prova portada Andreu4_Portada Domingo-2.qxd 06/04/2016 14:31 Página 1
Carles Gerhard i Hortet
Dues guerres i un exili Memòries Jordi Borja
Cartes de lluny i de prop Jordi Castellanos
Literatura i societat La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)
El desafiament català Un relat internacional de la Transició Andreu Domingo
Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional Marc Andreu Acebal
Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) Jordi Amat
Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995) José Luis Martín Ramos
Territori capital La guerra civil a Catalunya (1937-1939)
«Per a mi al barri hi ha les millors històries, les més amagades, aquelles que normalment el poder vol ficar sota la catifa perquè l’incomoden, perquè l’avergonyeixen. [...] Les coses han canviat, però tampoc no tant. En molts casos, les ganes de mirar cap a un altre lloc es mantenen intactes.» (Del pròleg de Jordi Évole).
Federico Vázquez Osuna
Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944) Rosa Congost
Les lliçons d’història El jove Pierre Vilar (1924-1939)
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC JFF ISBN 978-84-88839-98-5
Assaig
Les ciutats invisibles
Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica
Encara que sovint no ens les mirem, les ciutats invisibles existeixen. Segons Italo Calvino, deriven totes d’un model urbà fet «d’excepcions, impediments, contradiccions, incongruències, contrasentits». Però no cal anar a cercar les ciutats invisibles entre les cròniques de realisme màgic que Marco Polo va fer a Kublai Khan sobre els indrets més remots i fantàstics del seu imperi. En clau de proximitat i de realisme social, ciutats invisibles ho són també molts dels barris de Barcelona, Tarragona i Girona retratats en aquest viatge periodístic a la Catalunya metropolitana. Visitar una trentena de barris per trencar-ne la invisibilitat, el desconeixement i els estereotips és l’objectiu d’aquests reportatges treballats amb estil, rigor i sentit crític durant un període clau de crisi econòmica, social i nacional. La Mina i els barris del Besòs, el Poblenou, Nou Barris i la Marina de la Zona Franca hi comparteixen protagonisme amb Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada, Badia, l’Hospitalet, Sant Boi, Cornellà, el Prat, Terrassa, Rubí, però també, més enllà de la Barcelona metropolitana, amb Salt, la Conca d’Òdena i els barris de Ponent de Tarragona. No és una altra Catalunya, però és el país on continuen vivint els altres catalans, parlin la llengua que parlin. I és el territori que ha estat invisibilitzat fins a deixar sense espai, ni sobirania, la gent que hi viu i configura un mosaic ric, divers i plural.
Marc Andreu
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
Marc Andreu
Les ciutats invisibles Viatge a la Catalunya metropolitana Pròleg de Jordi Évole
MARC ANDREU ACEBAL (Barcelona, 1973) és periodista i historiador. Des de 1991 ha codirigit la revista Carrer de la FAVB, ha estat redactor d’El Periódico de Catalunya i col.laborador del diari El País, les revistes L’Avenç i Sàpiens i el digital Crític. Va ser cap de comunicació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i actualment és conseller tècnic de l’Ajuntament de Barcelona. Llicenciat en Periodisme a la UAB i doctor en Història per la UB, l’adaptació de la seva tesi Barris veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) (L’Avenç) va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona 2015. És membre del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual de la Universitat de Barcelona i està especialitzat en barris, moviments socials, cultura, política i l’anàlisi de la ciutat contemporània i el període històric de la transició. Ha escrit diversos llibres des que el 1996 va publicar Barcelona en lluita amb Josep Maria Huertas Claveria.
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Pรกgina 2
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Pรกgina 3
LES CIUTATS INVISIBLES
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Pรกgina 4
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Página 5
Marc Andreu Acebal
LES CIUTATS INVISIBLES VIATGE A LA CATALUNYA METROPOLITANA
L’AVENÇ Barcelona 2016
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Página 6
Barcelona, maig de 2016 © del text, Marc Andreu Acebal © del pròleg, Jordi Évole © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2016 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Imatge de la coberta: Trambesòs (foto © Kevin Arguzón) BIC: JFF ISBN: 978-84-88839-98-5 Ref. aven079 Dipòsit legal: B 8886-2016 Imprès per a Liberdúplex
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Página 7
TAULA
PRÒLEG DE JORDI ÉVOLE
El meu barri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11
BADALONA
La Salut i Llefià. Immigració i democràcia de via estreta . .
17
BADIA DEL VALLÈS
Un polígon amb dret de decidir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27
BARCELONA
Sancho d’Àvila. Barcelona i el dret a existir . . . . . . . . . . . Zona Franca. La ciutat que canvia de nom . . . . . . . . . . . . Zona Nord. Indis en terra de frontera . . . . . . . . . . . . . . . . El Besòs. L’incert futur de les perifèries urbanes . . . . . . . . . . .
37 47 57 67
CORNELLÀ DE LLOBREGAT
Sant Ildefons i Almeda. La cara oculta de la lluna . . . . . . .
77
EL PRAT DE LLOBREGAT
Sant Cosme. Pròxima estació, esperança . . . . . . . . . . . . . .
87
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Bellvitge. El barri on arriba la primavera . . . . . . . . . . . . . . . .
97
IGUALADA I SANTA MARGARIDA DE MONTBUI
Un món desconegut a l’altra banda del Bruc . . . . . . . . . . . . .
107
RUBÍ
La riera, Les Fonts i Can Jofresa. Camí de sirga entre polígons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
117
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Página 8
SALT
De tota la vida i d’arreu del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
127
SANT ADRIÀ DE BESÒS
La Mina. Un pou sense fons a Barcelona . . . . . . . . . . . . . .
137
SANT BOI DE LLOBREGAT
Salut de ferro i corrosió de la perifèria . . . . . . . . . . . . . . . .
147
SANTA COLOMA DE GRAMENET
Singuerlín, la Guinardera, Can Franquesa i les Oliveres. Ciutat de Déu, barris obrers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
157
TARRAGONA
Bonavista, Campclar, Torreforta, la Granja, Riuclar, Icomar i la Floresta. Entre Tarraco i BCN World . . . . . . .
167
TERRASSA
Ca n’Anglada. La immigració que no és sinònim de gihadisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
177
EPÍLEG.
Apunts per a un atles de les ciutats invisibles . . . . . . . . . . .
187
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Página 9
A la meva família, als “huertamaros” i als periodistes de carrer
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Pรกgina 10
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Página 11
pròleg El meu barri
El barri. Sempre el barri. El barri em persegueix, des de petit. El barri era el meu món. Allà hi havia la meva escola, el meu camp de futbol improvisat, res de porteries amb xarxa, la meva cistella de bàsquet amb els primers logotips de Barcelona’92, el meu avi, la meva àvia, els meus ionquis, les meves veïnes, la meva plaça, els meus amics… Allà hi era tot. Llegint el reportatge de Marc Andreu sobre Sant lldefons m’he recordat del meu pare. I com fardava jo, d’ell, veient que l’any 67 havia publicat un article sobre la «Ciudad Satélite» a la revista Destino. Allà reflectia les misèries d’un racó del país a on ningú no volia mirar. Les coses han canviat, però tampoc no tant. En alguns casos les ganes de mirar cap a un altre lloc es mantenen intactes. Jo devia tenir 10 anys —l’any 84— quan a l’Enric Górriz i al Gonçal Évole (el de l’article de Destino) els van encarregar fer un petit documental sobre el barri de Sant Ildefons de Cornellà. Ells van decidir que seria un nen qui expliqués com era aquell indret, i que ho explicaria escrivint una carta al seu amic Rafa, a qui veia tots els estius quan el portaven a passar les vacances al poble, un poble del sud d’Espanya, des d’on els seus avis havien arribat a Sant Ildefons ja feia més de 30 anys. Necessitaven un nen per interpretar l’amic del Rafa, i el nen que tenien més a l’abast era jo. Em van triar en un càsting on només hi vaig participar jo, en un tràfic d’influències que ja ha prescrit. En dos caps de setmana vam fer la gravació, patejant-nos el barri amunt i avall, pujant als terrats més alts d’aquells immensos blocs, sentint-me un privilegiat d’accedir allà on cap dels meus amics no podia entrar. Aquell mini documental es deia «El meu barri». No el busqueu, que no és al youtube.
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Página 12
12
LES CIUTATS INVISIBLES
Explicant-vos totes aquestes batalletes només vull dir-vos que jo he mamat barri des de ben petit. I en segueixo mamant. Només afegiré que ara la productora amb la que fem Salvados es diu «Producciones del Barrio». Per a mi, al barri és on hi ha les millors històries, les més amagades, aquelles que normalment el poder vol ficar sota la catifa perquè l’incomoden, perquè l’avergonyeixen. Em fan gràcia alguns polítics dels que manen al meu país que ara fan lleis de desconnexió, quan jo crec que, sense fer cap llei, ja han desconnectat de part del seu propi territori, ja han desconnectat d’aquestes ciutats invisibles que descriu Marc Andreu. Quan en Marc em va demanar si li podia escriure quatre ratlles per prologar aquesta petita meravella que teniu a les mans, em va venir al cap una de les vegades —potser l’única— que ens hem vist: inauguraven la plaça Josep Maria Huertas al Poblenou. Sí, ens vam conèixer gràcies al Huertas. Que difícil és parlar de periodisme de barri sense que surti el Huertas. Un nom que per sempre més anirà lligat a aquestes ciutats invisibles que llibres com aquest o gran part de l’obra del mateix Huertas intenten que deixin de ser-ho. Marc Andreu s’ha convertit —potser sense voler— en el líder actual de l’escamot dels «huertamaros». (Per cert, aquell dia, en aquella plaça acabadaa d’inaugurar per en Xavier Trias quan el colauisme —encara imperceptible— s’estava gestant als racons invisibles, em va caure l’iPad a terra i se’m va trencar. Sempre he pensat que va ser l’esperit d’en Huertas que devia pensar: «Deixa aquesta merda de màquina i torna a la llibreta i el boli, imbècil…»). «Tan lluny i tan a prop, com el riu i el xop. L’un caminant i l’altre quiet. Plegats però indiferents com l’arbre i el vent» diu la cançó Adéu, adéu amor meu i sort de Joan Manuel Serrat. Aquests versos, que Serrat utilitza per explicar una relació de parella que s’acaba, es poden aplicar perfectament a la relació entre una gran ciutat, com pot ser Barcelona, i les ciutats invisibles que ens presenta Marc Andreu. Ciutats que han estat —i segueixen estant— molt a prop, però molt allunyades, i que han evolucionat a ritmes molt diferents. Al llibre hi trobareu molts noms. Noms anònims o no tant, des del Félix Crugeira, el pobre pintor (pintor de parets, no pintor artístic… un obrer, vaja, perquè això també ho tenim en comú la majora dels que formem part de les ciutats invisibles), fins a l’exregidor igualadí
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Página 13
PRÒLEG. EL MEU BARRI
13
Xavier Badia, passant per Dani Flaco parlant de Bellvitge o Francesc Xammar, veterà dirigent veïnal de la Floresta a Tarragona, per citar només alguns dels noms que en Marc destaca. Però m’agradaria subratllar una altra qualitat, per a mi molt important, dels reportatges d’en Marc: tots ells semblen una fotografia animada de cada un dels barris i ciutats que hi descriu. Però van mes enllà. Cada reportatge és com una petita enciclopèdia que ens explica com han anat les coses. Descrivint els espais actuals i recordant com eren abans, en Marc ens parla de corrupció, d’especulació urbanística, de la febre hotelera de Barcelona, d’immigració (de la d’abans i de la d’ara), de desenvolupament tecnològic, de multiculturalitat i mestissatge, de política (és clar, si parla de corrupció…), d’explotació laboral, de desigualtat (Ciutat Meridiana comparada amb Pedralbes: el 37’7% de renda mitjana contra el 240%), de la PAH i els desnonaments, de sanitat pública, d’infraestructures, i fins i tot de rock and roll i de cinema. I, si hi parla de tot, també hi parla del “procés”, és clar. I m’agrada com en parla: abans del dret a decidir d’un país, potser hi ha el dret a existir de les persones i comunitats que el formen. En Marc fa servir recursos ben efectius per descriure tant aquesta llunyania com els ritmes diferents de desenvolupament. Al reportatge sobre Santa Coloma per exemple, que ja és ella mateixa una ciutat perifèrica, parla de «la Guinardera, Can Franquesa i les Oliveres, els costeruts barris perifèrics del perifèric Singuerlín». Fins a tres vegades el concepte «perifèric» ens allunya els espais descrits de la centralitat de la gran ciutat. I en el mateix reportatge comença parlant d’un pont rudimentari i artesanal sobre el Besòs dels anys 70 com a principal infraestructura que connectava les dues ciutats (per cert, un pont rudimentari, però que ja tenia peatge… Es veu que això, els catalans, també els nouvinguts, ho portem a la sang) per acabar destacant les estacions de l’actual línia 9 de metro com a «dignes de Star Wars». El llibre també serveix per veure com han evolucionat els moviments socials, que, no ens enganyem, són els que han fet evolucionar tots aquests barris i ciutats: sense la reivindicació veïnal, cap ciutat no seria com és. La gent sempre anirà per davant dels polítics i les institucions. Els barris s’han arreglat perquè els veïns ho han demanat. Si no, igual encara hauríem d’anar a Santa Coloma des de Barcelona travessant un pont rudimentari fet pràcticament amb les mans.
tripa ciutats3prova_maqueta base mida butxaca 05/04/2016 12:36 Página 14
14
LES CIUTATS INVISIBLES
Per als xafarders com jo, aquest llibre és un tresor: és ple de noms de persones i d’empreses que estan al darrere d’operacions dubtoses, immobiliàries, normalment. I, si us hi fixeu, veureu una cosa: la majoria de responsables dels desastres que han afectat les nostres ciutats invisibles (blocs massificats, edificis aluminosos, sobrecostos escandalosos en obres públiques, etc.) són gent que no viu en aquestes ciutats sinó a la gran capital… Aquest és un llibre que el podeu començar pel principi, però també pel final, o pel mig… Podeu triar la ciutat invisible que més us cridi. I el podeu deixar i recuperar al cap d’un temps… Encara que em temo que, si el comenceu, us costarà deixar-lo. Jo he començat per Cornellà, és clar, pensant «que no es passi ni un pèl amb la meva ciutat». Però quan vaig veure que un dels seus interlocutors era l’Antonio Alvear, ja em vaig quedar tranquil. Vosaltres podeu començar per Bellvitge, o per Ciutat Meridiana, o per Rubí, o pel reportatge sobre Tarragona i com “perles” com BCN World o les petroquímiques han anat a parar allà, per allò d’allunyar els problemes però no pas massa per tal d’aprofitar-ne els beneficis. O per un barri com Sant Cosme, que ha millorat molt mentre un altre barri estigmatitzat com la Mina continua sent una assignatura pendent. O per la Zona Franca d’en Paco Candel, un altre d’aquests altres catalans que tant ha fet per fer visibles aquestes ciutats i la seva gent. Al final, tot es redueix al que deia l’escriptor Javier Pérez-Andújar (de Sant Adrià de Besòs, una altra ciutat invisible): «no hi ha ciutats invisibles sinó barris immirats, que el poder i els mitjans de comunicació no volen veure», com recorda Marc Andreu en el reportatge sobre Igualada. Els que som d’una d’aquestes ciutats invisibles i ens en sentim tan orgullosos com jo, portem la nostra ciutat allà on anem. No us negaré que de vegades amb un punt xulesc. «Orgull de barri», en diuen. Sense que ningú no t’ho pregunti, tu ja estàs dient: «Sóc de Cornellà». I si et contesten: «I on és això?», tu, sense immutar-te, respons: «Doncs mira, només et diré que tot el que són els afores de Cornellà és això que li diuen Barcelona». Jordi Évole
prova portada Andreu4_Portada Domingo-2.qxd 06/04/2016 14:31 Página 1
Carles Gerhard i Hortet
Dues guerres i un exili Memòries Jordi Borja
Cartes de lluny i de prop Jordi Castellanos
Literatura i societat La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)
El desafiament català Un relat internacional de la Transició Andreu Domingo
Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional Marc Andreu Acebal
Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) Jordi Amat
Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995) José Luis Martín Ramos
Territori capital La guerra civil a Catalunya (1937-1939)
«Per a mi al barri hi ha les millors històries, les més amagades, aquelles que normalment el poder vol ficar sota la catifa perquè l’incomoden, perquè l’avergonyeixen. [...] Les coses han canviat, però tampoc no tant. En molts casos, les ganes de mirar cap a un altre lloc es mantenen intactes.» (Del pròleg de Jordi Évole).
Federico Vázquez Osuna
Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944) Rosa Congost
Les lliçons d’història El jove Pierre Vilar (1924-1939)
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC JFF ISBN 978-84-88839-98-5
Assaig
Les ciutats invisibles
Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica
Encara que sovint no ens les mirem, les ciutats invisibles existeixen. Segons Italo Calvino, deriven totes d’un model urbà fet «d’excepcions, impediments, contradiccions, incongruències, contrasentits». Però no cal anar a cercar les ciutats invisibles entre les cròniques de realisme màgic que Marco Polo va fer a Kublai Khan sobre els indrets més remots i fantàstics del seu imperi. En clau de proximitat i de realisme social, ciutats invisibles ho són també molts dels barris de Barcelona, Tarragona i Girona retratats en aquest viatge periodístic a la Catalunya metropolitana. Visitar una trentena de barris per trencar-ne la invisibilitat, el desconeixement i els estereotips és l’objectiu d’aquests reportatges treballats amb estil, rigor i sentit crític durant un període clau de crisi econòmica, social i nacional. La Mina i els barris del Besòs, el Poblenou, Nou Barris i la Marina de la Zona Franca hi comparteixen protagonisme amb Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada, Badia, l’Hospitalet, Sant Boi, Cornellà, el Prat, Terrassa, Rubí, però també, més enllà de la Barcelona metropolitana, amb Salt, la Conca d’Òdena i els barris de Ponent de Tarragona. No és una altra Catalunya, però és el país on continuen vivint els altres catalans, parlin la llengua que parlin. I és el territori que ha estat invisibilitzat fins a deixar sense espai, ni sobirania, la gent que hi viu i configura un mosaic ric, divers i plural.
Marc Andreu
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
Marc Andreu
Les ciutats invisibles Viatge a la Catalunya metropolitana Pròleg de Jordi Évole
MARC ANDREU ACEBAL (Barcelona, 1973) és periodista i historiador. Des de 1991 ha codirigit la revista Carrer de la FAVB, ha estat redactor d’El Periódico de Catalunya i col.laborador del diari El País, les revistes L’Avenç i Sàpiens i el digital Crític. Va ser cap de comunicació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i actualment és conseller tècnic de l’Ajuntament de Barcelona. Llicenciat en Periodisme a la UAB i doctor en Història per la UB, l’adaptació de la seva tesi Barris veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) (L’Avenç) va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona 2015. És membre del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual de la Universitat de Barcelona i està especialitzat en barris, moviments socials, cultura, política i l’anàlisi de la ciutat contemporània i el període històric de la transició. Ha escrit diversos llibres des que el 1996 va publicar Barcelona en lluita amb Josep Maria Huertas Claveria.