Les muntanyes de la llibertat

portada calvet foto 2 horitz.qxd

16/09/2008

Andreu Mayayo Josep Solé Barberà, advocat

La veu del PSUC Xavier Benguerel Memòries (1905-1940) Aram Monfort

Joan-Lluís Marfany

Llengua, nació i diglòssia

bar a Espanya després de travessar els Pirineus. Molts d’ells, jueus majoritàriament, fugien de la barbàrie nazi, però també hi havia homes decidits a unir-se als exèrcits aliats, ja fos al nord d’Àfrica o a Anglaterra. L’autor, en un estudi pioner d’una temàtica fins ara poc explorada, ens ajuda a recórrer amb detall i amb rigor històric el camí dels prop de 80.000 estrangers que es calcula que s’evadiren a Espanya durant el conflicte bèl·lic.

Després d’una travessa incerta dels Pirineus, pels diversos punts d’entrada que hi hagué tot al llarg de tota la serralada, molts dels evadits van anar a parar a camps de concentració, com els de Miranda de Ebro i Nanclares de Oca, i a presons diverses i altres llocs de confinament. Cap a la fi de la guerra, després de l’alliberament de França, van ser els alemanys fugitius els que feren cap a Espanya. El llibre és ple de petites històries personals que construeixen en el seu conjunt un episodi històric de gran dramatisme en un moment força convuls de la nostra història.

21 E

www.rballibres.com

Història

Les muntanyes de la llibertat

El camp de concentració d’Horta

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, milers de refugiats van arri-

El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial

Barcelona 1939

PÆgina 1

Josep Calvet

Últims títols publicats

8:59

Josep Calvet

Josep Calvet (La Pobla de Segur, 1965) és doctor en història i investigador, membre del Servei d’Història, Patrimoni i Documentació

Les muntanyes de la llibertat El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial

de la Universitat de Lleida. Ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar els primers anys de franquisme als Pirineus i especialment la presència militar i el pas d’evadits de la Segona Guerra Mundial. És autor del guió del documental: Terra de frontera. Els Pirineus catalans entre dues guerres (19381945). Ha coordinat el projecte de creació del museu El camí de la Llibertat inaugurat l’any 2007 a Sort.

tripa Calvet def plec color.qxd

15/09/2008

12:05

PÆgina 7

PRÒLEG

Aquest llibre s’inscriu en una línia de treball que, en paraules de l’historiador Francesc Vilanova, es podria denominar «el franquisme en guerra». Aquesta expressió fa referència al context creat per la Segona Guerra Mundial, una qüestió que, d’uns anys ençà, intenta fer-se un lloc en el frondós camp de la historiografia relativa a la Guerra Civil i a la dictadura franquista. En qualsevol cas, el llibre de Josep Calvet constitueix una incursió particular en l’Espanya franquista dins el context de l’Europa totalitària del període 1939-1945. L’autor hi aborda l’anàlisi d’un episodi molt poc conegut fins ara en el nostre país com fou el pas continu d’evadits del nazisme per la frontera que separava la França ocupada de l’Espanya de Franco. Els Pirineus com a «camí de llibertat», com també ho van ser els Alps, transitats per milers de persones que fugien de la barbàrie feixista. Cal remarcar, però, que les rutes de fugida i la seva significació han suscitat més atenció i interès, tant historiogràfic com patrimonial, a Europa que a Espanya. El projecte «La Mémoire des Alpes», en què treballen conjuntament italians, suïssos i francesos, s’ocupa, des de fa un temps, de la creació d’una xarxa transfronterera d’ecomuseus, museus virtuals o itineraris de memòria sobre el territori alpí, la seva cultura i la història de què va ser testimoni entre el 1938, any de l’establiment de les lleis racials a Itàlia, i el 1945. En el marc d’aquest projecte, la recuperació dels itineraris de fugida constitueix una de les iniciatives més reeixides, en la qual trobem implicades un conjunt d’institucions científiques i cíviques com són, entre d’altres, els diversos Instituts historiques de la Résistance de la zona, el Archivo Nationale Cinematografico della Resistenza de Torí, l’Université Pierre Mendès7

tripa Calvet def plec color.qxd

15/09/2008

12:05

PÆgina 8

France de Grenoble, el Musée de la Résistance et de la Déportation de l’Isère, o l’Institut d’Histoire des Alpes de l’Université de la Suisse Italienne. Totes aquestes entitats s’han fixat com a objectiu elaborar un estudi comparatiu del territori i dels fets que s’hi visqueren durant els anys de lluita i resistència. Una aproximació que creuen possible atesa la suma d’esdeveniments que confluïren en virtut de tres realitats ben diferents: la d’un país agressor com Itàlia, la d’un d’atacat com França, i la d’un tercer de neutral com Suïssa. Tot plegat afavoreix, tal com opinen els diversos participants, la posada en comú de pràctiques historiogràfiques i museogràfiques, l’intercanvi d’experiències i l’obertura de noves investigacions, com és fàcil de constatar fent una ullada al lloc web que han obert (http://www. memoriadellealpi. net), on es pot trobar informació d’un nou àmbit de treball en el qual s’insereix plenament el llibre de Josep Calvet.

L’origen de la recerca, presentada com a tesi doctoral el passat mes de gener, cal buscar-lo en l’interès de l’autor per tot allò que fa referència als Pirineus i a les relacions transfrontereres durant la guerra civil espanyola i els anys immediatament posteriors, més enllà de les operacions militars o de la violència política de postguerra. D’aquesta manera, s’endinsa en qüestions com la vigilància policial i el control exercit sobre la població de les contrades pirinenques, lligat al desplegament d’unitats militars fins ben entrats els anys cinquanta. L’atzar, com sovint acostuma a passar, el feu ensopegar amb unes llistes de noms corresponents al registre de reclusos de la petita presó habilitada a la població pallaresa de Sort, on els noms d’estrangers incloïen, tots barrejats, homes, dones i nens que hi havien romàs empresonats entre 1940 i 1944. Cercant l’origen dels presoners, l’autor va establir relacions amb l’associació francesa Le Chemin de la Liberté, de Seix, al departament de l’Arieja, un grup local que al seu torn formava part de la World War Two Escape Line Memorial Society (ELMS), associació impulsada per Roger Stanton, antic militar, amb un lloc web (http://www.escapelines.com) que n’explica a bastament els objectius i les activitats. Així fou com va conèixer la marxa de quatre dies que, des de fa ja més d’una dècada, es porta a terme la segona setmana de juliol per tal de rememorar les vicissituds que van haver de superar els evadits que des de França arribaren a Espanya ajudats per guies, passadors i habitants de la zona. El contacte amb associacions d’antics 8

tripa Calvet def plec color.qxd

15/09/2008

12:05

PÆgina 9

evadits dispersos per tot el món proporcionà a Josep Calvet testimonis impagables per a un treball que començava a prendre forma sobre una qüestió que al nostre país, a banda de la publicació d’alguna memòria o de referències al tema disperses en llibres sobre resistents o sobre el paper del Principat d’Andorra en els anys de la guerra europea, ha estat molt poc estudiada.

Per tant, no serà exagerat dir que aquesta obra constitueix a casa nostra la primera incursió sistemàtica en aquest tema, que l’autor contempla considerant tot els Pirineus com una realitat global estesa des del Mediterrani fins a l’Atlàntic. Nombrosos arxius locals i provincials li han facilitat la tasca de documentació, entre d’altres, els rics fons dels governs civils de Girona i Lleida, amb valuosos expedients de frontera que tractaven el tema dels evadits. L’autor amplia i complementa aquesta informació amb la que ha recollit als diversos arxius ministerials dels quals depenien els estrangers evadits un cop eren detinguts a Espanya, com són el del Ministeri d’Afers Exteriors o l’antic Ministeri de l’Exèrcit, amb documentació dipositada actualment als arxius generals militars de Madrid, Àvila, Segòvia i Guadalajara, i la de les Capitanies Generals de Catalunya i Aragó, que es troba a l’Archivo Intermedio Militar Pirenaico, així com l’arxiu del Ministeri de l’Aire, sense oblidar l’Arxiu del Comitè Internacional de la Creu Roja amb seu a Ginebra, que conté documents sobre l’ajut humanitari i assistencial als evadits, els arxius departamentals francesos, que permeten seguir el rastre de molts refugiats, en especial jueus, la història dels quals s’ha aprofundit acudint a l’arxiu de l’American Jewish Joint Distribution Committee (JDC), creat el 1914 per socórrer els jueus palestins, i també, els arxius nacionals dels Estats Units, amb informació sobre la trajectòria d’evasió seguida per destacats pilots de l’exèrcit de l’aire nord-americà.

Amb tot plegat, Calvet ha reconstruït l’epopeia que, fonamentalment entre 1939 i 1944, van haver de realitzar milers de fugitius del règim nazi, jueus en la seva majoria, però també un nombre important d’homes decidits a arribar al nord d’Àfrica o a Anglaterra per incorporar-se a l’exèrcit aliat. De fet, es completa gairebé una dècada de pas clandestí de frontera, ja que després de l’alliberament de França foren els alemanys fugitius els que feren cap a Espanya, que l’autor ens ajuda a recórrer amb detall i rigor historiogràfic. L’obra 9

tripa Calvet def plec color.qxd

15/09/2008

12:05

PÆgina 10

segueix un fil conductor a través del qual ens desplaça de la frontera pirinenca als camps de concentració i treball de Miranda de Ebro (Burgos) i Nanclares de la Oca (Àlaba), indrets on foren finalment reclosos els fugitius abans de sortir del país. Ens fa un retrat de la zona de frontera en plena postguerra espanyola i dels passos i rutes d’accés que foren utilitzats. Només la reconstrucció d’aquests itineraris, que ens presenta acuradament dibuixats en els respectius mapes del territori, ja constitueix una aportació valuosa en ella mateixa. Juntament amb això, ens relata les evasions sense estalviar-ne detalls: el parany que suposava per a la majoria una muntanya desconeguda, el funcionament de les xarxes de passadors i la relació d’aquestes, en molts casos, amb el contraban o l’espionatge, l’actuació de l’Intelligence Service a Catalunya, tot endinsant-se també en l’anàlisi del funcionament de les polítiques que el franquisme practicà respecte d’aquests refugiats. Sens dubte, la investigació sobre el paper de l’espionatge britànic en l’organització de les línies d’evasió que passaven per la Península Ibèrica constitueix un dels aspectes més ben aconseguits del llibre.

L’autor assenyala, i no podem deixar d’estar-hi d’acord, que una de les contribucions més importants del treball ha estat la identificació d’algunes d’aquestes rutes al servei dels britànics, i en especial del MI6 i MI9, en les quals participaren nombrosos ciutadans espanyols, des de contrabandistes fins a militars i addictes al règim, remunerats pel seu servei. Igualment, hem de remarcar l’interès de l’anàlisi de l’actitud del règim envers els evadits davant les pressions dels alemanys i dels Aliats. En aquest sentit, una de les aportacions més destacades del llibre és la reconstrucció, podríem dir que per primera vegada, ja que mai enlloc no se n’havia parlat amb tanta extensió i precisió, de la política de repatriacions decretada per Franco, que afecta fonamentalment els jueus. En aquest mateix sentit, un dels apartats més atractius de l’obra és el que explica totes les circumstàncies que acompanyaren el trànsit, de la Val d’Aran a Portbou, d’aquest col·lectiu específic d’evadits, juntament amb les actuacions de les diverses organitzacions d’ajut que intervingueren per procurar la seva sortida d’Espanya, en especial les circumstàncies del dia a dia que a tots els detinguts els tocà de viure a les presons, balnearis o camps de concentració de postguerra on foren reclosos. Un d’aquests indrets, on compartiren vivències amb presoners i soldats republicans, fou el camp de Miranda de Ebro, 10

tripa Calvet def plec color.qxd

15/09/2008

12:05

PÆgina 11

del qual l’autor ens descriu, amb tota mena de detall, la quotidianitat dels refugiats. Especialment durant la vaga de fam que esclata en aquest camp burgalès l’any 1943, un episodi altament il·lustratiu sobre les condicions de vida i la vigilància a què foren sotmesos els fugitius civils en edat militar allà internats. Més de vint nacionalitats són esmentades per l’autor del mig centenar llarg que es registraren entre els col·lectius de persones que arribaren a Espanya en plena guerra mundial. Emigrar i incorporar-se a l’exèrcit aliat eren, com ja hem assenyalat, els dos objectius que en guiaren les passes. Entre els que volien unir-se als Aliats, trobem francesos, polonesos, belgues o holandesos, desmobilitzats, com els que pretenien emigrar, a inicis de l’any 1940, i pilots britànics, canadencs i nord-americans de l’exèrcit de l’aire, abatuts per les forces de l’Eix. Segons el que ha recollit l’autor en els informes penitenciaris i militars consultats, el total de refugiats que passaren per Espanya durant la Segona Guerra Mundial se situa al voltant de 80.000 persones, de les quals 50.000 foren detingudes per les autoritats franquistes.

D’aquestes, prop de 3.000 van anar a parar a la presó de la localitat de Sort. El nom de totes elles figura en els murs de la petita capella de Sant Cosme i Sant Damià, que feia les funcions de presó des del segle xix i que des de l’estiu passat s’ha convertit en presó-museu amb el nom d’El Camí de la Llibertat. Aquesta és una experiència de recuperació de memòria i de patrimoni històric agermanada amb la duta a terme, amb els mateixos objectius i nom, a la localitat francesa de Saint Girons, d’on havien sortit els que aconseguiren creuar el Pirineu lleidatà pels passos del Pallars Sobirà, molt accidentats i de difícil trànsit. Tot plegat, es tracta d’un inici d’interconnexió amb una realitat europea que, de ben segur, la publicació d’aquest llibre ajudarà a consolidar i aprofundir. Promoure aquesta relació i perfilar a la vegada tot un mosaic humà a partir de desenes d’històries de vida, reconstruïdes i finalment recuperades per a la història i la memòria d’un temps difícil i per a molts tràgic, constitueix una de les virtuts d’aquest llibre, que em complau gratament presentar.

Conxita Mir Curcó Catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida

11