portada Riambau_Portada Domingo-2.qxd 15/10/2018 13:53 Página 1
Una història sobre el cinema com a arma política a la llum del conflicte entre anarquistes i comunistes durant la Guerra Civil.
Jordi Amat
Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995) José Luis Martín Ramos La guerra civil a Catalunya, 1937-1939 Federico Vázquez Osuna
Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya, 1931-1944 Rosa Congost El jove Pierre Vilar (1924-1939) Marc Andreu
Les ciutats invisibles Viatge a la Catalunya metropolitana Francesc Casares
Compromís amb la justícia Memòries d’un advocat laboralista (1958-1978) Eduard Riu-Barrera (ed.)
Viatge a la Rússia soviètica Visions catalanes de l’URSS (1920-1941) Maria Campillo (ed.)
La Brigada del Vidre Cròniques del front (1936-1939) Judith Rohrer
La nova escola Arquitectura i política a l’època del Modernisme (1888-1906) Santiago Rusiñol
Teatre polèmic
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC HBWP APF ISBN 978-84-16853-25-0
Assaig
i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil
Les lliçons d’història
Laya Films
Territori capital
Aquest llibre proposa una lectura històrica de com l’enfrontament que es va produir dins el bàndol republicà durant la Guerra Civil entre anarquistes i comunistes va tenir una traducció eloqüent en el cinema, concebut sovint com una arma de propaganda política. Així, es revisen els intents dels anarquistes de crear un cinema d’exaltació revolucionària, fins a la seva derrota en els fets de Maig de 1937, i la voluntat de la Generalitat d’utilitzar el cinema al servei de la causa republicana. El llibre constitueix, doncs, un apropament documentat i rigorós al cinema a Catalunya durant la Guerra Civil, amb una especial èmfasi en Laya Films, la productora associada al Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana que dirigia Jaume Miravitlles, i que va produir noticiaris (com Espanya al dia ) i diversos documentals durant els anys 1937 i 1938. El text descriu les cartelleres de Barcelona, els conflictes darrere els estudis de rodatge o les pel·lícules que s’hi van fer, alhora que reivindica personalitats tan fascinants com Joan Castanyer, col·laborador estret de Jean Renoir i amic de Picasso; Rosario Pi, la primera cineasta catalana del període sonor; o Francisco Elías, pioner del cinema sonor espanyol i quintacolumnista infiltrat en el sindicat anarquista. Finalment, reconstrueix les vicissituds d’André Malraux durant el rodatge de L’Espoir a Catalunya els darrers dies de la guerra i evoca el retorn del material de Laya Films a Catalunya.
Esteve Riambau
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
Esteve Riambau
Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil
ESTEVE RIAMBAU (Barcelona 1955) és historiador, crític i realitzador de cinema i, des del 2010, director de la Filmoteca de Catalunya. Llicenciat en medicina (1978) i doctor en ciències de la comunicació (1995), és professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat una trentena de llibres sobre Història del Cinema, amb una especial atenció a la figura d’Orson Welles —materialitzada en els llibres Orson Welles. El espectáculo sin límites (1985), Orson Welles. Una España inmortal (1993) i Las cosas que hemos visto. Welles y Falstaff (2015)— i també al cinema francès, amb llibres com La ciencia y la ficción. El cine de Alain Resnais (1988), La vida, la muerte. El cine de Bertrand Tavernier (1992), El cine francés 1958-1998. De la Nouvelle Vague al final de la escapada (1998), Robert Guédiguian: Grandes ilusiones (1999) o De traidores y héroes. El cine de Costa-Gavras (2003). Ha codirigit amb Elisabet Cabeza els llargmetratges La doble vida del faquir (2005) i Màscares (2009). Aquest llibre s’insereix en el seu continuat interès per la història del cinema a Catalunya, amb llibres com El paisatge abans de la batalla. El cinema a Catalunya (18961939) (1994) o La Escuela de Barcelona. El cine de la «gauche divine» (1999).