Butlletí número 9 de l'Associació de Naturalistes de Girona by Associació de Naturalistes de Girona ANG

L’ANG diu NO al cultiu de transgènics

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona Comencem el 2012 amb 8 comentaris a plans i projectes Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya 25 anys d’història fotogràfica Montfalgars: Amb vistes al Canigó des del Ripollès Entrevista a Sergi Nuss, membre actiu de l’ANG

núm. 9 / abril 2012

EDITORIAL núm. 9 / Abril 2012

Caminem cap a la transició La societat de consum ha portat a la terra a una situació crítica, on la desaparició de la diversitat, tant biològica com cultural, està afectant seriosament a la resiliència d’ecosistemes i comunitats i, per tant, afeblint la nostra capacitat de resposta enfront dels reptes que tenim al davant.

EDICIÓ

Edita: Associació de Naturalistes de Girona ,Carrer de les Monges, 20.17007 Girona. Tel.972 22 36 38. info@naturalistesgirona.org

Ens trobem en el moment en què l’actual societat, basada en el consum desenfrenat de productes petrolífers, deixa de ser viable simplement perquè el consum de petroli no pot créixer més que passa pel decreixement de les economies, la recuperació de la producció local, i la reducció de les emissions de CO2. Davant d’aquesta situació de canvi, l’ANG ha començat a desenvolupar un seguit d’accions que apropin l’agricultura ecològica a la ciutadana, el curs d’horts ecològics a la Vall de Sant Daniel per a nens i nenes és un bon exemple, i partint d’aquesta experiència es pretén acostar la pràctica agrícola a altres col·lectius com joves o adults, així mateix, estem treballant per crear una xarxa al vol-

Coordina: Emma Soy Maquetació: Tània Vicens Dipòsit legal: Gi-417/1997, 520 exemplars.

tant d’entitats del món del lleure, l’educació, i l’atenció social i sanitària. En definitiva, ens proposem fer front al desafiament del zenit del petroli i el canvi climàtic, desenvolupant noves iniciatives comunitàries que garanteixin el benestar de les persones i el territori davant dels canvis que s’acosten. Un cop més us animem a participar activament en aquesta transició. Enric Cortiñas, President de l’Associació de Naturalistes de Girona

Consell de redacció: Lluís Ballllosera, Sergi Nuss, Joana Palahí. Foto portada: Vista aèria de l’Empordà.

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pensament ecologista i cada autor és responsable dels textos que signa.

NOTÍCIES

Des de la comissió de defensa del territori (CDT) de l’ANG hem començat l’any fent molta feina! Per començar, hem fet comentaris a 3 projectes de mini parcs eòlics, ubicats a Blanes, Santa Cristina d’Aro i Sant Gregori. Tots tres preveuen unes línies d’evacuació que afectaran molta extensió de territori, no descriuen en detall els efectes de la infraestructura sobre la fauna i la flora, i en cap cas fan un estudi en l’impacte paisatgístic que causaran als territoris on s’implanten. A més, descriuen com a positiu l’impacte socioeconòmic dels projectes, sense aportar dades que ho justifiquin.

Podeu seguir tota la informació i participar-hi a través del nostre bloc http://cdt-ang. blogspot.com.es/ Per a tots aquests motius, entre d’altres, demanem que els projectes es sotmetin a avaluació ambiental. També s’han fet comentaris a dos POUMS: Vilademuls i Hostalric. En el primer cas només s’han fet puntualitzacions per a no permetre que es perdi la ruralitat del municipi, i en el cas d’Hostalric, hem conside-

Cel·lebració Salvem el Pla de Vidreres

rat que les modificacions urbanístiques proposades no garanteixen una millora en la comunicació del poble, alhora que tampoc estableixen actuacions decidides per recuperar els habitatges buits, donant lloc a zones sense població resident; a més de l’afectació del creixement de la xarxa viària sobre la biodiversitat. Finalment s’han fet comentaris a dos projectes situats al Baix Ter. Per una banda l’ Avanç del Pla especial de protecció del càmping Delfín Verde, a on es va detectar la probable incompatibilitat de les ampliacions amb la preservació de la qualitat ambiental de la Bassa Llarga

Comissió de Defensa del Territori (CDT) Foto: Miniparc eòlic a Càdis

El 26 de febrer de 2012, unes 180 persones de Vidreres i voltants van celebrar amb una caminada popular la salvació del Pla de Vidreres de ser urbanitzat amb un polígon industrial. Celebraven que el desembre de 2011 Tribunal Suprem va declarar no urbanitzable el polígon “parc d´activitats” per ser inundable, tal com reclamaven l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) des de l’any 2000, i la Plataforma vidrerenca Salvem el Pla des del 2008.

Visites en caiac pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus Descomptes pels socis de l’ANG M. 627 433 332, www.skkayak.com

i de la zona humida catalogada de la Bassa de l’Anser. I, per l’altra banda, el projecte d’actuacions per a la conservació i el foment de nous usos del rec del Molí (Pals), a on hem considerat que no és necessària l’execució d’un procediment complet d’avaluació ambiental, però hem volgut fer constar que el document tramitat presenta importants deficiències, concretament pel que fa a la concreció sobre les actuacions que es pretenen realitzar, i a la descripció del medi a on s’executaran.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Comencem el 2012 amb 8 comentaris a plans i projectes!

NOTÍCIES núm. 9 / Abril 2012

Pla de suport al 3er sector ambiental de Catalunya 2011 – 2014 Des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya s’està duent a terme el Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya 2011 – 2014, el qual és un instrument per promoure, consolidar i enfortir el tercer sector ambiental del territori català. Aquest pla, impulsat per la Direcció General de Polítiques Ambientals, identifica les

principals accions destinades a reforçar les persones i les entitats que formen part d’aquest sector, per aconseguir una major qualificació i reconeixement per part de la societat i de la resta de sectors, treballant en xarxa, amb més transparència i incorporant la innovació per desenvolupar projectes de gran qualitat i amb un major impacte social. Diverses entitats de tot Catalunya

Diverses entitats de tot Catalunya participen en el desenvolupament del pla duent a terme algunes de les accions que prèviament s’han prioritzat. participen en el desenvolupament del pla duent a terme algunes de les accions que prèviament s’han prioritzat. En el cas de l’ANG, es desenvolupen les dues accions següents: elaboració d’un directori actualitzat d’entitats ambientals de Catalunya, i recull de projectes emblemàtics que s’hagin dut a terme pel tercer sector ambiental català. Les accions es van començar

a realitzar el mes de gener de 2012 i està previst que es finalitzin a l’octubre de 2012. Ambdues accions es visualitzaran en un portal web, juntament amb altres accions que s’estan realitzant al mateix moment per altres entitats ambientals catalanes. Més informació a: www. gencat.cat/mediamb/tsa

també a nivell individual. Tot comença a casa nostra. Des de l’ANG som molt conscients que s’ha de produir aquest canvi, i que ha de fer-se amb més força. És per aquest motiu que orga-

nitzem el cicle de xerrades ecologistes a Girona. Trobareu tota la informació a www.naturalistesgirona. org o al Facebook “Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona”

Fotografia: ANG

Sigues conscient i informa’t!! Som conscients del què comporta el model de vida actual vers el medi natural?

Ha quedat demostrat en diverses ocasions que la societat actual ha de fer un canvi per tal que puguem gaudir de la vida tal i com la coneixem. Un canvi que ha de ser de forma global, però

CONCURS FOTOGRAFIA Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Peu de foto: fragment del tríptic de la Ia edició del Concurs de Fotografia Naturalista, any 1987

25 Anys d’història fotogràfica

Encara que a vegades podem dir que les coses importants o de llarga durada surten per casualitat, no és aquest el cas del Concurs de Fotografia Naturalista de l’Associació de Naturalistes de Girona. Aquesta fotografia n’és un dels molts exemples que s’han pogut veure exposats durant les 24 edicions d’aquest concurs. Va començar a l’any 1988 al veure que gairebé tots els socis portaven màqui-

nes de fotografiar a les sortides i activitats que es feien. Llavors la Junta decideix organitzar un concurs tan pels socis com per tothom que vulgui participar-hi; recordeu que llavors les màquines anaven amb rodet. Així és com 25 anys després, perquè l’edició d’aquesta propera tardor serà la 25ª, encara es continua pensant igual, això sí: digital.

TEMA CENTRAL

L’ANG no vol transgènics a les comarques gironines

núm. 9 / Abril 2012

L’IRTA ha donat a conèixer les superfícies de blat de moro transgènic conreades a les comarques gironines en les quals el 51,4% ha estat amb varietats transgèniques arribant a un 72,9 % i 68,2% al Baix i Alt Empordà respectivament. Aquests creixements posen de manifest la manca d’un model estratègic de producció d’aliments respectuós amb les persones i l’entorn.

Peu de foto. Fotografia extreta de l’article del País “Protesta ecologista contra un camp de Blat de moro a Lleida”. Autor: Guillem Valle

Les comarques gironines lideren el creixement de la superfície de blat de moro transgènic, quan a la resta d’Europa el camí escollit ha estat precisament tot el contrari: la seva eliminació i prohibició. Les dificultats d’implantació a Europa venen motivades pel rebuig dels consumidors, agricultors i responsables polítics. L’Eurobaròmetre de 2010, posa de manifest l’increment del rebuig als transgènics, passant d’un 57% a un 61%. Al mateix temps, el suport va baixar del 27% al 23% (a Espanya ha passat del 66% al 35%). L’últim cas de fracàs dels cultius transgènics ha estat la patata Amflora de l’empresa BASF, conreada de forma reduïda a Alemanya i Suècia, que el 2013 es deixarà de conrear i co-

mercialitzar a causa de l’escassa sortida comercial i del rebuig dels consumidors. Segons la portaveu de l’empresa Julia Meder, els transgènics “no troben suficient acceptació a Europa” per justificar les inversions. “Només Espanya” afegeix, “és aparentment l’excepció”. Però en conjunt “el mercat europeu és massa reticent” perquè sigui rendible. És aquesta “excepció” la que provoca un augment del conreu de varietats transgèniques al nostre país i a les nostres comarques. Si analitzem aquesta “excepció” trobarem que hi ha una base principal en la qual es sustenta, i és bàsicament el posicionament favorable dels responsables polítics de l’administració, tan estatal com autonòmica, que han mostrat amb el conreu de varietats transgèniques. L’exemple més clar està en l’aturada parlamentària de l’ILP per a la prohibició dels transgènics a Catalunya tot i haver recollit 106.000 signatures. Aquest posicionament s’ha realitzat, a diferència d’altres països europeus amb tradició democràtica i de participació dels actors implicats, a partir d’atendre i acceptar exclusivament els

TEMA CENTRAL Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

interessos dels lobbys de les empreses transgèniques. Una dada més exemplifica aquest aspecte, segons ISSA (International Service for the Acquisi tion of Agri-biotech Applications) és previsible una marcada tendència al major creixement del conreus transgènics en els països en desenvolupament que ens els països industrialitzats. Segons l’ANG això ens hauria de fer a reflexionar sobre si portem la bona direcció, quan a França, Alemanya, Hongria, Grècia, Àustria, Luxemburg i Bulgària han prohibit el blat de moro conreat a Espanya. La manca d’un model estratègic de producció d’aliments respectuós amb les persones i l’entorn, que no tan sols prengui com a únic objectiu la quantitat per damunt de la qualitat del producte, ens condueix a aquesta “excepció”. Així mateix, l’ANG considera que manca transparència, i no es fa difusió dels efectes i impactes globals d’aquests cultius, sota aquesta situació no es permet una presa de consciència ciutadana.

Per l’entitat, un any més l’enfocament de la jornada de difusió anual que realitza l’IRTA, i que pretén analitzar la productivitat de diferents varietats de blat de moro així com recomanar les varietats pel proper conreu, ha estat basada en una visió parcial de les implicacions que suposa el conreu de varietats transgèniques. Així, doncs, les dades i recomanacions de l’IRTA es realitzen sense tenir en compte els impactes que comporten els conreus transgènics i les problemàtiques associades com ara contaminacions genètiques de conreus no transgènics. Per últim, l’entitat recorda a l’IRTA que en els darrers anys, atenent exclusivament a dades agronòmiques, les varietats transgèniques no han estat més productives que les convencionals. Comissió de Transgènics de l’ANG.

Peu de foto dalt. Camp d’assaig de l’any 2001. Arxiu de fotografies de l’ANG L’augment de la superfície de varietats transgèniques, tan sols es justifica per un augment del markenting de les empreses de llavors transgèniques acompanyat per la falta de difusió, per part de l’administració estatal i catalana, dels efectes nocius d’aquest tipus de conreus. En definitiva, es posa en evidència que Europa va en una direcció i Espanya i Catalunya en sentit contrari.

ARTICLES D’OPINIÓ

Esther VIvas

Qui decideix allò què en mengem?

núm. 9 / Abril 2012

La creixent mercantilització de l’agricultura és una realitat innegable a dia d’avui.

La privatització dels recursos naturals, les polítiques d’ajustament estructural, els processos de “descamperolinització” i industrialització dels models productius i els mecanismes de transformació i distribució d’aliments ens han conduït a l’actual situació de crisi alimentària. En aquest context, qui decideix allò què en mengem? La resposta està clara: un grapat de multinacionals de la indústria agroalimentària, amb el beneplàcit de governs i institucions internacionals, acaben im-

posant els seus interessos privats per sobre de les necessitats col·lectives. Davant d’aquesta situació, la nostra seguretat alimentària està greument amenaçada. La suposada “preocupació” per part de governs i institucions com el G8, G20, Organització Mundial del Comerç, etc., davant de l’augment del preu dels aliments bàsics i del seu impacte sobre les poblacions més desafavorides, que van mostrar durant l’any 2008 a les cimeres internacionals, no ha fet sinó mostrar la seva profunda

hipocresia. L’actual model agrícola i alimentari els reporta importants beneficis econòmics, sent utilitzat com instrument imperialista de control polític, econòmic i social respecte als països del Sud global. De totes maneres, la reforma del Comitè de Seguretat Alimentària (CSA) de la FAO és, segons La Via Campesina, un pas endavant en la direcció “de democratitzar” les decisions entorn l’agricultura i l’alimentació. Fotografia: Curs horts ecològics de tardor 2011.ANG

Enric Cortiñas

Malgrat la crisi el consum de productes ecològics creixent a Catalunya Segons el Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) la producció ecològica a Catalunya ha batut rècords aquest darrer any.

El creixement més gran s’ha detectat en els cultius típicament mediterranis, com ara la vinya i l’olivera, i en totes les activitats transformadores. Cal esmentar que el mercat global ecològic també ha augmentat. El sector creix de forma considerable als Estats Unitat i a molts països europeus, el que demostra que els consumidors cada vegada demanen més productes ecològics i responsables. En termes generals, Cata-

lunya no destaca en l’àmbit espanyol per destinar moltes superfícies a la producció ecològica, però si que ho fa en la inversió per a la indústria agroalimentària. Aquest sector es caracteritza sobretot per l’elaboració i l’embotellament de vins i caves, amb més de 108 cellers i un creixement del 25,58% respecte a l’any 2010. També la comercialització i la distribució, amb 94 empreses, i la manipulació i l’envasament de la producció hortofructícola, amb 65

empreses —aquest últim és el que ha patit menys augment respecte a l’any anterior, només un 10,17%. Les dades de la CCPAE, que ja compta amb 24.243 productes agroalimentaris ecològics autoritzats, 3.162 dels quals corresponen al passat exercici, confirmen la solidesa del sectori ecològic català que està resisitint la crisi gràcies a un consum fidel i creixent.

El documental “Nos enfants nous accuseront” és una reflexió sobre el fet que els joves d’avui seran la primera generació que patirà un estat de salut pitjor al dels seus pares. Fet que es reflecteix en la creixent incidència de malalties, especialment càncer, en etapes infantils en que no haurien. A més de donar dades oficials d’interès, explica la iniciativa pionera del poble de Barjac (França), on s’han impulsat els menjadors “Bio” que, a més d’oferir productes de qualitat, pretén ser un canvi social per millorar la salut dels més petits, i del medi ambient en el seu conjunt.

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

3a edició del curs d’horts ecològics

RECOMENACIONS I ACTIVITATS

“Nos enfants nous accuseront”

Aquest mes d’Abril ha tornat a començar el curs d’horticultura ecològica per a nens i nenes a la Vall de Sant Daniel. Un espai d’intercanvi de coneixements, on els més petits podran aprendre tècniques de cultiu que des de temps inmemorables ja es feien servir. Tot això acompanyat de tallers i activitats naturalistes per tal que puguin conèixer i aprendre a tenir cura del nostre entorn.

Ésser l’ase dels cops Aquesta frase vol dir que sempre recau sobre un hom les coses negatives que afecten el seu entorn; que el fan culpable de qualsevol cosa que li passi, fins i tot si son maltempsades familiars, o de salut, o socials; vaja: que sempre rep. Això és aplicable tant a una mainada al col·legi, com a un treballador a l’empresa, com a un pagès a la seva feina, com a una dona que por-

ta el rem de casa; i sol ésser per coses involuntàries, fortuïtes i no volgudes, atzaroses, coses de mala sort. Es reben cops de la vida tal com l’ase rep els cops del seu menador; moltes vegades li cauen a l’esquena les garrotades de la mala maror de l’amo, però com que és ase ja les aguanta; en tot cas pot contestar amb un bolet de coces; tot i que és l’ase dels cops.

Aquesta ase, que també és diu ruc català, ha estat molt important com animal de treball per la pagesia de tots els temps, ara en queden uns tres-cents caps i és malda per evitar-ne la desaparició. Es un mamífer domèstic de l’ordre dels perissodàctils, de la família del èquids, gènere equus, subgènere asinus varietat catalana. Fotografia: flickr.

expressions populars

Fotografia: Curs d’horts ecològics de tardor del 2011. ANG

RECEPTA INTERESSANT

núm. 9 / Abril 2012

Magdalenes casolanes

Prepara els teus propis esmorzars i berenars, és una manera molt saludable de saber què menges i fer-ho al teu gust. Aquí deixem una recepta molt senzilla de magdalenes amb llimona, però també s’hi pot posar xocolata o taronja. Primer de tot necessitem, 50 grams de margarina o oli de gust suau, 3 ous, 150 grams de sucre de canya sense refinar, 150 grams de farina, 20 grams de maizena, un sobre de llevat, una llimona i motlles de paper o reutilitzables. Amb

Producte ecològic i local, on trobar-lo?

aquests ingredients ens sortiran unes 8 magdalenes grosses. Després posem a preescalfar el forn, ratllem la pell de llimona i la reservem. Per un altre costat es desfà la margarina, i quan està desfeta, hi afegim el sucre, els ous i la ratlladura, tot això es bat enèrgicament a mà o amb una batedora elèctrica fins que queda una massa molt suau. A aquesta barreja hi afegim la farina, la maizena i el llevat i tornem a batre enèrgicament.

Llavors engreixinem els motlles en el cas que siguin rebutjables o preparem els de paper sobre una safata de forn. S’omplen els motlles fina a tres quartes parts, perquè s’ha de tenir en compte que la massa pujarà força. Es posen els motlles amb la barreja al forn a temperatura mitjana durant uns 20-25 minuts. Selena Gismeros Foto: Selena Gismeros

Des de la pàgina web www.saviae.cat s’accedeix al portal de “Saviae, Serveis Avançats d’Informàtica Agrària Ecològica”. Es tracta d’una xarxa entre productors, consumidros i distribuïdors que té com a objectiu posar en contacte els diferents agents que juguen un paper actiu en el consum de productes ecològics. Hem trobat especialment interessant l’apartat Busca’m, a on a través d’una cerca per a diferents categories pots trobar productes ecològics propers. Mitjançant la Guia “Compra a pagès” es troben els pagesos i pageses de Catalunya que comercialitzen de manera directa els seus productes. La Guia es pot consultar en versió web, interactiva, ampliada i constantment revisada, a través del portal www.gastroteca.cat

RUTA Peu de foto. Vistes des del cim de Montfalgars. Autor: Emma Soy i Sergi N uss

Com a curiositat de les mines que es troben abans del coll de Vernadell, cal saber que la seva explotació es remunta a l’època romana. Aquesta és una ruta sense gaire dificultat. Surt de Rocabruna i arriba al cim de Montfalgars, passant a prop d’una antiga mina i pel coll de Vernadell. Es comença a caminar a uns 960 m sobre el nivell del mar i s’arriba als 1610 m, quan un és al pic de Montfalgars, assolint un desnivell acumulat d’uns 650m durant uns 14 km, els quals es fan durant un matí. La ruta està senyalitzada, primer amb marques blanques i grogues (PR 187) i un cop posem els peus a França amb marques grogues i vermelles. La ruta pot ésser ciruclar, i sempre amb unes vistes inmillorables. Com a curiositat de les mines que es troben abans del coll de Vernadell, cal saber que la seva explotació es remunta a

l’època romana i ha estat explotada durant l’Edat Mitjana i durant diferents períodes fins a la segona meitat del s.XX. De la mina se n’ha extret galena argentífera i minerals de coure i més recentment baritina. Poc abans d’arribar al cim podem contemplar una bona vista del Canigó, i fins i tot s’intueix el mar Mediterrani en terres franceses. Mirant al sud des del Montfalgars, d’esquerra a dreta podem veure entre d’altres: La costa a prop de Sant Feliu, les Gavarres, Rocacorba, Les Serres, la Vall de Bianya, la Vall de Camprodon, el Collsacabra, el Montseny, el Matagalls, els Aiats i el Puigsacalm. Autors: Emma Soy i Sergi Nuss

Aventura Girona et proposa realitzar activitats al medi natural, plenes d’emocions i bons moments on la diversió estarà garantida, creant una experiència inoblidable. Personalitzem els serveis en funció de les teves necessitats, experiència, edat i nivell tècnic. Realitzem grups reduïts. Descompte als socis de l’ANG. Aventura Girona 633161679 http://www.aventuragirona.com

Natus · Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona

Montfalgars: Amb vistes al Canigó des del Ripollès

ENTREVISTA

Sergi Nuss Membre i soci actiu de l’entitat. Forma part de la junta actual i col·labora en diverses comissions com la del CDT.

núm. 9 / Abril 2012

L’ANG s’ha d’obrir a noves formes d’associacionisme i d’activitat per tal de treure el màxim profit d’una bossa de recursos humans tant gran com és la ciutat de Girona i la seva àrea d’influència, local i regional. Quina edat tenies quan vas començar a l’ANG? Com va ser l’inici? Tenia 19 anys, és a dir, en fa 17. Des de molt jove sempre havia sentit una gran admiració per Greenpeace i els seus activistes. Als 19 anys vaig començar a estudiar ciències ambientals a la Universitat de Girona, i vaig decidir buscar una entitat local amb la qual fer coses, i la més propera va ser l’ANG. El primer any em vaig dedicar a anar a les juntes i a conèixer la gent. El segon any ja em vaig incorporar a la comissió d’ecologia urbana, amb la qual vam ser molt actius.

AGENDA

Quins aspectes de l’ANG no han canviat al llarg de tots aquests anys? Que està formada per un grup de persones molt compromeses, de confiança i idealistes en defensa del bé comú. Si el món el formes-

sin persones com els socis i activistes de l’ANG les coses serien molt diferents. Destaques algun moment al llarg de tot aquest període que fos especial per a tu? Molts. El primer va ser quan vam promoure la campanya paperassa, gràcies a la qual ciutadans de Girona i altres municipis poden gaudir de no rebre muntanyes de papers publicitaris a la seva bústia. Un altre moment molt especial ha estat enguany, amb la sentència que ha anul·lat el polígon industrial del Pla de Vidreres. Gràcies a aquesta sentència s’ha salvat una plana agrícola de 200ha, que se sumen a les 180 de bosc, a on es volien construir 3500 habitatges. Aquesta sentència ha estat un bon final per a 12 anys de lluita en aquest cas. Quins són els aspectes que més has treballat a dins de

l’ANG? La veritat és que he passat una mica per tot arreu, des de la comissió d’ecologia urbana, impulsant la Plataforma Mou-te en bici i les bústies netes, a fer de tresorer i de portaveu i responsable de premsa. També he fet de tècnic i vaig participar en la creació de la Copa SCCL. Ha estat una veritable escola de formació professional i humana per a mi. Com veus l’ANG en aquests moments? La veig com una institució amb un nivell de recursos tècnics fora de sèrie, de bona qualitat i creativitat amb què es fan les coses. Per exemple, vam ser els primers a vendre rosers per Sant Jordi, enlloc de roses, i potser un dia serem els primers en produir-los! Tanmateix l’ANG pateix de la greu desafecció i individualisme que s’estan apoderant de la

societat. Cada cop és més difícil trobar relleu generacional pels socis que porten més anys actius, i arran de la crisi estem perdent socis. Ens cal una regeneració dels valors col·lectius, ja que projectes com l’ANG s’ho valen. Quin repte hauria d’assolir l’entitat en el futur? Principalment jo veig 2 grans reptes: augmentar la base social i tenir molt més contacte amb la ciutadania. Penso que ambdos es retroalimenten. s’ha d’obrir a noves formes d’associacionisme i d’activitat per tal de treure el màxim profit d’una bossa de recursos humans tant gran com és la ciutat de Girona i la seva àrea d’influència, local i regional.

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG! T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona