ToRide by nat96

TO RIDE No importa quién seas, ni qué edad tengas. En ToRide, tienes tu sitio.

Natalia Cabezas Alcoceba Elisa Jara Basterrechea Carolina Salom Rojas Ferran Vilà Gay Curs 2018/2019 Metodologia i orinteció del projecte ESEIAAT-UPC

TO RIDE Montamos tu futuro

SUMARI

1- Introducció 2- Definició del projecte 3- Recerca 4- Conceptualització de producte

5- Memòria executiva 6- Gestió del projecte 7- Bibliografia 8- Annexes

Introducciรณ

Els esports, com moltes altres activitats que es realitzen en el dia a dia de moltes persones, evolucionen al llarg del temps junt amb la tecnologia i les innovacions. Cada vegada hi ha materials que s’adapten millor a les condicions requerides, eines que permeten la fabricació de peces complexes, sistemes que augmenten la seguretat gràcies a les seves capacitats de subjecció, etc. En aquesta línia es planteja desenvolupar un producte que millori l’experiència en algun esport i resolgui un problema que es trobi en la actualitat, utilitzant com a mitjà de fabricació la impressora HP Multi Jet Fussión 3D

Definciรณ del projecte

TO RIDE Aquest projecte consisteix en el desenvolupament d’un disseny destinat a la millora d’algun esport utilitzant la tecnologia de HP Multijet Fussion . En aquestes pàgines es plasmarà tot el procés de disseny, partint de la selecció de l’esport i de l’estudi de mercat pertinent, passant per la definició de mòduls, components i plànols i finalitzant en el model de negoci i la via d’actuació per a a treure als usuaris target.

Recerca

L’informe que segueix recull tot el procés d’investigació, partint de la recerca de l’esport a treballar, passant per un estudi exhaustiu de l’usuari i del mercat, i finalitzant en un anàlisi a fons de la tecnologia HP Multi Jet Fusion 3D amb la que es durà a terme total o parcialment el producte final. La intenció d’aquest document és extreure’n una síntesi final que permeti desenvolupar el briefing bàsic del projecte, on quedaran definits els punts claus a tractar en el disseny, així com a qui anirà enfocat i el pressupost de que es disposarà per a dur-lo a terme.

SUMARI

1. Introducció 2. Elecció del producte 3. Esport escollit 4. Anàlisi de l’usuari

5. Estudi de mercat i de la competència 6. Informació tècnica associada 7. Conclusió

Introducció

En aquesta línia es planteja desenvolupar un producte que millori l’experiència en algun esport i resolgui un problema que es trobi en la actualitat, utilitzant com a mi¬tjà de fabricació la impressora HP Multi Jet Fusion 3D, desenvolupada recentment per la prestigiosa empresa HP, que produeix peces de forma additiva amb una qualitat molt superior a la desenvolupada fins el moment i un cost notòriament inferior que permet fer tirades curtes i adaptar les peces a formes complexes.

Elecciรณ del producte

Elecció del producte: Brainstorming En un primer moment, es va procedir a fer una pluja d’idees de possibles esports i la seva equipació, analitzant les possibles millores que es poden realitzar. Inicialment es varen nombrar els esports dels que tenien coneixement els integrants del grup, sent aquests: - Bàsquet - Esquí - Natació - Snorkel - Patinatge No obstant, d’aquests esports no es varen trobar grans vies d’actuació per a millorar- ne problemes presents actualment. Posteriorment es va procedir a pensar en altres esports i els problemes que aquests poden tenir, encara que cap dels integrants els hagin practicat: Hockey herba: els jugadors tenen problemes amb els guants, ja que aquests, que tan sols hi ha per la mà esquerra, es gasten contínuament i produeixen ferides en les mans.s

Hockey aquatic: aquest esport poc conegut té els mateixos principis que els altres tipus de hockey, amb diferència que es juga sota l’aigua. L’equipació també és diferent, ja que, per exemple, els pals que s’empren són curts. El principal problema d’aquest esport es que al ser poc conegut es considera que la equipació està poc optimitzada. Esquí aquàtic: el principal problema d’aquest esport són les taules, ja que aquestes tenen incluides el calçat, impedint l’adaptació de la taula per diferents talles. En una primera investigació es va notar que no tan sols canviaven les botes, sinó també la llargada de la taula. Wakeboard: és la variant aquàtica del snowboard, el qual sofreix els mateixos problemes que l’esquí aquàtic. Golf: del que més es queixen els usuaris d’aquest esport és en la necessitat de transportar molts pals de golf diferents, els quals tenen un pes considerable. D’aquestes opcions es va realitzar un triatge de l’esport i de les possibles millores a realitzar, tals com:

Esquí aquàtic i wakeboard: la proposta a aquests esports es fer-los una mica més similars als de neu en el que respecta al calçat. El model proposat a continuació es per persones que volen realitzar aquest esport de forma aficionada, com és el cas de famílies amb fills, o no, que tenen diferents talles de peus. El problema actual per aquests casos es que una mateixa taula no serveix per un gran ventall de talles, sinó que les diferències ronden al voltant de dues talles, degut a que la bota està integrada en les taules. Per solucionar aquest problema, es proposa integrar un sistema d’adaptació per diferents botes, de manera que cada persona tingui el seu calçat però no necessiti una taula diferent. Associat al problema de la talla, les taules canvien una mica la llargada en relació amb la talla de peu. La manera que es proposa per estudiar més en profunditat és la de poder anar allargant o acurtant les taules afegint o llevant extensions a la seva part central. Es considera necessari un anàlisi de forces i resistències de l’estructura per poder comprovar que aquestes opcions són viables. Golf: el problema es veuria possiblement solucionat amb la globalització d’un mateix pal de golf en el qual tan sols faci falta variar les puntes. Però, tot i que ajudaria a alleugerir el pes i la quantitat de pals necessaris per endur, és necessari estudiar en profunditat la ergonomia, distribució de pes i ús dels diferents pals i puntes. Arribat a aquest punt, i davant la falta d’una idea definida, es va decidir indagar més en un mercat que es considera que s’hauria de millorar i donar més a conèixer: els esports paralímpics.

Esports paralímpics Per començar la investigació en els tipus d’esports es va procedir a visitar la pàgina del Comitè Paralímpic Espanyol, a on es van poder veure tots els esports que hi ha i les diferents modalitats, les quals varien en funció del grau de discapacitat de l’espor¬tista i de com afecta aquesta a l’hora de practicar cada esport. En un primer moment, va haver-hi una motivació per l’adaptació de les pales de tenis taula per aquells jugadors que no tenen extremitats superiors, però aquest pro¬ducte ha de ser més personalitzable, ja que no tots tenen les mateixes necessitats, així com que en algunes modalitats ja hi ha pales especials. Per altra banda, un altre aspecte millorable es troba en la natació per persones invidents, ja que la forma actual en que els entrenadors indiquen quan han de donar la volta es mitjançant un pal llarg amb una esponja en la punta, amb la qual toquen di¬rectament al nadador per indicar-le el moment de viratge. En aquest aspecte, l’estudi de disseny ESPADAYSANTACRUZ amb la col·laboració de la marca Samsung i el Comitè Paralímpic Espanyol està dissenyant una gorra de natació que produeix una vibració en el cap del nadador, indicant el moment exacte del viratge, eliminant la ne¬cessitat de ser golpetjat, però segueix necessitant al seu entrenador, ja que és aquest el que envia la senyal del punt de viratge. 1- Email disponible a l’annexe.

Tot i aquestes primeres idees, el ventall de possibilitats dins d’aquest àmbit és molt ampli, donat que tots els esports tenen diferents modalitats i equipament, de manera que es va procedir a enviar missatges per a contactar amb diferents membres del Comitè Paralímpic Espanyol (CPE): - Email de contacte general - Miguel Rodríguez García Responsable de Promoció Esportiva - César Carlavilla Cubillo Director de Esports del Pla ADOP -Miren Zuriñe Ibarra Ibaibarriaga Directora de Projectes -Ricardo Martín Acevedo Director d’Esports En els missatges enviats1 es va explicar que s’està realitzant un treball universitari respecte a millorar un aspecte d’un esport i que es volia dirigir a l’àmbit paralímpic. Molt amablement, es va rebre una resposta per part de Ricardo Martín, qui estava encantat amb el projecte i va mostrar el seu suport, encara que va informar que per poder ajudar era necessari centrar-se millor en un àmbit i un producte per poder redirigir la proposta a les persones adequades que poguessin aportar una informació més específica sobre les mancances existents en l’esport escollit i els requisits per a millorar-lo.

Per començar a tancar més les possibilitats, es va contactar també amb en Rafael Basterrechea, sotspresident de la associació AVITE. AVITE és una associació de víctimes de la talidomida. La talidomida va ser un medicament dispensat a les dones embarassades entre 1957 i 1963 que va causar de¬formacions en els fetus que gestaven aquestes. Inicialment es donava com ansiolític, una alternativa als barbitúrics, per marejos, nàusees, vòmits de l’embaràs, asma, insomni, nens intranquils, etc. Les talidomida inhibeix l’angiogènesi no desenvolupant-se amb normalitat el sis¬tema arteriovenós, el que impedeix l’adhesió de leucòcits al focus inflamatori, l’angio¬gènesi i el desenvolupament dels membres. Està demostrat, que aquest medicament està lligat a l’aparició d’una enfermetat coneguda com focomèlia, aquesta és una malformació en les extremitats poc comú. Es caracteritza per l’escurçament dels elements de l’extremitat més propers al cos; els elements més allunyats, els dits, queden menys afectats. En casos greus, mans, peus o fins i tot dits sorgeixen directament del tronc, sense rastre dels elements intermedis.

Imatge- Rafael Basterrechea

Rafael Basterrechea és una víctima de la Talidomida, presenta un escurçament dels dos braços, l’esquerra més que el dret, inutilitat total de l’articulació del colze de ambdós braços i dificultats de mobilitat en el canell esquerra. El primer contacte, on la idea era trobar un esport on començar la recerca i la investigació, així també, poder seguir amb els contactes amb el CPE, va ser una trucada telefònica informal. La entrevista es va enfocar de forma general, en Rafael no practica cap esport de forma professional, i la intenció era que expliqués dificultats que s’havia trobat durant la seva vida a l’hora de practicar qualsevol esport. Després d’una llarga llista de problemes que s’havia trobat, l’entrevistat va comentar que sempre havia tingut dificultats a l’hora d’anar en bicicleta, ja que l’escurçament que pateix als braços no el deixava arribar bé al manillar i això li suposava proble¬mes de seguretat i, a la llarga, patia dolors. Al conèixer aquesta informació, s’extreu una possible àrea d’oportunitat i dóna pas al inici de la recerca i investigació en el desenvolupament d’un disseny per treballar les dificultats de les persones amb discapacitat en les extremitats superiors a l’hora d’anar en bicicleta.

Esport escollit

Esport escollit Després de tota la investigació abans nombrada, es va concloure que el projecte s’enfocaria a l’adaptació de bicicletes per persones amb qualque limitació de mobili¬tat superior, concentrada sobretot en els braços. Aquest projecte prevé dissenyar un adaptador per acoplar-se als manillars de les bicicletes per a permetre que persones que tinguin tant reducció de mobilitat en qualsevol part dels braços, com persones amb diferents llargades de braços o bé amb qualque tipus de monyó, puguin utilitzar una bicicleta estándar.

Ciclisme Una vegada escollit l’esport, el primer pas és indagar més sobre aquest i les seves modalitats paralímpiques. Gràcies a la pàgina del Comitè Paralímpic Espanyol, es pot conèixer quines cate¬gories hi ha i les seves característiques:

“El ciclismo, que comprende pruebas de pista y de carretera, se ha con¬solidado como uno de los deportes más populares del programa paralímpico. En sus inicios, sólo lo practicaban los tándems, formados por un deportista ciego y un piloto sin discapacidad. Pero pronto los avances técnicos permitieron que esta disciplina se abriera a ciclistas con otras discapacidades, hasta convertirlo en el tercer deporte más numeroso de los Juegos. En este deporte participan corredores ciegos y deficientes visuales, con parálisis cerebral, amputados o con otras discapacidades físicas, que compi¬ten en tándems, bicicletas convencionales, bicicletas de mano o “hand-bikes” y triciclos. Estas dos últimas sólo disputan las pruebas de carretera. En ciclismo, los deportistas se dividen en doce clases, representadas por una letra que identifica el tipo de bicicleta que se utiliza (B, C, H o T) y por un número, en función del grado de discapacidad. Cuanto más bajo es el número, mayor es la afectación funcional: - B: tándems para corredores ciegos y con discapacidad visual. - C1 a C5: bicicletas convencionales para ciclistas con discapacidad físi¬ca o parálisis cerebral. - H1 a H5: bicicletas de mano para deportistas con paraplejia o amputa¬ciones que no pueden utilizar las piernas para pedalear. - T1 y T2: triciclos para ciclistas cuya discapacidad afecta a su equilibrio. La modalidad de carretera se introdujo en los Juegos Paralímpicos de 1984, mientras que los eventos de ciclismo en pista forman parte del progra¬ma paralímpico desde Atlanta 1996.” Anónimo. (Desconocido). Ciclismo. Madrid, Spain.: Página Oficial del Comité Pa¬ralímipico español. Recuperado de http://www.paralimpicos.es/

En aquesta mateixa pàgina hi ha un video explicatiu2 de les diferents modalitats explicades per esportistes. En aquest video es pot observar com si hi ha algunes bicicletes adaptades per persones que no tenen un dels dos braços. En el cas explicatiu, es tracta d’un home que no té ni cama ni braç esquerre. La forma en que han adaptat la bicicleta és posant un suport en forma de con per la cama, mentre que el manillar s’ha tallat la part dreta (ja que el ciclista no la necessita) i han passat el fre de mà esquerra a la part dreta, a on també han posat un nou dispositiu electrònic pel canvi de marches. D’aquest model adaptat, així com també altres trobats en el mateix video, es pot apreciar com les bicicletes són costumitzades per cada ciclista, adaptant-se al seu cas. Això és viable perquè són esportistes d’elit, però es considera que per una persona que tan sols realitzi ciclisme per afició, les customitzacions són més difícils d’aconseguir.

2- Vídeo a l’annexe

Anàlisis de l’usuari

Definció de l’usuari potencial En l’actualitat, utilitzar la bicicleta com un medi de transport és ecològic, econò¬mic, ràpid i còmode, i que cada vegada és més conegut i hi ha més carrils bici per poder anar-hi, es considera que totes les persones haurien de ser capaces d’utilitzar-les, inde¬pendentment de la seva condició física. Primer de tot, es fonamental definir qui serà l’usuari potencial del disseny a desenvolupar. Com s’ha esmentat amb anterioritat es treballa per persones amb algun tipus de discapacitat en les extremitats superiors. L’institut Nacional d’Estadística, ha desenvolupat una classificació dels diferents tipus de discapacitat, dins del grup 2 “Discapacidades motrices”, es troba el subgrup 220 “discapacitades en las extremidades superiores”. S’inclou a continuació la classificació i defunció: “Subgrupo 220 Discapacidades de las extremidades superiores Comprende a las personas que tienen limitaciones para utilizar sus brazos y ma¬nos por la pérdida total o parcial de ellos, y aquellas personas que aun teniendo sus miembros superiores (brazos y manos) han perdido el movimiento, por lo que no pue¬den realizar actividades propias de la vida cotidiana tales como agarrar objetos, abrir y cerrar puertas y ventanas, empujar, tirar o jalar con sus brazos y manos etcétera.

Excluye las discapacidades que tienen que ver con deformaciones del cuerpo y que no implican la carencia de movimiento; éstas se clasifican en el subgrupo 430 Otro tipo de discapacidades. También se excluyen descripciones ambiguas, tales como “no mueve bien el bra¬zo”, “casi no mueve la mano”, “mueve poco el brazo”, entre otras, ya que no describen con certeza la gravedad o permanencia de la discapacidad. Este tipo de descripciones se clasifican en el subgrupo 970 Descripciones que no corresponden al concepto de discapacidad. Subgrupo 220: ACONDROPLASIA DE LOS CODOS ACORTAMIENTO ÓSEO EXTREMIDAD SUPERIOR AGENESIA DE UNA O AMBAS MANOS (FALTA DE UNA O AMBAS MANOS) AGENESIA DE UNO O AMBOS BRAZOS (FALTA DE EXTREMIDAD SUPERIOR) AMPUTACIÓN CONGÉNITA DE EXTREMIDAD SUPERIOR AMPUTACIÓN DE BRAZOS AMPUTACIÓN DE MANOS AMPUTACIÓN EXTREMIDAD SUPERIOR AMPUTACIÓN GENÉTICA EXTREMIDAD SUPERIOR AMPUTACIÓN O FALTA DE UNA PARTE DE BRAZO(S) O MANOS(S) AMPUTACIÓN QUIRÚRGICA DE BRAZO(S) AMPUTACIÓN QUIRÚRGICA DE MANO(S)

AMPUTACIÓN QUIRÚRGICA EXTREMIDAD SUPERIOR AMPUTACIÓN TRAUMÁTICA DE BRAZO(S) AMPUTACIÓN TRAUMÁTICA DE MANO(S) ANQUILODACTILIA DISCAPACITANTE EN MANO(S) (DEDOS UNIDOS). Excluye: ANQUILODACTILIA EN MANO(S) —> 970 ARTRITIS REUMATOIDE GRAVE EN BRAZOS Y MANOS ATROFIA MUSCULAR DE BRAZO(S) ATROFIA MUSCULAR DE MANO(S) AUSENCIA DE BRAZO(S) AUSENCIA DE EXTREMIDAD(ES) SUPERIOR(ES) AUSENCIA DE MANO(S) DEDOS UNIDOS DE MANOS (DISCAPACITANTE). Excluye: DEDOS UNIDOS DE MANO(S) —> 970 DEFECTO EN HUESOS DE LAS MANOS DESGASTE DE COYUNTURAS DE EXTREMIDAD SUPERIOR DIPLEJÍA DE BRAZOS DISCAPACIDAD DE BRAZO(S) O MANO(S) DISPLEJÍA DE BRAZOS DISTROFIA MUSCULAR SUPERIOR EFECTOS TARDÍOS DE POLIO EN BRAZOS EFECTOS TARDÍOS DE POLIOMIELITIS EN BRAZOS FALTA DE DEDOS DE LA MANO(S) FALTA PARCIAL DE UNO O MÁS DEDOS DE LA MANO(S) FALTA TOTAL DE UNO O MÁS DEDOS DE LA MANO(S) FALTA DE DESARROLLO DE LA RÓTULA DE CODO FALTA DE BRAZO(S) FALTA DE MANO(S) FIEBRE REUMÁTICA INVALIDANTE EN BRAZOS Y MANOS FIEBRE REUMÁTICA INVALIDANTE EN BRAZOS Y MANOS HEMIMELIA EXTREMIDAD SUPERIOR MANCO

MONOPLEJÍA EXTREMIDAD SUPERIOR MUTILADO DE MANOS O BRAZOS NO MUEVE LAS MANOS NO MUEVE LOS BRAZOS NO PUEDE MOVER BRAZOS Y MANOS NO PUEDE MOVER EL BRAZO NO PUEDE MOVER LA MANO PARÁLISIS DE BRAZOS Y MANOS PARÁLISIS PARCIAL DE BRAZOS PARÁLISIS PARCIAL DE MANOS PARALIZADO DE BRAZO(S) PARALIZADO DE MANO(S) PARAPLEJÍA BRAQUIAL O SUPERIOR POLIO EN BRAZOS POLIOMIELITIS EN BRAZOS PROBLEMA GRAVE EN BRAZOS Y MANOS PROBLEMA PSICOMOTOR EN BRAZOS Y MANOS SECUELA DE POLIO EN BRAZOS SECUELA DE POLIOMIELITIS EN BRAZOS SINDACTILIA DISCAPACITANTE EN MANO(S) (DEDOS UNIDOS). Excluye: SINDACTILIA EN MANO(S) —> 970 TIENE UNA MANO DE FIERRO TIENE UNA MANO DE PLÁSTICO TUBERCULOSIS OSTEARTICULAR EN EXTREMIDAD(ES) SUPERIOR(ES) USA PRÓTESIS EN EL BRAZO USA PRÓTESIS EN LA MANO”

INEGI. (2015). Clasificación de Tipo de Discapacidad Histórica. Madrid: Instituto Nacio¬nal de Estadística.

Aquesta és una classificació molt amplia, dins del camp d’estudi tractat, no s’inclouran les persones, que a priori, tot i estar en aquest grup, no tinguin dificultat en arribar al manillar. Per exemple, algú amb una mà de ferro o de plàstic. Donat que en aquest grup d’estudi és complicat generalitzar, es treballen dues branques d’investigació de l’usuari, totes des de un punt de vista del disseny participatiu. Es planteja la investigació per un costat en busca la opinió d’experts en el camp, per aquest punt es parla amb en Félix García, seleccionador espanyol de ciclisme adaptat i amb l’Alfonso Cabello3, ciclista paralímpic, guanyador de 3 medalles olímpiques els anys 2012 i 2016, que té una amputació en el braç esquerra. Per altra banda, es busca la opinió de persones amb discapacitat en les que extremitats superiors, la idea es conèixer la opinió de possibles ususaris que no siguin professional. Dins d’aquest grup d’estudi es parla amb dues persones que pateixen diferents discapacitats: amb en Rafael Basterrechea, que té una escurçament d’ambos braços i amb en Gerard Sants, que té una amputació del braç dret. 3- Entrevistes als annexes

Anàlisis etnogràfic S’ha realitzat un treball etnogràfica amb en Rafael Basterrechea, s’ha realitzat una interacció via Skype4 (ell resideix a Alcorcón, Madrid) on s’ha desenvolupat una entrevista en profunditat i un parell de costumer jorney maps. En Rafael, com s’ha comentat durant la introducció, és una víctima de la Talidomida, té una discapacitat en les extremitats superiors, presenta un escurçament del dos braços, l’esquerra més que el dret, inutilitat total de la articulació del colze de ambdós braços i dificultats de mobilitat en el canell esquerra i espatlles.

Imatge- Entrevista vía Skype amb en Rafael Basterrechea 4-L’entrevista amb en Rafael està transcrita a l’annexe.

Pel que fa a la bicicleta, l’entrevistat explica que la seva experiència en el sector es re¬dueix en la seva època de joventut. Ell mateix narra que ara, amb 50 anys se li planteja un repte molt major agafar una bicicleta no adaptada. Comenta que porta temps bus¬cant, que vol iniciar-se en l’afició del ciclisme, però que els models actuals més comuns, els de “mountain bike” són impossibles. El seu disseny de manillar recte l’implica una posició molt incòmode, ha d’estar massa ajupit i els genolls li toquen amb el pit, resul¬tant impossible el anar en aquest vehicle. Durant la reunió fa especial èmfasis en el tema de la seguretat, li preocupava poc de jove quan hi muntava, com diu ell, en aquell moment si queia només m’enduia una es¬garrapada, en l’actualitat diu que hauria de demanar un helicòpter perquè el vingués a buscar. Per ell el tema de la seguretat és un factor determinant, explica que els models de bicicleta on el manillar no estigui una mica pujat, li suposen un perill, perquè en cap moment sent que estigui conduint de forma segura.

Parlant de la seva experiència amb el producte, analitzant els diferents tipus de bicicle¬ta que existeixen en la actualitat, ell comenta que li resulta impossible, o si més no molt incòmode o insegur, l’ús de segons quin tipus de model de bicicleta, només pot portar aquelles que no tinguin un manillar recte, és a dir, els models de bmx o els models de camp. Durant l’entrevista es demana que en Rafael parli dels elements que formen part del manillar. Pel que fa als frens, ell comenta que el funcionament del tipus de fre estàndard no li suposa cap tipus de problema, però pel que respecta als canvis de marxa li resulta impossible utilitzar models on el canvi sigui de rotació, la seva discapacitat l’impedeix una rotació correcte del canell. Així doncs, només pot utilitzar els sistemes de botons. Més endavant, es va demanar a l’entrevistat que valorés el grau de satisfacció en dues experiències d’us referides a la bicicleta, la primera referida al procés de compra de la bicicleta, la segona referida al sortir un dia a muntar. Aprofitant la descripció de les etapes per a la valoració, també es va demanar que descrivís quins tipus de problema s’hi troba en cada una d’elles.

Customer journey map: Procés de compra

Customer journey map: Anar en bicicleta

Imatge- Customer Journey Map: Procés de compra de una bicicleta.

Imatge- Customer Journey Map: Procés de muntar en bicicleta

Conclusions A partir de la respostes rebudes, es troba una oportunitat molt gran de recerca. Gràcies al disseny participatiu es poden observar els punts que son més important per al usua¬ri, en aquest cas, es veu que a nivell ergonòmic existeixen molt pocs models al mercat adaptats per al perfil de persones estudiat, a més els models actuals no li donen al ci¬clista una sensació de seguretat ni cap tipus de comoditat durant la conducció. S’observen mancances de solucions actuals per al problema plantejat, però apareixen insights a desenvolupar, tant en objectes com en maneres de facilitar moviments. Pel que respecta als dos journeys customers maps, permeten obtenir una visió global de les diferents etapes en dos processos que afecten a la bicicleta, tant l’inicial de com¬pra, on es pot veure la frustració del usuari en qüestió al no trobar cap model per a ell, com també durant el procés de sortir a muntar en bicicleta, es veuen els problemes a l’hora de realitzar qualsevol canvi de marxa així com el problema ergonòmic i dolors que causa la conducció durant un temps prolongat.

Estudi del mercat i de la competĂ¨ncia

Estudi del mercat i de la competència El mercat de les bicicletes és molt ampli, donat que el ciclisme en l’actualitat és considerat tant un esport com un mitjà de transport cada vegada més inculcat a la so¬cietat donat el estalvi energètic i la reducció de la contaminació ambiental que suposa. Així doncs, la bicicleta és un element present en el dia a dia, però cal tenir en compte que no totes les persones son iguals. Així doncs al llarg del temps s’han anat adaptant incloent manillars i seients extensibles per poder-los graduar en funció de l’ergonomia de cadascú. També han aparegut diversos models de bicicletes per a perso¬nes amb discapacitat, que permeten circular a gent amb dèficit de mobilitat, sobretot al tronc i a les cames, paràlisi cerebral, falta de visibilitat, etc.

D’aquests models de bicicletes se’n destaquen els següents: - Handbike (o tricicles manuals) Es caracteritzen per disposar de tres rodes i ser propulsades únicament amb les mans, de manera que van destinades principalment a gent amb disca¬pacitat a les extremitats inferiors. Al mercat se’n troben diversos tipus: les esportives, les de passseig i les que s’acoblen a cadires de rodes. Les handbike esportives es reconeixen pel seu disseny altament aerodinàmic que situa a l’usuari pràcticament estirat, tot i que als jocs paralímpics se’n distingeixen tres tipus: les AP2, on el seient es troba a 30º; les AP3, on el ciclista es troba completament estirat, i les ATP3 on el seu tronc va alçat i el ciclista va assegut o sobre els seus genolls. Imatge- Handbikes de competició

Les de passeig es basen en el mateix principi que les anteriors, però es tracta de models menys aerodinàmics pensats per a la comoditat de l’usuari, on el seient es troba pràcticament recte, com si es tractés d’una cadira.

Imatge- Handbike de passeig

Per últim, les handbike per cadires de rodes compten amb un dispositiu que per¬met acoblar-les a la part frontal de la cadira, permetent així que l’usuari es desplaci pedalejant amb les mans, però sobre la seva pròpia cadira de rodes.

Imatge- Handbike cadira de rodes

-Mycah Es tracta d’una bicicleta per a persones amb capacitat motriu reduïda, destinada especialment a nens i joves amb paràlisi cerebral, donat que creix junt amb el nen, adaptant-se al seu cos i fent-los mantenir la posició ideal al llarg dels anys.

Imatge- Mycah

-Tandem Les bicicletes tàndem, destinades a portar a dos o més persones, son utilitzades principalment per persones amb discapacitat visual. La posició davantera, la que porta la direcció, és ocupada per una persona amb visibilitat, mentre que la posterior, junt amb la tracció i l’equilibri, queda per a la persona amb la discapacitat visual.

Imatge- Tàndem

-Trike Els trikes son bicicletes reclinades similars a les handbikes però on la força motriu ve de les cames. En elles l’usuari es troba en una posició més còmode, estable i segura que en les bicicletes comuns, gràcies a la forma del seient i la posició que adopta el cos en elles. Al mercat es destaquen marques especialitzades com: Invacare, 3ike, Rodem i Sunrise Medical, entre d’altres, on els preus de venta oscil·len entre els 2000 i els 6000 euros aproximadament, variant en funció del tipus de bicicleta adaptada tractat i man¬tenint-se més o menys igual a totes les marques. Imatge- Trike

De tots els models esmentats, l’únic mínimament coherent al cas d’usuari plantejat en el projecte seria el trike, donat que permet mantenir l’estabilitat i direcció de la bicicleta sense necessitat dels braços, però es tractaria d’un disseny massa adaptat i distanciat de la bicicleta original, i el projecte que es planteja és precisament aquest, intentar no canviar la bicicleta sencera sinó simplement permetre que l’usuari es subjecti d’una forma diferent. Així doncs, no es troba en el mercat cap model de bicicleta o de complement per a aquesta que dugui a terme la funció plantejada. Una altra via d’investigació realitzada és la de les pròtesi que permeten a la gent amb un braç amputat muntar en bicicleta.

Imatge- Mans mioelèctriques

Hi ha les mans mioelèctriques, que s’obren i tanquen voluntàriament i les pròtesi esportives desenvolupades exclusivament per a conduir. Aquest recurs és únicament vàlid per a gent amb monyó, i no en el cas de les persones amb reducció de les extremitats superiors, de manera que no solucionen el problema tractat i a més suposen un cost molt elevat. També es troben al mercat adaptacions per al fre i el canvi de marxa que perme¬ten canviar-los de costat al manillar, situant així ambdós dispositius al lloc idoni per a ser accionats amb la mà amb més mobilitat.

Imatge- Pròtesis en un manillar de motocicleta.

En conclusió, donat que no es troba cap competidor al mercat que ofereixi una solució per a les persones amb problemes a les extremitats superiors que els hi permeti muntar en una bicicleta normal, no s’ha indagat en la diferència entre les marques existents, que ofereixen més o menys el mateix totes, sinó en els tipus de bicicleta adaptada i complements existents que puguin ajudar a desenvolupar el producte plantejat.

Imatge- Mapa de competidors

Com es pot veure al gràfic, i tal i com s’ha dit anteriorment, tots els models de bicicleta existents son de poca utilitat per al problema presentat i les dues vies d’actuació possibles son la pròtesi, tot i que excessivament cara, i el canvi de lloc de frens i marxes, tot i que no del tot útil donat que no assegura la plena comoditat de l’usuari ni la possibilitat de que es subjecti amb les dues mans. Així doncs, al llarg del projecte es procurarà desenvolupar un nou disseny que disti de tot el que es troba en l’actualitat i que combini els beneficis de les dues propostes marcades per a trobar la solució apropiada que permeti muntar en bicicleta al model d’usuari plantejat. D’acord amb tot el que s’ha vist fins ara a l’estudi de mercat i indagant en les diferents possibilitats de disseny per ha solucionar el problema plantejat, s‘ha trobat un fil a un fòrum de consultes sobre bicicletes en que es planteja el problema d’una persona que pateix una discapacitat a la seva extremitat superior esquerra, faltant-li la mà, el canell i part de l’avantbraç.

En aquest debat5 s’exposa la falta de solucions existents en el mercat, tal i com s’ha vist reflectit fins ara al llarg de l’informe, així com lo car que és encarregar una bicicleta a mida, de manera que l’usuari decideix arreglar una bicicleta per si mateix per adaptar-la a la situació exposada. A grans trets, planteja la incorporació d’un bol adaptat a una ròtula i subjectat al costat esquerre del manillar on es col·locarà el monyó, canviant al costat dret el fre davanter, de manera que tots dos frens es controlin amb la mateixa mà però diferents dits. Així doncs, es basa en un dels punts vistos amb anterioritat, en que els dos frens, així com el canvi de marxes i de plats, es poden emplaçar a un mateix costat del manillar permetent el seu control amb una sola mà. S’ha intentat establir contacte amb el redactor del fil per mitjà d’un correu electrònic6 i actualment es resta a l’espera d’una resposta.

5 - Enllaç a l’annexe (Foro MTB, 2016) 6- Correu adjuntat a l’annexe.

Patents Apparatus for the transmission of power to a rotating membre Inventor Douglas M. Young Original Assignee Young Douglas M Priority date 1989-02-23 Nยบ US5272928A

Imatge- Croquis de la patent

Human powered land vehicle Inventor W. Douglas Stout Current Assignee Brigham Young University Original Assignee Brigham Young University Priority date 1986-05-20 Nยบ US4705284A

Imatge- Croquis de la patent

Les patents recollides aquí presenten mecanismes d’accionament de la bicicleta per via manual, i són agrupades com a invents per a gent amb reducció de mobilitat en la part inferior del cos, ara bé, aquest projecte no està centrat en aquest tipus de discapacitat, sinó en la que presenten aquells que poden utilitzar les cames per accionar la bicicleta però estan desproveïts d’un element de subjecció còmode per a la part superior del tronc i d’una manera de controlar la bicicleta adaptada a les seves necessitats. Això significa que hi ha la nul·la generació d’invents entorn un sector força oblidat per a la societat que són tots aquells que no tenen completa alguna part del seu cos. Així com actualment existeix una gran sensibilitat per aquelles persones amb deficiència visual o una reducció de mobilitat en la part inferior del cos, aquella gent que per un o altre motiu ha perdut una part o la totalitat d’un membre es veuen enmig d’un mercat el qual no pensa en termes entremitjos d’actuació. I això comporta que s’han de fer dissenys molt especialitzats, i per tant amb un elevat cost de producció, o s’han de fer modificacions improvisades per adaptar el producte existent a el requeriment de l’usuari, adaptació que mai permetrà una execució correcta i fluida.

Informació tècnica associada

Anàlisis de la tecnologia HP Multi Jet Fusión 3D. Paràmetres de fabricació additiva El procés de manufactura HP Multi Jet Fusion ha estat concebut i desenvolupat per a l’empresa Hewlett-Packard (HP) i es basa en ser un procediment d’impressió multi-agent per adició de material.

Imatge - Mànec impres amb la tecnologia d’HP

El procediment pròpiament dit és el següent, un agent fundent és aplicat de manera selectiva sobre una capa de material en pols, les partícules del qual es fonen, generant les seccions del producte final. Repetim aquest procés fins a tenir la geometria sencera i acabada del que volem crear. Tot seguit s’aplica un agent detallant que modifica la fusió generant superfícies suaus amb un alt nivell de detall. Donat que s’aplica calor, per part d’una làmpada, constantment sobre la zona d’impressió ens assegurem un curat uniforme de tota la peça final.

Imatge - Propietats de la tecnologia HP

Imatge - Procès obtenció de la peça

Pel acabat de la peça, aquest s’exposa a una font energètica (tèrmica) que desencadena reaccions d’integració entre els agents i el material, donant per finalitzada la peça Un cop el procediment de impressió a acabat, la caixa de construcció es retirada de la impressora. L’operador o una altre màquina extreu les peces de la caixa i elimina el material en pols sobrant i les impureses per aspiració o raspallat.

El principal avantatge que presenta el sistema Multi Jet Fusion resideix en la seva gran versatilitat front el disseny de les peces a imprimir, aconseguint un resultat de gran precisió i amb un acabat ja apte pel seu ús; i la seva gran velocitat a la que treballa podent aconseguir el producte fins a 10 vegades més ràpid que amb els mètodes de FDM o SLS.

Taula - Documentació tècnica d’HP

Tecnologies a considerar En ple any 2018 la tecnologia d’impressió 3D ha evolucionat molt des de la seva concepció, donant un gran nombre de tècniques d’impressió. Tot seguit comentarem cada una d’elles, centrant-nos, com a enginyers, en les característiques que ens ofereixen cada una en el resultat final. I després comentarem les tendències previstes per aquest àmbit en els següents anys.

Imatge - Funcionament SLA

Estereolitografía (SLA) Tecnologia que utilitza un làser i una resina líquida sensible a la llum UV. Un raig làser UV escaneja la superfície de la resina i endureix de forma selectiva el material corresponent a la secció corresponents al producte, la peça es crea des de baix a dalt. Els elements de subjecció es generen de forma automàtica i es retiren de manera manual en finalitzar el procés Es un mètode que produeix models amb un aspecte excel·lent y una qualitat superficial impecable en molt poc temps. Poden tenir geometries complexes, amb alt nivell de detall...

Imatge - Funcionament SLS

Sinteritzat per làser o Sinterització selectiva per làser (SLS) És una tecnologia que utilitza materials sòlids en pols, normalment són plàstics. Per mitjà d’un làser controlat per ordinador es permet fusionar partícules en el munt de pols de material que s’ha col·locat en l’interior de la impressora, ja que, en elevar la temperatura per sobre del punt de transició de cristall les partícules queden unides. No es necessari cap elements de subjecció Com no necessita suport és una tècnica molt bona per a elements que han de treballar en contacte, elements en moviment, dissenys d’elevada complexitat... Es un mètode ràpid i rentable, ja sigui per prototips o per peces finals.

Imatge - Funcionament impressió 3D de metalls

Impressió 3D de metalls És una tecnologia que utilitza un làser i metall en pols. Mitjançant una tècnica similar a la del sinteritzats làser, s’utilitza un làser de gran potencia que uneix les partícules en el llit de pols, alhora que l’equip distribueix capes de pols del mateix grossor del material metàl·lic, des de baix a dalt. Les estructures de sustentació es generen de forma automàtica i es creen amb el mateix material, més tard aquestes són retirades de manera manual. Un cop completada la peça passa per un tractament tèrmic. El seu principal avantatge es la combinació de la flexibilitat de la tecnologia d’impressió 3D amb les propietats característiques del metall, es ideal per a la producció de peces de metall complexes, i elements lleugers per a usos del sector aeroespacial.

Imatge - Funcionament FDM

Modelat per deposició fosa (FDM) ecnologia basada en filaments en la que un capçal controlat per ordinador, per mitjà de temperatura, extrudeix de forma precisa el material termoplàstic capa a capa sobre una plataforma de construcció. Les estructures de subjecció es generen quan son necessàries i solen ser d’un material soluble a l’aigua. El principal avantatge que utilitza la FDM és que empra materials estandarditzats de gran durabilitat, la estabilitat de les seves propietats mecàniques al llarg del temps i la qualitat de les peces que es capaç de produir en poc temps. Es un mètode adequat per a prototips funcionals detallats, eines de fabricació de gran vida útil i volums petits de peces.

Imatge - Funcionament Polyjet

PolyJet Mètode que tracta en polvoritzar materials fotopolimèrics en capes ultra fines, sobre una plataforma de construcció. Cada capa de fotopolímer es cura de forma immediata un cop se li ha aplicat llum UV, el que permet generar productes i peces totalment acabades les qual ja puguin utilitzar-se de manera immediata. El material de suport es un gel que permet la generació de geometries complexes, el qual es retira posteriorment per mitjà de aigua a pressió. Aquesta tecnologia permet dipositar capes horitzontals de tan sols 16 µm (0,0006”), detalls molt específics i parets extra fines de fins a 0,6 mm (0,024”), en funció de la geometria de la peça.

A banda d’aquestes, existeixen dos tècniques més, la Colada al biut i TetraShell que no serien pròpiament dit tècniques d’impressió 3D ja que el que fan es generar un motlle a partir d’un model mestre produït per impressió 3D. “Según los datos económicos publicados por Wohlers Associates en 2016, entre 2007 y 2015 el número anual de impresoras 3D vendidas creció de 66.000 a 139.584 unidades, consiguiendo un ritmo de crecimiento del 35% y habiendo alcanzado más de 4,5 billones de euros en ventas en 2015. Estas cifras continuan creciendo a lo largo de 2018 con una estimación de 6,4 billones de euros, alcanzando los 18,6 billones en 2020.” Tal i com surt explicat anteriorment la tendència creixent en la compra d’aquest dispositius només pot ser motiu d’una creixent innovació i aparició de noves aplicacions en el qual les impressores 3D tindran un paper clau. El món 3D es inesgotable i qui no s’imagina reproduint aliments o òrgans, teixits, objectes de materials ben diversos... La impressió 3D te un ventall enorme de possibilitats basats en dos grans camins, el d’incorporar nous materials i nous procediments i el de fer cada vegada fer més ràpids i precisos el mètodes de producció.

Comparativa dels diferents mètodes de impressió 3D

Imatge - Comparació entre els diversos mètodes en funció del material emprat per a realitzar un mateix treball

Imatge - comparaciรณ en termes de volum/hora de la capacitat de producciรณ de productes finals de les diferents tecnologies.

Imatge - RelaciĂł del cost relatiu a la unitat produĂŻda depenen del sistema escollit.

Anàlisis de materials principals a utilitzar Els materials que HP recomana per a ser utilitzats amb la seva tecnologia HP MultiJet Fusion, proporcionen una qualitat final òptima i una alta recuperació de material per peça. HP remarca l’ús d’aquest materials ja que són els que permeten un acabat més acurat, una optimització de costos i una millora qualitativa de les peces. Els materials són els següents:

Material 3D HP d’alta reutilització PA12 ● Termoplàstic robust que dota a les part d’una alta densitat amb propietats molt equilibrades. ● Aprovisiona d’una excel·lent resistència química front olis, grasses, hidrocarburs alifàtics, i alcalins. ● Ideal per assemblatges complexes, carcasses i aplicacions d’estanquitat. ● Biocompatible. ● Posseeix el menor cost associat a cada peça i, per tant redueix el cost total de producció. ● Minimitza el material perdut en la impressió. La pols generada és pot reutilitzar (en un 80%) per obtenir parts funcionals. ● Permet dissenyar tot tipus de parts requerides en un gran ventall d’indústries. ● Posseeix la millor relació entre rendiment i reutilització. ● Duu afegit propietats d’impermeabilitat sense requerir de tractament posterior.

Imatge - Peça de PA12

Imatge - Taula propietats

Material 3D HP d’alta reutilització PA12 i perles de vidre ● Material format en un 40% de termoplàstic i la resta ho ocupen micro esferes de vidre, de tal manera que es genera un material molt més lleuger però posseint unes propietats mecàniques altes i un nivell elevat de recuperació del material. ● Proporciona una gran estabilitat dimensional al llarg de tota la grandària de la peça. ● Ideal per a produir peces que se’ls hi requereixi d’una alta rigidesa, ja siguin carcasses, fixacions o eines. ● Posseeix el menor cost associat a cada peça i, per tant redueix el cost total de producció. ● Minimitza el material perdut en la impressió. La pols generada es pot reutilitzar (en un 70%) per obtenir parts funcionals. ● Posseeix la millor relació entre rendiment i reutilització. ● Duu afegit propietats d’impermeabilitat sense requerir de tractament posterior. ● S’adapta a la perfecció a les aplicacions on comunament s’utilitzen les esferes de vidre, amb gran detall i precisió dimensional.

Imatge - Peça produïda amb 3D HP d’alta reutilització PA12 i perles de vidre

Imatge - Taula propietats

Material 3D HP d’alta reutilització PA11 ● Material termoplàstic que proporciona grans propietats mecàniques i dota de flexibilitat al producte. ● Utilitzant com a matèria prima l’oli de castor reduïm l’impacte mediambiental. ● Prové d’una excel·lent resistència química i augmenta el grau de deformació abans de trencar-se del producte. ● Gran residència a l’impacte i caràcter dúctil, ideal per pròtesis, plantilles, articles esportius, mecanismes de tancament per snap, frontisses... ● Posseeix el menor cost associat a cada peça i, per tant redueix el cost total de producció. ● Minimitza el material perdut en la impressió. La pols generada es pot reutilitzar (en un 70%) per obtenir parts funcionals. ● Posseeix la millor relació entre rendiment i reutilització. ● Permet dissenyar tot tipus de parts requerides en un gran ventall d’indústries. ● És fàcil de processar i permet una alta productivitat amb una menor generació de residus. ● Permet dissenyar parts finals amb un elevat grau de detall i precisió dimensional.

Imatge - Peça produïda amb material 3D HP d’alta reutilització PA11

Imatge - Taula propietats

Un dels materials més utilitzats en aquesta tecnologia és el PA12, pols de poliamida 12 (per tant seria considerat un nylon), un termoplàstic de gran duresa i resistència química que permet una gran precisió a un baix cost, motiu que li val la primera posició en utilitat. No obstant, i gràcies a la gran xarxa de contactes de la que disposa Hewlett-Packard, s’estan investigant nombrosos nous materials per a ser emprats en Multi Jet Fusion com serien materials amb propietats retardants de flama, elastòmers ... Com seria el cas de VESTOSINT®, un nou producte encara no comercialitzat per EVONIK industries, que com a màxima informació que hem trobat es que és tracta d’una pols d’un material pròxim a la poliamida. Així doncs, es podria considerar que això només es la punta de l’iceberg en una implementació de nous materials a les tecnologies de Rapid Prototyping de la impressió 3D.

Normativa associada ISO/IEC AWI 23510 Information technology -- 3D Printing and Scanning -Framework for Additive Manufacturing Service Platform (AMSP) ________________________________________ ISO/ASTM WD 52932 Additive manufacturing -- Environmental health and safety -- Standard test method for determination of particle emission rates from desktop 3D printers using material extrusion ________________________________________ ISO/IEC JTC 1/SC 28 Office equipment ________________________________________ SO/IEC 14496-5:2001/DAmd 40 Printing material and 3D graphics coding for browsers reference software ________________________________________ Document de divulgació publicat al Diari de l’Unió Europea però sense un aspecte jurídic-legal. Documento 52014IE442 Dictamen del Comité Económico y Social Europeo sobre «Vivir mañana. La impresión en 3D: una herramienta para reforzar la economía europea»

En relació al producte escollit: tot i que ja era d’esperar, el fet és que no s’ha trobat cap document en relació a la normativa o legislació de les bicicletes adaptades a gent amb alguna malformació de les extremitats superiors, ni a nivell de la part en la que ens volem centrar, el manillar o sistema de subjecció del aparell director de la bicicleta; ni en trets generals sobre la pròpia bicicleta Tot i cercar tant a nivell nacional (BOE i AENOR) i internacional (ISO, ASTM i IEEE) no surt cap menció a aquests productes; fins i tot el Internationa Paralympic Committe (IPC) no presenta cap apartat on contingui informació tècnica o de legislació sobre els aparells utilitzats en competició. Cal suposar que la metodologia a seguir en aquest món és a partir dels aparells emprats en el entorn olímpic, i veure com aquest es poden redissenyar i adaptar als requeriments paralímpics, es a dir, tenint la bicicleta tipus amb un manillar orientada a ser utilitzada amb dos mans, com o amb què mantenir la posició i control amb una sola mà.

Briefing

Conclusions

En base a tot el que s’ha vist al llarg de l’informe, se’n pot extreure que el projecte plantejat s’endinsa en un camp oblidat per el mercat, on si es vol aconseguir un manillar adaptat en aquest cas, però que podria tractar-se de qualsevol altre objecte per a discapacitats, s’ha d’invertir una excessiva quantitat de diners que no sempre resulta de la forma idònia. La via d’actuació requerida és clara: cal desenvolupar un producte que permetia les persones amb alguna discapacitat a les extremitats superiors muntar en bicicleta, sense suposar un alt pressupost per a que sigui accessible per tots els usuaris, deixant així a l’abast de tothom una cosa tan senzilla i comuna com muntar en bicicleta, cosa que fins ara no han pogut realitzar la majoria d’usuaris amb aquests problemes, si més no, de forma adient i còmoda .

La proposta de disseny parteix d’un model modular i ajustable que s’adapti a les necessitats de cada usuari, de manera que no suposi cap problema la diferencia de longitud de braços o inclús la falta de part d’un d’ells. Així doncs, es busca garantir comoditat i qualitat, variant en funció de cada usuari, cosa que permet la tecnologia 3D explicada a l’informe.

Conceptualitzaciรณ del projecte

En la segona part del projecte es desenvolupa el document executiu, que serveix per a la presentació de les propostes de disseny en una fase de conceptualització. L’objectiu principal és presentar les diferents propostes de disseny de la col·lecció, passant per totes les dinàmiques creatives que han servit per arribar fins a elles. Aquestes propostes comuniquen uns síntesis d’aspectes de disseny argumentats en l’apartat anterior de la recerca, aspectes tècnics i materials bàsics a considerar, viabilitats de fabricació i estimació bàsica de costos, dimensions bàsiques, colors, formes, acabats, etc,

SUMARI

1. Introducció 2. Estudi del manillar 3. Estudi ergonòmic 4. Dinàmiques creatives 5. Alternatves de disseny 6. Ponderació de propostes

7. Disseny definitiu 8. Estudi de materials 9. Selecció de materials 10. Viabilitat de fabricació i estimació de costos 11. Conclusions

Introducció

En aquesta part del treball s’ha profunditzat més en el disseny del producte, tant a nivell ergonómic, com estructural i de materials. Per a això, tal i com es podrà observar en el treball, s’ha treballat diverses possibilitats, les quals s’han anat descartant, sigui per dificultat de muntatge, com per millores trobades posteriorment. Per les possibilitats distintes s’han utilitzat diferents mètodes, tant de dibuix com de prototipat digital, és a dir, modelat 3D per tal de poder mostrar d’una forma menys esquemàtica, en comparació amb els croquis, la proposta.

S’ha desenvolupat una metodologia de selecció de materials, aplicant les seves 4 fases (traducció, filtració, classificació i documentació) per trobar aquells materials més interessants pel nostre producte. En la mesura del possible es requerirà, als materials, que no suposin un sobrecost de fabricació, per tant s’evitarà treballar amb materials molt novedosos o selectes, prioritzant aquells que siguin comuns dins l’àmbit enginyeril, els quals rebaixaran els costos de producció. S’intentarà establir una coherència en el desenvolupament d’una primera estimació de costos, per tal d’observar si en aquest producte es pot produir dins d’un rang favorable de costos.

Estudi del manillar

Avui en dia hi ha molts tipus de manillars, cadascun dissenyat per diferents formes de conducció, raó per la qual l’ergonomia del tub canvia, característica que provoca les majors diferències entre els tipus de manillars. Se’n destaquen els següents: • Passeig • Pla • Bigoti • Carretera • Banya • Porteur

Imatge - diferents tipus de manillar

• Turisme • Senderisme • Triatlón o aero • Motocross • Carreres o esportiu • Cuelgamonos

Tot i que tenen diferents formes, tots ells a part d’acomodar la posició de l’usuari a cada tipus de conducció, son la part de la bicicleta encarregada de marcar la direcció. Per altra banda, en general tots, tenen les mateixes parts:

Imatge - Elements manillar

•Manetes: permeten l’adherència de l’usuari a la bicicleta. És la part més fàcilment customitzable del manillar, degut a que hi ha molts tipus diferents i és molt fàcil de canviar, sense necessitat de tocar mecànicament la bicicleta. • Palanques de fre: són les estructures mòbils que envien la senyal per a que els frens de la bicicleta actuïn, normalment de forma hidràulica o mecànica. La palanca dreta s’encarrega del fre davanter i la dreta del traser, siguin tant del tipus que siguin (de disc, de Cáliper, de Varilla…). •Regulador de marxa: és un component empleat per seleccionar la relació de marxes necessitada en cada moment mitjançant un mecanisme d’engranatges. En general, el control es operat per un dispositiu tipus palanca que mou un cable que es connecta amb el mecanisme d’engranatges Imatge - Elements manillar i roida

Mesures

Imatge - Mesures manillar

El que respecta a les mesures del manillar de la bicicleta, cada tipus de manillar té les seves mesures, així com també es pot adaptar a cada ciclista. Tot i així, les mesures més comuns són entre 500mm i 600 mm d’ample, encara que hi ha de fins 760mm (sobre tot per muntanya) i, en el que respecta al diàmetre, les més comuns són de 25,4 mm i 31,8 mm, encara que hi ha de 22,2 mm i 26mm

Estudi ergonĂ˛mic

Muntar en bicicleta, igual que tota la resta d’esports, exercita gran part de la musculatura del cos, i es necessari assegurar que aquest treball està repartit de forma equilibrada per tot el cos, donat que, en cas contrari, pot suposar fatiga durant i després de l’activitat o, inclús, lesions posteriors. L’ergonomia és la ciència que estudia les dimensions del cos i com s’ha d’adequar l’entorn per a que les forces musculars treballin en harmonia davant de qualsevol situació, des d’estar estirat al llit fins estar realitzant una activitat esportiva, i així s’obtingui una màxima eficàcia de cada acció. Per començar es necessari parar atenció a la posició general a la bicicleta. Estar ben assegut és imprescindible per utilitzar activament tots els músculs en el moment de pedalejar. Els tres punts on es troben els recolzaments de tot el cos i que, per tant, son els responsables d’aquesta posició son: les mans, la pelvis i els peus.

Imatge - Posició correcta i incorrecta

Es busca una posició on la columna adquireixi forma de ‘S’ que sigui natural i confortable, facilitant el bon treball de la pelvis (imatge esquerra). Una incorrecta posició pot causar que s’arrodoneixi l’esquena, resultant en dolor en diverses parts del cos (imatge dreta). Per evitar aquesta darrera situació, es fa necessari regular l’altura del seient i del manillar. Les bicicletes actuals disposen d’una tija mòbil que permet pujar-los o baixar-los d’acord amb les mesures de l’usuari, però no plantegen cap solució per a persones amb un escurçament de braç o amb alguna amputació, de manera que, sense un element extern o una bicicleta exclusiva, per a aquest sector de la població resulta impossible adquirir una posició adequada davant el manillar.

Aquest projecte es centra en adaptar la bicicleta per a persones amb discapacitats a les extremitats superiors, així doncs, es tractaran exclusivament totes les dades ergonòmiques referents a la part superior de l’usuari i la bicicleta. Per a definir les longituds que haurà d’abastar el nou manillar, primer s’ha d’analitzar la tipologia de bicicletes existents al mercat. Se’n poden destacar quatre: • Bicicleta clàssica holandesa Es persegueix una posició totalment alçada, perpendicular al terre, on el manillar queda situat proper als braços i la tensió en aquests és molt baixa. El seu principal desavantatge és que la transferència de potència és molt baixa, de manera que no permet córrer ni afrontar grans desnivells. • Bicicleta urbana EL tors es situa amb una inclinació d’entre 60 i 70º aproximadament. En comparació amb la holandesa, permet aplicar més força a la pedalada i per tant adquirir més velocitat.

Imatge - Diferents maneres de subjecció

• Bicicleta de cicloturisme Aquest model fa inclinar el tors entre 30 i 60º, ja que el manillar es troba més distanciat del seient. Permet una conducció més activa donat que la força es distribueix més equitativament per tot el cos, i part del recolzament es localitza al manillar. • Bicicleta esportiva La bicicleta esportiva busca implementar la màxima velocitat potència a tota la musculatura, de manera que permeti adquirir el màxim de velocitat. Suposa una millor aerodinàmica però per contra, es tracta d’una posició poc adequada per a la vida quotidiana, donat que els músculs de l’esquena, espatlles, cames i estomac pateixen.

Imatge - Diferents maneres de subjecció

Per a cada tipus de bicicleta, com es pot veure a la imatge, la col·locació de braços és diferent i, per tant, la del manillar també ho haurà de ser. Aquest projecte busca crear un model apte per a totes les bicicletes, que s’ajusti a qualsevol posició, variant les seves longituds i angles, i permeti a l’usuari la seva fàcil utilització i adaptabilitat.

Imatge - Percentils

En general la posició correcte implica circular amb els braços estirats. Treballant entre els percentils 5 i 95, tant en homes com en dones, això suposa una distància adequada al manillar d’entre 26,6 i 88,9 cm. Aquesta distancia, per això, no és horitzontal, sinó que es troba traçant una diagonal de diferent angle en funció del tipus de bicicleta. El sistema del nou manillar dissenyat haurà de permetre com a mínim salvar la meitat d’aquesta distància, tant per el cas de les amputacions com per el cas d’escurçament de braços, per tal que qualsevol usuari hi pugui arribar.

Imatge - Bicicleta que permet una posició intermitja entre la neutre i la de pronació

Un cop analitzades les distàncies al manillar, s’ha d’avaluar la seva forma i disposició per a que s’agafi l’usuari. Com que es planteja treballar amb usuaris amb diferents graus de discapacitat a les extremitats superiors, s’hauran d’analitzar les diferents formes possibles de manillar que resultin ergonòmiques per a que l’usuari es subjecti

Imatge - Posicions mà

La posició de la mà davant el manillar serà de pronació, tot i que es pot donar una mica d’angle cap a la posició neutra, com és el cas d’algunes bicicletes, per tal d’aconseguir la posició més natural possible per a l’usuari

Imatge - Posicions mà

Imatge - Posició més ergonòmiques pel canell.

Per altra banda, atenent als canells, el manillar haurà de garantir una posició en que els nervis de l’usuari no queden ni comprimits ni estirats, tant frontal com lateralment. Això evitarà so-brecàrregues a les articulacions així com hipertensió del canell. Per fer-ho, tal i com es veu a la primera imatge, es pot afegir a la base cilíndrica del manillar un sortint que impedeixi a la mà doblegar-se i li faciliti el recolzament, punt que serà de gran uti-litat sobretot en el cas dels usuaris amb dificultats a l’hora de fer força amb el canell.

Imatge - Posició més ergonòmiques pel canell.

Per altra banda, dotar al manillar d’una certa inclinació i corba en planta, com queda reflectit a la imatge, permet treballar amb el canell recte, mentre que si el manillar està recte el que es corba és el canell. Dotar al manillar d’aquesta forma permetrà que els nervis cubital i mig quedin alineats i, a la llarga, minimitzar el dolor i la fatiga de l’usuari. Aquesta inclinació augmenta amb la proximitat del manillar a les espatlles, arribant a un màxim de 28º.

DinĂ miques creatives

Imatge - Representació dels insights

Un cop trobat el insight on centrar la recerca del objecte a desenvolupar i després de realitzar una exhaustiva recerca de la investigació dels paràmetres ergonòmics de les posicions de la bici i del manillar es van trobar les alternatives de disseny. Per començar amb la fase de disseny es van posar sobre la taula alguns dels punts clau en trobats durant la recerca i també per una altra banda els objectius que s’havien marcat, que es pretenien que tinguessin totes les propostes

Imatge - Punts claus a tenir en compte

Un cop marcats els punts de partida i tenint en compte quins requeriments havien de tenir les propostes de disseny, el següent pas era utilitzar diferents dinàmiques creatives per a la generació d’idees, a més del anàlisis de les respostes donades pels usuaris.

Resposta de l’usuari A partir de l’entrevista feta a en Rafael Basterrechea a més de trobar l’insight on treballar, també s’hi poden extreure conclusions de com pot ser el disseny. Analitzant per parts la seva entrevista es poden extreure diferents requeriments. Començant pel primer customer journey map, el que més en destaca, com a aspecte negatiu, es a dir, on treballar i millorar, és la part de la tria i prova del model. Al no haver-hi cap que s’ajusti a les seves necessitats resulta inviable anar a una tenda a fer una prova d’una bicicleta estàndard perquè no li serviria cap, també li resulta molt frustrant la tria de model, no hi ha cap que li pugui servir, tot en conjunt suma una desmotivació per part seva i ganes de deixar corre la idea de practicar aquest esport. En el següent customer jorney map, en aquest cas referit al procés de muntar en bicicleta, es remarquen els problemes de conducció, entrant dins de tots els aspectes relacionats amb el tema. Ell parla des del record de quan muntava de jove, comenta que al no arribar de forma igual al manillar, la conducció no era segura, no tenia una gran precisió pels girs. Pel que fa als frens és una acció negativa, perquè no li agrada frenar, no per problemes amb el funcionament, no com en el cas del canvi de marxes, que si li resulta impossible el sistema de gir actual, les dificultats en la mobilitat del canell que pateix no li dificulten el moviment de rotació. Per acabar, també destaca negativament la conducció durant un temps prolongat, al no ser una posició de muntar en bicicleta, còmode, ni natural, ja que havia d’estar més inclinat d’un costat que de l’altra això li suposava dolors, no només després d’un llarga estona en la bicicleta, sinó també un parell de dies després d’haver muntat.

A part, de les conclusions extretes gràcies al recurs del customer jorney map, que en si es una eina que té aquesta funció, també es poden extreure requeriments de les preguntes fetes o els comentaris que ell feia. En Rafael ens explica que esta treballant amb una petita botiga de bicicletes propera a casa seva per personalitzar-se un model de bicicleta, estan treballant en combinar el manillar de les bicicletes BMX amb el quadre d’una bicicleta estàndard de la seva mida, aquest canvi suposa una adaptació dels frens, han de demanar uns nous cables perquè arribin a l’alçada del nou manillar. Ell comenta, que si no fos per l’ajuda dels treballadors d’aquesta tenda, hagués estat impossible la idea de tornar a muntar en bicicleta, ja que tot i haver perdut hores buscant per internet, no havia trobat cap model que s’ajustés a ell. Remarca, per altre banda, que la personalització de la bicicleta també, es possible, únicament per l’ajuda de la botiga, que si no fos per ells, li resultaria econòmicament inviable. Abans d’arribar a la idea del canvi de manillar, van provar altres opcions amb objectes del sector del ciclisme. En Rafael explica que per a la botiga, fer proves amb objectes dels que disposen al magatzem no els suposa cap inversió, però si hagués de ser ell qui comprès totes les peces i fes totes les proves, la bicicleta li costaria molt més del que li costarà ara.

Per altra banda, ens comenta que a s’ha trobat que cada cop més amics d’AVITE que volen muntar en bicicleta, ens va parlar del cas d’un company seu de l’associació que s’ha fet un invent amb unes barres de ferro i una pilota de tenis, per poder agafar el manillar amb el braç on pateix un escurçament, aquest company, té un escurçament en el braç dret, la mà li queda a uns 15 centímetres del que seria l’articulació de l’espatlla. A partir de tota aquesta informació s’ha desenvolupat el següent mapa mental com a resum:

Tècnica Scamper Scamper es una tècnica creativa per desenvolupar idees a partir de l’acrònim SCAMPER:

Lateral thinking Es tracta d’un mètode de pensament utilitzat com a solució creativa. La idea es resoldre problemes d’una forma indirecta. Es tracta d’una manera específica d’organitzar els processos de pensament, que busca una solució mitjançant estratègies no ortodoxos, que normalment serien ignorats pel pensament lògic. S’utilitza la tècnica per resoldre el problema de com fer que el manillar serveixi per a diferents graus d’escurçament de braços, inclús pels casos amb amputació. S’arriba a la conclusió que el manillar ha de ser regulable i ha de tenir diferents altures. La pregunta era com aconseguir que un manillar tingues diferents posicions sense perdre en seguretat i podent-ho ajustar per diferents tipus d’alçades. Després de l’anàlisi ergonòmic s’ha pogut observar que la posició més còmode per a la subjecció del manillar, no és amb aquest totalment recte sinó que ha de tenir certa inclinació. Per tant, es planteja una altre qüestió, que la barra pugui girar. Utilitzant la tècnica del lateral thinking es buscaven sistemes existents en el mercat que fessin aquesta funció però en altres objectes o amb altres usos.

Es va arribar al paraigües plegable i el seu sistema per allargar-se i escurçar-se. El sistema de plegat de paraigües funciona mitjançant dos cilindres i una peça interior. Quan els forats dels dos cilindres s’alineen, la peça interior sobresurt clavant la posició. Si al sistema s’hi afegeixen més forats, es pot aconseguir la funció desitjada, al tenir molts més espais, es permeten més posicions. Es tracta d’un sistema segur i senzill que no necessita de molta força per adaptar-lo a les necessitats de cada usuari, el problema d’aquest sistema és que al fer forats en el cilindre, aquest es debilita, que no es permet el gir i que al tenir uns forats les alçades són fixes.

Veient que no acabava de complir amb les expectatives desitjades, es planteja una altre mecanisme, aquest és un present ja en les bicicletes, el sistema d’un cilindre dins de l’altre però amb el tancament de les abraçadores de tancament ràpid. Aquest és un sistema on hi ha un cilindre dins d’un altra. Quan està la palanca oberta (de l’abraçadora de tancament ràpid) el diàmetre és gran amb la qual cosa el diàmetre interior pot bellugar-se, permetent tant gir com pujar i baixar, quan es tanca la palanca, es redueix el diàmetre quedant fixe el cilindre interior. Aquest sistema, respecte l’anterior, millora en el sentit que permet el gir del cilindre interior i ajustar totes les altures que es vulgui.

Aquesta tècnica també es va utilitzar per a determinar el funcionament del mecanisme d’unió de la pròtesis amb la barra 2. Els requeriments eren que es permetès un cert moviment, però sense aquest ser total, assegurant-ne que l’usuari senti que te control sobre el manillar. A més s’hi afegeix el fet de existir la possibilitat de caiguda, el mecanisme s’ha de poder separar, sinó fos així l’usuari podria arribar a fer-se mal. Es treballa amb la tècnica Lateral Thinking fins arribar a la opció d’utilitzar un mecanisme de ròtula de bola, igual que l’utilitzat en algunes subjeccions de camaras de fotografia, aquest mecanisme permet el gir de la peça assegurant-ne certa contenció del moviment, quedant així un sistema segur i que permet moviment. El problema d’aquesta alternativa és que en cas de caiguda quedaria fixe la pròtesis essent perillós per a l’usuari. Es busca un nou mecanisme o una adaptació aquest que pugui separar-se en cas de caiguda. La solució per això és una modificació, la subjecció de la ròtula seria un semicercle i la bola de la ròtula imantada, així en cas de caiguda es separaria la prótesis del manillar.

Alternatives de disseny

Alternativa 1: Manillar sencer La primera proposta de disseny es tracta d’una adaptació del manillar actual. El nou disseny de manillar tindrà una nova forma que faci que les subjeccions estiguin a major alçada, incorporant el sistema de l’abraçadora de tancament ràpid, abans explicat en el lateral thinking per poder graduar mes o menys l’altura i permetre el gir. Aquesta alternativa consta de 3 peces fonamentals: el que seria el manillar basic amb les abraçadores de tancament ràpid i les dues peces en forma de L. Aquestes dues són les ajustables que s’adaptaran en altura requerida per l’usuari. Dins de cada aleta del manillar central hi ha la peça amb els pivots que ajusta la alçada de la L, així doncs, respecte al model original, que seria només manillar, aquesta proposta de solució té 4 peces més, dues grans i una petita.

Alternativa 2: Mòdul pel manillar La proposta de disseny és un mòdul que s’acopla al manillar. L’objecte consta de dues barres principals, una perpendicular al manillar (a partir d’ara es coneix com a barra 1 que pel tipus de subjecció (s’explica més endavant) permet posar-hi diferents graus, depenent de les necessitats de cada usuari. L’altra barra es paral·lela al manillar i es de la qual agafarà l’usuari.

Pel que respecta a la subjecció de la barra 1 s’hi plantegen 3 propostes: Dues peces independents que es collen amb 4 cargols. La barra 1 acaba en forma semicircular, es col·loca en el manillar i es collen els 4 cargols en l’altre peça en forma de semicercle també, quedant d’aquesta manera fixada la barra al manillar. El problema que presenta aquest model és que el cercle format per les dues peces té una mida fixa.

Única peça collada amb 1 cargol. La barra 1 acaba en forma de cercle obert, la obertura del qual es controla pe mitjà d’un únic cargol, com més s’apreti més petit serà el diàmetre. La avantatge d’aquest sistema enfront a la proposta de subjecció 1, és que aquest model serviria per a diferents tipus de diàmetre de manillar. Donant com a resultat un disseny més universal.

Única peça collada amb 2 cargols. Aquesta proposta presenta el mateix sistema de funcionament que la proposta de subjecció 2, però la obertura del cercle es controla amb 2 cargols enlloc de amb 1.

Mecanismes presents en ambdós dissenys Tot i ser propostes de disseny diferents comparteixen punts en comú, aquests són: • • • •

Mecanisme per canviar l’altura Mòdul de subjecció Mòdul per a l’adaptació en la barra 2 d’usuaris amb munyò Modificació de canvi de marxes

Pel que respecta al mecanisme per adaptar la altura del manillar i subjecció, la idea és desenvolupar un sistema que permeti que el disseny sigui més universal, es a dir, que es pugui ajustar a les diferents necessitats de l’usuari. Com s’ha comentat en l’apartat del Lateral Thinking, s’utilitza una versió el sistema de tancament ràpid permeten l’adaptació de qualsevol alçada i el gir per una subjecció més còmode, com es veu en l’apartat d’ergonomia. El mecanisme està format per dos cilindres, un amb un diàmetre una mica més gran a l’altra amb l’abraçadora de tancament ràpid, de manera que un cilindre pot quedar dins de l’altre ajustat a la posició desitjada. El funcionament és el mateix que es fa amb el seient, quan la palanca de l’abraçadora de tancament ràpid esta oberta el diàmetre es gran i permet el moviment del cilindre interior, fent força es tanca la palanca, reduint el diàmetre i quedant així fixada la posició del cilindre interior.

El mecanisme per a usuaris amb un munyo esta pensat per col·locar-se en el cilindre que va paral·lel al manillar. La idea és que sigui un mòdul combinable al disseny bàsic, és a dir, en el cas de que l’usuari necessiti s’afegirà el mecanisme i anirà en la barra el mòdul de subjecció. La idea inicial que es tenia, era que pels casos amb pròtesis era necessari que aquesta tingués un cert moviment, una rotació, però al mateix temps havia de ser un sistema segur. El mecanisme proposat, inicialment, era semblant al de una ròtula, una bola imantada dins d’un semicercle, com està explicat amb més detall en l’apartat de Lateral Thinking.

El concepte del mecanisme estava pensat perquè fos un conjunt de tres peces. La peça central era la unió entre el munyó i la bicicleta, es tractava d’una peça en forma de cassola on encaixava el munyo. Per tal de que la unió fos perfecte, la peça s’imprimiria a la mesura de l’usuari, mitjançant la tecnologia de la impressora Multi Jet Fusion 3D d’HP. La peça impresa aniria collada a una barra intermitja que ajudaria a que aquesta es pogués unir a la barra horitzontal. La unió entre barres permet el moviment de la cassola perquè aquesta s’ajusti a les necessitats de l’usuari, un cop determinada la mesura idònia, es fixaria aquesta amb un ancotage amb cargol.

Aquesta proposta era una idea inicial, per acabar de tancar-la es va parlar amb Fèlix García i amb en Alfonso Cabello, ciclista paralímpic, guanyador de 3 medalles olímpiques els anys 2012 i 2016, que té un munyo en el braç esquerra, així que en el seu model de bicicleta utilitza una pròtesis i una adaptació del manillar. Com aquests contactes viuen lluny de Catalunya, se’ls envià una llista de preguntes relacionades amb la pròtesis i la subjecció , de les respostes que van proporcionar se’n extreuen diferents conclusions. Per un costat, eliminar la idea del moviment de la unió, segons ens explica l’Alfonso, es millor si la pròtesis no te cap moviment. La adaptació que ell porta es fixa, amb un ancoratge que la uneix al manillar i per mitjà de la tècnica del buit aconsegueix que s’encaixi al munyo. Un altre dubte que es presentava era com es resolia la problemàtica d’estar fixe a la bicicleta (la unió del munyo a la pròtesis es fixe, així doncs en cas de caiguda el ciclista es cauria juntament amb la bicicleta). L’Alfonso explica que té un sistema que el allibera amb una petita palanca que porta en el manillar, alliberant l’anella de la pròtesis amb el manillar. Pel que respecta al canvi de marxes, ell explica que utilitza un canvi electrònic, mitjançant dos polsadors pots canviar les marxes i plats. A partir d’aquesta resposta i veient que era la forma més idònia, es va decidir que aquest seria el sistema que s’utilitzaria en la proposta de disseny presentada. Com s’ha vist en l’apartat d’ergonomia el cilindre no es la forma geomètrica que afavoreix més la subjecció, sinó que s’hauria d’afegir un sortint que impedeixi a la mà doblegar-se i faciliti el recolzament. Aquesta peça anirà en la barra 2. Més endavant s’explicarà com.

Imatge - Alfonso Cabello, ciclista paralímpic

Ponderaciรณ de propostes

Per a prendre una decisió de quina és l’alternativa més adient, s’utilitza l’anàlisi DAFO, aquest és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d’un projecte. Consisteix en una anàlisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) i els factors externs (oportunitats i amenaces). S’analitzen els models per separat i després de forma comparativa, no analitzant-se des d’un punt de vista d’organització sinó dels punts forts i dèbils com a disseny.

Alternativa 1: Manillar sencer

Alternativa 2: MĂ˛dul pel manillar

Com es pot veure els dos dissenys presenten les mateixes oportunitats i amenaces, ja que tots dos tenen el mateix mercat, pel que fa a nivell més intern, la diferencia entre fortaleses i debilitats no es tan gran com per poder triar una opció o una altra. Per acabar de decidir es fa una taula comparativa, versionant el model DAFO. Com es tracta d’un anàlisi per la selecció del

Disseny definitiu

A nivell global va comentar que la proposta que es plantejava dificultava la conducció. En el disseny ensenyat (alternativa de disseny 2), la forma en que estava pensada l’adaptació al manillar, modificava la posició on es feia força per girar. L’adaptació proposada, no només feia que el manillar quedes més proper al cos sinó que, de forma indirecta, ajuntava el punt de contacte amb el manillar, ja sigui les mans o el munyo. Ell explica que ho va provar en un dels invents que s’havia fer per conduir la moto i que era molt incòmode la descompensació de posicions.

Un cop prou definit el disseny de com aniria i com seria l’adaptació del manillar per a persones amb munyo, es va concretar una entrevista amb en Gerard Sants. Es tracta d’un noi que té amputat el braç dret des dels tres anys com a conseqüència d’un accident amb una picadora. La idea era que la seva visió com usuari acabes de tancar el sistema de mecanismes. Les idees i propostes d’en Gerard, no només van afectar a la forma del disseny per l’adaptació a persones amb munyo sinó que va canviar de forma global el concepte del projecte.

Per altra, va comentar que la opció de la cassola, en aquella posició, no era gens viable. Va explicar que si coincidia la direcció de la força amb la direcció de l’os, quan hi havia un cop o qualsevol salt era molt dolorós. Ell proposava que es dissenyes una peça en forma d’U on es recolzes el braç amb el munyo. La idea es que al descansar el braç quan es vulgui girar les aletes de la peça bloquegin el moviment permetent d’aquesta manera la maniobra del manillar. A partir de totes aquestes propostes es va redissenyar l’alternativa de disseny 2, ja que aquesta era la proposta guanyadora per ponderació, mantenint els aspectes que feien que sobresortís, i afegint o modificant els punts a millorar.

Evolució del disseny A continuació es presenta una línia temporal on s’expliquen les diferents variants que ha anat patint el disseny, des de els inicis fins el resultat final.

Proposta: Desenvolupar un model nou de manillar que s’adapti a persones amb algun tipus de discapacitat en les extremitats superiors. Motiu: No existeix res en el mercat que cobreixi aquest camp. Modifica: Dinàmica creativa: Informe de recerca.

Proposta: Un manillar sencer amb dues banyes apropant els mànec de subjecció a persones amb escurçament als braços Motiu: El mecanisme apropa el manillar. Modifica: Substitueix el model actual de manillar. Dinàmica creativa: SCAMPER.

Proposta: Un mòdul que es pugui unir al manillar convencional, enlloc de tot el manillar que sigui un conjunt de barres que unides al manillar permetin apropar els punts de subjecció. Motiu: Anàlisis DAFO. Modifica: Substitueix la proposta inicial de disseny. Dinàmica creativa: Entrevista amb Rafael Basterrechea.

Proposta: El manillar incorpora el sistema dels paraigües per poder graduar l’alçada de les barres. Motiu: Permet regular a diferents mesures. Modifica: Substitueix una barra per dues mòbils. Dinàmica creativa: Lateral thinking i SCAMPER.

Proposta: Subjecció del mòdul al manillar mitjançant una peça collada amb un cargol. Motiu: Cal un mecanisme per unir el mòdul al manillar. Modifica: Dinàmica creativa: SCAMPER.

Proposta: Utilitzar el mètode de l’abraçadores per tancament ràpid per regular tant alçada com posició. Motiu: Sistema que permet gir de la peça per millor ergonomia i flexibilitat total d’alçades. Modifica: Substitueix la proposta del paraigües. Dinàmica creativa: Lateral thinking i estudi ergonòmic.

Proposta: Utilitzar un disseny semblant a una cassola per a persones amb monyó. Motiu: Sistema d’unió de l’adaptació al monyó. Modifica: Dinàmica creativa: SCAMPER

Proposta: Utilitzar el mètode de la ròtula per la unió de l’adaptació al monyó. Motiu: Sistema d’unió de l’adaptació al munyo a la barra horitzontal. Modifica: Dinàmica creativa: Lateral thinking.

Proposta: Desenvolupar un mànec ergonòmic ajustat a les necessitats de cada usuari. Motiu: Disseny mes ergonòmic on no calen forces i proporciona una posició més natural. Modifica: -. Dinàmica creativa: Estudi ergonòmic.

Proposta: Utilitzar una unió no rotativa per a l’adaptació al monyó. Motiu: Els suports no han de permetre gir. Modifica: Substituir el mètode de la ròtula per un fixe. Dinàmica creativa: Entrevista amb Alfonso Cabello.

Proposta: Utilitzar una unió entre barres on el cargol quedi amagat. Motiu: Evitar possibles enganxades amb el cargol quan es produeixi una caiguda o frenada brusca. Modifica: Substituir el mètode de fixació anterior que era una peça collada amb un cargol en posició vertical. Dinàmica creativa: Entrevista amb Gerard Sants.

Proposta: Utilitzar una barra en L per la unió de la proposta de disseny al manillar amagat. Motiu: Evitar el desplaçament de forces en la subjecció. En la proposta anterior la subjecció de la persona a l’adaptació quedava desplaçada al model convencional de manillar. Modifica: Substituir la barra vertical per una en forma de L. Dinàmica creativa: Entrevista amb Gerard Sants.

Proposta: Utilitzar una peça en forma de U pel munyo, adaptada a les necessitats del usuari. Motiu: Evitar que la direcció de les forces coincideixi amb la direcció del tall de l’os, ja que en cas de fer-ho es dolorós. Modifica: Substituir la peça en forma de cassola per una amb en forma d’U. Dinàmica creativa: Entrevista amb Gerard Sants i Alfonso Cabello.

Estudi de materials

L’anàlisi dels materials és molt important, sobretot per a un disseny al qual s’espera que suporti unes forces i requeriments funcionals crucials pel seu bon funcionament, i on l’usuari podria rebre mal si el producte col·lapses. La mecànica serà, fer un paral·lelisme entre elements que formen les propostes de disseny i objectes reals que compleixin aquesta funció i requeriments. Així doncs, tot seguit, es procedirà a fer un estudi del materials utilitzats en diferents elements que s’acoplin al manillar de la bicicleta, per veure quins són i per a que serveixin de guia per decidir l’elecció de materials final. També es prestarà atenció en aquells materials que utilitzen altres dissenys per a realitzar la mateixa acció que es desitja plasmar en aquesta proposta (per a la part telescòpica del disseny, es cercarà inspiració en les maletes, tubs plegables, etc.).

Agafadors afegits al manillar Elements col·locats al manillar per servir d’agafadors per les mans, dels quals s’extraurà aquells materials utilitzats normalment, per estar en contacte amb la pell. Per tant tindran certs atributs favorables tant de tacte, comoditat, posició adequada, adaptabilitat, antilliscants, etc.

Fixacions a la bicicleta Els següents elements són analitzats ja que es presenten subjectats al cos de la bicicleta i per tant, seran materials (i sistemes d’immobilització), que permetran una subjecció molt bona del producte, afegit al quadre de la bicicleta, gairebé immobilitzant-lo i evitant que aquest es mogui de la seva posició correcte tot i els impactes i forces a les quals es veu afectada una bicicleta en el seu ús normal.

Elements de recolzament del cos humà El producte que es desenvoluparà estarà en contacte directe amb l’usuari, i més intrínsecament rebrà la força que aquest emeti quan pugi i faci servir la bicicleta. Per tant el disseny ha de poder suportar aquest esforç i evitar que la seva falla, davant aquesta tensió, provoqui qualque tipus de mal en l’individu.

Materials de la HP multijet fussion A continuació es comentarà particularment els materials amb els que treballa el sistema d’impressió HP Multi Jet Fusion, donat que s’intentarà introduir-los en la proposta de disseny.

3D HP d’alta reutilització PA 11

3D HP d’alta reutilització PA 12

COMPOSICIÓ: Contingut en carboni 100% renovable.

PROPIETATS: - Termoplàstic robust - Equilibri entre propietats mecàniques i reutilització que la tecnologia SSL. - El material compleix amb la Certificació de Biocompatibilitat. - Resistència química a olis, grasses, lubricants i hidrocarburs, entre altres.

FABRICACIÓ: Per a l’obtenció s’utilitzen tant fonts renova bles com no renovables. PROPIETATS: - Peces funcionals dúctils i resistents. - Resistència química provada en una gran varietat de compostos. - Elongació a la fractura millorada. AVANTATGES: Menor cost per peça de tots el materials. USOS: pròtesis, plantilles, articles esportius, ... REUTILITAT: fins a un 70% de la pols excedent es pot reutilitzar sense perdre propietats.

AVANTATGES: - Menor cost de peça comparat amb tecnologies com Modelat per Deposició fosa (MDF) i el Sinteritzat Selectiu per Làser (SSL). - Requisits d’energia necessaris per aconseguir una fusió completa dels materials menor. - Menor quantitat d’energia d’escalfament que en la tecnologia SSL. USOS: òptim per estructures fortes com assemblatges complexes, carcasses, caixes i aplicacions hermètiques. REUTILITAT: fins un 80% de la pols excedent es pot reutilitzar sense perdre les propietats.zar sense perdre propietats.

3D HP d’alta reutilització PA 11 COMPOSICIÓ: 40 % de perles de vidre. PROPIETATS: - Material termoplàstic - Bones propietats mecàniques. - Alta reutilització. - Estabilitat dimensional: en ser sotmès a canvis de temperatura i de humitat no es perd la forma i manté les dimensions originals. - Té un rendiment constant. USOS: Per aplicacions d’alta rigidesa com per exemple carcasses, fixacions i eines. REUTILITAT: el 70% de la pols excedent es pot reutilitzar sense perdre les propietats.

Materials per estar en contacte amb la pell

Cal assegurar que el material emprat no provoqui afeccions a la pell, ja sigui de manera immediata com a llarg termini. Les parts de la pell que estan en contacte amb pròtesis pateixen normalment tensions, tibantors intermitents, abrasions, aparició d’ampolles i una gran numeració d’afectacions que es poden veure reduïdes gràcies a la bona elecció del material. Tot i que per l’ús de pròtesis ja es recomana utilitzar fundes compressores que absorbeixin la suor, i evitin la fricció directa entre el material polimèric i la pell, s’ha pensat incorporar un element que esmorteeixi per fer més còmode l’aplicació de forces, el recolzament del cos i evitar danys per exercir massa força, per vibracions o cops amb el producte.

Selecciรณ de materials

Un cop recollits els materials més interessants per utilitzar en el primer disseny, és necessari procedir fent un exhaustiu anàlisis que permetrà justificar l’elecció final de materials. Primer de tot es segmentarà el producte (que s’ha desenvolupat de forma conceptual) en les parts que el componen, per extreure aquells requeriments que cal afrontar en cada un del elements. I es durà a terme una cerca d’informació específica per poder fonamentar l’elecció del material del qual es farà cada part. Finalment es presentarà una taula resum on es recollirà tota la metodologia que s’ha desenvolupat anteriorment de manera detallada.

Recolzament de l’usuari Part amb la qual el producte entra en contacte amb qui l’utilitza. Serveix per aplicar les forces sobre el manillar, controlar la direcció de la bicicleta i ajuda a aguantar l’equilibri un cop es puja a la bicicleta i durant tot el temps que s’utilitza. En l’elecció del material també es tenen Comentari: Existirà una variació a nivell formal, i en algunes propietats, per poder l’adaptació del monyó a la bicicleta. REQUERIMENTS: - De cara a la fabricació cal que s’ajusti a l’usuari, es a dir, cada peça serà diferent a l’anterior. Cal un mecanisme de fabricació i un material que no sigui únic. - Evitar que s’escalfi excessivament. - Baix cost, permetent que la seva degradació en un termini mitjà (2 anys mínim, després dels quals es començaran a apreciar defectes com estries en el material) no suposi un cost molt elevat de recanvi. - (Especial pel cas d’un monyó) És necessari que no irriti la pell, ni provoqui cap tipus de llagues, incomoditats o ferides, així com també evitar que es generi olors després del seu ús.

Element telescopic ajustable

Element encarregat d’ajustar el disseny a l’altura i proximitat desitjada per l’usuari. És un element de gran importància funcional en el producte ja que en ell recaurà la transmissió de la força aplicada en el recolzament, i s’haurà d’assegurar la seva rigidesa formal, així com també de transmetre perfectament la direcció a la bicicleta. REQUERIMENTS: - Alta rigidesa, assegurant que el material no canviarà de forma davant torsions, compressions o traccions. - Alta resistència a la intempèrie, l’acció dels raig UV i altres oxidants de l’ambient que puguin malmetre el material, el que repercutiria en una falla del producte molt greu. - Preferència d’una qualitat superior en front d’un preu més baix. - Disminuir el pes, en la mesura del possible. - Ha de presentar unes propietats de contenció dimensional elevades.

Subjecció en el manillar Element enganxat al manillar, el qual haurà de permetre cert moviment, imitant les flexions i rotacions del mecanisme humà canell-braç-colze, així davant accidents el producte no causarà més mal en quedar-se rígid si no que amortitzarà el moviment del cos. REQUERIMENTS: - Alta rigidesa, per evitar deformacions en l’aplicació de forces. - Alta resistència a l’acció de l’ambient, el raig UV i demès elements oxidants. - Assegurar una alta qualitat. - Bona adaptació al manillar o cos al qual anirà agafat. - Evitar que el material llisqui un sobre l’altre. La resta d’elements compositius del producte, com podrien ser passadors, cargols, venen determinats pel material normalitzat. Comentari: Vist que la subjecció en el manillar presenta uns requeriments equivalents als que es requereixen en el l’element telescòpic ajustable, es decideix fer-los del mateix material.

Anàlisi del recolzament Tal i com s’ha comentat anteriorment no és necessari que posseeixi unes elevades propietats mecàniques, ja que prima en aquest cas, que la peça es pugui ajustar a les necessitats de l’usuari, per tant, cal d’un mecanisme de producció i material que sigui ajustable. Pel que respecte al cas del monyó, l’objecte haurà de tenir un element estructural el qual s’unirà al cos telescòpic, per tant dividirem el component en dues sub-parts. PART EXTERIOR Ha d’assegurar una gran adaptació entre usuari i producte, i maximitzar el confort. PART INTERIOR Element funcional que anirà enganxat al cos del producte, ha de ser la part que doni cos al producte i la que s’adapti a l’usuari Es configura una taula de propietats interessants amb materials apropiats per la funció del Recolzament de l’usuari.

Anàlisi dels elements funcionals Aquest element fora del que se li demanava a l’anterior component ha de desenvolupar una tasca, purament funcional, de mantenir la seva forma davant qualsevol agent o estímul extern. Per tant se li sol·licita una elevada rigidesa, donada per una gran resistència tant a la tracció com a la compressió, que asseguri la seva invariabilitat formal.

Donades les seves bones propietats de resistència als atacs tant del raigs UV, com dels microbis, i d’agents oxidants i alcalins, el fet de no agafar olors, la seva flexibilitat lleugera a tracció i compressió, la seva biocompatibilitat, però sobretot, perquè disminueix l’abrasió i les possibles afeccions a la pell per fricció, en el cas de no tenir mà. S’escull realitzar la part en contacte directe amb la pell de l’usuari de silicona mèdica amb platí. Per tal d’assegurar una major adaptabilitat de la mà a l’agafador del manillar, s’escollirà fer-ho amb la tecnologia d’impressió 3D HP Multi Jet Fusion, i es treballarà amb dos tipus diferents de materials, en funció de l’element que sigui. Pel cas de la producció de la peça en forma d’U, com aquesta ha de ser rígida, el material serà la Poliamida 12. Aquesta peça, estarà recoberta per la silicona mèdica amb platí, abans esmentada, els dos components estaran units per un adhesiu (Skyflex® o CT1®). Mentre que per la fabricació de el mànec, s’emprarà la Poliamida 11, la qual ens oferirà una flexibilitat de les manetes del manillar que acomodarà les falanges i el palmell en una posició confortable.

Per altre banda es voldrà aconseguir un pes baix, per facilitar la col·locació i el transport del producte, però també per evitar que la bicicleta es descompensi i obligar a l’usuari a fer un constant contrapès, mentre utilitza la bicicleta, per estabilitzar-la. Falta a dir, que es requerirà, que el material tingui un alt índex de resistència a oxidants, agents tant àcids com bàsics, resistència als raig UV, a la intempèrie i a la corrosió; es demana que també sigui poc conductor tèrmic, per evitar que s’escalfi i provoqui cremades a la pell. A més a més es voldrà disminuir els costos tant de materials com de processos productius per abaratir el preu de venta al públic (PVP), facilitant una major accessibilitat per a uns usuaris sovint amb unes rendes baixes. També existeixen propietats aparentment molt interessants com que el material no col·lapsi immediatament per causa de l’obertura i transmissió d’una fractura. Per aconseguir això es requeriria d’una bona tenacitat i un elevat valor de resistència a la fatiga, fet que asseguraria que davant d’un ús continuat de 107 cicles el material no trenca. No obstant, no és realment important tenir-les en compte, donat que segurament no s’arribaran a produir mai unes flexions, tensions o torsions de tan gran magnitud com per que puguin arribar a fer que els materials col·lapsin. Igualment en el cas de la fatiga tampoc és probable que es realitzin 107 cicles aplicant la mateixa força.

A continuació es presenta una gràfica on s’hi plasma la rigidesa de diferents materials, trobant aquesta magnitud com el resultat de Mòdul elàstic (E) dividit per la densitat (d). També s’ha creat una taula amb les principals propietats a tenir en compte per a la selecció de material final.

Fent un filtrat ràpid, vist les respostes que donen cada un dels materials estudiats a les propietats de les taules i a la principal, que és la rigidesa (plasmada en el gràfic), es veu clarament que els polímers no permeten uns valors tan potents com sí ho fan els metalls o el materials compostos amb fibres. Aleshores es presenten tres possibilitats, la primera, tècnicament impecable, amb uns valors mecànics extraordinaris, que asseguraria la resistència i durabilitat del producte davant de qualsevol impacte o agent extern, si s’utilitzés un material compost format per resina epoxi i un reforç amb fibra de carboni, tot i que s’encariria moltíssim el preu. I la segona i tercera, amb el millor resultat de rigidesa (després de les ceràmiques i els composites), amb un preu més assequible, i grans resultats en les propietats de la taula, es tracta tant de l’alumini 6061 com del 7075. Per fer una tria real, es farà més endavant una simulació en la barra horitzontal. Per disminuir l’escalfor que poguessin agafar les parts d’alumini durant el seu ús i així evitar possibles cremades que patís l’usuari per tenir-hi un lleu contacte amb elles, es realitzarà un recobriment de pintura aïllant tèrmicament (com podria ser Insuladd®)

Conclusions de la selecció de materials A partir de tota la informació trobada i comparada al llarg d’aquest apartat se n’ha extret la següent taula com a resum final:

Viabilitat de fabricaciรณ i estimaciรณ de costos

Limitacions del modelatge rotacional Per tal d’assegurar que la proposta de disseny plantejada és, si més no des del punt de vista de producció, viable, cal mirar si compleix les limitacions de disseny que presenten cada una de les tècniques de producció convencionals i que es plantegen utilitzar en la producció el disseny .

- L’espessor del producte final, va directament lligat a la quantitat de material subministrat en iniciar el procediment. - Les dimensions de les partícules en pols no han de ser molt petites. Primer de tot, perquè els equips de moldre han de desenvolupar grans forces a altes temperatures, fet que repercutirà en produir una partícula poc resistent i degradable fàcilment. En segon lloc, moure grans molt petits generaria tensions internes i aglomeracions, el que comportaria una distribució no uniforme de l’espessor - El volum de la cavitat buida ha de ser, com a mínim, 3 vegades major que el volum de les parets de la peça. - La distància entre les parets ha de ser, com a mínim, 5 vegades l’espessor. - S’utilitzen nervis de reforç per donar rigidesa a peces que tinguin grans superfícies planes, amb un espessor petit. Es recomana, pels nervis, una altura d’aproximadament 4 vegades l’espessor, i una amplada que ho sigui 5 vegades. - Es recomana dissenyar amb angles obtusos. - Quan major sigui la relació entre la superfície de les partícules en contacte amb el motlle o amb altres partícules, i el seu volum, millor serà la transmissió de calor entre elles. Per tant la partícula ideal tindria: forma cúbica, dimensions entre 150 i 400 µm i angles amplis. conseque vidit esecabore volore poritem porporrovit, quam, omnita dollorrum accus et, venimiliae volores experiberit illatur?

Limitacions de la HP Multijet Fussion - No és recomanable per a imprimir superfícies planes molt primes. - Intentar aproximar les cares a posicions totalment verticals o horitzontals, degut a que la superficie del producte imprès serà esglaonada (a nivell molt petit). - Espessor mínim de 1mm. - Deixar una distància de 0.5mm entre components que s’imprimeixin ja assemblats. - Fer dos forats, en el cas de imprimir peces buides, per facilitar el “chorreado” (eliminació de restes de poliamida).

Limitacions del modelatge per compressió - No és recomanable per reproduir peces amb elements que sobresurtin, que entrin en la peça, o que tinguin forats laterals. - Tampoc és recomana emprar-la per peces amb espessors de 1 cm o més.

Limitacions del laminat en fred - Treballa a temperatura ambient. - S’aplica, normalment, després d’un procés en calent. - Els esforços a fluència són elevats. - Les pressions en l’eina són elevades. - La ductilitat del materials és limitada. - Es restringeix la complexitat formal que es pot reproduir.

Limitacions de la soldadura TIG - Dificultats per treballar a l’aire lliure. - Refredament ràpid en comparació a altres mètodes de soldadura. - Requereix una millor destresa per part del soldador.

Cal dir que s’han tingut en compte totes i cada una d’aquestes limitacions a l’hora de generar el disseny final, per tal de minimitzar els costos de producció, ja que no es necessitarà d’un post-processat que acabi la peça, només en el cas de fer recobriments o d’algun tractament superficial.

Limitacions del forjat - Calen angles de sortida en les parets verticals. - Necessita de radis entre parets, ja que les arestes vives (sense arrodoniments) poden provocar un repartiment no uniforme del material i generar esquerdes. - Complexitat a reproduir espessors petits. - No es poden reproduir forats de poc diàmetre.

Per altra banda, s’ha comprovat que els materials seleccionats són molt comuns en industria, pel que no suposarà un problema o sobrecost utilitzar-los.

Pel que fa a la viabilitat econòmica i l’estimació de costos lligat a aquesta activitat econòmica, dir que: 1. Està assegurat la demanda d’aquest producte, ja que no existeix cap altre oferta com aquesta, ni semblant en el mercat. 2. Tot i que es farà un estudi de costos més endavant, s’ha desenvolupat l’idea entorn a que tingués un preu de venta baix, i per tant el cost de producció també ho fos.

Estimació de costos La realització d’aquesta part es basa en el preu de productes comercialitzats actualment, tant a nivell comercial com industrial, i en valors extrets d’un programari de selecció de materials, el CES Edupack, on també es troba el preu dels materials en funció del pes, entre d’altres coses. Així doncs es farà una taula d’estimació de costos amb diverses referències i d’on s’extraurà un cost unitari del producte final.

A més dels elements que s’han comentat anteriorment, es sol·licitaran components normalitzats, com els cargols o l’adhesiu, per tant es creu que tindran un cost en funció de la producció, s’especula que aquest, a l’alça, pot arribar a representat un 40% del preu dels materials.

Tot i l’anàlisi desenvolupat, s’estimaran valors de costos lleugerament superiors, per veure si tot i això, és potencialment viable. I trobar més endavant, si es vol, un cost més ajustat.

El cost de fabricació no és molt elevat, tot i ser un producte amb materials molt específics i tècnics, i tractant-se d’un disseny funcional amb grans prestacions. Fàcilment es podria donar un PVP molt competitiu i amb gran marge de benefici, sense que fos abusiu pel públic interessat. Com a dada interessant: el preu d’un manillar de tub d’alumini 6061, sense cap detall o element afegit, únicament deformat, ronda el 14-35 € (PVP).

Conclusions

Després d’un exhaustiu estudi en totes les parts d’aquest treball s’ha arribat a un primer prototip i a diverses conclusions interesants de comentar.

En tercer lloc, s’ha comprovat, a priori, que existeix una viabilitat econòmica i de producció, amb un cost associat prou atractiu per poder generar beneficis, sense suposar un augment del PVP molt agressiu.

En un primer lloc, gràcies a l’estudi ergonòmic es varen poder apreciar més les necessitats i requisits del producte, així com també una aproximació a unes primeres mesures.

Tot i això, es considera que encara queda bastant investigació per davant, així com també la necessitat de crear un prototip físic per poder provar i comprobar la seva funcionalitat real.

En segon lloc, l’estudi de materials no tan sols ha ajudat a definir aquests, sinó que també ha ajudat a tenir un primer contacte amb les limitacions de materials i tecnologies de fabricació.

Per últim, cal informar de que s’està mantinguent contacte a més esportistes paralímpics cercant més ajuda per redirigir el projecte a les necessitats reals dels usuaris, així com també es desitja trobar un possible usuari que pugui provar els prototips per poder millorar los.

MemĂ˛ria executiva

Al llarg d’aquest apartat es desenvolupa el resultat obtingut com a producte final . Quedaran plasmades totes aquelles dades referents a la forma, mesures, materials, costos, etc. dels diferents mòduls que conformen el producte de To Ride. A més es realitzarà un estudi ambiental on s’evaluarà l’impacte que suposaria la fabricació i implantació al mercat del disseny. Finalment, s’inclourà un estudi de mercat on es valorarà el procés de comunicació i venda, així com l’acceptació que rebrà per part dels potencials consumidors.

SUMARI

1. Introducció 2. Definició del producte final 3. Cicle de vida del producte 4. Definició dels components 5. Càlculs i simulació del conjunt 6. Preu global

7. Impacte ambiental global 8. Manual d’ús i funcions 9. Documentació tècnica 10. Model de negoci 11. Packaging i comunicació 12. Prototipat 13. Conclusions

Introducció

En aquest apartat quedarà desglossada tota la informació sobre el producte creat per ToRide. Es definiràn tots els aspectes del disseny , acompanyats de la sev apertinent explicació. Així mateix es realitzaran els plànols, vistes de conjunt i instruccions de muntatge que conformaran la documentació tècnica del projecte.

Per altra banda, es veurà el model de negoci de l’empresa, així com l’estratègia comunicativa que es durà a terme per a la recaptació de clients en base al preu final calculat. S’exposarà també la web per on l’usuari encarregarà el producte adaptant-lo a les seves característiques pròpies per tal d’aconseguir la màxima adaptació possible.

Definició del producte final

El producte de ToRide consisteix en una adaptació per al manillar de qualsevol bicicleta, amb l’objectiu de permetre a un nou sector de la població muntar en bicicleta: les persones amb alguna discapacitat a les extremitats superiors. El disseny final busca la màxima adaptació per a qualsevol persona dins aquest sector, de manera que contempla dues opcions principals:

Al tractar-se d’un ventall de possibilitats molt ampli a abarcar, es planteja el disseny de forma modular, on l’usuari podrà escollir la combinació adequada d’acord amb les seves característiques. Així doncs es disposaran de tres mòduls, cadascun dells adaptable als requisits desitjats per el potencial usuari: - Mòdul bàsic

- Persones que no poden arribar a agafar-se a un manillar convencional com a conseqüència d’una discapacitat a les extremitats superiors, com podria ser un acurtament ossi.

- Mòdul Occamy

- Persones amb monyó.

A continuació es veurà desglossat cadascun d’aquests mòduls.

- Mòdul Gus

Mòdul bàsic Es tracta d’un conjunt simple basat en tres barres que permetran adaptar el producte a les mesures i distàncies adequades per a cada usuari. Disposa de tres graus de llibertat: - Desplaçament vertical - Desplaçament horitzontal - Rotació sebre l’eix vertical A més, el sistema d’unió al manillar afegirà un quart grau de llibertat: - Rotació sobre l’eix del manillar Aquest moviment es realitza gràcies a un sistema d’abraçadores que ajusten o afluixen les barres entre si per a permetre o no el moviment, La unió al manillar té lloc per la part inferior, on la barra en forma de L s’eixampla, permetint així introduir-hi l’extrem del manillar un cop se li ha extret el mànec. Un cop colocat a la posició desitjada i amb l’angle adequat es fixa el conjunt al manillar tancant l’abraçadora d ela imatge. Al següent enllaç de la pàgina web es pot veure un video del procés d’unió al manillar: https://elisajara.wixsite.com/toride/funcionamiento

Aquest conjunt està format per: - Tres barres, una d’elles amb una agraçadora incorporada, - Dos taps per a la barra horitzontal - Dues abraçadores manuals - Un cargol per abloquejar l’abrçadora de la barra

Mòdul Occami Es tracta del mòdul adaptat per a les persones que no arriben a un manillar convencional com a conseqüència d’alguna discapacitat, com podria ser un acurtament ossi. Consisteix únicament en un mànec de bicicleta amb una geometria particular, que el fa adaptable a les necessitats de cada usuari i, en conseqüència, més ergonòmic. L’usuari a l’hora de fer-ne la compra ha de indicar la mesura del palmell de la seva mà i el llarg de la primera falange dels seus dits, i en funció d’aquestes dades quedaria definit el disseny final del mànec adaptat. Aquesta adaptació es pot dur a terme gràcies a la tecnologia de la HP Multijet Fussion, que permet fer tirades unitàries gràcies a la no existència de motñllos.

Aquest mòdul porta inclós el gallet per a accionar el fre a la seva part posterior, de manera que aquest podrà ser pitjat per l’usuari molt més fàcilment que un fre convencional. Tot el conjunt és una única peça, buida per dins i amb una petita molla en zig zag que permet el moviment relatiu del gallet respecte la resta del mànec. Altre cop aquest disseny és unicament possible gràcies a la tecnologia de HP, donat que es tracta d’una peça impossible de produir en una sola amb qualsevol altre procés.

S’uneix a la barra horitzontal del mòdul bàsic a pressió i regulant-ne l’angle per tal de graduar la correcta posició de la mà i reduir l’esforç a realitzar per l’usuari.

Mòdul Gus Mòdul adapteble per als usuaris amb monyó a una d eles seves extremitats superiors. Es basa ne una peça en forma de U que permet a l’usuari recolzar-hi l’extrem del monyó sense contactar amb la part frontal d’aquest ja que els hi causa dolor. Al unir-la al mòdul bàsic permet regular-ne la posició i l’angle per tal que l’usuari es senti el més còmode possible i garantitzar l’ergonomia. Consta de les següents parts: - Petita barra metàl·lica amb una abraçadora incorporada al seu extrem inferior que s’introdueix a la barra horitzontal del mòdul bàsic i en permet la uni. - Cargol per bloquejar la unió al mòdul bàsic - Abraçadora de tancament manual per a regular l’angle del suport - Suport per al monyò en forma de U - Reforç metàl·lic pel suport - Cargol per unir el suport amb el seu refoç - Capa de silicona sobre el suport per garantir la comoditat de l’usuari

DEFINICIÓ DELS COMPONENTS

ESTUDI DE MERCAT I DE LA COMPETÈNCIA

ESPORT ESCOLLIT

INFORMACIÓ TÈCNICA

ANÀLISI DE L’USUARI

ELECCIÓ DEL PRODUCTE

Cicle de vida

PACKAGING I COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE

DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

IMPACTE AMBIENTAL

MODEL DE NEGOCI

MANUAL D’ÚS

CÀLCULS I SIMULACIÓ

a del producte

Definiciรณ dels components

En aquest apartat s’analitzen un a un els components que conformen els mòduls del producte de ToRide. S’en donarà una petita descripció, acompanyada de la seva localització i les seves dimensions bàsiques. A més s’inclourà informació sobre el material amb el que es fabricarà, així com el procés productiu, els costos que comporta i l’impacte que causarà al medi ambient.

Barra vertical inferior

Peça inferior del mòdul bàsic que té com a principal objectiu la unió del conjunt al manillar de la bicicleta. Aquesta unió es realitza introduint al manillar, un cop se li ha tret el mànec, dins del seu extrem més curt, el qual es troba adaptat al diàmetre estàndard de manillar de bicicleta per a adult. A l’altre extrem s’introdueix la barra vertical superior, de manera que el joc entre ambdues barres permetrà el moviment vertical del conjunt. La barra està dissenyada per a incorporar als seus dos extrems abraçadores que fixin les unions esmentades.

Mètode fabricació: Donat que es pensa treballar amb perfils normalitzats (i el càlcul del preu aproximat així ho contemplarà), el mètode de fabricació, anirà lligat als utilitzats per l’empresa a la què es comprarà els tubs d’alumini. Així que,en base a la informació trobada del proveïdor: El mètode d’elaboració dels perfils tubulars d’alumini 7075 és per extrusió. També se li aplicarà un tractament tèrmic de Trempat - Revingut ( nombrat com T6, “temple - revenido”) que dota al material d’un increment de rigidesa superficial i millors aptituds per a la seva maquinabilitat i soldadura. (Luminum, 2018) afegir a bibiliograf El tall de les peces, ja que es necesita únicament un tros del llarg de la barra extruida, es realitzarà amb una serra, ja que és el procediment menys costós que permet tallar aquest material. (CESedupack) afegir a bibiliograf Aquesta barra ha de passar per un procés de doblegat en calent on se li doti de la seva forma en L, així com per un procés d’eixamplament de diàmetre també en calent. Finalment les tres ranures de la part superior es realitzen mitjançant una fresa CNC.

Preu El càlcul del cost de producció per a aquest component va lligat a la informació que s’ha trobat en proveïdors, catàlegs o programes de materials, tal i com es citarà a continuació: - Luminum (proveïdor) - Alumini 7075 - 6 €/kg - CES edupack - Alumini 7075 (sense tractament) - 4.95 - 6.6 €/kg Es considerarà un preu de 8 €/Kg, tenint en compte possibles increments del preu de venda per part dels proveïdors o despeses en el transport. Pes de Barra vertical inferior: 0,103 kg Increment del cost pel tall amb serra: Increment del cost per la deformació en calent:

Increment total: 100% -> x2

Increment del cost pel mecanitzat amb la fresa:

Impacte ambiental

Barra vertical superior

Barra del mòdul bàsic que s’introdueix a l’interior de la barra vertical inferior per a permetre el moviment vertical i rotatiu del conjunt. En el seu extrem superior disposa d’una abraçadora que mitjançant un cargol s’uneix a la barra horitzontal i permet el seu desplaçament.

Mètode fabricació: Donat que es pensa treballar amb perfils normalitzats (i el càlcul del preu aproximat així ho contemplarà), el mètode de fabricació, anirà lligat als utilitzats per l’empresa a la què es comprarà els tubs d’alumini. Així que, en base al “proveïdor”: El mètode d’elaboració dels perfils tubulars d’alumini 7075 és per extrusió. També se li aplicarà un tractament tèrmic de Trempat - Revingut ( T6, “temple - revenido”) que dota al material d’un increment de rigidesa superficial i millors aptituds per a la seva maquinabilitat i soldadura. (Luminum, 2018) El tall de les peces, ja que no s’utilitzarà una peça els 3.65 m (12 ft) de perfil, es realitzarà amb una serra, ja que és el procediment menys costós que permet tallar aquest material compost tècnic. (CESedupack) L’ unió de la barra a l’abraçadora de la part superior de la peça es realitzarà per soldadura TIG, ja que permet una soldadura d’ altíssima qualitat sense distorsions. Així es minimitzarà el possible col·lapse del producte en aquests punts sensibles. (Cronaser, 2018) Finalment es realitza el forat roscat per al cargol a una fresa CNC.

Increment total: 110% -> x2,1

Increment del cost per la soldadura TIG:

Increment del cost pel mecanitzat amb la fresa:

Impacte ambiental

Barra horitzontal

Barra paral·lela al manillar i que realitza la seva mateixa funció: ser el punt de subjecció de l’usuari amb les extremitats superior. La seva alçada i angle pot variar gràcies a l’articulació existent entre les barres verticals, adaptant-se així a la distància necessària de cada usuari.

Increment total: 30% -> x1,3

Impacte ambiental

Abraçadera de tancament ràpid petita

Mesures: - diàmetre abraçadora 28,6 mm - diàmetre de tancament màxim 25,4 mm Pes: 45 g Material: Aliatge d’alumini Mètode de fabricació: Aquesta peça es comprarà, a continuació s’indica la informació del fabricant: - Fabricant: Guangzhou Movigor Sports Technology Co. - Localització: Guangdong, Xina - Referència model: DKSAHEMTB – 13079 Preu: 0,40 €/ud. Pàgina web: https://movigorbike.en.alibaba.com/

Aquesta peça va col·locada a la part superior de la barra vertical inferior. La seva funció és reduir el diàmetre per tal d’ajustar i fixar la barra vertical superior. També es troba al mòdul Gus per regular l’angle

Abraçadera de tancament ràpid gran

Mesures: - diàmetre abraçadora 35,8 mm - diàmetre de tancament màxim 32,6 mm Pes: 45 g Material: Aliatge d’alumini Mètode de fabricació: Aquesta peça es comprarà, a continuació s’indica la informació del fabricant: - Fabricant: Guangzhou Movigor Sports Technology Co. - Localització: Guangdong, Xina - Referència model: DKSAHEMTB – 55840 Preu: 0,47 €/ud. Pàgina web: https://movigorbike.en.alibaba.com/

Aquesta peça es col·loca a l’extrem del tram horitzontal de la barra vertical inferior i amb el seu tancament permet reduir-ne el diàmetre de manera que la barra quedi completament ajustada al manillar de la bicicleta que es vol adaptar.

Cargols

Mesures: - Cargol allen de M5x10 pel suport del monyó. - Cargol allen de M5x12 per les abraçaderes. Norma: DIN 912 Material: Titani (sense pintar) Mètode de fabricació: Es tracta d’una peça normalitzada de manera que es comprarà. A continuació es detalla la informació del fabricant: - Fabricant: Wuxi Zhuocheng Mechanical Components - Localització: Jiangsu, China (Mainland) - Referencia: B-ZC003 Preu: 0,01 €/ud Pàgina web: https://www.alibaba.com/product-detail/ Alloy-steel-Grade-12-9-hex_60700050993.html?spm=a2700.7724838.2017115.173.3b136dcbi8Uicc&s=p

Cargols Allen pel suport del monyó i les abraçadores integrades en les barres

Abraçadera de tancament ràpid gran

Mesures: diàmetre 29 mm Pes: 11 g /parell Material: PVC Mètode de fabricació: Aquesta peça es comprarà, a continuació s’indica la informació del fabricant: - Fabricant: Shenzhen Xinhenghui Plastics Technology - Localització: Guangdong, Xina - Referència model: XH-B003 Preu: 0,08 €/ud (mínim 1000 ud) Pàgina web: https://xhhbt.en.alibaba.com/

Aquestes peces s’introdueixen per ambdós extrems de la barra horitzontal, per impedir la circulació d’aire a través d’aquesta i la conseqüent pèrdua de aerodinamisme, així com per evitar la possibilitat d’introduir-hi la mà o els dits i fer-se mal.

Fre hisràulic Sistema de frenada per a bicicletes, que utilitza un líquid oliós incompresible per aturar el plat.

Mesures: diàmetre del disc transmissor 160 mm Pes: 1 kg Material: Aliatge d’alumini de forja Mètode de fabricació: Aquesta peça es comprarà, a continuació s’indica la informació del fabricant: - Fabricant: Shenzhen Xinhenghui Technology Co., - Localització: Jiangsu, Xina - Referència model: JB-HDC-0160 Preu: 5 €/ud Pàgina web: https://xhhbt.en.alibaba.com/

Canvi de marxes electrònic

Mesures: 140 x 70 x 60 mm Pes: 310 g

Aquesta component permet fer el canvi de marxes de la bicicleta de manera electrònica.

Material: Metall d’alta qualitat Mètode de fabricació: Aquesta peça es comprarà, a continuació s’indica la informació del fabricant: - Fabricant: VGEBY Automobile & Motorcycle Parts and Accessories - Localització: Guangdong, Xina - Referència model: B073CVP5CB Preu: 10 €/ud Pàgina web: https://www.amazon.es/dp/B073CVP5CB/ ref=sspa_dk_hqp_detail_aax_0?psc=1

Mànec

Element de subjecció per mitjà de la mà, pertanyent al mòdul Occamy. Es tracta d’una peça adaptable als requisits de cada usuari, que canvia en funció de l’ample i llarg de la mà, així com del llarg dels dits. Permet adoptar una posició més còmoda, ergonòmica i relaxada que un mànec cilíndric regular. Compta amb la palanca d’accionament de fre incorporada. Consisteix en una sola peça que permet el moviment de la palanca mitjançant una molla en zig zag. Aquest mètode fa més simple el moviment de dits necessari per a frenar.

Material: Poliamida 11 Hp d’alt índex de reciclatge - també anomenat poliamida de niló 11, es produeix per una policondensació d’un monomer aminoàcid amb 11 àtoms de carboni i una amida. Presenta una elevada resistència a l’atac químic i un límit elàstic semblant al d’un cautxú. És un dels tres materials que s’utilitzen en la tecnología de Hp Multi Jet Fusion.

Mètode fabricació: Tecnologia Multi Jet Fusion - 70% de reutilització del material excedent de PA11.

Preu

Impacte ambiental

Suport monyó

Peça del mòdul 2 en forma de U que s’adapta a les mesures del monyó de l’usuari, variant en funció del seu diàmetre de braç. També permet adaptar-ne la llargada i l’alçada per a que l’usuari defineixi el nivell de subjecció que desitja. Disposa d’un cilindre amb un forat roscat a la seva part inferior, on s’acoblarà un reforç metàl·lic que permetrà la unió amb la barra d’unió al suport.

Material: Poliamida 12 Hp d’alt índex de reciclatge - també anomenat poliamida de niló 12, és un termoplàstic semi-cristal·lí de gran duresa i resistència química. És un dels tres materials que s’utilitzen en la tecnología de Hp Multi Jet Fusion.

Mètode fabricació: Tecnologia Multi Jet Fusion - 80% de reutilització del material excedent de PA12.

Preu:

Impacte ambiental:

Silicona Làmina de silicona que s’uneix a la part interior del suport en U per a fer més còmode i suau el recolzament del monyó i evitar al màxim les molèsties i dolors de l’usuari. Material: Elastomer de silicona - és un material elaborat amb resina de termoplàstic. El seu monomer està format per llargues cadenes de O-Si-OSi-, en substitució de les cadenes de -C-C-C-C- típiques dels elastomers, amb grups metil (CH3) o fluor (F) en cadenes laterals.

Mètode de fabricació: El procediment més habitual i econòmic per a l’elaboració de parts de silicona és l’emmotllament a pressió, on controlant la pressió exercida, la temperatura subministrada i el temps d’aplicació dels paràmetres anteriors, s’aconseguirà una silicona més o menys flexible (directament proporcional al curat de la silicona). No es requerirà de postprocessat. Per fer la unió amb el component de PA12 caldran dos passos: 1. Netejar les superfícies a unir, amb Alcohol isopropílic o amb un component tècnic, com seria Permabond A. 2. Aplicar un adhesiu amb base de silicona, del tipus Cianoacrilat (el qual s’endureix ràpidament) o del tipus Permabond POM (que demana de curat amb llum UV),

Preu El càlcul del cost de producció per a aquest component va lligat a la informació que s’ha trobat en proveïdors, catàlegs o programes de materials, tal i com es citarà a continuació: - CES edupack - Elastomer de silicona - 6.37 - 9.95 €/kg - Feroca (venedor)- Silicona per a motlles (platino) imitació de pell - 18 €/kg - Encapso K (proveïdor) - Silicona per a motlles - 25 €/kg Pes de Barra vertical inferior: 0.0307 kg Increment del cost pel tall amb serra:

Increment total: 70% -> x1,7

Impacte ambiental:

Reforç metàl·lic pel suport

Peça simple que funciona com a reforç al suport de plàstic. Se li uneix mitjançant un cargol. L’extrem que queda lliure s’introdueix dins la barra d’unió al suport i el fixa amb una abraçadora, de manera que quan aquesta estigui solta el suport podrà rotar, mentre que quan estigui tancada, el suport quedarà fixe.

Mètode fabricació: Donat que es pensa treballar amb perfils normalitzats (i el càlcul del preu aproximat així ho contemplarà), el mètode de fabricació, anirà lligat als utilitzats per l’empresa a la què es comprarà els tubs d’alumini. Així que, en base al “proveïdor”: El mètode d’elaboració dels perfils tubulars d’alumini 7075 és per extrusió. També se li aplicarà un tractament tèrmic de Trempat - Revingut ( T6, “temple - revenido”) que dota al material d’un increment de rigidesa superficial i millors aptituds per a la seva maquinabilitat i soldadura. (Luminum, 2018) En aquest cas es partirà de barres sòlides d’alumini sense forat al seu interior. El tall de les peces, ja que no s’utilitzarà peça els 3.65 m (12 ft) de perfil, es realitzarà amb una serra, ja que és el procediment menys costós que permet tallar aquest material compost tècnic. (CESedupack) Al torn CNC es duran a terme els dos forats passants del seu interior.

Increment total: 60% -> x1,6

Increment del cost pel mecanitzat amb la fresa:

Impacte ambiental

Barra d’unió al suport

Barra curta pertanyent al mòdul 2 que s’uneix a la barra horitzontal, fent de base al suport per al monyó. Permet regular tant la seva posició com inclinació gràcies a l’abraçadora que porta incorporada a la part inferior i que es fixa amb un cargol. El seu extrem superior està dissenyat amb tres ranures per a permetre la incorporació i el correcte funcionament d’una abraçadora.

Material: Alumini 7075 T6 - Material compost per una matriu metàl·lica (d’aliatge d’alumini) i reforçada amb partícules ceràmiques (carbur de silici). El reforç augmenta la rigidesa, la resistència a la fatiga i màxima temperatura de servei, sense incrementar el pes de manera significativa. S’utilitza per a components tècnics i estructurals amb altes prestacions. Mètode fabricació: Donat que es pensa treballar amb perfils normalitzats (i el càlcul del preu aproximat així ho contemplarà), el mètode de fabricació, anirà lligat als utilitzats per l’empresa a la què es comprarà els tubs d’alumini. Així que, en base al “proveïdor”: El mètode d’elaboració dels perfils tubulars d’alumini 7075 és per extrusió. També se li aplicarà un tractament tèrmic de Trempat - Revingut ( T6, “temple - revenido”) que dota al material d’un increment de rigidesa superficial i millors aptituds per a la seva maquinabilitat i soldadura. (Luminum, 2018) El tall de les peces, ja que no s’utilitzarà peça els 3.65 m (12 ft) de perfil, es realitzarà amb una serra, ja que és el procediment menys costós que permet tallar aquest material compost tècnic. (CESedupack) L’ unió de parts que formen un component, és a dir, la unió entre el tros de barra i l’abraçadora, es realitzarà per soldadura TIG, ja que permet una soldadura d’ altíssima qualitat sense distorsions. Així es minimitzarà el possible col·lapse del producte en aquests punts sensibles. (Cronaser, 2018) Es durà a terme un fresat CNC per a fer el forat per al cargol de l’abraçadora i les tres ranures que permeten la variació de diàmetre

Increment total: 110% -> x2,1

Increment del cost per soldadura TIG:

Increment del cost pel mecanitzat amb la fresa:

Impacte ambiental

CĂ lculs i simulaciĂł del conjunt

Per tal de determinar quin és el material més adient, primer es va fer una preselecció de 2 possibles materials: Alumini 6061, Alumini 7075. La simulació s’ha realitzat utilitzant el programa ANSYS, un programa especialitzat en processar elements finits per a la solució de problemes, en la seva majoria, mecànics. Per aquesta, s’ha realitzat un esquema del funcionament de les forces en la peça. S’hi col·loca una fixació, empotrament, en un dels costats de la barra horitzontal que representa la unió entre les barres, aquesta fixació s’estén en una llargada de 26mm, la distancia que estan en contacte les barres. Per altra, si afegeix una força de 420 N i una inclinació de 28º, que representa la força exercida per la persona. Aquestes ultimes dades s’obtenen de la investigació: Soden, P. D., & Adeyefa, B. A. (1979). Forces applied to a bicycle during normal cycling. Journal of Biomechanics, 12(7), 527–541. https:// doi.org/10.1016/0021-9290(79)90041-1. Recerca on es determinen totes les forces presents en diferents moments de muntar en bicicleta. Les opcions de força i angles utilitzats per a la simulació són els més desfavorables que es van trobar en un moment d’acceleració en un ascens pronunciat, es podria dir que es tracta d’una situació extrema.

Es crea una malla estàndard de 4 punts, quedant de resultat un total de 15762 nusos, el que representa un total de 7846 elements quadràtics.

A continuació és mostren els resultats obtinguts amb els 2 materials seleccionats i s’hi afegeix a la comparativa l’acer per així assegurar que la tria final es la més adient. Alumini 6061 Desformacions:

Desplaçament màxim: 6,6124 mm Desplaçament mínim: 0 mm

Tensió:

Factor de seguretat:

Tensió màxima: 84,355 MPa Tensió mínima: 14, 565 Pa

Factor màxim: 15 mm Factor mínim: 2,4533 mm

Alumini 7075 Deformacions:

Tensió:

Desplaçament màxim: 6,5244 mm Desplaçament mínim: 0 mm

Tensió màxima: 84,355 MPa Tensió mínima: 13,583 Pa

Acer Factor de seguretat:

Desformacions:

Factor màxim: 15 Factor mínim: 2,4532

Desplaçament màxim: 5,7495 mm Desplaçament mínim: 0 mm

Tensió:

Factor de seguretat:

Tensió màxima: 86,73 MPa Tensió mínima: 5,3407 Pa

Factor màxim: 15 Factor mínim: 2,4515

Es pot veure en els resultats que tots 3 materials presenten propietats molt semblants, com l’acer no presenta millors resultats no entra com a opció a considerar, sinó que es segueix debatent entre la opció de l’alumin 7075 i la del 6061. Tots dos materials presenten propietats pràcticament iguals, pel que fa a les tensions, les màximes són iguals en ambos casos, la mínima, ho és pràcticament, sent però, més petita en el cas de l’alumini 7075. El factor de seguretat en les dues opcions de materials es major a la unitat, fet que permet afirmar que totes dues opcions suportaran la força màxima assignada sense arribar a col·lapsar. Pel que respecta, a les deformacions, els desplaçaments en els dos casos són molt semblants, tenint entre ells una diferència mínima de 0,1 mm aproximadament. Tots dos materials són pràcticament iguals i servirien per a la construcció de les peces, però donat que les tensiones mínimes són inferiors i també els valors de les deformacions el material seleccionat serà l’alumini 7075.

Simulació global Es repeteix l’estudi de forces però ara amb tot el conjunt de peces, en aquest cas la força s’aplica en la barra horitzontal i es la barra en forma en L la que esta fixada, a continuació es mostren els resultats:

Deformacions:

Desplaçament màxim: 7,188 mm Desplaçament mínim: 0 mm

Tensió:

Tensió màxima: 1,4879 GPa Tensió mínima: 4,0807 Pa

Factor de seguretat:

Factor màxim: 15 Factor mínim: 1,16575

Es pot observar que la peça pateix una deformació màxima de 7,188 mm i el facotr de seguretat mes desfavorable és de 1.16575. Es pot afirmar que l’estructura suportarà les forces màximes.

Preu global

El cost global s’expressa com la suma del preu dels diferents components que conformen cada mòdul, calculat anteriorment, on ja s’ha tingut en compte el processat que reben les parts, i si hi han operacions lligades a elles (representant un increment associat en el cost), i afegint-hi un increment de costos extres (perquè, donat que la informació que es té és molt poca, segurament hi haurà costos que no s’han contemplat, per falta de coneixement). D’aquesta manera s’haurà trobat un valor aproximat del cost unitari que té el disseny. A la següent taula es mostra el cost dels components generals, és a dir, aquells que, independentment de si és per la variant de Gus o bé l’Occamy, són part fonamental del producte.

Ara bé, per falta de coneixement de tots els costos afegits que representarà la fabricació real del producte final, hi afegim un increment al total del 30 %. El cost final del mòdul bàsic és de : 26,5 €/un.

Per tant, el cost del producte pel cas de monyó és de: 20,24 + 63 = 83,24 €/un. Ara bé, per falta de coneixement de tots els costos afegits que representarà la fabricació real del producte final, hi afegim un increment al total del 30 %. El cost final de l’acoblament per a monyó és de : 108,50 €/ un.

El cost del producte pel cas d’escurçament de braços és de: 20,24 + 100 = 120,24 €/un. Ara bé, per falta de coneixement de tots els costos afegits que representarà la fabricació real del producte final, hi afegim un increment al total del 30 %. El cost final de l’acoblament per a escurçament de braços és de : 156,50 €/un.

PREU DE VENDA AL PÚBLIC S’aproximarà el preu de venta al públic (PVP) tenint en compte que no es vol generar un benefici abusiu, per seguir amb la línia de fer accessible el producte.

A continuació es presenta el PVP de cada un dels mòduls, quan es compren sense fer un pack (general + variació):

Es vol vendre el producte dividit per mòduls, amb la intenció de permetre a l’usuari comprar allò que necessiti: Mòdul Bàsic: Aquell format per les peces principals que fan la unió amb el manillar de la bicicleta i permeten regular la posició i les distàncies del conjunt. Mòdul Occamy: Aquell format per les peces de la variant destinada als usuaris que tot i tenir mà no poden agafar-se a un manillar convencional. En son exemple els usuaris amb escurçament ossi. Mòdul Gus: Aquell que conté les parts requerides en la variant de monyó. En la primera compra, s’espera que l’usuari sol·liciti un mòdul bàsici la variació que s’adapti millor a ell. Ara bé, un cop tingui el cos del producte (el mòdul bàsic), pot donar-se el cas que es requereixi d’un altre mòdul adaptatiu, perquè el primer està molt desgastat i malmès, per tenir més d’una unitat, o per compartir el producte amb algú amb unes necessitats diferents. A més es podria donar el cas que l’usuari vulgui colocar al mòdul bàsic un mànec de bicicleta convencional en comptes de l’adaptat. És per tots aquests motius que s’ha ideat aquesta partició en mòduls, per garantir la màxima adaptabilitat a qualsevol tipus d’usuari.

S’ha aplicat un percentatge de benefici més elevat per al model Gus donat que és més barat de produir i així s’equiparen més els preus de venda dels dos mòduls. I, tot seguit, els preus dels packs:

Els preus dels packs resulten més barats que comprar els mòduls per separat, amb la intenció de cridar l’atenció i incitar als potencials usuaris a comprar el producte en conjunt davant una oferta.

Impacte ambiental global

Per tal de minimitzar l’efecte perjudicial de desenvolupar aquesta activitat econòmica, sobre el planeta, s’ha proposat adoptar les mesures següents, a cada nivell del cicle de vida del producte:

- Prioritzar l’ús de materials existents en el territori o continent. - Apostar per empreses que utilitzin uns processos d’obtenció de matèria primera poc agressius amb l’entorn. O que promouen l’ús d’energies renovables. - Prioritzar l’ús de material reciclat i/o reciclable. - Utilitzar el mínim número de materials possible. - Ús de la Multi Jet per minimitzar la quantitat de material residual, associat a la fabricació de les parts polimèriques. - Minimitzar les dimensions dels components de PA i silicona, donat que la resistència als esforços la fan els components estructurals d’aliatge d’alumini. - Ús d’energies renovables. - Minimitzar les etapes productives. - Tot i contemplar generar el mínim de residus en els diferents processos de fabricació, aquella part de material de rebuig, inevitable, serà guardada i lliurada a empreses encarregades del seu reciclatge. - Incentivar una cadena de producció circular. - Posada en marxa d’una recollida, per part del proveïdor, dels residus per que els recicli i en fabriqui altres productes semielaborats.

- Elaboració del packaging amb materials reciclats i reciclables. - Amb les mesures necessàries per contenir el producte, sense generar excessos de material, assegurant però, que arriba al client en perfecte estat. - Prioritzar transports amb menor impacte ambiental.

- En la instal·lació no es generen materials de rebuig, ni es requereix d’energia, que no sigui la que pot generar de manera normal l’ésser humà (com la que pot fer per collar un cargol).

- El producte serà col·locat quan s’utilitzi. Podent escollir si treure-ho una vegada acabada l’activitat o deixar-ho. - No presenta dificultat per desmontar-se. Es pot emprar el packaging per guardar-lo. - Els materials escollits han estat seleccionats per què suportin les adversitats de l’entorn en ser utilitzat.

- No es requereix de fer cap manteniment del producte. - Les parts en contacte amb la pell, es poden netejar fàcilment, gràcies a la seva geometria simple. - Es poden utilitzar productes de neteja suaus (o només aigua) per netejar totes les parts.

- Facilitat de retornar a l’empresa, els components trencats o accidentats, per ayudar a l’usuari a reciclar tots els materials. - El material recollit o de rebuig serà enviat a plantes de recuperació o reciclatge.

- S’intentarà rebaixar aquella part de residus que no es poden recuperar. - Proposar alternatives en aquells nivells del cicle de vida que generin més material irrecuperable.

- L’empresa fa una clara aposta perquè els usuaris aprofitin els materials d’alta qualitat, abans de desfer-se’n d’ells. Per això, s’han definit altres usos per a cada component (informació continguda en la fitxa de cada peça), i s’adjuntarà, amb el packaging, tot un seguit idees per reutilitza-los, a més de facilitar un link web on poder trobar més aplicacions i poder-ne compartir de noves.

Petjada de carboni Es realitzarà el càlcul de la petjada de carboni de l’empresa, per tal de ser transparents amb els clients (i guanyar el valor afegit de ser eco-responsables), i mantenir l’aposta de fer una producció neta i eficient. Així també es podrà veure quines parts produeixen més impacte perjudicial pel medi ambient, i s’actuarà per minimitzar-les. El càlcul de la petjada de carboni de l’empresa, es farà sota la normativa ISO 14064-1:2012, gràcies a un document oficial del Ministerio de Transición ecológica del Gobierno de España. El formulari utilitzat és: https://www.miteco.gob.es/es/cambio-climatico/temas/mitigacion-politicas-y-medidas/caluladoras.aspx 1. Dades generals

2. Combustibles fòssils

Tot i que es subcontractaran tots els moviments de les peces, fins a la rebuda a la oficina de ToRide, i després es contractarà un servei de distribució, cap el client. S’han tingut en compte tots aquests desplaçaments com a petjada de carboni associada a l’empresa. El desplaçament 1. esta relacionat amb el moviment de producte final dins de l’àrea metropolitana de Barcelona. El desplaçament 2. es fonamenta en el moviment de productes semielaborats dins del territori de Catalunya. El desplaçament 3., reflexa l’enviament entre empreses, subcontractades per To Ride, de components per fabricar assemblatges. El desplaçament 4. engloba enviaments de producte final fora de l’àrea metropolitana de Barcelona.

3. Fluorats En aquesta activitat econòmica, ni en la de les empreses que hi col·laboren, es faran servir fluorats.

4. Electricitat Altre cop, tot i ser subcontractacions, el consum elèctric de les operacions que participin, en la fabricació dels components de l’acoblament de bicicleta, seran considerats fets per ToRide, i per tant es contindran dins la seva petjada de carboni. En ser, majoritàriament, processos que utilitzen energia elèctrica, les émissions que generen son 0.00 kg CO₂.

5. Resultats

Segons la calculadora que s’ha utilitzat, l’activitat econòmica de To Ride per l’any 2019 representaria: 0,7616 t CO₂ de petjada de carboni. D’aquest valor, el 99% es degut a l’acció del transport.

Actuacions per reduir la petjada de carboni Donat que el principal generador d’emissions perjudicials pel mediambient, que forma part de la petjada, és el transport, s’elabora la següent llista d’accions per rebaixar-la: - Minimitzar el nombre de desplaçaments. I per tant augmentar els lots dels productes per fer més eficients les línies de distribució. - Elaborar un anàlisis de layout, per definir una ruta, a poder ser lineal, que envii els components des de el punt més llunyà fins a la central de ToRide, i d’allà, com a destí final, al client. - Apostar per transports, que utilitzin energies renovables o que generin el mínim d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més a més, s’ha calculat la petjada de carboni que generaria cada un dels elements següents: - mòdul bàsic: 0,245 CO₂(kg)/any - mòdul OCCAMY: 0,0483 CO₂(kg)/any - mòdul GUS: 0,02 CO₂(kg)/any els càlculs de cada part es troben als annexes.

Manual d’ús i funcions

Guia de muntatge 1

Documentació tècnica

La documentació tècnica inclou: - Plànols de cada component - Vistes de conjunt - Explosionats Tota aquesta documentació es pot trobar als annexes del treball

Model de negoci

Relació amb el cliente Associacions claus

Proposta de valor

Recursos clau

Segments de clients

Canals

€ Estructura de costos

Fonts d’’ingresos

Proposta de valor - Possibilitat d’anar en bicicleta de forma segura, cómoda i económica.. - Customizable a les necessitats de cadascú. - Aplicació de la nova tecnologia MultiJet fusion de HP. - Fácil gestión gracias al servicio web. Segments de clients - Aquells que sofreixen qualque tipus de discapacitat a les extremitats superiors, es distingeixen: - Clients amb escurçaments o falta de mobilitat a les extremitats superiors. - lients amb monyons Relació amb el client - Self-service: el client pot encarregar el seu producte personalitzat desde casa - Comunicació mitjançant xarxes socials i pàgina web - Possibilitat d’adaptabilitat continua - Noves propostes - Nous productes Canals - Pàgina web i xarxes socials - Anuncis a pàgines web relacionades - Informació a Associacions de discapacitats - Informació a tendes de ciclisme - Punts d’informació en diades i competicions

Fonts d’ingresos - Disseny ajust del mànec, el preu adaptat al tamany - Disseny ajust del monyó, el preu adaptat al tamany - Pagaments online - Anunciants a la pàgina web. Recursos clau - Perfils professionals - Web interactiva - Patents del producte - Marca registrada - Col·laboració amb HP - Col·laboració amb Associacions informatives - Col·laboració amb tendes d’esport Activitats clau - Disseny i producció automatitzada i programada - Gestió web - Atenció al client personalitzada - Dades d’entrega establertes Associacions clau - Proveidors clau: HP - Col·laboració amb associacions Estructura de costos - Sous i comissions - Alquiler oficina - Disseny i manteniment pàgina web - Publicitat

Model de negoci Pàgina web i self-service Els productes es vendran a partir d’una pàgina web interactiva, mitjançant la qual, el client podrà escollir el model que necessita i ficar les mesures necessàries ell mateix. Una vegada escollit el producte i ficades les mesures, el client podrà escollir entre recollir la compra a tendes d’esport associades al projecte, a Associacions també ficades en el projecte o bé escollir enviar directament a casa seva. En el que respecta al métode de pagament será mitjaçant tarjeta VISA o bé Paypal. Per altra banda, al ser un producte que s’ha de fer individualment, les dades d’entrega seran més llargues que si no fos personalitzable, tot i això es marcaran uns límits amb les empreses associades i els transportistes per tal de que es complin aquest i que el client pugui tenir el producte el més a l’hora possible. En aquesta mateixa página web, es podran consultar opcions dels productes, així com també les novetats d’aquests i notícies relacionades amb l’empresa, el producte i el món del ciclisme. Per tal de que també sigui una fond d’ingresos, a la pàgina web també i hauran anuncis de tercers, encara que sempre estaran relacionats amb la temàtica, d’aquesta manera els usuaris poden veure interessants els anuncis i no pas molestos. Per últim, es considera una oportunitat de mercat el fet de vendre per internet, ja que d’aquesta manera es pot arribar a un públic major.

Patents i marca registrada Com en tota empresa, és necessari registrar la marca amb un nom únic, per tal de no haver-hi plagis ni confusions. S’ha comprovat que no existeix cap marca ni empresa anomenada “ToRide”, nom que a més és una analogia del que es pot fer amb el producte. Respecte a la patent, donat que no existeix cap producte ni patent similar avui en dia al producte venut, el primer pas abans de començar a comercialitzar-lo és registrar la patente per evitar plagis

Noves propostes i nous productes Ara mateix tan sols hi ha un idea de producte per vendre, però en un futur es treballaran noves proposte per les bicicletes i per altres vehicles i clients, d’aquesta manera hi haurà més clients i més solucions per diferentes discapacitats.

Anuncis a pàgines web associades Per tal de donar a conèixer l’empresa, es pagaran anuncis a pàgines webs dels associats i d’empreses relacionades amb el sector per poder arribar a un màxin nombre de clients.

Estructura de costos Els principals costos que hi haurà en un principi en la empresa es divideixen en: - Sous i comissions: en un principi l’empresa està formada per 4 integrants fixes, amb un sou de 18.000€/any, donant això un total de 72.000€/any en salaris. - Alquiler oficina: l’empresa funcionarà mitjançant internet, tot i això és necessari tenir una oficina ubicada. La localització d’aquesta serà en Terrassa, amb un cos de lloguer de 500€/mes, més un extra de 200€/ mes de subministres (aigua, electricitat e internet). Això dóna un total de 84.000€/any. - Disseny i manteniment pàgina web. Publicitat: Tant al disseny i al manteniment de la pàgina web se le invertirà un total de 30.000€ el primer any, el qual disminuirà a 10.000€/any, amb un increment d’un 5% amb posterioritat. Un exemple d’on s’invertirà la publicitat serà en llums reflectants per anar en bicicleta amb el logo de ToRide, i motxilles, també amb el logo posat. Els preus d’aquests elements són de, per 1000 unitats, 1.353,87 € per les motxilles i de 1.441,47 € per les llums. Amb aquestes publicitats, a part de publicitar aquesta empresa amb elements relacionats amb l’esport, es preten regalar coses útils per als possibles clients. Amb aquestes dades, els costos fixos anuals són de 166.000€/any.

Associacions clau L’empresa està associada amb diferentes associacions de discapacitats i amb tendes especialitzades en ciclisme, a on, al igual que a les associacions, es podrà trobar informació sobre l’empresa i a on els clients també podran recollir les seves compres. Exemples d’aquestes associacions i tendes són: - COCEMFE BARCELONA - Federación ECOM - AVITE - Biciclick - Bicimarket

Definició de la marca ToRide consisteix en una empresa i una marca que opta per la igualtat d’oportunitats però tothom, per aquest motiu els treballadors de ToRide han treballat durament per tal d’arribar a un disseny òptim que permeteixi la possibilitat de que les persones amb discapacitats en les extremitats superiors puguin anar en bicicleta. Per poder identificar la marca i per poder registrar-la, és necessari tenir un logotip, per aquest motiu, després d’uns quants intents, es va arribar a un que intenta simular la part davantera d’una bicicleta. Aquest s’ha elegit per tal de que els clients puguin relacionar fàcil i ràpidament la marca amb els productes que aquesta ven. Una altra forma de provocar una ràpida associació entre la publicitat i la marca, és un eslogan. En aquest cas: “ToRide, Montamos el futuro”. En aquest moment, com a productes hi ha dos productes que comparteixen una mateixa base, per aquest motiu el model consta de 3 módulos: - Mòdul bàsic: consisteix en la part comuna entre les dues possibilitats del producte. - Mòdul Occamy: aquest mòdul és la part del mànec que es pot adaptar a l’usuari. - Mòdul Gus: aquesta part és l’adaptació per al monyó, també personalitzable per cada usuari.

Packaging i comunicaciรณ

En el que respecta al packaging, es proposen 3 tipus de caixes diferents, de forma que cada usuari pugui comprar el producte que necessita personalitzable. Amb això es vol reduir la quantitat de productes que no s’utilitzarien respecte a, per exemple, vendre dues unitats en la mateixa caixa, així com també material, tot i que tenir diferents tipus de caixes incrementarà el preu del packaging, es considera important oferir als clients tan sols el que necessiten i no utilitzar material innecessariament. Totes les caixes estaran fetes amb cartró corrugat i constarán d’una part externa, encarregada de transmetre total la informació necessària al consumidor, promovida mitjançant l’aplicació d’imatges, ja que aquestes són millor captades i reconegudes per l’ull humà, així com processades per la ment; a l’interior, mantenint el producte en el seu lloc, hi haurà un separador. En ambdues parts, el calibre del cartró serà de 3 mm, amb una onda B; aquesta elecció s’ha fet per tal de que el packaging pugui resistir el pes del producte i assegurar la protecció d’aquest durant tot el transport i emmagatzemament. En el que respecta al tipus de cartró, s’ha escollit cartró fet amb paper reciclat, així com aferrat amb cola amb base agua, així com també la pintura, de manera que pugui ser reciclat 100% una altra vegada.

Model bàsic Aquesta caixa consta d’un sol prototip bàsic, sense cap tipus de mànec, acompanyat d’un sol manual de muntatge en el qual es troba les instruccions per muntar tots els models. Aquesta caixa és d’una mida fixa i conté la part estàndard del model. Com serveix per totes les vendes, d’aquesta caixa es pediran més unitats amb un encolament mecanitzat, d’aquesta manera la producció sortirà més barata. Una aproximació de preu: Gràcies a l’empresa Saxoprint, s’ha pogut fer una aproximació del que costaria fer una demanda de 1000 caixes de cartró. Existeixen dues opcions escollides per el model bàsic de caixa: - Caixa automontable amb tapa abatible: 1000 unitats d’aquesta caixa surt a 1.148,73€. (imatge superior) - Caixa automontable tipo carpeta amb tancament de pestanya encaixable: 1000 unitats d’aquest model surt a 1.501,95€. (imatge inferior) Finalment, es va escollir la primera opció, a la qual se li va posar una imatge del producte, el logotip de la marca i informació interessant pel comprador, com és el producte que es ven, característiques importants i un avançament de com s’utilitzaria.

Model Occamy Com ja s’ha vist anteriorment, aquest model consisteix en un mànec personalitzable. Per aquest motiu, es proposa una caixa més petita que l’anterior, però, degut a la personalització del model, en lloc de tenir un accessori de cartró que mantingui en el seu lloc el producte i que seria necessari de canviar per cada model, es proposa que en aquests casos, degut a que no sofriran tant de transport ni de emmagatzematge, el producte vindrà envoltat en papel reciclat que evitarà cops amb la caixa i proporcionarà la protecció que no pugui proporcionar la caixa; per altra banda, la idea d’envoltar la peza en paper reciclat i no en bombolles de plàstic, abarata el preu i fa el producte més ecològicament responsable. Per aquest cas, existeixen 3 opcions diferents: - Caixa estàndard amb fons semiautomàtic i tancament de llengüeta encaixable: 2.712,88€. - Caixa estàndard amb llengüetes encaixables base/tapa: 2.712,88€. - Caixa estàndard amb fons automàtic i tancament de llengüeta encaixable: 2.504,43€. Finalment es va escogir la darrera opció, a la qual se li va afegir una part gràfica similar a la del model bàsic.

Model Gus Aquest model de caixa té el mateix principi que l’anterior, però degut a que les mesures màximes són diferentes, és necessari tenir caixes especials, així com també per poder posar la part gràfica personalitzada. Per motius de mesures, els troquelats dels models escollits pel model bàsic tampoc són possibles per aquest model. Per aquest motiu també existeixen les opcions dels models de caixa: - Caixa estàndard amb fons semiautomàtic i tancament de llengüeta encaixable:1.249,01€. - Caixa estàndard amb llengüetes encaixables base/tapa: en aquest cas, la compra de 1000 unitats surt a 1.970,38€. - Caixa estàndard amb fons automàtic i tancament de llengüeta encaixable: en aquest cas, la compra de 1000 unitats surt a 1.843,62€. Finalment es va escogir la primera opció, a la qual se li va afegir una part gràfica similar a la del model bàsic.

Prototipat

Una vegada decidit el producte, es va procedir a realitzar una maqueta conceptual per poder apreciar més fàcilment el producte, així com per poder-lo mostrar a les persones entrevistades i les que estiguin interessades.

Materials emprats - Tub PVC de diàmetre - Tub PVC de diàmetre - Plastilina negra - Tap de llet - Botella de llet - Silicona calenta - Pintura negra - Cinta - Cola blanca - Spray acabat cobre

Pasos

Mòdul bàsic - Tallar els tubs de PVC a les mesures necessàries. - Poliment dels extrems. - Aferrar les diferents parts dels tubs entre ells amb ajuda de silicona calenta i cinta. - Aferrar el tap de llet. - Pintar amb spray. Mòdul Gus - Cortar una botella de llet, doblar-la per la meitat i amb ajuda de la silicona calenta, deformar-la i donar-li consistencia. Pintar amb pintura acrílica negra, donant textura amb ajuda d’un corró. - Tallar un tros de tub PVC i posterior poliment. - Pintar el tub de PVC. - Aferrar el tub amb silicona calenta. Mòdul Occamy - Tallar un tub de PVC amb posterior poliment. - Cubrir el tub amb plastilina negra, modelant-la fins obtenir la forma desitjada. - Recobriment amb cola blanca per donar fortalesa.

Resultats Gràcies a la pintura en spray, els tubs de PVC tenen apariència d’alumini, material del qual està fet el producte real. El tap de llet permeteix l’acoplament del prototip al model de manillar de bicicleta disponible. Per fer el mòdul Gus, es va suposar que una de les integrants del grup tenia un monyó just per davall del colze, el prototip s’adapta perfectament a aquesta part, demostrant també que el tamany del monyó també depèn de en quina part del braç es troba. El mòdul Occamy també va ser dissenyat per una de les integrants del grup, a continuació es pot observar com s’encaixa perfectament a la mà.

Conclusió Tot i que tan sols es tracta d’un model conceptual, gràcies a ell s’ha pogut comprovar l’impacte que provoca devers possibles usuaris, així com també a permès millorar l’explicació del producte. Per altra banda, gràcies al prototip s’ha pogut apreciar de manera més clara que les suposicions de formes i moviments són correctes i que es poden complir les expectatives tingudes, inclus més.

Conclusions

CONCLUSIONS Després de tots els processos de investigació, disseny i creació, es considera que el resultat obtingut és satisfactori, no tan sols per part del grup, sinó també per part de les persones entrevistades i que han anat seguint el projecte. Una vegada tingut el disseny definit i el prototip fet, dels primers passos realitzats va ser mostrar-los als entrevistats, els quals varen donar la seva aprovació i els desitjos de poder probarlo si qualque día es fa un prototip no tan sols conceptual. Tot i haver-hi realitzat un estudi de forces per comprovar que el producte aguanti les forces normalment sofertes pel material i els càlculs realitzats han donat positius, es considera molt important realitzar proves reals per assegurar el bon funcionament del producte, evitant possibles accidents.

VISIÓ FUTURA Tot i que es considera que el projecte té bons resultats i possibilitats de mercat, es considera que en un futur, l’empresa podria aumentar mercat amb altres dissenys. Això és degut a que encara hi ha moltes solucions a diferents problemes que encara no s’han solucionat en aquest àmbit, sobretot no de forma econòmica. Per tant, en un futur, ToRide no tan sols tindrà solucions per adaptar el manillar de la bicicleta amb persones amb discapacitat a les extremitats superiors, també tindrà solucions per altres esports paralímpics, ja que es considera que encara hi ha molt terreny per cobrir.

Encara que el disseny ha segut realitzat per permetre que persones amb diferentes discapacitats a les extremitats superiors puguin anar amb bicicleta, una vegada finalitzat el projecte, s’ha pogut apreciar que aquest no és útil tan sols pel target especificat. El producte també pot ser emplenat per aquelles persones que volguessin convertir una bicicleta que no sigui de passeig en una que sí o sigui (les bicicletes de passeig tenen el manillar més amunt), o bé per a persones amb problemes d’esquena que necessitin anar més incorporats. Per altra banda, tant el mòdul Gus com l’Occamy poden ser interessants per aquests casos, ja que permeten posicions que no contemplen els manillars estàndards. A més a més, en el cas que el client no vulgui cap adaptació per ell, és a dir, que no estigui interessat ni en el mòdul Occamy ni el Gus, podria utilitzar un mànec estàndard de bicicleta, com pot ser el mateix que és necessari treure per poder acoplar el mòdul bàsic, gràcies a les mesures estàndards i compatibles amb els manillars de bicicleta, de la barra horitzontal de dit mòdul. Així com també és utilitzable per un altre tarjet no contemplat en un principi, el model també es pot adaptar a patinets i patinets elèctrics, ja que la forma i funcionalitat és molt pareguda a la dels manillar de bicicletes. Per altra banda, es considera que l’impacte mediambiental és baix i controlat, gràcies als materials reciclables dels quals està realitzat el producte.

Gestiรณ del projecte

Diagrama de Gantt

AnĂ lisi de riscos AMFE

El desenvolupament de l’AMFE, s’ha realitzat per a tots aquells elements que s’utilitzaran en els productes de To Ride, així es veurà si hi ha cap component, procés, o conjunt, que presenta un nombre de prioritat de risc (NPR) destacable i per tant, més endavant, proposar alternatives per minimitzar aquest valor. Tenint en compte que, el npr, ens indica aquella peça amb una probabilitat més elevada de col·lapsar i per tant, de causar un problema per l’usuari i donar una mala imatge de l’empresa.

Tal com es pot llegir a la gràfica, els principals problemes que s’intentarà evitar per sobre de tot, tenint un major nombre de prioritat de risc, són: - Problemes en el sistema del fre: degut a que es imperatiu assegurar-ne el seu bon funcionament. I, en tenir-lo integrat en el mànec, provocaria haver de tornar enrere en l’assemblatge d’aquest conjunt. - Contingut d’esquerdes en els perfils o peces subministrades de manera externa: el fet de que aquest elements posseeixin una deficiència estructural, pot portar a que el producte col·lapsi. Per tant, cal estar-ne segurs

Bibliografia

America ByCycle On Assignment on Vimeo. (n.d.). Retrieved October 17, 2018, from https://vimeo.com/47849185 Whitt, F. R., & Wilson, D. G. (1982). Bicycling science (2nd (hardcover)). Cambridge, MA: MIT Press. Retrieved from https://www.amazon.com/Bicycling-Science-Second-Frank-Rowland/dp/0262231115/ref=sr_1_1?ie=UTF8&s=books&qid=1272998968&sr=1-1 Bikestocks. (2018). Acoples para manillar de bicicleta. Retrieved October 23, 2018, from https://www.bikestocks.es/acoples-manillar-1797#idf:1 Hudson, W. (2008). Myths and Milestones in Bicycle Evolution. Jim Langley. Retrieved from http://www.jimlangley.net/ride/ bicyclehistorywh.html#tline Amazon. (2018). Shimano Altus RDM310DL - Cambio M310 7/8 Velocidades , color negro: Amazon.es: Deportes y aire libre. Retrieved December 15, 2018, from https://www.amazon.es/Shimano-Altus-RDM310DL-Cambio-Velocidades/dp/ B005CMUQU0/ref=lp_2929486031_1_2?s=sports&ie=UTF8&qid=1544903914&sr=1-2 Brown, S. (n.d.). Bicycle Glossary: Disc Brake. Retrieved from http://sheldonbrown.com/gloss_da-o.html#disc Sutherland, H. (1995). Sutherland’s Handbook for bicycle mechanics. Berkeley, CA, USA: Sutherland Publications. Soden, P. D., & Adeyefa, B. A. (1979). Forces applied to a bicycle during normal cycling. Journal of Biomechanics, 12(7), 527–541. https://doi.org/10.1016/0021-9290(79)90041-1 Decathlon. (2018). BIDONES, MOCHILAS DE HIDRATACIÓN. Retrieved from https://www.decathlon.es/C-1038510-bidones-mochilas-de-hidratacion Luz reflectora Shini como artículo promocional desde 1,10 €. (n.d.). Retrieved December 15, 2018, from https://regalos-publicitarios.saxoprint.es/luz-reflectora-shini-rojo.html Metz, J. (n.d.). so, you like odd brakes, eh? Retrieved from http://www.blackbirdsf.org/brake_obscura/road.html El Modelo Canvas explicado Fácilmente en una Infografía. (n.d.). Retrieved December 14, 2018, from https://www.marketingyfinanzas.net/2016/08/como-hacer-el-modelo-canvas-facilmente/ Palancas De Frenos Para Bicicleta - Bicicletas y Ciclismo en Mercado Libre Argentina. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://deportes.mercadolibre.com.ar/bicicletas-ciclismo/palancas-de-frenos-para-bicicleta_Desde_101

Alibaba. (2018). Hydraulic Disc Brake For Electric Bicycle - Buy Hydraulic Disc Brake,Disc Brake For Electric Bicycle,Hydraulic Disc Brake For Electric Bicycle Product on Alibaba.com. Retrieved December 15, 2018, from https://www.alibaba.com/product-detail/Hydraulic-Disc-Brake-for-electric-bicycle_60739781452.html?spm=a2700.7724838.2017115.24.3acda984efQ5FM Brown, S. F. (1991). The Anybody Bike. Popular Science, 58–59, 89. Retrieved from https://books.google.com/books?id=l3CxgWPR4j8C&pg=PA59&lpg=PA59&dq=%22popular+science%22+%22yankee+bicycle%22&q= Clayton, N. (1986). Early bicycles. Shire. Brown, S. (2007). Bicycle Glossary. Sheldon Brown’s Bicycle Glossary. Retrieved from http://sheldonbrown.com/glossary.html Disc Brake weight listing. (n.d.). Retrieved from http://weightweenies.starbike.com/listings/components.php?type=discbrakes Star Bicycles. (n.d.). Wolverhampton Museum of Industry. Retrieved from http://www.localhistory.scit.wlv.ac.uk/Museum/Transport/ bicycles/Star2.htm Forester, J. (n.d.). &quot;safe&quot; brakes that burn up. Retrieved from http://www.johnforester.com/Articles/BicycleEng/safe_brakes_ that_burn_up.htm Palanca de cambio (bicicleta) - Wikipedia, la enciclopedia libre. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://es.wikipedia.org/wiki/ Palanca_de_cambio_(bicicleta)#Cambios_de_fricción Band Brake detailed product information. (n.d.). Cixi Dafeng Bicycle Co., Ltd. Retrieved from http://nbdafeng.en.alibaba.com/product/230448006-209494460/Band_brake.html Plichten van fietsers. (n.d.). Retrieved from http://www.belgium.be/nl/mobiliteit/fietsers_en_voetgangers/fietsers/plichten/ Agárrate que hoy hablamos de manubrios - la bicikleta. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://labicikleta.com/agarrate-que-hoy-hablamos-de-manubrios/ Alexander, J. (2017). World’s Safest Children’s Bikes on Shark Tank - Guardian Bikes. “‘Huffington Post.’” Retrieved from https://www. huffingtonpost.com/entry/worlds-safest-childrens-bikes-on-shark-tank-guardian_us_58f27aace4b0156697224fe8 Shimano introduces road hydro disc brakes for mechanical shifting. (n.d.). road.cc. Retrieved from http://road.cc/content/news/115210-shimano-introduces-road-hydro-disc-brakes-mechanical-shifting

Wireless bike brake system has the highest GPA ever. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://www.engadget. com/2011/10/17/wireless-bike-brake-system-has-the-highest-gpa-ever/?guccounter=1 Allen, J. S. (n.d.). Using your Brakes. John S. Allen. Retrieved from http://bikexprt.com/streetsmarts/usa/chapter6a.htm#signal Herlihy, D. V. (2004). Bicycle : the history. Yale University Press. Deporvillage. (2018). Manillares Bicicleta Acoples. Retrieved October 23, 2018, from https://www.deporvillage.com/manillares-ciclismo:acoples Partes de una Bicicleta y sus Funciones que todo ciclista debe saber. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from http://www.terranea. es/blog/partes-bicicleta/ Juden, C. (2006). Check your &quot;V&quot; brakes. CTC - the UK’s national cyclists’ organisation. Retrieved from http://web.archive.org/web/20090922155904/http://www.ctc.org.uk/DesktopDefault.aspx?TabID=3804 Decathlon. (2018). LUCES, GUARDABARROS, REFLECTANTES, TIMBRES. Retrieved from https://www.decathlon.es/C-1038513-luces-guardabarros-reflectantes-timbres Retrobike Gallery and Archive. (n.d.). Retrieved from http://www.retrobike.co.uk/forum/gallery2.php?g2_itemId=45595 Paul Klamper flat mount mechanical disc brakes: price, specs, details - BikeRadar. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https:// www.bikeradar.com/road/news/article/paul-klamper-flat-mount-disc-brakes-51524/ Annan, J. (2006). Disk brakes and quick releases - what you need to know. Retrieved from http://www.ne.jp/asahi/julesandjames/ home/disk_and_quick_release/ Wilson, D. G., Papadopoulos, J., & Whitt, F. R. (2004). Bicycling science (3rd (paperback)). Cambridge, MA: MIT Press. Retrieved from https://www.amazon.com/Bicycling-Science-David-Gordon-Wilson/dp/0262731541/ref=sr_1_1 Caja automontable con tapa abatible - FEFCO 0427 ∙ SAXOPRINT. (n.d.). Retrieved December 15, 2018, from https://www.saxoprint.es/embalajes/easybox/caja-automontable# Ekström, G., & Husberg, O. (2001). Älskade cykel : [år 1800-2000] (1st ed.). Prisma. SD1419 WIRELESS BIKE BRAKE - YouTube. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://www.youtube.com/watch?v=QAid-

Tyler. (2012). Road Bike Disc Brakes Are Coming, But Will They Work? Retrieved from http://www.bikerumor.com/2012/02/14/roadbike-disc-brakes-are-coming-but-will-they-work/ Popomaronis, T. (2017). Hey, Parents, Meet the Safest Bike for Your Children. (The Secret Is in the Brakes). “‘Inc.’” Retrieved from https:// www.inc.com/tom-popomaronis/hey-parents-meet-the-safest-bike-for-your-children.html Foneria Ripollesa. (2018). Foneria Ripollesa S.L,: Servicios. Retrieved December 12, 2018, from http://www.foneriaripollesa.com/servicios/ Brown, S. (n.d.). Articles by Sheldon Brown and Others. Harris Cyclery Articles. Retrieved from http://sheldonbrown.com/articles.html Cofundi. (2018). Colada de una pieza de aluminio grande mediante moldeo en arena manual en fundición de aluminio | Cofundi - Fundición de Aluminio. Retrieved December 13, 2018, from http://www.cofundi.com/es/colada-de-una-pieza-de-aluminio-grande-mediante-moldeo-en-arena-manual-en-fundicion-de-aluminio E-Bike ABS – BrakeForceOne. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://www.brakeforceone.de/en/e-bike-abs/ Decathlon. (2018). SILLAS PORTABEBES. Retrieved from https://www.decathlon.es/C-1127740-sillas-portabebes Would you trust wireless brakes? - MBR. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://www.mbr.co.uk/news/product_news/wouldyou-trust-wireless-brakes-352970 partes de la bicicleta | Cloot bike Blog. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://www.clootbike.com/blog/tag/partes-de-la-bicicleta/ TRICYCLES v BICYCLES predated CARS v MOTORCYCLES. (n.d.). www.triporteurs.co.uk. Retrieved from http://triporteurs.wordpress. com/page-1-tricycles-v-bicycles-predated-cars-v-motorcycles/ Yankee Bicycle. (n.d.). US Times. Retrieved from http://ustimes.com/Bicycle/PageTwo.html Mount Bracket Chart 2005. (n.d.). Retrieved from http://www.hayesdiscbrake.com/wp-content/uploads/2010/04/Mount_Bracket_ Chart_2005.pdf Cykelbekendtgørelsen - Bekendtgørelse om cyklers indretning og udstyr m.v. (n.d.). Retrieved from https://www.retsinformation.dk/ Forms/R0710.aspx?id=21839

El ajuste de la silla de montar: ¿qué es y cómo ajustarlo? (n.d.). Retrieved November 7, 2018, from https://www.selleitalia.com/es/ tipsgo-es/el-cierre-del-sillin/ Vídeo promocional de Bicicletas Ridley - YouTube. (n.d.). Retrieved October 17, 2018, from https://www.youtube.com/watch?v=Ug9_K-UVRj4 Western Australian Consolidated Regulations, Road Traffic Code 2000 - Reg 224. (n.d.). Retrieved from http://www.austlii.edu.au/ au/legis/wa/consol_reg/rtc2000113/s224.html Ministerio de Transición Ecológica. (2017). Calculadoras Huella de Carbono. Retrieved December 15, 2018, from https://www.miteco.gob.es/es/cambio-climatico/temas/mitigacion-politicas-y-medidas/caluladoras.aspx ¿Bicicletas con frenos inalámbricos? | CNN. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://cnnespanol.cnn.com/2012/04/09/ bicicletas-con-frenos-inalambricos/ Haro BMX - Chad Kerley - CK AM Bike Promo - YouTube. (n.d.). Retrieved October 18, 2018, from https://www.youtube.com/watch?v=W6Kn4-b2XIM Code de la route. Legifrance. (2011). Retrieved from http://www.legifrance.gouv.fr/affichCode.do?idArticle=LEGIARTI000006841674&idSectionTA=LEGISCTA000006159581&cidTexte=LEGITEXT000006074228&dateTexte=20111129 Lean Canvas: Descubre tu modelo de negocio #infografia #infographic - TICs y Formación. (n.d.). Retrieved December 14, 2018, from https://ticsyformacion.com/2015/11/22/lean-canvas-descubre-tu-modelo-de-negocio-infografia-infographic/ La longitud del manillar y sus efectos en la bicicleta y el ciclista. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://www.todomountainbike.net/art/la-longitud-del-manillar-y-sus-efectos-en-la-bicicleta-y-el-ciclista Whitt, F. R., & Wilson, D. G. (1982). Bicycling science. MIT Press. FEROCA. (2018). Platino (Adición) - Feroca, S.A. Retrieved December 11, 2018, from https://www.feroca.com/es/92-platino-adicion XShifter: transforma tu cambio mecánico a electrónico | Planet Mountain Bike. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https:// www.planetmountainbike.com/componentes/xshifter-transforma-tu-cambio-mecanico-a-electronico/ Murdick, N. (n.d.). Break Fluid Breakdown and Implications for Road disc. bikerumor.com. Retrieved from http://www.bikerumor. com/2013/04/11/tech-speak-brake-fluid-break-down-and-implications-for-road-disc-updated/

XSHIFTER: World’s First Affordable Wireless Shifting System by Paul Gallagher — Kickstarter. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://www.kickstarter.com/projects/1598276649/xshifter-worlds-first-universal-wireless-smart-shi?lang=es TEMA 6. MOLDEO POR COMPRESIÓN. (n.d.). Retrieved from http://iq.ua.es/TPO/Tema6.pdf TEMA 7. MOLDEO ROTACIONAL. (n.d.). Retrieved from http://iq.ua.es/TPO/Tema7.pdf Hadland, T., & Lessing, H.-E. (2016). Bicycle design : an illustrated history. MIT Press. Forces - Physics of Cycling. (n.d.). Retrieved December 7, 2018, from https://timothyharonphysicsproject.weebly.com/forces.html Brown, S. (n.d.). The Geometry of Cantilever Brakes. Retrieved from http://www.sheldonbrown.com/cantilever-geometry.html Pedalea con los brazos | Ciclismo | Sportlife. (n.d.). Retrieved December 7, 2018, from https://www.sportlife.es/entrenar/ciclismo/articulo/pedalea-brazos World’s first wireless electronic bicycle brake - BikeRadar. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://www.bikeradar.com/news/ article/worlds-first-wireless-electronic-bicycle-brake-32064/ CXM Tech Exclusive: Drop Bar Hydraulic Disc Brake Adapter Tested at Nationals | Cyclocross Magazine – Cyclocross News, Races, Bikes, Photos, Videos. (n.d.). Cxmagazine.com. Retrieved from http://www.cxmagazine.com/drop-bar-hydraulic-disc-brakes-cable-pulladapter-for-cyclocross-cannard Decathlon. (2018). CUENTAKILOMETROS, GPS BICICLETA. Retrieved from https://www.decathlon.es/C-1038506-cuentakilometros-gps-bicicleta Brandt, J. (2005). Brakes from Skid Pads to V-brakes. Jobst Brandt: Frequently Asked Questions about Bicycles and Bicycling. Retrieved from https://www.sheldonbrown.com/brandt/brakes.html Caja automontable tipo carpeta - ECMA B2152 ∙ SAXOPRINT. (n.d.). Retrieved December 15, 2018, from https://www.saxoprint.es/ embalajes/easybox/caja-automontable-tipo-carpeta# ¿Un sistema de freno inalámbrico? Sí, el creador de XSHIFTER está trabajando en ello | Planet Mountain Bike. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://www.planetmountainbike.com/componentes/xshifter-sistema-de-freno-inalambrico/ La longitud del manillar y sus efectos en la bicicleta y el ciclista. (n.d.). Retrieved November 8, 2018, from https://www.todomountainbike.net/art/la-longitud-del-manillar-y-sus-efectos-en-la-bicicleta-y-el-ciclista

Jenkins, M. (2003). Materials in Sports Equipment, Volume 1. Elsevier. German road traffic licensing regulations (StraĂ&#x;enverkehrs-Zulassungs-Ordnung StVZO). (n.d.). German Department of Justice. Retrieved from http://www.gesetze-im-internet.de/stvzo_2012/__65.html Knut - Rad der Stadt Magdeburg on Vimeo. (n.d.). Retrieved October 17, 2018, from https://vimeo.com/169584981 Sparkes, M. (2010). Cycling without brakes? Youâ&#x20AC;&#x2122;re breaking the law. Guardian News and Media Limited. Retrieved from https:// www.theguardian.com/environment/green-living-blog/2010/aug/25/cycling-without-brakes Beeley, S. (1992). A history of bicycles. Studio Editions. Heine, J. (2006). Bicycle quarterly. Bicycle Quarterly. Bicycle Quarterly. Retrieved from http://www.vintagebicyclepress.com/vbqindex.html Bill McCready, P. S. C. (n.d.). How To: Emergency Stops. Retrieved from http://www.gtgtandems.com/tech/emerstop.html