Flexió verbal

LA FLEXIÓ VERBAL PRIMERA CONJUGACIÓ. VERBS ACABATS EN -AR. Verb model: PORTAR TEMPS SIMPLES Present indicatiu Pretèrit Imperfet indicatiu

Passat simple

porte/o portes porta portem porteu porten

portava portaves portava portàvem portàveu portaven

portí portares portà portàrem portàreu portaren

Futur

Condicional

portaré portaràs portarà portarem portareu portaran

portaria portaries portaria portaríem portaríeu portarien

Present subjuntiu porte/porti portes/portis porte/porti portem porteu porten/portin

Imperatiu: porta (3a persona del singular del present d'indicatiu) porte/ porti (3a persona sing. present de subjuntiu) portem (1a persona del plural del present de subjuntiu) porteu (2a persona del plural del present d'indicatiu) porten / portin (3a persona plural present subjuntiu)

Passat perifràstic ind. vaig portar vas (vares) portar va portar vam (vàrem) portar vau (vàreu) portar van (varen) portar Imperfet de subjuntiu

portàs portasses portàs portàssem portàsseu portassen

portara portares portara portàrem portàreu portaren

portés portessis portés portéssim portéssiu portessin

les senyalades en negreta

TEMPS COMPOSTOS Perfet he portat has portat ha portat hem portat heu portat han portat Futur perfet hauré portat hauràs portat haurà portat haurem portat haureu portat hauran portat

Plusquamperfet ind havia portat havies portat havia portat havíem portat havíeu portat havien portat Condicional perfet hauria portat hauries portat hauria portat hauríem portat hauríeu portat haurien portat

Passat anterior haguí portat vaig haver portat hagueres portat vas haver portat hagué portat va haver portat haguérem portat vam haver portat haguéreu portat vau haver portat hagueren portat van haver portat Perfet subjuntiu

Plusquamperfet subjuntiu *

haja/hagi portat hages /hagis portat haja/hagi portat hàgem/hàgim portat hàgeu/hàgiu portat hagen/hagin portat

hagués/haguera portat haguesses/hagueres portat hagués/haguera portat haguéssem/haguérem portat haguésseu/haguéreu portat haguessen/hagueren portat

*El Plusquamperfet de subjuntiu també admet les formes: haguessis portat, haguéssim portat, haguéssiu portat i haguessin portat.

REMARQUES Per bé que en la 1a conjugació només hi ha 3 verbs irregulars (Anar, Dar i Estar) cal tenir present: 1. Els infinitius acabats en vocal + IAR (com DESMAIAR, REMEIAR). Cal adonar-se que en aquests verbs la I és semiconsonàntica i forma síl·laba amb la vocal següent: des-ma-ie.

1

2. Els acabats en -QUAR com ADEQUAR canvien la QU en QÜ quan van davant E o I. Ex: adeqüe.

3. Els acabats en -GUAR com AIGUAR canvien la GU en GÜ quan van davant E o I. Ex.: aigüe.

4. Els acabats en -JAR o (-TJAR) com PASSEJAR canvien la J en G quan van davant E o I. passejar, passegem, passegí.

Ex.:

5. Els acabats en -GAR com JUGAR canvien la G en GU quan van davant E o I. Ex.: juguem, juguí.

6. Els acabats en -ÇAR com ALÇAR canvien la Ç en C davant E o I. Ex.: alçar, alceu, alces.

7. Els acabats en -CAR com TRENCAR canvien la C en QU davant E o I. Ex.: trencava, trenques.

8. Els presents d'indicatiu i de subjuntiu, així com l'imperatiu dels verbs acabats en consonant+IAR com CANVIAR, han de ser pronunciats sense diftongar la I amb la A ni la I amb la E. Exemple: Present d'indicatiu: canvie, canvies, canvia, canviem, canvieu, canvien.

Present de subjuntiu: canvie, canvies, canvie, canviem, canvieu, canvien.

Imperatiu: canvia, canviem, canvieu.

9. Els presents d'indicatiu i de subjuntiu, així com l'imperatiu dels verbs acabats en consonant + UAR com EVACUAR, EXTENUAR que NO vagen precedits per Q o G, han de ser pronunciats sense diftongar la U amb la A ni la U amb la E. Exemple: Present d'indicatiu: evacue, evacues, evacua, evacuem, evacueu, evacuen.

Present de subjuntiu: extenue, extenues, extenue, extenuem, extenueu, extenuen.

Imperatiu: evacua, evacuem, evacueu.

10. Cal tenir en compte que en els verbs acabats en vocal + UAR la U és semiconsonàntica i forma síl·laba amb la vocal següent. Ex.: en-ca-ue.

11. Els verbs acabats en QUAR, GUAR no desfan els diftongs: Present d'indicatiu: o-bli-qüe, o-bli-qües, o-bli-qua, o-bli-qüem, o-bli-qüeu. o-bli-qüen.

12. El verb DONAR du accent diacrític en les formes dóna i dónes.

VERBS PRONOMINALS (ANAR-SE'N, TORNAR-SE'N, RECORDAR-SE'N....). En aquests verbs cal tenir en compte la utilització correcta dels pronoms febles. Així, la flexió dels temps simples del verb ANAR-SE'N seria: Present ind. Imperfet ind.

Passat simple Passat perifràstic Futur me'n vaig te'n vas se'n va ens n'anem us(vos) n'aneu se'n van

me n'anava te n'anaves se n'anava ens n'anàvem us(vos) n'anàveu se n'anaven

me n'aní te n'anares se n'anà ens n'anàrem us(vos) n'anàreu se n'anaren

Condicional

Present subjuntiu

me n'aniria te n'aniries se n'aniria ens n'aniríem us (vos) n'aniríeu se n'anirien

me'n vaja/me'n vagi te'n vages/te'n vagis se'n vaja/ se'n vagi ens n'anem us (vos) n'aneu se'n vagen / se'n vagin

me'n vaig anar te'n vas anar se'n va anar ens en vam anar us(vos) en vau anar se'n van anar

me n'aniré te n'aniràs se n'anirà ens n'anirem us(vos) n'anireu se n'aniran

Imperfet de subjuntiu___________ me n'anara me n'anàs me n'anés te n'anares te n'anasses te n'anessis se n'anara se n'anàs se n'anés ens n'anàrem ens n'anàssem ens n'anéssim us(vos) n'anàreu us(vos)n'anàsseu us(vos)n'anéssiu se n'anaren se n'anassen se n'anessin

Imperatiu: vés-te'n, anem-nos-en, aneu-vos-en.

2

SEGONA CONJUGACIÓ. VERBS ACABATS EN ER, RE, R. Verbs model: BATRE i TÉMER Els dos verbs model es conjuguen igual excepte en el futur simple i en el condicional simple. En aquests temps, els del primer tipus, amb desinència -RE, perden la E. En canvi, els del segon tipus mantenen la E de l'infinitiu al qual afigen les desinències corresponents.

Present ind. Imperfet ind.

TEMPS SIMPLES Passat simple Passat perifràstic

Futur

bat/bato bats bat batem bateu baten

batí bateres baté batérem batéreu bateren

batré, temeré batràs, temeràs batrà, temerà batrem, temerem batreu, temereu batran, temeran

batia baties batia batíem batíeu batien

Condicional Batria, temeria batries, temeries batria, temeria batríem, temeríem batríeu, temeríeu batrien, temerien

Present subjuntiu bata bates bata batem bateu baten

vaig batre vas (vares) batre va batre vam (vàrem) batre vau (vàreu) batre van (varen) batre Imperfet de subjuntiu batés batesses batés batéssem batésseu batessen

batera bateres batera batérem batéreu bateren

Imperatiu batés batessis batés batéssim batéssiu batessin

bat batem bateu

TEMPS COMPOSTOS Es fan igual que els de la primera conjugació (temps simple corresponent del verb haver + participi del verb que es conjuga). Només s'ha de tenir en compte que els participis regulars de la 2a conjugació acaben en -UT (batut, temut).

REMARQUES Cal assenyalar que en aquesta conjugació hi ha pocs verbs completament regulars: debatre (i els altres derivats de batre), concebre, rompre, perdre, plànyer, témer, véncer... I encara molts d'aquests els fem irregulars en el registre col·loquial o són de poc ús a hores d'ara.

1. Verbs de la segona conjugació que sovint fem incoatius col·loquialment (de la 3a amb el morfema d'infinitiu en IR), cosa gens adequada en els registres més formals. Alguns d'aquests verbs en què cal parar atenció són: BATRE i derivats (abatre, combatre, debatre, rebatre...)

CLOURE i derivats (concloure, excloure, incloure, recloure...)

CÓRRER i derivats ( concórrer, discórrer, incórrer, recórrer, escórrer...)

FONDRE i derivats (confondre, difondre, infondre, refondre...)

METRE i derivats (admetre, cometre, emetre, permetre, remetre...)

ROMPRE i derivats (corrompre, irrompre, interrompre...)

TOTS AQUESTS VERBS S'HAN DE CONJUGAR, PER TANT, SEGUINT EL MODEL DE LA SEGONA CONJUGACIÓ I NO COM A VERBS INCOATIUS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ 2. Els verbs que acaben en -CER canvien la C en Ç al final de paraula i davant A o U. Exemple: véncer, venç, vença, vençut.

3

3. Les terminacions verbals BS i B esdevenen PS i P. Exemple: cabre, caps, cap.

4. Les terminacions verbals DS i D esdevenen TS i T (excepte el verb PERDRE que fa perds, perd).

Exemple: poder, pots, pot; pudir, puts, put.* 5. Addició d'una C (QU) o substitució de l'última lletra del lexema per eixes lletres.

5.1.

PRENDRE. Segueixen aquest model tots els verbs acabats en -LDRE i -NDRE, a excepció de tindre i vindre:

Gerundi: prenent.

Present ind. prenc prens pren prenem preneu prenen

Imperfet ind prenia prenies prenia preníem preníeu prenien

Condicional prendria prendries prendria prendríem prendríeu prendrien

Present subjuntiu prenga / prengui prengues / prenguis prenga / prengui prenguem prengueu prenguen / prenguin

Passat simple prenguí prengueres prengué prenguérem prenguéreu prengueren

Futur prendré prendràs prendrà prendrem prendreu prendran

Pretèrit imperfet de subjuntiu prengués prenguera prenguesses prengueres prengués prenguera prenguéssem prenguérem prenguésseu prenguéreu prenguessen prengueren

prengués prenguessis prengués prenguéssim prenguéssiu prenguessin

EN AQUESTS VERBS LA D ÉS EUFÒNICA, NO FORMA PART DEL RADICAL I NOMÉS APAREIX A L'INFINITIU, FUTUR I CONDICIONAL.

5.2.

CRÉIXER, MERÉIXER, NÀIXER:

Gerundi: creixent Pres. ind Passat simple cresc/creixo creixes creix creixem creixeu creixen

cresquí cresqueres cresqué cresquérem cresquéreu cresqueren

Pres. subjuntiu cresca / creixi cresques / creixis cresca / creixi cresquem/creixem cresqueu/creixeu cresquen / creixin

Pretèrit imperfet de subjuntiu cresqués cresquesses cresqués cresquéssem cresquésseu cresquessen

5.3. CONÉIXER, PARÉIXER. Gerundi: coneixent.

Pres. ind Passat simple Pres. subjuntiu

cresquera cresqueres cresquera cresquérem cresquéreu cresqueren

creixés creixessis creixés creixéssim creixéssiu creixessin

Pretèrit imperfet de subjuntiu

Conec /coneixo coneguí conega / conegui conegués coneixes conegueres conegues / coneguis coneguesses coneix conegué conega / conegui conegués coneixem coneguérem coneguem coneguéssem coneixeu coneguéreu conegueu coneguésseu coneixen conegueren coneguen / coneguin coneguessen

coneguera conegueres coneguera coneguérem coneguéreu conegueren

conegués coneguessis conegués coneguéssim coneguéssiu coneguessin 4

6. VERBS AMB EL RADICAL acabat en U. Tots fan el Passat simple com BEURE. 6.1.

BEURE, DEURE, PLOURE, MOURE.

Gerundi: bevent, devent, plovent, movent.

Present ind. bec beus beu bevem beveu beuen Present de subjuntiu bega / begui begues / beguis bega / begui beguem begueu beguen / beguin 6.2.

Imperfet ind bevia bevies bevia bevíem bevíeu bevien

Passat simple beguí begueres begué beguérem beguéreu begueren

Pretèrit imperfet de subjuntiu begués beguera beguesses begueres begués beguera beguéssem beguérem beguésseu beguéreu beguessen begueren

begués beguessis begués beguéssim beguéssiu beguessin

TRAURE/TREURE, JAURE/JEURE, SEURE, ASSEURE'S, CREURE, RIURE.

Gerundi: traient / traent, jaient / jaent, seient, asseient, creient / creent, rient.

Present d'indicatiu trac trec trac traus treus traus trau treu trau traiem traiem traem traieu traieu traeu trauen treuen trauen Present de subjuntiu traga / tregui tragues / treguis traga / tregui traguem tragueu / traieu / treieu traguen / treguin 6.3.

Imperfet d'indicatiu treia treies treia tréiem tréieu treien

Passat simple traguí tragueres tragué traguérem traguéreu tragueren

Pretèrit imperfet de subjuntiu tragués traguesses tragués traguéssem traguésseu traguessen

traguera tragueres traguera traguérem traguéreu tragueren

tragués traguessis tragués traguéssim traguéssiu traguessin

COURE, CLOURE, PLAURE, RAURE.

Gerundi: coient / coent, jaient / jaent, seient, asseient, creient / creent, rient.

Present d'indicatiu coc cous cou coem coeu couen

Imperfet d'indicatiu coïa coïes coïa coíem coíeu coïen

Passat simple coguí cogueres cogué coguérem coguéreu cogueren

5

Present de subjuntiu

Pretèrit imperfet de subjuntiu

coga / cogui cogues / coguis coga / cogui coguem cogueu coguen / coguin

cogués coguesses cogués coguéssem coguésseu coguessen

coguera cogueres coguera coguérem coguéreu cogueren

cogués coguessis cogués coguéssim coguéssiu coguessin

TERCERA CONJUGACIÓ Pertanyen a aquesta conjugació els verbs acabats en -IR. Poden ser de dues classes: de FLEXIÓ PURA, en la qual les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents d'indicatiu i de subjuntiu conserven la síl·laba tònica en el lexema, i de FLEXIÓ INCOATIVA, en la qual les esmentades persones adquireixen un increment que rep l'accent tònic. Aquests increments són: -esc, -eix, -esqu [-isc, -ix, -isqu].

La majoria dels verbs d'aquesta conjugació presenten la flexió incoativa. Només uns quants presenten la flexió pura (sentir i derivats [excepte assentir i dissentir], cruixir, dormir, esmunyir, munyir, mentir, bullir, fugir, pudir, collir, cosir, escopir, sortir, tossir, ajupir, morir...) i uns pocs més poden conjugar-se d'ambdues formes (llegir, afegir, brunzir, mentir, lluir, percudir, vestir...)

Verb model de la flexió pura: SENTIR TEMPS SIMPLES Present ind. Imperfet ind

Passat simple

Passat anterior perifràstic

sent / sento sents sent sentim sentiu senten

sentí sentires sentí sentírem sentíreu sentiren

vaig sentir vas (vares) sentir va sentir vam (vàrem) sentir vau (vàreu) sentir van (varen) sentir

Condicional sentiria sentiries sentiria sentiríem sentiríeu sentirien

sentia senties sentia sentíem sentíeu sentien

Present subjuntiu senta sentes senta sentim sentiu senten

sentiré sentiràs sentirà sentirem sentireu sentiran

Pretèrit imperfet de subjuntiu sentís sentisses sentís sentíssem sentísseu sentissen

sentira sentires sentira sentírem sentíreu sentiren

Futur

sentís sentissis sentís sentíssim sentíssiu sentissin

Imperatiu sent sentim sentiu

Verb model de la flexió incoativa: SERVIR Present d'indicatiu servesc / servisc / serveixo serveixes / servixes serveix / servix servim serviu serveixen / servixen

Present de subjuntiu servesca / servisca / serveixi servesques / servisques / serveixis servesca / servisca / serveixi servim serviu servesquen / servisquen / serveixin

Imperatiu serveix / servix servim serviu

*La resta dels temps es conjuguen com els de SENTIR. 6

REMARQUES 1. Els verbs acabats en -GIR canvien la G en J davant A. Ex.: llegir, llija; fugir, fuja.

2. Alguns verbs acabats en -GIR, -XIR, -SIR, -STIR, intercalen una E eufònica en la 2a persona del singular del present d'indicatiu en la flexió pura. Ex.: fugir, fuges; cruixir, cruixes; tossir, tusses; vestir, vistes.

3. Molts verbs que tenen E en el lexema, la canvien en I quan està en síl·laba tònica: TENYIR (renyir, afegir, fregir, llegir, vestir).

Present d'indicatiu: frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.

Present de subjuntiu: frija, friges, frija, fregim, fregiu, frigen.

4. Altres verbs que hi porten O, la canvien en U quan està en síl·laba tònica: COSIR (collir, escopir, sortir, engolir, tossir) Present d'indicatiu: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen.

Present de subjuntiu: cusa, cuses, cusa, cosim, cosiu, cusen.

5. Les formes verbals l'última lletra de les quals és una vocal en el radical, quan estan en contacte amb una terminació començada per I s'escriuen amb dièresi damunt aquesta Ï, excepte quan aquesta Í s'ha d'accentuar.

AGRAIR (participis: agraït, agraïda, agraïts, agraïdes) Imperfet d'indicatiu: agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen.

Passat simple: agraí, agraïres, agraí, agraírem, agraíreu, agraïren.

EXCEPCIÓ: NO PORTEN DIÈRESI L'INFINITIU, EL GERUNDI, EL FUTUR I EL CONDICIONAL

6. Els derivats de SENTIR (excepte assentir i dissentir que es conjuguen incoativament) es conjuguen com SENTIR, és a dir, amb flexió pura.

EL GERUNDI  El GERUNDI acaba en -ANT, -ENT, -INT, segons que el verb pertanya a la 1a, a la 2a o a la 3a conjugació. (Ilevat d'ESCRIURE i VIURE que fan escrivint i vivint).  Cal tenir en compte que tots els gerundis acabats en -GUENT són INCORRECTES. * Els grups irregulars abans estudiats de la 2a. conjugació que tenen com a verbs models PRENDRE, BEURE, TRAURE i COURE fan prenent, bevent, traient [traent/treient] i coent.

PARTICIPIS REGULARS PRIMERA CONJUGACIÓ: acabats en -AT/ ADA/ ATS/ ADES. SEGONA CONJUGACIÓ: acabats en -UT/ UDA/ UTS/ UDES TERCERA CONJUGACIÓ: acabats en -IT/-IDA/-iTS/-IDES

7

PARTICIPIS IRREGULARS 1. Verbs regulars amb participis irregulars: admetre: admés; atényer: atés; cometre: comés; constrényer: constret; emetre: emés; empénver: empés; estrényer: estret;

metre (i derivats) : mes; permetre: permés; prometre: promés; sotmetre: sotmés; cobrir: cobert; imprimir: imprés

2. Verbs regulars que admeten dos participis: fényer: fenyut i fengut; pertànyer: pertanyut i pertangut; plànyer: planyut i plangut; tòrcer: torçut i tort; complir: complit i complert; establir: establit i establert;

oferir: oferit i ofert; reblir: reblit i reblert; sofrir: sofrit i sofert; suplir: suplit i suplert.

(Destòrcer i retòrcer, però, només admeten destorçut i retorçut).

*Quant als grups d'irregulars ja estudiats, cal distingir en la formació del participi: 5.1. Verb model PRENDRE. 5.1.1.

Verbs acabats en -ENDRE: participi en -és / -ès. Ex.: prendre: pres; ofendre: ofés / ofès; suspendre: suspés / suspès; comprendre: comprés / comprès; entendre: entés / entès; despendre: despés / despès ...

EXCEPCIÓ: Vendre: venut.

ELS PARTICIPIS MASCULINS ACABATS ENS S FORMEN ELS FEMENINS I EL PLURAL AMB S SONORA. AIXÍ: ADMÉS, ADMESA, ADMESAS, ADMESES. 5.1.2. Verbs acabats en -OLDRE: participi en -OLT. Ex.: absoldre: absolt; dissoldre: dissolt; moldre: mòlt; resoldre: resolt...

EXCEPCIONS: doldre: dolgut; oldre: olgut; soldre; solgut.

Tenen també participis irregulars: caldre: calgut; cerndre: cernut; fondre: fos; difondre: difós; confondre: confós; pondre: post; romandre: romàs; valdre: valgut.

5.2. Verbs model CRÉIXER fan el participi del tipus CRESCUT. 5.3. Verbs model CONÉIXER fan el participi del tipus CONEGUT. 6.1. Verbs model DEURE fan el participi del tipus DEGUT. 6.2.

Traure: tret; creure: cregut; jaure: jagut; riure: rigut i rist; seure: segut; somriure: somrigut i somrist. asseure's: assegut; 6.3.Coure: cuit i cogut; cloure: clos; concloure: conclòs; plaure: plagut; raure: ras i ragut.

8

ELS VERBS IRREGULARS 

Els temps que segueixen són només els que contenen alguna irregularitat o bé aquells que, sent regulars, es conjuguen de vegades irregularment en el registre col·loquial. La resta dels temps es conjuguen completament d'acord amb la flexió regular.

ANAR

Present ind.

Futur

Condicional

vaig vas va anem aneu van

aniré aniràs anirà anirem anireu aniran

aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien

Present de subjuntiu

Imperatiu

vaja / vagi vages / vagis vaja / vagi anem aneu vagen / vagin

vés anem aneu

ESTAR

Pres.ind

Passat simple

Present sub.

Imperfet subj.

estic estàs està estem esteu estan

estiguí estigueres estigué estiguérem estiguéreu estigueren

estiga/estigui estigues/estiguis estiga/estigui estiguem estigueu estiguen/estiguin

estigués estiguesses estigués estiguéssem estiguésseu estiguessen

estigués estíguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin

estiguera estigueres estiguera estiguérem estiguéreu estigueren

Imperatiu: està / estigues; estem / estiguem; esteu / estigueu.

CABRE Present d'indicatiu cap caps cap cabem cabeu caben

Present de subjuntiu càpia / càpiga càpies / càpigues càpia / càpiga capiem / capiguem capieu / capigueu càpien / càpiguen CAURE

Gerundi: caient [caent]; participi: caigut Pres.ind Imp. ind. caic queia caus queies cau queia caiem /caem quéiem caieu / caeu quéieu cauen queien

Passat simple caiguí caigueres caigué caiguérem caiguéreu caigueren

Present sub.

Imperfet de subjuntiu caiga/caigui caigués caigués caiguera caigues/caiguis caiguesses caiguessis caigueres caiga/caigui caigués caigués caiguera caiguem caiguéssem caiguéssim caiguérem caigueu caiguésseu caiguéssiu caiguéreu caiguen/caiguin caiguessen caiguessin caigueren

Imperatiu: cau, caiguem, caigueu.

9

CÓRRER Gerundi: corrent; participi: corregut.

Present ind. córrec/corro corres corre correm correu corren

Passat simple correguí corregueres corregué correguérem correguéreu corregueren

Present sub. córrega / corri córreques/ corris córrega / corri correguem / correm corregueu / correu córreguen / corrin

Imperfet de subjuntiu corregués corregués correguesses correguessis corregués corregués correguéssem correguéssim correguésseu correguéssiu correguessen correguessin

correguera corregueres correguera correguérem correguéreu corregueren

DIR Gerundi: dient; participi: dit.

Pres.ind. dic dius diu diem dieu diuen

Imp.ind. deia deies deia déiem/dèiem déieu/dèieu deien

Perfet s. diguí digueres digué diguérem diguéreu digueren

Pres.sub. diga / digui digues / diguis diga / digui diguem digueu diguen / diguin

Imperfet de subjuntiu digués digués diguera diguesses diguessis digueres digués digués diguera diguéssem diguéssim diguérem diguésseu diguéssiu diguéreu diguessen diguessin digueren

Imperatiu: digues / dis, diguem, digueu.

DUR Gerundi: duent; participi: dut Pres.ind. duc du /duus du /duu duem dueu duen

Imp.ind. duia duies duia dúiem dúieu duien

Perfet s. duguí dugueres dugué duguérem duguéreu dugueren

Pres.sub. duga / dugui dugues / duguis duga / dugui duguem dugueu duguen / duguin

Imperfet de subjuntiu dugués dugués duguera duguesses duguessis dugueres dugués dugués duguera duguéssem duguéssim duguérem duguésseu duguéssiu duguéreu duguessen duguessin dugueren

Imperatiu: dus / du, duguem, dugueu.

ESCRIURE Gerundi: escrivint; participi: escrit Present indicatiu escric escrius escriu escrivim escriviu escriuen

Imperfet indicatiu escrivia escrivies escrivia escrivíem escrivíeu escrivien

Present de subjuntiu escriga / escrigui escrigues / escriguis escriga / escrigui escriguem escrigueu escriguen / escriguin

Passat simple escriguí/escriví escrigueres / escrivires escrigué / escriví escriguérem / escrivírem escriguéreu / escrivíreu escrigueren / escriviren

Imperfet de subjuntiu escrigués escrigués escriguera escriguesses escriguessis escrigueres escrigués escrigués escriguera escriguéssem escriguéssim escriguérem escriguésseu escriguéssiu escriguéreu escriguessen escriguessin escrigueren

Imperatiu escriu escriguem escriviu

10

FER Gerundi: fent; participi: fet Pres. indicat faig / faç fas fa fem feu fan

Imp. indicatiu. feia feies feia féiem féieu feien

Passat simple fiu feres féu férem féreu feren

Present de subjuntiu faça / faci faces / facis faça / faci fem feu facen / facin

Futur faré faràs farà farem fareu faran

Condicional faria faries faria faríem faríeu farien

Imperfet de subjuntiu fes fes fesses fesses fes fes féssem féssim fésseu féssiu fessen fessin

Imperatiu fes fem feu

fera feres fera férem féreu feren

PERDRE És completament regular. Per tant es conjuga com el verb model de la segona conjugació (Batre). Vet ací, però, la seua conjugació adequada en el registre estàndard donat que en el nivell col·loquial se sol conjugar de manera irregular.

Present ind. Imperfet ind

Passat simple

Futur

perd/perdo perds perd perdem perdeu perden

perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien

perdí perderes perdé perdérem perdéreu perderen

perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran

Condicional

Present subjuntiu

Perdria perdries, perdria, perdríem perdríeu perdrien

perda, perdes perda perdem perdeu perden

Pretèrit imperfet de subjuntiu perdés perdesses perdés perdéssem perdésseu perdessen

perdera perderes perdera perdérem perdéreu perderen

perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin

Imperatiu perd perdem perdeu

PODER participi: pogut Present ind.

Passat simple

Futur

Condicional

puc pots pot podem podeu poden

poguí pogueres poqué poguérem poguéreu pogueren

podré podràs podrà podrem podreu podran

podria podries podria podríem podríeu podrien 11

Present de subjuntiu puga / pugui pugues / puguis puga / pugui puguem pugueu puguen / puguin

Imperfet de subjuntiu pogués pogués poguera poguesses poguessis pogueres pogués pogués poguera poguéssem poguéssim poguérem poguésseu poguéssiu poguéreu poguessen poguessin pogueren

Imperatiu pugues/ puguis puguem pugueu

SABER Present Ind. sé saps sap sabem sabeu saben

Futur sabrà sabràs sabrà sabrem sabreu sabran

Condicional sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien

Present subjuntiu sàpia / sàpiga sàpies / sàpigues sàpia / sàpiga sapiem sapieu sàpien / sàpiguen

Imperatiu sàpia/sàpiga sapiem sapieu

VEURE Gerundi: veient / veent ; participi: vist Present ind.

Imperfet ind.

veig veus veu veiem / veem veieu / veeu veuen

veia veies veia véiem / vèiem véieu / vèieu veien

Passat simple viu veres véu vérem véreu veren

Futur

Condicional

veuré veuràs veurà veurem veureu veuran

veuria veuries veuria veuríem veuríeu veurien

Present subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

Imperatiu

veja / vegi veges/ vegis veja / vegi vegem vegeu vegen / vegin

veiés veiesses veiés veiéssem veiésseu veíessen

veges / vegis vegem vegeu

veiés veiessis veiés veiéssim veiéssiu veiessin

veiera veieres veiera veiérem veiéreu veieren

* En el futur, condicional i l'infinitiu també s'admet en registres no excessivament formals les formes següents: [voré, voràs, vorà, vorem, voreu, voran]; [voria, vories, voria, voriem, vorieu, vorien]; vore.

VIURE Gerundi: vivint; Participi: viscut Present ind. Imp. ind

Perfet s.

visc vius viu vivim viviu viuen

visquí visqueres visqué visquérem visquéreu visqueren

vivia vivies vivia vivíem vivíeu vivien

Pres.sub. visca/visqui visques/visquis viscalvisqui visquem visqueu visquenlvisquin

Imperfet subjuntiu visqués visquesses visqués visquéssem visquésseu visquessen

visqués visquessis visqués visquéssim visquéssiu visquessin

visquera visqueres visquera visquérem visquéreu visqueren

12

VOLER Gerundi: volent; participi: volgut Pres.ind.

Passat simple

Futur

Condicional

vull/vullc vols vol volem voleu volen

volguí volgueres volgué volguérem volguéreu volgueren

voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran

voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien

Present de subjuntiu vulga / vulgui vulgues / vulguis vulga / vulgui vulguem vulgueu vulguen / vulguin

Imperfet de subjuntiu volgués volguesses volgués volguéssem volguésseu volguessen

volgués volguessis volgués volguéssim volguéssiu volguessin

Imperatiu

volguera volgueres volguera volguérem volguéreu volgueren

vulgues vulguem vulgueu

*En el present de subjuntiu hi ha també les formes admeses menys formals en què es palatalitza la l: vullga, vullgues, vullga, vullguem, vullgueu, vullguen.

OBRIR Participi: obert Present indicatiu òbric/obro obris/obres obri/obre obrim obriu obrin / obren

Present de subjuntiu òbriga / obri òbrigues / obris òbriga / obri obrim obriu òbriguen / obrin OMPLIR

Participi: omplit / omplert Present indicatiu òmplic / omplo omplis / omples ompli / omple omplim ompliu omplin / omplen

Present de subjuntiu òmpliga / ompli òmpligues / omplis òmpliga / ompli omplim ompliu òmpliguen / omplin EIXIR

Present ind. isc ixes ix eixim eixiu ixen

Passat simple isquí isqueres isqué isquérem isquéreu isqueren

Present sub. isca / isqui isques / isquis isca / isqui isquem isqueu isquen / isquin

Imperfet de subjuntiu isqués isqués isquera isquesses isquessis isqueres isqués isqués isquera isquéssem isquéssim isquérem isquésseu isquéssiu isquéreu isquessen isquessin isqueren

Imperatiu: ix, eixim, eixiu.

13

MORIR participi: mort Present indicatiu

Present subjuntiu

muir / moro / morc mors mor morim moriu moren/morin

muira / mori muires / moris muira / mori morim moriu muiren / morin

Imperatiu muir / mor morim moriu

TENIR Gerundi: tenint; participi: tingut Present ind.

Passat simple

Futur

Condicional

tinc tens té tenim teniu tenen

tinguí tingueres tingué tinguérem tinguéreu tingueren

tindré tindràs tindrà tindrem tindreu tindran

tindria tindries tindria tindríem tindríeu tindrien

Present subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

tinga / tingui tinques / tinguis tinga / tingui tinguem tingueu tinguen / tinguin

tingués tinguesses tingués tinguéssem tinguésseu tinguessen

tingués tinguessis tingués tinguéssim tinguéssiu tinguessin

Imperatiu tinguera tingueres tinguera tinguérem tinguéreu tingueren

tin / té tinguem tingueu / teniu

VENIR Gerundi: venint; participi: vingut Present indicatiu

Passat simple

Futur

Condicional

vinc véns ve venim veniu vénen

vinguí vingueres vingué vinguérem vinguéreu vingueren

vindré vindràs vindrà vindrem vindreu vindran

vindria vindries vindria vindríem vindríeu vindrien

Present subjuntiu vinga / vingui vingues / vinguis vinga / vingui vinguem vingueu vinguen / vinguin

Imperfet de subjuntiu vingués vinguesses vingués vinguéssem vinguésseu vinguessen

vingués vinguessis vingués vinguéssim vinguéssiu vinguessin

vinguera vingueres vinguera vinguérem vinguéreu vingueren

Imperatiu vine vinguem vingueu

14

SER / ÉSSER Gerundi: sent, essent; participi: sigut / estat.

Present ind.

Imp.ind.

Passat simple

Futur

Condicional

sóc ets és som sou són

era eres era érem éreu eren

fui fores fou fórem fóreu foren

seré seràs serà serem sereu seran

seria / fóra series / fores seria / fóra seríem / fórem seríeu / fóreu serien / foren

Present subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

Imperatiu

siga/sigui sigues/siguis siga/sigui siguem sigueu siguen/siguin

fos fosses fos fóssem fósseu fossen

sigues / siguis siguem sigueu

fos fossis fos fóssim fóssiu fossin

fóra fores fóra fórem fóreu foren

15