GRUP CLASSE 3r ESO
DURADA 5 SESSIONS
PERÍODE Primer trimestre
ÀREES/MATÈRIES
COMPETÈNCIES EMPRENEDORES PRIORITZADES 1. TREBALL EN X EQUIP 2. GESTIÓ DEL RISC 3. Artística i cultural (QUALITAT EN EL TREBALL) 4. COMUNICACIÓ EFECTIVA 5. CREATIVITAT I INNOVACIÓ 6. 7. ACTITUD INICIATIVA
8. ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ 9. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
PROFESSOR/A Charo López/Míriam Tàpia/Pilar Zamora/Natalia Herrero
TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
CASTELLÀ
OBJECTIUS D’APRENENTATGE - Reconèixer i diferenciar les diferents categories gramaticals dintre d’un sintagma nominal. - Localitzar, en textos, diferents sintagmes nominals amb valor de subjecte o amb valor de complements del predicat. - Diferenciar els tres gèneres principals a partir dels seus trets definitoris. - Saber col·laborar en grups, respectant les opinions dels altres i aportant-ne de noves. -Saber treballar de manera autònoma i participar de la classe de manera activa.
CURS ESCOLAR 2015/2016
X
X
X X
UNITAT 0: ¿TE ACUERDAS? Aquesta unitat pretén fer un repàs dels continguts més importants del curs anterior; així, mitjançant la correcció d’ una prova de nivell (que es realitzarà a la primera sessió, després de la presentació de l’assignatura), s’intentarà activar els coneixements previs de l’alumne al voltant dels principals gèneres literaris i les seves característiques, de l’estructura bàsica de l’oració i d’algunes de les normes ortogràfiques més importants. COM ES TREBALLA LA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA 1 Les aportacions per solucionar algunes de les ORTOGRÀFICS: 1. Comprèn un activitats que apareixen a la prova de nivell es - Normes generals text oralment i faran bé entre tot el grup -classe, bé en petits d’accentuació per escrit. grups 2. Identifica què 2 GRAMATICALS: és un text, - Les categories comprèn les gramaticals al seves propietats 3 sintagma nominal. i distingeix el seu tipus LITERARIS/TIPOLOGIA segons la intenció i la 4 Les aportacions de cada persona /grup han d’ TEXTUAL: ésser enteses i respectades per la resta i han de forma del tenir aplicacions reals; en definitiva, han de ser - Els gèneres discurs, i solucions factibles dintre de les possibilitats principals: segons el tema lingüístiques i literàries. narrativa, teatre i dels escrits. 5 lírica. 3. Distingeix les característiques 6 Com S’intentarà els de alumnes tinguin confiança 7 que esque tracta sessions basades en la La narrativa breu: i diferències participació i en el treball en equip serà molt valorada la iniciativa de l’alumnat, tant per característiques entre llengua participar de les diferents activitats com per fonamentals. oral i llengua organitzar els diferents grups. escrita. LLENGUA I CULTURA: 4. Produeix un - El text com a mitjà text escrit 8 Hi ha un temps marcat d’expressió; els coherent i prèviament per al lliurament dels gèneres com a cohesionat. resultats al que s ’han d’ adaptar. expressió de les 5. Identifica els 9 Hauran de resoldre, sobretot a les activitats diferents enunciats i els d’equip, tant els possibles problemes sorgits a necessitats. seus tipus: 1 partir de la repartició de tasques o les frases i divergències d’opinió; a les activitats individuals, que requeriran la participació de tot el grup oracions. classe, hauran de establir torns de paraula i 6. Reconeix i opinar
de
manera
respectuosa
sobre
les
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS SESSIÓ 1 SESSIÓ 2
1 1
SESSIÓ 3
1
SESSIÓ 4 1
2 SESSIÓ 5 1
2 3
Presentació de l’assignatura i del blog d’aula. [Metodologia, instruments d’avaluació, pla lector, continguts, dates dels exàmens...] Prova de nivell Constarà d’una única activitat de correcció de la prova de nivell envers els següents aspectes: sintagma nominal, diferenciació de gèneres (narració, descripció i poesia), justificació de la diferència entre conte i novel·la, ortografia (dictat).
RECURSOS
Material repartit pel Professor Blog de l’aula (https://lahistoriade lasletras.wordpress. com.es) .
Interaccions
TEMP S
Col·lectiva (es farà una posada en comú entre tot el grup -classe)
40’
Activitat d’activació de coneixements previs: diferenciació entre textos teatrals, narratius i lírics. Cada grup haurà d’extraure cinc característiques diferenciadores de cada text.
Fotocòpia amb 3 fragments de textos pertanyents a diferents gèneres
Grups de 3-4 persones.
10’
Aplicació dels elements repassats al llarg de la sessió.
Blog de classe Material fotocopiable Fotocòpia d’un fragment de La Odissea.
Individual
15’
Grup- classe
8’
Blog de classe Material fotocopiable Blog de classe Material
Individual
12’
Grup - classe.
10’
Activitat d’activació dels coneixements previs: pluja d’idees sobre les diferents categories gramaticals i anàlisi gramatical de diferents sintagmes nominals. Aplicació dels coneixements repassats al llarg de la classe al voltant de les categories gramaticals. Correcció de les activitats anteriors. Temps per avançar els deures, centrats en les normes
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Les activitats estan planificades per tal de donar compte de la diversitat de ritmes a classe.
Aquesta unitat té l’objectiu de deixar clars alguns continguts bàsics del curs anterior, cosa que serà de gran utilitat per entendre la diferenciació entre el gènere de La Celestina, la lírica renaixentista i barroca i el teatre barroc, així com per entendre l’estructura de l’oració simple i els complements del predicat.
2
generals d’accentuació.
fotocopiable
3
GRUP CLASSE 3r ESO
DURADA 16 SESSIONS
ÀREES/MATÈRIES CASTELLÀ
OBJECTIUS D’APRENENTATGE - Conèixer les normes d’accentuació d’hiats i diftongs. - Fer un ús correcte de les
normes ortogràfiques del decàleg. - Conèixer els trets fonamentals de la literatura dels segles XI-XIV. - Distingir entre mester de clerecia i mester de joglaria. - Identificar els sintagmes nominals dintre de l’oració i determinar quines és la seua funció. -Conèixer els orígens del castellà i les seues primeres manifestacions escrites i valorar la tasca normalitzadora d’Alfons X el Savi. -Llegir amb correcció, claredat i bona entonació. - Identificar les parts d’una oració: subjecte i predicat. -Entendre la funció de la narrativa exemplar de l’Edat Mitjana i les seues manifestacions.
COMPETÈNCIES EMPRENEDORES PRIORITZADES 1. TREBALL EN EQUIP
CURS ESCOLAR 2015/2016
PROFESSOR/A Charo López/Míriam Tàpia/Pilar Zamora/Natalia Herrero TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
UNITAT 1: MESTER TRAIGO FERMOSO Aquesta unitat pretén acostar les nocions bàsiques de l’Edat Mitjana a través de diferents textos: èpica, mester de clerecia, prosa didàctica..., i desmitificar aquelles idees negatives d’aquest període. A més a més, sobre els textos literaris es farà un repàs per les normes d’ortografia bàsiques així com per les funcions més bàsiques de la sintaxi. COM ES TREBALLA LA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA X
2. GESTIÓ DEL RISC 3. Artística i cultural (QUALITAT EN EL TREBALL) 4. COMUNICACIÓ EFECTIVA 5. CREATIVITAT I INNOVACIÓ 6. ACTITUD POSITIVA
PERÍODE Primer trimestre
1Els alumnes s’hauran d’organitzar per crear un decàleg ortogràfic, prenent decisions conjuntes i respectant les idees dels companys. 2 3
X
4 Lectura, audició i comprensió de textos narratius i poètics. 5
X
6 L’ interès i la pròpia implicació de l’alumnat és imprescindible per al bon funcionament d’aquesta assignatura 7
8. ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ
X
9. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES 10. LIDERATGE
X
8 El temps de cadascuna de les activitats és limitat i hi ha unes pautes molt marcades que han de seguir. 9 És necessari resoldre els dubtes que van apareixent
7. INICIATIVA
10
11. DECISIONS ÈTIQUES
12. DIGITAL (TIC)
X
11Hauran de saber valorar la funció normalitzadora/normativitzadora de lles diferents gramàtiques i diccionaris. 12 Hauran de saber cercar a les biblioteques virtuals Ciudadseva i Cervantesvirtual i a altres pàgines com Youtube. També hauran de saber cercar el significat d’algunes paraules a diccionaris on-line així
ORTOGRÀFICS: -Accentuació de diftongs i hiats. -Decàleg de normes ortogràfiques consensuades. GRAMATICALS: - El sintagma nominal - El complement del nom i l’aposició - L’estructura de subjecte i predicat LITERARIS/TIPOLOGIA TEXTUAL: La literatura medieval dels segles XI-XIV A) Lírica - Poema de Mio cid - Alfons X el Savi - Mester de clerecia. Libro de Buen Amor B) La prosa didàctica - La narrativa de Don Juan Manuel LLENGUA I CULTURA: - Els orígens del castellà. Les Gloses emilianenses/silenses - La tasca d’ Alfons X el Savi en la normalització lingüística
-Accentuació correcta de les paraules -Aplicació del decàleg de normes ortogràfiques -Anàlisi de sintagmes nominals dintre de l’oració, sabent detectar les funcions d’aposició, subjecte i C. del nom. -Distingir les diferències entre mester de clerecia i de joglaria. -Valorar la tasca normalitzador a d’Alfons X i entendre la funció de les normes ortogràfiques. -Relacionar la prosa
4
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
5
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS SESSIÓ 1
1 2
3 SESSIÓ 2 1
2 SESSIÓ 3
SESSIÓ 4
1
Interaccions
TEMP S
Presentació dels continguts de la unitat
Canó
Grup- classe
10’
Confecció d’un decàleg de normes ortogràfiques: cada grup escull 5 normes que consideri bàsiques. Després es posen en comú i trien deu per copiarles en cartolines. Activació de coneixements previs al voltant de l’Edat Mitjana mitjançant un fragment del PMC
Cartolines DIN-A4
Grups de 3 persones Grup -classe
30’
Canó
Grup- classe
10’
Blog de classe Material fotocopiable Blog de classe Material fotocopiable
Individual
15’
Grup -classe
30’
Vídeo- youtube Llibre de text Blog de classe Material fotocopiable Blog de classe Material fotocopiable Blog de classe Material fotocopiable Blog de classe Material fotocopiable Blog de classe Material fotocopiable
Grup- classe
15’
Individual
5’
Individual
10’
Individual
15’
Individual
15’
Individual
5’
Les classes de text i les característiques fonamentals Introducció a l’Edat Mitjana: lectura de l’article de Régine Pernaud “Para acabar con la Edad Media”. Reflexió al voltant de què entenem per Edat Mitjana. Lectura i escolta de les versions musicals d’algunes jarches medievals.
2
Introducció a la lírica medieval
3
Introducció a l’èpica. Lectura d’un fragment del PMC. Reflexió al voltant de la tasca del joglars.
1
Accentuació de diftongs, triftongs, hiats.
2
Identificació dels diferents tipus de sintagmes i dels seus nuclis
3
RECURSOS
Anàlisi de l’estructura del Sintagma nominal i de les seues possibles funcions dintre del subjecte i del predicat.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Les activitats estan planificades per tal de donar compte de la diversitat de ritmes a classe.
-Redacció sobre la valoració de la dona als nostres dies en comparació a l’Edat Mitjana. - Examen de lectura. -Examen dels continguts estudiats a la unitat.
6
SESSIÓ 5 1
Comentari de text del Poema de Mio Cid
2
Repàs dels principals continguts: esquema
1
Anàlisi dels components del Sintagma Nominal i de la funció de subjecte
SESSIÓ 6
SESSIÓ 7
2
Introducció a les funcions de C. del nom i aposició
1
Anàlisi d’oracions simples: sintagma nominal i preposicional i les funcions de complement del nom i aposició.
2
Repàs dels continguts adquirits al voltant de l’anàlisi d’oracions
1
Activitat d’animació lectora de La hija de la noche (Laura Gallego). Treball de la comprensió lectora.
SESSIÓ 8 SESSIÓ 9 1
2 3
Inicial: Reflexió al voltant d’una descriptio puellae del Libro de Buen Amor per veure en què ha canviat el prototip o model de dona des de l’Edat Mitjana fins a ara, i què significaven socialment els trets que l’Arxiprest d ’Hita reivindicava. Lectura a càrrec del professor del principi del Libro de Alexandre per distingir en què consisteix el mester de clerecia. Activitats de comprensió de la nova manera d’escriure (la “cuaderna via”)
Blog de classe Material fotocopiable Blog de classe Material fotocopiable, p.52 Blog de classe Material fotocopiable Blog de classe Material fotocopiable, pàg.66
Individual
20’
Grup- classe
10’
Individual
15’
Individual
10’
Fotocòpies
Grup- classe
25’
Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 68 Ordinador -canó Llibre de lectura obligatori
Individual
10’
Grup- classe
50’
Fotocòpia d’un fragment del Libro de Buen Amor
Grup- classe
15’
Libro de Alexandre
Grup-classe
5’
Blog de classe Material fotocopiable, p.70
Individual
7’
7
SESSIÓ 10
SESSIÓ 11
1
Inicial: Lectura d’un passatge (Don Carnal i Doña Cuaresma) del Libro de Buen Amor per analitzar els símbols de l’edat Mitjana i entendre millor la cultura.
2
Activitat de comprensió lectora. Posada en comú dels resultats i opinions
1
Correcció de les activitats (deures) de la pàg. 74 i 75
2
Introducció a la figura d’Alfons X el Savi i a la seua tasca normalitzadora. Aquest personatge aprofitarà per tancar el tema de la lírica de l’Edat Mitjana i començar amb la prosa medieval.
1
Inicial: Repàs de les característiques del textos narratius i aplicació dels trets a un conte de Don Juan Manuel que serà llegit pel professor. Anàlisi de la intenció didàctica del conte
SESSIÓ 12
2 SESSIÓ 13
1
Anàlisi de les característiques concretes del Conde Lucanor. Lectura d’un conte del Sendebar per veure les coincidències de la literatura parenètica. Reflexió al voltant de la misogínia medieval. Redacció al voltant de la consideració de la dona avui, comparant-ho amb el paper de la dona a
Fotocòpies - canó
Grup - classe
15’
Blog de classe Material fotocopiable, p.71
Individual
12’
Blog de classe Material fotocopiable Fotocòpia d’un manuscrit de Las Cantigas a Santa Maria d’Alfons X el Savi Blog de classe Material fotocopiable, p. 72 Blog de classe Material fotocopiable, p.60 Llibre El conde Lucanor Blog de classe Material fotocopiable, Activitats p. 73 Ordinadors Fotocòpia d’un text del Sendebar Ordinadors
Individual /Grup- classe
15’
Grup- classe
15’
Grup -classe
10’
Individual (després posada en comú) Grup-classe
15’
Individual
25’
15’
8
SESSIÓ 14
1 2
SESSIÓ 15 1
Fotocòpies Llibre de lectura Blog de classe Material fotocopiable, p.69
Individual Grup- classe Individual /Grup-classe
35’ 15’ 25’
Blog de classe Individual 25’ Material /Grup-classe fotocopiable, p.74 Fotocòpies Individual 50’ 1 Examen dels continguts estudiats a la unitat Les Cantigues d’Alfons X el Savi, així com les jarches, es poden relacionar directament amb la Música; la comparació del paper de la dona als nostres dies i a l’Edat Mitjana es podria relacionar amb els continguts d’ètica o Educació per a la ciutadania; la cultura medieval està íntimament relacionada amb la Història i amb la Història de l’Art. *La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès) 2
SESSIÓ 16 Continguts comuns amb altres matèries
l’edat Mitjana Examen de lectura de La hija de la noche. Posada en comú de les respostes de l’examen Anàlisi de sintagmes nominals en funció de subjecte i aposició i de sintagmes preposicionals en funció de complement del nom a partir d’un fragment del Conde Lucanor Esquema repàs dels continguts relacionats amb la literatura
9
GRUP CLASSE 3r ESO
DURADA 16 SESSIONS
ÀREES/MATÈRIES CASTELLÀ
OBJECTIUS D’APRENENTATGE -
-
-
-
-
Aplicar les normes d’accentuació diacrítica. Analitzar les funcions de vocatiu, complement directe i indirecte dintre d’una oració simple. Entendre la veu passiva com un mecanisme d’ajuda per esbrinar el subjecte i el complement directe a l’oració en veu activa, així com conèixer el seu ús als mitjans de comunicació. Conèixer les característiques dels textos expositius. Conèixer les característiques de la literatura humanista del segle XV. Llegir alguns
COMPETÈNCIES EMPRENEDORES PRIORITZADES 1. TREBALL EN EQUIP
PERÍODE 1r TRIMESTRE
CURS ESCOLAR 2015/2016
PROFESSOR/A Charo López/Míriam Tàpia/Pilar Zamora/Natalia Herrero TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
UNITAT 2: REMEDIA AMORIS L’objectiu d’aquesta unitat és entendre la concepció medieval de la vida a partir de l’ Humanisme, centrant-nos sobretot en la visió de l’amor que apareix a La Celestina. Així el concepte d’aegritudo amoris, juntament amb la idea dels remedia amoris guiaran l’explicació de l’obra de Fernando de Rojas. Aquest context s’aprofitarà perquè els alumnes actualitzen un dels manuals d’amor ovidians i l’exposen oralment als companys, mirant les nombroses relacions entre l’ E. Mitjana i els nostres dies. COM ES TREBALLA LA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA X
1 Els alumnes hauran de fer en grups cooperatius un manual d’amor proposant els seus propis remedia amoris i exposar-lo oralment a la resta de la classe 2
ORTOGRÀFICS: - L’accent diacrític; l’accent dels interrogatius i exclamatius.
3. Artística i cultural (QUALITAT EN EL TREBALL) 4. COMUNICACIÓ EFECTIVA 5. CREATIVITAT I INNOVACIÓ
X
3 La confecció del manual d’amor implica un interès per la qualitat i la bona presentació.
X
4 Lectura, audició i comprensió de textos lírics i narratius.
X
6. ACTITUD POSITIVA
X
5 La composició d’un manual d’amor implica un component important de creativitat. 6 L’ interès i la pròpia implicació de l’alumnat és imprescindible per al bon funcionament d’aquesta assignatura 7
GRAMATICALS: - Funcions del sintagma nominal dintre de l’oració: el Vocatiu i el Complement Directe - Repàs de la veu passiva - Les funcions del sintagma preposicional dintre de l’oració: el Complement Indirecte.
2. GESTIÓ DEL RISC
7. INICIATIVA 8. ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ
X
9. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
X
10. LIDERATGE 11. DECISIONS ÈTIQUES
X
8 La creació del manual d’amor estarà limitada per un temps i unes pautes que l’alumnat ha de seguir. 9 El problema més habitual a què s’enfrontaran els discents és el de trobar-se amb vocabulari desconegut per la distància temporal amb l’Edat Mitjana i l’evolució de la llengua. 10 11 Valoració de la tasca normalitzadora d’Alfons X el Savi; valoració de l’ortografia com a punt de partença per a l’estabilització de la llengua.
LITERARIS/TIPOLOGIA TEXTUAL: - El text expositiu - La literatura del S.XV. • La lírica culta i popular del s.XV • La Celestina. LLENGUA I CULTURA: - Els manuals d’amor
-Accentuar les paraules correctament. -Aplicar les normes ortogràfiques estipulades al decàleg consensuat en la unitat anterior. - Localitzar en una oració el vocatiu, el C.D, el C.I, el subjecte, el C.N i l’aposició, ajudant-se de tècniques com la transformació en veu passiva. - Saber fer una exposició oral a partir d’un esquema. -Confeccionar un manual de
10
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
11
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS SESSIÓ 1
1 2
3 SESSIÓ 2
1
2
Presentació de la unitat: continguts i activitats avaluables. Re- connexió amb la cultura medieval: lectura de diferents fragments extrets de bestiaris medievals per analitzar les característiques que ells creguin pròpies dels textos expositius. Activitats de comprensió d’un text expositiu Introducció a la literatura del s. XV: escolta de la versió musical del Romanç de l’infant Arnaldos i del Romanç del Conde Niño. Reflexió al voltant de la pervivència als nostres dies de les formes poètiques medievals i de les cançons populars creades a partir d’aquestes peces medievals.
3
Anàlisi mètrica de dos romanços populars: el Romanç de l’ infant Arnaldos i el Romanç del Conde Niño
1
Anàlisi dels tòpics literaris presents a la poesia culta de l’Edat Mitjana
SESSIÓ 3
2
Reflexió al voltant de la pervivència dels tòpics medievals a la música actual: els alumnes han de proposar diferents cançons on creguin que es tracten aquests temes. Escolta d’algunes
RECURSOS
Interaccions
TEMP S
Canó- ordinador
Grup - classe
12’
Canó- ordinador Fotocòpia d’un els fragments dels bestiaris Blog de classe Material fotocopiable, p. 56 CD d’àudio
Grup - classe
15’
Individual
15’
Grup- classe
10’
Llibre de text
Grup - classe
12’
Blog de classe Material fotocopiable (pautes per a l’anàlisi mètrica, Romanç de l’Infant Arnaldo i Romanç del Conde Niño) Blog de classe Material fotocopiable, p.92
Individual (després posada en comú)
15’
Individual (després posada en comú) Grup- classe
15’
Ordinador (àudioyoutube)
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Les activitats estan planificades per tal de donar compte de la diversitat de ritmes a classe.
-Examen dels continguts analitzats en la unitat. -Exposició oral amb l’ajuda d’un mapa conceptual elaborat amb el Mindomo sobre els remeis d’amor triats. -Recerca de diferents facsímils del segle XV per extraure’n les característiques
principals.
15’
12
SESSIÓ 4
1
2
SESSIÓ 5 1 2 SESSIÓ 6
SESSIÓ7
SESSIÓ 8
d’aquestes cançons. Anàlisi dels temes fonamentals de la lírica popular
Reflexió al voltant de la pervivència del romanç com a forma mètrica en la música actual. Escolta del Romanç de la lluna, lluna de Federico Garcia Lorca (versió flamenca de Camaron); escolta del Romanç de José Etxalairena del grup Marea.
Després de l’explicació de la veu passiva, identificació en un periòdic de cinc oracions en veu passiva Passar les oracions seleccionades sobre el periòdic a veu activa i identificar el CD i el Subjecte (sobre el C.Agent i el Subjecte pacient)
1
Localització del complement directe en diferents oracions
2
Localització de complements directes de persona en una notícia
1
Localització del complement indirecte en diferents oracions
2
Localització de complements indirectes a un fragment de La Celestina
1
Activitats al voltant de l’accent diacrític
2
Lectura d’un fragment de La Celestina i visualització en vídeo d’un fragment de la pel·lícula
Activitat 6, p.93 Fotocòpia dels romanços que s’escoltaran en l’ordinador de l’aula (a través de la pàgina youtube)
Individual Grup classe
6’ 20’
Periòdics
Parelles
10’
LLibreta
Parelles
10’
Blog de classe Material fotocopiable, p. 154 Periòdics
Individual
10’
Parelles
10’
Blog de classe Material fotocopiable, Act. 3 Llibre de text, p.96 (fragment de La Celestina) Blog de classe Material fotocopiable, p. 67 Blog de classe Material
Individual
10’
Parelles
10’
Individual
15’
Grup - classe
20’
13
(fragment de la mort de Calisto) SESSIÓ 9 1 2 SESSIÓ 10
1
2
3 SESSIÓ 11 1 2
Reflexió al voltant de la concepció de l’amor que apareix a La Celestina. Redacció d’un esborrany d’història en què hi podrien aparèixer els problemes amorosos que hi ha a l’obra de Rojas. Lectura de fragments de La Celestina on hi apareixen remeis per a l’amor. Reflexió al voltant de la vigència actual de l’amor com a malaltia que entra pels ulls, es reprodueix a la ment i crea l’obsessió i el malestar físic. Esment de diferents casos en pel·lícules/ cançons. Escolta d’algunes d’aquestes cançons. Introducció al gènere de la reprovació d’amor. Lectura de fragments del Corbacho de l’Arxiprest de Talavera. Disseny d’un manual d’amor: pensar en els consells que es donarien avui. Visionat dels manuals d’amor medievals i veure les tècniques de presentació als còdex de l’Edat Mitjana per copiar-les. Començar a confeccionar els manuals
3 SESSIÓ 12
1
SESSIÓ 13
1
Confecció dels manuals Confecció dels manuals
2
Confecció de l’esborrany dels esquemes sobre els
fotocopiable, p.95 Blog de classe Material fotocopiable (p.94)
Grup classe
8’
Individual
15’
Llibre de La Celestina Llibre de La Celestina Ordinador (youtube)
Grup - classe
12’
Grup - classe
5’
Llibre de l’Arxiprest de Talavera (Corbacho) Llibreta
Grup - classe
15’
Grups de 4 persones
15’
Ordinador - canó
Grups de 4 persones
10’
Cartolines, retoladors de colors i daurat i platejat Cartolines, retoladors de colors i daurat i platejat Cartolines, retoladors de colors i daurat i platejat Ordinadors
Grups de 4 persones
25’
Grups de 4 persones
50’
Grups de 4 persones
30’
Grups de 4
20’
14
SESSIÓ 14 1
que realitzar l’exposició oral dels manuals d’amor Repàs: anàlisi d’oracions simples localitzant les funcions de subjecte, aposició, complement del nom, vocatiu, complement indirecte i complement directe.
2
Repàs: esquematització dels continguts literaris apresos a la unitat.
SESSIÓ 15
1
Examen dels continguts analitzats en la unitat
SESSIÓ 16
1
Exposició oral dels manuals d’amor amb l’ajuda de l’esquema confeccionat amb el Mindomo
Continguts comuns amb altres matèries
(Biblioteca) Blog de classe Material fotocopiable
persones Individual / Grup- classe
Blog de classe Material fotocopiable, p. 96 Fotocòpies
Individual/ Grup - classe
25’
Individual
50’
Fotocòpies dels esquemes
Grups de 4 persones
5’
25’
(cada grup)
L’escolta de versions musicals de poemes medievals i actuals es relacionen amb la música com a suport fonamental de la literatura; la cultura medieval està íntimament relacionada amb la Història i amb la Història de l’Art. *La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès).
15
GRUP CLASSE 3r ESO
DURADA 15 SESSIONS
ÀREES/MATÈRIES
PERÍODE Segon trimestre
CURS ESCOLAR 2015/2016
PROFESSOR/A Charo López/Míriam Tàpia/Pilar Zamora/Natalia Herrero TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
UNITAT 3: RIENDO LAS BURLAS Aquesta unitat busca apropar la prosa del Renaixement als nostres dies, mirant les connexions entre el contingut de les obres de la novel·la picaresca i les obres de crítica social actuals (entre les que es troba la novel·la de Jordi Serra i Fabra, Noche de viernes, que és de lectura obligatòria per a aquest trimestre). A més, es continuaran ampliant els coneixements ortogràfics, gramaticals i sintàctics. OBJECTIUS D’APRENENTATGE -Conèixer els usos de la /g/, la /J/, la /b/ i la /V/, segons els contextos fonètic i gràfics. -Conèixer els contextos d’aparició dels sintagmes adjectivals i les funcions de complement predicatiu o atribut. -Saber distingir entre verbs predicatius i verbs copulatius i els complements amb què poden aparèixer. -Situar en el temps els Segles d’Or i conèixer les seues característiques. - Valoració de la riquesa lèxica al Renaixement. -Conèixer les característiques generals de la novel·la picaresca. -Conèixer l’argument i l’estructura del Lazarillo i entendre’l a partir de la representació de l’obra de teatre visitada. -Llegir alguns fragments del Buscón per entendre el seu argument i el seu estil. -Conèixer les diferents
COMPETÈNCIES EMPRENEDORES PRIORITZADES 1. TREBALL EN EQUIP 2. GESTIÓ DEL RISC
3. Artística i cultural (QUALITAT EN EL TREBALL) 4. COMUNICACIÓ EFECTIVA 5. CREATIVITAT I INNOVACIÓ 6. ACTITUD POSITIVA
COM ES TREBALLA LA COMPETÈNCIA 1
X
2Hauran de saber enfrontar-se a una obra de teatre en directe, entendre-la, comprendre les característiques dels seus personatges i resumir-ne l’argument. 3
X
4 Lectura, audició i comprensió de textos narratius. 5
X
7. INICIATIVA
X
8. ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ
X
9. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
X
10. LIDERATGE 11. DECISIONS ÈTIQUES
X
12. DIGITAL (TIC)
X
6 L’ interès i la pròpia implicació de l’alumnat és imprescindible per al bon funcionament d’aquesta assignatura 7 Es requereix un grau d’iniciativa i autonomia a l’hora de buscar informació al voltant del tema. 8 Les diferents activitats tenen un temps limitat i unes pautes marcades que hauran de seguir. 9 Hauran de resoldre dubtes a mesura que vagin sortint, sobretot aquells relacionats amb el vocabulari desconegut o amb els tòpics/ temes nous per a ells. 10 11Valoració de la riques lingüística i cultural dels Segles d’Or espanyols així com de les seues obres i autors. 12 Hauran de saber consultar la Biblioteca Cervantesvirtual per
CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
ORTOGRÀFICS: - L’ortografia de la /g/ i la /J/ - L’ortografia de la /b/ i la /v/ GRAMATICALS: - Les funcions del sintagma adjectival dintre de l’oració: el Complement Predicatiu i l’atribut. - Els verbs predicatius i copulatius. LITERARIS/TIPOLOGIA TEXTUAL: Definició de Segles d’Or - La prosa del Renaixement. - La novel·la picaresca: el Lazarillo de Tormes i El Buscón de Quevedo. LLENGUA I CULTURA: - L’evolució de la llengua des del Renaixement.
-Correcció en l’ús de la /g/i la /j/ i /b/ i /v/. -Aplicació del decàleg consensuat en la primera unitat. -Localitzar els sintagmes adjectivals i reconèixer les funcions de complement predicatiu i atribut (segons la naturalesa copulativa o predicativa del verb). -Esmentar algunes característiques
pròpies de la literatura del Segle d’Or espanyol. - Saber l’argument de les obres el Lazarillo i el Buscón i
16
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
17
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS SESSIÓ 1
SESSIÓ 2
SESSIÓ 3
1
Lectura de fragments d’El Lazarillo de Tormes
1
Presentació de la unitat: continguts i activitats avaluables.
2
Correcció de les activitats de comprensió de l¡obra de teatre.
3
Debat al voltant de l’obra de teatre visitada
1
Context històric del Renaixement: reflexió al voltant del terme Renaixement per comparació a Edat Mitjana.
1
Projecció i lectura d’un fragment del facsímil del Buscón de Quevedo per analitzar els contextos d’ús de la /G/ i a /J/
2
Activitats sobre l’ús de /g/ i /j/
1
Dictat d’un fragment del Lazarillo
2
Reflexió al voltant de la pervivència de la cultura religiosa i La Bíblia a la prosa del Renaixement
SESSIÓ 4
SESSIÓ 5
SESSIÓ 6
1
Comprensió d’un fragment de La Diana de Montemayor després de l’explicació d’aquesta obra i de la literatura bucòlica.
RECURSOS
Interaccions
TEMP S
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Fotocòpia de les activitats de comprensió de l’ obra de l’editorial Edebé Canó- ordinador
Grup- classe
120’
Grup - classe
12’
Les activitats estan planificades per tal de donar compte de la diversitat de ritmes a classe.
Fotocòpia de les activitats de comprensió de l’ obra de l’editorial Edebé
Individual /Grup - classe
20’
Grup -classe Grup -classe
15’ 20’
-Dictats -Examen de lectura -Examen dels continguts estudiats a la unitat -Activitats de comprensió de l’obra Lazarillo -Participació en la correcció de les activitats de classe.
Grup -classe
15’
Individual
15’
Individual Parelles
12’ 12’
Individual
18’
Blog de classe Material fotocopiable pàg. 114-115 Cervantesvirtual Blog de classe Material fotocopiable, p.111, Llibretes Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 160 Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 161
(les activitats de comprensió de l’obra es realitzaran de manera individual)
18
SESSIÓ 7 1 SESSIÓ 8 1
2 SESSIÓ 9
Anàlisi de les característiques de la novel·la picaresca a partir de la lectura d’un fragment del Lazarillo. Activitats de comprensió d’un fragment del Lazarillo a partir de la lectura del passatge de Lázaro y el ciego. Visualització d’un fragment del Buscón de Quevedo i anàlisi de les característiques comunes amb el Lazarillo
Individual
15’
Individual
20’
Grup classe
20’
Activitat d’animació i comprensió lectora del llibre Noche de viernes de Jordi Sierra i Fabra
Llibre de lectura obligatori
Grup classe
35’
1. 2.
Anàlisi de la crítica social que hi apareix al Buscón a partir de la lectura d’un fragment
Blog de classe Material fotocopiable, p. 251 Cervantesvirtual
Individual
15’
Grup - classe
15’
Blog de classe Material fotocopiable, p.135 Blog de classe Material fotocopiable p. 256257 Blog de classe Material fotocopiable p. 256 Fotocòpies
Individual
15’
SESSIÓ 10 1
Projecció d’un fragment del facsímil del Buscón de Quevedo per analitzar els contextos d’ús de la /b/ i a /V/
2
Activitats sobre l’ús de /b/i /v/
SESSIÓ 11
SESSIÓ 12
Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 163 Blog de classe Material fotocopiable, pàgs. 166-167 Vídeo
1
Activitats de comprensió d’un fragment del Buscón
2
Localització dels sintagmes adjectivals dintre de l’oració al fragment del Buscón analitzat.
1
Distinció dels contextos en què apareix el sintagma adjectival: diferenciació entre verb copulatiu i verb predicatiu.
30’
Parelles
10’
Individual
15’
19
SESSIÓ 13
2
Localització de complements predicatius i atributs
1
Examen de lectura del llibre Noche de viernes de Jordi Serra i Fabra
2
Posada en comú de les respostes
1
Repàs dels continguts per a l’examen
1
Examen sobre els continguts estudiats a la unitat
SESSIÓ 14 SESSIÓ 15 Continguts comuns amb altres matèries
Blog de classe Material fotocopiable, 178 Fotocòpies
Individual
15’
Individual
40’
Llibre de lectura Noche de viernes Blog de classe Material fotocopiable p. 164 Fotocòpies
Grup classe
10’
Grup - classe
50’
Individual
50’
*La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès) Pel que fa als continguts referents a la cultura i història, els podríem relacionar amb la Història i la Historia de l’Art.
20
GRUP CLASSE 3r ESO
DURADA 16 SESSIONS
ÀREES/MATÈRIES CASTELLÀ
OBJECTIUS D’APRENENTATGE -Conèixer els usos de la /ll/i la /y/, i la /h/, segons els contextos fonètic i gràfics. -Conèixer els contextos d’aparició dels sintagmes adverbials i les funcions de complement circumstancials de temps, lloc i manera. -Saber distingir entre verbs simples i perífrasis verbals. -Situar en el temps els Segles d’Or i conèixer les seues característiques. - Valoració de la riquesa lèxica al Renaixement. -Conèixer les característiques generals de la poesia renaixentista. -Conèixer l’estructura del sonet i el conreu que va tenir al Renaixement. -Conèixer les diferents manifestacions poètiques del Renaixement, llegir- ne alguns i analitzar els seu contingut, comparant-lo amb la literatura medieval
COMPETÈNCIES EMPRENEDORES PRIORITZADES 1. TREBALL EN EQUIP
PERÍODE Segon trimestre
CURS ESCOLAR 2015/2016
PROFESSOR/A Charo López/Míriam Tàpia/Pilar Zamora/Natalia Herrero TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
UNITAT 4: RIMANDO VERSOS... En la present unitat es busca que els alumnes comprenguin què són els tòpics literaris, com s’empren, la seua vigència als nostres dies i el format idoni per a la seua incorporació. Així, analitzant les característiques de la poesia renaixentista, els discents han de veure una relació cultural i literària entre l’actualitat i el Renaixement. A més, s’iniciaran en la tècnica de composició d’un sonet, amb unes pautes molt marcades, per valorar la tasca poètica dels nostres escriptors. També es continuarà l’ampliació de coneixements gramaticals, ortogràfics i sintàctics a partir dels diferents textos. COM ES TREBALLA LA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA X
1Confecció en equips de tres persones d’un sonet a l’estil de Lope. 2
3. Artística i cultural (QUALITAT EN EL TREBALL)
X
4. COMUNICACIÓ EFECTIVA 5. CREATIVITAT I INNOVACIÓ
X
3 La presentació dels sonets requereix un interès per la qualitat i la bona presentació; a més, ha d’haver un treball de l’oralitat (qualitat en l’expressió) ja que han de recitar els sonets davant la resta de companys. 4 Lectura, audició i comprensió de textos poètics.
2. GESTIÓ DEL RISC
X
6. ACTITUD POSITIVA
7. INICIATIVA
X
8. ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ
X
9. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
X
5 En la confecció dels sonets hi haurà una dosi necessària de creativitat i innovació, ja que els alumnes hauran d’intentar trencar amb la temàtic típica del sonet pe crear-ne un de divertit i actual que parli del medi on es mouen. 6 L’ interès i la pròpia implicació de l’alumnat és imprescindible per al bon funcionament d’aquesta assignatura 7 Es necessita un grau d’iniciativa personal a l’hora d’informar-se al voltant de la confecció de sonets i de la pervivència actual d’aquets. 8 Les diferents activitats, i sobretot la confecció dels sonets, tenen un temps limitat i unes pautes marcades que hauran de seguir. 9 En la confecció dels sonets hauran de quadrar les síl·labes mantenint la rima consonant i respectant les estrofes.
ORTOGRÀFICS: - L’ortografia de la /ll/ i la /y/ - L’ortografia de la /h/ GRAMATICALS: - Les funcions del sintagma adverbial dintre de l’oració: el Complement Circumstancial de lloc, de temps i de manera. - Les perífrasis verbals. LITERARIS/TIPOLOGIA TEXTUAL: - La poesia del Renaixement: poesia amorosa i religiosa. - El sonet. LLENGUA I CULTURA: - Els tòpics literaris a la poesia. Vigència
-Aplicació del decàleg consensuat en la primera unitat. -Emprar amb correcció les grafies /ll/, /Y/ i /h/. -Localitzar els sintagmes adverbials dintre d’una oració i analitzar la seua funció com a CC de lloc, de temps o de manera. -Diferenciar l’auxiliar del verb principal a les perífrasis verbals i localitzar-les en contextos comunicatius. -Composar un sonet d’acord amb les
21
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
22
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS SESSIÓ 1
1 2 3
Context poètic del Renaixement: anàlisi de la influència del petrarquisme
1
Anàlisi de les característiques de la poesia renaixentista espanyola
1
Escolta del sonet XLIV de Pablo Neruda interpretat per Amaia Montero (La Oreja de Van Gogh)
2
Reflexió al voltant de la vigència d’aquest gènere poètic. Presentació del poema A Manuel de Falla de Federico Garcia Lorca
SESSIÓ 2 SESSIÓ 3
SESSIÓ 4 1 2 SESSIÓ 5 1 SESSIÓ 6
1 1
SESSIÓ 7
Presentació de la unitat: continguts i activitats avaluables. Lectura d’un poema de Garcilaso (Apolo i Dafne) i anàlisi del seu contingut.
Visualització d’un fragment de la pel·lícula Lope on hi apareix el protagonista recitant el sonet Soneto de repente Començament de la confecció dels sonets. Elecció de la rima
RECURSOS
Interaccions
TEMP S
Canó- ordinador
Grup - classe
12’
Fotocòpies
Parelles
8’
Blog de classe Material fotocopiable Llibre de text, p. 117-118, act. 7-20
Individual /Grup- classe
30’
Individual /Grup- classe
50’
Ordinador (youtube) Fotocòpies
Grup- classe
5’
Vídeo Fotocòpia
Grup classe
8’
Grups de 3 persones Grups de 3 persones
30’
Grups de 3 persones Grups de 3 persones
50’
Confecció dels sonets. Presentació d’un esborrany. Elecció de la imtage que acompanyarà el sonet en la presentació. Finalització de la confecció dels sonets. Memorització. Confecció de la presentació final Recitació dels sonets a la resta de companys i justificació de la tria de la imatge.
Cartolina DIN-A4, retoladors
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Les activitats estan planificades per tal de donar compte de la diversitat de ritmes a classe.
-Creació d’un sonet per grups -Descripció individual d’un locus amoenus. -Examen de la unitat. -Exposició oral del sonet.
50’
6’ (cada grup)
23
SESSIÓ 8 1
SESSIÓ 9
Comentari del Sonet XXIII de Garcilaso. Correcció de les activitats
1
L’estructura de les perífrasis verbals
2
Anàlisi d’oracions amb perífrasis verbals
1
Comentari del tòpic literari Locus amoens. Creació d’un locus amoenus
SESSIÓ 10
SESSIÓ 11 1
Usos de la /ll/ i la /y/
2
El sintagma adverbial i el C.Circumstancial de lloc, de manera i de temps
SESSIÓ 1 1
2 SESSIÓ 13
1
Usos de la /h/
Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 122-123 Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 134 Fotocòpies Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 165 Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 157 Act.1 i 2 Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 176-177 Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 179 Fotocòpies
Parelles
50’
Individual
20’
Individual Individual
12’ 30’
Individual
20’
Individual
20’
Individual
20’
Individual
30’
Ordinador
Grup- classe
50’
Estudi dels tòpics descriptio puellae, ubi sunt?, beatus ille . Anàlisi. Recital poètic. Cada alumne triarà una cançó relacionada amb alguns dels tòpic analitzats a classe i explicarà per què està relacionada. Escolta d’algunes cançons.
24
SESSIÓ 14 1
SESSIÓ 15
1
Ordinador
Grup- classe
50’
Repàs dels continguts estudiats. Anàlisi d’oracions:les funcions de subjecte, vocatiu, C. Directe, C. Indirecte, C. Circumstancial, C. del Nom, aposició, Subjecte pacient, C. Agent, C. predicatiu, Atribut.
Blog de classe Material fotocopiable
Grup - classe
25’
Blog de classe Grup - classe 25’ Material fotocopiable p. 142 1 Examen dels continguts estudiats en la unitat Fotocòpies Individual 50’ *La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès) La lectura del sonet A Manuel de Falla, de García Lorca, així com l’escolta d’altres produccions musicals es relacionen directament amb la Música. 2
SESSIÓ 16 Continguts comuns amb altres matèries
Diferencies de la mètrica de la poesia renaixentista a la tendència del vers lliure actual. L’aparició de la poesia a lles cançons. Escolta d’algunes cançons de Marea o Extremoduro.
Repàs dels continguts literaris estudiats. Esquema de continguts
25
GRUP CLASSE 3r ESO
DURADA 15 SESSIONS
ÀREES/MATÈRIES CASTELLÀ
OBJECTIUS D’APRENENTATGE -Conèixer l’ús del signes de puntuació, concretament del punts, dels dos punts i dels punts suspensius, i la intenció comunicativa a què responen. - Distingir els verbs que regeixen preposició dels que no i entendre les diferències semàntiques, gramaticals i sintàctiques que hi ha entre els dos tipus. - Conèixer el context d’aparició del Complement de Règim Verbal i diferenciar-lo d’altres complements amb preposició. - Valorar la importància de la cultura clàssica al Renaixement i als nostres dies. - Llegir diferents escenes del Quixot entenent el seu contingut, la funció dels seus personatges (i el significat que té la seva
PERÍODE Tercer trimestre
CURS ESCOLAR 2015/2016
PROFESSOR/A Charo López/Míriam Tàpia/Pilar Zamora/Natalia Herrero TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
UNITAT 5: EN UN LUGAR DE LA MANCHA... En aquesta unitat els alumnes aprendran quina és la presència de la cultura clàssica al Renaixement i als nostres dies, i a què es deu aquesta vigència en les dos etapes històriques. A més, coneixeran les tècniques narratives emprades per Cervantes a la seva obra clau, el Quixot, i la pervivència d’aquestes tècniques i de l’obra a l’actualitat. S’ intentarà conscienciar-los del valor universal que té l’obra cervantina així com de la seva modernitat i de la importància dels seus personatges i temes avui dia, mostrant-los cançons actuals i còmics, els quals serveixen com a model del que lles hauran de crear. COMPETÈNCIES EMPRENEDORES PRIORITZADES 1. TREBALL EN EQUIP
2. GESTIÓ DEL RISC
COM ES TREBALLA LA COMPETÈNCIA X
X
3. Artística i cultural (QUALITAT EN EL TREBALL)
X
4. COMUNICACIÓ EFECTIVA 5. CREATIVITAT I INNOVACIÓ
X
6. ACTITUD POSITIVA
X
7. INICIATIVA
X
8. ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ
X
9. RESOLUCIÓ DE
X
1 Els alumnes hauran de crear un còmic en grups (equips cooperatius) adaptant diferents escenes del Quixot. 2 Han d’assegurar-se de que els textos que han adaptat siguin curts perquè puguin caber a les caselles. A més, han de tenir, dintre de la seva brevetat una coherència i un sentit, que serà completat amb les imatges. 3 Ha d’haver en els còmics un interès per fer un treball de qualitat, presentat amb imatges ben pensades i amb textos sense errades ortogràfiques. 4 Lectura, audició i comprensió de textos narratius. 5 La presentació els còmics implica una dosi de creativitat, ja que es tracta d’adaptar d’una manera diferent al que ja hi ha fet escenes de l’obra cervantina. 6 L’ interès i la pròpia implicació de l’alumnat és imprescindible per al bon funcionament d’aquesta assignatura 7 Als equips cooperatius es requereix un grau d’iniciativa personal i responsabilitat en les tasques assignades a cada membre del grup. 8 La creació dels còmics té un límit temporal i unes pautes ben marcades que han de seguir. 9 El problema més habitual amb
CONTINGUTS
ORTOGRÀFICS: - El punt, els dos punts i els punts suspensius: usos i contextos d’aparició. GRAMATICALS: - Altres usos del sintagma preposicional a l’oració: el Complement de Règim Verbal. - Anàlisi completa d’oracions simples (anàlisi morfològica, de sintagmes i de funcions). LITERARIS/TIPOLOGIA TEXTUAL: - L’antropocentrisme/ humanisme al Renaixement. - El Quixot de Cervantes. La modernitat de l’obra.
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
-Aplicació del decàleg consensuat en la primera unitat. -Saber adaptar a còmic un capítol del Quixot mitjançant el programa ComicLife. -Emprar amb correcció el punt, els dos punts i els punts suspensius, d’acord amb la intenció comunicativa. -Localitzar en la oració el Complement de Règim Verbal, d’acord amb la natura del
26
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
27
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS SESSIÓ 1
1 2
SESSIÓ 2 SESSIÓ 3
1 1 2
SESSIÓ 4
1 1 2 3
Presentació de la unitat: continguts i activitats avaluables. Activació de coneixements previs: qui és Cervantes, per què el coneixem, quina rellevància té als nostres dies... Activitats sobre les obres de Cervantes Lectura dramatitzada del Retaule de les meravelles Activitats de comprensió lectora sobre l’entremès dramatitzat Activitats sobre les obres de Cervantes Presentació del Quixot: escolta de dues cançons (Molinos de viento, de Mago de Oz, i Caballero andante, de Extremoduro) Visualització de la primera part del primer capítol de la sèrie de dibuixos centrada en la figura del Quixot. Justificació de la importància de l’obra en l’art i la cultura actuals amb la visualització d’un fragment del ballet Quixot.
SESSIÓ 5 1 SESSIÓ 6
1 2
Comprensió lectora d’un fragment del Quixot Lectura de dos capítols del Quixot des de la biblioteca Cervantesvirtual a partir d’un dels facsímils. Reforç dels continguts adquirits
RECURSOS
Interaccions
TEMP S
Canó- ordinador
Grup - classe
12’
Canó
Grup - classe
20’
Blog de classe Material fotocopiable, p.182 Canó
Individual
15’
Grup - classe
35’
Fotocòpies
Individual
15’
Blog de classe Material fotocopiable p.183 CD Àudio
Individual
20’
Grup- classe
10’
Ordinador (youtube)
Grup- classe
10’
Ordinador (youtube)
Grup -classe
5’
Blog de classe Material fotocopiable, p.185 Cervantesvirtual
Individual
20’
Grup - classe
20’
Blog de classe Material
Individual
25’
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Les activitats estan planificades per tal de donar compte de la diversitat de ritmes a classe.
-Comentari de text d’un fragment del Quixot -Examen de la unitat. -Treball de grup. El Quixot adaptat al còmic. -Anàlisi d’oracions simples (fotocòpia exercicis per a treballar a casa)
28
SESSIÓ 7
1 2
SESSIÓ 8
3
Anàlisi de la lletra de la cançó Molinos de viento per veure la relació amb el contingut de l’obra.
1
Repartiment dels capítols i creació dels grups.
2
Lectura i anàlisi dels capítols.
1
Activitats d’ortografia (punt, dos punts, punts suspensius)
2
Localització i justificació dels usos dels punts a un fragment determinat del capítol del Quixot de cada grup.
1
Disseny dels còmics
1
Disseny dels còmics
1 2
Disseny dels còmics. Presentació. Creació del mural
1
Anàlisi dels verbs que regeixen preposició
SESSIÓ 9
SESSIÓ 10 SESSIÓ 11 SESSIÓ 12 SESSIÓ 13
2 SESSIÓ 14
Presentació del projecte cooperatiu. Visualització d’un fragment dramatitzat del Quixot. Lectura de diferents vinyetes d’un còmic del Quixot. Definició, a partir d’aquest còmic, de les característiques que ha de tenir el còmic.
1
Activitats d’anàlisi del Complement de Règim Verbal Anàlisi completa d’oracions simples
fotocopiable, pàgina 186 Ordinador (youtube) Fotocòpies
Grup classe
5’
Grup classe
10’
CD Àudio Fotocòpies
Grup classe
15’
Fotocòpies
Grups de 4 persones Grups de 4 persones Individual
12’
Grups de 4 persones
15’
Ordinadors
Grups
50’
Ordinadors
Grups
50’
Ordinadors
Grups
30’
Grup - classe Grup -classe
20’ 15’
Individual
15’
Grup /individual
50’
Fotocòpies Blog de classe Material fotocopiable, p.201 Fotocòpies
Canó Fotocòpies Llibre de text, p. 155, act. 4-6 Blog de classe Material fotocopiable
35’ 15’
29
SESSIÓ 15 Continguts comuns amb altres matèries
Fotocòpies Individual 50’ 1 Examen dels continguts estudiats a la unitat *La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès) L’educació Plàstica i visual estarà present a la creació dels còmics; la Música forma part del suport artístic de la unitat.
30
GRUP CLASSE 3r ESO
DURADA 15 SESSIONS
ÀREES/MATÈRIES CASTELLÀ
OBJECTIUS D’APRENENTATGE -Conèixer els contextos d’aparició de la coma i el punt i coma segons la intenció comunicativa. -Distingir l’oració simple de la composat coordinada i juxtaposada, i saber analitzar-les des del punt de vista gramatical, sintàctic i funcional. -Saber diferenciar el conceptisme del culteranisme i, per extensió, els trets que caracteritzen la poesia de Quevedo i els que defineixen l’obra gongorina. -Conèixer en què consistia un corral de comèdies. -Conèixer els autors més rellevants del teatre del Barroc, així com les bases que estipulà Lope de Vega per a les obres teatrals. - Saber en què consisteix la diferència entre el teatre de l’actualitat i el
CURS ESCOLAR 2015/2016
PROFESSOR/A Charo López/Míriam Tàpia/Pilar Zamora/Natalia Herrero TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT
UNITAT 6: ...Y LOS SUEÑOS , SUEÑOS SON En el present bloc temàtic es recull la literatura del Barroc, centrantnos en les tipologies poètica i teatral, per ampliar, a partir dels textos literaris, els coneixements ortogràfics, lingüístics, gramaticals, literaris i culturals. Així, des de la poesia de Góngora i Quevedo, i des de les peces de teatre calderonià i lopesc, es treballarà la coordinació, (i, per extensió, la juxtaposició), les normes generals de puntuació, els tòpics literaris i la seua vigència als referents culturals i artístics actuals, el manteniment de la funció social del teatre i el canvi que s’ha generat en els mecanismes de manipulació/educació de les masses (la substitució del teatre pels mitjans de comunicació), entre altres coses. COM ES TREBALLA LA CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA
COMPETÈNCIES EMPRENEDORES PRIORITZADES 1. TREBALL EN EQUIP
1
2. GESTIÓ DEL RISC
3. Artística i cultural (QUALITAT EN EL TREBALL) 4. COMUNICACIÓ EFECTIVA 5. CREATIVITAT I INNOVACIÓ 6. ACTITUD POSITIVA
PERÍODE Tercer trimestre
2 Hauran d’adaptar-se ràpidament a la dramatització, per parelles/grups, d’ alguns fragments teatrals, expressant-se amb claredat, fluïdesa i bona entonació, d’acord amb el text que tinguin davant. 3
x
4 Lectura, audició i comprensió de textos poètics i teatrals. 5
X
6 L’ interès i la pròpia implicació de l’alumnat és imprescindible per al bon funcionament d’aquesta assignatura 7
8. ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ
X
9. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
X
8 Les activitats tenen un temps concret i unes pautes molt concretes que els alumnes han de seguir. 9 El problema més habitual amb què es trobaran és el d’entendre el llenguatge poètic, els tòpics i els recursos emprats. 10
7. INICIATIVA
10. LIDERATGE
11
ORTOGRÀFICS: - L’ús de la coma i el punt i coma GRAMATICALS: - Anàlisi completa d’oracions simples (anàlisi morfològica, de sintagmes i de funcions). - Introducció als tipus d’oracions coordinades. LITERARIS/TIPOLOGIA TEXTUAL: - La poesia barroca. La pervivència dels principals tòpics literaris. - L’obra poètica de Góngora i Quevedo. - El teatre barroc: l’obra de Lope de Vega i Calderón de la Barca. LLENGUA I CULTURA: - Les funcions socials del teatre. El pas del teatre en vers al
-Aplicació del decàleg consensuat en la primera unitat. -Detectar l’ús de la coma i el punt i coma com a elements determinants de la juxtaposició, i emprar-los correctament en l’escriptura. -Analitzar oracions simples des del punt de vista gramatical, sintàctic i funcional. -Dir els trets que diferencien la
31
.
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
32
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS SESSIÓ 1
1
Presentació de la unitat: continguts i activitats avaluables.
2
Reflexió al voltant de la cultura barroca
SESSIÓ 2 1 SESSIÓ 3
1
Comparació d’una imatge pictòrica del Renaixement (Sandro Boticcelli) amb una imatge del Barroc (Velázquez) Lectura de dos sonets satírics de Góngora i Quevedo i anàlisi del seu contingut i estil
2
Diferències entre conceptisme i culteranisme
1
Visualització d’un fragment de la pel·lícula Lope on es resumeix la seua vida i on es detalla un fragment de la seva obra poètica i teatral, i on apareix el corral de comèdies.
SESSIÓ 4
2
Comprensió d’un text poètic
SESSIÓ 5 1
2 SESSIÓ 6
1
Diferències entre la poesia de Góngora i la de Quevedo
Repàs dels recursos literaris Les oracions compostes: anàlisi d’oracions simples coordinades per un nexe.
RECURSOS
Interaccions
TEMP S
Canó- ordinador
Grup - classe
12’
Canó- ordinador
Grup - classe
18’
Canó- ordinador Llibre, p. 204-205
Individual
20’
Fotocòpies
Grup -classe
12’
Blog de classe Material fotocopiable, p. 206 Ordinador - canó
Individual
10’
Grup - classe
10’
Blog de classe Material fotocopiable activitats p. 207 Blog de classe Material fotocopiable.208209 Diccionaris d’aula Blog de classe Material fotocopiable pàg. 211 Blog de classe Material fotocopiable,
Individual
18’
Individual
20’
Individual
12’
Individual
10’
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Les activitats estan planificades per tal de donar compte de la diversitat de ritmes a classe.
-Comparació de dues imatges, una del Renaixement i l’altra del Barroc, per justificar les diferències culturals entre una etapa i l’altra. -Comentari de text sobre un poema de Quevedo -Examen de lectura. -Examen de la unitat.
33
pàg.198
2
Els tipus d’oracions coordinades: anàlisi
3
La repetició de la conjunció copulativa com a recurs retòric als poemes. Lectura d’un poema de Federico Garcia Lorca.
1
La juxtaposició com a subtipus d’oració coordinada: anàlisi del valor de la coma
2
Activitats al voltant de l’ús de la coma i el punt i coma
SESSIÓ 7
SESSIÓ 8
1 2
SESSIÓ 9
Lectura d’un fragment de La vida es sueño, de Calderón de la Barca Reflexió al voltant de la funció del teatre: redacció de la diferència d’ús del teatre al Barroc respecte dels nostres dies.
3
Visualització d’un fragment de La vida es sueño
1
Lectura d’un fragment de Fuenteovejuna
2
Activitats sobre l’obra teatral de Lope
1
Activitats sobre l’obra de Tirso
Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 199 Fotocòpies
Individual
12’
Grup - classe
8’
Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 200, act. 6 i 7 Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 225, act. 1-3 Llibre de La vida es sueño
Individual
10’
Individual
12’
Grup - classe
12’
Individual
18’
Ordinador - canó
Grup - classe
7’
Fotocòpies
Grup - classe
5’
Blog de classe Material fotocopiable pàg. 229 Blog de classe Material fotocopiable pàg. 230
Individual
10’
Individual
10’
34
SESSIÓ 10 1
Visualització d’un fragment de Don Juan Tenorio i valoració de la transcendència del teatre barroc en el teatre posterior; diferència en l’estil amb el teatre actual.
2
Activitats sobre l’obra teatral de Calderón de la Barca
3
Comentari de text d¡un fragment de El perro del hortelano
SESSIÓ 11 1
2 SESSIÓ 12
1 2 3
SESSIÓ 13 SESSIÓ 14
Transformació d’un text dialogat en un text teatral Lectura dramatitzada dels textos creats per cada parella Reconeixement dels tòpics literaris del Barroc: escolta de diferents fragments de poemes Proposta, per part dels alumnes, de diferents cançons actuals en què es plasmen els tòpics estudiats i escolta d’algunes d’aquestes cançons Reconeixement dels tòpics que apareixen al monòleg de Segismundo a La vida es sueño
1
Examen de lectura
1
Repàs dels continguts ortogràfica i sintàctics
2
Repàs dels continguts literaris
Ordinador - canó
Grup - classe
12’
Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 231 Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 234-235 Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 233 Fotocòpies Fotocòpies
Individual
12’
Individual
24’
Parelles
20’
Parelles
20’
Ordinador
Grup -classe
10’
Ordinador (youtube)
Grup - classe
15’
Fotocòpies
Individual
12’
Fotocòpies Llibre de lectura Ordinador – Canó
Individual
50’
Grup -classe
20’
Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 232
Individual
20’
35
SESSIÓ 15
SESSIÓ 16 Continguts comuns amb altres matèries
1
Examen dels continguts estudiats en la unitat
1
ACOMIADAMENT DEL CURS
Fotocòpies
Individual
50’
Grup - classe
50’
*La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès) La música és un dels suports de la unitat, així com la Història o la Història de l’Art.
36