prova coberta NY_Maquetación 1 19/11/2021 14:01 Página 1
Maria Campillo (ed.)
La Brigada del Vidre Cròniques del front (1936-1939)
«En llegir aquest llibre, enterament compost d’observacions de viatgers i conciutadans catalans, he entès una cosa de la meva ciutat —perquè no soc altra cosa que novaiorquesa— que no havia copsat abans, que és el ritme dels canvis.» Mary Ann Newman
Esteve Riambau
Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil Jaume Muñoz Jofre
Maria Campillo (ed.)
Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939 Margarida Casacuberta
Víctor Català, l’escriptora emmascarada Jordi Muñoz
Principi de realitat Una proposta per l’endemà del Procés Manuel Reventós Bordoy
Diari de la guerra i Barcelona viscuda Joaquim Nadal i Farreras (ed.)
Girona, 1939: porta de l’exili Escrits del final de la Guerra Civil Neus Moran Gimeno
El llibre aplega un centenar de textos d’autoria catalana —textos que van des de la imatge de la ciutat en moviment oferta el 1874 pels redactors de la revista La Llumanera de Nova York fins a una visió del reviscolament de Central Park posterior a la pandèmia de la Covid-19 del corresponsal de La Vanguardia l’estiu de 2021— de manera que, a través de tot de fragments escollits, organitzats cronològicament, es crea un ampli i divers mosaic de veus i de punts de vista, de gèneres i de subgèneres literaris.
«Això no és Barcelona»
La construcció de l’espai socialista a Catalunya, 1945-1982
Visions catalanes de Nova York
Perseguint la llibertat
La llarga, complexa i desigual història d’amor entre Barcelona i Nova York no s’entén sense l’existència de la polifonia de mirades i de veus que han contribuït a la construcció de la imatge d’una ciutat festejada per una pretendent que es proposa, tot emmirallant-s’hi, arribar a trobar la millor imatge de si mateixa. «Això no és Barcelona»: Visions catalanes de Nova York vol resseguir i visibilitzar l’aportació catalana a la construcció de la imatge de Nova York com a «terra de promissió», ciutat on tot sembla possible, que convida a la recerca de l’ideal vitalista d’autorealització, de llibertat política, de pensament i de creació, i que, des de la segona meitat del segle XIX s’ha convertit en un important focus d’atracció d’artistes, poetes, periodistes, arquitectes, comerciants, industrials, professionals liberals, investigadors i científics, a més de refugi d’emigrants i exiliats de diferents condicions socials, ideològiques i polítiques, sense comptar-hi la llarga tradició de viatgers i turistes.
Margarida Casacuberta i Mariàngela Vilallonga (eds.)
ALTRES TÍTOLS PUBLICATS
L’espoli franquista dels ateneus catalans THEMA 1KBB-US-NAK-DNP ISBN 978-84-18680-11-3
114
Assaig
Margarida Casacuberta i Mariàngela Vilallonga (eds.)
«Això no és Barcelona» Visions catalanes de Nova York
MARGARIDA CASACUBERTA (Olot, 1964). Professora i investigadora en Literatura contemporània de la Universitat de Girona. Doctora en Filologia Catalana, és especialista en narrativa catalana del segle XX i en la figura i l’obra de Santiago Rusiñol. Ha traduït al català obres d’Émile Zola i Georges Perec. D’entre els seus llibres publicats, destaquen Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite (1997), Els noms de Rusiñol (1999), Marian Vayreda i Vila, 1853-1903: la recerca d’una veu pròpia (2002), Els Jocs Florals de Girona, 1902-1935 (2010) i Víctor Català, l’escriptora emmascarada (L’Avenç, 2019). MARIÀNGELA VILALLONGA (Girona, 1952), doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona. Les seves dues principals línies de recerca són la literatura llatina de l’època del Renaixement i l’estudi de la relació entre la literatura i el paisatge. De la seva bibliografia destaquen Jeroni Pau. Obres, La literatura llatina a Catalunya al segle XV o la traducció dels Poemes francesos de Rilke i ha codirigit l’Atles literari de les terres de Girona. Des de la seva creació l’any 2004, dirigeix la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i actualment presideix la Fundació Prudenci Bertrana. Ha estat vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, vicepresidenta de la Secció Filològica de l’IEC i consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya.