Carrers negres. València 1980-2000

Fotografies de:

José Aleixandre Manuel Molines Vicente Martínez Vicent M. Pastor Guillermo Lucas Textos: Teresa Domínguez

Bernardo Carrión

Comissari: Bernardo Carrión Agraïments: José Aleixandre Del 8 de maig al 29 de juny del 2014

La novel·la negra reprodueix situacions de ficció que sovint es donen en la vida real. L’autor es documenta amb policies de veritat, amb delinqüents de carn i ossos, descriu els escenaris que hi ha a les ciutats on s’ubiquen les seues històries. La literatura recrea situacions i persones amb tot luxe de detalls. Creem imatges en el nostre cervell a través de descripcions. Però no són reals, sinó imaginades. Primer, per l’escriptor, i després, per cada lector.

El fotoperiodisme ens canvia d’una bufetada la visió sobre els fets imaginats a les novel·les. Converteix una escena de ficció, apta per a entretindre, en una imatge extremadament torbadora. Mentre que veure una baralla en el cine resulta emocionant, veure-la en la vida real pot causar un fort impacte emocional.

La fotografia de successos habita aquesta franja que hi ha entre la realitat i la ficció. Si en la novel·la l’autor és un entabanador que filtra la realitat fins a obtindre un producte de ficció, en la fotografia de successos només hi ha un filtre entre la mirada de l’autor i la realitat: la càmera. El resultat és un altre producte, molt menys elaborat, encara que molt impactant, que permet a la societat veure la cara de la maldat i satisfer el morbo que produeix la desgràcia aliena en la vida real.

La novela negra reproduce situaciones de ficción que a menudo se dan en la vida real. El autor se documenta con policías de verdad, con delincuentes de carne y hueso, describe escenarios que existen en las ciudades donde ubican sus historias. La literatura recrea situaciones y personas con todo lujo de detalles. Creamos imágenes en nuestro cerebro a través de descripciones. Pero no son reales, sino imaginadas. Primero por el escritor, y después por cada lector.

El fotoperiodismo nos cambia de un bofetón la visión sobre los hechos imaginados en las novelas. Convierte una escena de ficción, apta para entretener, en una imagen extremadamente turbadora. Mientras que ver una pelea en el cine resulta emocionante, hacerlo en la vida real puede causar un fuerte impacto emocional.

La fotografía de sucesos habita esa franja existente entre la realidad y la ficción. Si en la novela el autor es un embaucador que filtra la realidad hasta obtener un producto de ficción, en la fotografía de sucesos solo hay un filtro entre la mirada del autor y la realidad: la cámara. El resultado es otro producto, mucho menos elaborado, aunque muy impactante, que permite a la sociedad ver la cara del mal y satisfacer el morbo que produce la desgracia ajena en la vida real.

¿Per què ens resulten atractives les fotografies de successos? ¿Què ens impulsa a contemplar-les? ¿Per què hi ha hagut i hi ha publicacions dedicades al crim de veritat? ¿Quins elements tenen en comú aquelles imatges que ens resulten especialment morboses?

¿Por qué nos resultan atractivas las fotografías de sucesos? ¿Qué nos impulsa a mirarlas? ¿Por qué han existido y existen publicaciones dedicadas al crimen de verdad? ¿Qué elementos en común tienen aquellas imágenes que nos resultan especialmente morbosas?

La veritat és que, siga quina siga la resposta, la fotografia de successos ha sigut sempre una finestra per la qual hem pogut contemplar la realitat més crua, aquella que sempre hem volgut mantindre a distància.

Lo cierto es que sea cual sea la respuesta, la fotografía de sucesos ha sido siempre una ventana por la que hemos podido contemplar la realidad más cruda, la que siempre hemos querido mantener a distancia.

Una realitat de la qual cap lloc no està exempt. Tampoc València.

Una realidad de la que ningún lugar está exento. Tampoco Valencia.

Crime novels fictionalise situations that happen in real life on a regular occurrence. To document themselves, writers speak with real police officers and bona fide criminals in order to capture with greater veracity the events that actually take place on the city streets where the stories are set. These situations and characters are then recreated in fine detail in literature. However, although these descriptions help to conjure up scenes in our minds, they are not real images.

They are imagined, first by the author and then by the individual reader.

In one fell swoop, photojournalism radically alters our vision of events imagined in novels. It turns a fictional scene conceived for entertainment purposes into an extremely disturbing sight. For while we may find watching a fight in a movie thrilling, seeing one in real life has a more powerful emotional impact.

Crime photography sits on the interface between reality and fiction. And while in a novel the author is an imposter who sifts through elements from reality until coming up with a product of fiction, in crime photography the only filter between the photographer’s gaze and reality is the camera lens. The result is another kind of product, not so fleshed-out but much more shocking, one that confronts society with the face of evil and satisfies a morbid fascination derived from contemplating other people’s real life misfortunes.

Why are we so drawn to photos of crimes? What compels us to look at them? What is the reason for the enduring success of publications devoted to real crime? What is the common thread running through all these images we find so disturbing?

Whatever the answers to these questions, the truth is that crime photography is always a window from which to look out onto the harsh face of reality, one we would prefer to keep at a safe distance.

A reality no place can free itself from. And that includes Valencia.