prova portada congost2_Portada Domingo-2.qxd 06/04/2016 14:26 Página 1
Carles Gerhard i Hortet
Dues guerres i un exili Memòries Jordi Borja
Jordi Castellanos
Literatura i societat La construcció d’una cultura nacional Jaume Guillamet (ed.)
El desafiament català Un relat internacional de la Transició Andreu Domingo
Catalunya al mirall de la immigració Demografia i identitat nacional Marc Andreu Acebal
Barris, veïns i democràcia El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986) Jordi Amat
Un país a l’ombra Vida de Josep Maria Vliaseca Marcet (1919-1995) José Luis Martín Ramos
Territori capital La guerra civil a Catalunya (1937-1939) Federico Vázquez Osuna
Anarquistes i baixos fons Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944) Marc Andreu Acebal
Les ciutats invisibles Viatge a la Catalunya metropolitana
Entra a www.elsllibresdelavenc.cat i accedeix al Dossier de Lectura
BIC HBAH ISBN 978-84-88839-97-8
Assaig
Les lliçons d’història
Incerteses i propostes de reconstrucció democràtica
El jove Pierre Vilar (1924-1939)
Cartes de lluny i de prop
L’historiador Pierre Vilar (1906-2003) ha estat, a partir de la publicació de la seva monumental Catalunya dins l’Espanya moderna (1962), un referent de primer ordre de la historiografia catalana. La seva recerca i la seva aportació metodològica, que li van permetre bastir un sòlid marc interpretatiu de la història moderna de Catalunya, han influït diverses generacions d’investigadors. Amb tot, les seves reflexions sobre els fonaments històrics del «fet català» han ultrapassat, de molt, l’àmbit acadèmic, i han tingut una influència notable en l’esfera intellectual i política. A més, la seva petita Història d’Espanya i la seva síntesi sobre La guerra civil espanyola l’han acostat a milers de lectors. Amb l’acollida que va tenir la seva obra a la societat catalana, Pierre Vilar va esdevenir, doncs, un historiador estretament vinculat a Catalunya. Una vinculació que provenia del fet mateix que va ser l’entrada en contacte amb la realitat catalana, el 1927 i com a geògraf, allò que va acabar fent d’ell un historiador. Rosa Congost, que ja havia fet una destacada aproximació a la trajectòria intel·lectual de Pierre Vilar amb l’edició del seu llibre Pensar històricament. Reflexions i records (1995), ens ofereix ara un recorregut minuciós pel decisiu període de la seva formació com a historiador, a cavall de París i Barcelona. El llibre vol explorar el seu despertar intel·lectual a partir dels seus escrits de joventut i, al mateix temps, interpel·lar el lector respecte de la importància de la Història. A través d’una voluminosa correspondència inèdita amb els seus familiars més propers, hi podem resseguir, a la primera part, les inquietuds i el dia a dia d’un jove estudiant d’Història i Geografia a la Sorbona, mentre que a la segona veiem de prop el seu descobriment de Catalunya i l’impacte que aquesta descoberta va tenir sobre aquell jove, en uns anys especialment convulsos de la història europea. Uns anys en què Vilar anava prenent consciència, com a professor d’institut de secundària, de la importància de l’ensenyament de la Història en la formació dels joves.
Rosa Congost
ÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS
Rosa Congost
Les lliçons d’història El jove Pierre Vilar (1924-1939)
ROSA CONGOST (Girona, 1956) es va doctorar en Història el 1988 i és catedràtica d’Història Econòmica de la Universitat de Girona des de 1995. Actualment és investigadora ICREA Acadèmia i presidenta de l’European Rural History Organization (EURHO). És autora de nombrosos treballs entorn de la propietat de la terra i les relacions socials agràries a Catalunya. D’entre els seus llibres destaquen Els propietaris i els altres. La regió de Girona, 1768-1862 (Eumo, 1990) i Tierras, leyes, historia. Estudios sobre «la gran obra de la propiedad» (Crítica, 2007). Ha publicat diverses monografies i articles en revistes acadèmiques i ha editat i coordinat algunes obres col.lectives relatives a projectes de recerca realitzats en el Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona, on en els darrers anys ha potenciat l’enfocament d’història comparada. En paral·lel, ha dedicat una atenció continuada a l’obra de Pierre Vilar, de qui va anotar i preparar l’edició del llibre Pensar històricament. Reflexions i records (3i4, 1995), i és una de les impulsores (amb Arón Cohen i Pablo Luna) de l’Atelier Pierre Vilar.