Triptico La luz de la selva amazónica

THE AMAZON FOREST LIGHT Petrella presents us his personal approach to human beauty in the Amazonian basin, making the everyday existence of these people a tribute to the beauty of all mankind.

These photographs are the fruit of over eight years of work in various parts of the Amazonian basin. They are another way of telling about the existence of these peoples and cultures through art, through the vision that the photographer, -avoiding, as much as possible, any kind of anthropological intent - has constructed during this time.

Knowing more about the peoples who inhabit those lands, about the indigenous person associated and bound to this landscape through a pact of convenience and subsistence in the complex and fragile ecosystem that has changed so much since the arrival of the first Europeans five centuries ago – five hundred years of conflicts, of living together of the mixing of people and cultures – will give us more criteria to judge by when observing these works. In any case, we can also choose to approach these photographs without any preconceived ideas and just look at them and admire their formal or compositional elements, as if they were still lifes or landscapes. The visual is always astonishing, and memory based on the visual, being freer than reason, will allow us to randomly associate them with our own particular experiences.

We choose how we want to approach the image, with more information or without it. The inhabitants of high Xingu, Tocantins, or even of the Amazon River – it doesn’t matter – are presented to us as proof of presences somewhere that is foreign to us. And thanks to the petrifying capacity of photography, one could say that they look at us like paintings that observe us from the wall with penetrating stares, clinging to reality in a refusal to disappear, in order to remind us that they exist.

Perhaps, due to the power of images, these photographs act as the picture in the Walpole story, about the ancestor who leaps out of the picture frame and down to the ground with a grave, sad air. Like him, instead of announcing terrible fates, they stir the viewer’s sensitivity and, in addition to giving us aesthetic pleasure, they also help us preserve the Amazonian ecosystem, without which they could not exist.

Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat - MuVIM Calle Quevedo, 10 Valencia

Del 12 de abril al 26 de mayo de 2012 Accés / Acceso: MuVIM - València Autobussos / Autobuses EMT: Línies 5, 60, 62 (Guillem de Castro, 8) Línies 9 , 11, 27, 61, 71 (Quevedo, 10) Metro: Línies 3 (Estación Xàtiva) Línies 1, 2 (Estación Plaça d’Espanya) VISITES GUIADES De dimarts a diumenges, amb reserva prèvia.

Reserva al 963 883 730 Activitat gratuïta VISITAS GUIADAS De martes a domingos, con reserva previa.

Reserva al 963 883 730 Actividad gratuita

GALERIA PARALELO São Paulo - BRASIL

FOTOGRAFIA DE RODRIGO PETRELLA VIDEOARTE DE BANHI-RE KAYAPÓ

LA LLUM DE LA SELVA AMAZÒNICA LA LUZ DE LA SELVA AMAZÓNICA

THE AMAZON FOREST LIGHT

LA LLUM DE LA SELVA AMAZÒNICA LA LUZ DE LA SELVA AMAZÓNICA

FOTOGRAFIA DE RODRIGO PETRELLA VIDEOARTE DE BANHI-RE KAYAPÓ

Petrella ens presenta la seua personal a la bellesa humana a la conca de l’Amazones convertint la quotidianitat d’aquesta gent en un tribut a la beutat de la humanitat tota.

Petrella nos presenta su personal aproximación a la belleza humana en la cuenca del Amazonas convirtiendo la cotidianidad de estas gentes en un tributo a la hermosura de la humanidad toda.

Aquestes fotografies són el fruit de més de huit anys de treball en diferents parts de la conca amazònica i constitueixen una altra manera de contar l’existència d’aquests pobles i cultures a partir de l’art, a partir de la visió que el fotògraf, allunyant-se tant com li és possible de qualsevol pretensió antropològica, ha construït durant aquest temps.

Estas fotografías son el fruto de más de ocho años de trabajo en diferentes partes de la cuenca amazónica, y constituyen otra manera de contar la existencia de estos pueblos y culturas a partir del arte, a partir de la visión que el fotógrafo, alejándose en lo posible de cualquier pretensión antropológica, ha construido durante este tiempo.

Conéixer més dels pobles que habiten aquestes terres, del indígena associat i aliat amb aquest paisatge per un pacte de conveniència i subsistència en el complex i fràgil ecosistema que tant ha canviat des de l’arribada de l’europeu fa més de cinc segles —cinc-cents anys de confrontació, convivència i mestissatge humà i cultural— ens permetrà acréixer els elements de judici a l’hora de mirar aquests treballs; però, en qualsevol cas, també podem acostar-nos a aquestes fotografies sense més bagatge que la mera acció de mirar i admirar els elements formals o compositius, contemplar-les com una naturalesa morta o un paisatge. La visual és sempre sorprenent i la memòria basada en la cosa visual, més lliure que no la raó, ens permetrà associar-les aleatòriament a les nostres experiències particulars.

Conocer más de los pueblos que habitan estas tierras, del indígena asociado y coligado con este paisaje por un pacto de conveniencia y subsistencia en el complejo y frágil ecosistema que tanto ha cambiado desde la llegada del europeo hace más de cinco siglos —quinientos años de confrontación, convivencia y mestizaje humano y cultural— nos permitirá acrecentar los elementos de juicio a la hora de mirar estos trabajos; pero, en cualquier caso, también podemos acercarnos a estas fotografías sin más bagaje que la mera acción de mirar y admirar los elementos formales o compositivos, contemplarlas como una naturaleza muerta o un paisaje. Lo visual es siempre asombroso y la memoria basada en lo visual, más libre que la razón, nos permitirá asociarlas aleatoriamente a nuestras experiencias particulares.

Siga quina siga la forma que triem per a acostar-nos a la imatge, amb més informació o sense, els habitants de l’Alt Xingú, de Trocantins o del mateix riu Amazones —tant fa— se’ns presenten com a certificacions de presències que estan en algun lloc alié a nosaltres i, gràcies a la capacitat petrificant que la fotografia posseeix, diríem que ens miren com aquells quadres que, des de la paret, ens observen amb ulls fixos i penetrants, aferrant-se a la realitat per negar-se a desaparéixer, per recordar-nos en la seua existència.

Elijamos el modo que deseemos para acercarnos a la imagen, con más información o sin ella, los habitantes del alto Xingú, de Trocantins o del mismo río Amazonas —poco importa— se nos presentan como certificaciones de presencias que están en algún lugar ajeno a nosotros, y gracias a la capacidad petrificante que la fotografía posee, diríase que nos miran como aquellos cuadros que, desde la pared, nos observan con ojos fijos y penetrantes, aferrándose a la realidad para negarse a desaparecer, para recordarnos su existencia.

Potser, i pel poder de les imatges, aquestes fotografies actuen com en el quadre del relat de Walpole, on la figura de l’avantpassat deixava el marc i davallava al terra amb aire greu i melancòlic i, en compte d’anunciar terribles destins, commoguen la sensibilitat dels espectadors i, a més d’estimular el nostre gaudi estètic, ens ajuden a preservar l’ecosistema amazònic sense el qual la seua existència seria impossible.

Quizás, y por el poder de las imágenes, estas fotografías actúen como en el cuadro del relato de Walpole donde la figura del antepasado dejaba el marco y descendía al suelo con aire grave y melancólico y, en vez de anunciar terribles destinos, conmuevan la sensibilidad de los espectadores y, además de estimular nuestro goce estético, nos ayuden a preservar el ecosistema amazónico sin el que su existencia sería imposible.