Eines de recerca Matèria complementària 4t ESO Manual i site d’ús intern
EINES DE RECERCA
Index Index .................................................................................................................................................................. 2 Agraïments. ....................................................................................................................................................... 5 La matèria. ......................................................................................................................................................... 5
2
1.
Com fer una recerca. ................................................................................................................................. 7
Pàgina
Objectius de la matèria...................................................................................................................................... 6
2.
Raons per fer una recerca, què, qui, com i per a què?.............................................................................. 9 2.1.
Què? .................................................................................................................................................. 9
Exemple: La tassa de cafè!! (Anthony Giddens) Font: http://www.xtec.cat/~jortiz15/socien.htm ...... 12 2.2. Qui!!!! ................................................................................................................................................... 16 La finestra de Johari................................................................................................................................. 16 El treball en equip. ................................................................................................................................... 18 2.3. Com???? ............................................................................................................................................... 21 Fites difuses (Font: Gray, Brown & Macanufo, 2010). ............................................................................ 23 3.
Estratègia metodològica de recerca. ....................................................................................................... 24 3.1.
El marc teòric. .................................................................................................................................. 25
3.2.
El marc metodològic o la recollida i tractament de la informació. – trets generals - . ................... 27
3.3.
Les conclusions. ............................................................................................................................... 28
4.
Marc metodològic i recopilació d’informació.......................................................................................... 32
5.
Recollida d’informació: registres, fitxes i altres...................................................................................... 34 5.1. Registres. .............................................................................................................................................. 34 Registres no sistematitzats. ..................................................................................................................... 34 Registres narratius. .................................................................................................................................. 34 Registres mecànics. ................................................................................................................................. 34 Registres sistematitzats parcialment. ...................................................................................................... 34 5.2. Fitxes. .................................................................................................................................................... 35 5.3. Altres registres...................................................................................................................................... 37 5.4. Zotero. .................................................................................................................................................. 38 5.5. Les bibliografies. ................................................................................................................................... 40 5.6. La cerca en fonts d’informació especialitzada...................................................................................... 41 5.7. Recerca d’informació bibliogràfica. ...................................................................................................... 41 5.8. Biblioteques en Xarxa. .......................................................................................................................... 42 Gestions en línia. ..................................................................................................................................... 43 5.9. Accés a bases de dades electròniques ................................................................................................. 44 Àmbits temàtics (tots els disponibles des d’un ordinador de les biblioteques)...................................... 44
EINES DE RECERCA
Enciclopèdies ........................................................................................................................................... 45 Fons hemerogràfics digitalitzats .............................................................................................................. 45 Jocs .......................................................................................................................................................... 45 Legislació i butlletins oficials ................................................................................................................... 45
Recursos generals: ................................................................................................................................... 46 URL's de Biblioteques: ............................................................................................................................. 46 Hemeroteques: ........................................................................................................................................ 46 Cerca bàsica/ràpida i cerca avançada...................................................................................................... 47 Cerca ràpida:............................................................................................................................................ 48 Cerca avançada:....................................................................................................................................... 48 5.10. Llibres electrònics, cerques per Internet... ......................................................................................... 49 Llibres en la web: ..................................................................................................................................... 49 e-books: ................................................................................................................................................... 51 Cercadors: ................................................................................................................................................ 51 Cercadors, portals i comunitats virtuals. ................................................................................................. 52 Comunitats virtuals, trencalls, portes i centres de trobada. ................................................................... 53 6.
Fonts gràfiques i periodístiques. ............................................................................................................. 54 6.1. Els arxius de premsa escrita. ................................................................................................................ 54 6.2. Els registres de la memòria o registres històrics. ................................................................................. 55 El registre civil. ......................................................................................................................................... 55 Fonts religioses. ....................................................................................................................................... 56 Fonts notarials. ........................................................................................................................................ 56 Els municipis. ........................................................................................................................................... 57 Els arxius particulars. ............................................................................................................................... 58 Les institucions assistencials.................................................................................................................... 59 6.3. Gestors bibliogràfics o les fitxes fetes a màquina!!!!! .......................................................................... 59 6.4. Estils de cita. ......................................................................................................................................... 60 DOCUMENTS:........................................................................................................................................... 60 ESTILS DE CITACIÓ DE PEL·LÍCULES, LLOCS WEB, MAILS... ...................................................................... 64 ESTILS DE TÍTOLS I D’INCORPORACIÓ DE QUADRES, IMATGES... ............................................................ 65
7.
Les enquestes i entrevistes en profunditat ............................................................................................. 66 7.1. Els qüestionaris ..................................................................................................................................... 66 Avantatges del qüestionari com a mètode: ............................................................................................ 67
Pàgina
Fonts d’informació diversa: ..................................................................................................................... 46
3
Premsa ..................................................................................................................................................... 45
EINES DE RECERCA
Inconvenients: ......................................................................................................................................... 68 Què cal fer?.............................................................................................................................................. 68 7.2. Entrevistes. ........................................................................................................................................... 70 Modalitats: .............................................................................................................................................. 71 Avantatges de l'entrevista com a mètode:.............................................................................................. 71
Pàgina
4
Inconvenients a evitar: ............................................................................................................................ 71 Què cal fer: .............................................................................................................................................. 72 8.
L'observació. ............................................................................................................................................ 74 Modalitats................................................................................................................................................ 74 Avantatges de l'observació com a mètode de recerca: .......................................................................... 74 Inconvenients possibles:.......................................................................................................................... 75 Què cal fer: .............................................................................................................................................. 75
9.
Estudi de casos ........................................................................................................................................ 76 Avantatges de l'estudi de cas com a mètode .......................................................................................... 76 Possibles inconvenients ........................................................................................................................... 77 Què cal fer?.............................................................................................................................................. 77 9.1. Estudi de cas biogràfic. ......................................................................................................................... 77 9.2. Estudi de cas d’un fenomen, grup o institució social. .......................................................................... 78 9.3. Genealogia i memòria familiar. ............................................................................................................ 79
10.
Recercar experimental: el treball de laboratori i el treball de camp. ................................................. 80 10.1. Aspectes bàsics d’un experiment. .................................................................................................. 80 10.2. El control experimental. ................................................................................................................. 81 Avantatges de l'experimentació com a mètode. ..................................................................................... 83 Inconvenients. ......................................................................................................................................... 83
11. La presentació............................................................................................................................................ 85 11.1. Confecció del treball escrit. ............................................................................................................ 85 11.2. Presentacions orals............................................................................................................................. 85 12. Bibliografia. ................................................................................................................................................ 87
EINES DE RECERCA
Agraïments.
També vull citar les fonts noves de cara al curs 2012/13 que són: Gray, Brown i Macanufo (2012) Gamestorming i Clark (2012) Tu modelo de negocio a més de Roam (2012) Tu mundo en una servilleta i Bla, bla, bla, llibres dels quals he extret una bona part dels exercicis nous per tal de no repetir els del curs passat. Neus Ferran
La matèria. Aquesta matèria té una dotació horària d’1 hora a la setmana, ja que és la complementària de 4t. Aquest fet pot suposar que els 4 cursos aneu, algun cop a l’any amb 1 setmana de decalatge si, just el dia de classe, es correspon amb un dia de festa, per la qual cosa, la web que es correspon amb ella ja conté tot el que es farà cada setmana. La matèria està dividida en diverses unitats didàctiques que es puntuen com a habilitats (conceptes i procediments) o actituds que es corresponen amb les que estan detallades en l’Estil Metodològic d’EPC. El detall de les unitats didàctiques també es troba a la pàgina web en l’apartat programació i per tant poden veure en ell el detall del que es farà a les diferents classes. Al llarg del curs haureu de realitzar un portafolis individual que contingui, dins una site/web, tot el que s’ha anat fent i, haureu de participar com a mínim un cop quinzenalment en l’espai fòrum dels grups. Aquelles setmanes que no tinguem classe pujaré un comentari molt curtet o una tasca molt curteta per tal de no perdre el fil del cur. La site mostra un xic reduït tot el dossier i conté altres parts com poden ser tutorials, links... Cal que navegueu per ella per anar trobant eines que us poden ser d’utilitat no només quan ho digui jo com a professora. Moltes gràcies!! Que navegueu i treballeu de gust!!
Pàgina
Al llarg del curs 2011/12 els vostres companys - pels quals també són aquestes quatre ratlles d'agraïment varen fer una sèrie de suggeriments que vaig tenir en compte, com el fet de lligar la matèria amb d'altres tasques que feu, com pot ser les sortides... o amb els treballs que demanen des de les altres matèries que realitzareu al llarg d’aquest 4t curs, per tant, anirem fent els exercicis però lligats també a altres feines d'altres matèries.
5
Aquest dossier i la site (https://sites.google.com/a/santantoni.epiaedu.cat/eso-recerca-4t/) han estat confeccionats gràcies al que al llarg del curs 2010/11 va realitzar en Sergi López i les seves indicacions. En ells, material web i paper trobareu el primer principi de tota recerca, el fet de COMPARTIR el coneixement i el segon principi, aprofitar tot allò que ja està DESCOBERT per assentar les bases de les noves recerques que, de ben segur, fareu al llarg de tota la vostra vida.
EINES DE RECERCA
Pàgina
6
Objectius de la matèria. 1. Valorar la recerca com a fonament del coneixement humà individual i col·lectiu i com a motor del progrés dels pobles. 2. Copsar la diferència entre informació i coneixement i practicar els mecanismes que porten d'un aspecte a un altre del saber. 3. Millorar els hàbits de treball grupal fonamentant-lo en la cooperació entre iguals i seguint les fases de planificació, execució autoregulada i revisió per a la millora. 4. Conèixer les diferents fases d'una activitat de recerca i ser capaç d'elaborar un guió de treball sobre una temàtica d'interès. 5. Aprendre a formular hipòtesis de treball i distingir els diferents tipus de pregunta. 6. Exercitar els mètodes deductiu i inductiu del coneixement i valorar-ne críticament la seva utilitat en contextos concrets. 7. Distingir els diferents tipus de dades, valorarne l'adequació en els diferents àmbits del saber i practicar diverses formes d'expressarles (taules, esquemes, mapes, frisos, fitxes, gràfics, quadres, llistats, diagrames, cronologies,...) 8. Confeccionar un directori d'enllaços informàtics útils amb les principals bases de dades (catàlegs, institucions) i eines de treball intel·lectual (diccionaris, enciclopèdies, traductors, suports a la redacció i presentació de treballs,...), tant amb eines paper com informàtiques. 9. Utilitzar amb soltesa les eines de comunicació informàtiques (correu electrònic, blogs i fòrums) relacionades amb l'adquisició, intercanvi i transmissió del coneixement. 10. Aprofundir en les tècniques de presentació de treballs escrits (memòries, treballs, monografies, informes,...) i en les d'exposició oral i/o audiovisual i plàstica del coneixement.
EINES DE RECERCA
1. Com fer una recerca.
Il·lustració 1 Terra quadrada i rodona. Font: Santos, 2011; Apollo 17, 1972.
Encara que, la veritable discussió la varen tenir entre les teories de Ptolomeu i Copèrnic, com suposo que ja haureu deduït: “Claudi Ptolemeu (en grec antic: Κλαύδιος Πτολεμαίος, Klaudios Ptolemaios); Circa 85 - Circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu...Va viure i va treballar a Alexandria, Egipte (es creu que en la famosa Biblioteca d'Alexandria). Va ser astròleg i astrònom i hereu de la concepció de l'Univers donada per Plató i Aristòtil,... creia que la Terra estava immòbil i ocupava el centre de l'Univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estreles, giraven al seu voltant.” Wikipedia (2011) – teoria geocèntrica – “Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular un àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'univers. El seu llibre, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani publicat el 1543, just abans de la seva mort, és...el punt de partida de la moderna astronomia. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'univers. La seva feina...sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic i establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.” (Wikipedia, 2010) – teoria heliocèntrica –
Pàgina
“Galileo Galilei, conegut als Països Catalans com Galileu (15 de febrer de 1564 – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof italià que va tenir un paper important durant la Revolució Científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria Heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna" el "pare de la ciència", i el "pare de la ciència moderna". Stephen Hawking diu, "Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna." Wikipedia (2011)
7
Abans de començar l’assignatura vull que mireu dues fotografies i penseu que esteu en les èpoques anteriors a Galileu Galilei:
Pàgina
8
EINES DE RECERCA
Il·lustració 2: Concepcions de la Terra. Font: Santos, 2011.
Per tant, haurem de diferenciar entre la veritat, i la nostra recerca (o investigació). Michel Foucault (1926 – 1984) va dir que la veritat més que estar a l nivell dels signes i les significacions, té ha veure amb les polítiques dels enunciats (entenem les polítiques com les diferents línies a seguir donat un determinat enunciat o hipòtesi). La veritat no depèn tant d’un “canvi de contingut – refutació d’antics errors, formulació de noves veritats –, no és tampoc una alteració de la forma teòrica – renovació del paradigma (marc sobre la manera de pensar i fer), modificació dels conjunts sistemàtics – el que està en joc, és el que regeix els enunciats....el que constitueix un conjunt de proposicions acceptables científicament i susceptibles de ser verificades o invalidades mitjançant procediments científic....problema de política de l’enunciat científic” ”(Foucault (1999:188) La conclusió és que per fer qualsevol recerca cal primer de tot tenir clara la hipòtesi de partida, tenir clars els objectius, les preguntes a fer i així començar perfectament la investigació. Exercici 1: Quines eren les hipòtesi de cada imatge que hem vist? Quines eren les seves preguntes o els seus objectius? Plantejament o forma de resoldre-ho: GG – formulació de diferents hipòtesi a la pissarra tipus pluja d’idees, o també amb google apps, tractament de texts compartit en gp i arribar a conclusions. S’han de compartir els documents fets amb mi. Exercici 2: Eines de recerca de tipus lingüístic: Potser hem començat ja a fer-nos preguntes i potser caldria aprofundir més amb el significat de la matèria, per tant, us proposo, davant l’ordinador cercar el següent: 1. 2. 3. 4.
Troba el màxim de sinònims d’eina: (Imatge 6) Cerca la definició de recerca: Quina és la traducció del mot recerca: Quin és l’origen del mot recerca:
Per tant – en g, G acabarem dient que – les eines de recerca són aquells instruments que...
I una recerca és...
Il·lustració 3: Eines. Font: López, 2010.
EINES DE RECERCA
2. Raons per fer una recerca, què, qui, com i per a què?
elecció de la qüestió a investigar
plantejament de qüestions inicials
planificació de la recerca
cerca d'informació
redacció de l'informe
autoavaluació
Síntesi PPT
processament de la informació
Il·lustració 4: Passos per fer una recerca. Font: Xtec.
2.1.Què? Contestar el què és escollir l’objecte del treball, aquest ha d’acomplir una sèrie de requisits, ja que no tots podem investigar el mateix i la temàtica, afeccions, interessos de cadascun de vosaltres són molt diversos, les pautes que donem ara, són factors a tenir en compte, òbviament poden haver-ne molts més:
El tema hauria d'estar relacionat amb allò que us agrada! Els vostres interessos o afeccions presents i futures i amb el vostre entorn immediat: escola, barri, municipi… Tambe heu de tenir en compte la vostra capacitat i preparació: El nivell de desenvolupament de la recerca ha de ser l'adequat, per exemple no ens podem plantejar un Treball sobre manuscrits medievals si no sabem que és la paleografia (Ciència dedicada a l'estudi de les lletres antigues), ni sobre literatura alemanya si no podem llegir els seus autors en la seva llengua original. El tema de recerca s'ha de plantejar com una qüestió a investigar, la temàtica ha de tenir uns límits clars i unes coordenades d'espai i temps. Heu de tenir en compte l'equilibri entre el temps de dedicació i la complexitat del tema. La recerca hauria d'estar limitada a una sola hipòtesi (qui, que, quan, com, per a què..) Per exemple, un treball sobre l'Urbanisme del segle XX és feina per tota una vida, si trieu "L'urbanisme a Barcelona durant la transició" acoteu aspectes d’espai i temps que facilitaran la investigació. Els materials i recursos disponibles per a desenvolupar el treball, tant pel que fa a fonts d'informació com a aparells i instruments necessaris per a la recerca, experimentació, realització… Les fonts d'informació existents i la facilitat per accedir-hi t'han d'ajudar en un primer moment a fer una recerca preliminar i descobrir si hi ha suficients com per a desenvolupar el treball.
Pàgina
9
Primer de tot, per desenvolupar un treball, un treball de recerca, una recerca o escriure sobre un determinat tema cal un ordre o bé unes pautes, si mirem al gràfic (Il·lustració 4) per anar be hauríem de seguir el que posa, ara bé, com encara no tenim tema i el que estem estudiant és com recercar informació anem a contestar el què, qui, com i per a què!!
EINES DE RECERCA
Pàgina
10
Encara que sembli una trivialitat, una bona pregunta científica és aquella que és susceptible d’obtenir una resposta, és a dir, que és abordable, els criteris de pertinença – autèntic problema - , claredat – precisió i acotació de la pregunta - , viabilitat i realisme han de ser proporcionals a vosaltres mateixos. Un cop decidida la qüestió inicial de la vostra anàlisi, comprovant que està ben acotada, heu de plantejar algunes qüestions relacionades que us Durant els Jocs Olímpics d'estiu de Moscou l'entenador de l'equip de ajudin a identificar els factors que puguin natació britànic volia que la temperatura de l'aigua de la piscina es influir en el procés d'investigació. Com no mantingués a una temperatura constant (24ºC). Afirmava que una existeix una sola forma "correcta" de diferència de temperatura de només 2ºC podia influir en la velocitat dels seus nedadors. definir un problema, tindrem més d'una variable que considerar. Un exemple el Si s'hagués de fer una recerca per si la reclamació de l'entrenador és teniu en la il·lustració 5. pertinent o no, quina pregunta hauríem de plantejar? 1.- Influeix la temperatura de l'aigua en la velocitat dels nedadors? 2.- És possible mantenir constant la temperatura de l'aigua?
Ara us passo una sèrie de criteris que potser podeu tenir en compte a l’hora de realitzar la pregunta (Piñero, 2001):
3.- Una diferència de dos graus en la temperatura de l'aigua fa variar la velocitat dels nedadors?
1. Ha d’expressar un problema que us desperti el suficient interès personal 4.- A quina temperatura és més elevada la velocitat dels nedadors? com per dedicar-hi bona part del vostre Il·lustració 5: Qüestió inicial i derivades. Font Xtec. temps. 2. Ha de tenir també un interès general i no només personal, un interès científic o cultural en general. 3. Ha d’expressar un autèntic problema científic, que admeti respostes concretes i objectives. Pregunteu-vos com es podria abordar, què caldria fer per respondre-la, quines són vostres possibilitats reals d’arribar a alguna conclusió concreta i raonable sobre la qüestió. 4. Ha de ser precisa, que no doni lloc a vaguetats ni confusions (quan l’hagueu escrit podeu llegir-la als companys per comprovar si tots l’entenen exactament de la mateixa manera, en cas contrari l’haureu de reformular). 5. Ha d’adequar-se a la mesura de les vostres possibilitats. 6. Ha de ser viable des del punt de vista pràctic (disponibilitat de temps, proximitat i accessibilitat de les fonts d’informació, costos, ...). Fixeu-vos en la següent pregunta: ¿Quins canvis es produiran en el món educatiu en els propers vint anys? Contra el que podria semblar, aquesta no és una bona pregunta: no té massa interès científic perquè: Com es poden fer prediccions a vint anys en una societat que canvia tan de pressa? Tampoc no és gaire precisa, ja que no es veu clar què es podria fer exactament per tal de respondre-la i, en qualsevol cas, no està a l’abast d’un estudiant.Considera ara aquestes altres: ¿Quins són els factors que determinen l’èxit o el fracàs dels estudiants a l’escola primària?, o bé ¿Hi ha discriminació racial en el meu institut?, si repasses els criteris anteriors veuràs que aquestes dues preguntes són força més adequades que la primera. Com veieu el repte de tota recerca és tenir una bona pregunta, és a dir, definir el problema i les variables en relació a les quals investigar.
EINES DE RECERCA
A continuació t’indiquem els criteris que poden ajudar-te en l’elecció i formulació d’una bona pregunta:
Conèixer l’opinió d’alumnes i professors sobre l’obesitat. Buscar actituds i conductes alimentàries que comportin aquest fet, per exemple veient els esmorzars de l’alumnat o els berenars. Buscar actituds i conductes alimentàries en les activitats fora de l’aula (pati, esports, etc.). Buscar actituds de cura de la salut (inclòs el fet d’escoltar qui es preocupa o no per mantenir una dieta sana, fer exercici....)en el llenguatge oral i corporal d’estudiants i professors.
Anem a pams!!! Tenim una pregunta o hipòtesi, i d’aquesta en plantegem unes altres, anem a veure quins tipus de preguntes existeixen, per aquesta tasca necessito que porteu un diari, d’algun d’ells agafarem un titular i el treballarem en grup gran (G), grups petits (g) i individualment (i), per desprès treballar amb tota la classe. Heu de portar un diari com l’Ara, la Vanguardia o el Periòdico. Exercici 3: Titulars, hipòtesi i preguntes empíriques. 1. Copieu el titular escollit:
2. 3. 4. 5.
Generem entre tota la classe diferents tipus de pregunta que ens suggereixi aquest titular.(G) Discutim quines creiem més adients. (g) Comprovem que responen a elles, per això cal llegir la notícia en la seva totalitat. Conclusió a la qual arribeu? - Compartiu un google document, tractament de text amb la feina.
INDICACIONS: PER COMPARTIR QUALSEVOL EXERCICI: INICIAL DEL NOM+COGNOM I NOMBRE D’EXERCICI: nferran_exercici3.doc I L’EXTENSIO DE L’ARXIU Tasques complementàries ( exercici 3b) : D’un diari copieu tres titulars variats que us cridin l’atenció (ha de tracatr-se d’oracions contruïdes amb verb, de tipus asseveratiu). Un cop copiades triueu-ne per consens aquella que agrada a la majoria i que pot tenir més èxit per fer l’activitat. Formuleu 10 preguntes variades segons l’anàlisi que acabem de fer. Compartiu un google document, tractament de text amb la feina a fer. Les preguntes empíriques1 són aquelles que es responen sobretot mitjançant la determinació de fets. Per respondre-les hem d’esbrinar els fets rellevants per experiència personal, per recerca o per un altre mitjà. Optem a aquest tipus de preguntes quan necessitem coneixement sobre el món i com funcionen les coses dins el món. 1
López, S. (2010) Dossier alumne. – Manual inèdit per ús de l’alumnat, curs 2010-11.
Pàgina
Especificar els objectius vol dir descomposar la pregunta en tres o quatre aspectes concrets que caldria estudiar per tal de respondre-la. Pots provar de començar cada frase amb un verb com ara: conèixer, saber, comprendre, analitzar, informar-me, buscar, o similars. Per exemple, per abordar el problema de l’obesitat a una escola podríem establir els objectius següents:
11
Com especificar els objectius?
EINES DE RECERCA
Pàgina
12
Exemple: La tassa de cafè!! (Anthony Giddens)
Font: http://www.xtec.cat/~jortiz15/socien.htm
1. Podríem assenyalar que el cafè no és només una beguda, ja que té un valor simbòlic com a part d’unes activitats socials quotidianes. Sovint, el ritual al que va unit el fet de prendre cafè és molt més important que l’acte en si mateix. Per a molts occidentals, la tassa de cafè a primera hora del matí ocupa el centre d’una rutina personal. És un primer pas essencial per poder començar el dia amb bon peu. El cafè del matí acostuma anar seguit, en d’altres moments del dia, per altres cafès amb d’altra gent, i així es converteix en un ritus social. Dues persones que se citen per prendre’s un cafè probablement tenen més interès en trobar-se i fer-la petar que en allò que van a beure. La beguda i el menjar donen lloc en totes les societats a oportunitats per a la interacció social i a l’execució de rituals, i aquests rituals constitueixen un interessantíssim objecte d’estudi. Per exemple, si veièm aquest vídeo podem entendre les diferents connotacions, en aquest cas lligades a la QUARESMA: 2. Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=MTiLA1R1OVk&feature=player_embedded 3. També el cafè és una droga que conté cafeïna, la qual té un efecte estimulant en el cervell. Molta gent la pren per tenir aquest “impuls addicional” que proporciona. Les jornades de treball prolongades i l’estudi fins altes hores de la nit es fan tolerables amb estones breus per prendre’s un cafè. Beure aquesta substància és una activitat que crea hàbit, però en la cultura occidental la majoria de les persones no considera que els addictes al cafè consumeixin droga. Com l’alcohol, el cafè és una droga acceptada socialment, mentre que la marihuana, per exemple no ho és. Tanmateix, hi ha cultures que toleren el consum de marihuana, i fins i tot el de cocaïna, però veuen malament la ingesta de cafè i l’alcohol. 4. Cal afegir, a més a més, que un individu, en beure una tassa de cafè, forma part d’una sèrie extremadament complicada de relacions socials i econòmiques que s’estenen arreu del món. El cafè és un producte que vincula a persones d’alguns dels països més rics de la terra amb els de les zones més empobrides del planeta: es consumeix en grans quantitats als països opulents, però creix sobretot als països pobres. A banda del petroli, el cafè és la mercaderia més valuosa del comerç internacional; per a molts països és la font principal de divises estrangeres. Els processos de producció, transport i distribució d’aquesta substància requereixen transaccions continuades entre persones que es troben a milers de kilòmetres de qui la consumeix. L’estudi d’aquestes transaccions globals constitueix una tasca important per a l'economia, atès que molts aspectes de les nostres vides avui dia es veuen afectats per comunicacions i influències socials que tenen lloc a escala mundial. 5. Però al mateix temps, l’acte de beure una tassa de cafè suposa que anteriorment s’ha produït un procés e desenvolupament social i econòmic. Juntament amb d’altres components de la dieta occidental ara habituals - com ara el té, els plàtans, les patates i el sucre blanc-, el consum de cafè començà a estendre’s a finals del segle XIX i, per bé que es va originar a l’Orient Mitjà, la demanda massiva d’aquest producte data del període de l’expansió colonial occidental de fa aproximadament dos segles. Actualment, gairebé tot el cafè que es beu als països occidentals prové d’àrees - Sudamèrica i Àfrica - que foren colonitzades pels europeus. .Per tant, el cafè no és en absolut un component natural de la dieta occidental. El llegat colonial ha tingut, doncs, un enorme impacte en el desenvolupament del comerç mundial del cafè. 6. I un aspecte més a tenir en compte el constitueix el fet que el cafè és un producte situat en el centre dels debats que en l’actualitat s’ocupen de la globalització, el comerç internacional, els drets humans i la destrucció del medi ambient. En augmentar la popularitat del cafè, aquest s’ha vist etiquetat i polititzat: les decisions que prenen els consumidors pel que fa al tipus de cafè que
EINES DE RECERCA
prenen i on el compren s’ha convertir en opcions vitals. Els individus poden optar per beure únicament cafè orgànic, cafè descafeïnat de forma natural o cafè obtingut mitjançant un “comerç just” - en el que es paga el preu total del mercat als petits productors dels països en vies de desenvolupament -. Poden optar per consumir-lo en cafeteries “independents”, en comptes de “ en grans cadenes” d’establiments. Els consumidors de cafè poden decidir boicotejar certs països en els que el respecte pels drets humans o la protecció del medi ambient són escassos. A tots des del camp de la investigació ens interessa comprendre com la globalització augmenta la consciència que tenen les persones de l’existència de certs problemes a racons llunyans del planeta i com els duu a actuar en conseqüència dins la seva pròpia vida. Exercici 3c: Vídeo i text: Lligueu el vídeo i el text, podeu fer les vostres aportacions personals!! Feu-ho individualment i desprès compartiu amb la parella i finalment amb mi. D'acord amb els criteris que ja coneixeu – interès, mesura, precisió... – digueu quines preguntes es podrien fer de tipus empíric i desprès de discutir-ho en petit grup les exposarem per tota la classe. Compara aquests dos tipus de preguntes empíriques: SÈRIE A:
SÈRIE B:
-
Quantes persones moren cada any a causa de la SIDA? Quants nens són venuts com a esclaus cada any? Quantes persones no tenen casa a Amèrica? Existeix una vacuna efectiva contra la polio? Quants nens moren de desnutrició cada dia al món? Quines són les principals formes d egenerar electricitat?
-
Com podem curar la SIDA? Com es pot aconseguir la pau mundial? Pot alguna vegada un ésser humà crèixer per damunt dels 2 metres 30 centímetres? Tenint en compte la destrucció humana, en quin punt un oceà no podrà regenerar-se? És possible evitar l’utilització dels diners en política per servir els interessos dels rics?
Comenteu oralment quines diferències veieu entre les dues sèries. D’acord amb els criteris que ja coneixeu – interès, mesura, precisió... – digueu per què no són prou adequades per a un treball les següents preguntes: 1. Quins són els gustos musicals dels joves del meu carrer? 2. Quin impacte tenen les noves tecnologies (internet, telefonia mòbil, etc.)? 3. Quina és la manera d’entendre l’esport que tenen els europeus per comparació amb la 4. dels altres països? 5. Com han canviat les modes durant els últims anys? I, proposa alternatives a 6 d’elles.
6. Els amos exploten als treballadors? 7. Quina és l’opinió dels espanyols sobre Catalunya? 8. Per què va tenir lloc la guerra de Bòsnia? 9. Quin és el futur de la religió catòlica? 10. Què és la filosofia oriental? 11. Som sexistes?
13
Pàgina
EINES DE RECERCA
Exercici 42: Encara que ara no toca, per veure diferents tipus de recerca i com plantejar una recerca us plantejo:
14
1) Visioneu el fragment inicial de l’episodi Colònies industrials de la sèrie Sota Terra de TV3 i respon el següent qüestionari: http://www.youtube.com/watch?v=IpdS82G6Zpg
Pàgina
1. Quin objectiu persegueix l’equip de recerca? 2. Quines preguntes es van formulant al llarg de la recerca? 3. Quins tipus de documents consulten? 4. Quina hipòtesi fan? Per què? 5. Quins professionals intervenen en la recerca? 6. Quin creus que serà el resultat final? 7. Com està organitzat el treball en equip?
Il·lustració 6: Logo programa. Font: TV3.
2) Per exemple podeu trobar webquest’s que expliquen sobre la recerca de diferents temes, una webquest no és més que una recerca guiada, ja que una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, Il·lustració 7: Competències bàsiques. Font: contempla el treball cooperatiu http://xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td109/practica_3.html i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats. Per realitzar una es treballen totes les competències bàsiques que són les següents: (Il·lustració 7) Com us he dit que podeu veure exemples us passo la pàgina central: Comunitat Catalana de WebQuest. (2010). http://sites.google.com/site/webquestcathome/que-es-una-webquest 1. Què és una WebQuest? 2. Perquè s’utilitzen les WebQuest?
2
López, S. (2010) Dossier alumne. – Manual inèdit per ús de l’alumnat, curs 2010-11.
EINES DE RECERCA
Fes una primera acusació (hipòtesi de treball sobre qui és l'assassí). Després respon les preguntes següents:
Il·lustració 8: Assassinat. Font: elbuscadordetusilatas
1. Per què descarta el comissari la possibilitat que l'assassí fos un desconegut? 2. Què estava fent Jane quan va ser assassinada? 3. Com et sembla que va ser assassinada? 4. Hi ha evidències que indiquin que hi va haver lluita? 5. L'assassí havia de ser una persona relativament forta? 6. Hi va haver robatori? 7. Alguna cosa indica que es pogués tractar d'un crim passional? 8. Quin dels sospitosos sembla que podia tenir motius passionals per matar-la?
Ara modifica, si convé, la teva primera acusació (hipòtesi de treball) i escriu el teu propi raonament per justificar-la. Informació i imatge: http://elbuscadordetusitalas.blogspot.com.es/2010/02/la-habitacion-cerrada.html Lectura de l'obra de la qual s'ha fet l'adaptació: http://es.scribd.com/doc/4151311/Leroux-Gaston-ElMisterio-del-Cuarto-Amarillo El cert és que de casos d'habitació tancada hi ha diversos i per això us penjo els dos primers trossos del capítol del "detectiu Conan" que el tracten i,........................ podeu fer les vostres suposicions.
3
http://phobos.xtec.net/apinero1/practiques.pdf
Pàgina
Ahir al vespre la policia va trobar el cadàver de Jane, la famosa cantant de rock, a la seva pròpia cambra. El comissari assegura que l'assassí havia de ser algú del seu cercle íntim, i apunta quatre sospitosos: la seva minyona Celeste, que portava més de seixanta anys servint a la família; Paul, un ric banquer del qual es deia que era amant de Jane; Nick, un jove impulsiu pretendent de Jane i fan incansable; i Dioni, un delinqüent habitual acusat de diversos robatoris que va ser vist la mateixa nit del crim a pocs carrers de la casa. Aquí tens l'escenari del crim tal com el va trobar la policía, observa atentament tots els detalls i respon a les preguntes de sota.
15
Exercici 53: La hipòtesi de treball: qui pot ser l'assassí?
EINES DE RECERCA
2.2. Qui!!!! Aquesta és obvi que l’heu de contestar vosaltres, formeu grups, però per formar grups ha de treballar tothom i es bo anar repartint les tasques ha realitzar, un exemple de com és un grup és per exemple:
Pàgina
16
Els grups són voluntaris, - a no ser que hi hagi problemes- el professorat no ha d'intervenir en la seva formació. Normalment seran sempre d'un màxim de tres persones per realitzar els exercicis. Poden ser homogenis o heterogenis, per amistat o per col·laboració, donat que s'enten que l'alumnat de 1r de Batxillerat ja és prou responsable. Cal sempre tenir un portaveu del grup que serà el dinamitzador i la persona responsable de penjar els documents finals realitzats en la pàgina web. Cal que aquest portaveu tingui algunes competències/habilitats com la de lideratge, responsabilitat i un xic de mà dura per poder fer fer la feina als altres components sempre en ambients com dieu de "bon rotllo". Si pot ser els grups es mantindran al llarg d'un mateix trimestre però podran canviar al llarg dels dos següents. Font:https://sites.google.com/a/santantoni.epiaedu.cat/bat-economia-1r/ndice/materials-i-recursos-per-fer-servir-per-l-alumnat/formaciodegrups#
La finestra de Johari. La finestra de Johari pretén il·lustrar el procés del «donar i rebre feedback, informació o com soc jo» i que ens pot servir en un primer moment per veure la confiança que es tenen els membres d’un grup. Potser l'esquema que ens ofereixen Joseph Luft i Harry Ingham, tal com apareix en la figura que es reprodueix, serveix d'ajuda per formar-nos una idea de molts dels nostres comportaments, i potser també ens ofereixi alguna solució per fer front a les nostres dificultats en les relacions interpersonals, a classe, amb els companys de grup o fins i tot amb els amics i perquè fem de la nostra participació social en la comunitat una expansió realitzadora, tant per a nosaltres com per a aquells que viuen amb nosaltres. El model pot ser presentat també com una finestra de comunicació a través de la qual es donen o es reben informacions sobre un mateix i sobre els altres. Si prenem les quatre àrees o quadrants en sentit vertical (columnes) o en sentit horitzontal (files), les dues columnes representen el jo, i les dues franges representen el grup. La primera columna conté el que jo sé respecte de mi, la segona, el que desconec respecte de mi ; la franja superior conté el que els altres saben respecte del meu ; la franja inferior conté el que els altres desconeixen respecte de mi. I com veieu sempre hi ha una àrea desconeguda. Les informacions contingudes en aquestes franges i columnes no són estàtiques, sinó que es desplacen de un quadrant a un altre, en la mesura que varien dins del grup el grau de confiança recíproca i Il·lustració 9: La finestra de Joharí. Traducció pròpia al l'intercanvi d'informació. Com a resultat d'aquest català.NF 2012 moviment, la mida i el format de els respectius quadrants experimentaran altres tantes modificacions en l'interior de la finestra.
EINES DE RECERCA
Àrea lliure: El primer quadrant (espai superior esquerre) és l'únic clar i lliure. En ell es troben les experiències i les dades conegudes per la pròpia persona i per qui la envolten. És una àrea que es caracteritza per l'intercanvi lliure i obert d'informacions entre el jo i els altres. En ella, el comportament és públic i accessible a tots. Per exemple: la nostra manera de treballar en qualsevol activitat, la nostra manera habitual de comportar-nos, ... El «Àrea lliure» augmenta de grandària en la mesura que creix el nivell de confiança entre els participants o entre el participant i el seu grup, i també en la mesura que es comparteixen més informacions, especialment si es tracta d'informacions importants de caràcter personal. Àrea cega: A la part superior dreta aquesta zona conté informacions respecte del nostre jo que nosaltres ignorem, però que són conegudes pels altres. És el que els nostres amics saben de nosaltres, més que el que ens diuen. En començar la nostra participació en un grup, comuniquem tot tipus d'informacions de les que no som conscients, però que són observades per la resta de persones del grup. Per exemple: la nostra manera d'actuar, la nostra manera de parlar, el nostre estil de relació,... Àrea oculta (o privada): L'espai inferior esquerre, és a dir, l'àrea oculta per als altres, conté informacions que un mateix sap respecte de si, però que són desconegudes pel grup. És en aquesta àrea on es troba gran part del que coneixem de nosaltres mateixos i que ocultem als altres. Tenim por que, si el grup arribés a saber els nostres sentiments, percepcions i opinions respecte del propi grup o dels seus integrants, o respecte de nosaltres mateixos, potser el grup podria rebutjar-nos, atacar o exercir respecte de nosaltres algun tipus d'acció. Consegüentment, no revelem aquestes informacions. Moltes vegades, una de les possibles raons per les quals mantenim el secret és perquè no trobem elements de suport en el grup. Suposem que, si reveléssim els nostres sentiments, pensaments i reaccions, els integrants del grup podrien jutjar-nos de manera negativa per exemple un noi al qual li agrada el Barça i viu a Madrid o a l'inrevés i just acaba d'aterrar en una nova classe. No obstant això, a menys que revelem alguna cosa sobre nosaltres i comprovar si és certa la nostra suposició, no tindrem possibilitat de saber com reaccionaran realment els integrants del grup. És dir, que si no assumim certs riscos, mai sabrem res sobre la realitat o la irrealitat de les nostres suposicions. D'altra banda, també tractem de mantenir el secret quan ens motiva el desig de controlar o manipular els altres. - però això als vostres grups és més difícil que amb gent gran, d'aquí se'n deriva la frase "la informació es poder". L'àrea desconeguda: El quadrant de la part inferior dreta representa aquells factors de la nostra personalitat dels que no som conscients i que també són desconeguts per a les persones que es relacionen amb nosaltres. És l'àrea de les nostres motivacions inconscients; àrea que representa el nostre aspecte «desconegut» o «inexplorat» i que pot incloure coses com la dinàmica interpersonal, esdeveniments de la nostra primera infància, potencialitats latents i recursos encara per descobrir.
S'han de format grups, d'una o dues persones i seria bo que sempre us possessiu d'acord en repartir les tasques, fer la feina que planifiqueu... penseu que la capacitat del grup és més gran que si un treballa sol, no es tracta d'estar 4 davant una pantalla, es tracta d'estar 4 davant 4 pantalles triant el que és important i desprès explicant-ho als altres i demanant el seu parer, es tracta de recercar allò necessari... es tracta de sinergia!!!
Pàgina
17
Anant a veure més enllà cada àrea:
EINES DE RECERCA
El treball en equip.
Pàgina
18
L'objectiu final és assolir un "equip de treball". Per aconseguir-ho cal exercitar, en un context temporal planificat, els trets fonamentals del treball en equip, entre els quals cal considerar els següents:
S'assoleixen de manera individual els objectius comuns al grup. Tots els membres tenen una actitud positiva i eviten la competitivitat i els conflictes. Tots els membres poden assolir qualsevol rol, incloent-hi la coordinació o el lideratge. Les reunions es planifiquen acuradament. Els membres poden opinar obertament i els altres en tenen en compte i en valoren les opinions. Existeix retroalimentació de manera continuada i el grup adopta les decisions. Es formen subgrups per dur a terme tasques parcials – en un grup de 3 no eh!!! S'assoleixen els objectius en el temps previst.
En definitiva, el treball en equip respon a l'assoliment d'un objectiu a través d'una tasca col·lectiva organitzada i amb funcions i responsabilitats distribuïdes entre els membres. La idea del treball en equip respon a la necessitat d'explotar, de manera òptima, els recursos col·lectius que aporten els individus que componen el grup, per assolir uns objectius prefixats i comuns en un temps determinat. És, doncs, una estratègia en què la capacitat d'un col·lectiu ha de ser molt superior a la capacitat de cadascun dels individus que la formen, cosa que demostra l'experiència. En iniciar la nostra participació en un grup, comuniquem tot tipus d'informacions de les que no som conscients, però que són captades per les altres persones. Aquestes informacions poden reflectir la forma d'expressió de la nostra manera de ser, de la nostra manera de parlar o de l'estil que adoptem en la nostra relació amb els altres. Atès que el segon quadrant de la Finestra de Johari conté informacions que els integrants del grup coneixen respecte de nosaltres, però de les que nosaltres no som conscients, l'únic mitjà d'augmentar la nostra conscienciació d'aquestes informacions consistirà a obtenir informació del grup. Consegüentment, necessitem desenvolupar una actitud de receptivitat tal que inciti als membres del grup a donar-nos informació. Cal, doncs, posseir capacitat de rebre-la, i perquè aquest sigui eficaç, cal que sigui:
Aplicable. Que vagi dirigit a un comportament susceptible de ser modificat mitjançant el reconeixement del punt en què es produeix la fallada i mitjançant l'esforç personal per corregir la desviació. Per exemple:
No m'agrada la teva manera de parlar és una informació inútil que no beneficia en absolut la comunicació, atès que la informació que conté no és aplicable pel receptor. No conté referències per avaluar el comportament defectuós. Quan assenyalem alguna limitació sobre la qual la persona no posseeix cap control, només aconseguim augmentar la seva frustració. Si, per contra, diem: Estàs parlant (o tens el costum de parlar) massa alt, i resulta desagradable , llavors el missatge si conté unes dades concretes que poden ser examinats pel receptor, amb la qual cosa estarà en condicions de rectificar.
Neutre. La informació ha de ser més descriptiu que valoratiu. Aquest criteri és contrari a dues característiques molt comunes i que, en general, agreugen el problema de la relació entre els membres d'un mateix grup.
o
EINES DE RECERCA
La primera d'elles és el to de censura, reprovació o valoració negativa i personalitzada del tipus:
o
L'altra característica contrària a la neutralitat és el que podríem anomenar interpretacionitis. En aquest cas, en lloc de limitar-se a registrar el fet, el comunicador s'entesta a anticipar les seves «possibles» causes
Has arribat tard; segur que ha estat perquè ... (interpretatiu), el neutre seria: Has fet tard; has tingut algun problema?. Perquè produeixi resultats positius, ha d'estar lliure de components (opinions, interpretacions, judicis de valor ...) afegits a la realitat fàctica. El primer que cal considerar són els fets, perquè contra els fets no valen arguments. Els fets són punts de referència definits, realitats a les que és possible recórrer per estar marcades per el temps, per les circumstàncies històriques i per les persones.
Oportú. Saber quan cal parlar/opinar sobre la feina d'un grup és tan important com saber la manera de fer-ho. Cal ser conscient de quin és el millor moment i de quan serà més constructiu, i de si s'ha d'oferir en privat o en el grup. En general, resulta molt més efectiu quan s'ofereix immediatament després d'haver-se produït el fet o la conducta en qüestió. Quan alguna cosa no va bé, el millor és posar les cartes sobre la taula, obrir el joc, a fi de poder tornar a la relació seu anterior equilibri funcional i emocional. Pot passar, d'altra banda, que la persona que ho detecta o està enfadada - no estigui en condicions psicològiques de mantenir un diàleg serè, per problemes personals o del tipus que sigui. Llavors, probablement sigui més prudent esperar a recuperar la serenitat personal interior a fi que sigui beneficiós. El criteri de l'oportunitat resideix justament en la capacitat per discernir si es donen les condicions més favorables. Recordeu que la sensibilitat de cadascú és molt personal i que a vegades "la confiança fa fàstic" descriu perfectament una realitat. Ull amb la manera de dir les coses i el moment si volem que produeixi un efecte positiu. Sol·licitat. Les nostres opinions més que imposades, han de ser sol·licitades. Serà molt més útil i efectiu si la mateixa persona interessada ha formulat la pregunta que permeti a l'observador fer una observació. Aquesta pregunta, o comunicació, tant pot ser verbal com no verbal, atès que amb la nostra conducta podem comunicar als qui ens envolten si estem interessats en que se'ns ofereixi aquesta classe d'ajuda. Objectiu. Aquesta qualitat es refereix a diverses característiques. Perquè sigui beneficiós, ha d'acomplir les següents condicions: claredat en el missatge, focalització en el problema i utilització d'exemples. Cal evitar a totes passades els rodejos i les evasives. Observacions del tipus de «Potser seria bo que deixessis a Fulano que fes aquesta part... Ell és un linx per a aquestes coses ... deixen molt a desitjar. Molt diferent és dir una cosa així: Aquesta part necessita ser revisada, tu mateix podries fer-ho perfectament ... Directe. Si opineu alguna cosa aquesta ha de ser oferta personalment i directament. Una opinió negativa pot tenir el més positiu dels efectes si és adequadament transmesa. Però resulta fatal per a la relació entre dues persones la recepció per mitjà d'un tercer. En aquest cas, el que podria haver
Pàgina
Aquesta part del document que has redactat és un tant rebuscada; cal buscar un llenguatge més directe (valoratiu neutre, és dir, no personalitzat). Evitant l'ús del llenguatge valoratiu es redueix la necessitat de que l'altra persona reaccioni de manera defensiva.
19
Tens la mania de parlar de forma exagerada (informació valorativa personalitzada) que hauríem de canviar per:
EINES DE RECERCA
Pàgina
20
estat utilitzat en benefici de l'estabilitat d'unes relacions, passa a destruir aquestes per no haver-se donat una autèntica comunicació. Específic. Aquest criteri s'oposa a la noció d'informació generalitzada, en la qual el contingut del missatge és difús i perd la seva força i el seu significat. Quan és abstracte, pot comportar un resultat negatiu, perquè el receptor no disposa de informacions suficients per comprendre i utilitzar-lo. Per exemple, quan un company de treball diu a un altre que el considera una persona escassament adaptada - per no dir que treballa sol i no es compenetra amb els altres, això es redueix a una simple declaració sense resultats significatius. Si el mateix company hagués detallat el contingut del missatge, probablement les conseqüències serien més positives. Suposem que, en lloc d'haver titllat de inadaptat al seu company, li hagués dit: No és aquesta la primera vegada que et comportes així a les nostres reunions; teva actitud sol ser no participativa i com d'aïllament. En la nostra última reunió et vas desentendre de la decisió, i això ha perjudicat la manera de treballar del equip. A partir d'aquestes dades, el receptor estaria en condicions d'auto-avaluar la seva actuació i revisar la seva actitud de distanciament. Comprovat. S'ha de comprovar la informació per tal de garantir una bona comunicació.
Una manera de fer-ho consisteix a demanar a la persona que rep les nostres reaccions que repeteixi amb les seves pròpies paraules el que li hem comunicat, comprovant d'aquesta manera que el missatge ha estat rebut. Per tant farem un exercici per grups que consistirà en donar una informació cadascú de nosaltres i veure que hem entès. - de ben segur que heu jugat al telèfon, no??? Això ens porta, desprès de tenir coneixença de tots, a parlar de planificació i d’avaluació, per tant, tot grup, s’ha de planificar les tasques i s’ha de poder avaluar la seva feina. A tots ens ha passat algun cop de trobarnos en un grup en el qual algú no fa res de res o, en un grup en el qual el que mana mai vol ser contradit, això no pot passar, la comunicació i la confiança són els mecanismes que haurien d’evitar, entre els membres del grup que passes. (podeu veure el vídeo que està a la pàgina web sobre treball en equip i que ens mostra el que és anar tots a una, seguir al líder o aconseguir sinergies) Exercici 6a. El marc de les 7 P's. En preparar-me per la batalla, sempre he pensat que els plans són inútils; encara que planificar és quelcom indispensable. D.D. Eisenhower. Sempre que fem una reunió, quedem per fer un treball, o només quedem per fer els deures de matemàtiques, no podem garantir que, allò pel que hem quedat acabi realment fent-se. Aquest exercici és individual i ens durà aproximadament uns 25 minutets. Necessitem un full en blanc amb els següents punts - i necessito que us poseu en la pell d'un LÍDER - :
Propòsit: Com a líders heu de ser capaços de fixar el motiu pel qual voleu convocar la reunió, el treball de forma CLARA I SUCCINTA. Per aquest fet heu de tenir clar que la reunió és necessària, si no ho és no s'ha de fer. Producte: Heu d'especificar sobre què voleu treballar, parlar, com ajudarà al propòsit, si les trobades que feu són només per copiar deures més val no fer res més que copiar i no cal reunir-se. Persones: Qui és necessari que estigui i la raó, és a dir, si fem una reunió per parlar de futbol o quedem per fer un cafè, no val. Ja sabeu allò de tres són multitud!!!
EINES DE RECERCA
Procés: No us ha passat a vegades que quedeu per fer una feina o per aclarir els dubtes de mates i cap sap resoldre els problemes??? Elaboreu una agenda amb els altres , amb el messenger, per tal de tenir clar que aportarà cadascuna de les persones que hi va. Problemes: Quins riscos comporta la reunió, que no necessitem o que sí, ordinadors, calculadores,... Això són les regles del joc!! Preparació: Necessitem abans saber alguna cosa, tenim deures??? Tenen deures els altres???? Preocupacions pràctiques: Aspectes logístics com el berenar, qui porta la beguda o on fer la reunió, si hi cap tothom...
Passats els 25 minuts ara cal que exposeu al grup inventat (1r cas) o al grup real (2n cas) les P, de tal manera que caldria veure si podeu arribar a un consens o si realment veieu als altres com ells i els altres components els veuen. Exercici 6b: Entreu en qualsevol webquest i cerqueu tant la planificació de la feina com l’avaluació de la feina que fa l’alumnat. Com veureu que hi ha diferents pautes, un cop escollida una d’elles elaboreu la vostra.
Ostres!! M’he oblidat, encara no tenim tema de recerca????? Bé. Us demanaria que, preparant la tasca que farem en entrar en les biblioteques escolliu un dels temes que va triar en Sergi pel curs passat, a la site teniu la llista, de ben segur que algun us farà patxoca!
Ara un cop heu triat el tema anem a fer un treball de prova per veure que tal funciona l’equip que heu muntat. Es tracta d’obrir el google apps i fer servir l’eina de presentació de forma compartida. Si sou dos, és fàcil, un emplena les pàgines parells i l’altre les senars, si sou 3 llavors heu de jugar amb els múltiples del nombre 3 ... Cal que feu una portada, un full cadascun un pot ser el de la hipòtesi o pregunta principal, un altre la de les secundàries i una per exemple de bibliografia i que compartiu el que heu acabat amb mi.
2.3. Com???? Existeixen diferents formes del com, veurem les més comunes en tota investigació – recerca, encara que ja us comento que n’hi ha d’infinites!!!!!
Abducció: La hipòtesi és la similitud o la sincronia amb el que és real, però també per formular-la podem fer servir l’instint – com eina de supervivència, com capacitat per endevinar els designis de la naturalesa, com tendència cap al coneixement –. o Exemples: Qui és Dèu? - segons la religió tindrem diferents respostes - . Que hi ha després de la mort? Teoria de la Relativitat.
Il·lustració 10: Acció – reacció. Joc d’encaix. Font: Santos, 2011
21
Pàgina
EINES DE RECERCA
Pàgina
22
Inducció: Relació directa amb el món real = víncle = índex, per tant s’ha de donar una comprovació de les hipòtesis. Es fa mitjançant les tècniques d’experimentació empírica i/o d’acció – reacció o comprovació bruta. (Il·lustració 10) Deducció: Es basa en el raonament lògic conceptual o Il·lustració 11: Manipulació del que es mental i molts cops apareixen en les hipòtesi i els resultats veu. Font: Santos, 2011. els símbols matemàtics. També poden ser prediccions virtuals; sèrie de conseqüències escollides d’un conjunt de les potencials; i les lleis i creences establertes per les diferents cultures. Un exemple és: o x=y+3 o y=7 o x=? Per tant i a partir d’ara, res de dir:
“Jo crec que...” I sí:
“Això és així per què…”
Per exemple, raons per les quals es van arribar a alguns exemples que heu vist són:
Originalidad: E=mc² Desacuerdo: heliocentrismo Verificación: mithbusters(sèrie de TV que desmitifica http://dsc.discovery.com/videos/mythbusters-spy-car-escape/ )
fets:
episodi
Escapisme
cotxes:
Exercici 7a: Mireu el vídeo sobre les mites i proposeu tant la hipòtesi de partida (d’1 dels fets) com les conclusions. Exercici 7b: Respon: What the bleep do we know? (I tu què saps?, és a dir, que has après fins ara?)(G – p)
Il·lustració 12: : Logos Coca –Cola de diferents llocs. Font: Creative Commons, 2011.
EINES DE RECERCA
Què és una conjectura? Judici que hom es forma d'una cosa pels indicis o els senyals que en té, suposició, presumpció. Tot això són conjectures o perdre’e en cojectures són frases que escoltem assíduament. Per exemple, la conjectura de Kepler és una conjectura formulada per Johannes Kepler al 1611. Aquesta conjectura afirma que si apilem esferes iguals, la densitat màxima s'assoleix amb un apil·lament piramidal de cares centrades, i que aquesta densitat és del 74%. Això ja ho vareu veure el curs passat en la projecció de la pel·lícula de "Fermat" i el dibuix que ho demostra és el següent, tot i que, les demostracions d'elles les varen fer molt posteriorment diferents científics i ara s'ha arribat a la seva confirmació en un 99% i d'aquí a pocs anys passarà a ser un teorema (si arriba al 100%). Però a vegades associem la paraula conjectura al fet de mirar el cel, veure'l nubolós i pensar que plourà!!! Podeu escriure alguna/es situacions en les quals hagueu fet alguna conjectura?? Exercici 7c. Conjectures i consens de grup. Hi ha múltiples formes de dibuixar un gat, quants escossos sou capaços de fer, tots fareu el mateix dibuix? Il·lustració 14: Gats. Font: Internet.
Cal que formeu grups de 6 persones. 1. Jo anotaré una pregunta en la pissarra i cal que tots penseu i anoteu en un post-itt la vostra resposta, eiii! el primer cop contesteu individualment. 2. Cal que ara, poseu les respostes en grup i si teniu alguna semblant les apileu, sinó, consensueu dues d'elles. 3. Cal que un voluntari, representant del grup la porti a la pissarra i l'enganxi. 4. Posteriorment o a la vegada que surtiu a la pissarra, cal classificar-les en columnes relacionant-les si veueu que alguna te punts en comú amb les altres, en farem 3 de columnes. A més crearem una zona de pàrquing per aquelles que no lliguen ni "en pintura" amb les existents, si són repetides les aneu enganxant sobre les idèntiques o per afinitats.
Pàgina
Ara bé, les noves teories sobre treball en equip també ens parlen de fites difuses, de futur incert, però també hem de fixar una direcció i per tant la manera d'enfocar l'espai del repte del treball no es pot dissenyar per avançat ni es pot predir complertament. Només cal que us imagineu a Cristofol Colom per pensar en el que per ell era un futur incert. Igualment haurem de fixar Il·lustració 13: de la Conjectura de alguna tipologia de procesos i per tant, no està de més que planifiqueu Kepler. Font: wikipedia. quan fareu cada cosa, que coordineu les vostres tasques i que dirigiu el treball de forma creativa basant-vos en la intuició, una sèrie d'hipòtesi i les conjectures.
23
Fites difuses (Font: Gray, Brown & Macanufo, 2010).
EINES DE RECERCA
Pàgina
24
5. Ara, fent una conjectura global però en grupets cal que poseu un títol a cada columna, s'aixequi el representant i escrigui el nom. 6. Ara, cal arribar a consens pel nom de cada columna. i ja està... 7. Si ens dóna temps, tornarem a repartir els paperets que heu escrit i mirarem si sou capaços d'arriba a un resultat diferent. Les fites difuses comparteixen l'espai entre dos criteris diferenciats, en un extrem tenim la fita clara, específica, que es pot quantificar (donar valor en euros), en l'altre extrem tenim la fiza tant difusa que no serà assolible mai, un exemple: la Pau en el món. Per tant, ens haurem de mantenir entr els dos extrems, mai arribant al darrer per molt lloable que sigui aquesta fita. Sobretot haureu de tenir en compte que en passar el temps i aprofundir en un tema, la vostra fita si és difusa s'anirà aclarint gràcies a les preguntes que us anireu contestant.
3. Estratègia metodològica de recerca. Amb el terme estratègia metodològica, i seguint a Piñero (2001) ens referim al conjunt d’operacions intel·lectuals i tècniques d’obtenció i tractament d’informació que resulten adequades per tal d’abordar un problema. Dissenyar una estratègia metodològica consisteix a elaborar una manera específica d’enfocar un problema, un pla d’investigació concret que us permeti de respondre la pregunta formulada inicialment. Encara que és un procés complex i que s’haurà d’anar modificant i redefinint sobre la marxa, inexcusablement s’ha de partir d’una planificació prèvia i d’una bona organització de les tasques!!!! (Què fareu un xic més endavant) El disseny de l’estratègia metodològica és com la confecció del mapa i de les rutes, sense ells no podeu pretendre arribar enlloc amb unes certes garanties. Inicialment és el propi problema que heu escollit el que ha de guiar l’elecció de l’estratègia, heu de saber on voleu arribar per després decidir la manera. Dissenyar una estratègia metodològica demana sempre treballar simultàniament en dos fronts:
Familiaritzar-se amb els elements teòrics: teories, conceptes, hipòtesis o models d’anàlisi que ens han d’orientar i d’indicar cap on hem de buscar les respostes a la nostra pregunta, quina és la informació pertinent i com interpretar-la. Familiaritzar-se amb els elements tècnics: fonts d’informació i tècniques de recollida i tractament de la informació.
Això hauria de valer tant per aquells projectes que inclouen un treball de camp o els treballs experimentals, és a dir, tècniques per generar o obtenir noves dades, com per aquells que treballen amb una informació ja existent (textos, obres artístiques, documents, etc.), perquè, en qualsevol cas, es requereix una selecció i buidatge de la informació pertinent i un processament d’aquesta informació d’acord amb determinats procediments. De totes maneres el pes que hagin de tenir els elements teòrics en cada projecte òbviament pot ser molt diferent. L’aplicació de l’estratègia metodològica escollida és pròpiament la realització del treball. Això significa que determinarà la naturalesa, l’abast i el sentit de tot el treball. Es tracta doncs, d’un element clau en l’orientació dels vostres esforços que pot fer més o menys viable el seu treball i més o menys valuós el resultat. Un mateix tema és susceptible de ser abordat des d’enfocaments metodològics diversos i el resultat que s’obté en cada cas és també diferent. Especialment en el camp de les ciències socials i les
EINES DE RECERCA
humanitats, disposem d’estratègies metodològiques molt variades, en conseqüència, caldrà tenir cura de fer un disseny global, coherent i adequat a cada cas. Per tant, en comptes d’anar explicant cada classe de metodologies, heus aquí un quadre resum molt acurat4:
ESTRATÈGIA METODOLÒGICA Recollida, anàlisi i classificació o ordenació d’una quantitat important i significativa de dades. Treballs explicatius Plantejament o consideració d’hipòtesis explicatives o interpretatives, avaluació i contrastació. Treballs comparatius Elaboració i aplicació de criteris de comparació entre dos o més elements. Estudi de cas: biogràfic, grup o institució, Descobriment i comprensió de particularitats geneologia i memòria familiar significatives.
3.1.El marc teòric. Elaborar un marc teòric vol dir llegir i ordenar el material bibliogràfic de referència sobre la qüestió a estudiar (llibres, revistes especialitzades, etc.). Es tracta d’un apropament a la bibliografia que ha de permetreque us situeu en el tema i manejar els conceptes fonamentals que us permetran interpretar posteriorment les dades. No es tracta que llegiu 20 llibres sobre la “pesca en el Llobregat” de diferents autors, es tracta de trobar un conjunt de lectures mínimes imprescindibles – llibres, articles en revistes especialitzades, webs... – que us permetin adquirir els coneixements bàsics per moure’us en aquell camp que voleu investigar i saber en quina direcció podeu trobar les respostes. El treball d’aclariment teòric ha de començar amb la revisió i ruptura amb els prejudicis i falses evidències que creen en nosaltres la il.lusió que ja entenem les coses perquè ja disposem dels instruments conceptuals necessaris. – ENCARA NO SOM SAVIS, NI CREC QUE HO ARRIBEM A SER... – és famosa aquella frase de “NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES” (Ἓν οἶδα ὅτι οὐδὲν οἶδα, hèn oîda hóti oudèn oîda de Sòcrates que era no més que asumir una positura d’ignorància i interrogar a la gent per desprès posar en evidencia la incongruencia de les seves afirmacions o ironia socrática. Ara bé Sòcrates5 es famós pel fet que va crear la mayéutica que és el mètode inductiu que li permetia portar a l’alumnat a la resolución de problemas que es plantejaven per mitjà d’hàbils preguntes amb les quals la lógica il·luminava l’enteniment, per tant, una bona pregunta guiarà perfectament a una bona recerca. El pes i la naturalesa del marc teòric és molt variable i dependrà de cada treball. En uns casos bàsicament consistirà a familiaritzar-se amb el context històric i cultural d’allò que volem estudiar, en d’altres pot incloure la consideració de teories i hipòtesis, la definició de conceptes o la construcció d’un model d’anàlisi de les dades que es volen estudiar en el treball de camp, o en el bon disseny de l’experiment amb un grup de prova i un grup de control. Per exemple, si vull estudiar si l’alumnat treu millors notes amb un llibre digital que amb un de text, haig de tenir dues classes d’alumnat per poder comparar els resultats i amb un període prou llarg de temps per poder ser realista, amb un any no en tindria prou, ara bé si vull fabricar sabó amb una determinada olor/fragància, potser només em cal fer unes 20 proves en dos mesos. En qualsevol cas, requereix sempre una lectura molt focalitzada, selectiva, i organitzada de cara a treure’n el màxim partit, amb elaboració de fitxes de lectura (bibliogràfiques, de cites, de dades, de conceptes,...). 4 5
http://phobos.xtec.net/apinero1/justificacio.pdf http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2crates
Pàgina
TIPUS DE RECERCA Treballs descriptius i de catalogació
25
Taula 1: Tipus de recerca. Font: Elaboració pròpia.
EINES DE RECERCA
Abans que res, anem a conèixer un xic millor com som i que volem, aquest exercici el 8 ens porta a aplicar algunes de les tècniques que s’apliquen a les persones que volen canviar la seva feina, o la seva orientació pertany al llibre Clark (2012) Tu modelo de negocio i forma part de l’apartat 4 Qui ets?
Pàgina
26
Exercici 8a: Qui ets? Normalment els treballs somiats es creen, no es troben, per tant no se solen trobar amb els mitjans tradicionals. El primer pas és conèixer bé a un mateix. De quin color és el teu paracaigudes? Haurem de fer una introspecció i reflexionar sobre nosaltres de forma positiva, sent el primer exercici la resolució de la roda de la vida. Tenim molts punts a desenvolupar, per exemple, forma física/salud, carrera professional – en aquest cas estudis – , riquesa desitjada/diners desitjats, creixement personal – nivell d’autoestima/espiritual, diversió/oci, amor/o no, amics/família, entorn físic/llar – habitació per fer la feina, estil de vida... Heu d’escollir els 8 que creieu principals i posar-los sobre la roda: Un segon pas és pintar, si, pintar, indicant el teu nivell de satisfacció amb les diferents categories que heu escollit, fent una marca en els radis del segment i indicant el centre gens satisfet i el perímetre totalment satisfet, desprès uniu les marques i coloreeu el centre. Un cercle totalment acolorit vol dur que esteu totalment satisfet mentre que si està parcialment acolorit indicarà quines parts necessiten mes atenció. Il·lustració 15: Roda de la vida. Font: Adaptació pròpia de Clark 2012.
Ara, només cal que penseu en quines tasques us fan “volar coloms” és a dir, aquelles activitats – jocs, aficions, esports, matèries – que feu lliurament sense necessitat que algú us ordeni fer-les. Anota-ho al costat del cercle. Ara responent a la frase de George Kinder “ Tots portem dins una ànsia secreta... que a mesura que passa el temps i la vida es converteix en un pesar secret, i és diferent per tots... cal que tots nosaltres portem allò que duiem tancat al cor a ser real” intenta lligar allò que t’agrada amb el cercle. L’apartat final, consisteix en agafar un munt de papers i anotar en ells Qui soc? I en cada un anotar un rol que acompliu, acomplerts els rols, torneu al primer full i podeu escriure aquells trets que us agraden de cada rol. Haurieu de trobar denominadors comuns d’ells i des d’aquí dissenyarem el llençol particular del vostre model de negoci. Anant a pams amb l’exemple: Il·lustració 16: Continuació roda de la vida i comentaris. Font: Adaptació pròpia de Clark 2012.
EINES DE RECERCA
Pàgina
27
Il·lustració 18: Rols i característiques. Font: Adaptació pròpia de Clark 2012.
Il·lustració 17: Model de negoci molt personal. Font: Clark 2012.
La vostra tasca particular no és arribar al Model de Negoci, sinó arribar a l'apartat dels vostres objectius. Un cop fet cal que el pengeu al vostre portafolis.
3.2. El marc metodològic o la recollida i tractament de la informació. – trets generals - . Ja des del moment de la primera planificació d'un treball caldrà que us enfronteu amb la qüestió bàsica de pensar quina mena d'informació necessiteu per abordar el problema, d'on treure aquesta informació i a quin tractament en fareu. Evidentment durant el transcurs del treball això s'anirà modificant en funció de la realitat i les dificultats amb que us trobeu, però és essencial considerar-ho des de l'inici entre altres raons
EINES DE RECERCA
perquè aquí és on es determinen els procediments i tècniques que haureu de posar en joc i en l'aplicació de les quals sereu avaluats.
Pàgina
28
3.3.Les conclusions. Quan avaluem – el professorat – els resultats obtinguts en una recerca, de fet estem avaluant l'eficàcia de l'estratègia metodològica que heu seguit. Així doncs, d’acord amb cada estratègia metodològica les conclusions poden arribar a tenir un caràcter molt diferent: confirmació o refutació d’una hipòtesi/experiment, reconstrucció d’un fet històric, trets bàsics d’una biografia,... I és que allò que heu d’admetre com a conclusió d’una recerca depèn absolutament d’allò que us hàgueu proposat. Les conclusions tenen el caràcter d’un resum o síntesi de resultats en què s’espera que exposeu sintèticament allò que heu fet i fins on heu arribat, però també és necessari fer una valoració del propi procés de recerca i analitzar les causes dels seus èxits, fracassos i limitacions. Seria desitjable també que s’anés una mica més enllà de la mera exposició objectiva de resultats, que s’entrés en el terreny de la reflexió personal sobre les conseqüències pràctiques o sobre possibles implicacions generals i extrapolacions dels resultats obtinguts. En aquest cas, és imprescindible explicitar que es tracta precisament de consideracions personals que no es desprenen directament dels resultats de la recerca. Aquestes són algunes de les qüestions que poden orientar la redacció de l’apartat de conclusions:
Recull i presentació sintètica dels resultats obtinguts. Valoració dels resultats: per què és important o significatiu allò que s’ha trobat o aconseguit? Valoració de l’estratègia metodològica: s’ha pogut respondre satisfactòriament la pregunta inicial de forma completa o parcial? S’han assolit els objectius proposats? Fins on s’ha arribat i per què? Obstacles i problemes que puguin haver aparegut durant la recerca, com han influït i com s’han intentat resoldre. Prospectiva: com es podria prosseguir o refer la recerca per tal de millorar-la o fer-la avançar? Valoració personal de tot el procés de recerca i del què s’ha après. Extrapolacions possibles dels resultats a d’altres àmbits, conseqüències pràctiques ... , explicitant clarament si es tracta de conclusions personals que no es deriven directament dels resultats del treball.
Exercici 8b: Melmelada gràfica. Les paraules són més difícils de visualitzar quan es tornen menys literals. Per exemple, tots reconeixem que és un ordinador o una corbata, però i les paraules estratègia o justícia, aquestes són molt més abstractes. Visualitzar conceptes abstractes serveix de recolzament per crear logotips, dissenyar presentacions, o desenvolupar metàfores destinades a l'aprenentatge virtual. Ajuda a exercitar la part visual del còrtex - si no sabeu, wikipèdia - i arriba a zones que no s'accionen amb el treball normal de classe. Ser capaços de fer servir els nostres ulls mentals per veure i mostrar els problemes i les solucions és una nova habilitat a fer servir en aquest exercici. Durada: 30' a 1 hora de classe. Persones: entre 3 i 6 per cada grup. Joc: Disposem d'un full DINA-3 blanc. Notes adhesives de color groc i fulls petits en blanc. En un o dos minuts cal, en consonància amb el nostre àmbit, heu d'anotar en un full petit les paraules que són més difícils de definir com qualitat, marc teòric, treball en equip, estratègia... a cada full una paraula.
EINES DE RECERCA
Mesclem tots els fulls de la classe i traiem un a l'atzar, aquest s'anota en el nostre full en blanc. Cada equip ha de reflexionar sobre la paraula i fer la representació en una de les notes adhesives per poder-la enganxar a la pissarra de la classe. Cada equip compta amb 2-3 minuts.
Exercici 8c: Traient conclusions: una mica de lògica. La recerca científica consisteix bàsicament a buscar, recollir i elaborar una determinada informació de cara a extraure’n les conclusions més raonables.És essencial que organitzis la informació obtinguda i l’ordenis lògicament, per tal que les conclusions que en vagis traient estiguin ben recolzades. Un raonament correcte o lògic és aquell en què les raons que aportem (o premisses) donen suport i fan acceptable la conclusió. Fixem-nos en l'exemple següent: Es va trobar sang de la Sta. Molins a la roba del Sr. Rubert. La Sta. Molins va morir d'una ganivetada al cor. La policia va trobar empremtes dactilars del Sr. Rubert a l'arma homicida. Per tant, podem creure que el Sr. Rubert és l'assassí de la Sta. Molins. Aquesta conclusió (enunciat en negreta) té una alta probabilitat de ser certa d'acord amb els elements de judici o raons que aporten les premisses (enunciats en cursiva). És clar que podria ser que, per exemple, les pistes haguessin estat disposades per alguna altra persona precisament amb la intenció de despistar la policia i inculpar així al Sr. Rubert. Però, mentre no disposem de més dades, la conclusió és raonable i lògica perquè està justificada i ben recolzada per tota la informació de què disposem. Alhora d’extraure conclusions a partir d’un conjunt de dades haurem de tenir en compte tres criteris bàsics: La conclusió ha de tenir un recolzament o suport suficient de les dades disponibles Ha de ser precisa i acotada a l’àmbit del qual tenim informació Ha d’evitar tota possible vaguetat i ambigüitat en els termes Feina: Reescriu la conclusió (enunciat en negreta) introduint les restriccions pertinents, per tal que obtingui el recolzament de les premisses (enunciats en cursiva). Un seguiment realitzat per l'Institut de Medicina Preventiva de Copenhague durant 16 anys sobre 13.329 barons entre 45 i 84 anys, indica que el risc de patir infarts o embòlies cerebrals disminueix en un 34% en aquells barons que consumeixen entre 1 i 6 vasos de vi setmanals. La qual cosa no succeeix en aquells que consumeixen cervesa o licor. Per tant, es pot afirmar que l'alcohol fa disminuir les malalties. Exercici 9: treball sencer, trobem cada part? L’article següent presenta, de forma resumida, tots els elements que intervenen en una recerca científica. Sabries trobar-los? Indica el problema, els objectius, el marc teòric, les fonts d’informació i les conclusions.
Pàgina
També es pot demanar que algun grup voluntàriament expliqui la seva/les seves, o a quins altres camps aplicarien aquesta tècnica...
29
Un cop fetes 10 - 15 paraules segons el que trigueu - i agrupant aquelles que són semblants - tindrem la galeria de conceptes visualitzats i aclaridors per a cada classe.
EINES DE RECERCA
Las asignaturas pendientes de las mujeres del campo Un estudio sobre las payesas revela el aumento de la infelicidad y del sometimiento
Pàgina
30
GERARD BAGUÉ - Girona - 23/04/2000
La mujer rural ha sufrido en los últimos 25 años un proceso de deterioro de sus condiciones de vida que la ha abocado a la infelicidad, la infravaloración y a sufrir un incremento de la violencia en el ámbito familiar y social. Éstas son las conclusiones de un estudio, sin falsas estadísticas de por medio, llevado a cabo durante siete años por la geógrafa Esther Borrell en el Alt Empordà. A través de entrevistas a fondo con 16 mujeres de diversa edad y condición, Borrell traza en Presoneres del progrés, publicado por Pagès, una panorámica de los cambios originados en el ámbito rural ampurdanés que puede generalizarse a todo el territorio catalán. El método de análisis mezcla con audacia las confesiones de las mujeres, de las que se repasan sus experiencias vitales, sus fracasos y sus esperanzas, con teorías provenientes de la geografía, la economía, la psicología, la antropología, la ecología y determinadas corrientes del feminismo. Es este último movimiento el que alimenta una visión nada conciliadora con la actual situación de las mujeres y unas perspectivas de futuro, cuando menos, sombrías.El trabajo constata que buena parte de las mujeres rurales han perdido durante el periodo de estudio -entre los años 1968 y 1993- el gran poder que otorga una conexión profunda entre madres e hijas, así como entre hermanas. La fragmentación del mundo exterior e interior ha condicionado su felicidad. Las mujeres desconocen, debido a la incomunicación, que sus problemas son compartidos. Los ámbitos de relación femenina, como los efervescentes lavaderos de hace 30 años, han desaparecido, y los nuevos espacios alternativos utilizados posteriormente, como las peluquerías o las tiendas, no tienen el mismo poder aglutinador ni la misma fuerza en el seno de la comunidad. Tiempo y gasolina La autora sostiene que las barreras de incomunicación que tiende la sociedad moderna afectan especialmente "a las mujeres que no disponen del dinero suficiente para comprar el tiempo y la gasolina que se necesita para trabajar fuera de casa y relacionarse". La infelicidad y el deterioro de la salud de la mujer rural vienen motivados por múltiples factores, entre ellos la insatisfacción derivada de la "invisibilidad" del trabajo de la ama de casa o de la agudización de la violencia que reciben en el ámbito familiar. La autora sostiene que "la manifestación física de la falta de respeto que sufren las mujeres en la actualidad puede ir desde el silencio hasta los gritos de hijos y maridos, e incluso, a las violaciones de padres, hermanos, primos o forasteros". Algunas de las mujeres que explicaron sus experiencias a la geógrafa coinciden en la percepción de que los hombres juegan con la sacralización de la maternidad para tenerlas controladas, aunque les resulta evidente que "viven en un mundo donde no se venera sinceramente a las madres". La mercantilización de la vida, que impone la traducción en dinero de toda actividad, ha supuesto, a juicio de Borrell, una conversión en objeto tanto de las mujeres como de su sexualidad. Borrell, inscribiéndose en las corrientes ecológicas más radicales, expone unas previsiones de futuro nada halagüeñas. El desarrollo de la sociedad industrial y la revolución de la información que se esperan durante el siglo XXI enmascaran un "fascismo tecnológico" que sufrirán principalmente las mujeres. La autora afirma que la culminación de este proceso significará, si no se le pone remedio, "la esclavitud absoluta para las mujeres ampurdanesas y la implantación de condiciones laborales todavía más inaceptables que las actuales".
EINES DE RECERCA
Deu errors metodològics molt comuns 1. Inadequació del problema escollit: l’alumne escull un problema poc rellevant o un problema que el sobrepassa i el desborda des del punt de vista intel·lectual o pràctic.
concrets de la recerca. 3. Deficiències en l’elecció i disseny de la metodologia: manca d’una estratègia metodològica conscientment escollida i coherent, o bé l’estratègia metodològica escollida no és prou adequada o no ha estat aplicada amb el rigor necessari per tal d’abordar amb certes garanties d’èxit el problema escollit. 4. Deficiències en el marc teòric: l’alumne no ha fet un esforç suficient per informar-se sobre els elements teòrics necessaris per poder interpretar la informació. No defineix ni acota els conceptes teòrics que utilitza o aplica models d’anàlisi poc aclarits i poc justificats. 5. Deficiències en el procés de recollida de dades: les dades recollides són molt parcials, pobres o poc rellevants. L’alumne no ha fet un treball prou exhaustiu alhora de buscar dades pertinents i suficientment significatives. 6. Tractament poc acurat de la informació: es fa un tractament poc escrupulós de les dades quantitatives (gràfiques, taules de resultats estadístics, percentatges, etc.) o qualitatives (contingut d’entrevistes, treball amb els textos, etc.). 7. Manca de concordança entre les conclusions i els objectius: les conclusions no s’adeqüen als objectius proposats, l’alumne no recull en les conclusions els objectius específics que s’havia proposat, o no és capaç de valorar en quin grau els ha pogut assolir i per què. 8. Irrellevància i pobresa de les conclusions: l’alumne no extrau les conclusions que seria d’esperar a partir de la informació efectivament obtinguda o n’extrau conclusions poc significatives. 9. Conclusions injustificades: l’alumne extrau conclusions excessivament generals, vagues o imprecises, o bé estableix conclusions gratuïtes sense aportar evidència suficient per tal de justificar-les. 10. Treball purament “enciclopèdic” o “bibliogràfic”: l’alumne es limita a acumular, superposar i/o copiar informació (bibliogràfica o d’altres fonts), sense un treball de discriminació, interpretació, redacció i síntesi pròpies. El copiar – enganxar és antiètic!!
Pàgina
problema que l’alumne es proposa d’abordar o no s’especifiquen prou bé els objectius
31
2. Vaguetat en la delimitació del problema i els objectius: no queda prou ben delimitat el
EINES DE RECERCA
4. Marc metodològic i recopilació d’informació.
32
Pàgina
Un cop tenim el marc teòric elaborat de qualsevol treball, que és el marc a partir del qual desenvoluparem la nostra investigació cal tenir clara la metodologia que emprarem i la recopilació d’informació que faré, Hi ha diverses tècniques de cerca d'informació. Segons el tipus de recerca se'n utilitza una o altra o una combinació de més d'una d'elles. Les principals fonts d'informació són:
Les bibliogràfiques, és a dir, els textos literaris, filosòfics, les obres artístiques, els documents d’arxiu... inclosa la premsa diària i els mitjans de comunicació. Les obres artístiques. Les enquestes i entrevistes en profunditat. L'observació. El treball de laboratori i el treball de camp.
Cal, a més a més, segons ens diu (Piñero, 2001), tenir en compte els següents criteris generals alhora de determinar els procediments de recerca més adequats per a la secundària:
Procediments que prioritzin el treball amb fonts primàries. Procediments molt concrets i operatius per assolir coneixements més generals. Procediments que no pressuposin el coneixement d’excessius referents culturals, contextuals i acadèmics per part dels alumnes. Procediments que operativitzin i objectivin al màxim el treball de l’alumne.
Tampoc hem de deixar de banda eines, conceptes i marques com blog, bitàcola, agregador, RSS, wiki, Bloglines, Flick, Wikipedia, folcsonomies, tags, del.icio.us, etc. Que ens proporcionen un potencial educatiu que no hauríem de deixar escapar. (Anibal, 2006) Cal dir-vos que a partir d’ara tot fa referència al marc metodològic. Exercici 10: Recopilació d’informació: Sherlock Holmes, el detectiu inventat per Conan Doyle, ens ofereix la imatge del perfecte investigador, dues són les seves qualitats més excepcionals: una capacitat d’observació exquisida i aguda que li permet fixar-se en tots els detalls, fins i tot aquells que podrien semblar insignificants i passarien desapercebuts a qualsevol. També una sagacitat inaudita per fer deduccions lògiques. Posant en relació les dades obtingudes de l’observació i establint connexions perfectament lògiques entre fets aparentment deslligats, arriba a conclusions insòlites però elementals. “ Elemental benvolgut Watson” Anem a veure si el podem imitar.
Il·lustració 19: Imatge d'un assassinat. Font: Piñero, 2010.
1. Fes una hipòtesi de treball o inicial que expliqui com han anat els fets: ha estat un accident? Hi ha hagut assassinat? Qui pot ser el culpable?
EINES DE RECERCA
Com et sembla que anaven les relacions entre el matrimoni Verbermockle? Horace, havia acabat de rentar-se les dents? La dutxa havia estat funcionant? L’havia fet servit Horace? Creus que Minnie havia estat a la dutxa? Amb quina finalitat? És veritat que Horace va relliscar amb el sabó? Havia caigut el sabó de la sabonera? L’aigua que hi ha al voltant del sabó, creus que provenia de la dutxa? L’ampolla es va trencar abans de la suposada caiguda de l’Horace? Hi veus a la cambra de bany algun estri que pogués servir com a arma homicida?
Sobre la base d’aquestes consideracions, ara, refés la teva hipòtesi inicial, no dubtis a modificar tot allò que convingui per tal de fer una bona reconstrucció dels fets. Exercici 10b: Extraiem conclusions 2. Un grup de policies està investigant un grup de delinqüents que trafiquen en un local ben custodiat. Des del seu vehicle ben camuflat vigilen l'entrada al local. Volen infiltrar-se al grup, però no saben la contrasenya. En aquest moment arriba un client.
Truca a la porta i des de l'interior li diuen: "8". El client respon: "4". La porta s'obre i accedeix a l'interior.
Els policies es miren, creuen tenir la resposta. Però decideixen esperar. Ve un altre client.
Des de dins li diuen: "6". Ell respon: "3". La porta s'obre.
Els policies somriuen. "Ja ho tenim. Es tracta de respondre la meitat del número que et diuen des de dins ". Arriba un altre client.
Des de dins diuen: "14". El client respon: "7". La porta s'obre. "Ho veus?" Diu el cap de policia.
Decideixen enviar a un agent. Truca a la porta.
Des de dins li diuen: "0". El policia es queda aturat. Després d'uns breus segons respon: "0".
Se sent una ràfega de trets i el policia mor. Els agents que hi ha al vehicle es queden sorpresos, però decideixen enviar a un altre agent.
Des de dins se sent: "18". El policia contesta molt convençut: "9".
Novament se sent una ràfega de trets i el policia mor. Per què?
33
2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.
Pàgina
EINES DE RECERCA
5. Recollida d’informació: registres, fitxes i altres6. 5.1. Registres. Trobarem diferents tipus de registres:
Pàgina
34
Registres no sistematitzats. Són tots aquells documents usats tant en l'observació com en l'experimentació o les entrevistes en profunditat, que són autoreveladors i produeixen informació, intencionada o no, que contempla l'estructura, dinàmica i funcionament del que s'està observant. Dins d'aquesta categoria trobem:
Històries de vida: permeten obtenir un retrat dels fets que ens relata una persona o persones amb la finalitat d'obtenir un perfil de les mateixes al llarg del temps. Les històries de vida poden elaborar-se partint de documents escrits (autobiografia, memòries,,,) encara que la metodologia més adequada és aquella en la que l'expert obté la informació directament de les persones. S'ordenen per data d'obtenció de la informació. Dins aquest tipus de registres entren les biografies, autobiografies… Diaris: Són informes personals que s'usen per a recollir informació sobre una base de certa continuïtat. Solen contenir notes confidencials sobre observacions, sentiments, reflexions, interpretacions, hipòtesis o explicacions. Com reflexen l'experiència biscuda també s'enregistren i ordenen cronològicament. Quaderns de notes: Espècie de diari que reuneix totes les experiències d'una jornada com podria fer-ho un cronista. L'ús es recòrrer sobre el terreny a les dades, fonts d'informació, referències que tinguin relació amb l'objecte de l'estudi.
Registres narratius. Són els que reflexen events conductuals tal i com van passant, intentant descriure la conducta objectivament en el seu context i de forma comprensiva. Dins d'aquesta categoria trobem:
Anecdotari. Notes de camp. Mostreig de temps.
Registres mecànics. Són una sèrie d'instruments que poden ajudar a registrar dades amb gran precisió. Són útils en estudis de caràcter etnogràfic.
Proves fotogràfiques. Grabacions en vídeo, audio.
Registres sistematitzats parcialment. Mètodes que permeten registrar les dades amb més facilitat. L'observador o entrevistador compta amb una plantilla en la qual pot anotar; no només la presència o absència de determinats comportaments, dades de l'entorn, sinó també la intensitat i freqüència amb que passen determinades conductes. 6
Adaptat de : http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_18/pdf/Fitxa_1.pdf
EINES DE RECERCA
Llistes de control. Escales d'estimació o apreciació.
Taula 2: Exemple de fitxa. Font: Elaboració pròpia des d'xtec. Zona 1: dades bibliogràfiques del document font o de la investigació: autor, dates, pàgines...
Zona 2: identificació de la fitxa, on es relaciona i se l’anomena, codi de classificació.
Zona 3: informació que cal retenir.
Taula 3: Fitxa emplenada. Font: Elaboració pròpia des d'xtec. Hargreaves, A. (2003). Profesorado, cultura y postmodernidad (Cambian los tiempos, cambia el profesorado). Madrid: Morata.
Capítol 5: Formació del professorat. Apartat 5.2. Codi refworks: 674
ISBN: 978-84-7112-406-7 EAN: 9788471124067 El autor presenta las realidades del trabajo de los maestros tal como ellos las experimentan. Reconoce los testimonios de “maestros sinceros, abiertos que generosamente cedieron su tiempo para hablar de su práctica” (p. 25). Una parte importante de la evidencia presentada en el libro proviene de docentes de 12 escuelas primarias en Ontario que participaron en un estudio sobre el trabajo de los profesores y los usos de planeación del tiempo. El libro analiza lo que ocurre cuando la sociedad cambia pero no así las estructuras básicas de la enseñanza. Con la idea de lograr formar docentes más efectivos, en ocasiones se dejan a un lado algunas influencias vitales en la naturaleza y calidad del trabajo de los profesores, por ejemplo: el propósito del docente, el cual orienta/guía lo que el maestro o maestra hace; la persona que es, tanto en su vida como en su trabajo; y cómo esto influye en su práctica y el contexto en el que los docentes trabajan, el cual los limita o los libera con respecto a lo que pueden lograr. También se examina la cultura de la comunidad docente y cómo las relaciones (o deficiencias) de los profesores y profesoras con sus colegas apoyan u obstaculizan sus esfuerzos para mejorar la calidad de lo que ofrecen a sus estudiantes.
Pàgina
Hi ha dos tipus de fitxes de recull d’informació quan es fa una recerca, les fitxes bibliogràfiques que inclouen únicament la informació referent a la descripció formal del document, i per tant segueixen el format APA vist anteriorment i són útils per controlar les lectures i per elaborar la bibliografia final d’un treball i les fitxes de contingut. La descripció bibliogràfica es pot complementar amb altres dades descriptives com dimensions de capítols, parts que se citaran, descriptors... i altres aspectes que la persona que les realitza considera oportú d’anotar. En les fitxes de contingut, a part de tota aquesta informació, contenen resums, definicions, comentaris personals, preguntes, dades, il·lustracions, esquemes i, poden referir-se tant a textos com a experiments i/o investigacions. En general les fitxes es distribueixen en 3 zones, la part de dalt es divideix en dos, una per les dades de la font o text i l’altra per la identificació de la font persona que les confecciona poguent ser el codi numèric, alfanumèric..., la zona 3 està reservada a la informació que cal retenir. (Taules 2 i següents)
35
5.2. Fitxes.
EINES DE RECERCA
Les fitxes bibliogràfiques també poden tenir anvers i revers i llavors la part del davant inclou les dades del llibre i el revers la part que correspon a la zona 3: Taula 4: Fitxa bibliogràfica, part del front. Font: Xtec.
Autor: SALAS, Miguel
Pàgina
36
Titol: Cómo preparar los exámenes con eficàcia. Any: 1998 Edició: 1a Col·lecció: El Libro de Bolsillo Núm: 1.783 Editorial: Alianza Lloc d’edició: Madrid Pàgines: 220
Taula 5: Revers fitxa. Font: Xtec.
Temes de què tracta: Funcionament de la memòria. Com preparar exàmens, com superar l’ansietat, estratègies davant un examen, estratègies per vèncer l’oblit... Valoració: Prepara pels exàmens i ajuda a millorar el rendiment. Localització: Biblioteca d’Humanitats (3-B2-001-93) Hi ha molts models de fitxes, cada persona es confecciona el seu i tradicionalment i fins l’aparició de la tecnologia informàtica, el suport de la fita era la cartolina i la informació que hi constava es feia a mà. Actualment, tot i que aquest format de fitxa encara existeix, pren importància la fitxa informatitzada, ja sigui elaborada amb un processador de textos o integrada en una base de dades. Cal dir que les fitxes de cartolina s’emplenen només per una sola cara ja que permet de consultar-les amb més comoditat i rapidesa i amb un únic model. El departament de llengües i el de socials de l’escola tenen diverses fitxes que seran les que marcaran les pautes del que he de fer. Les unitats d'ordre i els tipus d'ordenació més freqüents són:
Si escollim com unitat la data del fet, tindrem una ordenació cronològica. Si s'ordena usant una paraula, que pugui identificar a cada document tindrem una ordenació alfabètica. Si escollim un número com unitat-ordre, estarem davant una ordenació numèrica.
EINES DE RECERCA
Mixtes, si feu servir tant lletres com nombres.
Hargreaves_2003_profesoradoculturapostmodernidad Salinas_2008a_cambioseducativos Salinas_2008b_educacionytic
També és molt important l’ordre de les carpetes i dels fitxers, la tasca de recollir la informació dels documents seleccionats, dels experiments, i el seu registre no té sentit si aquestes no són accessibles fàcilment i localitzables, per tant si aneu llegint diferents coses o realitzant diferents experiments seguint diferents dates, cal organitza-les i ordenar-les. Tot s’ha d0integrar en un fitxer que ha d’estar ordenat i actualitzat com si fos una llibreria, i cada prestatgeria fos una carpeta amb els diferents continguts. Les fitxes es classifiquen i s’ordenen en apartats, subapartats... seguint un ordre cronològic, d’autors, de matèries, d’apartats d’un programa... el que és més important és trobar una organització lògica i personal que permeti consultar amb rapidesa i comoditat les fitxes per facilitar una ràpida localització i, cal examinar periòdicament el fitxer per tal de comprovar que les diferents parts estan equilibrades. Exercici 11: Creeu una fitxa bibliogràfica amb 10 camps diferenciats i empleneu 5 d’elles amb les obres que ja heu consultat.
5.3. Altres registres. Existeixen com a registres, fitxes d’observació, aquestes poden ser d’obres pictòriques, de gràfics, d’observació de la natura... Per exemple podem voler registrar un diari cronològic dels fets en un curs acadèmic, o mirar les diferents puntuacions que prenen els professors sobre una mateixa classe i esbrinar si tenen diferent codificació, escales... o escoltar registres orals. De fet, per aquesta raó us adjunto en la pàgina següent un registre d’observació d’una gràfica que pot ser adaptat a altres com una classe, una graella de notes del professorat, una graella de coavaluació d’alumnat – rúbrica - ... Cal tenir clar que un registre també pot ser un exàmen, una reclamació, una queixa o l’imprès de matrícula emplenat que mentre està buit s’anomena imprès i un cop emplenat passaa ser un registre que és diferent per a cada persona que la realitza.
Pàgina
Si el fitxer és informatitzat i es fa amb un processador de text s’ha de crear una plantilla que inclogui el màxim d’ítems o camps que es preveu que poden ser interessant de completar amb la informació que s’extreu dels documents o dels experiments que s’han de realitzar. Per cert, cal planificar mols acuradament els noms que es donaran als fitxer i, si també es guarden articles de revistes com aquests d’ordenen en carpetes, tant en arxiu informàtic com físic. Jo, personalment, els arxius informàtics els guardo posant cognom de l’autor_any_titol de l’article. Si se’m repeteix un any llavors li poso aaaa_a; aaaa_b... Exemple:
37
Els codis que feu servir han de ser vàlids per a identificar els descriptors i han de figurar tant en les resenyes que figurin desprès en el treball com en el fitxer.
Pàgina
38
EINES DE RECERCA
Il·lustració 20: Fitxa d'observació d'un gràfic. Font: Xtec.
5.4. Zotero. Zotero funciona amb el navegador Firefox, el que significa que aquest ha d'estar obert si es vol accedir al seu conjunt d'eines per a la investigació. No obstant això, no cal que estiguem connectats per utilitzar Zotero; funcions com ara anotar, buscar i organitzar estan completament disponibles sense connectar-se,
EINES DE RECERCA
Zotero es pot tancar clicant sobre la icona de la "X" a la part superior dreta de la finestra de Zotero o punxant de nou en el logo. Es pot obrir i tancar la finestra de Zotero en qualsevol moment mentre estem utilitzant Firefox. La finestra de Zotero no necessita estar oberta quan ens disposem a "guardar ràpidament" el material que volem afegir al nostre repertori d'investigacions. Potser la característica més important de Zotero sigui la seva habilitat per detectar quan estem consultant un document (o ítems) en una pàgina web. Per exemple, si estem mirant la fitxa d'un llibre en el catàleg d'una biblioteca en línia, la icona del llibre de Zotero ens apareix a la barra del Firefox (en la part superior de la finestra del navegador, on hi ha la adreça web o l'URL) de la manera i punxem sobre la icona del llibre i ens guarda automàticament tota la informació que la biblioteca proporciona del llibre. Si estem davant un conjunt de llibres de Google acadèmic o LexisNexis apareixerà el símbol d’una carpeta i en fer clic s’obrirà i podrem seleccionar aquells que ens interessen del llistat. Zotero detecta la informació a través de traductors (site translators). Els traductors de Zotero haurien de funcionar correctament en la majoria de catàlegs de biblioteques, a més de en altres portals populars com el d'Amazon o el del New York Times, així com en altres bases de dades. L'únic que cal fer és fixar-se si apareixen les icones a la barra de localització. (Per a més informació o per provar diferents portals, vegeu la nostra Compatible Sites List.) Els responsables de Zotero aniran afegint el suport per a altres portals en breu termini. No cal que estiguem provant contínuament per veure si s'han afegit traductors addicionals, doncs Zotero s'actualitza i els afegeix de forma automàtica cada cert temps. Cal per saber com funciona seguir el seu tour o la demo, però abans us heu de donar d’alta!! http://www.zotero.org/support/screencast_tutorials/zotero_tour (sento que estigui en anglès però les imatges valen més que 1.000 paraules) http://www.zotero.org/support/screencast_tutorials/intro Exercici 12: Creeu el vostre compte a Zotero, posteriorment, cal que aneu a Amazon o a qualsevol biblioteca i agregueu unes 20 referències diferents. Desprès poseu-les en un document del google apps en format APA 6.
Pàgina
La finestra de Zotero conté la totalitat del que anomenem la seva col·lecció: les referències bibliogràfiques i tots els seus documents i arxius, així com les seves notes i altres ítems com imatges i instantànies de pàgines web. Punxem sobre la icona de Zotero al botó que apareix a la cantonada inferior dreta del navegador i obrim la finestra de Zotero. A l'obrir-la, tenim una pantalla amb totes les nostres cites, les nostres col.leccions i les nostres notes.
39
però és evident que d'aquesta manera no podrem veure alguns ítems en línia de la seva recopilació ni aconseguir determinats materials en línia.
EINES DE RECERCA
Pàgina
40
Exemple:
Il·lustració 21: Pantalla Zotero. Font: captura de pantalla pròpia.
Referències un cop creada la bibliografia: Esquerra, R. (2009). Shakespeare a Catalunya. Barcelona: L’Albí & Faig. Ferrero, J., Cerezales, A., Zaldua, I., Gracia, I., Calvo, J., Barrios, N., & Navarro, H. G. (2007). Comedias de Shakespeare (451.Re:). 451 Editores. Shakespeare, W. (1993). Hamlet. Alba. Shakespeare, W. (2004). Otelo. Agebe. Shakespeare, W., & Shakespeare, W. (1998). El rey Lear (8o ed.). Catedra.
5.5. Les bibliografies. La bibliografia és l'estudi de referència de textos. Les bibliografies enumerativa, descriptiva, i textual, constitueixen unes classes de bibliografia de referència mitjançant sistemes de signes cap als textos. La bibliografia analítica, tanmateix, forma una classe diferent de referència, que té més a veure amb la interpretació dels documents i els seus conceptes que amb el fet de llistar-los. Dins aquesta última, trobem la bibliografia històrica i la bibliografia sociològica. En un sentit més clàssic i més restrictiu, la bibliografia s'estén com una visió de conjunt de totes (o una quantitat considerable) les publicacions en alguna categoria:
obres d'algun autor, publicacions sobre algun tema específic, publicacions editades en algun país específic, publicacions editades en algun període específic, i
EINES DE RECERCA
Les bibliografies es poden ordenar d'unes quantes maneres, similars a catàlegs de biblioteca. Les bibliografies anotades donen descripcions aproximades de com pot ser d'útil cada font per un autor construint un protocol o argument. Creant aquestes anotacions, normalment unes quantes frases, s'estableix un resum que expressa la pertinència de cada font abans d'escriure. Cal dir que per fer una bibliografia sobre un determinat article o treball a escriure cal tenir molt per la ma el que és la cerca i, en casos especialitzats, la cerca en fonts especialitzades més que generals com pot ser una biblioteca.
5.6. La cerca en fonts d’informació especialitzada. Quan parlem de fonts acadèmiques o especialitzades, bàsicament ens referim a fonts que ens permeten localitzar documents del tipus:
Llibres, manuals, tesis: són estudis aprofundits sobre temes concrets. Articles publicats en revistes científiques: permeten conèixer els darrers estudis que es porten a terme. Per mitjà de la consulta d'aquests sabrem que escriuen els especialistes sobre un tema determinat, les seves darreres investigacions… Notes de premsa: és la informació més recent, és publica a la premsa. (gairebé tots els diaris actuals tenen el seu homònim digital) Obres de referència (enciclopèdies, diccionaris…): informació concreta per a donar resposta a una pregunta puntual. Portals temàtics: o tots els recursos que Internet posa al nostre abast.
Hi ha diferents tipus de fonts d'informació en les quals localitzarem, bàsicament, cadascun dels documents citats, ja que consultarem:
Catàlegs de biblioteques: per a localitzar llibres, revistes, documents elctrònics… Bases de dades : per a localitzar articles, lleis, sentències… Enciclopèdies, diccionaris: per a tenir la informació bàsica sobre temes concrets. Portals temàtics: per a localitzar els recursos a Internet.
Tots aquests documents són accessibles en la biblioteca més propera que pugueu tenir, qualsevol biblioteca us permet consultar els fons de llibres, revistes i documents electrònics i tindran una sèrie de bases de dades que us seran útils per a localitzar informació actualitzada en enciclopèdies, diccionaris...
5.7. Recerca d’informació bibliogràfica. Les biblioteques tenen l'avantatge d'assegurar a l'estudiant que vol fer un treball la disponibilitat immediata de qualsevol material que es necessiti, però, obliguen a compartir aquest material amb la resta de la gent que el pot sol·licitar.
Pàgina
Una bibliografia prova de donar una visió de conjunt completa de la literatura que s’ha utilitzat en la seva categoria. És un concepte oposat a un catàleg de biblioteca, que només llista elements trobables en la biblioteca. Tanmateix, els catàlegs d'algunes biblioteques nacionals també serveixen de bibliografies nacionals, ja que totes les publicacions d'aquell país són continguts als catàlegs.
41
publicacions esmentades o relacionades en una obra particular (una bibliografia d'aquest tipus, de vegades anomenada llista de referència hauria d'aparèixer normalment al final de qualsevol article en la literatura científica).
EINES DE RECERCA
Podem trobar biblioteques universitàries, provincials, municipals, de context científic…, a Barcelona, totes elles estan incloses dins la xarxa de Biblioteques de Barcelona, donat que, des de fa uns quants anys estan integrades en la xarxa on-line.
Pàgina
42
Avui en dia, com la xarxa de biblioteques de Barcelona compta amb la consulta on-line, és més fàcil poder assegurar-vos l'existència d'un determinat llibre i la seva reserva des de casa. Només cal moure un dit per tenir tota la informació a les vostres mans, tant pel que fa referència a fons bibliogràfic com a vídeos i compactes que té cadascuna de les biblioteques que formen part de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Per aquells que viviu a rodalies també les biblioteques de cada poble en particular ofereixen el mateix servei ja que estan integrades en la xarxa de biblioteques de l'àrea metropolitana. Permeten l'accés lliure a la lectura, audició i visionat del fons documental i les seves infrastructures compten per a la consulta amb ordinadors, reproductors de vídeo i de discos compactes i amb hemeroteca. És indiscutible el paper i la influència que la biblioteca té en diferents àmbits socials i culturals. Les seves principals funcions van des de fomentar la lectura a donar accés a informació, suport a l'autoaprenentatge… Per això, s'ha fet necessari augmentar els horaris d'obertura, hi ha biblioteques de Barcelona anomenades Biblioteca permanent que obren 60 h. de dilluns a dissabte (10 hores) i fins a 84 h de dilluns a diumenge (12 hores). El Servei de Coordinació Bibliotecària de la Diputació de Barcelona dóna suport i serveis a les biblioteques que treballen en xarxa a la província de Barcelona. El treball en xarxa facilita uns serveis de qualitat i garanteix l'equilibri territorial i és, a la vegada, una plataforma privilegiada per intercanviar experiències i criteris.
5.8. Biblioteques en Xarxa7. La Diputació de Barcelona dóna suport i serveis a 201 biblioteques municipals i 9 bibliobusos que treballen en xarxa a la província de Barcelona (dades a 31 de desembre de 2010). La Xarxa de Biblioteques està organitzada en 12 zones, una de les quals correspon a la ciutat de Barcelona. Dels 311 municipis de la província, 234 tenen servei bibliotecari de la Xarxa (130 amb biblioteca i 104 amb parada de bibliobús). La majoria de municipis de més de 5.000 habitants disposen d'una biblioteca pública (dades a 31 de desembre de 2010). La ciutat de Barcelona té 36 biblioteques públiques en Xarxa, gestionades pel Consorci de Biblioteques de Barcelona (dades a 31 de setembre de 2010). Les biblioteques de la ciutat de Barcelona són gestionades per un Consorci, format per l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. La Diputació facilita a les biblioteques de la ciutat els mateixos serveis que a la resta de biblioteques de la Xarxa. El Consorci de Biblioteques de Barcelona dirigeix i gestiona la xarxa de biblioteques de la ciutat i desenvolupa el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010, aprovat l'any 1998. El catàleg col·lectiu, anomenat Aladí, aplega i permet identificar tota la informació documental que es troba a la Xarxa. El fons de les biblioteques, amb més de 603.952 títols i 9.497.196 volums , és multidisciplinar i inclou llibres, CD, DVD, revistes, recursos electrònics, registres de bases de dades electròniques i buidats de revistes i publicacions periòdiques (dades de 31 de desembre de 2010). L'actualització és constant i reflecteix les noves incorporacions de documents a les biblioteques. 7
http://www.diba.cat/biblioteques/
EINES DE RECERCA
Des de la interfície del catàleg col·lectiu es pot accedir també a:
43
Consulta de bases de dades electròniques Guia de biblioteques de la xarxa Diferents novetats que arriben a les biblioteques de la xarxa Catàleg infantil chilias Altres catàlegs d'interès.
El nom d'Aladí respon a tres desitjos...
Facilitar a tots els ciutadans i ciutadanes accés a la informació de les biblioteques Acostar més les biblioteques als ciutadans oferint serveis en linia que facilitin els tràmits més habituals amb les biblioteques Compartir opinions i coneixaments amb els usuaris fomentant la seva participació (opinar sobre els documents que consulteu, proposar la compra de nous materials, etc...)
Gestions en línia.
Il·lustració 22: Pantalla d’inici de la xarxa de Biblioteques. Font: diba.
Sol·licitud del carnet de la biblioteca: El carnet de la biblioteca és la targeta que us identificarà com a usuaris de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Permet utilitzar aquells serveis de la biblioteca pública que necessiten identificació i gaudir de molts avantatges en l'àmbit cultural (descomptes en entrades, botigues especialitzades, etc.). El carnet és gratuït, no caduca i el poden sol·licitar tots els ciutadans. Aquest carnet és vàlid a totes les biblioteques públiques de Catalunya. Podeu sol·licitar el carnet de dues maneres: Adreçant-vos personalment a la vostra biblioteca més propera, o bé . Omplint aquest formulari amb les vostres dades i triar la biblioteca on
desitgeu recollir el carnet imprès. El carnet s'ha de recollir personalment a la biblioteca triada. La biblioteca es posarà en contacte amb vosaltres per tal que el passeu a recollir. La Biblioteca més propera és la que tenim és la de Sant Antoni – Joan Oliver8 (tél: 933 297 216 e/a b.barcelona.jo@diba.cat, Carrer Comte Borrell, 44-46 08015 Barcelona,) Una primera feina a fer seria treure-us els carnets de la Biblioteca si encara no els teniu!!. Haureu de presentar el vostre DNI (o qualsevol altre document oficial) per acreditar la vostra identitat.
8
http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,650916769,00.html
Pàgina
Pàgina
44
EINES DE RECERCA
Accés a les dades d'usuari, podent consultar des de casa des de dades personals (Nom, adreça, telèfon etc...) per comprovar que tot sigui correcte. Algunes de les dades es poden modificar en línia, d'altres no i les dades d'activitat del carnet d'usuari (reserves fetes, documents prestats, data de retorn...) i també permet l’accés a algunes bases de dades electròniques sense necessitat d'haver-se de desplaçar a la Il·lustració 23: Reserva de documents. Font: diba. biblioteca. Per poder consultar aquesta informació, haureu d'anar a la pantalla de consulta del Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona i identificar-vos en El meu compte dins l'apartat Espai personal que es troba situat a la part superior dreta de la pantalla, introduint el vostre número de carnet de la biblioteca i el vostre PIN. Premeu el botó entrar per validar-vos. (Il·lustració 23) Reserva de documents i ordinadors: Els usuaris de la Xarxa poden reservar documents a través del catàleg. Les reserves només es poden fer sobre documents que estiguin prestats. Cal cercar el document en el catàleg i clicar l'enllaç "Reservar document en préstec", o bé prémer el botó "Reservar" del registre del document S'haurà d'introduir el número del carnet de la biblioteca i el PIN per a iniciar la transacció. Quan retornin el document reservat, el personal de la biblioteca es posarà en contacte amb l'usuari perquè el passi a recollir. Cal tenir present, però, que el document s'haurà de recollir a la mateixa biblioteca que n'és la propietària. Si voleu reservar un document que és d'una biblioteca i anar-lo a recollir a una altra, podeu utilitzar el servei de préstec interbibliotecari. Algunes biblioteques ofereixen el servei Internet i + (accés a internet i ofimàtica) Els usuaris amb carnet de biblioteca tenen la possibilitat de reservar els ordinadors d'aquest servei des de la pròpia Biblioteca i/o des de qualsevol ordinador connectat a internet. Per reservar un ordinador cal que us connecteu a l'adreça d' Internet i + i us identifiqueu introduint el número de carnet de la biblioteca i el PIN personal. El PIN és la data de naixement (ddmmaaaa). Renovacions: Els usuaris de la Xarxa poden renovar, a través del catàleg, els documents que tenen en préstec sense haver-se de desplaçar a la biblioteca sempre i quan no s'hagin renovat ja 3 vegades, no hagi expirat la data Il·lustració 24: Renovacions de llibres i altres. Font: diba. de retorn, no es tingui el carnet de préstec bloquejat per algun motiu, no estiguin reservats per un altre usuari.
5.9. Accés a bases de dades electròniques Àmbits temàtics (tots els disponibles des d’un ordinador de les biblioteques) Ocenet Salus: Bases de dades en castellà sobre anatomia, medicina, infermeria i salut en general. De nivell divulgatiu, aquest recurs és d'interès tant per als usuaris adults com per als infants.
EINES DE RECERCA
Enciclonet: Enciclopèdia en castellà que conté text i imatge, i que dóna accés a articles sobre diferents branques del coneixement: arts plàstiques, arquitectura... És de fàcil consulta, hi podeu trobar informació de manera ràpida i actualitzada. Mienciclo Universal: Recursos multimèdia amb articles temàtics, biografies, vídeos, fotografies i il·lustracions. Accés al Diccionario de la Real Academia Española i a revistes científiques d'Espanya, Portugal i America Llatina. Oceano Administración y Empresas: Base de dades adreçada a estudiants i a professionals dels àmbits de l'economia i les ciències empresarials. Incorpora a més dels principals indicadors econòmics, articles d'actualitat procedents de publicacions especialitzades. Cal que entreu el codi d'usuari que trobareu al carnet de la biblioteca. Ocenet Saber: Base de dades en castellà que recull informació de diversos àmbits. Conté la versió electrònica de vàries enciclopèdies elaborades per l'editorial Océano. Podeu trobar informació sobre temes com història, literatura, geografia o ciències naturals. La facilitat d'ús i l'actualització de la informació són elements destacables.
Fons hemerogràfics digitalitzats Fons local de publicacions periòdiques digitalitzades: Accés al fons local de publicacions periòdiques digitalitzades, dipositades a les biblioteques de la Xarxa. La consulta permet visualitzar el text complet de les publicacions.
Jocs Otijocs de tipus musical, formes, Gaudí o joc de l’arquitecte, lletres o sons.
Legislació i butlletins oficials
BOPB: Diari Oficial de la Província de Barcelona. Cercador d’Informació de Diaris Oficials: Base de dades que buida diariment els butlletins oficials d'interès per l'àmbit de Catalunya. VLEX (recurs d’accés restringit): Base de dades jurídica que conté la legislació (autonòmica, estatal i europea) i la jurisprudència a text complet dels Tribunals Suprem, Constitucional, Superiors de justícia i Audiències Provincials. A més incorpora la doctrina i els formularis així com a la revista mensual de Derecho VLex, revista multidisciplinar, amb articles de diferents autors i matèries de l'ordenament jurídic. Totes les biblioteques de la Xarxa tenen accés a aquest recurs des dels ordinadors reservats a la consulta del catàleg. Westlaw (Editorial Aranzadi – recurs d’accés restringit): Base de dades de legislació espanyola i catalana amb actualització diària. Inclou un apartat de legislació consolidada que recull de cada àmbit només la legislació vigent, un apartat d'informació d'iniciatives legislatives i bibliografia i notícies jurídiques.
Premsa
Efedata: Servei restringit que ofereix les darreres notícies de la realitat nacional i internacional. I – conoce: Servei restringit format per una base de dades documental elaborada per la empresa Sarenet que recupera les edicions digitals dels principals diaris espanyols i estrangers des de 2001. El
Pàgina
45
Enciclopèdies
EINES DE RECERCA
Pàgina
46
text es presenta en html i s'actualitza diàriament incorporant una mitjana de 20.000 notícies per dia. Inclou el text complet però no les imatges o elements multimèdia. La Vanguardia: Consulta de la premsa diària, de forma restringida, i de l'arxiu hemerogràfic d'aquest conegut diari. Hi ha una base de dades que cobreix els anys més propers i la resta estan consultables en arxius pdf. Conté informació pròpia dels redactors digitals. Quiosc: D’accés restringit, base de dades de revistes en català de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).
Fonts d’informació diversa: Recursos generals:
Enllaços als principals cercadors: http://www.cienciesnaturals.com/cercadors/index.html Catàleg col·lectiu dels Centres de Recursos Pedagògics de Catalunya: http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm XTEC: http://www.xtec.es Instituto de tecnologia educativa del MEC: www.ite.educacion.es Web del MEC: http://www.educacion.gob.es/portada.html Servidor de les tesis doctorals catalanes: http://biblioteca.udg.es/tdcat/ Servidor de les tesis doctorals en general: http://www.tesisenred.net/
URL's de Biblioteques: A títol de directori molt bàsic per iniciar les recerques en biblioteques facilitem la següent taula: Taula 6: Biblioteques
Entitat Biblioteca Nacional
URL http://www.bne.es http://humanidades.cchs.csic.es/ih/paginas/fmh/index.h Entrada bibliotecas del CSIC tm Bibliotecas Universitarias y de Investigación http://humanidades.cchs.csic.es/ih/paginas/fmh/index.h Españolas tm Biblioteca Universitat Autònoma de Barcelona Biblioteca Universitat de Barcelona Biblioteca Universitat Politècnica de Barcelona Biblioteca UOC Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes Biblioteca Nacional de Francia http://bnf.fr Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (amb servei de préstec interuniversitari http://www.cbuc.es/ a través d’internet):
Exercici 13: empleneu els espais en blanc.
Hemeroteques: BARCELONA Arxiu Històric de la Ciutat – Casa de l’Ardiaca Santa Llúcia – 1 08002 Barcelona http://www.bcn.es/arxiu/arxiuhistoric
Biblioteca de Catalunya Carrer de l’Hospital, 56 08001 Barcelona http://www.bnc.cat
Teniu un llistat d’hemeroteques a: http://blocdelletres.ub.edu/2007/10/29/hemeroteques-digitals/
EINES DE RECERCA
Cerca bàsica/ràpida i cerca avançada9
Pàgina
47
La cerca bàsica busca el text de consulta només en les denominacions de les fitxes terminològiques.
Il·lustració 25: Biblioteca UB anant al catàleg general. Font: http://cataleg.ub.edu/
Aquesta modalitat de cerca permet filtrar el text de la consulta per àrea temàtica i llengua. Funciona per aproximació, de manera que obté com a resultat tant les unitats que coincideixin exactament amb el text de la consulta com les que presenten alguna variació. L’aproximació es calcula en relació amb la totalitat de les dades objecte de consulta i abasta des del 100% fins al 79% de coincidència. La unitat de cerca és el segment de text entre espais. La cerca avançada permet escollir entre diversos filtres associats al text de la consulta. D’una banda, per les condicions següents:
Aproximat: Coincidència des del 100% fins al 79% amb el text de la consulta, d’acord amb el conjunt de filtres de cerca avançada i a partir d’un càlcul del motor de cerca en relació amb la totalitat de les dades objecte de consulta. És igual a: Coincidència amb el text de la consulta, d’acord amb el conjunt de filtres de cerca avançada. Comença per: Text de la consulta al començament, d’acord amb el conjunt de filtres de cerca avançada. Conté: Cerca el que conté el text de la consulta, d’acord amb el conjunt de filtres de cerca avançada. Acaba en: Text de la consulta al final, d’acord amb el conjunt de filtres de cerca avançada.
D’altra banda, permet cercar en els camps de denominacions, definicions i notes. En tots els casos, la unitat de cerca és el segment de text entre espais. També, es pot filtrar la resposta segons l’àrea temàtica.Finalment, i només en el cas de la cerca per denominacions, es pot filtrar el resultat segons les llengües, les categories lèxiques i les jerarquies disponibles. La cerca no té en compte les majúscules, però sí que distingeix els accents i els altres signes gràfics com la dièresi, el guionet, etc. Com a resultat de la cerca, s’informa del nombre de resultats coincidents i aproximats trobats i es mostra la llista de les denominacions principals de les fitxes que compleixen els criteris de cerca.
9
www.termcat.cat
EINES DE RECERCA
Les pàgines de catàleg de biblioteca permeten la cerca simple, per un dels camps del catàleg (autor, títol, ISBN,…), la cerca avançada (aplicant simultàniament filtres corresponents a diferents camps d'ordenació) i el refinament de la cerca (una recerca per un altre camp gràcies a les dades que ens han facilitat les recerques anteriors).
Pàgina
48
Anem a fer una prova entrant a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, a la il·lustració 23 teniu l’adreça electrònica. Abans, tot usuari ha de tenir molt clar què recerca i amb quins objectius, ja que podem voler reservar l'exemplar del llibre o només fer una cita a ell en un context més ampli de treball. Pels exemples he fet servir la recerca del llibre "La hoja roja" de Miguel Delibes, amb l'objectiu de recollir l'exemplar més antic que es pugui facilitar en préstec. (us convido a trobar un exemplar anterior).
Cerca ràpida: Per aquesta s'usa la part superior del Buscador. En el cas que ens interessa, només emplenarem el camp Paraula o Frase amb el nom de l'autor. Primer de tot, l'entrada ha d'estar per cognom i nom, si proveu l'anterior exemple, reconeixerà Miguel com a cognom. Fent-ho bé, amb Delibes, Miguel la resposta a aquesta recerca pot ser de grans dimensions i portar agrupades tota una sèrie de dades que no seran del nostre interès. Així en aquest cas dóna:
Il·lustració 26: Cerques diferents. Font: cataleg.ub.edu
És interessant per exemple el terme Paraula Clau, ja que permet la localització d'exemplars sense coneixement del seu títol o autor exacte mitjançant paraules-clau, paraules que poden delimitar un tema. Altres opcions que us podeu trobar en un desplegable poden ser Topogràfic, Geogràfic de revistes….
Cerca avançada: S'accedeix a la recerca avançada en el segon paràgraf de recerca, aquesta és anomenada per l'UB com a recerca combinada i el que permet són diferents opcions quan es té més d'una entrada que pot anar aparellada a la nostra recerca bàsica. Per tant, apliquem l'ús de filtres que afecten més d'un camp d'ordenació. Exercici 14: Cerqueu 13 referències bibliogràfiques possibles relacionades amb un o diversos temes de les diferents matèries que curseu. Poseu-les al Zotero en les seves carpetes corresponents.
EINES DE RECERCA
5.10. Llibres electrònics, cerques per Internet... Algunes dades que ens faciliten la vida??
Què signifiquen les sigles ISBN? Què és l’ISBN? Qui va inventar l’ISBN? Quan? Hi ha alternatives a l’ISBN? On puc consultar l’ISBN? Què és … 1. 84-8297-484-X 2. 978-84-307-8651-0 3. 84-322-0782-9
Pàgina
49
Exercici 15: Investiga i respon:
Il·lustració 27: Evolució? Font: López, 2010.
Torna a investigar i digues:
Quins dos tipus d’ISBN hi ha a l’exercici anterior? Què significa cada part separada entre guions del ISBN (b) de l’exercici anterior?
Llibres en la web: De ben segur que heu anat cercant les dades al google, o a yahoo, o a... totes aquestes pàgines web són o cercadors o índexs temàtics que ens faciliten la tasca de cercar en una enciclopèdia – encara que coneguin ENCARTA i l’Enciclopèdia Catalana – o en els llibres d’una biblioteca, és clar, llibres paper!!! Cada vegada és major la quantitat d'editorials i autors que, per facilitar la difusió de la seva obra, ubiquen a la xarxa documents electrònics amb resums o el contingut íntegre de les seves obres. Per tenir accés a aquest tipus d'informació cal que l'usuari conegui les URL corresponents. Moltes editorials restringeixen l'accés a les seves revistes o llibres electrònics als usuaris registrats, però molts cops els registres són gratuïts. Editorials especialitzades faciliten l'accés gratuït a part dels seus fons editorials, tal i com passa amb les publicacions oficials i amb les revistes tècniques. D’altres publiquen en obert amb el que s’anomena llicència Creative Commons, Creative Commons és una corporació americana sense ànim de lucre. La institució afiliada a Creative Commons a Catalunya és la Universitat de Barcelona (UB). El projecte català de Creative Commons és possible gràcies a la col·laboració de molta gent anònima que li dóna suport. Per conèixer més: http://cat.creativecommons.org/projecte/ Anem a veure els vídeos explicatius: http://dotsub.com/view/fc90fad8-b929-43bb-b85e-48d48067b000 Cultura compartida: http://dotsub.com/view/a4f2e36b-6730-466d-92ce-f90697ad86f2
EINES DE RECERCA
Pàgina
50
Exemple: imatge compartida de l’Escola Pia de Sant Antoni: (extreta el 4 d’agost de 2011)
Il·lustració 28: Imatge EPSA Font: Creative Commons.
Exercici 16: Cerca 3 imatges que et serveixin i crear un document que compartiràs amb mi. Com a cercador de revistes digitals en línia destaquem CISNE que és el catàleg de la Biblioteca Completense de Madrid, caldria dir que també les blbioteques catalanes tenen els seus cercadors.
Il·lustració 29: Imatge CISNE Font: pàgina web.
Exercici 17: Cerca 3 pàgines web catalanes que continguin revistes de tipus científic. D’aquestes escull com a mínim 6 articles que et puguin servir en la teva recerca. Per saber a quina categoria pertanyen les revistes científiques, és a dir el seu valor cal consultar el Journal Citation Reports (JCR. De les revistes catalanes, només 19 pertanyen al grup que representen un 35,2% de les espanyoles. Dins de cada categoria les publicacions es classifiquen en quartils segons el factor d’impacte. Altres índex d’impacte venen donats per ‘Scopus’ (Elsevier) i ‘ISI Web of Science’ (Thomson Reuters) (Garfield, 2009). Per grans àrees, la majoria d’aquestes publicacions corresponen a ciències mèdiques, pures i de la vida. En aquest sentit, cal remarcar la considerable presència a Catalunya (sobretot
EINES DE RECERCA
a Barcelona) d’editorials especialitzades en revistes científiques de ressò internacional: ‘Elsevier’, que incorpora ‘Masson’ i ‘Doyma’, ‘Mayo’, ‘Prous Science’, ‘Viguera’, etc.
Altres marques com Sony, Arcos, Movistar i l’iPad d’Apple no deixen de ser llibres digitals, encara que, l’iPad és un tablet PC.
Cercadors: Com Internet és un canal plural i heterogeni en què convergeixen diversos mitjans de producció, edició, publicació i difusió electrònica (web, correu electrònic, xerrades, xats…) cadascun amb diverses modalitats, que presenten formes d'interrelació diverses i múltiples se'ns obre un ventall molt gran i variat de formats. Una estratègia de cerca i de gestió de la informació a internet s'haurà de definir per tant, a partir de diferents elements i tenint en compte que…
La definició d'una estratègia de cerca no té cap motiu per ser un procés estrictament lineal,
El mateix progrés en la cerca pot anar modificant i adequant els punts de l'estratègia,
El processament i utilització posteriors de la informació poden orientar tot el plantejament de cerca (per exemple, no tindrà el mateix sentit una cerca per un treball de recerca que per una classe d'economia)
Els valors i paràmetres sobre els quals establim la cerca poden anar variant segons la mateixa evolució dels mitjans de cerca.
Quan ens plantegem fer una cerca de Internet, el primer pas serà definir amb la màxima exactitud i concreció possibles els objectius que pretenem assolir, tant quantitativa com qualitativament. Només des d'aquesta definició podrem aproximar-nos als instruments de cerca al nostre abast i obtenir uns resultats satisfactoris en el període de temps que li haguem assignat. Per a poder començar a concretar el procés i dotar la nostra cerca d'uns trets característics i diferencials haurem de tenir en compte que existeixen:
Índexs temàtics: en els quals cerques per categories, es posa la informació en carpetes.
Motors de cerca: en els quals fas la cerca directament, són revisats per persones.
Tant els motors de cerca com els índexs temàtics són molt útils en diverses fases d'una cerca de Internet, però malgrat el nom no es poden convertir en els únics i absoluts proveïdors de la nostra cerca.
Pàgina
Un e-book és un llibre electrònic, ecollibre o llibre digital, que normalment no és gratuït, encara que n’hi ha molts que si que ho són, que es llegueix amb un dispositiu de lectura – o també amb el mòbil, l’ordinador... que estalvia el fet d’usar paper. El primer que va aparèixer al mercat està associat a la major llibreria virtual que existeix: AMAZON i és el KINDLE. La darrere versió del KINDLE permet guardar més de 3.500 llibres i té una gamma de més de 16 grisos i la bateria dura uns 2 mesos!!
51
e-books:
EINES DE RECERCA
Si comencem a treballar amb els anomenats "cercadors" és perquè tenim poques o escasses referències sobre el tema que ens interessa. Per exemple recercar que és "La Pepa". Adjunto la portada per a qui la vulgui recercar. Si estem en disposició d'anar a llocs concrets o centres de redireccionament qualificats no els farem servir.
Pàgina
52
Els índexs temàtics ens seran útils per a fer exploracions generals sobre temes dels quals sabem poc i els motors de cerca ens serviran en el cas que busquem informacions concretes. En qualsevol dels dos casos podem triar entre exploracions individualitzades o en triar multicercadors. També cal tenir en compte que existeixen especialitzacions dins els cercadors, geogràfiques, temàtiques… Amb tota la informació, seria bo començar a construir un univers de referència particular. Il·lustració 30: La PEPA. Font:???
Cercadors, portals i comunitats virtuals.
Els anomenats cercadors o motors de cerca són els elements més populars de la xarxa i se solen convertir en els nostres companys inseparables des del moment en què ens connectem a Internet per primera vegada. La rapidesa i exhaustivitat amb que els cercadors pentinen Internet i ens retornen a la pantalla de l'ordinador els resultats de les troballes, els converteix en un instrument molt útil a l'hora d'iniciar qualsevol cerca d'informació. Es calcula que el nombre total de pàgines web que hi ha a la xarxa supera els 400 milions. A més, hi ha una quantitat enorme en creixement constant de grups de discussió, fòrums, punts de xat, i llistes de distribució de correu electrònic. Els cercadors recullen i reben dades de molts d'aquests elements electrònics presents a la xarxa, els classifiquen per temes i paraules clau i construeixen bases de consulta àmplies i obertes directament als usuaris d'Internet. L'ús d'aquestes eines dependrà d'algunes de les consideracions següents:
Cal dedicar una part de l'elaboració de l'estratègis de cerca de definir quins tipus de cercadors són més adequats i tenir la possibilitat de fer servir els MULTICERCADORS que puguin simplificar i accelerar el procés de cerca.
Cal usar de manera conscient, crítica i discriminatòria els motors de cerca i índexs temàtics referits a motors de cerca, els CERCADORS DE CERCADORS ja que permeten una tria de l'itinerari de cerca des del principi amb les eines més adequades per a la nostra estratègia.
Cal definir els límits de la nostra recerca per tal d'aprofitar els CERCADORS ESPECIALITZATS que hi ha en molts camps i que ofereixen resultats limitats en àmbits molt específics, però que disposen de recursos informatius extremadament detallats en aquests temes.
Cal establir criteris clars per a gestionar la QUANTITAT dinformació que es generarà, ja que no sempre estarà classificada segons criteris apropiats per a la tasca de recerca.
EINES DE RECERCA
Penseu que teniu prop de més de 4.000 cercadors, classificats per àrees d'especialització i amb opcions de consulta simultànies en molts casos, massa informació si no se sap administrar.
Exercici 19: Feu-vos amb del.icio.us el vostre cercador. Caldria posar com a mínim uns 25 enllaços en diferents categories – tags – que continguin diferents classes de webs: blogs, webs, revistes.... Aquest és el tutorial que heu de seguir per fer servir del.icio.us: http://www.slideshare.net/acatcult/tutorial-delicious2205204 i també podeu mirar per què es pot fer servir aquí: http://dotsub.com/view/e843f413-96c2-481fbf1e-bf4548059ff1. Amb firefox 5.0 per instal·lar els bookmarks s’ha de baixar un aplicatius de la mateixa plana de firefox i ja està.
Comunitats virtuals, trencalls, portes i centres de trobada. En aquest cas, per a veure que és una comunitat virtual és millor donar un exemple, el de WILAWEB, donat que Internet és una xarxa universal de persones que es connecten entre sí mitjançant els ordinadors, aquesta plana aconsegueix des de Catalunya i gràcies al seu creador Vicent Partal, uns índexs de participació telemàtica, perfilant estructures de producció i establint les bases d'uns esquemes de participació electrònica que es prenen arreu del món com exemple de COMUNITAT VIRTUAL. Des del punt de vista de la recerca d'informació, és pot acudir a un enclavament com aquest que fa de pal de paller d'una comunitat virtual amb un centenar d'unitats de producció telemàtica descentralitzades on podeu trobar informació que us pot interessar. El dinamisme que genera l'ús social d'Internet fa difícil fixar definicions de projectes de comunicació telemàtica i difusió electrònica d'informació. També es fa difícil encabir la informació que ve ara. Trobem algunes experiències que us poden servir per recercar informació més concreta sobre realitats socials, mitjans electrònics de comunicació, o mitjans telemàtics interactius.
CerCat i Linca WEB : són dos exemples amb serveis similars als grans cercadors, però amb pràctiques de
processament
i
difusió
d'informació arrelades a la realitat catalana.
Vieiros: experiència similar però
pels gallecs.
Titulares.Com : és un mitjà
electrònic
dedicat
a
direccionar
informació sobre els mitjans de comunicació Il·lustració 31: Cercat. Font: web.
revistes…
convencional,
diaris,
Pàgina
Google, Altavista, Yahoo, Flick, Clever, Terra, Artelista, Ajuntament de Barcelona, Bing, Wikipedia, Altavista, Buscopio, Excite, Nosaltres, Osú, Gohip, Sanitas, AOL, Microsoft, Alltheweb, Lycos, Vlex, Voila. Cerqueu la seva pàgina web i composeu una presentació que compartireu amb mi. (Per cert alguns ja són inactius!!)
53
Exercici 18: Classifiqueu en índexs, cercadors, multicercadors, cercadors especialitzats... els següents:
EINES DE RECERCA
Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Britànica (eb): lligats als diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana i la Britànica. Ambdós projecten a Internet la solidesa i prestigi assolits pels seus productes enciclopèdics en el món presencial.
Stat.Market:
proporciona estadístiques actualitzades sobre qualsevol temàtica imaginable.
Pàgina
54
(http://www.webanalyticsworld.net)
Infonomia : informació i anàlisi de gran fiabilitat sobre les repercussions económiques i empresarials de l'ús de les xarxes telemàtiques. Per exemple podem mirar el vídeo següent que ens parla de la crisi d’una manera històrica, que, encara que no ho creieu és el tema sobre el que gira la pel·lícula Wall Street II: http://www.infonomia.com/articulo/videos/237
Exercici 20: Traieu conclusions del vídeo de Trias de Bes.
6. Fonts gràfiques i periodístiques. Les fonts gràfiques i periodístiques engloben els diaris i revistes, però també tota classe de publicacions periòdiques: butlletins, circulars, manifestos, ... El seguiment i buidat de les notícies de la premsa diària sobre una determinada qüestió (per exemple: la violència domèstica) pot ser per si sol un procediment de recerca que estructuri un treball. Permet abordar aspectes de la realitat social, econòmica o cultural. Així mateix, la premsa d’època pot servir de font principal o complementària per a recerques històriques. Les biblioteques solen disposar d’una hemeroteca que recull la premsa diària, i, ocasionalment, també la premsa d’època. Les publicacions d’època estrictament locals es poden trobar en les hemeroteques dels arxius municipals i comarcals. Entre els avantatges que té podem citar el fet d’usar fonts de primera mà, situa els esdeveniments en el seu context i dóna una visió global de la situació, encara que té inconvenients com proporcionar massa informació d’una sola font, dificulta el seguiment rigorós i en la recerca històrica ha d’acompanyar-se d’altres aproximacions com recerca de fets. Una recerca que es basi en la interpretació de textos ha de mantenir el rumb, és a dir, s’han de registrar els fragments significatius i “aparcar” aquells que no ho són contrastant amb altres textos.
6.1. Els arxius de premsa escrita. Qualsevol registre iconogràfic -ja es tracti d’un retrat, un cartell, un plànol, una pel.lícula, un video- és també una font d’informació susceptible de ser considerada i analitzada. Els arxius històrics municipals i comarcals disposen d’arxius d’imatges locals de finals del segle XIX i XX. Normalment es tracta de sèries de fotografies d’època que poden il·lustrar esdeveniments històrics locals, canvis urbanístics, arquitectònics i de l’entorn del municipi, personatges significatius o aspectes de la vida quotidiana. També solen disposar de col·leccions de cartells d’actes i festes locals, dels fulletons de ma -amb tota certesa des dels anys 60 i 70-, així com de plànols antics del municipi. Els mitjans de comunicació locals i comarcals disposen també d’arxius d’imatges interessants, és el cas de la biblioteca d’El Punt (Girona) que conté un ric arxiu d’imatges disponibles per a la consulta. Alguns arxius disposen també dels fons fotogràfics donats per la premsa local i comarcal i, des de l’aparició de les televisions locals, alguns d’aquests arxius han recollit també fons de reportatges i documents televisius de les últimes dècades. El seu interès no es només
EINES DE RECERCA
6.2. Els registres de la memòria o registres històrics. Els registres històrics es fan servir per descriure els fets ocorreguts en el passat per tal d'aprendre'n. Pot tractar sobre fets puntuals o bé sobre situacions que continuen actualment. Podem entrar a interpretar els fets, tot investigant les relacions causa - efecte, intentar provar una hipòtesi o bé limitar-nos a descriure una situació en un moment donat (en aquest cas, interessaran tota mena de fets). Poden a més contribuir al disseny de possibles escenaris futurs segons l’evolució previsible (prospectiva). El problema que trobem és que hi ha dificultat en trobar les fonts adequades i de disposar-hi, a més a vegades la manca o insuficiència de les fonts adequades pot induir a resultats erronis o esbiaixats. Cal que existeixi l’objectivitat necessària en els casos en que existeix implicació per part de la persona que està fent la recerca. Alguns dels tipus de registre que estan al nostre abast són el registre civil, les fonts religioses, les fonts notarials, els municipis, els arxius particulars i les institucions assistencials que són registres d’aquests tipus de dades.
El registre civil. A l’Estat Espanyol es porta un registre secularitzat de la població de forma sistemàtica des de les últimes dècades del segle XIX. Els primers censos civils de caire oficial daten de 1857, i a partir de 1871 el registre civil passa a ser obligatori. Abans d’aquesta data, si volem obtenir informació biogràfica (naixements, casaments, etc.) o de població en general, ens hem de remetre bàsicament a les fonts religioses (arxius parroquials). El Registre Civil s’estructura en tres categories d’actes bàsiques:
Registre de naixement: data, hora i lloc, nom i cognoms del nadó, nom, cognoms, edat, domicili i lloc de naixement dels pares, nom, cognoms i lloc de naixement dels avis. Registre de casament: data, hora i lloc, nom i cognoms, edat, professió i lloc de naixement dels cònjuges i nom i cognom dels pares. Registre de defunció: data, hora, lloc, causa de la mort i lloc d’enterrament, nom i cognoms,edat, professió, lloc de naixement i estat civil del difunt, nom i cognoms, edat i lloc de naixement del cònjuge,nom i cognoms, lloc de naixement i estat civil dels fills, nom i cognoms i lloc de naixement dels pares.
Altres dades que es poden trobar són les mencions marginals al marge esquerra dels documents que donen dades que solen ser molt útils per les recerques ja que inscriuen actes posteriors referits a la persona, encara que no són exhaustives. És útil per a la recerca de tipus genealògic de gran fiabilitat i no molt difícil accés però s’ha de disposar de les dates exactes sinó ens caldrà la consulta dels seus índexs que són resums per anys ordenats alfabèticament.
Pàgina
La publicació regular de premsa s’inicia al segle XIX. Des de llavors, hi ha hagut tres moments en què l’oferta creix considerablement i que coincideixen amb les èpoques d’activitat política més intensa: les dècades de 1870 i 1880, la Segona República i l’inici de la democràcia. Quant a la Segona República, en efecte, es varen multiplicar les publicacions (L’Opinió - 1931, La Humanitat – 1931, ...) però la major part d’elles van ser suprimides durant els anys de la Guerra Civil o a la postguerra.
55
il·lustratiu, sinó que poden ser també objecte central d’una recerca, per exemple, en treballs d’història de la vida quotidiana, d’història dels gustos, la moda o l’estètica (cartellisme,publicitat,urbanisme,...).
EINES DE RECERCA
Pàgina
56
Fonts religioses. Els registres d’actes sacramentals s’imposen a partir del concili de Trento, de manera que els arxius parroquials són, per als historiadors, la font bàsica per omplir el buit de dades sobre població entre els segles XVI i XIX, quan es generalitzen els registres civils. Des de mitjan segle XVI, les parròquies es veuen obligades a portar un registre de tots els actes sacramentals que celebren i, a partir de 1918, el dret canònic obliga a passar-ne una còpia anualment a la cúria diocesana, còpia que algunes vegades es pot trobar a l’arxiu diocesà corresponent. Aquesta còpia ha permès reconstruir alguns arxius parroquials perduts o destruïts durant les guerres des de 1918 fins a 1936. No obstant això, molts d’ells són incomplets o han estat completament destruïts a causa de la guerra civil, és el cas, per exemple, dels arxius parroquials de Figueres i Sant Pere Pescador. Tot i que des de finals del segle XIX existeix un registre secular de l’Estat, es continua donant un valor de document d’estat al registre parroquial. Podem trobar:
Llibre de baptismes data, hora i parròquia, nom i cognoms, domicili i professió dels pares i padrins Llibre de matrimonis data, hora i parròquia, nom i cognoms, edat, professió i lloc de naixement dels cònjuges, nom i cognoms dels pares i testimonis Llibre de defuncions data, hora, lloc, causa de la mort i lloc d’enterrament, nom i cognom dels pares, fills i cònjuges Altres: testaments, capítols matrimonials, etc. patrimoni, filiacions, etc.
Com al registre civil també són molt interessants les mencions marginals, en el cas del llibre de baptisme podem trobar les dades de la comunió, la confirmació, el casament... els arxius parroquials són la font bàsica per a la recerca històrica demogràfica i genealògica anterior a 1871. Posteriorment, poden usar-se també com a font principal per la seva proximitat i accessibilitat, o com a font complementària ja que sovint contenen dades o fets no recollits al registre civil. Tot i que es tracta d’arxius privats poden resultar més accessibles i de més fàcil maneig per a l’estudiant, sempre depenent de la bona disposició de la persona que es trobi a cada parròquia.
Fonts notarials. La institució notarial té el seu origen a l’edat mitjana i fins al 1862 no s’adapta als esquemes de l’estat liberal, quan es converteix en una funció pública depenent absolutament de l’estat. La freqüència amb què en el passat s’acudia al notari fa que els llibres d’actes notarials siguin una molt rica font d’informació per a estudis històrics de tot tipus.
Relatius a la terra i la propietat contractes de compravenda i permuta, de conreu, de préstec, .... Relatius a la família i la societat capítols matrimonials, contractes de separació, testaments i disposicions successòries, inventaris post mortem, ... Relatius al comerç, l’artesanat i la indústria contractes d’aprenentatge i de treball, d’obres, de constitució de societats, documentació de gremis, ... Relatius als òrgans col·legiats dels comuns o universitats (antics ajuntaments)
Els llibres notarials contenen una àmplia tipologia d’actes amb informació rellevant no només per a la història econòmica i agrària, sinó també per a la història de la vida quotidiana, de les relacions socials, la genealogia o la història familiar. Tot i que el seu accés i manipulació no sempre és fàcil la seva consulta pot ser necessària, per exemple, en la recerca genealògica quan no disposem del registre parroquial o per suplir buits, complementar o ampliar la informació d’aquest. És indispensable disposar prèviament de les dades bàsiques del document que busquem: any, nom del notari, etc. Entre el segle XVIII i principis del XIX, en
EINES DE RECERCA
pobles petits, podem trobar documentació de tipus notarial molt més manejable en els propis arxius parroquials. La legislació estableix que són consultables només passats 100 anys, de manera que avui es troba disponible per a la recerca la informació anterior a 1900. No és aconsellable emprendre recerques amb aquest tipus de fonts fora dels segles XVIII i XIX.
El padró d’habitants és un registre municipal de la població que té el seu origen en els “recomptes” periòdics efectuats pels propis municipis. Tot i que aquests recomptes existeixen amb anterioritat al registre civil estatal, la seva conservació depèn de cada municipi. El formulari actual del registre d’empadronament és molt simplificat: DNI, nom, data de naixement i nivell d’estudis. Els registres d’empadronament anteriors a 1996, en canvi, contenen força més informació: data, lloc de naixement, noms dels pares, oficis i lloc de procedència d’aquests. El padró actual és considerat informació privada que només pot consultar el propi interessat o els familiars directes empadronats en el mateix domicili. En el seu defecte existeixen les llistes del cens electoral, confeccionades en base al padró municipal, que són públiques però depenen de l’INE (Institut Nacional d’Estadística). El cadastre: Engloba tota la documentació establerta per tal de permetre la identificació, caracterització i quantificació per a efectes fiscals de les propietats immobles tant urbanes com rurals d’un terme municipal. Els arxius comarcals disposen dels cadastres dels diversos municipis des de mitjans del segle XIX, només ocasionalment es conserven cadastres del segle XVIII. Permet fer estudis de l’activitat econòmica, la distribució de la propietat i de grups socials d’un municipi.
Les quintes: Els expedients de lleves o quintes són un registre anual dels mossos, dut a terme pels municipis, amb finalitats militars. Amb el Decret de nova planta el 1716, s’instaura l’obligació de complir un servei militar, en un origen afectava només a una cinquena part de la població, d’aquí el seu nom de quintes. Els més antics contenen informació molt més rica i variada que els actuals: nom i data de naixement del mosso, nom, cognoms i ofici dels pares i avis, una breu descripció física del mosso (talla, pes, color dels ulls, ...), discapacitats i malalties (poc fiable òbviament), nivell d’escolarització, habilitats i ofici. Les quintes, i en general els documents de l’àmbit militar, són una font excepcional per conèixer detalls i dades personals sobre la població masculina molt difícils de trobar per altres camins. Es tracta d’una molt bona font que ha estat molt consultada sobre tot pel què fa al període de la guerra civil. Com a regla general es pot dir que els municipis solen conservar les quintes des de mitjans del segle XIX. Els cementiris: Els cementiris són un servei municipal administrat i gestionat des dels ajuntaments. Conserven un registre d’inhumacions amb nom, cognoms i dates de totes les persones enterrades, així com un registre dels nínxols on hi consten els titulars, la data d’adquisició i totes les persones enterrades. Poden ser d’interès per a la recerca genealògica o biogràfica, per exemple per identificar vincles polític.
Pàgina
Els municipis són també una font d’informació de molt diversa índole: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions... Per consultar la documentació municipal cal dirigir-se als ajuntaments, normalment tota la informació està dipositada en els arxius municipals, ocasionalment pot trobar-se també als arxius comarcals corresponents. Destacarem només algunes fonts documentals municipals que poden ser d’interès per al treball de recerca:
57
Els municipis.
EINES DE RECERCA
Pàgina
58
Els arxius particulars. No és estrany trobar masos, masies, cases antigues, fàbriques o famílies que han conservat documentació molt diversa de temps antics, des de documents notarials i testaments, fins a fotografies o correspondència personal. Sovint podem trobar-los en els arxius municipals o comarcals als quals han estat donats i aleshores l’accés és més fàcil. Si s’hi té accés, és una bona font per a treballs de genealogia, d’història d’un mas, d’una fàbrica, etc. Exercici 21: Confecció d’un còmic històric. Cal que feu servir qualsevol de les eines de còmics al vostre abast que se citen en la site. Es tracta de confeccionar una tireta de còmic històric mixt.( Garcia i Quera, O. 2004) Primera fase: Definirà realment el tipus de còmic que veurà la llum. Heu de triar quin episodi explicar? De quina època? Per què? Normalment hi ha una seducció inicial del lloc, un personatge, un fet històric que ha de tenir una càrrega emotiva considerable per vosaltres. Pot inspirar-se en un llibre, el nom d’un carrer, d’una cançó, d’un castell, d’una llegenda - no s’hi val la de St. Jordi – o d’un documental. Segona fase: Desenvolupament del tema. A partir del moment en què ja teniu el tema (la batalla de l’Onse de Setembre de 1714, la fugida a França desprès de la Gerra Civil, la maternitat d’Elna...) sergeixen un seguit de preguntes: qui seran els protagonistes i que motivarà les seves accions? Quins personatges històrics són contemporanis d’aquests protagonistes? Té sentit fer-los aparèixer? Poden aportar alguna cosa? En quin moment es pot iniciar la trama i on acabar-la? Tercera fase: La documentació. Per a la confecció del còmic és imprescindible convertir-se en una esponja i absorbir tota la informació que sigui possible, recopilar sobre el tema que s’ha decidit tractar. Ara ja heu vist tots les fonts històriques al vostre abast i per tant la recopilació es basarà consultant la bibliografia o altres fonts d’informació, també es pot deixar una base documental fotogràfica per tal de poder dibuixar millor els indrets. Encara que no ho cregueu, qualsevol dibuixant s’ha de documentar treballi en el gènere que treballi, per tant ull amb les llicències que us permetreu per modificar els llocs històrics. També en aquesta fase heu de realitzar el guió i és capdal posar-se en la pell dels personatges i de la seva època. Quarta fase: La realització. Una vegada es disposa de tota la documentació es comencen a dibuixar les planes o fer servir qualsevol dels programes que hi ha al vostre abast, o també amb el paint... L’objectiu és anar creant un fresc on vagin apareixent elements d’arquitectura, d’indumentària, d’urbanística, de mobiliari... de manera que el lector es faci una imatge d’aquell món, i a ser possible, de tant en tant, comparant-lo o trobant-li punts de contacte amb l’actual. Final: Final. La visió que s’acabarà donant sonre un període o un altre serà sempre una visió personal, més o menys contrastada i més o menys documentada però mai amb pretensió de ser científica. La raó és que on no arriben les dades empítiques arriba la imaginació de l’autor i aquest és el punt més important: LA IMAGINACIÓ.
EINES DE RECERCA
Pàgina
59
Il·lustració 32: Còmic sobre ISO 9001/2008. Font: NFB, 2012.
Les institucions assistencials
Asils Hospitals Psiquiàtrics Maternitats Hospicis i cases d’orfes Presons Altres. Il·lustració 33: Exemple de lína de tendència. Font: Ferran, 2012 (inèdit)
Exercici 22: Confecció d’una línia de tendència. Cal descarregar l’arxiu de mostra que us diré i cal crear una línia de tendència històrica que tingui a veure amb el vostre treball de com a mínim 15 dades. També la podeu fer amb el Cronos o d’altres.
6.3. Gestors bibliogràfics o les fitxes fetes a màquina!!!!! Cada vegada són més freqüents els treballs escrits que es coneixen com a treball dirigit. El que troba el professorat és que la bibliografia o les citacions bibliogràfiques que acompanyen aquests documents – quan hi ha bibliografia – és pobra i discreta. Segons Simonjoan10 (2010) “al meu entendre no és un problema dels estudiants, sinó dels professors que espantats pel guirigall que pot ser corregir una bibliografia, molts cops no la reclamen amb prou exigència als seus estudiants”. El més habitual entre els estudiants que facin qualsevol mena de treball que calgui referenciar serà que tinguem uns quants enllaços emmagatzemats en els bookmarks o favorits, – entre ells aquest curs veurem com funciona el delicious – altres tindran una llista d’articles i llibres en un document o alguna cosa semblant i, els més espavilats, utilitzaran un full de càlcul o una base de dades per arxivar de manera ordenada les dades dels seus documents. A més, com a integrants de la generació 2.0 o nadius digitals (tota aquella generació nascuda des del 1991), cercaran la última informació a la Web via Google, encara que alguns no sabran ni usar la Google Scholar o en català Google Acadèmic. Així tindran documents electrònics de tot tipus: enllaços a pàgines, a blogs, dades de llibres, d’articles, pdfs, imatges, Powerpoints, etc … i fins i 10
http://simonjoan.wordpress.com/2010/10/20/un-bon-gestor-bibliografic-per-als-nostres-estudiants/
EINES DE RECERCA
Pàgina
60
tot alguns, si tenen germans a la universitat que els ajuden s’atreviran amb bases de dades que ofereix la xarxa de Biblioteques o alguna biblioteca universitària. Al final el professorat es trobarà que l’alumnat té no només el munt inicial d’informació, sinó una autèntica barreja de dades corresponents als tipus documentals més diversos amb els que caldrà fer un llistat relativament homogeni i amb certa coherència descriptiva. Per solucionar aquest problema existeixen, ja des de fa molt temps, els “gestors bibliogràfics personals” que són programes per recollir, ordenar, corregir, agrupar i exportar amb “estils científics” cites documentals molt variades. Refworks, Reference Manager, EndNote i ProCite són els més coneguts entre aquests gestors. Però,! Ai! aquests programes miraculosos són de pagament, a vegades fins i tot molt cars i no sempre els tenim a mà encara que les universitats ofereixen el Refworks (alb el que jo treballo per la tesi doctoral) diguem que no és el mateix!! I aquí és on ens pot ajudar, i molt, Zotero que és un complement de Firefox pensat per a estudiants i investigadors i que funciona com un potent gestor bibliogràfic. És gratuït, de codi obert, s’implementen actualitzacions contínuament, té diversos idiomes (encara no el català) i permet elaborar bibliografies en els principals estils. Com a l’escola treballem més amb programari lliure i tots tenim el Firefox, caldrà que ens obrim un compte a Zotero amb les claus del nostre correu d’escola i això poder-lo posar en funcionament.
6.4. Estils de cita. Els estils de cita són la forma de fer les citacions bibliogràfiques, abans de passar a tota l’explicació de Zotero us comentaria que la que s’aplica ara és APA (American Psychological Association) en la seva sisena edició. No us comento de cerca el Manual sinó que us en faig cinc cèntims derivats de la Quick Reference 11 que dóna un resum detallat dels aspectes més consultats al redactar qualsevol treball de l’escola. Us he traduït al català les parts més interessants, de fet, que fareu servir. Internal Documentation (in-text citations, parenthetical references)Publication Manual, 2009: 170-179) APA és un estil utilitzat per citar les referències bibliogràfiques o de recursos en texts i en paper. Cada referència citada apareix en ordre alfabètic en la vostra llista. Normalment les formes d’identificar més comunes ens citen autor – any de referència.
DOCUMENTS: Citacions directes. A més de l’autor i la data, les citacions directes inclouen el nombre de pàgina (o nombre de paràgraf si l’escrit no està paginat) Per exemple, (Blake, 2005, p. 27) o, en el cas de no estar paginat com pot ser una font de material online, (Myers, 2008, para. 4). Useu l’abreviatura pp. per múltiples pàgines. Les formes de fer les citacions varien, per exemple podem expressar-ho amb l’autor i any entre parèntesi o només amb l’any quan fem la citació segons el que estem escrivint:
11
Gray (2009) va estudiar que la inhibició dels jugadors de futbol era mínima... o La inhibició dels jugador de futbol era mínima (Gray, 2009)... En el cas de dos autors, la manera de fer-ho varia donat que mentre s’escriu amb els noms referits en el text apareix una “i” entre els dos noms, mentre que si apareixen entre parèntesi entre els dos noms apareix una “&” Baker and Hamilton (2007) found a high rate of depression in the participants. A high rate of depression was found among the participants (Baker & Hamilton, 2007). En el cas de més autors, la primera citació els ha de contenir a tots, mentre que en les posteriors apareixerà en el text o entre parèntesi amb “et al.” Primer cop en el text: Rogers, Finney, and Myers (2004) presented participants with conflicting information.
http://www2.yk.psu.edu/learncenter/apa-july-09.pdf
EINES DE RECERCA
Següents: Rogers et al. (2004) found that the subjects were unable to make decisions. Primer cop entre parèntesi: Participants in the study were presented with conflicting information (Rogers, Finney, & Myers, 2004). Següents: The subjects in the study were unable to make decisions (Rogers et al., 2004). Sis o més autors: la primera citació ja pot contenir el primer cognom i et al. Exemple (en anglès) For example, the article “Inequality, Discrimination, and the Power of the Status Quo: Direct Evidence for a Motivation to See the Way Things Are as the Way They Should Be,” which appeared in a recent issue of the Journal of Personality and Social Psychology, has seven authors. Following are examples of citing this work in text. This format is used for the first citation in text, and all subsequent citations: Kay et al. (2009) studied the power of the status quo. A recent study examined the power of the status quo (Kay et al., 2009). Quan hi ha més de 7 autors es pot seguir el mateix o bé mirar com es fa la citació del llibre i seguir-la.
Citacions de segona mà o secundàries. Normalment es recomana sempre citar les fonts originals, és a dir, que en llegir un llibre i trobar una cita d’un altre autor aneu a cercar la primera cita, però a vegades és del tot impossible, per tant caldrà citar els dos llibres/autors/dates. Per exemple si el treball de Salinas està citat en el treball de Sancho però no heu llegit Salinas, haureu d’escriure: L’estudi de Salinas (citat en Sancho, 2009) i l’únic que sortirà citat en la vostra bibliografia és el treball de Sancho. Llistes amb títol. Si no tenim cap autor s’ha d’usar el títol de l’article, entre parèntesi, o el títol del llibre, en itàlica, en el text del vostre paper i en la vostra llista bibliogràfica. Podeu usar si el títol és llarg les primeres paraules d’aquest: “Escoltant el cant dels ocells sota la pluja del mes de novembre” que aparegué a Sapiens estarà citat com (“Escoltant els ocells”, 2011) Comunicacions personals. Les comunicacions personals molts cops desapareixen, per tant no surten a la llista de referències. Entrevistes personals, telèfons, mails o memos només se citen en el text. (H.J. Killian, personal communication, November 16, 2008) Citant mes de dos treballs del mateix autor, ordenat per any d’aparició: (Myers, 1998, 2003) Citant dos treballs de diferents autors, ordre alfabètic del primer autor: (Jones, 2006; Myers & Barton, 2003) Grups d’autors. Els noms de grups d’autors, com ara empreses, associacions i agències de govern, s'hauran de definir en la seva totalitat la primera vegada que s'esmenten en el text. Per exemple, Institut Nacional de Salut (NIH), la primera vegada que s'esmenta en el text, com aquest grup és fàcilment identificat per l'abreviatura, és possible usar l’abreviatura en la referència entre parèntesi, com (NIH, 2008). Quan s'esmenta a aquest grup més endavant és possible que es refereixen a ells com l’NIH, tant en el text de la ponència com en la referència entre parèntesi. Si no es vol esmentar el grup en el text cal fer referència a ella entre parèntesi, la seva primera citació serà : (Institut Nacional de Salut [NIH], 2008). Les cites posteriors es mostraran com (NIH, 2008). Blocs o paràgrafs de citacions. Si una citació conté 40 o més paraules, s’ha de situar al començament d’una nova línia, amb una sagnia a l’esquerra, la cita es fa a doble espai i sense cometes, la referència entre parèntesi apareix al final de la cita del bloc, arran de la marca de puntuació final: In 2006, Ray English reviewed the rationale for open access: The movement for public access to government-funded research is based on simple but powerful principles. Taxpayers who fund research have a right to easy and effective access to the research that they pay for through tax dollars. In the age of the Internet, in which research can be shared instantaneously, it makes no sense for federally funded research to be accessible only through expensive journals that are available only in a limited number of research libraries. (p. 251) Si no voleu que el nom de l’autor i la data surtin mencionats en el text introductori, cal llavors fer la seva introducció en el parèntesi: (English, 2006, p. 251) Referències (Publication Manual, 2009: 180-215)
61
Pàgina
EINES DE RECERCA
La llista que teniu tot seguit és un exemple d’una llista de References (Bibliografia) realitzada segons la normativa APA 6. References Brown, R. T. (2005). Recent advances in pharmacotherapies for the externalizing disorders. School Psychology Quarterly, 20, 118134. doi:10.1521/scpq.20.2.118.66515
Pàgina
62
Brown, R. T. (2009). A time to consider health care reform: A reply to Rudd, Cordero, and Bryan. Professional Psychology: Research and Practice, 40, 330-332. doi:10.1037/a0015423 Browning, D. L. (1986). Psychiatric ward behavior and length of stay in adolescent and young adult inpatients: A developmental approach to prediction. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 54, 227-230. doi:10.1037/0022-006X.54.2.227 Browning, D. L., & Quinlan, D. M. (1985). Ego development and intelligence in a psychiatric population: Wechsler subtest scores. Journal of Personality Assessment, 49, 260-263. doi:10.1207/s15327752jpa4903_9
Si SE CITEN dues o més obres del mateix autor, sempre repeteixen el nom de l'autor i l'ordre que per l'any de publicació, amb els més joves primer. UN AUTOR APAREIX ABANS QUE MÚLTIPLES AUTORS sense importar l'any.Per a les entrades que comencin amb EL MATEIX NOM PERÒ AMB DIFERENTS COAUTORS, alfabèticament pel cognom del segon autor a la llista.Totes les cites són a doble espai i amb sagnia francesa. LLIBRES (Publication Manual,2009: 183-192, examples: 202-205) Nom de l’autor, la inicial es fa servir pel nom i normalment apareix el primer cognom, a España només en el cas de dos autors amb un cognom molt comú com López o Martínez es fa servir també el segon cognom. Any de publicació entre parèntesi; títol del llibre en itàlica, només es posa en majúscules la inicial de la primera paraula, primera paraula del subtítol i seguint les normes de majúscules; informació de la publicació, lloc de la publicació llistant tant la ciutat com l’estat en el cas dels Estats Unitats o ciutat i país en la resta si es pot. Si l’editor és una universitat i el seu nom, com la Universitat de Barcelona, inclou el lloc no fa falta repetir-ho! Exemples: Fair, J. D. (1999). Muscletown USA: Bob Hoffman and the manly culture of York Barbell. University Park: Pennsylvania State University Press. Gallagher, G. W. (Ed.). (1989). Fighting for the Confederacy: The personal recollections of General Edward Porter Alexander. Chapel Hill: University of North Carolina Press. Wood, E. W., Jr. (2006). Worshipping the myths of World War II: Reflections on America’s dedication to war. Washington, DC: Potomac Books. (Il·lustració 31) Booth, W. C., Colomb, G. G., & Williams, J. M. (2003). The craft of research (2nd ed.). Chicago, IL: University of Chicago Press. American Psychiatric Association. (2000). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (4th ed.,text rev.). Washington, DC: Author. American Psychological Association. (2010). Publication manual of the American Psychological Association (6th ed.). Washington, DC: Author.
Il·lustració 34: Exemple de llibre. Font: APA (2009)
Capítol d’un llibre, s’han de posar les pàgines del capítol de llibre entre parèntesi: Putnam, J. W. (2009). Cooperative learning for inclusion. In P. Hick, R. Kershner, & P. T. Farrell (Eds.), Psychology for inclusive education: New directions in theory and practice (pp. 81-95). London, England: Routledge.
EINES DE RECERCA
Article d’un llibre es fa com es posa tot seguit – seguint la mateixa estructura que en els articles – : Moore, C. C., & Munroe, R. L. (2000). Cognitive anthropology. In A.E. Kazdin (Ed.), Encylopedia of psychology (Vol. 2, pp. 132-135). Washington, DC: American Psychological Association. Reber, A. S. (1995). Phenomenology. In The Penguin dictionary of psychology (2nd ed., p. 564). London, England: Penguin Books.
Accessed through Gale Virtual Reference Library, a library subscription database Cameron, J., & Pierce, W. D. (2008). Intrinsic versus extrinsic motivation. In N. J. Salkind & K. Rasmussen (Eds.), Encyclopedia of educational psychology (Vol. 2, pp. 555-560). Retrieved from www.go.galegroup.com ARTICLES (Publication Manual, 2009: 183-192, examples: 198-202) APA style recomana incliure el identificador digital del document (DOI) tant pel que són referències paper com online si és possible. El DOI és un únic identificador assignat als articles i és la forma que ajuda als lectors per localitzar-los en les diferents agències com CrossRef.org. El DOI normalment es triba en l’ençapçalament de la primera pàgina en el marge dret de l’article proper al copyright. Si no tenim DOI es posa la URL. (Il·lustració 32)
Il·lustració 35: Article. Font: APA (2009) Les cites dels articles es fan d’aquesta manera: Nom de l'autor (inicials per al nom), any de publicació (entre parèntesi) per articles de revistes acadèmiques o any i data exacta de publicació (entre parèntesi) per a revistes i diaris; títol de l'article (en majúscules només la primera paraula del títol, la primera paraula dels subtítols, i tot els noms propis), títol de la revista (ús de majúscules i minúscules i en cursiva), nombre de volum (en cursiva), número d'edició (inclou, entre parèntesis i en cursiva, només si cada número de la revista està paginat per separat), inclòs el número de pàgina, identificador d'objecte digital (per a la impressió i fonts en línia, si està disponible) Per les revistes de la base de dades ERIC es possible només fer la citació del seu identificador com per exemple D22. Exemples: English, R. (2006). Open access to federally funded research: The time is now. Portal: Libraries and the Academy, 6, 249-252. doi:10.1353/pla.2006.0036 Gray, R. (2009). A model of motor inhibition for a complex skill: Baseball batting. Journal of Experimental Psychology: Applied, 15, 91-105. doi:10.1037/a0015591 Kay, A. C., Gaucher, D., Peach, J. M., Laurin, K., Friesen, J., Zanna, M. P., & Spencer, S. J. (2009). Inequality, discrimination, and the power of the status quo: Direct evidence for a motivation to see the way things are as the way they should be. Journal of Personality and Social Psychology, 97, 421-434. doi: 10.1037/a0015997 Amb més de 7 autors: Harden, K. P., Lynch, S. K., Turkheimer, E., D’Onofrio, B. M., Waldron, M. D., Martin, N.G., . . . Emery, R. E. (2007). A behavior genetic investigation of adolescent motherhood and offspring mental health problems. Journal of Abnormal Psychology, 116, 667-683. doi:10.1037/0021-843X.116.4. 667
Pàgina
Hajek, P. (2006). Fuzzy logic. In E. N. Zalta (Ed.), The Stanford encyclopedia of philosophy (Summer 2009 ed.). Retreived from http://plato.stanford.edu/archives/sum2009/entries/logic-fuzzy/
63
Articles de llibres on-line, bases de dades...:
EINES DE RECERCA
Baard, P. P. (1994). A motivational model for consulting with not-for-profit organizations: A study of church growth and participation. Consulting Psychology Journal: Practice and Research, 46(3), 19-31. doi:10.1037/1061-4087.46.3.19 Herman, W. E. (2009). Understanding psychology within the context of the other academic disciplines. Retrieved from ERIC database. (ED505273)
Pàgina
64
Hemp, P. (2009, September). Death by information overload. Harvard Business Review, 87(9), 83-89. Jaret, P. (2009, September). The new middle age. Prevention, 61(9), 98-105. Remember the facts by cramming with fat. (2009, May 2). New Scientist, 202(2706), 15. Agnew, T. (2008, November). Nursing homes make the best classrooms. Nursing Older People, 20(9), 8-9. Retrieved from http://nursingolderpeople.rcnpublishing.co.uk/ Cloud, J. (2009, June 1). Why your memory may not be so bad after all. Time, 173(21), 53. Retrieved from http://www.time.com Hafner, K. (2009, May 26). Texting may be taking a toll. The New York Times, p. D1. Hafner, K. (2009, May 26). Texting may be taking a toll. The New York Times, p. D1. Retrieved from http://www.nytimes.com Hafner, K. (2009, May 25). Texting may be taking a toll. The New York Times. Retrieved from http://www.nytimes.com
Exercici 23: Confeccioneu les bibliografies de diversos treballs i feu-les constar al portafolis.
ESTILS DE CITACIÓ DE PEL·LÍCULES, LLOCS WEB, MAILS... També seguint la normativa APA 6, fàcilment assimilables al que hem vist abans, per exemple la referència bibliogràfica per a pel.lícules i vídeos, està formada pels següents elements: Cognom del responsable de la pel.lícula o vídeo, Inicial del nom. (responsabilitat). (any de realització). Títol de la pel.lícula o vídeo [designació del material]. Ciutat d'edició: editor.
Després del nom del responsable s'ha d'indicar entre parèntesi la funció principal exercida en el film (director i / o Productor). En la designació del material s’ha d’indicar el mitjà referit al qual correspon, fils, cinta de vídeo, DVD... Fundació per al desenvolupament i la promoció de les xarxes socials (Productor). (1996). Dr. Johan Klefbeck: abordatge en xarxa amb famílies multiproblemàtiques en situacions de crisi. [Cinta de Vídeo]. Buenos Aires: Autor.
En els CD’s, DVD’s... la referència bibliogràfica està formada pels següents elements: Cognom d'Autor, Inicial del nom. (any d'edició). Títol del mitjà. [designació del material]. Ciutat d'edició: Editor
Si és un autor institucional s'ha d'indicar el nom abans de l'any d'edició, en la designació del material s'ha d'indicar el medi referit (CD-Rom, DVD...). Exemple: Halis, R.E., Yudofsky, S.C. i Talbott, J.A. (2002). DSM-IV: Tractat de psiquiatria. [CD-Rom]. Barcelona: Masson Mitjans Electrònics.
EINES DE RECERCA
ESTILS DE TÍTOLS I D’INCORPORACIÓ DE QUADRES, IMATGES... APA 6 tambe exposa com redactar, o Times New Roman o Arial de 12, encara que, en aquest aspecte us diria que useu la lletra que més us agradi, aquí a l’escola fem servir Stone Sans Els marges dels fulls són els que apareixen a la il·lustració que es veu sota.
El cert és que si us fixeu, jo en aquest manual estic fent servir un de propi, respectant no obstant les mesures dels títols però amb un format de lletra Normal de mesura 11, però és bó conèixer els estils de redacció més generalitzats. Il·lustració 36: Marges dels fulls. Font: APA (2009)
Els quadres, les imatges... han de ser incorporats dins del text i no al final del capítol o en annexos. Els de petita dimensió s'ubicaran entre paràgrafs i els de major dimensió en pàgines separades immediatament després d'haver-se esmentat. S'enumeren en forma consecutiva, amb números aràbics. Taula 7: exemples de quadres i gràfics.Font: Galinde, (2010, slide: 17)
Pàgina
1. Un principal escrit en negreta, majúscula i centrat (14p). 2. Un secundari escrit en negreta i entre majúscula i minúscules (12p). 3. Un terciari en negreta, sense sagnia. 4. Un quart escrit en cursiva o subratllat, amb sagnia i el text continuat en la mateixa línia. Cap títol finalitza amb punt.
65
També ens exposa els nivells de títols a tenir en compte que són 4:
EINES DE RECERCA
La identificació dels quadres es posa a la part superior, al marge esquerre, en lletres negretes normal. Després s'escriu el títol en lletres itàliques o cursives iniciant en la següent línia al marge esquerre.
Pàgina
66
Si el títol té més de dos línies ha d'anar a un espai. Si continua en l'altra pàgina, no es repeteix el nom, només es posa Quadre 3 (cont.).A la part inferior s'ha d'escriure la paraula Nota en itàlica seguida d'un punt per indicar la font on es va obtenir la informació. Exemple: Nota. Dades preses de González (1999). En la majoria dels casos, es restringirà l'ús de línies verticals.
El nombre dels gràfics s'escriu en lletra itàlica, al marge esquerre ia la part inferior. Després, en lletra negreta normal es posa el títol. (Veure detalls en la Taula)
7. Les enquestes i entrevistes en profunditat12 Si parlem de forma general, tant els qüestionaris com les observacions són dues classes d’enquestes, ja que totes dues pregunten sobre un determinat fet, tendència, opinió, interès o actitud, no obstant es diferencien en qüestionaris pròpiament dits i en entrevistes.
7.1. Els qüestionaris
"You decide in advance which types of people you want to survey and how many of each type, and you then set about finding them" (Moore) "Recollida sistemàtica de dades, activitats, operacions, personal, ús i usuaris en un moment donat o al llarg d'un període preestablert." L'element comú és l'ús de mesures i la comparabilitat d'aquestes de manera que podem conèixer i controlar situacions complexes que ens permetran planificar i/o avaluar productes i serveis, etc. Generalment se serveix d'algun procediment de selecció per no haver d'estudiar tots els individus susceptibles de ser-ho (selecció deliberada: tots els individus d'un lloc, tipologia, etc., o bé selecció per mostra: escollint un nombre limitat d'individus les característiques dels quals permeten de ser extrapolades al total) Normalment parlem de qüestionaris quan demanem opinions a poblacions finites i mesurem variables directament observables com qui votarà un determinat partit polític, la població que utilitza ulleres, o el nombre d’alumnat que escull per primera opció estudiar Medicina. I parlem de tests quan les poblacions són indefinides i volem mesurar variables latents - és a dir ni directament observables - . Exemples serien si volem saber si una persona és introvertida, si és intel·ligent o si serveix per a una determinada feina. Per tant la mètrica de les variables ens porta a diferenciar entre variables contínues i discretes i aquestes que són discretes poden ser naturals o artificials. Veiem exemples:
12
Podeu trobar molta informació a: http://www.escolapia.cat/terrassa/aulavirtual/in_tdr.html
EINES DE RECERCA
Il·lustració 37: Variable contínua de 0 a 1 i variable discreta. Font: www.uv.es
Per exemple una variable discreta natural és el gènere – sexe – ja que la dicotomia està entre home i dona, mentre que una variable discreta artificial és la percepció d’alt o baix, de prim o obés. Cada pregunta que fem (tant si és oberta, tancada, qualitativa com quantitativa) ens mesurarà una característica de la mostra i ens la descriurà i desprès haurem de veure com s’estrapolen a la població o si aquesta mostra és realment representativa de la població.
Il·lustració 38: Opinió: Prima/gorda o què? Font: Internet.
Els qüestionaris poden ser:
Descriptius: pretenen enumerar i descriure una sèrie de característiques o situacions (força informació, però majoritàriament no pas de tipus estadístic) Analítics: intenten relacionar les dades entre elles i extreure'n models numèrics (informació recollida i tractada amb mètodes estadístics)
Avantatges del qüestionari com a mètode:
Si s'aplica correctament és el mètode més segur i és aplicable a molts tipus d'estudis. Vàlid per recollir tant dades factuals com d'opinió. És un mètode de tractament molt experimentat, hi ha molt exemples d'enquestes amb els seus resultats finals ja tabulats i editats.
Pàgina
67
EINES DE RECERCA
Software de tractament de les dades disponible, a més, si no el tenim a l'abast és pot utilitzar qualsevol full de càlcul per a fer les tabulacions.
Pàgina
68
Inconvenients:
Risc d'errors en el disseny de la mostra. Mètode car i lent. Requereix la intervenció d'experts (disseny i tractament) Tan sols proporciona resultats quantificats / quantificables, que després cal interpretar. Més difícil de dissenyar com més específica
Què cal fer? Formular molt bé les preguntes de manera que obtinguem realment allò que volem obtenir, és a dir, han d’estar amb consonància amb la hipòtesi i les preguntes que hem formulat. o Les preguntes poden ser obertes o tancades, es recomana normalment que siguin tancades perquè són més fàcils de treballar posteriorment. o L’escala de mesura en les preguntes tancades pot ser nominal, ordinal – més a menys conegut – o tractar-se d’un interval. Nominals: tendència central: MODA, proves estadístiques: comparació de taules de contingència. Exemples: dades de classificació o variables descriptives: sexe, color, espècie de flora/fauna... Ordinals: tendència central: MEDIANA, proves estadístiques de tipus no paramètric. Exemples: resultat d’una competició, prova de jutges... Interval: tendència central: MITJANA ARITMÈTICA, MEDIANA, homogeneïtat: desviació típica, variància, proves estadístiques: estadística paramètrica. Exemples: temperatura, intel·ligència. De raó: tendència central: MITJANA ARITMÈTICA, MEDIANA, homogeneïtat: desviació típica, variància, proves estadístiques: estadística paramètrica. Exemples: temperatura, edat, intel·ligència. Exemples: totes les mesures físiques. Analitzar, en termes precisos, quina informació es desitja: o Si volem fer un tractament estadístic hem de fer preguntes tancades i si pot ser d’escala ordinal o intervals. o Si volem informació més personal anirem a preguntes obertes que ens permetin desprès extreure les dades a través de mecanismes com poden ser els dendrogrames (una mena d’arbre de decisió en el qual passem del que ens han anat responent a grups més petits fins arribar a dos o tres paraules clau que contenen allò que ens han dit). Planificar l'enquesta sencera abans d'iniciar-la: període a estudiar - sencer o per mostres -; nivell de detall necessari; nombre d'individus a estudiar i les característiques que ens interessen. o Recordeu que el temps és or, és a dir, que l’hem de planificar per realitzar-la en un moment concret al major nombre de persones necessàries per poder extrapolar la mostra a la totalitat. o Podem fer un mostratge aleatori simple – igual oportunitat per a tothom - , un mostratge per proporcions,... i inclús podem fer un mostratge no probabilístic quan allò que estudiem – com pot ser el daltonisme – no es té per la majoria de persones. Dissenyar la mostra amb la tècnica més adequada per al nostre pla.
EINES DE RECERCA
Sistemàtic
NO PROBABILÍSTICS
PROBABILÍSTICS
Proporcional estratificat.
No proporcional estratificat.
INCONVENIENTS
Poc coneixement de la població. Fàcil d’entendre. Lliure d’error en la classificació dels subjectes. Fàcil per analitzar i interpretar els resultats. Simplicitat en l’extracció de la mostra. Els subjectes no necessiten estar numerats. Fàcil d’entendre. Lliure d’error en la classificació dels subjectes. Fàcil per analitzar i interpretar els resultats. Permet comparacions entre els subgrups. És més representatiu que l’aleatori simple i el sistemàtic. Necessita menys subjectes si els estrats estan relacionats amb la variable dependent. Els resultats representen la població sense ponderar. Permet comparacions fàcils de subgrups. Més representatiu que els anteriors. Necessita menys subjectes si els estrats estan relacionats amb la variable dependent. Assegura el nombre adequat d’elements en cada subgrup.
Necessita numerar cada element de la població. Major error de mostreig que l’estratificat per la mateixa mesura mostral.
Per grups.
Baix cost. Eficaç amb poblacions nombroses. Permet l’anàlisi de grups individuals.
Per conveniència.
Menys lent i costos. Facilitat d’administració. Assegura un índex alt de participació. Es pot generalitzar a subjectes similars.
Intencionat.
Menys lent i costos. Fàcil d’administrat. Assegura un índex alt de participació. Es pot generalitzar a subjectes similars. Assegura la recepció de la informació necessària.
Per quotes.
Menys lent i costos. Fàcil d’administrar. Normalment assegura un índex alt de participació. Es pot generalitzar a subjectes similars. Tendeix a proporcionar mostres més representatives que l’intencionat o per conveniència.
Major error de mostreig que l’estratificat per la mateixa mesura mostral. Periodicitat en la llista d’elements de la població. Requereix identificació de subgrups per a cada element de la població. Requereix coneixement de la proporció de cada subgrup en la població. Pot ser costós i difícil preparar llistes dels elements de població en cada subgrup. Requereix identificació de subgrups per a cada element de la població. Requereix la ponderació dels subgrups per representar la població. Pot ser costós i difícil preparar llistes dels elements de població en cada subgrup. Menys exacte que tots els anteriors. Pot ser difícil recollir dades dels elements en un grup. Requereix que cada elements de la població s’assigni només a un grup. Difícil de generalitzar a altres subjectes. Menys representatiu d’una població identificada. Els resultats depenen de les característiques particulars de la mostra. Major probabilitat d’error donades les tendències de l’experimentador o dels subjectes. Difícil de generalitzar a altres subjectes. Menys representatiu d’una població identificada. Els resultats depenen de característiques particulars de la mostra. Major probabilitat d’error donades les tendències de l’experimentador i dels subjectes. Requereix informació identificativa de cada subjecte. Difícil de generalitzar a altres subjectes. Menys representativa d’una població identificada. Els resultats depenen de les característiques particulars de la mostra. Major probabilitat d’error donades les tendències de l’experimentador o dels subjectes. Més lenta que el mostreig per conveniència o l’intencionat.
Obtenir una quantitat acceptable d'informació de background sobre el context de la recerca (associació, institució, lloc...) • Decidir quina o quines són les fonts més adequades per obtenir les dades. • No començar a passar l'enquesta fins a tenir clar tot l'anterior, molts cops es fa una prova pilot per verificar que està ben realitzada. • Respecte a la redacció de les preguntes es demana: o Frases simples i concretes. o Cada ítem a de contenir una única pregunta i les respostes una única resposta. o Adequar el vocabulari i la complexitat a la formació cultural de la població. o Evitar frases negatives. o Els items no han de suposar càlculs numèrics als individus. o Les frases no han de ser tendencioses. o El format de resposta ha de ser constant. Exemples amb errors: Els taxis han de tenir preferència? Mai, Gairebé mai, Gairebé sempre, Sempre. (la percepció és diferent per cada individu. Ets del Barça? A vegades, depèn, sempre.
Pàgina
Aleatori simple
AVANTATGES
69
Taula 8: Tipus de mostreig. Elaboració pròpia.
EINES DE RECERCA
El darrer pas a fer és la codificació de tot el qüestionari:
Pàgina
70
Preguntes: o Quina edat tens? EDAT: P1. o Quin partit aniries a veure? PREFERÈNCIES: P2. o ... Respostes: o Enters: 0, 1, 2... és queden igual en la codificació. P2_1. P2_2 o Decimals: establirem desprès de les respostes les categories d’interval: 0,5; 3,43; P3_1, P3_2... o Text: Vermell, no tinc preferències, groc, carbassa... també s’assignen desprès: Vermell: P4_1, groc: P4_2... Noms de les variables: han de ser noms operatius i eficients, usant sèries, prefixes, abreviatures... per exemple SEX per sexe. Etiquetes de les variables: aquestes són necessàries per realitzar els informes adequats quan fem els gràfics, per tant cal adjudicar una etiqueta adequada de forma que SEX= sexe de les persones enquestades. Etiquetes de valors: també serveixen a l’hora de fer els gràfics: o P1 si fos SEXE, home/dona sent P1_1 home i P2_2 dona i assignant 0=home, 1=dona. o P2: 1=mai, 2=gairebé mai, 3= depèn....
Taula 9: Exemple de codificació. Font: Elaboració pròpia.
ID ED (edat) P1 (sexe) P2_1 P2_2 1 22 00 00 01 2 21 01 00 01 ... 24 01 01 00 n Qualsevol dubte que tingue el podeu resoldre en el llibre de matemàtiques capítols! Per anar bé, ho farem ràpid amb tres preguntes i les respostes:
P2_3 00 00 00
P2_4 00 00 00
de 3r ESO en els darrers
Il·lustració 39: Enquesta on-line. Font: http://www.3cat24.cat/enquestes/
Una bona manera de fer qüestionaris és mitjançant el googleapps amb els formularis ja que ells fan també les gràfiques que desprès podem exportar al nostre treball o estudi. Exercici 24: Confecciona un formulari amb 5 preguntes i realitza’l a 10 persones i desprès fes la seva presentació que compartiràs amb mi.
7.2. Entrevistes. L’entrevista és l’eina de recopilació de dades més important en la investigació qualitativa, és la millor manera d’accedir a les percepcions, significats, definicions de les situacions i construccions de les realitats
EINES DE RECERCA
de les persones. A més a més és una de les formes més poderoses que tenim d’entendre els altres i és la via principal per arribar a les realitats múltiples (Punch, 2009; Stake, 2010) Metodològicament semblants als qüestionaris la diferència és que les respostes no són escrites per l'interrogat, sinó per l'enquestador, que fa les preguntes oralment.
Entrevista estructurada, parteix –sobretot quan és a gran escala- d'un esquema estàndard on totes les preguntes són previstes i iguales per a tots els entrevistats. S'utilitza per recollir informació quantitativa (sobre una conducta determinada.) Entrevista semiestructurada, a mig camí: parteix d'un qüestionari estructurat, però totes les preguntes poden ser ampliades i algunes fins i tot són de resposta oberta. S'utilitza per recollir informació qualitativa (opinions, justificació d'actituds, preferències o problemes experimentats per algú) Entrevista en profunditat podríem dir que demana un grau més de l'anterior: poques persones sotmeses a una trobada més detallada –i menys estructurada, per tant -, amb un simple guió. S'utilitza per recollir informació complexa sobre l'experiència personal en assumptes que afecten i interessen tant l'entrevistat com l'entrevistador, i sobre els quals es pot discutir llargament. Discussió en grup és una entrevista col·lectiva, tenim davant un grup de treball on els entrevistats són experts i l'entrevistador sol ser el mateix investigador. S'utilitza per recollir opinions autoritzades i matisades de cara a centrar un tema de treball, pot ser l'ús d'un medicament preguntat a un grup de metges…
Avantatges de l'entrevista com a mètode:
Millora el percentatge de resposta respecte als qüestionaris –i per tant assegura millor la representativitat. Redueix el risc d'errors d'interpretació. Ajuda a donar més profunditat, si es vol, a algunes respostes o bé a suggerir diverses alternatives com a resposta quan no n'hi ha una de clara i espontània . Possibilita obtenir una resposta completa de molts individus i –si la mostra es tria correctamentextrapolable a col·lectius més amplis. Permet exercir més control sobre la mecànica pregunta resposta: ordre, etc. Permet modificacions "sobre la marxa" en funció de les respostes que es vagin produint (menys com més estructurada)
Inconvenients a evitar:
De vegades la informació obtinguda és difícil d'analitzar (més com més oberta i poc estructurada és l'entrevista). Poden produir-s'hi problemes de tracte (discriminatoris etc.) entre entrevistat i entrevistador que influeixin en els resultats finals. Sistema lent i car. (Si actuen diversos entrevistadors) poden produir-s'hi problemes d'uniformitat.
Pàgina
71
Modalitats:
EINES DE RECERCA
Què cal fer: 1. Abans de l'entrevista:
72
Pàgina
Escollir una bona tècnica de mostreig. La tipografia ha de distingir perfectament el que són preguntes del que són instruccions per a l'entrevistador. El guió ha d'estar fet de manera que sigui fàcil d'enregistrar les respostes (més possible com més estructurada és l'entrevista: xifres, capses...). Cal definir prèviament quines preguntes es tractaran com a obertes i com a tancades. Cal assegurar prèviament que es puguin comparar les respostes. Les instruccions per a l'entrevistador han de ser clares i sense ambigüitat, incloent-hi les instruccions sobre preguntes que es poden o no ampliar, etc. La introducció de presentació de l'entrevista ha de ser clara i explicar la seva funció i el propòsit que la guia. La introducció de presentació ha d'interessar l'entrevistat i encoratjar-lo a participar-hi. Les preguntes s'han de redactar de manera unívocament intel·ligible (donar-les a llegir, provar el guió). Les preguntes s'han de redactar de manera que sonin bé (llegir-les en veu alta per comprovar-ho). Les primeres preguntes han de ser fàcils de contestar i han de facilitar que l'entrevistat hi estigui còmode. Les primeres preguntes han de ser interessants i animar l'entrevistat a continuar. Les preguntes més conflictives o difícils haurien d'estar al mig de l'entrevista, quan ja s'ha trencat el gel i encara no s'ha produït el cansament. 2. Durant l'entrevista:
Cal ser:
Agradable, però no adulador. Objectiu, però no desapegat. Relaxat, però sense deixar pauses massa llargues o eternitzar l'entrevista. Àgil, però sense marcar les respostes tan ràpid que no es doni temps a l'entrevistat a matisar o a rectificar. S'ha de crear la confiança necessària perquè pugui obtenir-se la veritat (ja que els temes, de vegades, impliquen l'entrevistat de manera personal o com a protagonista). No s'han d'expressar mai les pròpies opinions, ni reforçar ni criticar o discutir les de l'entrevistat.
Cal assegurar-se:
Que comprenem i ens atenim a l'essencial i no a l'anecdòtic. Que recollim la informació d'una forma objectiva i coherent. Si és possible, cal no enregistrar les entrevistes (treu espontaneïtat i, potser, sinceritat). Cal prendre notes per poder codificar i analitzar la informació, i per assegurar la seva interpretació posterior.
EINES DE RECERCA
Excepció: les discussions en grup, on l'entrevistador ha d'actuar de moderador de la manera que s'ha dit més amunt i no pot dedicar-se a prendre notes al mateix temps. En aquest cas, cal transcriure les cintes ràpidament.
En les discussions en grup, cal partir d'una estructura molt clara i prèviament establerta; però també cal prou flexibilitat ja que les opinions i actituds expressades per uns modifiquen i influeixen les dels altres, i això és el que es busca en aquest tipus d'entrevistes. En les discussions en grup cal assegurar-se que ningú no domini sobre els altres. (sense "liderar" el grup ni expressar les pròpies opinions) 3. Al final:
Cal assegurar-se que totes les preguntes s'han contestat del tot. En les discussions en grup, cal assegurar-se que tots hagin participat per igual. Cal transcriure les notes tot seguit.
Exemples, podeu consultar aquest dos treball basats en entrevistes i cuestionaris:
LLOPART, Pilar. "Els estudiants i l'ús de la biblioteca a la Universitat de Barcelona: resultats d'un estudi". Item 18 (gen.-juny 1996), p. 114-121.
Estudi d'usuaris sobre la reacció dels estudiants davant els canvis tecnològics produïts en la gestió dels documents a la Biblioteca de la UB, tot i que els resultats van proporcionar algunes informacions addicionals.
MAÑÀ, Francesc. "Prospectiva sobre las industrias de contenidos digitales". El profesional de la información 8: 11 (nov. 1999), p. 50-52.
Metodologia i resultats d'una investigació prospectiva amb el mètode Delphi sobre el futur immediat de les indústries de continguts digitals. Passarem un exemple d’entrevista en profunditat que es un retall de la pel·lícula Pasajeros (2008). Exercici 25: Penseu en un personatge important – no s’hi valen celebrities – i amb un dels vostres companys redacteu les preguntes que li faríeu. També ho podeu enllaçar amb els treballs de socials que us demanen entrevistar els avis. Cal que confeccioneu el guió amb 10 preguntes o 10 coses de les quals voleu informació. Si s’escau, confeccioneu l’arbre genealògic amb Mi heritage tot i seguint les estrcutures que es detallen en l’apartat d’estudi de casos. Com sempre: al portafolis.
Pàgina
En aquest cas, pot fer-se abans una recollida d'informació més estàndard que permeti trobar antecedents i elements de judici suficients per afrontar l'entrevista en profunditat)
73
En una entrevista semiestructurada cal mantenir el rumb de la conversa cap a l'objectiu de la recerca i jutjar si alguna resposta necessita ampliar-se o matisar-se, o si enfoca temes interessants no previstos que caldrà decidir si hom inclou o no en la recerca
EINES DE RECERCA
8. L'observació. Observar i enregistrar els esdeveniments, segons Moore (1988): probablement la forma més antiga de recerca. La observació científica s'anomena sistematitzada i continua o constant o també, planificada. Aquesta planificació s'ha de fer abans de començar l'observació.
Pàgina
74
És útil especialment en els estadis primerencs d'una investigació:
per clarificar els temes,
per veure quins poden ser els millors mètodes per atacar una qüestió.
Sempre que ens plantegem una observació, ha d'existir un problema, una teoria o unes preguntes a les quals contestar.
Modalitats. Totes les investigacions han de classificar i resumir, per tant, les categories en les quals fixem la nostra observació, ens han de servir per a resumir i fixar-nos en uns aspectes i no en uns altres aspectes. Existeixen tres nivells de divisió de les observacions: a) Depenent de la sistematització:
L'observació sistemàtica: quan tenim fixada la pauta d'observació. L'observació no sistemàtica: útil en els primers estadis de qualsevol investigació.
b) Depenent de la situació observada:
L'observació natural: usant l'escenari normal, sense modificacions, una classe d'aquesta és el rastreig físic. L'observació artificial: quan introduïm elements o aparells per la investigació, una aula amb mirall…Només es pot treballar amb camps artificials quan es permet un control sobre el fenomen que no distorsionarà les mesures.
c) Depenent de la forma de participació:
L'observació participativa: posar-nos al lloc del client o usuari i observar allò que passa de forma oberta i encoberta i avaluar els serveis de referència. L'observació no-participativa: examina i enregistra les situacions sense intervenir en elles com a agent. Analitza la conducta dels clients d'una botiga, les seves preferències quant a la forma de presentar la mercaderia o la forma com circula el personal dins d'un edifici.
Avantatges de l'observació com a mètode de recerca:
Mètode força directe. Requereix poca formació (sí sentit comú). Proporciona una experiència de primera mà d'allò que succeeix. Proporciona informació sobre el problema central i sobre altres aspectes relacionats. Evita els biaixos introduits pels elements estudiats (en l'observació encoberta). No incomoda l'usuari final.
EINES DE RECERCA
Sistema lent. Requereix molta feina. Pot suposar molts temps morts. Pot produir-se pèrdua d'informació (per acumulació de molts esdeveniments en terminis molt curts de temps). (Solució: mostra o més observadors). Massa observadors poden destorbar-se o introduir canvis de conducta en els individus observats. No proporciona una visió profunda (causes, etc.) Del problema a tractar. Pot ser difícil per a alguns observadors, limitar-se a descriure sense treure conclusions. Cal habilitar un mètode de recollida de les dades observades coherent.
Què cal fer:
Assegurar-se que tots els observadors tenen clar l'objectiu i el mètode, i clar què cal recollir i què no. Utilitzar un sistema de recollida econòmic: que es pugui manejar fàcilment i ràpida per part de l'observador, sense que això creï confusió. Permetre que el sistema de recollida faciliti la posterior anàlisi de les dades (marcar, encerclar...). Preveure l'actuació en resposta a casos inesperats, especialment quan la recerca comporta perills. Assegurar-se de la comparabilitat dels resultats: la mateixa situació es presenta sempre de la mateixa manera als diferents serveis o persones que estem avaluant.
Dins les categories de fitxes d’observació també en trobem moltes, ara només us detallo les pautes que des del departament de socials es fan sobre imatges, quadres, obres pictòriques o escultòriques... i us poso un exemple de fitxa de l’àmbit de les experimentals.
Identificar el tipus d’observació: fotografia, caricatura, còmic, obra pictòrica, escultura... Descriure amb detall la imatge: plànols, personatges, actitud, colors, espai... Situar la imatge en l’espai i el temps: cal aprofitar tota la informació que ens dóna la imatge, des del més simple els vestits a la generalitat: paisatges, objectes... Comentar des de la imatge el fet, procés o fenòmen històric que representa destacant els fets més importants i comentant context històric. Fer finalment una valoració personal de la imatge escollida.
Exemple: fitxa d’observació en camp. (fitxer pdf: Ailanthusaltissimafitxainvasora)
Pàgina
75
Inconvenients possibles:
EINES DE RECERCA
Pàgina
76
Il·lustració 40: Fitxa d'observació. Font: Internet.
Exercici 26: Cal que mostreu alguna de les fitxes que heu fet per les diferents matèries. També es pot portar alguna relacionada amb el treball de la Catalunya Nord. Cal desprès que ho passeu al portafolis individual. S no compteu amb cap fitxa cal confeccionar una que contingui com a mínim 6 camps.
9. Estudi de casos Els estudis de casos van dirigits a la descoberta i comprensió del significat d’un cas particular – casos biogràfics o de grups, fenòmens o institucions socials – en allò que pugui ser singularment rellevant. Per tant és una anàlisi detallada d'un element d'un conjunt (centre, servei, fenomen) que, per les seves característiques, es considera representatiu del que s'ha d'observat. És apropiat per captar elements significants de la vida real de les persones i grups on interaactuen conjuntament un gran nombre de factors, de manera que permet fer justícia a la complexitat i riquesa de les situacions socials concretes i reals que no podríem abordar amb enquestes per qüestionari o amb un tractament quantitatiu o estadístic de la informació i que exigeixen tècniques de recerca de tipus qualitatiu. Malgrat la seva focalització en casos particulars, aquest tipus d’estudi permet descobrir també claus d’interpretació de fenòmens socials i històrics d’àmbit més general. Els casos més “rics” tenen un potencial d’aprenentatge o de transferència de coneixements que, tot i no tenir res a veure amb la representativitat o la generalització estadística, donen al seu estudi un valor teòric i científic a més del valor merament testimonial o documental. Un bon estudi de cas admet també certes generalitzacions i pot servir sobretot per contrastar teories i preconcepcions socials més o menys errònies.
Avantatges de l'estudi de cas com a mètode
És més barat que una mostra (confecció i realització). Dóna una visió global d'aspectes que quedarien aïllats en un altre tipus d'estudi. Contribueix al coneixement en profunditat d'una situació ja que permet de concentrar l'atenció en un punt o problema molt determinat, encara que sobre menys casos que una mostra.
EINES DE RECERCA
Permet la comparabilitat. Si s'han triat bé els casos permet un cert nivell de generalització. Ajuda a comprendre la totalitat de casos a través dels exemples triats. El fet de saber-se estudiat pot contribuir a millorar un servei
Mètode lent, es realitza més observant el ritme de vida de les organitzacions que no pas amb enquestes sobre els fets succeïts. Si es vol assegurar la comparabilitat, demana recerques paral·leles de tots els casos (diversos participants). La necessària lentitud pot fer que els resultats siguin superats pels esdeveniments. No permet treballar amb una mostra científicament escollida. Els resultats no són estadísticament extrapolables a la totalitat dels exemples existents. Risc d'errors en cas d'intentar una extrapolació sistemàtica. Dificultat: decidir quins són els casos "representatius" del conjunt. Perill: efecte Hawthorne.
(Efecte Hawthorne: Western Electric Co., '20/'30: quan es produeixen canvis en el grup experimental és perquè aquest és conscient que ha estat l'escollit, és a dir, pot ser que les persones sotmeses a l'estudi del cas siguin conscient que pertanyen a una mostra i per tant, actuen coaccionades)
Què cal fer?
Partir d'un coneixement teòric. Tenir una visió prou completa de la realitat en l'àmbit a estudiar. Decidir els criteris que defineixen l'"exemplaritat" del cas. Escollir els elements individuals que compleixen aquests criteris. A partir d'aquí, elaborar una pauta d'estudi comprensiu del conjunt de característiques dels individus. Confrontar l'anàlisi amb els criteris prèviament definits. Elaborar unes conclusions generalitzables al conjunt. No perdre de vista que es tracta d'un mètode d'aproximació descriptiva.
9.1. Estudi de cas biogràfic. Són aquells projectes de recerca destinats a fer la reconstrucció d’una vida o d’un fragment especialment significatiu d’una vida. Allò que normalment entenem per una biografia és un relat objectiu, en tercera persona, sobre un personatge il·lustre o destacat, elaborat a partir de fonts d’informació tant documentals (documents escrits, documents gràfics, documents personals, etc.) com orals (relats dels coneguts, familiars, etc.) obtinguts mitjançant entrevista. Avui però, les ciències socials han introduït, sota la categoria d’històries de vida, tota una varietat d’usos i aplicacions que amplien força el ventall dels treballs estrictament biogràfics, situant-se en un terreny interdisciplinari entre la història, la sociologia i l’etnografia. En la literatura especialitzada es pot trobar una interminable discussió terminològica i metodològica sobre el sentit que ha de tenir el terme història de vida. Es tracta d’un terme no exempt d’ambigüitat, que es pot entendre com una tècnica concreta de recollida i tractament de la informació aplicable a diversos objectes, i en el si de diverses estratègies metodològiques, o bé com una estratègia metodològica global de tipus autobiogràfic.
Pàgina
77
Possibles inconvenients
Pàgina
78
EINES DE RECERCA
Presa en aquest últim sentit, una història de vida és la reconstrucció d’una vida, o de determinats fragments o esdeveniments d’aquesta, elaborada bàsicament a partir del relat en primera persona del propi subjecte amb una mínima intervenció de l'investigador. Es tracta d’obtenir un relat autobiogràfic -que pot ser escrit o bé a través d’entrevistes en profunditat que mostri el testimoni subjectiu sobre determinats esdeveniments passats o presents de la seva pròpia vida quotidiana. I és que es parteix de la premissa que els herois de la història no són només els personatges il·lustres i els líders sinó més aviat la majoria desconeguda de les persones, i, en aquest sentit, les seves vides poden tenir un interès científic. En aquest sentit, la història de vida pot ser una tècnica molt interessant al nivell de batxillerat si som capaços de fer confluir el rigor científic amb l'aspecte emocional i motivacional del relat vital. L’investigador ha de partir d’una preocupació o interès teòric per comprendre un determinat problema social (les mentalitats, les formes de vida, les condicions materials, etc.), i seleccionar l’informador o informadors d’acord amb els seus objectius (un líder social, un emigrant, un familiar proper amb una biografia socialment destacable, etc.). És obvi que bona part de l’èxit del projecte depèn de la fase de recerca i selecció de l’informador. El treball teòric hauria d’anar destinat a l’aprofundiment en aquesta problemàtica social escollida i en referència a la qual el cas adquirirà un valor de coneixement i un significat. L’entrevista en profunditat i l’entrevista focalitzada són els instruments més adequats pel seu caràcter obert, poc estructurat i poc directiu. En qualsevol cas però, cal centrar la tasca de recollida d’informació en un centre d’interès que pugui contribuir positivament al coneixement dels fenòmens humans. El control, direcció, i transcripció de les entrevistes, així com la validació de la informació i l’edició definitiva del relat, corren a càrrec de l’investigador. Però sempre que hi hagi una interpretació feta per l’investigador, aquest està obligat a adjuntar-hi la transcripció escrita el màxim de fidel del document oral original. D’aquesta manera, la història de vida es pot sotmetre també a condicions d’adequació científica.
Exemples
Biografia d’un avantpassat Biografia intel·lectual d’un científic, escriptor..., accessible: Jordi Sabater Pi o el naixement de l'etologia Història de vida d’un personatge destacat de la família/poble Història de vida d’un immigrant Les dones i la guerra civil, dues històries de vida Reconstrucció d’un fet històric local a partir de diferents històries de vida L’anorèxia, un cas viscut L'esquizofrènia: quatre visions d'un calidoscopi (el psiquiatre, el treballador social, el malalt i els familiars) La joventut dels avis: estudi de la vida quotidiana a partir d’històries de vida
9.2. Estudi de cas d’un fenomen, grup o institució social. Consisteix a estudiar el funcionament d’un grup, organització o institució social particular incloent-hi d’una manera o altra la perspectiva dels actors. Tot i tenir un sentit sociològic pot tractar-se també de treballs de l'àmbit econòmic, polític, històric, etc. (l'èxit d'una determinada empresa o marca, d'una campanya electoral). El sentit del treball és el coneixement del funcionament intern i extern del col·lectiu. Es tracta de conèixer els rols dels seus membres i les relacions que s’estableixen entre ells, així com de comprendre els significats i les raons de l’acció del grup tal com se la representen els propis actors i en relació al context més ampli de la societat.
EINES DE RECERCA
Exemples:
Estudi de cas d’un grup, col·lectiu o moviment social: social proper: un col·lectiu d’immigrants del poble/ciutat, el moviment antiglobalització, els okupes, etc. Estudi de cas sobre la realitat social dels joves del poble/ciutat/comarca. El sistema penitenciari: estudi de cas de la presó de Figueres. Per què ha tromfat una determinada empresa/marca/producte/campanya publicitària? Estudi de cas: seguiment de la campanya electoral d'un partit polític determinat. Com es viu la vellesa avui? Història d’una associació cultural del poble/barri.
9.3. Genealogia i memòria familiar. Consisteix a fer la reconstrucció de la memòria familiar com un cas particular però que pot ser il·lustratiu del context social i cultural del passat. El fil conductor de la recerca pot ser un element ben concret com ara la història de la casa/mas/masia, del cognom i els motius, o la reconstrucció de l’arbre genealògic familiar. En aquest cas, el pes de la recerca recaurà en l’estudi de fonts documentals. Però també es pot ampliar el projecte cap a la història de la vida quotidiana del passat més immediat partint d’entrevistes focalitzades als testimonis, o creuar- se amb la tècnica de les històries de vida. Els estudis genealògics i de memòria familiar en general, resulten força atractius per l’alumne per la proximitat al seu món vital i són molt rics des del punt de vista pedagògic. Fàcilment porten a descobertes reals d’una informació, que a més és significativa i rellevant per a la pròpia vida de l’estudiant. Exigeixen la consulta de fonts d’informació molt variades i diverses (documentals, gràfiques, orals, ...), beneficiant-se alhora de l’existència d’un fil conductor predeterminat molt concret i precís que evita la dispersió i la desorientació.
Exemples:
Arbre genealògic familiar Història d’una casa/mas/masia/fàbrica Àvies, mares i filles: la vida de tres generacions Estudi genealògic de diverses famílies del poble durant un període determinat (aparellaments, oficis, mortalitat infantil, segones núpcies, etc.)
Pàgina
El treball teòric té un pes relativament menor i consisteix bàsicament a familiaritzar-se amb els elements del context social que permetin aprofundir en la comprensió del fenomen en qüestió. El treball de recollida d’informació admet diverses formes de procedir segons cada cas i segons el contacte o vincles que ja tingui l’investigador amb el grup. Normalment, la recollida real de dades arrenca quan l’investigador desembarca sobre el terreny, es familiaritza amb la situació i selecciona els informadors. El gruix de la informació surt dels relats personals dels actors -recollits mitjançant entrevistes focalitzades o mitjançant històries de vida de relats paral·lels- i de l’observació directa de l’investigador sobre el terreny, ja sigui participant o no participant. No es descarta però, la necessitat de consultar i estudiar fonts documentals de tot tipus.
79
Però també de conèixer com es presenta i actua el grup en relació amb el context social extern. Com tot treball d’orientació sociològica no s’interessa pels relats dels membres en tant que individus, sinó en tant que membres d’un grup, és a dir, en la mesura que aquests relats poden il·lustrar les relacions socials i les estructures que fan funcionar el grup com a grup.
EINES DE RECERCA
10.
Recercar experimental: el treball de laboratori i el treball de camp.
Pàgina
80
La recerca experimental és el tipus de recerca més freqüentment utilitzat pels científics que consisteix a produir de manera artificial i controlada un fenòmen, per tal de dur a terme la comprovació d'una hipòtesi. Cal dir que ens refereim a treball de laboratori quan parlem de dades científiques, tipus biologia, física o química i parlem de treball de camp quan ens referim a les ciències socials i d’entre elles destaca l’antropologia. Per tant el procés: -
parteix de l'observació - potser casual - d'un fet.
-
aquesta observació es repeteix diverses vegades.
-
s'elabora una hipòtesi que l'expliqui (establint la relació entre dos o més elements o "variables").
-
es recrea artificialment la situació observada al principi per comprovar la veracitat de la hipòtesi.
La recreació o experiment es dissenya de manera que pugui ser controlable per l'investigador. Segons l’èmfasi ja varem veure que els mètodes podien ser deductius o inductius. L’experiment pròpiament dit té l’objectiu d’estudiar les relacions de causalitat entre les variables en base a la manipulació dels calors d’una /vàries variables (VI: variables independents) amb la finalitat d’estudiar els seus efectes sobre unes altres variables (VD: variables dependents). Es pretendrà comprobar si els valors observats en la VD estan en funció de la VI. Segons el propòsit amb el qual es porta a terme un experiment podem trobar-nos amb tres tipologies d’experiments:
Experiments exploratoris: intentem posar a prova una nova hipòtesi en un domini concret del coneixement a partir de l’observació, llacunes teòriques, experiments anteriors, conseqüències de teories... Experiment crucial: posa a prova més d’una hipòtesi i es parla quan tenim una de dissenyar una situació que confirmi aquesta hipòtesi invalidant totalment la contrària que és l’alternativa i que en aquest cas s’anomena nul.la. Exemple: en un camí les rates de laboratori sempre escullen aquell que els porta al menjar. La hipòtesi alternativa nul·la és que no segueixen el que els porta al menjar, - o que per un instint intuïtiu prefereixin nous camins - . Experiment confirmatori: qualsevol hipòtesi s’accepta sota un nivell de significació a partir de la visió probabilística de la ciència. La seva confirmació és major si en repeticions successives de l’experiment s’accepta Il·lustració 41: Aspectes bàsics d'1 experiment. Font: elaboració pròpia novament la hipòtesi.
10.1. Aspectes bàsics d’un experiment. Un dels principals objectius de l’experimentació és plantejar problemes corresponent a la investigació la seva resolució. La solució d’un problema d’aquesta
CONEIXEMENTS DISPONIBLES
PROBLEMA
CONSEQÜÈNCIES
AUGMENT DE CONEIXEMENT
RECOLLIDA DE DADES
EINES DE RECERCA
tipologia mai serà completa ja que, normalment, genera altres problemes i aquest sugment és proporcional al nombre de fenòmens que poder ser explicats i predits.
Llacunes de coneixement. Resultats contradictoris: les persones extravertides tenen temps de reacció més petites que les introvertides, tot i dependre de la tasrca. Generalització de resultats anteriors a alstre dominis explicatius. Confrontació de teories oposades.
Cal tenir en compte que el plantejament del problema ha d’implicar ordre, determinisme – causa/efecte - i comprobabilitat. A més aquest problema ha de ser resoluble per tant la hipòtesi s’ha de formular bé. Les variables han de ser definides de forma operacional – evidentment aquí cal aplicar la divisió de quanti/quali i contínues/discretes - , és a dir mesurables i s’han de pdoer manipular, pe: l’absència de llibertat augmenta l’estrés pot ser comporbat amb éssers humans. El problema només ha de comptar amb una resposta, si no és possible abans s’han de fer investigacions correlacionals i té caràcter probabilístic per un determinat nivell de significació.
10.2. El control experimental. La intenció que es persegueix en fer un experiment comporta veure els efectes produïts per la VI sobre les VD, però a vegades els efectes registrats en la VD no es deuen en la seva totalitat a les manipulacions realitzades sobre la VI. Existeixen una sèrie de variables d diferents orígens que poden afectar la conducta del subjecte objecte de l’estudi. Per tant ens interessa conèixer quina part de la variabilitat observada en la VD és per la nostra intervenció sobre la VI i minimitzar la proporció de variància deguda a variables estranyes. Pe: els controladors aèris dins la seva tasca han d’escoltar quines senyals són donades pels avions i quines són soroll. Per controlar, eliminar o neutralitzar aquesta variància secundària haurem de classificar aquelles variables “contaminadores” i eliminar els seus efectes en la mesura del possible. Les variables contaminadores poden ser:
Situacionals: o Ambientals: calor, soroll... o De tasca: factors de la tasca pròpiament (pe: estudis sobre estudiants i el seu grau d’alfabetisme informàtic propi i sent un factor l’hora programada per fer un test) o Instrumentació. o Instruccions. o Experimentador: la seva actitud, les expectatives o les intencions poden emetre de forma involuntària indicis al subjecte de com fer les tasques i alterar els resultats. Les formes en les quals pot influir són en observar, en interpretar o comentent errors intencionals. També la seva personalitat, experiència i expectatives poden influenciar i contaminar. Una altra forma de contaminar són els característiques de la demanda, pe, subministrat alcohol en un experiment indica que esperem una disminució del seu rendiment. Del subjecte: efectes residuals dels tractaments: efecte Hawthorne.
També el control depèn de la situació experimental concreta, dividint els tipus de situacions experimentals i els dissenys que es donen en:
Pàgina
81
Orígens del problema a investigar poden ser:
EINES DE RECERCA
Pàgina
82
Quan cada subjecte està sotmès només a un sol tractament experimental ham d’assegurar l’equivalència entre els grusp experimentals, per tant dóna pas als disseny intergrups. Quan tots els subjectes passen per tots els tractaments ens trobem amb disseny de mesures repetides (poden ser factorials,...) el subjecte és el seu propi control i hem de tenir en compte l’error progressiu. Quan s’usa més d’una VI registrant-se els efectes d’una d’elles intrasubjecte i les altres entresubjectes per tant s’han de controla les dues fonts d’errades la manca d0equivalència entre V i la d’error progressiu.
Controlem la variància secundària:
Eliminant la variable estranya quan és possible: insonorització, control de temperatura... Mantenint constant la variable estranya: mantenir constant el nivell de llum, les instruccions... això portarà una reducció en el grau de generalització dels resultats. Ssitematitzant la variable estranya: és pot usar aquesta VE com si fos una altra de les VI, però tampoc és possible sempre. Aleatorització dels grups: controla la totalitat de les VE eliminant els problemes de la manca d’equivalència en els grups, en ser els grups estadísticament equivalents i si els grups són suficientment grans existeix una alta probabilitat que les VE estiguin igualment repartides entre els grups. Aparellament dels subjectes equilibrant l’efecte de la variable contaminadora. Subjecte com el seu propi control, així eliminem el fet que estigui per tots els subjectes però se’n deriva un altre que és el problema de l’error progressiu: fatiga, aprenentatge... Utilització del grup de control. Es formen dos grups similars per totes les possibles variables que poden afectar a la VD, d’aquesta manera les diferències observades entre els grups es deuen a la nostra manipulació. És la tècnica més important quan es volen controlar les possibles fonts de variància secundària, això sí ens hem d’assegurar le l’equivalència dels grups.
Taula 10: Grup control i Grup experimental. Font: Elaboració pròpia.
V.D. ABANS
V.D. DESPRÉS
R: GRUP O1
X1
O2
O3
X0
O4
EXPERIM... R: GRUP CONTROL
Els valors de les dues cel·les de l'esquerra haurien de ser els mateixos a l'inici de la investigació; les diferències que apareguin entre les dues cel·les de la dreta han de poder atribuir-se, raonablement, als canvis introduïts en la VI del grup experimental (que no es recullen al quadre). D'això no pot deduir-se, no obstant, una relació causa - efecte, ja que només se'ns apareix una correlació positiva o negativa - i aquesta no sempre és significativa.
EINES DE RECERCA
Control estadístic, entés com a anàlisi de l’error progressiu i l’ús de mètodes que permetin analitzar la variabilitat de la VD un cop eliminats els efectes de les altres variables contaminadores amb tècniques com l’anàlisi de la covariància.
Altres problemes són la validesa interna – història, maduració, efecte de la mesura, efecte de regressió, selecció diferencial, interacció selecció – maduració – o la validesa externa - efecte reactiu del test, interacció entre la selecció diferencial i la VI o la validesa del constructe – .
Avantatges de l'experimentació com a mètode. Permet establir la validesa d'una hipòtesi abans d'actuar, ja que es realitza gràcies a assaigs previs a l'establiment d'un canvi.
Inconvenients.
En ciències socials de vegades, el problema sociològic a estudiar no és susceptible d'experimentar-se al laboratori (vies alternatives: simulació, recerca "ex-post-facto") Quan la recerca no és al laboratori, existeix la possibilitat que els resultats siguin contaminats per canvis incontrolats a les variables (alternativa: grups de control*, four-cell experimental design**) En la recerca en ciències socials, on l'experiment no és repetitiu, a l'implicar persones, els resultats no són tan segurs com caldria esperar de l'esforç invertit "Efecte Hawthorne".
Exemple: (font: Rodríguez Esquerdo, P.J., 1997-2006) Ens constracten per veure si un nou fertilitzant amb un contingut d’un 5% de nitrogen és més eefectiu que el conreu sense fertilitzant. L’empresa contractant indica que l’efectivitat del fertilitzant es mesura en termes de l’alçada que assoleix la planta. Es compta amb 20 plantes, testos, terra, aigua i fertilitzant. S’ha de fer el treball en 30 dies. Hipòtesis:
Hipòtesi nul·la: el creixement promig assolit per les plantes μx que reben el fertilitzant és igual al de les que no el reben μy. HO = μx=μy Hipòtesi alternativa: μx≠μy. H1 = μx≠μy
Mesura de la variable: l’alçada de la planta des del lloc on la tija toca el terra fins el lloc més alt que assoleix la tija. Freqüencia amb la qual es mesura: al començament de l’experiment i en acabar els 30 dies. Finalment es calcula el creixement de cada planta.
Pàgina
Per controlar la influència de l’experimentador s’han d’eliminar els indicis de la seva influència fent servir ordinadors, ... utilitzar ajudant o incloure l’experimentador com una VI més.
83
Per minimitzar la variància de l’error s’han d’usar els instruments precisos i minimitzar les diferències individuals amb les tècniques adequades.
EINES DE RECERCA
Procediment:
Pàgina
84
10 plantes s’assignen aleatòriament al grup de control que no rebrà el fertilitzant i les altres 10 al que si el rebrà. Es mesura l’alçada de les 20 plantes. A cada planta del grup experimental se li afegeixen 5 cc de fertilitzant cada 5 dies. Es mantenen constants les condicions de llum, aire, aigua i altres variables que són controlables. En finalitzar es mesura elc reixment obtingut per cada una i es calcula la mitjana del creixement obtingut per les plantes dins de cada grup.
Taula 11: Exemple d'experiment. Font: Rodriguez (1997-2006)
Grup de control Planta 2 4 7 8 11 12 13 16 18 20 Mitjana Desviació típica Variància
Abans 4.0 5.5 5.2 4.9 5.0 5.4 5.1 5.2 4.6 4.8 4,97 0,43474
Desprès 6.2 7.5 7.7 7.3 7.3 8.1 7.2 7.3 6.7 6.8 7,21 0,53635
Grup experimental Diferència 2.2 2.0 2.5 2.4 2.3 2.7 2.1 2.1 2.1 2.0 2,24 0,22
Planta 1 3 5 6 9 10 14 15 17 19
0,0484
Abans 4.2 5.6 5.3 5.8 5.3 5.1 5.0 5.0 4.9 5.2 5,24 0,27968
Desprès 8.1 7.5 8.7 8.8 7.9 8.1 8.2 8.1 9.7 8.8 8,38 0,62084
Diferència 3.9 1.9 3.4 3.0 2.6 3.0 3.2 3.1 4.8 3.6 3,25 0,732462 0,5365
Taula 12: Tractament dades SPSS. Font: elaboraciópròpia.
Les conclusions a les quals s’arriba aplicant la F d’Snedecor donant un valor de 1,0228 depen del que es vulgui si agafem 7 graus de llibertat pel numerador i 9 pel denominador amb un valor de significat dóna del 0,576 amb el excel (=DISTR.F.N(0,57;7;9; CERT) dóna 0,235458 per tant podeu concloure la resposta? Què passa quan es rebutja la Ho però és certa o a l’inrevès?
EINES DE RECERCA
Pàgina
85
Il·lustració 42:Còpia de pantalla UB, grup Innova, apunts d'estadística. Font: UB.
Exercici 27: Tractaria el fet que dissenyeu per a qualsevol matèria de les que esteu cursant un estudi de tipus experimental, podeu agafar el professorat (ei, inventeu els noms) i alguna metodologia d'aprenentatge diferent de la que fa servir el professorat (magistral, cooperativa, per descobriment, col·laborativa...) i definir les categories que crearíeu així com la matriu i el que espereu.
11. La presentació. 11.1. Confecció del treball escrit. No cal dir que per la seva confecció heud e seguir la normativa APA 6 encara que, podeu adaptar capaleres, subcapçaleres i títols menors a aquell tipus de lletre que us agradi més. Seguint amb aquesta normativa cal recordar que tot el que són taules o imatges han d’anar numerades i seguir el seu propi índex, ja que és important poder-ho identificar i fer servir en aquest cas també citant les fonts d’informació. També és important que les fonts estiguin d’acord amb la bibliografia que estigueu confeccionant, recordeu que el Zotero permet anar copiant a mesura que redacteu des del mateix Amazon, La Casa del libro.. Cal fer servir capítols, en cada capítol cal també encapçalament... i sobretot en el redactat dels paràgrafs cal que aquests estiguin ben connectats per donar cohesió a tot el que heu escrit en qualsevol dels treball que feu. Normalment es comença explicant el marc teòric, desprès s’explica la raó del fet d’escollir una determinada metodologia, s’explica aquesta, s’empra i s’explica que s’ha fet i finalment s’elaboren les conclusions. Ull!!! Necessari i imprescindible: Índex, paginació, capítols, conclusió i bibliografia realment feta amb també la numeració de les taules i les imatges.
11.2. Presentacions orals. Per fer qualsevol presentació oral, els oradors es recolzen amb presentacions de diapositives o vídeos creats. Normalment s’ha de pensar en la persona que ocupa la fila 50 ja que si aquesta persona no visualitza bé el que estem explicant pot acabar dormint per tant cal que tant els dissenys dels fons com les lletres i els títols siguin fàcilment llegibles. Cal a més ser breu, posar poc i recolzar-se si es fa necessari amb el que es coneix o se sap. Val més ser breu i estar seré que presentar una superproducció ja que a darrera hora sempre poden passar coses!
EINES DE RECERCA
Pàgina
86
Prepareu els presentacions amb un guió esquemàtic, que també es pot generar amb el programari de presentacions com ajuda amb paraules clau identificades i escolliu bons exemples per tal que es faci més valuós, recordeu que les persones tendim molt més a recordar el que és anecdòtic. Cal a més assajar davant un mirall, les nines o la col·lecció de cotxes en miniatura i el temps que heu trigat dividiu-lo per dos, serà el que certament trigareu. Prepareu les conclusions fent referència al que varem dir al principi, és a dir, si pogues existir una nova lína d’investigació o més a rel del que heu investigat citeu-ho!! Normalment si no porteu un vídeo amb tots els temps ja estipulats es calcula que una presentació ocupa un minut per transparència o diapositiva.
EINES DE RECERCA
12. Bibliografia. Cornella, A. (2002) Infonomia.com: la gestión inteligente de la información en las organizaciones. Bilbao: Deusto.
Moreno, F.; Marthe, N.; Rebolledo, L.A. (2010) Cómo escribir textos acadéimcos según normes Internacionales (10 ed.) Colombia: UNINORTE. Palahí, I. (2011) Dibuixos de les competències LOE. Recuperat el 2011/08/29 a partir de https://www.immapalahi.cat/ Santos, M.L.B. (2011) Clase 04 modernidad y postmodernidad. ppt. Recuperat el 2011/08/20 de http://...//modernidad –y-postomdernidad UAB (2011) Argumenta, competències comunicatives universitàries. Recuperat el 2011/08/27 a partir de http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/Index_2.html Sabino, C.A. (1998) Cómo hacer una tesis y elaborar todo tipo de escritos. Barcelona: Ed. Lumen Humanitas. Biblioteques de Catalunya. www.diba.es Blog CC- Catalunya (2010) http://cat.creativecommons.org Mythbusters: Discovery Channel (s.f.) http://dsc.discovery.com/tv/mythbusters/ Piñero, A. (2010) Pedagogia ESO Recuperat el 2011/08/29 a partir d’ http://phobos.xtec..net/apinero1 Televisió de Catalunya (s.f.) http://www.tv3.cat Viquipedia (s.f.) http://ca.wiquipedia.org/wiki/Portada Youtube (s.f.) http://www.youtube.com
Foucault, M. (1999)“Verdad y Poder” en Microfísica del poder, Ediciones de la Piqueta, p. 188)
Autores: Michel Foucault, Fernando Alvarez-Uría Rico, Julia Varela Editores: Madrid : Las Ediciones de la Piqueta, D.L. 1978 Año de publicación: 1978 País: España
Pàgina
López, S. (s.f.) Manual inèdit per ús de l’alumnat (2010) Barcelona: EPSA.
87
Galíndez, M.S. (2011) APA, adaptación APA 2009. Recuperat el 2011/08/09 des de https://...upel2006
EINES DE RECERCA
Pàgina
88
Idioma: Español ISBN: 84-7443-017-8