coberta debat_cultura03_Maquetación 1 05/09/2019 12:43 Página 1
Rosa Congost
Les lliçons d’història El jove Pierre Vilar, 1924-1939 Marc Andreu Acebal
Les ciutats invisibles Viatge a la Catalunya metropolitana Francesc Casares
Compromís amb la justícia Memòries d’un advocat laboralista (1958-1978) Eduard Riu-Barrera (ed.)
Viatge a la Rússia soviètica Visions catalanes de l’URSS (1920-1941)
La nova escola Arquitectura i política a l’època del Modernisme (1888-1906) Maria Campillo (ed.)
La Brigada del Vidre Cròniques del front (1936-1939) Esteve Riambau
Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil
Cinquanta anys després d’aquell debat, i en un context social, econòmic i polític marcadament diferent, la vigència i la necessitat d’examinar els temes plantejats en aquelles sessions continua sent d’un interès i d’una actualitat indubtables per a una cultura que s’ha seguit definint a si mateixa com a «singular i universal».
Jaume Muñoz
Perseguint la llibertat La construcció de l’espai socialista a Catalunya (1945-1982)
Debat sobre [la] cultura catalana
Judith Rohrer
El 1967, la cultura catalana es troba en una conjuntura decisiva. És una cultura que s’està modernitzant, obrint-se cap a Europa, però que viu encara sota un règim de censura i persecució. Cinc notables intel·lectuals (Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel), veritables maîtres à penser del moment, es troben, l’estiu d’aquell any, a la casa que Porcel té a Vallvidrera, per fer un «Debat sobre [la] cultura catalana». El debat, que és transcrit llavors però que ha romàs inèdit fins ara, gira entorn de les qüestions següents: «l’intel·lectual i la cultura», «llengua i cultura», les realitats distintes del Principat, les Illes i el País Valencià, els problemes culturals dins l’Estat espanyol i la projecció de la cultura, tant dins del país mateix com a fora. Com dirà poc després Joaquim Molas, la cultura catalana, que posseeix totes «les necessitats, inquietuds i ambicions» pròpies de qualsevol cultura occidental, és alhora una cultura minoritària, sense estat, que es desenvolupa dins les tensions d’una societat industrial avançada, la qual cosa li atorga un caràcter «ambigu i excepcional».
Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
Maria Campillo (ed.)
Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939 Margarida Casacuberta
Víctor Català, l’escriptora emmascarada
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC DNS, JFC, 3JJPK, 1DSEJ ISBN 978-84-16853-35-9
100 Assaig
Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel
Debat sobre [la] cultura catalana
El 1967, l’escriptor i crític Josep M. Castellet (Barcelona, 1926-2014) era director literari d’Edicions 62; el filòsof Josep Ferrater Mora (Barcelona, 1912-1991), exiliat des del 1939, feia de professor al Bryn Mawr College de Pennsilvània, EUA; l’escriptor Joan Fuster (Sueca, Ribera Baixa, 1922-1992) havia publicat ja, el 1962, el seu influent assaig Nosaltres, els valencians; Joaquim Molas (Barcelona, 1930-2015), historiador de la literatura, feia classe als Estudis Universitaris Catalans; i Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937-Barcelona 2009) ja tenia una trajectòria consistent dins el periodisme i havia publicat teatre i la novel·la La lluna i el “Cala Llamp”. L’edició del text ha estat una iniciativa de l’Aula Joaquim Molas de la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i ha anat a càrrec de Jordi Cerdà, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.