d’actes del MuVIM C/ Quevedo, 10 o C/ Guillem de Castro, 8 46001 València Informació T. 96 388 37 82 Matriculació matriculescinema.muvim@dival.es

Línia 3 i 5

PER QUÈ L’ANOMENEN CINEMA DE DONES QUAN VOLEN DIR CINEMA?

Xarxes socials

10 al 16 d’abril del 2013

COORDINACIÓ TÈCNICA/COORDINACIÓN TÉCNICA

¿POR QUÉ LO LLAMAN CINE DE MUJERES CUANDO QUIEREN DECIR CINE?

Centre d’Estudis i d’Investigació del MuVIM

10 al 16 de abril de 2013

COORDINACIÓ TÈCNICA / COORDINACIÓN TÉCNICA: Centre d’Estudis i d’Investigació del MuVIM ORGANITZA / ORGANIZA: Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) COL·LABORA / COLABORA: Institut Français VALENCIA Universitat Politècnica de València

COL·LABORA / COLABORA

farem2013

ABRIL / ABRIL 2013 Tot i que cada vegada més dones dirigeixen pel·lícules i eixes pel·lícules són molt diverses entre si, sembla que encara cal assenyalar eixe fet. I el cas és que este cicle és un bon exemple d’això i cau inexorablement en la contradicció: d’una banda, pretén dir que el cine que fan les persones del sexe femení és cine i no ‘cine de dones’, eixa etiqueta reduccionista, però d’una altra, l’únic vincle d’unió de les pel·lícules que el conformen és el fet d’estar dirigides per dones. Caldrà assumir que és difícil escapar de la trampa i eludir etiquetes i guetos. Bé, acceptem la contradicció i vegem unes pel·lícules dirigides per dones, a veure què ens conten. Hi ha de tot, clar. Una de guerra, una altra romàntica, un drama familiar, un documental i un autoretrat; n’hi ha de comercials i d’experimentals; fetes des de la indústria i des de fora; documentals i ficció o les dos coses al mateix temps. En una paraula, cine. Áurea Ortiz Villeta (Directora del Cicle)

Dimecres 10 / Miércoles 10

PER QUÈ L’ANOMENEN CINEMA DE DONES QUAN VOLEN DIR CINEMA?

¿POR QUÉ LO LLAMAN CINE DE MUJERES CUANDO QUIEREN DECIR CINE?

Abril del 2013

Abril 2013

16:30 ACREDITACIÓ I ENTREGA DE MATERIALS

Acreditación y entrega de materiales

17:00 Inauguración / Inauguración 17:30 AUTORRETRATO DE UNA CINEASTA Presentació / Presentación: Áurea Ortiz Villeta. Professora d’Història del Cinema de la Universitat de València i directora del curs Projecció / Proyección: Las playas de Agnes (Les plages d’Agnès).

Agnès Varda. França, 2008. 110’.

Dijous 11 / Jueves 11 17:30 UNA CUESTIÓN DE GÉNERO E IDENTIDAD SEXUAL Presentació / Presentación: Santi Barrachina. Crític de cinema i tècnic de l’IVAC Projecció / Proyección: XXY. Lucía Puenzo. Argentina, 2007. 90’.

Divendres 12 / Viernes 12 17:30 LA COMEDIA ROMÁNTICA ¿ES COSA DE MUJERES? Presentació / Presentación: Nacho Moreno. Crític cultural i membre Instituto de Investigaciones Feministas de la Universidad Complutense de Madrid Projecció / Proyección: El amigo de mi hermana (Your sister’s sister). Lynn Shelton. USA, 2012. 90’.

Aunque cada vez más mujeres dirigen películas y esas películas son muy diversas entre sí, parece que todavía hay que señalar ese hecho. Y el caso es que este ciclo es un buen ejemplo de ello y cae inexorablemente en la contradicción: por un lado, pretende decir que el cine que hacen las personas del sexo femenino es cine y no ‘cine de mujeres’, esa etiqueta reduccionista, pero por otra, el único vínculo de unión de las películas que lo conforman es el hecho de estar dirigidas por mujeres. Habrá que asumir que es difícil escapar de la trampa y eludir etiquetas y guetos. Bien, aceptemos la contradicción y veamos unas cuantas películas dirigidas por mujeres, a ver qué nos cuentan. Hay de todo, claro. Una de guerra, otra romántica, un drama familiar, un documental y un autorretrato; las hay comerciales y experimentales; hechas desde la industria y desde fuera; documentales y ficción o ambas cosas a la vez. En una palabra, cine. Áurea Ortiz Villeta (Directora del Ciclo)

Dilluns 15 / Lunes 15 17:30 EL CINE BÉLICO ¿ES COSA DE HOMBRES? Presentació / Presentación: Carlos Losilla. Crític cinematogràfic i professor de l’Universitat Pompeu Fabra Projecció / Proyección: En tierra hostil (The hurt locker), Kathryn Bigelow, USA, 2008. 125’.

Contesta, per favor, a les següents qüestions.

Pots triar més d’una opció: Pertanys a algun col·lectiu, associació… de dones?

Pertanys a algun Institut / Centre d’Estudis sobre la Dona?

Actualment eres estudiant o professor de Ciències Socials i Humanitats?

Estàs interessat en els cicles de cine i conferències del MuVIM?

Dimarts 16 / Martes 16 17:30 EL DOCUMENTAL COMO HERRAMIENTA DE REIVINDICACIÓN FEMINISTA Presentació / Presentación: Luci Romero. Escriptora i editora Projecció / Proyección: Paris era una mujer (Paris was a woman).

Greta Schiller. Reino Unido, 1995. 75’.

Ets estudiant de la Universitat Politècnica de València?

RETALLEU I ENVIEU AL MUSEU O PER CORREU ELECTRÒNIC LES DADES COMPLETES. S’ENTENDRÀ APROVADA A LA INSCRIPCIÓ EN REBRE CONTESTACIÓ TELEFÒNICA O PER MAIL.