Creació escènica Núm. 3. Març 2017

març 2017 #3

Creació Escènica nau ivanow La revista de la

La revista de la Nau

Ivanow - 1

sumari Editorial

3

companyies residents 4

Lali álvarez

companyies en residència

6

cia. laura

xarxes de creació 8

XARXAPROD

ESTUDIS DE SECTOR

10

La Nau Al món MoBilitat internacional 12

Viver de creadors COL·LECTIU OMEN

14

fes-te amic de la nau

15

gestió

Suport

Col·laboració

Xarxes

2 - La revista de la Nau Ivanow

editorial «Volem que el 2016 sigui el punt de partida per a nous projectes, per ser més ambiciosos i per deixar de pensar en el curt termini. La Nau aviat farà 20 anys. Pensem que ha arribat el moment de posar fil a l’agulla i de pensar què volem ser quan siguem grans, quins reptes volem afrontar i quins projectes volem tirar endavant.»

Amb aquestes paraules vam acabar la memòria del 2015 i hem començat la del 2016 (les podeu trobar al nostre web).

Ara que l'any ja va avançant, podem dir que estem contents de la feina feta el 2016, però encara ens fa més il·lusió la que tenim prevista per al 2017. Nous reptes, noves aliances i un munt de projectes que, com sempre, ara ni ens podem imaginar.

Si hem de destacar algun fet del 2016 és el petit estudi que vam dur a terme durant tot l’any a les més de 20 companyies que van passar per la Nau Ivanow.

Com veureu a les pàgines interiors, a través d'aquest treball hem volgut posar xifres a una realitat que tots coneixem, però que quan la mostrem amb dades encara és més lamentable. La precarietat del nostre sistema teatral és molt gran: gent que treballa i no cobra, que no esta assegurada, companyies que ni tan sols es constitueixen legalment.

Creiem que ha arribat el moment en el qual tothom ha de posar fil a l’agulla i trobar solucions. Hem de seguir ajudant només el producte final? Com podem fer que les companyies pensin a llarg termini? És la mobilitat nacional i internacional una solució? Si és així, hi ha prou ajudes i mecanismes per pensar-hi de debò?

Si les companyies no poden pagar un lloc per crear però els espais de creació tampoc poden deixar de cobrar per la cessió d’aquests espais, encara que sigui poc, ¿no és moment de fer un front comú i estudiar si les polítiques culturals del país són les adequades i estan ben encarades? Podem fer una aposta clara per un I+D+I, i deixar que les companyies creïn i pensin sense la pressió d’haver de presentar un espectacle cada tres mesos per poder “viure”?

Moltes preguntes que de ben segur tothom es fa i que necessiten respostes. I per començar-les a trobar, algú hauria de fer seure uns quants agents en una taula i posar-se a treballar.

La revista

de la

NAU IVANOW

www.nauivanow.com · info@nauivanow.com · @nauivanow c. Hondures, 30 · 08027 Barcelona

Exemplar gratuït Prohibida la seva venda

La Nau Ivanow no es fa responsable de les opinions expressades pels signants dels articles d’aquest exemplar.

Edició: Nau Ivanow Foto portada i contraportada: Companyia AmagatTeatre (Espectacle Eileen Shakespeare) Fotografies: Jordi Buxó, Nau Ivanow, articulistes Col·laboració: Lali Álvarez, Toni González, Cia. Laura, Clara Garí, Juan Salvador Méndez, Col·lectiu Omen

La revista de la Nau

Ivanow - 3

companyies

residents Lali Álvarez

∆

D

es de les finestres de la Nau Ivanow es veu l'edifici on vaig créixer. El lloc on neixes et marca. I el lloc on creixes et marca. Et marquen els llocs i et marca la gent, la que et trobes pel camí. I la gent amb qui treballes. I a la que estimes. A la Nau Ivanow vam assajar i estrenar Ragazzo. Les coses que fas també et marquen. I ara torno a ser aquí. Al carrer Hondures, mirant l'edifici on vaig créixer mentre imagino amb en Pau Matas i el David Teixidó un camí per als propers dos anys, que són els que passarem de residència aquí, al barri. Les perspectives de futur també et marquen. Amb ells he treballat aquests darrers dos anys, en Ragazzo i també en Barcelona (contra la paret). I ara toca centrar-nos en un present que ens pertorba. Un present de conflicte arreu. En un present de possibilitats arreu.

Lali Álvarez. 'Barcelona (contra la paret)'. setembre 2016

Des de les finestres de la Nau Ivanow es veu l'edifici on vaig créixer, i s'intueix el Mediterrani al fons, i la ciutat se'ns hi dibuixa, i l'Europa del privilegi, i el planeta sencer també hi és reflectit darrere aquests vidres.

Dos anys, tres projectes i el barri. Ja estem en marxa, “we are the people who never stop, we say flop and hop and hop aaaand hop, three flops in row, we feel the flow-owo-owo, we are the people, the people who never stop”*.

Brindo per vosaltres!

Lali Álvarez Dramaturga i directora

*De la cançó Song for Budhanton, de Jan Lawers & Needcompany I si d'alguna cosa tenim capacitat (o voluntat) és de marcar el present. I això és el que estem fent aquests dies, compartint sala de treball amb molta gent que encara ens és desconeguda i que, qui sap, tal vegada ens marcaran, o els marcarem. Estem imaginant. Imaginar marca, marca una ruta diferent a l'establerta, que ja t'és coneguda i d'això en tenim ganes: de trobar rutes, per portar a escena temes que ens marquin. I tenim ganes de fer-ho mirant al barri, i a l'horitzó, i a tot allò que hi ha després del barri, més enllà. Mirant el món intentem entendre'ns a nosaltres mateixos, i volem compartir els dubtes que ens sorgiran durant aquest procés.

Posar-los sobre l'escena per convertir-la en una àgora, i no només en un espai d'oci.

4 - La revista de la Nau Ivanow

Nova companyia resident Lali Álvarez ja fa temps que es mou dins l'òrbita de la Nau Ivanow. Després del seu pas el 2015 quan va dur-hi a terme una residència temporal per assajar i estrenar el projecte Ragazzo, vam veure clar que la seva línia i la seva manera de fer i transmetre el que fa encaixava molt en allò al que des de la Nau volem donar suport dins el programa de companyies residents. Així, doncs, el 2017 la Lali s'ha establert a la Nau per als propers dos anys.

L’acompanyament

internacional dels centres

L

es estructures artístiques i culturals públiques i privades que reben una quantitat important de finançament públic són responsables que la seva activitat afavoreixi i desenvolupi el seu teixit artístic més proper. Suposadament, l’estructura compta amb recursos per posar-los a disposició dels artistes, malauradament precaris, i acompanyar-los perquè puguin desplegar tot el seu potencial. Per poder-ho fer, l’estructura artística ha de disposar d’informació, contactes i capacitat de gestió que l’artista normalment no té. Entre aquests recursos, un d’imprescindible per fer avançar una carrera és l’accés a nous circuits i mercats, i la internacionalització.

Obrir-se a nous circuits o mercats, tant nacionals com internacionals, és una de les tasques que una companyia artística ha de realitzar per obtenir més rendiment del seu treball, més visibilitat, oportunitats de compartir i col·laborar, confrontar-se amb altres creadors i públics i, en definitiva, accedir a noves oportunitats de treball i fonts de finançament. El treball d’una companyia quan es troba sola davant la tasca d’internacionalitzar-se pot ser aclaparador i desanima la majoria. La manca d’informació, contactes i capacitat de gestió fa sovint impossible emprendre nous camins.

«Treballem per poder assumir amb garanties la responsabilitat d'un acompanyament internacional efectiu de les companyies.»

Malauradament, la majoria de centres escènics públics no assumeixen aquesta responsabilitat. Uns s’acontenten a programar, uns altres a cedir espais, d’altres proporcionen formació bàsica, però el que significa acompanyar les carreres d’artistes professionals i tenir cura que puguin trobar i engegar els camins més favorables, ho fan ben pocs a Barcelona i a Catalunya.

Molts deleguen aquest treball en les institucions, principalment en l’Institut Ramon Llull i l’Institut Català de les Empreses Culturals, i es desentenen de qualsevol responsabilitat.

Amb la Nau Ivanow estem treballant per poder assumir amb garanties la responsabilitat d’un acompanyament internacional efectiu dels artistes i les companyies de l’entorn més proper. Es tracta d’un procés en el qual, primer de tot, sigui la mateixa Nau qui estigui connectada en l'àmbit nacional i internacional: participar en les xarxes de professionals i d’estructures similars, ser coneguda, reconeguda i apreciada pel seu treball. En definitiva, establir una xarxa de relacions i complicitats a tot el món. En segon lloc, participar i col·laborar en projectes artístics i culturals internacionals on es creïn oportunitats per a companyies i artistes propers a la Nau. Per acabar el procés, ser capaços d’establir un servei d'assessorament i suport a artistes i companyies perquè puguin afrontar amb garanties el seu propi procés d’internacionalització.

Si es fa d’aquesta manera, la Nau Ivanow podrà complir amb la seva responsabilitat de servei públic i de retorn al teixit artístic, en ser dinamitzadora de les carreres de les companyies de teatre.

Acompanyar-les a obrir nous camins més enllà per al seu desenvolupament artístic i professional s’entén com una tasca prioritària de tot centre i fàbrica de creació que la Nau Ivanow assumeix amb decisió.

Toni González Consultor per a la mobilitat artística

La revista de la Nau

Ivanow - 5

Companyia Laura

“Us ho haureu de fer vosaltres”.

I nosaltres en teníem ganes.

Amb aquestes línies us volem presentar una jove companyia de la qual sentireu a parlar. Aprofitant el seu pas per la Nau Ivanow, volem saber com treballen i què pensen del sector.

La Companyia Laura la formem la Sara, la Jael, l’Emma, la Marta, la Nina, el Pablo i la Ivet, i el nostre primer projecte és La Trinxera.

Com va començar tot? Doncs segurament com comencen totes les coses... enamorant-se: una parella d’actors afamats d’escenari amb moltes idees i pocs recursos.

Aleshores estudiàvem (Pablo i Ivet) a l’Estudi Nancy Tuñón i teníem moltes ganes de fer. Ja ens havien explicat que les coses no serien fàcils i que les propostes no caurien del cel, més aviat al contrari: "us ho haureu de fer vosaltres”. I nosaltres en teníem ganes. No sabíem com, però en teníem moltes ganes. Al principi només escrivia el Pablo, però de mica en mica la dramatúrgia va passar a ser compartida. Escenes de pis, poemes, diàlegs absurds... tot resultava ser una espècie de poti-poti, que un dia ens feia molt feliços i l’altre pensàvem “què collons estem fotent”. Quan la cosa va anar avançant vam decidir que ens hi volíem posar de debò; actrius del nostre entorn s’hi van afegir i molt lentament tot

6 - La revista de la Nau Ivanow

plegat anava prenent més forma. Els dramaturgs fèiem quedades infinites on ens adonàvem que res era tan complicat ni molt menys tan senzill, i així anàvem fent.

El moment decisiu va ser quan vam decidir presentarnos per fer una residència en un espai de Gràcia: si ens agafàvem ho havíem de fer. Sembla una tonteria, però per a nosaltres en aquell moment era decisiu. Ho faríem.

Hi vam fer una residència de tres mesos, i a l’abril vam estrenar. Aquella va ser la nostra primera experiència com a companyia i, malgrat el tracte que vam rebre de l'espai, en vam quedar molt satisfets, però sí que ens vam adonar de la nostra desorientació i falta d’experiència a l’hora de pactar amb un teatre. Ells ens ho van vendre com una residència i nosaltres vam firmar uns acords en els quals ens demanaven aproximadament 1.075 € pel lloguer d’espais i el 50% del taquillatge. Més endavant, mentre érem residents, ens vam adonar que les condicions no eren d'una “residència” com a tal, i vam voler negociar amb ells els acords, restant recursos que ens “oferien”, fins a haver de pagar 682,99 €.

Aquesta mala experiència ens va fer experimentar de primera mà la veritable precarietat en la qual ens trobem les companyies joves catalanes: la falta de

Companyies suport ens fa acceptar ofertes nefastes com si fossin grans oportunitats.

Volem deixar clar que no pretenem fer cap atac contra qualsevol altre espai que ofereixi aquest tipus d’intercanvi, tot al contrari. Si diem tot això és perquè aquests llocs –que molt probablement no tenen cap malícia i estan igualment condicionats per l’entorn econòmic i polític–, s’adonin del que ens signifiquen aquestes condicions, i a la vegada poder compartir la nostra experiència amb altres companyies. El missatge que volem transmetre és que no ens hem de resignar, ni les companyies ni els teatres.

Tornant a la Cia. Laura, fins el dia de l’estrena no teníem la més mínima idea de quina rebuda tindria La Trinxera.

Per sort ens va sorprendre molt positivament i això ens va donar una empenta per presentar el projecte a altres llocs i seguir el procés de creació. Així vam arribar a la Nau Ivanow, d’on ens emportem un molt bon record.

Ens hem sentit com a casa, hem tingut facilitats per a tot i ha sigut realment una relació activa per les dues bandes: ens hem sentit compresos.

«La falta de suport ens fa acceptar ofertes nefastes com si fossin grans oportunitats.»

en residència

Com treballem?

En aquesta obra hem treballat sobretot a partir del text; els dramaturgs explicàvem als actors el món que nosaltres havíem creat i la manera que els personatges hi vivien i, a partir d’aquí, es creava una dialèctica entre la interpretació de l’actor i el text. Tot i que els directors estem situats en una posició jeràrquicament diferent –és a dir, les últimes decisions les prenem nosaltres–, tot l’equip participa i opina. Teníem clar que volíem crear una obra eclèctica, en temàtica i estèticament, i que la poesia i l’humor hi fossin protagonistes.

Pel que fa a la direcció, hem treballat bàsicament amb imatges, i això ens ha ajudat a dirigir tant actors com els aspectes tècnics.

Què ens espera?

Vam actuar el 12 d’octubre de 2016 a la Mostra de Barcelona al Teatre del Raval, i el 4 de novembre al Mostra’t de la Sala Sandaru. De cara al març a l’Esbart Teatral de Castellar del Vallès.

Què esperem?

Tenim ganes de fer girar aquesta obra, de portar-la a diferents escenaris i públics per anar-la polint, tant en text com en interpretació, i rebre el feedback del major nombre de persones possible.

Companyia Laura 'La Trinxera', l’obra.

La Trinxera és una obra actual que desitja ser un mirall per a la nostra generació. Expliquem una història que és la nostra però que podria ser la de qualsevol; intentem crear imatges que no es poden dir en paraules i recitar sensacions que no es poden ensenyar.

Temporada a la Flyhard Gràcies a la residència a la Nau Ivanow, i complint un dels nostres principals objectius d'aquest programa, la Sala Flyhard ha programat la Cia. Laura i el seu espectacle La Trinxera del 3 al 12 de març de 2017.

La revista de la Nau

Ivanow - 7

xarxes de creació

∆

X

arxaprod és una de les xarxes on la Nau Ivanow participa de forma més activa. Pensem que és important que tinguem un lloc de debat, reflexió i defensa dels espais en l'àmbit català.

Sovint defensem els creadors, però, ¿qui defensa els espais?

"We are involved in a life that passes understanding and our highest business is our daily life." (John Cage) Què se n’ha fet de les avantguardes del segle XX, de Dadà, del Living Theater, de Woodstock, de Paris/68, de Pina Bausch i de John Cage, de Guerrilla Girls i d'Ana Mendieta? Quina petja han deixat Allen Ginsberg, Jean Dubuffet, Gianni Rodari, Marcel Duchamp a la cultura contemporània?

Els pessimistes pensen que tot ha volat. Que d’aquell missatge que invitava tota la ciutadania a l'alegria de crear, en queden només alguns residus en forma de festivals de mapping, regals de disseny, coreografies que semblen desfilades de moda i performances gastronòmiques per animar les festes, hivern i estiu.

Però no, no és així. Naturalment, segueix haventhi bon teatre, bona música, bona escultura, bona literatura, però hi ha més. Al costat d’aquests

8 - La revista de la Nau Ivanow

Assemblea Xarxaprod al Centre d'Art i Natura de farrera. desembre 2013

“productes culturals” han pres força projectes centrats en altres aspectes de la creació artística, precisament tots aquells que es despleguen abans, al costat o independentment del resultat i del producte: la idea, el somni, la producció, l’assaig, la manufactura, la mediació, l’acompanyament, l’educació, el qüestionament i la discussió sobre la creació. En una paraula, el viure de l’art, que ha deixat de ser subsidiari.

El procés ha pres en aquests comportaments el màxim protagonisme. Es reconeixen els processos que deixen marca molt profunda en les persones. I per desplegar-los, els seus actors i actrius es reuneixen en espais que afavoreixen el debat i l’experimentació i on tots aprenen de tots algunes coses que ningú sabia que calia aprendre perquè ningú no sabia que existien: vet aquí el poder de la recerca.

Per descobrir els espais de creació i producció on es cuinen totes aquestes meravelles inconcluses i imperfectes no serveixen les guies turístiques ni les agendes amb publicitat. En canvi, es pot dir que són llocs ben pròxims. De vegades són en un departament petit de grans entitats museístiques, o fan part de programes d’auditoris i teatres. O al contrari, s’amaguen rere una persiana metàl·lica a qualsevol garatge de barri. O en una granja d’un poblet remot. O són nòmades.

Xarxaprod,espais

de creació i producció

La interdisciplinarietat és una de les seves millors eines; el compromís polític amb l’entorn, un valor implícit.

Allà on siguin, aquests espais tenen alguna cosa solar per la manera com aconsegueixen orbitar i ser òrbita de projectes equivalents. I també tenen alguna cosa de forat negre per la seva sorprenent força gravitatòria centrípeta, malgrat la seva mida, tan petita.

La Xarxa d’Espais de Creació i Producció de Catalunya, Xarxaprod, reuneix alguns d’aquests espais a Catalunya –potser els més resilients i els més entusiastes– i si ha fet una feina continuada els darrers deu anys és precisament per aquest saber ballar els uns en l’òrbita dels altres. És una plataforma horitzontal, amalgamada a còpia de posar totes les diferències a favor. A la xarxa hi ha espais rurals i urbans, petits i grans, institucionals i independents. Espais que tenen residències per a creadors i espais amb programes de residència. Espais que fan formació, espais que creen nous públics i noves oportunitats de complicitat amb l’entorn i la societat. Llocs on es comparteix coneixement i tecnologia, on s’assaja, es busca, es discuteix i es pensa en comú.

∆

Assemblea Xarxaprod, a la Nau Ivanow. 2015

Del llegat immens de les arts dels homes, els projectes que integren Xarxaprod hem escollit desplegar els processos. Som hereus dels moviments que al segle XX ens van obrir els ulls al valor del comportament, l’acció, la pregunta i la recerca. A les nostres cabanes i cuines estem compromesos amb el coneixement i la nostra pràctica habitual és la vida que passa.

Les nostres similituds ens han permès defensar els nostres interessos quan hi ha hagut qüestions que ens afectaven a tots. Les nostres diferències, en canvi, ens donen un gran potencial complementari.

Després d’aquests deu anys de creació i consolidació, estem a punt per un moment de creixement: hem elaborat un mapa de centres de producció i creació a Catalunya i volem ser tan inclusius com sigui possible.

El nostre desig per als temps que venen és incorporar nous membres i compartir idees, experiències i mitjançant el treball en xarxa en l'àmbit internacional.

Clara Garí Directora Nau Côclea Presidenta de Xarxaprod

La revista de la Nau

Ivanow - 9

estudis de sector

Un 75% assagen entre un mes i mig i dos mesos per espectacle

∆

Presentació tallers Col·legi de Teatre de Barcelona. Gener 2016

Com és de precària la base del teatre català?

Durant el 2016, a la Nau Ivanow vam fer un estudi de les més de 20 companyies que van Quina mitjana passar pels nostres programes de residències. Aquestes són algunes de les dades més significatives que n'hem extret. d'edat tenen

els membres El 2015, també a través de les xarxes socials, vam preguntar pel perfil de les companyies, estudis, tipologies de membres de la companyia (productors, actors, dramaturgs, ...). A poc de la a poc mirarem d'anar donant els resultats i de fer visible la precarietat del sector per, entre tots, companyia mirar de posar-hi solució. > 35 33%

Un 48% de les companyies no està constituïda legalment

< de 25 17% Entre 25 i 30 25%

Entre 30 i 35 25%

Joves?

Estabilitat?

Productivitat?

Gairebé el 70% de les companyies estan formades per membres menors de 35 anys

Més del 90% no han estat contractats durant el període d’assajos

Després de més de dos mesos de feina, només el 18% ha pogut fer més de 10 funcions del seu espectacle

10 - La revista de la Nau Ivanow

Més de la meitat de les companyies té menys de 3 anys

Precarietat Com cuidem la base del nostre sistema teatral?

de les companyies

Quants membres té la companyia?

Ja fa anys que des de la Nau Ivanow ens vam centrar a dotar d’eines i recursos les companyies de teatre. A poc a poc, i amb el pas dels anys, gran part dels projectes i dels programes que hem anat posant en marxa han estat encarats a les companyies joves, no en exclusivitat, però sí en una gran part. El contacte del dia a dia amb elles ens ha fet veure la gran precarietat i la manca de recursos i assessorament que tenen. Per aquest motiu, projectes com el de formació, residències i companyies residents se centren justament en un acompanyament que podríem anomenar professionalització del sector.

L’estudi dut a terme el 2016 evidencia un fet que ja més o menys tothom coneix; nosaltres hi hem volgut posar xifres i així mirar, entre tots, de trobar-hi solucions.

Com pot ser que una de cada tres companyies consideri que el pressupost ideal per a la producció sigui entre 25.000 i 45.000€ i, en canvi, el pressupost real sigui de menys de 15.000€?

Hauríem de saber per què només el 52% de les companyies demana ajudes públiques. El fet que estiguin enfocades només a "productes” acabats és un motiu, i potser hem de començar a pensar en la sostenibilitat de les companyies, a dotar-les d’eines per a la professionalització, producció, investigació i creació de petits nuclis amb una vida més llarga que no pas un espectacle.

«Com és possible que el 92% de companyies no pugui contractar els seus membres durant els gairebé dos mesos d’assajos que fan?»

Quin pressupost ideal aproximat hauria de tenir el vostre projecte?

Quin pressupost real creieu que tindrà el vostre projecte?

La revista de la Nau

Ivanow - 11

la nau al món En aquest article us volem presentar el Juan Salvador Méndez, un jove clown que amb un grup d'amics fa dos anys que van engegar a Guadalajara (Mèxic) una gran aventura: obrir un espai de creació i difusió de les arts escèniques. El mes de setembre de l'any passat, aprofitant la nostra visita, vam quedar meravellats de l'espai. Quan vam haver de triar un gestor per venir a fer residència a la Nau, no ho vam dubtar.

D

urante dos semanas tuve la oportunidad de visitar la fábrica de creación Nau Ivanow en Barcelona (España), gracias al apoyo recibido durante la Muestra Estatal de Teatro Jalisco 2016. Al llegar fui recibido por el equipo de dirección, el cual en todo momento me hizo sentir en casa.

El proyecto de la Nau se desarrolla dentro del programa de Fábricas de Creación, proyectos que son gestionados por asociaciones privadas, organizaciones comunitarias, artistas, gestores; en general, grupos independientes que reciben un subsidio por 10 años. La Nau es dirigida por gestores culturales enfocados al máximo al apoyo de los grupos que la habitan.

Dentro tiene diferentes proyectos como son: residencias, viveros de industrias culturales (coworking), sala de ensayos y exhibición, así como salas de juntas.

La Nau Ivanow tiene un compromiso hacia los procesos de creación y la experimentación, pudiendo llegar a un resultado y no obligatoriamente debe de conducirlo a un montaje o una obra terminada.

Durante la estadía tuve la oportunidad de ∆ Juan Salvador Méndez. Director Foro Periplo estar presente en la formación de su plan de comunicación 2017 del cual me parece interesante la metodología que utilizan, relacionando que se tienen que llevar a cabo para lograr un espacio sus objetivos con sus targets (público). Puedo ver las cultural sustentable. ganas que tienen de posicionarse en el territorio (los vecinos), para que se sientan identificados con el lugar.

También elaboramos su plan de gestión anual. Realizar un proyecto anual les permite identificar qué proyectos han tenido mayor éxito y cuales no, y organizar mejor el trabajo y los recursos.

Surgen palabras como arquitectura contable y contabilidad creativa que identifican las estrategias

12 - La revista de la Nau Ivanow

Qué me quedo de esta experiencia: • Debemos de apoyar la generación de gestores culturales comprometidos, un profesionista con herramientas administrativas, de comunicación y gestión entre otras, así como una sensibilidad hacia las artes y los procesos creativos.

Mobilitat • Hay que aprovechar al máximo los espacios y tiempos de un espacio cultural, salas de coworking, ensayos, colaboraciones, actividades con los vecinos, residencias, etc.

• Valorar los procesos de creación y experimentación como un fin, y no siempre enfocarlos a la generación de un producto terminado.

• Me doy cuenta de lo mucho que me gusta ser parte del proyecto del Centro Cultural y Artístico Foro Periplo y de colaborar con las persones que trabajan ahí.

Agradezco a Gabriela Escatell, directora del área de teatro de la Secretaria General de Cultura de Jalisco, la visión y apoyo para realizar este intercambio, que ha sido de gran crecimiento para mí y los que somos parte de Foro Periplo, y sé que esta experiencia ayudará a mejorar nuestra aportación a la vida cultural de la ciudad.

internacional

Internacionalització La residència de gestió d'en Juan s'enmarca dins el conveni d'intercanvi que vam signar el passat mes de setembre amb la Secretaria de Cultura del Estado de Jalisco.

Aquest conveni no només vol promoure la mobilitat de companyies a les dues bandes de l'Atlàntic, sinó també la mobilitat de gestors, amb la voluntat de conèixer i intercambiar diferents models i experiències.

Aquesta ha estat una primera prova, molt positiva per a tots. Esperem que sigui només l'inici d'un llarg camí.

Juan Salvador Méndez Director Foro Periplo Guadalajara (México)

Volem recuperar un fragment de la memòria de la Sagrera El desembre d'aquest any la Nau Ivanow farà 20 anys. Han estat dues dècades en què l’edifici i el projecte de la Nau han canviat tant o més que el nostre barri.

Comencem a preparar un llibre de celebració del 20è aniversari de la Nau Ivanow. Per això que demanem la vostra col·laboració: fem una crida al veïnat del barri o de la ciutat que tingui imatges, alguna història per explicar o records de les empreses que van tenir la seu a la Nau (Pinturas Ivanow, Burberry’s, Kevin & Kevin) perquè ens les feu arribar i participeu de manera activa en la recuperació d’aquest aspecte de la història de la Sagrera.

us les podreu endur. Si teniu històries o records, també podeu venir i, tot compartint un cafè, estarem molt contents de sentir-vos i recollir el que ens expliqueu per poder-ho reflectir en el llibre.

Així, doncs, us esperem amb les portes obertes per recollir el passat i a la vegada afrontar el futur.

Ara que s’apropa aquesta efemèride força significativa, volem començar a recuperar la història de la Ivanow, una fàbrica que dels anys 50 als 90 va ser un dels motors industrials del nostre barri i que avui dia és, i vol seguir sent, un dels motors culturals del barri i de la ciutat.

Si teniu imatges, ens les podeu enviar per correu electrònic a nauivanow@gmail.com, o bé podeu passar per les nostres oficines i al moment les digitalitzarem i

La revista de la Nau

Ivanow - 13

viver

E

l setembre de 2015 va entrar al viver de creadors el col·lectiu Omen a través de la beca que la Nau Ivanow posa cada any a disposició de nous projectes.

Omen són tres joves creadors (Arnau Abella, Carlos Martínez i Nico Martínez), graduats en Comunicació Audiovisual a la UPF, que van decidir unir esforços i fundar una plataforma que els permetés treballar sota uns criteris comuns, optimitzar costos i projectar una imatge concisa de la seva feina sota la mateixa bandera.

A cavall entre Galícia i Catalunya, Omen sempre han treballat amb una forta conciència territorial. Això ja es denota en els seus inicis: el seu primer projecte fou el documental Fóra do Continente, de Nico Martínez, una exploració etnogràfica de les illes Ons a través dels seus habitants.

La preocupació per la imatge, no només com a una captura qualitativa del món que ens envolta sinó també expressiva i narrativa, com un llenguatge comunicatiu amb unes normes i eines específiques, es fa ja patent en aquesta primera obra.

Des de llavors fins ara han anat desenvolupant diverses vessants de l'audiovisual.

En el camp de la ficció, Omen defensa una narració honesta allunyada dels artificis per acostar-se a una quotidianitat que reflecteix les preocupacions intrínseques d'aquesta generació. Això es pot percebre en el curtmetratge Juventud Gruyère, de Carlos Martínez, o en Aquella nit (curtmetratge en postproducció), d'Arnau Abella.

Col·lectiu

omen

Darrerament també han iniciat una nova via de producció en el camp del videoclip, que ells aborden amb un fort component de ficció, aprofitant l'avinentesa per investigar en les formes que permet aquest mitjà.

Tot i així, els joves d'Omen no es dediquen només a la producció audiovisual sinó que també han abordat en diverses ocasions tasques més vinculades a la difusió: és el cas del projecte Tracta'm bé, una campanya del Consell Comarcal del Solsonès per fomentar el bon tracte dels adolescents envers la gent gran; o també el Cinema Coix, festival que dóna visibilitat a projectes amb pocs recursos de producció i a la vegada n'incentiva el desenvolupament.

Precisament aquesta mescla de producció i difusió és la que ens porta a parlar del projecte pel qual Omen està treballant a la Nau Ivanow: Bartna.

Es tracta d'un webdoc amb l'objectiu de fer un recull exhaustiu de l'oferta artística a la ciutat de Barcelona al llarg d'un determinat període de temps. Al web de Bartna l'usuari podria navegar a través dels seus interessos personals per aproximarse a l'experiència de cada art mitjançant un vídeo (per exemple d'un assaig d'una obra de teatre, el procés creatiu d'un pintor, un compositor al seu estudi...). Sens dubte Bartna serà en el fons una eina que ajudi a digerir i gestionar el consum cultural d'un públic tan divers i a la vegada tan àvid d'art com ho és el barceloní.

Col·lectiu Omen Producció Audiovisual

Omen també treballa abordant altres camps de l'audiovisual per encàrrec de clients, com poden ser els vídeos corporatius, espots, vídeos promocionals, enregistrament d'esdeveniments i reportatges.

«En el camp de la ficció, Omen defensa una narració honesta allunyada dels artificis per acostar-se a una quotidianitat que reflexa les preocupacions intrínseques d'aquesta generació.»

14 - La revista de la Nau Ivanow

Fes-te amic de la Nau Ivanow! Col·labora-hi! ∆

Què significa ser Amic de la Nau Ivanow?

Significa que ets una part del projecte de suport a la creació teatral catalana. Vol dir que amb la teva aportació econòmica i la teva assistència a les activitats que fem participes de forma activa en el desenvolupament del projecte de la Nau. En què consisteix el projecte de la Nau? Consisteix a donar residències artístiques a projectes per a gent jove que vol dedicar-se al teatre de forma professional i que necessita un suport econòmic, d’acompanyament i tècnic per poder fer possible el desenvolupament del seu projecte. La Nau ofereix formació, assessorament, acompanyament, contacte amb altres professionals, crea vincles amb altres espais de creació i amb altres països, per tal que els projectes que acollim tinguin una sortida professional a la resta del país, de l’estat i del món.

Com sé en què estic col·laborant? I on van els meus diners?

La Nau Ivanow està ubicada a la Sagrera. És un espai públic gestionat per una entitat sense afany de lucre, la Fundació Sagrera. Rep uns diners de l’administració que no són suficients per cobrir totes les necessitats que el projecte té. Per tant, busquem col·laboradors que tinguin ganes de sumar. Amb la teva quota ajudes a dur a terme una part del projecte, ja que aquests diners els destinem a cobrir, per exemple, l’ajut que donem de 3.000 € a la Beca DespertaLab, de suport a les joves companyies.

Assajos 'Top Girls', de Projecte Ingenu, companyia resident a la Nau.

També col·labores amb la teva assistència a les activitats que us proposem. I sempre, no cal dir-ho, estem oberts a rebre noves propostes per part teva.

I un cop tinc el carnet, què passa?

T’informarem personalment de les activitats que farem i promocions que acordem amb teatres de Barcelona, i de les activitats que anem engegant, com la que hem organitzat a partir d'aquest 2017: l'Escola de l’Espectador al barri. Consisteix en un grup d'entre 10 i 15 persones que acompanyen una de les companyies que tenim a la Nau en residència en tot el seu procés de creació d’una obra teatral. Podràs participar de forma activa -debatent, interpel·lant, qüestionant- en l’obra que la companyia està assajant. Veuràs les primeres lectures i assajos, visitaràs l'espai on fan l’escenografia i el vestuari, t'ensenyaran com funciona una taula de llums o com s’il·luminarà l’escenari i, finalment, assistiràs a l’estrena de l’obra allà on es representi.

Si vols saber com fer-te Amic, pots informar-te a través de la nostra pàgina web (nauivanow.com), ens pots enviar un correu a info@nauivanow.com, o telefonar al 93 340 74 68.

Sent Amic de la Nau col·labores i participes en el nostre projecte, que és també el teu projecte. Confiem poderte veure ben aviat i compartir amb tu una bona estona de teatre.

L'equip de la Nau Ivanow

La revista de la Nau

Ivanow - 15

16 - La revista de la Nau Ivanow