portada escola catalana_isbn_lavenc_Portada Domingo-2.qxd 05/09/2017 11:54 Página 1
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
Judith Rohrer
En l’arquitectura de Puig i Cadafalch, «els catalanistes hem de congratular·nos de veure-hi escrits en pedra els nostres ideals artístics dels temps moderns». Bonaventura Bassegoda
Andreu Domingo
Catalunya al mirall de la immigració Marc Andreu Acebal
Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) Jordi Amat
Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995)
Territori capital La guerra civil a Catalunya, 1937-1939 Federico Vázquez Osuna
Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya, 1931-1944 Rosa Congost
Les lliçons d’història El jove Pierre Vilar (1924-1939) Marc Andreu
Les ciutats invisibles Viatge a la Catalunya metropolitana Francesc Casares
Compromís amb la justícia Memòries d’un advocat laboralista (1958-1978) Eduard Riu-Barrera (ed.)
Viatge a la Rússia soviètica Visions catalanes de l’URSS (1920-1941) Maria Campillo (ed.)
La Brigada del Vidre Cròniques del front (1936-1939)
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC AMX ACVY ISBN 978-84-16853-13-7
Assaig
La nova escola catalana
José Luis Martín Ramos
El 1878, Lluís Domènech i Montaner publicava, a la revista La Renaixensa , un article titulat “En busca d’una arquitectura nacional”, on propugnava la creació d’una escola d’arquitectura moderna pròpia, basada en la tradició local. L’elaboració d’aquesta “escola catalana” va constituir, entre 1890 i l’inici del segle XX, el projecte inspirador d’un grup notable d’arquitectes joves, afiliats en diversos graus a la Unió Catalanista i a la a la Lliga Regionalista, entre els quals sobresortia, de forma destacada, Josep Puig i Cadafalch. Aquests joves arquitectes catalanistes, que compartien la veneració pel passat medieval i la necessitat d’una regeneració artística —i entre els quals, a més de Puig, hi havia Antoni M. Gallissà, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà i Elies Rogent—, van referir-se a ells mateixos com la “nova escola catalana” d’arquitectura, i es van orientar cap a la producció d’una arquitectura nacional que buscava la font d’inspiració en el passat. El seu projecte artístic, inseparable del projecte del catalanisme polític que en aquells anys vertebrava la Lliga Regionalista, volia contribuir a més a la desitjada reconstrucció d’un edifici més gran, que era la mateixa nació catalana. Un projecte alhora arquitectònic i polític, nascut d’un impuls col·lectiu i a l’escalf d’una ciutat, Barcelona, en plena expansió i transformació, del qual l’autora, basant-se en textos i discursos de l’època, n’ofereix una afinada visió crítica.
Judith Rohrer
Demografia i identitat nacional
La nova escola catalana Arquitectura i política a l’època del Modernisme,1888-1906
JUDITH ROHRER va estudiar a Stanford i es va doctorar a Columbia University l’any 1984, amb una tesi que es troba en l’origen d’aquest llibre. Des del 1993 fins a la seva jubilació recent, ha estat professora del Departament d’Història de l’Art de l’Emo ry University, a Atlanta (Georgia). Els seus interessos se centren sobretot en l’arquitectura europea moderna, amb un èmfasi especial en la ciutat de Barcelona, però també en els estudis de teoria de gènere i de l’espai. És autora del catàleg Josep Puig i Cadafalch: L’arquitectura entre la casa i la ciutat (Fundació La Caixa, 1989), així com de nombrosos articles sobre art . arquitectura i polícontemporani feminista, tica, art públic i arquitectura contemporània. Actualment treballa en una història del temple barceloní de la Sagrada Família, des de la seva concepció fins avui, i de les polèmiques que l’han envoltat.