Lliçons d'història. El jove Pierre Vilar (1924-1939), de Rosa Congost by L'Avenç

prova portada congost2_Portada Domingo-2.qxd 06/04/2016 14:26 Página 1

Carles Gerhard i Hortet

Dues guerres i un exili Memòries Jordi Borja

Jordi Castellanos

Literatura i societat La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)

El desafiament català Un relat internacional de la Transició Andreu Domingo

Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional Marc Andreu Acebal

Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) Jordi Amat

Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vliaseca Marcet (1919-1995) José Luis Martín Ramos

Territori capital La guerra civil a Catalunya (1937-1939) Federico Vázquez Osuna

Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944) Marc Andreu Acebal

Les ciutats invisibles Viatge a la Catalunya metropolitana

Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura

BIC HBAH ISBN 978-84-88839-97-8

Assaig

Les lliçons d’història

Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica

El jove Pierre Vilar (1924-1939)

Cartes de lluny i de prop

L’historiador Pierre Vilar (1906-2003) ha estat, a partir de la publicació de la seva monumental Catalunya dins l’Espanya moderna (1962), un referent de primer ordre de la historiografia catalana. La seva recerca i la seva aportació metodològica, que li van permetre bastir un sòlid marc interpretatiu de la història moderna de Catalunya, han influït diverses generacions d’investigadors. Amb tot, les seves reflexions sobre els fonaments històrics del «fet català» han ultrapassat, de molt, l’àmbit acadèmic, i han tingut una influència notable en l’esfera intellectual i política. A més, la seva petita Història d’Espanya i la seva síntesi sobre La guerra civil espanyola l’han acostat a milers de lectors. Amb l’acollida que va tenir la seva obra a la societat catalana, Pierre Vilar va esdevenir, doncs, un historiador estretament vinculat a Catalunya. Una vinculació que provenia del fet mateix que va ser l’entrada en contacte amb la realitat catalana, el 1927 i com a geògraf, allò que va acabar fent d’ell un historiador. Rosa Congost, que ja havia fet una destacada aproximació a la trajectòria intel·lectual de Pierre Vilar amb l’edició del seu llibre Pensar històricament. Reflexions i records (1995), ens ofereix ara un recorregut minuciós pel decisiu període de la seva formació com a historiador, a cavall de París i Barcelona. El llibre vol explorar el seu despertar intel·lectual a partir dels seus escrits de joventut i, al mateix temps, interpel·lar el lector respecte de la importància de la Història. A través d’una voluminosa correspondència inèdita amb els seus familiars més propers, hi podem resseguir, a la primera part, les inquietuds i el dia a dia d’un jove estudiant d’Història i Geografia a la Sorbona, mentre que a la segona veiem de prop el seu descobriment de Catalunya i l’impacte que aquesta descoberta va tenir sobre aquell jove, en uns anys especialment convulsos de la història europea. Uns anys en què Vilar anava prenent consciència, com a professor d’institut de secundària, de la importància de l’ensenyament de la Història en la formació dels joves.

Rosa Congost

ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS

Rosa Congost

Les lliçons d’història El jove Pierre Vilar (1924-1939)

ROSA CONGOST (Girona, 1956) es va doctorar en Història el 1988 i és catedràtica d’Història Econòmica de la Universitat de Girona des de 1995. Actualment és investigadora ICREA Acadèmia i presidenta de l’European Rural History Organization (EURHO). És autora de nombrosos treballs entorn de la propietat de la terra i les relacions socials agràries a Catalunya. D’entre els seus llibres destaquen Els propietaris i els altres. La regió de Girona, 1768-1862 (Eumo, 1990) i Tierras, leyes, historia. Estudios sobre «la gran obra de la propiedad» (Crítica, 2007). Ha publicat diverses monografies i articles en revistes acadèmiques i ha editat i coordinat algunes obres col.lectives relatives a projectes de recerca realitzats en el Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona, on en els darrers anys ha potenciat l’enfocament d’història comparada. En paral·lel, ha dedicat una atenció continuada a l’obra de Pierre Vilar, de qui va anotar i preparar l’edició del llibre Pensar històricament. Reflexions i records (3i4, 1995), i és una de les impulsores (amb Arón Cohen i Pablo Luna) de l’Atelier Pierre Vilar.

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Pรกgina 2

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 3

LES LLIÇONS D’HISTÒRIA

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Pรกgina 4

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 5

Rosa Congost

LES LLIÇONS D’HISTÒRIA El jove Pierre Vilar, 1924-1939

L’AVENÇ Barcelona 2016

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 6

L’edició d’aquest llibre ha comptat amb l’ajut de l’Institut de Rerca Històrica de la UdG.

Barcelona, maig de 2016 © del text, l’autora © de la correspondència citada, hereus de Pierre Vilar © d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2016 Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a 08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16 www.lavenc.cat www.elsllibresdelavenc.cat Es reserven tots els drets. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense permís de l’editor. Disseny i composició: L’Avenç Imatge de la coberta: Pierre Vilar a la seva habitació de l’École Normale, en una foto presa per Jean Seznec el novembre de 1925. BIC: HBAH ISBN: 978-84-88839-97-8 Ref. aven078 Dipòsit legal: B 8885-2016 Imprès per a Liberdúplex

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 7

TAULA

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

PRIMERA PART: PARÍS I. El gran Concurs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. El Liceu Louis-le-Grand . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les primeres impressions . . . . . . . . . . . . . . . . . La competitivitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Les classes d’història d’Alphonse Roubaud . . . . . . 3. El Concurs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El dia a dia del Concurs . . . . . . . . . . . . . . . . . La preparació de l’oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. L’educació moral laica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El sentiment pacifista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les pràctiques religioses . . . . . . . . . . . . . . . . . . La moral laica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Els “esdeveniments” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El “gran esdeveniment” . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Grup d’Estudis Socialistes . . . . . . . . . . . . . . La decepció del Cartel des Gauches . . . . . . . . .

23 24 26 29 33 44 45 49 52 53 55 57 59 60 64 68

II. Els estudis universitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. La Història a la Sorbona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Història moderna i contemporània . . . . . . . . . .

73 73 76

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 8

Història Antiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Història medieval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. El descobriment de la Geografia . . . . . . . . . . . . . . 3. El curs 1927-28 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’experiència docent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els papers de la princesa Bibesco . . . . . . . . . . . 4. Els cursos preparatius de l’Agregació . . . . . . . . . . . Les dissertacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El soviet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Els exàmens d’Agregació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Les escoles geogràfiques i històriques . . . . . . . . . . Albert Mathiez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La renovació historiogràfica. . . . . . . . . . . . . . .

81 87 99 111 114 117 120 125 130 133 140 143 146

III. La vida col·lectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. L’evolució de les idees polítiques i religioses . . . . . . . El sentiment religiós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les idees polítiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les afinitats polítiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La participació en moviments estudiantils i sindicals El Grup d’estudis Socialistes L’experiència de la Unió Federal d’Estudiants (UFE) 3. La vida a l’École Normale . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’afer de la revista de 1927 . . . . . . . . . . . . . . . La solidaritat amb els normaliens de Quimper 4. La preparació militar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El servei militar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. L’educació sentimental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Margot Kassovitz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els amics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

151 151 152 154 159 165 166 174 178 180 190 193 195 200 202 210

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 9

SEGONA PART: BARCELONA IV. El Diploma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. La idea d’un Diploma de geografia a l’estranger . . . L’excursió interuniversitària de maig de 1926 . . Objectiu Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. El primer viatge a Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . La Residència d’estudiants . . . . . . . . . . . . . . . . El procés d’elaboració del Diploma . . . . . . . . . 3. La redacció del treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notícies de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El procés de redacció del Diploma. . . . . . . . . . . La presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Després del Diploma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Diploma de Marie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

219 219 221 225 237 238 245 254 255 258 262 264 273

V. La forja d’un futur professional . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Un becari de la Casa de Velázquez . . . . . . . . . . . . . . . La Casa de Velázquez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Excursió a La Alberca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . De nou a Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Margot, de nou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La Segona República . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Gabrielle Berrogain . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La instal·lació a Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. El treball intel·lectual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les publicacions d’abans de la guerra . . . . . . . .

277 277 283 289 294 296 301 309 318 331 334

VI. La fi d’un cicle formatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. La guerra d’ Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Cercle Cervantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Georges Gaillard i Maurice Legendre . . . . . . . . Les notícies d’allà baix . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

357 358 359 367 372

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 10

2. La política francesa de no-intervenció . . . . . . . . . . Les confidències de Bruhat . . . . . . . . . . . . . . . . L’amenaça de Hitler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. L’ensenyament de la història . . . . . . . . . . . . . . . . . Els deixebles d’Emmaús . . . . . . . . . . . . . . . . . . El discurs de distribució de premis, juliol de 1937 4. La funció social de l’historiador . . . . . . . . . . . . . . . . . Els 150 anys de la Revolució Francesa . . . . . . . L’experiència de La Pensée . . . . . . . . . . . . . . . . 5. La història i les històries d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . 6. El disseny d’un gran projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

376 378 381 384 390 403 409 409 416 418 431

Epíleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cronologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Índex de noms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

443 457 459 465 471

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 11

Nosaltres no vam inventar la Història Total. La vivíem. Pierre Vilar

Als estudiants d’Història (de la Universitat de Girona, per exemple)

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Pรกgina 12

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 13

INTRODUCCIÓ

L’historiador Pierre Vilar és avui, i des de fa dècades, un referent intel·lectual de primer ordre a la societat catalana. Milers de ciutadans, alguns des de ben joves, han llegit la seva petita Història d’Espanya, publicada per primera vegada, en francès, el 1947, o han consultat, ja de més grans, algun volum de la seva tesi doctoral Catalunya dins l’Espanya Moderna, defensada el 1962. I, el que encara és més important, intel·lectuals i historiadors especialistes en diferents èpoques i de diferents sensibilitats s’han referit i continuen referint-se, any rere any, a aquests o altres llibres seus, o a alguns dels seus nombrosos articles, en els seus estudis. Segurament són menys conegudes les seves coordenades vitals extremes: Pierre Vilar va néixer a Frontinhan el 3 de maig de 1906, i va morir a l’hospital de Saint-Palais en el municipi d’aquest nom (Donapaleu en basc) el 7 d’agost de 2003. Aquestes referències biogràfiques delaten, a més d’una vida llarga, els seus orígens occitans i els lligams amb el País Basc francès, on havia nascut la seva dona, Gabrielle Berrogain. Però ens diuen ben poc sobre la relació de Vilar amb París i Barcelona, les dues ciutats protagonistes d’aquest llibre, que vol explorar la gènesi i el despertar intel·lectuals de l’obra de l’historiador madur, aquesta obra que admirem i de la qual reconeixem l’impacte, a partir dels seus escrits de joventut. I en aquell despertar Catalunya va despendre una llum molt especial. Va ser un Pierre Vilar ja madur, defensor aferrissat d’una història raonada, qui es va mostrar disposat a admetre que la seva història amb Catalunya havia estat una història d’amor. Aquesta aparent contradicció explica l’estructura d’aquest llibre, que en la seva primera part resseguirà les passes d’un jove estudiant de la Sorbona i en la segona procurarà

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 14

LES LLIÇONS D’HISTÒRIA. EL JOVE PIERRE VILAR, 1924-1939

seguir de prop el descobriment de Catalunya i l’impacte que va tenir sobre aquell jove. El seu títol, tanmateix, ens vol situar en els antecedents d’aquesta història i en els orígens intel·lectuals d’una altra passió duradora de Vilar: la passió per la Història, aquesta vegada amb majúscules. Perquè les lliçons d’història d’aquest llibre es podran entendre en aquest doble sentit. En un sentit literal, perquè el llibre permetrà conèixer de primera mà els diferents tipus de lliçons d’història en la concepció més acadèmica del mot, a les aules, que van afectar l’itinerari intel·lectual de Vilar. En primer lloc, les lliçons de les assignatures d’història que va rebre el jove estudiant en el Liceu Louis-le-Grand i a la Sorbona. Coneixerem els maldecaps i els problemes d’un estudiant aplicat, disciplinat, però també força exigent amb els professors i que tenia, ja de ben jove, una certa idea de la història. També farem referència a les lliçons que va donar ell, primer, en les pràctiques tutoritzades que va haver de fer, en un liceu de París, mentre preparava l’Agregació de Geografia i Història i després, essent ja agregat, a diversos instituts d’ensenyament secundari. Totes aquestes vivències, que intentarem descriure amb detall, sense escatimar anècdotes, permetran contextualitzar com poques vegades les vicissituds d’un estudiant i un jove professor d’Història —i de Geografia— en els corrents, els dominants però també els incipients, d’un moment historiogràfic que ha estat qualificat com a revolucionari. Aquella revolució, segons alguns historiògrafs, havia consistit en la superació d’una mena d’obsessió malaltissa per l’anomenat mètode històric.1 I, en efecte, el mot mètode, sovint escrit amb un deix d’ironia, apareix moltes vegades en les cartes de l’estudiant, i també estarà en el centre de les reflexions del jove professor analitzades a la segona part. Però no penso pas que aquest sigui el principal interès d’aquest llibre. Vull pensar que molts estudiants universitaris i llicenciats o graduats, especialment, els estudiants universitaris i els llicenciats o graduats en Història, reviuran, en llegir-lo, experiències personals d’estudi i experiències associades als exàmens, als seus preparatius i als seus resultats, que els provocaran més d’un somriure. ¿Qui no ha maleït aquell dia i aquell professor que li va demanar l’única lliçó que no sabia? ¿Qui no recorda aquella vegada que el professor el va interrogar justament sobre aquell tema al qual acabava de donar una ullada, l’únic tema del qual hauria pogut dir alguna cosa? Però també, en un nivell menys

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 15

INTRODUCCIÓ

anecdòtic, potser els farà reflexionar sobre el paper que algunes experiències en la seva etapa d’estudiant van poder jugar en determinades decisions de la seva vida que tal vegada van conformar el seu propi itinerari. Tant de bo que, si aquell estudiant universitari ha esdevingut professor, aquestes pàgines l’acompanyin en les seves reflexions quotidianes sobre la seva funció social com a professor d’història. Serà útil per aprofundir en aquest darrer aspecte, conèixer, també de primera mà, les reflexions que Vilar va realitzar sobre l’ensenyament de la Història i, sobretot, sobre l’ensenyament secundari de la Història, mentre feia classes, el curs 1936-37, al liceu de Sens, prop de París. Però les lliçons d’història també es poden entendre en un altre sentit. Un sentit més ampli, més obert al gran públic i, en concret, al conjunt de ciutadans. El llibre, en seguir amb minuciositat el relat, fet pel mateix Vilar, de les experiències viscudes en el període 1924-1939, que inclouran ben aviat referències a Catalunya, pot ser vist i llegit tot ell com una gran lliçó d’Història, la darrera, però també la més vella i, potser, també la més actual i, per tant, la que pot interessar el gran públic. També per això ha estat concebut aquest llibre. Però si s’ha aconseguit, m’afanyo a dir-ho, no és pas cap mèrit de qui escriu aquestes línies sinó del mateix Vilar. I en concret, del fet, més atzarós, que s’hagin conservat les cartes escrites durant la seva joventut a la seva tia Françoise i a la seva germana Marie i, més tard, a Gabrielle Berrogain, abans i després del casament. Vilar havia recordat i havia escrit sobre aquells anys en més d’una ocasió. Però aquesta vegada hem pogut i hem volgut recórrer al seu testimoniatge directe, proporcionat per unes cartes que constitueixen un testimoni extraordinari d’aquell temps. El jove que ens parla és, en primer lloc, un jove que escriu i descriu als seus familiars tot allò que veu i experimenta. Amb ell, assistim al procés de formació d’un historiador i el coneixement d’aquest procés ens pot ajudar a entendre la seva obra futura. Els escrits del jove Vilar, tot mostrantnos, primer, la forja —amb els dubtes i vacil·lacions propis de tota adolescència— d’una personalitat pròpia en què la consciència social es revela especialment decisiva, a continuació, la seva voluntat d’obrir-se al món —i aquí Catalunya juga un paper important— i comprendre’l i, finalment, gairebé com a pas ineludible per exercir aquesta voluntat, la seva ferma decisió de fer-se historiador i, en concret, historiador de Catalunya, ens donen una autèntica lliçó d’Història. La carta a l’amic cas-

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 16

LES LLIÇONS D’HISTÒRIA. EL JOVE PIERRE VILAR, 1924-1939

tellà que es reprodueix i comenta en el darrer capítol representa la culminació del procés formatiu de l’historiador i, alhora, anuncia la futura Catalunya dins l’Espanya moderna. El resultat no és pas un llibre convencional i, com que la responsabilitat de publicar-lo és totalment meva, voldria que, a còpia d’insistir-hi, quedessin clars des d’ara els seus objectius: ha estat concebut i pensat per a la comprensió de l’obra històrica de Vilar i per a seguir-ne la gènesi intel·lectual. I, precisament perquè és un llibre sobre Vilar, li he volgut donar tot el protagonisme. Ell és l’autor, de fet, de la major part de pàgines de llibre, farcit de molts fragments de cartes que, per tal de ser compresos per al lector, han necessitat d’un fil narrador que els enllacés. Aquest ha estat el meu humil paper. En aquest sentit, no puc dir que hagi estat difícil de fer. I és possible que el lector, de vegades, lamenti que molts fragments es limitin a ser això, fragments. Sóc responsable de la seva selecció, però calia fer-ne una tria, perquè el conjunt de cartes que el jove va escriure a la tia i a la germana representaria un volum d’una extensió triple a la del llibre que el lector té a les mans, que ja és considerable. En la selecció, he procurat ser exhaustiva pel que fa a les vegades en què el jove Vilar ens parla, bé dels seus estudis, bé de la Història, bé de Catalunya, bé de la situació política, d’una forma més o menys directa. Els lectors decidiran si l’empresa ha valgut la pena. I, si es queden amb ganes de llegir més cartes d’aquell jove, d’assistir a altres facetes de la vida de Vilar, si lamenten no haver-les pogut llegir senceres, no consideraré pas que aquest llibre hagi fracassat. En certa manera, aquesta també era una de les seves finalitats. Atès que les cartes a la tia i a la germana constitueixen una de les fonts bàsiques del llibre, especialment de la primera part, voldria fer referència, aquí, a les circumstàncies personals i familiars de Vilar que el porten el setembre de 1924 a iniciar aquest intens epistolari. Vilar, fill de Marius Vilar i Rose Vidal, ambdós mestres, havia quedat orfe de mare als onze anys.2 Ell i la seva germana Marie, tres anys major, van anar a viure a Montpeller a casa d’una germana de la mare, anomenada Françoise Vidal, també mestra de professió.3 No hem de pensar, però, que el fill tingués una mala relació amb el pare, que vivia a Celleneuve (Cèlanòva en occità), un barri de l’oest de Montpeller. Les cartes a Marius Vilar, de les quals també reproduïm alguns fragments, revelen que no era així. I si eren escasses era perquè, de fet, tot havia estat convingut —per exemple, els dies de la setmana d’enviament de les cartes— per tal

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 17

INTRODUCCIÓ

que el pare pogués llegir les cartes enviades a la tia i a la germana, puntualment, cada diumenge, quan anava a dinar al carrer Peyson. A les cartes, la tia i la germana li aportaven notícies sobre el pare, i així Vilar no havia d’esperar una de les seves esporàdiques missives per assabentar-se puntualment de les seves vicissituds, que tant podien ser malalties com premis aconseguits en jocs de petanca. Marius Vilar morí, inesperadament, durant la tardor de 1929, just quan Vilar es disposava a començar el servei militar a Saint-Maixent. Els dos Vilar petits es van sentir atrets per la Història. Marie Vilar ja estava a punt de llicenciar-se en Història a la Facultat de Montpeller, quan els professors de l’institut van entreveure la possibilitat que el brillant germà petit anés a estudiar a la prestigiosa École Normale Supérieure de París. El curs 1923-1924 Vilar estudiarà a la khâgne —és a dir, a les classes preparatòries del Concurs per entrar en aquell centre— del liceu de Montpeller i el curs següent a la del liceu Louis-le-Grand de París. Aquesta estada a la capital francesa significarà l’inici de la correspondència familiar. El fet que la tia fos mestra i la germana llicenciada en Història explica la gran complicitat intel·lectual que es reflecteix a les cartes, que també revelen la profunda admiració intel·lectual de les dues dones pel petit de la família. La germana demana contínuament ajuts i consells en els treballs i preparatius dels exàmens d’agregació. El germà accepta generosament aquest paper i no dubta a criticar els errors ortogràfics o conceptuals que troba en algunes cartes. Però no serà aquest el punt de fricció principal. A les cartes, Vilar no els amaga pas les seves progressives simpaties polítiques cap al comunisme i, com veurem, el moment més dur de les relacions es produeix el 1929, amb motiu del festeig de Vilar amb Margot Kassovitz i, lligat amb aquesta relació, amb el fet que Vilar, a l’hora de triar el seu destí de l’última fase del servei militar, optés per París i no per Montpeller. Tot i això, com es pot veure en una carta de 1931, poc abans de la proclamació de la Segona República espanyola, la germana s’ofereix per acompanyar Vilar en el viatge que aquest va emprendre a Novi Sad (Iugoslàvia) per contactar amb Margot. I les dues dones coneixen els plans de Vilar per instal·lar-se a Barcelona amb Margot o, després, amb Gabrielle. El setembre de 1936, des de Barcelona, Vilar celebra que Marie, des de feia uns anys professora a Alès, hagi guanyat la plaça de professora a Montpeller perquè així la tia, amb problemes seriosos de vista, tornaria a viure acompanyada.

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 18

LES LLIÇONS D’HISTÒRIA. EL JOVE PIERRE VILAR, 1924-1939

Les cartes a la tia i a la germana no constitueixen l’única font primària d’aquest llibre. Durant el festeig, de setembre de 1932 a juny de 1933, i, un cop casats, durant uns mesos de 1938, seran les cartes a Gabrielle Berrogain les que ens donaran la màxima informació. També s’han consultat les cartes dels seus millors amics i d’alguns catalans com el geògraf Pau Vila, i s’han llegit amb atenció els seus primers escrits acadèmics. El llibre s’atura voluntàriament el 1939. En primer lloc, perquè hi ha una voluntat explícita de donar la paraula al jove Vilar i el 1939 l’historiador ja tenia 33 anys. Si s’hagués allargat el període d’estudi fins al 1945, a més, la meva tasca s’hauria ampliat considerablement, en disposar de les cartes escrites a Gabrielle, des de diferents camps de presoners de l’Europa central, durant la Segona Guerra Mundial. Recordem, a més, que en aquells anys va escriure la seva Histoire de l’Espagne. En canvi, en el període anterior a la Segona Guerra Mundial, que és el període que ens ocupa, encara no hi ha cap gran obra per analitzar. Però també hi ha una raó menys pragmàtica. El llibre mostra amb força claredat que el 1939 la vocació històrica de Vilar ja estava ben definida. Per dir-ho amb una expressió seva, Vilar ja pensava històricament. No puc evitar, en la mena de justificació d’aquest llibre que conté aquesta introducció, fer referència a algunes crítiques que va rebre el vell Vilar per haver finalitzat el seu darrer llibre, publicat el 1995 i titulat precisament Pensar històricament, amb l’experiència del captiveri durant la Segona Guerra Mundial. Se l’acusava, entre altres coses, d’haver volgut amagar les seves simpaties per la causa comunista en els anys posteriors. Quan li vaig llegir una ressenya publicada a la revista Recerques, on l’autor li retreia, entre altres coses, que aquell llibre dictat a partir de records s’hagués aturat el 1945, em va dir, entristit: «aquesta persona no ha entès que el que jo he volgut explicar ha estat sobretot el meu procés de formació com a historiador». Jo sabia que aquesta havia estat la seva intenció i que el títol del llibre havia volgut resumir-la i reflectir-la. «Potser», li vaig respondre, «perquè a alguns ens ha estat molt fàcil fer-nos historiadors. Simplement, vam decidir estudiar Història en la nostra adolescència, com vostè, i vam estudiar la carrera d’Història sense cap desviament, com en el seu cas va ser el pas per la geografia. A aquest procés no li dedicaríem un llibre. Però precisament per això penso que val la pena que vostè l’hagi escrit». Amb Vilar sempre parlàvem del llibre dictat com si l’hagués escrit, perquè de fet, com em

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 19

INTRODUCCIÓ

va confessar, tot dictant-lo havia experimentat les mateixes sensacions que quan escrivia un llibre. Voldria en aquesta ocasió avançar-me a les veus que opinin que no val la pena reflexionar sobre el procés de formació d’un historiador i, en aquest cas concret, de Vilar. Els que no van voler creure que el vell Vilar, ja cec, hagués pogut dictar les pàgines de Pensar històricament, malgrat l’evidència de les cassettes gravades, segurament tampoc no entendran que jo hagi caigut una altra vegada en el mateix error. No ha estat pensant en ells que he escrit aquest llibre. L’he escrit pensant, sobretot, en els meus alumnes. Però estic convençuda que el llibre conté, a més d’un interessant testimoni històric, documents de primera mà que, si bé no aporten sorpreses sobre Vilar, no deixen de ser interessants per als estudiosos i crítics de l’obra de l’historiador, en tant que proven que el procés de formació com a historiador descrit i recordat pel Vilar madur, i el paper important que va jugar Catalunya en aquell procés, no eren una recreació realitzada a posteriori, una mena de reconstrucció artificiosa i lineal feta a partir i com a conseqüència del que hauria passat després. Deixem que siguin els especialistes en la memòria els que dirimeixin fins a quin punt el fenomen de la literalitat dels records de Vilar és un cas excepcional o no. Personalment, com a còmplice intel·lectual del llibre de 1995, celebro que les cartes del jove Vilar ens hagin permès sotmetre les reflexions autobiogràfiques del vell Vilar a una mena de detector de falsos records. El lector d’aquest llibre té al seu abast realitzar la prova. He dit que, en la confecció d’aquest llibre, el meu paper ha estat petit. Vull acabar aquesta introducció amb algunes dades personals que ho expliquen: vaig començar a llegir Pierre Vilar el 1974, quan jo tenia 17 anys, abans que morís Franco, i quan estava dubtant entre estudiar Història o Sociologia. Vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment el 1988 i ara, el 2016, vull agrair de tot cor a Jean i Sylvia Vilar, testimonis de l’amistat i complicitat intel·lectual que ens van unir des d’aquell any fins el 2003, l’any de la seva mort, que m’obrissin també els arxius personals i familiars. No vull pas amagar la importància que ha tingut en el disseny d’aquest llibre, el convenciment —fruit en part d’aquella relació personal— que els documents de Pierre Vilar analitzats en aquest llibre van ésser escrits —gairebé com un tret de la seva personalitat— des de la sinceritat i l’honestedat. Confio que la lectura dels fragments

tripa congost_maqueta base mida butxaca 07/04/2016 11:59 Página 20

LES LLIÇONS D’HISTÒRIA. EL JOVE PIERRE VILAR, 1924-1939

reproduïts en el llibre avali suficientment aquesta impressió. Perquè ha estat aquest convenciment el que fa que aquest estudi, que també vol ser honest i sincer, i per això vull deixar clara aquí la meva posició, resulti especialment ambiciós. En el sentit que no vol limitar-se a conèixer millor la vida del biografiat, sinó que vol resseguir les seves reflexions en el seu procés de formació i, en definitiva, la gènesi intel·lectual del conjunt de la seva obra. I és evident que un plantejament d’aquest tipus només es pot sostenir si considerem sinceres i honestes les seves paraules. He procurat reunir el màxim de proves per tal que la complicitat intel·lectual amb Pierre Vilar exhibida però també, en certa manera, requerida —per l’autora al lector— no pugui ser mai percebuda com un simple brindis al sol. Seran els lectors els que jutjaran, en acabar, si els esforços han valgut la pena. En la darrera fase del procés d’elaboració del llibre, ha estat especialment dolorosa la notícia de la mort de Jean Vilar, el 18 de juliol del 2015. Tot just unes setmanes abans, la curosa lectura d’un primer manuscrit li havia permès detectar alguns errors en les transcripcions de les cartes. Dels que encara hi puguin restar, en sóc únicament jo responsable. Finalment, també vull manifestar el meu agraïment a Josep Fontana, per la seva disposició a escoltar-me, a aconsellar-me i a llegir-me, sempre que ho he necessitat, i a Josep M. Muñoz, per haver acceptat l’edició d’un llibre arriscat. Per facilitar-ne la lectura, hem incorporat un breu glossari amb aquells conceptes i mots, relatius al món acadèmic parisenc, poc familiars als lectors catalans, i una cronologia que ha d’ajudar a situar tot allò que en el llibre, condicionat per les fonts i la necessitat de contenció, s’explica massa fragmentàriament. Per les mateixes raons, s’ha limitat volgudament el nombre de notes. Aquest hauria resultat massa voluminós, tal com s’explica en l’epíleg, si s’haguessin recollit i reproduït les diferents vegades que Vilar es va referir, al llarg de la seva vida, als fets que s’expliquen en aquest llibre. Per tenir aquesta informació, el lector haurà d’acudir, necessàriament, a Pensar històricament. Reflexions i records, l’obra autobiogràfica de 1995 a què hem fet referència. Per anar més enllà i conèixer realment el pensament històric de Pierre Vilar caldrà que s’endinsi en l’obra de l’historiador madur. Tot aquest llibre vol ser una invitació a fer-ho.

prova portada congost2_Portada Domingo-2.qxd 06/04/2016 14:26 Página 1

Carles Gerhard i Hortet

Dues guerres i un exili Memòries Jordi Borja

Jordi Castellanos

Literatura i societat La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)

El desafiament català Un relat internacional de la Transició Andreu Domingo

Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional Marc Andreu Acebal

Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) Jordi Amat

Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vliaseca Marcet (1919-1995) José Luis Martín Ramos

Territori capital La guerra civil a Catalunya (1937-1939) Federico Vázquez Osuna

Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944) Marc Andreu Acebal

Les ciutats invisibles Viatge a la Catalunya metropolitana

Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura

BIC HBAH ISBN 978-84-88839-97-8

Assaig

Les lliçons d’història

Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica

El jove Pierre Vilar (1924-1939)

Cartes de lluny i de prop

Rosa Congost

ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS

Rosa Congost

Les lliçons d’història El jove Pierre Vilar (1924-1939)