Article central On són els ecologistes? Nou projecte SOSpeix, els límits del mar
Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona Tornem a trobar pesticida a la Llémena Tot apunt per obrir el 26è Concurs de Fotografia Naturalista El vàter sec, l’altra revolució del bri de palla Ara és temps de recol•lectar (nova secció) Entrevista a Albert López i Larrosa, de projecte NINAM
núm. 13 / estiu 2013
EDITORIAL núm. 13 / estiu 2013
EDICIÓ
L’educació ambiental com a eina de transformació social
Gran part de les activitats que fem des de l’ANG són d’educació ambiental. El casal el Blauet, el camp de treball o el curs d’horts, demostren que és un dels nostres eixos estratègics de treball.
I bona part de les nostres activitats tenen com a objectiu empoderar la ciutadania davant dels reptes ambientals, socials i econòmics actuals.
nes que prenen les decisions en la gestió i planificació, perquè orientin els seus valors i comportaments cap a una relació harmònica amb el territori. I, de l’altra, tenim un desequilibri social que, en una societat on la riquesa i el benestar estan injustament repartits, ens exigeix a transformar radicalment la nostra societat i assolir una nova distribució dels recursos del món.
aquest entorn més immediat. Hem de decréixer? Sí, energèticament, materialment i també econòmicament; però hem de créixer i aprendre en actitud, visió i reflexió crítica vers al nostre entorn. El camí és la sobirania alimentària i energètica, la conservació del territori, la coherència ambiental i el benestar de les persones.
Les dues qüestions constitueixen veritables eixos de treball per a nosaltres, i cal seguir lluitant per transformar
Enric Cortiñas President de l’Associació de Naturalistes de Girona
L’educació ambiental vol transformar les estructures de poder recuperant els valors humans i naturals que afavoreixen una convivència social i ambiental més harmònica. Com a entitat ens enfrontem, almenys, a dos grans reptes. D’una banda, tenim el repte de contribuir a formar i capacitar no només a joves i infants sinó també a les perso-
Edita: Associació de Naturalistes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org.
Coordina i maqueta: Anna Grabalosa Martín. Dipòsit legal: Gi-417/1997.
Foto portada: ©trepax.com.
La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.
NOTÍCIES
Podria haver-hi un nou episodi de mortalitat de peixos i d’altres organismes menys visibles. anteriorment a la riera de la Llémena per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com el responsable de la mortalitat de peixos que va tenir lloc al juny de 2012 i que inicialment es va atri-
buir a un possible abocament de sals. Degut a la capacitat del pesticida de romandre als teixits grassos animals es va poder demostrar que la mortalitat no era deguda a la concentració de sal, sinó a una contaminació de l’aigua amb aquest pesticida prohibit. El resultat de l’estudi de l’episodi de mortalitat massiva de peixos que va realitzar l’ACA va aparèixer als mitjans de comunicació al febrer de 2013, vuit mesos després
Atenció, que arriba el Girona cycle sexy! Om Shanti és una associació que ofereix un espai, tant físic com humà, on compartir i experimentar tècniques, disciplines i filosofies de vida que ens ajuden a créixer personal i espiritualment. Descompte d’un 10% de descompte en totes les activitats pels socis i sòcies de l’ANG. Francesc Eiximenis, 8. 17001 Girona · t. 872 030 194 · http://omshantigirona.org · om@omshantigirona.org
que es detectés la mortalitat massiva de peixos. Des de l’entitat es considera de vital importància que es faci una bona recerca de l’origen d’aquesta contaminació, a més de recordar que quan es prohibeix l’ús d’un producte químic no és envà sinó que incomplint normes com aquesta es perjudica greument la salut humana i la del medi ambient. Així mateix, demana que el responsable o responsables siguin sancionats.
La campanya “Girona Cycle Sexy”, de promoció de la bicicleta com a mitjà de transport a Girona, ha estat un dels 18 guanyadors del Sustainable Urban Mobility 2013. La proposta és convertir-la en un element de moda i estil i demostrar que es pot anar amb bicicleta amb qualsevol tipus de roba, fins i tot amb les peces més “fashions” i atrevides. La campanya començarà a finals de 2013. ANUNCI
En el marc d’unes pràctiques d’un curs del màster de Ciència i Tecnologia de l’Aigua de la Universitat de Girona s’ha tornat a detectar la presència del pesticida Endosulfan a l’aigua de la riera de la Llémena, a l’alçada de Sant Martí de Llémena. Aquest pesticida és una substància neurotòxica que ataca el sistema nerviós i que és capaç de bioacumular-se en el teixit adipós dels animals. Aquest pesticida va ser identificat
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Tornem a trobar pesticida a la Llémena
PROJECTES núm. 13 / estiu 2013
SOSpeix, els límits del mar
L’ANG i la IAEDEN – Salvem Empordà presentem la campanya de consum responsable de peix i marisc a les comarques gironines amb el nom SOSpeix.
Aquesta campanya té com a objectiu sensibilitzar i informar la ciutadania sobre l’amenaça que pesa sobre els mars i oceans i promoure el consum responsable de peix i marisc com a eina per prevenir la sobrepesca i explotació dels mars. La sobreexplotació dels mars com a font d’alimentació i les tècniques de pesca agressives són dues de les problemàtiques més importants que pesen sobre els ecosistemes marins. SOSpeix és una iniciativa destinada a aportar informació sobre l’estat dels recursos pesquers del litoral gironí i sensibilitzar els consumidors perquè consumeixin aquelles espècies de peix i marisc que tenen un menor impacte ecològic.
i fins i tot per casa, perquè els més petits prenguin contacte amb les diferents espècies i aprenguin la importància de conservar el mar. Aquest serà el primer recurs en línia a Catalunya i a les comarques gironines per als consumidors que busquen prendre decisions sostenibles en el consum de peix i marisc.
Posarem a l’abast del consumidor una guia en format web (www.sospeix.org) i una aplicació per a mòbils i tauletes amb les fitxes de diferents espècies de consum de peix i marisc del
Mediterrani. No només s’hi trobaran les més conegudes, sinó també espècies menys presents en la nostra dieta però amb valors culinaris i dietètics importants, i que alhora, no tenen tanta pressió per la sobrepesca o bé són espècies que es pesquen juntament amb d’altres més comercials. Cada espècie anirà acompanyada de receptes i dels establiments i restaurants on es poden trobar, comprar i consumir. El web no s’acaba aquí, sinó que també hi haurà una part interactiva on qui vulgui podrà fer les seves aportacions respecte l’interès propi i el funcionament de la campanya a més de trobar entrevistes a cuiners, pescadors, biòlegs, etc., per conèixer la opinió a primera mà dels que tenen el mar més a prop i en el seu dia a dia contribueixen a la seva preservació. També s’elaborarà un recurs educatiu per a l’escola, menjadors escolars,
També s’oferiran una sèrie d’activitats de descoberta del litoral gironí, amb l’objectiu de fomentar el coneixement del medi marí i la seva conservació. A partir de setembre i fins a mitjans de novembre s’organitzaran sortides guiades en vaixell o caiac per observar la flora i fauna del litoral, cursos i xerrades. Les sortides naturalistes pretenen apropar el medi marí de manera lúdica a tots els públics i així augmentar la consciència de la necessitat de conservar els seus valors. El cicle d’activitats es clourà amb
una taula rodona sobre la pesca sostenible amb la presència de diferents agents del sector. Per aconseguir un consum responsable de peix proposem reduir-ne el consum, seleccionar aquelles espècies menys explotades, i prioritzar el peix fresc, salvatge i de proximitat. Cal tenir en compte que l’aqüicultura no és la solució a la sobreexplotació dels recursos pesquers, ja que els peixos s’alimenten amb farines i altres peixos que també s’han de pescar. Així mateix, el peix congelat necessita molta energia per arribar fins al consumidor, i no representa una forma sostenible de consum, a més, el peix congelat sovint prové de la pesca industrial, cosa que produeix efectes negatius sobre el medi mar. També recomanem menjar aquelles espècies més properes per reduir l’impacte del transport.
FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Fragment de la fotografia Vida i llum 1r premi Aigua, Natura i Costa Brava, edició 2012 Autor: David Antoja
Tot apunt per obrir el 26è Concurs
Ja tenim les bases i les dates per al 26è Concurs de Fotografia Naturalista! Es podrà participar al Concurs des del 19 d’agost a les 10 h fins el 30 de setembre de 2013 a les 14 h. Les imatges s’han d’inscriure a través del portal www. naturalistesgirona.org/fotografia, han de complir les bases i cal que s’apuntin a alguna de les quatre categories del concurs: General; Aigua, natura i Cos-
ta Brava; Fotodenúncia i Riu Ter. Enguany hem avançat l’acte de lliurament de premis i inauguració de l’exposició de les fotografies premiades i tindrà lloc el 8 de novembre de 2013 a la Casa de Cultura de Girona. Podeu seguir-nos a Facebook (Concurs de Fotografia Naturalista) i a Twitter (@ConcursFotoNat).
TEMA CENTRAL
On són els ecologistes? La visió, per no dir els tòpics, que determindes persones assignen als col•lectius i plataformes ecologistes per tal de criticar-los ha canviat considerablement en els darrers 20 anys. núm. 13 / estiu 2013
Autors: Dani Boix, Enric Cortiñas, Josep Maria Pradas i Sergi Nuss
Ara bé, si determinats perjudicis i visions s’han vençut, també és cert que han aparegut altres tics igualment injustos. És cert que ara poca gent considera els ecologistes com a enemics del progrés -bé, d’algunes maneres d’entendre el progrés potser sí que molts en som enemics-, com a defensors de la societat paleolítica, o com a subgrup que viu al marge de la societat (en una mena de bombolla on tots som peluts, barbuts i amb el cap ple de pardals). Aquests estereotips han caigut pel pes de les evidències.
Reproducció de la portada del diari El Punt del divendres 14 de desembre de 1990, dedicada a les mobilitzacions contra la N-II.
Amb tot, si bé algunes velles llufes que ens havia penjat la gent que no comparteix aquesta voluntat han caigut (“aquests només serien feliços a l’edat de pedra”; “tots són hippies i no saben de què parlen”; etc.), val a dir que ha aparegut una nova xacra sobre els nostres col•lectius. Ara sembla que les nostres entitats han d’assumir les queixes populars de multitud de temes, arribant a la situacions esperpèntiques com ara que si un grup de veïns no veuen bé que es talli un arbre que s’estimen, reclamin (exigeixin) a les entitats ecologistes que siguin elles les
que ho evitin: ON SÓN ELS ECOLOGISTES? Això és el món al revés. Les entitats ecologistes les formen gent com els veïns en qüestió que dediquen part del seu temps, coneixements i diners a canviar com es fan les coses quan aquestes no es fan bé. Per tant, els veïns del nostre exemple haurien de veure que a part de lluitar pel seu arbre, hi ha molts més arbres -fins i tot boscos- per defensar. La lluita no es limita al seu arbre i en tot cas, enlloc de delegar-la, millor implicar-se i comprometre’s. De totes maneres queda la pregunta a l’aire: ON SÓN ELS ECOLOGISTES? Des de l’Associació de Naturalistes de Girona no podem respondre completament la pregunta, perquè com ja hem dit que hi ha moltes entitats diferents i cadascuna està a molts llocs alhora; hi ha, malauradament, massa feina per fer. Per això, i a mode d’exemple us comentarem tres casos: la variant de la N-II a Girona, el tancat de can Llach a les Gavarres, i el cas Aurora.
TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
La variant de la N-II a Girona Quan un col·lectiu de gironins i gironines van denunciar el projecte de construir una variant de la N-II de Girona per la vall de Sant Daniel, no van faltar les crítiques i les denúncies que els ecologistes volíem impedir el “progrés” de la ciutat. Ara bé, la plataforma popular “Coordinadora N-II per l’autopista”, que va encapçalar les protestes, davant el despropòsit de projecte va posar sobre la taula arguments prou clars: era una mala solució perquè suposava un cost excessiu, no solucionaria el problema circulatori a llarg termini i perjudicaria innecessàriament part del patrimoni natural dels ciutadans, la Vall de Sant Daniel. Per la Coordinadora, la millor solució i, a més a més, la que implicava un menor cost econòmic era alliberar de peatge el tram de l’autopista entre les sortides Girona-Sud i Girona-Nord (solució titllada d’impossible pels responsables polítics d’aleshores). Els polítics d’aquell moment es van ben lluir, no cal oblidar el ministre Borrell que entre altres perles va deixar
anar el matiex dia de la inauguració que l’obra no solucionaria el problema. Però va ser l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal, qui va excel·lir en l’art de contradir-se, sense respondre als dubtes que havia plantejar la Coordinadora. Els contrasentits van arribar a ser esperpèntics, l’alcalde, conegut des d’aleshores com “l’assassí de la Vall” per molts gironins i gironines, va passar de dir que dimitiria si la variant passava per la Vall, a que de fet el traçat ben bé per Sant Daniel no hi passava . El més ridícul és que la veu “Vall de Sant Daniel” de l’Enciclopèdia Catalana, escrita per ell mateix, el refutava. Passats els anys vam poder anar a un ple, presidit pel mateix alcalde, on es va aprovar aixecar els peatges entre Girona-nord i Girona-sud com a solució real per derivar el trànsit creixent a la N-II. De fet, les tres coses que van proposar els “caps verds” de la coordinadora es van complir: l’obra va ser molt més cara del que es va pressupostar en un principi, el col•lapse i la perillositat de la variant han estat una realitat des del primer dia, i la cicatriu que ha deixat la carrertera a la Vall difícilment mai s’arreglarà. Ah! i la solució
Fotografia: vall de Sant Daniel. Autora: Montse Poch, flickr. A les organitzacions ecologistes hi ha gent de tota mena, de creients i de descreguts, d’un partit, d’un altre o de cap, però ens uneix la voluntat de canviar algunes realitats que ni són adients per nosaltres, ni pels nostres veïns, ni per les futures generacions. Per aquesta diversitat les entitats ecologistes són de moltes menes i no coincideixen en tots els temes. Però compartim la convicció que hi ha coses que es podrien fer molt millor, si volem prioritzar la qualitat de vida de la gent i la conservació del nostre patrimoni natural.
TEMA CENTRAL núm. 13 / estiu 2013
que va proposar d’un bon inici, la que era “impossible”, va ser la que va solucionar realment el problema circulatori. ON EREN ELS ECOLOGISTES? Organitzant manifestacions (massives i pacífiques), implicant a la ciutadania (cal agrair especialment la implicació de tants artistes... des dels pintors i els seu mural a la Rambla a les nadales del Galliner), intentant explicar les deficiències del projecte... érem a molts llocs i vam posar-hi moltes hores. El tancat de Can Llach a les Gavarres
Foto superior: Gavarres, Mlle. Miracle, flickr. Foto inferior: riu Ter, Paco Rivière, flickr.
El segon cas té també una bona dosis de surrealisme. L’any 1995 el Departament de Medi Ambient va emetre un dictamen desfavorable sobre l’estudi d’impacte ambiental del projecte d’aprofitament cinegètic de la finca Can Llach dels Àngels (Gavarres, Baix Empordà/Gironès). La resolució obligava al titular de la finca a retirar el tancat cinegètic que havia instal•lat. En total uns 15 quilòmetres de malla, que envolten unes tres-centes hectàrees. El propietari va fer cas omís a l’Administració i sis mesos després havia continuat la construcció del tancat,
amb la col•locació de menjadores i el possible alliberament de cabirols per a l’activitat de cacera prohibida. Davant d’aquesta situació, la Generalitat que havia emès un informe negatiu no va actuar subsidiàriament, i a 2013 encara no ho ha fet! ON EREN ELS ECOLOGISTES? Presentant un procés judicial per aconseguir la retirada del tancat, procediment que va tardar 8 anys a finalitzar, que donava la raó a la nostra entitat i que obligava al propietari a desmantellar el tancat. Demostració una vegada més de l’esforç econòmic que hem de fer els moviments ecologistes per aturar projectes que no s’haurien d’haver permès per il•legals!! Un cost que les entitats no recuperem i al qual només podem fer front gràcies a vosaltres sòcies i socis, que amb les vostres quotes suporteu molt més que un butlletí i una web. Una discoteca en espai innundable? Finalment, el tercer cas posa de manifest que massa sovint es barreja allò públic i allò privat. El 2004 l’Ajuntament de Girona va concedir una llicència d’obertura d’una macrodiscoteca a
TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
l’antiga fàbrica paperera l’Aurora, a Pedret. L’Ajuntament, a canvi d’obtenir uns 6.000 m2 de terreny de deveses pel nou pont fins el Trueta, va requalificar a urbanitzables 15.000 m2 de deveses i 4.381 m2 de sòl d’industrial. Els terrenys de Devesa eren d’alt valor ecològic però de baix preu econòmic i, per tant, el canvi va suposar un negoci rodó pel propietari. Un grup de persones del barri va crear una plataforma de protesta que va acabar convertida en l’Associació de Veïns de Salesians, i es van iniciar reunions explicatives, escrits al diaris, penjada pancartes, etc. ON EREN ELS ECOLOGISTES? En aquest procés els veïns van contactar amb els Natus i conjuntament van acordar recórrer la resolució del PTOP als tribunals sota el paraigua de l’ANG. Enmig d’aquests litigis les deveses de l’Aurora van entrar dins la Xarxa Natura 2000 d’àmbit europeu, augmentant el seu grau de protecció (clau C5: sistema de parc fluvial i deveses, amb valors paisatgístics i de corredor biològic, d’especial protecció).
La bona feina de l’advocat Eduard de Ribot va portar, el 2008, a una sentència favorable a l’ANG. Després el PTOP, l’Ajuntament de Girona i el titular van presentar sengles recursos de cassació al TSJC, que va tornar a donar la raó a l’associació a finals de 2012. El planejament urbanístic de la zona havia de tornar a la figura de Pla de Millora Urbana definida en el PGOU de Girona del 2002. Sense temps quasi ni a llegir la resolució, l’actual govern municipal de CiU va acceptar una proposta calcada a la de 2004 del propietari, només millorada econòmicament, i la va tirar endavant aprovant el gener de 2013 un avanç de modificació del PGOU. Aquest mateix grup polític que el 2004 acusava al PSC de doble discurs, referint-se a la protecció de zones verdes, va impulsar un projecte més que millorable, sense cap esmena. Per tercera vegada! Hauran de ser els veïns i les entitats ecologistes, en aquest cas l’ANG, qui faci un pas endavant per preservar el patrimoni industrial i l’entorn de l’Aurora, perquè l’Adminstració, tot i canviant, no ho farà.
Foto esquerra: construcció d’urbanitzacions, Girona. Fons ANG. Foto dreta: Les Gavarres des del Poblat ibèric de la Punta del Castell, Palamós (Baix Empordà). Autor: Ferran Nogués, Flickr.
núm. 13 / estiu 2013
ARTICLES DELS SOCIS I SÒCIES
Jaume Serrasolses, soci de l’ANG
El vàter sec, l’altra revolució del bri de palla El vàter sec suposa un canvi radical en la forma de gestionar les dejeccions humanes i, per extensió, el conjunt de les deixalles orgàniques que generem diàriament a casa. El criteri que avala l’ús d’un vàter sec és deixar d’utilitzar aigua potable per evacuar les dejeccions humanes cap a la claveguera i d’aquí a una depuradora amb la consegüent contaminació dels ecosistemes aquàtics.
També permet deixar de contaminar les aigües freàtiques, en el cas que a casa nostra utilitzem una simple fossa sèptica per a “tractar” les nostres aigües residuals. No té cap sentit dilapidar ingents quantitats d’aigua extreta dels rius, transportada i potabilitzada amb gran esforç energètic i un elevat impacte ambiental, amb l’única funció de transportar residus i centralitzar-los en enormes i caríssimes depuradores que aviat no podrem mantenir i que de retruc fan pujar el preu de l’aigua. Tampoc no té cap sentit malversar el recurs que suposa la matèria orgànica de les dejeccions humanes i els seus nutrients (tractant-les com a residus) que haurien de tornar al cicle de la matèria i fertilizar els camps, en comptes de contaminar l’aigua robada dels ecosistemes naturals. Però, com la resta de matèria orgà-
nica, cal tractar-les abans d’incorporar-la a la terra. La forma més adient és el compostatge. El vàter sec ens permet fer-ho fàcilment. El moble del vàter sec en si no té cap secret i es pot construir de diversos materials. En definitiva, sota el seient del vàter hi ha galleda i al costat del vàter sec hi haurà una cistella amb materials de cel·lulosa secs, normalment palla, que evitaran males olors o mosques. La matèria orgànica seca impedeix que l’orina generi amoníac. Al fons de la galleda hi posarem uns 10 cm d’aquest material vegetal abans de començar a utilitzar-lo. Després de cada ús, abocarem una capa d’aquest material sobre les dejeccions. Lògicament, hi van tant l’orina com les femtes. El paper higiènic també. Una vegada la galleda és gairebé plena es treu i es porta al compostador. Convé també posar
una bona capa de material orgànic a la base del compostador abans d’abocar-hi el primer contingut de la galleda. És convenient abocar a continuació la galleda de les deixalles orgàniques de la cuina i finalment es recobreix amb una capa del material orgànic sec que disposem. Una vegada el compostador estigui ple, se n’ha de posar un altre fins que el primer es pugui començar a buidar a l’hort, ja que millor que hagi transcorregut un any o un any i mig (segons temperatura ambient i altres factors). Si hi ha espai es pot fer un tancat on buidar el compostador al cap d’un any, i on acabarà de madurar. Per utilitzar aquest sistema de vàter sense consum d’aigua necessitem un espai exterior on tenir els compostadors (que es poden comprar a magatzems de jardineria…) i un hort o jardí on reutilitzar el compost que obtindrem. També necessitarem matèria orgànica seca. Heus aquí algunes idees: palla, herba segada seca, fullaraca, boll de cereals, serradures i, en menor mesura, trossejat de cartró d’embalatge, paper, … Després de buidar-la, la galleda s’ha de rentar. Millor utilitzar l’aigua sabonosa de després de rentar els plats, així no gastarem gens d’aigua potable. Per a més informació i detalls podeu contactar en Jaume a jauserr@yahoo. com. També els qui ja l’utilitzin, per tal de compartir experiències.
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Ara és el temps de recol·lectar Comencem aquest estiu una nova secció sobre plantes, remeis i receptes amb la Cristina Bota, educadora ambiental i coautora del llibre “Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bolets” .
seva infusió -presa internament- és molt indicada per trastorns del sistema circulatori, per tant, és molt adequada per estabilitzar la tensió arterial, per millorar la circulació sanguínia, per alleugerir les hemorroides i les varius. També és excel·lent per calmar les dolències de la menstruació i regular-la.
SUBLIMITS DIVING CENTER S’AGARÓ és un centre de busseig ubicat al cor de la Costa Brava. Vol oferir una formació de qualitat, que permeti als nostres alumnes gaudir intensament de les meravelloses sensacions que proporciona el submarinisme, amb plena seguretat i total confiança. Descompte 2x1 en batejos al mar pels socis i sòcies de l’ANG Descomptes a consultar en el curs OWD, inmersions i lloguer i compra de material. http://www.sublimits.com info@sublimits.com m. 650 707 047/ t. 972 323 787
Externament la infusió és vulnerària i s’aplica per curar ferides i llagues. Antigament era una de les plantes que es collia pels volts de Sant Joan i es penjava a les portes i finestres per protegir la casa i la família. Text i fotografia: Cristina Bota.
ANUNCI
L’estiu és una de les millors èpoques per collir, sempre amb seny i respecte, les plantes medicinals que necessitarem durant tot l’any. Una de les herbes remeieres que podem recol·lectar fins el mes d’agost és la milfulles (Achillea millefolium) que es troba en prats frescos de gairebé arreu del país. Té les tiges erectes i piloses d’uns 80 cm d’alçada, les fulles molt dividides en folíols i les flors blanques i petites agrupades en capítols. Les seves aromàtiques flors tenen nombroses propietats medicinals. La
RECOMANACIONS
Guia del recol·lector
La Carme Bosch, creadora de l’Escola de les Flors de Fontanilles, i la Cristina Bota, biòloga i educadora ambiental, ens presenten la seva Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bolets, un recull de més de 200 espècies que es poden recolectar a Catalunya. El llibre, a cura de Viena Edicions, inclou els usos decoratius i medicinals i receptes per portar les plantes a la cuina. Ordenada en forma d’agenda mensual, és una eina pràctica per reconèixer les diferents espècies vegetals i saber en quina època de l’any convé recollirles, tot respectant l’entorn.
RECEPTA núm. 13 / estiu 2013
Seitons marinats amb melmelada de tomàquet i ceba Com a aperitiu d’aquest estiu, i per ocasions especials, recomanem una recepta fresca i senzilla. D’una banda, hi ha els seitons marinats, que es poden fer amb dies d’antelació i anarne agafant cada cop que es desitgi. I, d’altra banda, la melmelada de ceba i tomàquet que acompanyarà els seitons i que també es conserva fàcilment.
ANUNCI
El seitó és un peix blau de mida petita que es reprodueix ràpidament i el podem trobar en abundància a la costa catalana. Necessitem, en primer llocc, uns 500 gr de seitons frescos del Mediterrani, una tassa de vinagre de poma o un vinagre suau de color clar, oli, sal, pebre en gra i llorer. En segon lloc, necessitarem 200 gr de ceba, 300 gr de tomàquets madurs i 200 gr de su-
cre. Per començar posem la meitat de sucre barrejat amb la ceba tallada i, per separat, l’altra meitat de sucre amb els tomàquets prèviament pelats i tallats. Aquestes dues barreges es deixen reposar al voltant d’una hora perquè les verdures deixin anar el seu suc. Mentre deixem passar l’hora podem anar netejant els seitons, traient-los el cap, els budells i les espines i deixant els lloms nets. Posarem els lloms ben netejats en una safata amb certa fondària, hi afegim un pessic de sal, el pebre en gra, el vinagre, els posem una capa d’oli per sobre i ho deixem reposar tota la nit dins la nevera. Un cop les verdures han deixat anar l’aigua, posem en una cassola o paella
antiadherent una mica d’oli i, en primer lloc, hi afegim la ceba. Deixem coure a foc lent 30 minuts remenant de tant en tant i afegim el tomàquet. Ho barregem i es cou a foc suau dues hores. Es deixa refredar i estarà llest per acompanyar qualsevol plat de carn o de peix. En aquest cas, esperarem al dia següent a que els seitons s’hagin cuinat amb el vinagre, retirem els seitons que volem utilitzar de la safata, i preparem els pinxos de la manera que més ens agradi, ja sigui sols amb un escuradent o sobre una torrada, però acompanyats amb una mica de la melmelada que hem preparat per donar-li un punt més dolç. Text i foto: Selena Gismeros Prat.
Sea Dzul Experience et proposa estades de dos dies, depuratives del cos i la ment, navegant pel Cap de Creus, a bord d’un confortable catamarà. La tripulació t’acompanyarà en la recerca interior de la relaxació, proposant-te activitats senzilles per fondre’t amb el mar i retrobar el teu jo més serè, alimentant el cos amb menús equilibrats, depuratius, de productes locals i ecològics, de temporada i de qualitat. Descompte d’un 5% pels socis i sòcies de l’ANG. http://www.seadzul.cat info@seadzul.cat m. 626 144 639
RUTA
El castell de Montsoriu està situat dins el Parc Natural del Montseny. Actualment està en rehabilitació però hi ha bona part de l’edificació que ja està restaurada i disponible per visitar. Les visites s’han de sol·licitar amb uns dies d’antelació, i es pot buscar més informació del castell a www.montsoriu. cat/. S’hi pot arribar per carretera fins al peu del mont i fer una pujada d’uns 30 minuts o bé pujar des d’un dels pobles de la falda del Montseny (Arbúcies, Hostalric, Riells, Sant Hilari Sacalm). En aquest cas hi anirem des de Breda. Podem deixar el cotxe a l’aparcament de la Miranda o a les escoles, que queden a prop de l’església i l’ajuntament. Els camins no són complicats, poc més de 15 km i una durada aproximada d’unes 4 o 5 hores a un ritme baix. Sortim caminant pel carrer Prat que passa per davant de l’església, fa pujada fins una corba on hi ha una bifurcació i tombem a la dreta. Seguim recte uns 400 m i començarem a trobar senyalitzacions que ens van portant cap a dins del bosc se-
Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona
Text i fotos: Selena Gismeros Prat.
guint direcció castell de Montsoriu justament per on passa el camí de Sant Jaume. El camí fa un suau desnivell però no té pèrdua, anirem tota l’estona per camins no massa amples envoltats de roures fins arribar a una carretera. Quan estem en aquesta carretera, que és el camí en cotxe cap al castell, i l’hem de creuar, ja veurem la indicació del castell per a cotxes però a mà dreta puja un camí per a vianants que s’enfila pel turó on es troba el castell. Seguirem vorejant el mont o bé agafarem els trencants que pugen rectes per la muntanya que fan que s’escurci el camí. A dalt es pot fer una visita al castell si s’ha concertat prèviament o visitar-lo per fora.La tornada es fa pel mateix camí. Un cop a Breda es pot aprofitar per veure els comerços de terrissa o anar a dinar a qualsevol dels restaurants, que gairebé tots cuinen amb productes de la zona i de km0. Més informació del poble a http://www.breda.cat/.
El Taller Natural posa a la teva disposició les eines per aprendre antics oficis i sabers: elaboració artesana de pa, formatges, herbes remeieres, hort ecològic, apicultura, observació d’aus, astronomia i molts més, sempre en harmonia amb la natura. Descompte d’un 15% pels socis i sòcies de l’ANG. http://www.eltallernatural.com eltallernatural@gmail.com m. 609.691.959 / 696.628.530
ANUNCI
De Breda al castell de Montsoriu a peu
ENTREVISTA
Albert López i Larrosa
Membre del Projecte NINAM, que actualment està col·laborant estretament amb l’ANG en la plataforma per aturar les prospeccions marines d’hidrocarburs. Psicòleg i patró d’altura, li agrada tocar la gralla i “ser vividor en general”.
núm. 13 / estiu 2013
Som agents de canvi i tenim la responsabilitat de produir aquest canvi a través de les nostres accions. Què és NINAM, quan va néixer? Vàrem començar el 2005 essent la plataforma permanent d’observació i control de les poblacions de cetacis a la Costa Brava nord. Però amb el pas del temps hem anat ampliant els nostres objectius i ara també recollim dades d’aus marines, fem educació ambiental i promovem el turisme sostenible. NINAM és una petita empresa, autofinançada, que vol conjugar l’ecoturisme científic amb la recerca a partir de l’estudi, in situ, de les poblacions de cetacis i aus marines, tot i apropant la ciutadania a la nostra biodiversitat marina. Quines activitats feu? Principalment la campanya d’expedicions que cada any duem a terme, entre principis de primavera i la tardor, sobre control de cetacis i aus marines en la zona de Costa Brava nord. A través de l’educació ambiental, tant in situ com ex situ (a les
aules), donem a conèixer la nostra biodiversitat marina. Col·laborem amb l’Ajuntament de Roses en noves fórmules que possibilitin la implementació de nous models de turisme més sostenible i desestacionalitzat. També estem implicats en accions per a defensar el territori, com ara la plataforma per aturar les prospeccions d’hidrocarburs davant la costa catalana. Quins resultats destaques de la vostra tasca? Una de les coses que ens va cridar més l’atenció era el total desconeixement de la realitat del nostre mar, sobretot pel que fa a la presència de cetacis. A l’inici, els mitjans de comunicació eren molt receptius a tot el que vèiem, ja que semblava un fet excepcional albirar un rorqual (balena) prop de la nostra costa. Avui en dia ja són més freqüents aquestes notícies i cada cop més gent és conscient dels “veïns” que tenen al mar.
D’alguna manera ens agrada pensar que hem aportat el nostre granet de sorra en aquest canvi de percepció que el públic en general té dels cetacis. Com poden els voluntaris col·laborar amb vosaltres? Donades les característiques del propi projecte, ara per ara no podem assumir voluntariat, ja que l’espai disponible al vaixell és l’única forma de finançament. Precisament hem iniciat el projecte Sea Dzul Experience on, a bord d’un confortable catamarà de catorze metres d’eslora, el Dzul Hàa, naveguem pel mar del Cap de Creus durant dos dies. Úter de tot el conegut, el mar ens dóna pau i força. Proposem una recerca interior, amb activitats senzilles per fondre’t amb el mar, retrobar el teu jo més serè. Què recomanaríeu per fomentar el respecte al medi ambient?
El que hem pogut constatar al llarg d’aquests anys és que el desconeixement és la font dels conflictes amb el medi ambient. Moltes de les conductes que atempten contra el medi neixen de la manca d’informació. Per tant, proposaríem totes aquelles activitats que donin a conèixer el medi, en tots els seus aspectes i relacions. L’educació ambiental, fora i dins de l’aula, per a grans i petits. Així també proposem les pròpies accions com a eines per ajudar a la conservació. Som agents de canvi i, per tant, tenim la responsabilitat, tots i totes nosaltres, de produir aquest canvi a través de les nostres accions. Algun suggeriment de llibre o pel·lícula? De llibres, “Leviatán o la Ballena”, de Philip Hoare, i la “Guia de Cetacis del Parc Natural de Cap de Creus”, d’Albert López i Gemma Gonzàlez. De films, “Home” i “Earthlings” (Terrícoles).
Coneixes els avantatges de ser soci/ sòcia de l’ANG? T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona / Twitter: @natusterritori