DIVISIÓ DIALECTAL DEL CATALÀ Milà i Fontanals va proposar l’any 1861 la divisió dialectal del català en oriental i occidental. Es va basar en el tractament de les vocals àtones. Així, les vocals a,e neutralitzen en [ ] en el català oriental i es mantenen diferenciades en l’occidental. Semblantment, les vocals o,u neutralitzen en [u] en l’oriental i es diferencien en l’occidental. La virtut més gran d’aquest criteri és que afecta la immensa majoria de variants dialectals. Per delimitar dos dialectes o subdialectes, els estudiosos es basen en unes línies anomenades isoglosses, que separen els llocs per la presència o l’absència d’un tret lingüístics determinat. Segons aquestes línies, la llengua catalana presenta la següent distribució dialectal:
Principals dialectes del català
rossellonès o cat. septentrional Català oriental
central salat xipella barceloní tarragoní balear mallorquí menorquí eivissenc alguerès
Català occidental
nord-occidental ribagorçà pallarès tortosí valencià v. septentrional v. apitxat v. meridional
El dialectòleg Joan Veny ha distribuït els trets distintius més significatius entre aquestes dues branques dialectals. Principals diferències fonètiques, morfològiques i lèxiques: Català oriental
Català occidental
1. Neutralitza les vocals A/E en posició àtona en vocal neutra:
1. Pronuncia de manera diferenciada les A/E en posició àtona (no existeix la vocal neutra):
mare: mar pensava: pnsav
mare: mare pensava: pe nsava
2. Neutralitza les vocals O/U en posició àtona en u:
2. Pronuncia de manera diferenciada les O/U en posició àtona:
jo penso: jo pensu cotxet: cutxet
jo penso: jo penso cotxet: cotxet
3. La e tancada del llatí vulgar > / /: c/ /ba
3. Manté tancada la e llatina: ceba, pera.
4. No sona la –i- davant x: ca(i)xa, co(i)x.
4. Sona la –i- davant x: caixa, coix.
5. Iodització (pronúncia de “i” en lloc de “ll”: paia, ull.
5. Pronúncia de “ll”: palla, ull.