Butlletí número 16 de l'Associació de Naturalistes de Girona

La Manduca no caduca.

El mes de l’aprofitament alimentari.

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona Seguim amb la Manduca No Caduca Jornada sobre decreixement a Girona Ara és el temps de recol·lectar Rebem el 3er premi de la mobilitat sostenible Som Natus i fem ràdio

núm. 16 / hivern 2014-15

EDITORIAL núm. 16 / hivern 2014-15

EDICIÓ

El malbaratament alimentari

Perquè si comprem i consumim pensant en el que es necessita, que sigui bo i variat que no vol dir car ni de lluny, només ens cal imaginació per cuinar.

Malbaratar vol dir deixar perdre, malgastar, dilapidar una cosa; i en aquest cas ens referim als aliments; que son bàsics i essencials per viure; que costen diners; que no son pas abundosos, i si ho fossin cal servar-los; i que hi ha persones que en pateixen mancança.

En el sistema social que visquem hi ha de tot, però molt mal repartit i en el cas dels aliments es fa palès quan veiem algunes imatges de coses que llencen per sobreproducció, que s’han malmès abans de posar al mercat, o que per especulació de preu no arriben.

Per canviar aquest sistema és clar que cada un de nosaltres, ara i avui a nivell

individual poca cosa podem fer, recordem-ho a l’hora de votar quin grup o partit vol jugar aquest joc. Però si que podem triar el supermercat de compra sabent que és un dels que dóna el que sobra al banc dels aliments, que reparteix productes caducats per llei i encara bons pel consum, i són els que tenen una gestió social.

Nosaltres, a casa, hem de mirar el rebost i la nevera per revisar que no ens quedin coses endarrerides que hauríem de llençar –malbaratar- i que a l’hora de comprar haurem previst de combinar entre primer i segon plat, si son carn o peix, si és d’a prop i de tem-

Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org.

Coordina i maqueta: Enric Cortiñas i Tània Vicens.

Dipòsit legal: Gi-417/1997.

porada (més barat i menys transport).

Cal pensar quan comprem.

Si les viandes son comprades amb seny i cuinades amb imaginació, serviran per satisfer la gana del cos a l’hora que ens ompliran l’esperit; ajudarem cada un de nosaltres a no malbaratar aliments, en hi ha que no en tenen o en tenen pocs, posem-hi la nostra ajuda, la manduca no caduca.

Lluís Ball-llosera President de l’Associació

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.

El 6 de setembre dins la Festa Major de Santa Eugènia va tenir lloc el 1r dinar d’aprofitament i un taller

El mes de setembre ha estat “El mes de l’Aprofitament”, amb la segona edició de la “La Manduca No Caduca”. de cuina. Els aliments, sense sortida comercial però perfectament comestibles, foren aportats per una quinzena comerços del mateix barri i del Mercat del Lleó.

Escudella Solidària i activis-

NOTÍCIES

tes dels Natus van preparar un àpat per 110 persones, a canvi de productes de llarga conservació (100 Kg) per abastir el banc d’aliments d’Escudella. Així doncs alimentant gratuïtament amb fruita, verdura i arròs 110 comensals, es van recaptar aliments com per a un miler de persones.

El dia 20 es va repetir el dinar d’aprofitament a Sant Narcís amb una seixantena de participants. La jornada

Som NATUS, fem natura, fem ràdio!

Oryx La Botiga de l’Amant de la Natura Des del seu inici va ser concebuda amb la voluntat de satisfer les necessitats de tots els afeccionats i professionals de la Natura.

10% de descompte pels socis i sòcies de l’ANG en la majoria de les referències d’òptica i d’equipament.

Balmes, 71. 08007 - Barcelona http://www.weboryx.com

es va acompanyar del Mercanatus -mercat de segona mà per finançar la defensa del territori- i altres activitats com un espectacle infantil o una xerrada-tertúlia.

La campanya ha comptat entre altres amb la col·laboració de l’Associació d’Hostaleria de Girona, el Cafè Le Bistrot, Garcia de Pou i l’Ajuntament de Girona.

El dilluns 10 de novembre els NATUS hem posat en marxa el nostre programa de ràdio! Tots els dissabtes i dilluns al 92.7 fm freqüència Girona podreu escoltar el programa Som NATUS, fem NATURA. La nostra intenció és que aquest programa sigui un altaveu pels moviments ecologistes.

Per aquells que no pugueu seguir en directe el programa, podreu des de la web recuperar els podcast a www.femgirona.cat.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Un extens programa d’activitats els dies 6, 20 i 24 de setembre que ha permès sensibilitzar la ciutadania gironina sobre el malbaratament alimentari i els seus impactes, així com mostrar que els circuits d’aprofitament d’aliments són una via de lluita contra la pobresa.

ANUNCI

“La Manduca No Caduca” recupera 250 Kg d’aliments en dos dinars, i es converteix en un acte

NOTÍCIES núm. 16 / hivern 2014-15

“El Decreixement: una realitat emergent”

Com a cloenda de La Manduca No Caduca, el 24 de setembre va tenir lloc la jornada “El Decreixement: una realitat emergent”

Va tenir lloc a la Facultat de Lletres de la UdG, i amb la col·laboració del Departament de Geografia, SETEM i la Xarxa d’Economia Solidària.

xer projectes i reforçar la relació i col·laboració entre col·lectius.

Més de 40 persones van prendre part en l’esdeveniment, que va ser un pretext per propiciar la trobada i el diàleg

d’una vintena d’entitats i experiències en el camp de l’economia alternativa i/o solidària a comarques gironines, amb l’avinentesa de donar a conèixer el projecte Pam a Pam. Mitjançant un taller es va debatre com millorar la disseminació del decreixement, tot assenyalant que la jornada mateixa va servir per donar a conèi-

La Jornada també va incloure 3 ponències introductòries; per part d’Antonio Turiel -co-autor del manifest Darrera crida-, Neus Casajoana -co-autora del llibre Hacia un nuevo modelo económico, social,

sostenible y estacionario-, i Núria Massegú -de SETEM i la XES, entitats impulsores del Pam a Pam-. L’acte es va tancar amb el documental Taste the Waste, que explora el malbaratament d’aliments a diferents llocs del món.

El GCS rep el premi bronze de la Mobilitat Sostenible Fer de la bicicleta un element quotidià, atractiu i sostenible era l’objectiu de la campanya Girona Cycle Sexy

Amb aquest premi, el Ministeri d’Agricultura Alimentació i Medi Ambient fa un reconeixement a la campanya per promocionar la bicicleta promoguda per l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Mou-te en bici i l’Oficina Verda de la Universitat de Girona.

La campanya Girona Cycle Sexy ja havia estat premiada per la Comissió Europea com a una de les 18 millors propostes europees de promoció de la mobilitat urbana sostenible.

El 22 de setembre, membres de l’Associació de Naturalistes de Girona es van des-

plaçar a Madrid, per rebre el premi bronze dels premis Setmana Espanyola de la Mobilitat Sostenible en la categoria d’Organitzacions, institucions i empreses per bones pràctiques, lliurat pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Mosques al mirador dels Maristes 1r premi General, edició 2015 Autor: Miquel Freixas

“Mosques al mirador dels Maristes” de Miquel Feixas

Aquesta edició destaca per la seva conversió a Instagram, amb l’objectiu d’aprofitar els beneficis de les noves tecnologies i facilitar la participació de totes les persones interessades en la fotografia naturalista, expertes o amateurs.

s’han presentat 297 fotografies a la categoria General, 155 a la categoria Aigua, Natura i Costa Brava, 88 a la categoria Mobilitat Sostenible, 52 a la categoria Riu Ter i 36 fotografies a la categoria foto denúncia.

Un total de 628 fotografies han participat en aquesta edició. Per categories,

http://www.naturalistesgirona.org/fotografia.

TEMA CENTRAL núm. 16 / hivern 2014-15

Aliments, malbaratament i les eines per a una nova mentalitat Podem fer pressió social i no comprar allà on sabem que es malbarata el menjar, i exigir que els grans supermercats revelin quina quantitat d’aliments llancen, i que ofereixin alternatives al malbaratament.

Autora: Judit Pinyol Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO en anglès), un terç de la producció global d’aliments (1.300 milions de tones) es malbaraten cada any. Els aliments malbaratats suposen una superfície de 1.400 milions d’hectàrees de cultiu, equivalents al 30% de la superfície agrària mundial.

Com hem arribat aquí?

Quan un país es va enriquint, inverteix més per tal de tenir supermercats i botigues amb excedència. Europa i Amèrica cobreixen d’un 150 a un 200% els requeriments nutricionals diaris de la seva població. Així doncs podem dir que un país com Amèrica té el doble de menjar a disposició dels consumidors del que realment necessita.

Quan pensem en el malbaratament d’aliments, el primer que ens ve al cap és el menjar que acaba llançat a les escombraries, ja sigui a casa nostra o als supermercats, però de desaprofitament n’hi ha al llarg de tota la cadena alimentària i molt abans que els productes arribin al consumidor.

A les granges, particularment als països on l’agricultura es troba en desenvolupament, la manca d’infraestructures fa

que sigui difícil conservar les collites – refrigeració, pasteurització, magatzematge de gra i fruita, són requeriments necessaris perquè el menjar no es faci malbé. A part d’això, els productes que no compleixen una estètica determinada també són descartats sense que tinguin la oportunitat d’arribar al consumidor, i no oblidem que aquests aliments que són produïts però que no arriben a consumir-se també fan ús d’una gran quantitat d’aigua i contribueixen a l’efecte hivernacle. De tot el peix que es pesca a Europa, del 40 al 60 per cent es descarta i ni tan sols arriba a la costa. Dels aliments que sí que arriben al supermercat, una tercera part acaba als contenidors, i la majoria no són aliments podrits o en mal estat, sinó que encara podrien ser consumits.

Per posar un exemple, 13.000 llesques de pa fresc es llançaven en una sola fàbrica al Regne Unit cada dia, per tal de que els sandvitxos que fabriquen no tinguin cap crosta. Això va ser fins que fa pocs anys van començar a donar-ho als porcs. Definitivament una millor solució.

Al món hi ha 842 milions de persones que passen gana cada dia tot i que produïm una mitjana de 2.700 calories

TEMA CENTRAL

Tristam Stuart, autor del llibre “Despilfarro: el escándalo global de la comida”, explica una anècdota que sembla contenir una de les claus per a canviar aquesta actitut respecte el malbaratament alimentari: Es trobava a Kashgar, la Xina occidental, i mentre s ’estava acabant el seu bol de menjar conversava amb el xef, qui de cop i volta va aturar la conversa i va quedar-se mirant fixament al seu bol buit. Seguidament va dir: “acabat’ho”. Ell va mirar el bol i va veure que s’havia deixat tres grans d’arròs. El fet de malgastar el menjar és un tema tabú en aquella regió, i és considerat socialment inacceptable.

“Em va renovar la fe de que nosaltres, les persones, tenim el poder d’aturar

aquest tràgic malbaratament de recursos si fem que malgastar el menjar d’aquesta manera colossal sigui inacceptable, si fem soroll, si els ho diem a les grans corporacions, si diem al govern que volem veure el final del malbaratament d’aliments; realment tenim el poder de canviar les coses.”

“Sempre hi haurà una mica de menjar sobrer, i idealment aquest es podria destinar a alimentar animals, però a Europa per exemple, està prohibit alimentar als porcs amb algunes de les sobres per culpa de la febre aftosa. Això vol dir que ara per ara Europa depèn de la importació de milions de tones de soja d’Amèrica del Sud, la producció de la qual contribueix al canvi climàtic, a la desforestació i a la pèrdua de diversitat.” – afirma l’autor i activista.

A Barcelona, el Plat de Gràcia serveix àpats fent servir els excedents dels comerços i les parades dels mercats del barri de Gràcia, i a Girona l’Associació de Naturalistes de Girona continua la campanya La Manduca No Caduca, que ofereix diverses activitats i tallers, a més de dinars populars utilitzant també aliments que estaven destinats a les escombraries.

Com sempre, el primer pas és prendre consciència i gràcies a la informació que tenim i a totes aquestes iniciatives, esperem poder construir un sistema alimentari més eficient i més just amb les persones i l’entorn.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

diàries per a cada individu. La solució no és enviar les restes de menjar a l’estranger, sinó no produir més del que és necessari i no malbaratar-ho, ja que quan comprem menjar estem interactuant en el mercat global alimentari, afectant-ne les reserves i els preus. Per exemple, si no malbaratéssim tant pa, i compréssim menys blat, n’hi hauria més quantitat al mercat internacional, on també hi compren els països pobres.

Millorar les infraestructures als països en desenvolupament, implantar lleis que no permetin als comerços de malbaratar el menjar, sinó redistribuir-lo, evitar la confusió entre les dates de caducitat i la data aconsellada de consum, ja que aquesta última no és determinant del mal estat del producte, i incrementar la consciència ciutadana.

A Barcelona, el Plat de Gràcia serveix àpats fent servir els excedents dels comerços i les parades dels mercats del barri de Gràcia, i a Girona l’Associació de Naturalistes de Girona continua la campanya La Manduca No Caduca, que ofereix diverses activitats i tallers, a més de dinars populars utilitzant també aliments que estaven destinats a les escombraries.

Podem fer pressió social i no comprar allà on sabem que es malbarata el menjar, i exigir que els grans supermercats revelin quina quantitat d’aliments llancen, i que ofereixin alternatives al malbaratament.

Algunes empreses ja s’han adonat de la importància d’abordar aquest assumpte, i aquest any la cadena francesa de supermercats “Intermarche” ha posat en marxa una campanya on ofereix la fruita i verdura “lletja” que normalment es llançaria i la ven a un preu més reduït.

Com sempre, el primer pas és prendre consciència i gràcies a la informació que tenim i a totes aquestes iniciatives, esperem poder construir un sistema alimentari més eficient i més just amb les persones i l’entorn.

Rosa Navarro; Voluntària de l’Escudella Solidària.

ARTICLES DELS SOCIS I SÒCIES

núm. 16 / hivern 2014-15

Quines solucions hi ha?

“Què fem a Escudella Solidària?”

Intentem establir un contacte directe amb les botigues, parades de mercat i altres establiments, i aconseguir aprofitar aquells aliments comestibles que haurien acabat a les escombraries.

Des de l’Escudella Solidaria sempre hem lluitat perquè els aliments que es recullen per la nostra entitat siguin reciclats, intentem establir un contacte directe amb les botigues, parades de mercat i altres establiments, i aconseguir aprofitar aquells aliments comestibles que haurien acabat a les escombraries.

i busquem que les famílies que passen per moments difícils puguin conèixer com conservar-los i cuinarlos. Nosaltres sempre hem apostat per un model de sostenibilitat i cooperació ja que tots els aliments son reciclats del mercat i establiments que llencen productes que encara poden ser útils i en bon estat

Dins del mateix grup busquem aprendre plegats com cuinar aquests aliments per aprofitar-los al màxim,

Voldríem alabar la tasca feta conjuntament amb l’Associació de Naturalistes de Girona durant la cam-

panya de la Manduca No Caduca, ja que per nosaltres és una via per aconseguir unir l’àmbit social i ambiental, i poder establir vies de cooperació entre entitats.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Ara és el temps de recol·lectar A l’hivern hi ha diverses espècies que es poden recol·lectar com per exemple les fulles d’eucaliptus (Eucalyptus globulus) per fer bafs per alleugerir constipats, la fulla de malva (Malva sylvestris) per posar en infusions quan es té el pit carregat o el romaní (Rosmarinus officinalis).

Un dels preparats més tradicionals és l’esperit de romaní per fer fregues que alleugen els dolors articulars, les contusions, les lumbàlgies i el cansament.

Fer-lo és molt senzill: només calen fulles fresques de romaní i alcohol de farmàcia. S’omple un pot de vidre fins a la meitat de fulles fresques i s’acaba d’omplir amb l’alcohol. Es tapa, es deixa macerar 9 dies com a mínim, remenant lleugerament cada dia i ja es pot fer servir.

Lliurament de premis del XVIIè Concurs de Fotografia de l’ANG

RECOMANACIONS

Muntanyes de menjar que no han arribat als plats del consumidor són les imatges que més commouen del documental Taste the Waste, del director Valentin Thurn. El film té l’objectiu de donar explicacions a l’espectador del per què es llença tant de menjar, qui n’és el responsable i quines conseqüències té. Entrevistes a personal de supermercats i gerents de vendes, forners, inspectors de mercats majoristes, o agricultors mostren com el sistema de comercialització d’aliments és pervers amb greus impactes ambientals, socials i polítics. La magnitud del problema esdevé prioritari des de que només amb els aliments que es llencen a Europa es podria alimentar la població que passa gana al món..

Text i fotografia: Cristina Bota.

ANUNCI

Taste tha waste

RECEPTA AVANTATGES

núm. 16 / hivern 2014-15

Seitons marinats amb melmelada de tomàquet i ceba Per començar posem la meitat de sucre barrejat amb la ceba tallada i, per separat, l’altra meitat de sucre amb els tomàquets prèviament pelats i tallats.

Aquestes dues barreges es deixen reposar al voltant d’una hora perquè les verdures deixin anar el seu suc. Mentre deixem passar l’hora podem anar netejant els seitons, traient-los el cap, els budells i les espines i deixant els lloms nets.

Posarem els lloms ben netejats en una safata amb certa fondària, hi afegim

un pessic de sal, el pebre en gra, el vinagre, els posem una capa d’oli per sobre i ho deixem reposar tota la nit dins la nevera.

Un cop les verdures han deixat anar l’aigua, posem en una cassola o paella antiadherent una mica d’oli i, en primer lloc, hi afegim la ceba. Deixem coure a foc lent 30 minuts remenant de tant en tant i afegim el tomàquet.

Ho barregem i es cou a foc suau dues hores. Es deixa refredar i estarà llest per acompanyar qualsevol plat de carn

o de peix.

En aquest cas, esperarem al dia següent a que els seitons s’hagin cuinat amb el vinagre, retirem els seitons que volem utilitzar de la safata, i preparem els pinxos de la manera que més ens agradi, ja sigui sols amb un escuradents o sobre una torrada, però companyats amb una mica de la melmelada que hem preparat per donar-li un punt més dolç.

Text i fotografia: Selena Gismeros Prat.

L’ANG s’adhereix al CiviClub. Ser dels Natus té premi!

Els Natus som una de les primeres entitats ecologistes en sumar-se a aquesta iniciativa.

Ens hem sumat al CiviClub, una plataforma que premia els ciutadans compromesos amb la sostenibilitat, els hàbits saludables i la solidaritat. Totes les persones que siguin sòcies o activistes de l’entitat rebran cupons amb punts (Civis) després de cada donació o activitat de

voluntariat. Els Natus som una de les primeres entitats ecologistes en sumar-se a aquesta iniciativa.

Per utilitzar els punts (Civis), us heu de registrar gratuïtament al web www.civiclub.org. Cada vegada que realitzeu alguna acció en un

servei col·laborador, com els Natus, rebreu un cupó amb un nombre determinat de Civis.

RUTA

Entre les varies activitats de lleure que els Naturalistes fem durant l’any aquesta vegada ens fixem en la sortida que es va fer com a matinal del dia 12 d’octubre d’enguany.

Era per anar a veure bosc madur o vell, i que ara comença a haver-hi consciencia de que s’han de servar i protegir. Cal dir que la nit abans havia plogut, el bosc era moll, per tant va haver-hi qui es va desdir, finalment fórem 10 persones Sense por del temps –vàrem encertar- i comptant amb el guiatge de en Jaume Hidalgo anem al cor de les Guilleries.

Amb cotxe fins a l’Espinau, a on esmorzem perquè així em temps acabar de millorar i sortim cap al roure de Can Iglesias.

Aquest roure singular per l’edat –més de 700 anys- situat al marge de la riera Grevolosa, es la resta de una roureda que ha tornat a esser plantada i que ara te uns dos cents anys; és la roureda de Can Iglesias de Santa Creu d’Horta. Tots

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Text i fotografies: Lluis Ball-llosera.

aquest paratges –Espinau i Sobirà- el bosc és esponerós, les castanyedes tocades pel xancre, els roures van fent, els pins hi viuen i en els camps de les cases abandonades hi ha plantacions d’avets per ornamentació de Nadal.

També vàrem anar al Pi de l’Espinau o de d’Iglesias, amb una alçada considerable i un tronc net i recte; està datat amb cent anys; ara ja en te més, en fa més de deu que fou datat i senyalat com a Arbre Singular, junt amb el Roure que abans hem dit. Es ben visible per la seva alçada al mig de una castanyedaFou interessant tot i no veient el que es pretenia per la mullena de la pluja; però la qualitat i varietat de boscúria fa que es pensi en tornar-hi cap a la primavera, si el temps ens ajuda, es clar.

Situat al cor del Barri Vell de Girona, el restaurant La Poma, ofereix un indret acollidor i modern on gaudir d’una cuina elaborada i plats exquisits, acompanyats d’una àmplia i variada carta de vins. Els socis de l’ANG podeu gaudir d’un 40% de descompte en el menú degustació. Contacteu amb l’ANG per demanar la vostra butlleta de descompte!

Cort Reial, 16 de Girona http://www.restaurantlapoma.com

ANUNCI

Anem al cor de les Guilleries

núm. 16 / hivern 2014-15

#StopProspeccions

Junts podem lluitar contra les prospeccions a la Costa Brava Entra a www.naturalistesgirona.org i lluita per un nou model energètic:

- Signa la petició per aturar les prospeccions marines a la costa catalana.

- Signa la petició Girona 100% renovable.

- Fes-te teamer dels NATUS i ajuda’ns a protegir la Costa Brava de les prospeccions.

Coneixes els avantatges de ser soci/ sòcia de l’ANG? T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Associació de Naturalistes de Girona / Twitter: @natusterritori