Nou Horta 132

Tots Sants vs Halloween

Tots Sants és una festa tradicional i catòlica dedi cada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacio nada amb el Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. Més a més, amb motiu de la festi vitat, també gaudim d’alguns dels dolços més tí pics de la nostra gastronomia com els panellets, bunyols de vent i ossos de sant. Per altra banda, d’uns anys cap ací hem adaptat també a les nos tres tradicions la festa de Halloween, una festa an glosaxona totalment aliena a la tradició espanyo la, que durant els últims anys ha anat creixent en popularitat, probablement per influència del cine ma i les sèries de televisió americanes. Cada ve gada s’organitzen més festes de Halloween en les quals la gent es disfressa de tota classe d’és sers relacionats amb el terror i la mort, i de portar

als nens a demanar caramels. Malgrat que la cele bració de Halloween a Espanya és un poc més re cent, té molt a veure amb el Dia de Tots els Sants perquè Halloween significa «la vespra de tots els sants». Però es percep molt més proper al carnes toltes que a l’esperit tradicional . Gaudim d’aques tes dues festivitats de diferent manera, no per això han d’estar renyides.

En aquest número podem trobar la celebració del dia de comerç, els obradors es preparen per a la campanya #haloweendetodoslosantos, i Torrent acollirà el Challenguer de Pàdel entre altres notí cies. I dels nostres col·laboradors destacar repor tatge de Rafael Escrig un recorregut per Foios, a més Helena Feijoó ens parla de més tipus de os tepatia i Grup Veterinari en parla de l’artrosi en les nostres mascotes.

La artrosis en perros y gatos

La osteoartrosis es una alte ración articular degenerativa, que produce un desgaste del cartílago articular con engro samiento de la capsula articu lar y aparición de hueso nuevo alrededor de la articulación que provoca dolor. Es una enferme dad crónica que esta infradiag nosticada, ya que va perdiendo movilidad de manera gradual pudiendo no apreciar el dolor de nuestras mascotas. Es común verlo tanto en pe rros como en gatos de avanza da edad, aunque hay casos de animales a edades tempranas que presentan artrosis cuyo desencadenante puede ser un traumatismo o factores genéti cos. Otros factores que pueden ayudar a la aparición de la ar trosis son la dieta, el ejercicio, el peso corporal ya que anima les obesos tienen mayor pre disposición a padecer artrosis o bien por enfermedades ar ticulares previas como la ro tura del ligamento cruzado y luxación de rotula. Las razas mas afectadas son de media no y gran tamaño, pero pue de afectar tambien a las razas mas pequeñas. Puede apare cer en cualquiera de las arti culaciones, siendo las mas co

munes la cadera, el codo y las rodillas.

En muchos de estos casos la ar trosis conlleva una perdida del bienestar animal que en ocasio nes es el desencadenante para que los dueños se planteen la eutanasia, lo cual podemos evi tar con un diagnostico temprano y tratamiento adecuado.

Para su diagnóstico sería ne cesario acudir a un centro ve terinario para la realización de un examen físico y en el caso de que sea necesario un estu dio radiológico que debe com binarse con pruebas de imagen avanzada como es el TAC ya que nos aportan mas informa ción sobre cambios en la es tructura ósea para valorar el estado y su posible evolución. El tratamiento será diferente y especifico para cada pacien te según lo avanzada que se presente la enfermedad y las necesidades de cada pacien te con el fin de reducir la in flamación y el dolor para me jorar su calidad de vida.

Germán Cervera, veterinario. Hospital Torrent Grup Veterinari

Padre Méndez,

Torrent

Alaquàs i Almàssera

Alaquàs posa en marxa un nou programa de formació en competències digitals per a dones en situació d’atur

REDACCIÓ

Un total de 15 dones han iniciat aquesta setmana el primer dels cur sos del nou Programa de Formació en Competències Digitals per a do nes en situació d’atur impartit al Centre de Formació Francesc Fe rrer Martí d’Alaquàs i subvencionat amb 62.400 euros pels Fons Euro peus Next Generation EU. Alaquàs és un dels 8 municipis valencians que s’ha acollit a aquest programa. L’Alcalde d’Alaquàs, Toni Saura, el Regidor d’Ocupació, Jaime Marqués i el Director del Centre de Formació, Pepe Latorre, van donar la benvin guda el passat divendres 21 d’oc tubre a les persones participants.

Aquest primer curs és “Internet, xar xes socials i dispositius digitals i fo naments de web 2.0 xarxes socials”. Tindrà una durada de 40 hores i fi nalitzarà el 4 de novembre. El curs s’imparteix de dilluns a divendres de 9:30 a 13:30 hores.

La resta de cursos previstos per a desenvolupar són: Word avançat; Excel avançat; Power Point presen tacions gràfics i fonaments web 2.0 i xarxes socials; Iniciació a la crea ció de pàgines web; Acces avançat; Internet, xarxes socials i disposi tius digitals; comunicació digital i networking Internet; Factura digi tal i estratrègia nous models de ne goci digital.

Almàssera reprén la neteja del

L’objectiu d’aquest programa és impulsar l’emprenedoria i reduir la bretxa de gènere en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència posat en marxa pel Govern d’Espanya i està subvencionat pels Fons Europeus Next Generation EU

Las campanas de Nuestra Señora de los Ángeles, en casa, tras su restauración

REDACCIÓN

Las campanas de la parroquia Nues tra Señora de los Ángeles volvieron a sonar después de cinco meses, es el tiempo en el que han estado fue ra de su hábitat, la histórica parro quia local. Los trabajos estuvieron en manos de la empresa Relojes y Cam panas Monumentales. Para celebrar la vuelta, las parroquias organizaron una cena fraternal que ha recaudado fondos para sufragar los gastos de los trabajos que han ascendido a 31.000 euros y que han recibido una apor tación municipal de 6.000 euros por parte del Ayuntamiento, a través del

convenio firmado hoy entre el alcal de Ramón Marí y el párroco local En graci Bataller.

Una fiesta para celebrar la vuelta de las campanas

A finales de julio tuvo lugar la celebra ción del regreso de las cuatro campa nas que coronan de nuevo la iglesia tras ser bendecidas por Engraci Bata ller. El acto contó con la colaboración dels Mestres Campaners de València que dirigieron un concierto de campa nas y donde se pudo apreciar la com pleta restauración que ha devuelto el sonido y la esencia de las campa

nas, siendo la más antigua de 1778. Los trabajos eran necesarios pues to que se había detectado un impor tante desgaste desde que en los años 70 se produjo el proceso de automa tización de los toques. Con la actua ción se ha recuperado el sonido, bri llo y color original, se han sustituido los yugos de hierro por unos de mane ra similares a los originales y se cam biaron los motores por unos eléctricos, que simulan toques manuales y que permitirán que sean tocadas de ma nera manual.

De las cuatro campanas que han sido restauradas la más grande se llama

‘Mare de Déu dels Àngels’ y fue fundi da en 1778 por Bartolomé Borrás, tie ne 98 centímetros de diámetro y pesa 550 kilos. ‘Santa Ana y santa Bárbara’ es por edad y tamaño la siguiente. Fue fundida por Ferrer en 1890 y tiene 82 centímetros de diámetro y un peso de 320 kilos. A ella le sigue la campa na que lleva por nombre ‘Sant Josep y santa Teresa’, fundida en 1924 por los Hermanos Roses, tiene un diáme tro de 70 centímetros y pesa 200 kilos. La más joven, con cerca de 100 kilos, es ‘Santa Juliana’, fundida por Salva dor Manclús en 1987 y con un diáme tro de 56 centímetros.

La Parroquia se concluyó en 1697, aunque posteriormente se añadie ron los altares, la capilla del Sagrario, el nicho dedicado a la advocación ti tular y el campanario construido en 17333. Está declarado Bien de Rele vancia Local e incluido en el Catálo go de Bienes y espacios Protegidos del Plan General de Albal, constitu yendo uno de los elementos referen ciales del patrimonio histórico-ar tístico de la localidad, “por lo que la restauración redunda en beneficio del municipio al contribuir a mejo rar el patrimonio del mismo”, remar ca el primer edil.

Alboraia

Els antics Cellers Vinival, entre les obres arquitectòniques més emblemàtiques de l’Open House València

REDACCIÓ

Durant el passat cap de setmana, els antics cellers Vinival es van incorporar com a novetat en la quarta edició de l’Open House València -OHV22-, el festival internacional en el qual l’arquitectura més preuada de la ciutat obri les portes al públic. Va ser una nova ocasió per a exhibir la singularitat funcional, tipològica i formal d’aquest edifici emblemàtic de la Patacona i el patrimoni local. Al voltant de 200 visitants es van acostar a conéixer més detalls sobre els orígens d’aquest edifici singular del patrimoni industrial valencià, així com l’evolució del projecte urbanístic proposat per a rehabilitar-lo i regenerar el seu entorn. L’edifici, en peus des de 1969, forma part d’un dels conjunts industrials de majors dimensions de València i els seus voltants. En paraules d’un dels seus últims directors, en els seus millors anys, prop del 25% del vi que exportava Espanya passava

per aquests cellers, que van estar en funcionament fins que van ser reubicades a Xiva l’any 2008.

Des de llavors, l’Ajuntament d’Alboraia porta impulsant la reconversió d’aquest polígon industrial, actualment degradat i envoltat per usos residencials i terciaris. En 2018, els propietaris majoritaris del sòl van començar a treballar en un projecte signat pel reconegut estudi d’arquitectura Estudi Herreros. Aquest projecte posa en valor els antics cellers Vinival, les recupera i situa en el cor d’una cuidada xarxa de places i espais públics lliures per a la trobada, retornant-li així el seu valor simbòlic com a icona de la identitat de la Patacona. Amb un disseny urbà inspirat en altres barris de referència a l’avantguarda de la sostenibilitat social i mediambiental, la proposta d’Estudi Herreros està pensada per a completar el barri amb nou habitatge, serveis i equipaments; regenerant aquest espai privilegiat en-

tre l’horta i la mar.

Activitats com la incorporació de l’edifici dels antics cellers Vinival a l’Open House València suposen un pas més en el continu procés de participació ciutadana que es porta realitzant des d’octubre de 2021. En aquesta ocasió es posa el focus a reconéixer i divulgar el valor d’aquesta peça única del patrimoni industrial, que no es troba protegida ni catalogada sota cap figura de protecció legal. El projecte d’Estudi Herreros, actualment en tràmit administratiu, pretén posar fi a aquesta situació de vulnerabilitat en la qual es troba l’edifici.

Gràcies a la seua participació en el festival, Alboraia se suma així, al costat d’altres municipis valencians, a una iniciativa promoguda en altres grans ciutats com Lisboa, Milà, Atenes o Nova York, convidant a ciutadans i visitants a descobrir i gaudir de l’arquitectura, el paisatge i l’art urbà valencià.

Helena Feijóo Osteópata pediátrica

Fisioterapeuta Colegiada

info@osteopediatria.com

Clínica eSalud, C/ Julio

Diferentes tipos de osteopatía 2

En esta ocasión trataré de explicar en qué consiste la osteopatía visceral, craneal y biodinámica.

La osteopatía visceral trata de liberar la tensión de las fascias y ligamentos que envuelven y sujetan las diferentes vísceras. De manera que al mantener un entorno relajado esa víscero o vísceras tengan una mejor función. La víscera se situará en una posición más adecuada, sin restricciones que le impidan el aporte sanguíneo. También mejorará el drenaje, con lo que tanto la nutrición, como la eliminación a nivel visceral mejorarán. Podemos realizar un tratamiento visceral con técnicas directas o indirectas.

Mediante estas técnicas podemos tratar problemas respiratorios, digestivos, de prolapso de la vejiga o uterino, estreñimiento, etc.

La osteopatía craneal no solo consiste en liberar las suturas craneales (unión que hay entre los huesos del cráneo), también en liberar la tensión de las Membranas de Tensión Recíproca (MTR), además de liberar la musculatura facial. La liberación de las suturas craneales y de las MTR se utiliza mucho en bebés. Es cuando los huesos del cráneo se están osificando. Todavía su osificación no es completa y se puede trabajar muy bien. Las MTR durante el parto mantienen la cohesión de los huesos. Si el cráneo del bebé sufre mucha

compresión estas membranas se bloquean.

También podemos tratar problemas que afectan a la parte facial como bruxismo, estrabismo, mala oclusión, respiración oral, etc. El tratamiento craneal funciona muy bien para migrañas y dolores de cabeza.

La osteopatía biodinámica es quizá la menos conocida dentro de nuestro colectivo. En este caso la terapeuta está muy presente durante el tratamiento. Necesita evaluar lo que el cuerpo está expresando; para ello es fundamental la concentración y la consciencia del cuerpo. No sólo tiene presente la parte física, sino también la parte emocional, psicológica y espiritual de esa persona que se está tratando.

Da muy buenos resultados en pacientes cuyos tratamientos han fracasado por otras vías, en bebés, en gente mayor y en personas con dificultades para movilizar zonas debido al dolor. No todos los osteópatas utilizan todos los tratamientos.

Cada cual elige aquel o aquellos tipos de osteopatía con los que se siente más a gusto. También cada persona decide ir a la profesional con quien se siente mejor y le da mejores resultados.

Cuando realizamos una terapia es importante sentirnos cómodos con el profesional sanitario que corresponda. Si no siempre podemos cambiar. Este es un factor a tener en cuenta para el éxito de la terapia.

L’edifici, senyal d’identitat de la Patacona, va obrir les portes per al voltant de 200 visitants

Aldaia

Reinventar el palmito tradicional mitjançant el disseny

El MUPA acull l’exposició ‘Dissenyar l’aire’ de la World Design Capital València 2022

REDACCIÓ

El Museu del Palmito d’Aldaia (MUPA) acull l’exposició ‘Dissenyar l’aire’, una mostra inclosa en la programació de la World Design Capital València 2022, el comissari de la qual és el prestigiós dissenyador valencià Vicent Martínez. L’exposició està oberta fins al 31 de desembre de 2022.

L’exposició aplega 20 palmitos exclusius dissenyats per divuit reconeguts dissenyadors i dissenyadores d’àmbit nacional i internacional com ara Antonio Serrano, Arnau&Reina, Carlos Tiscar, Eli Gutíerrez, Inma Be-

múdez, Luisa Boccietto, María Arroyo, Nani Marquina, Nieves Contreras, Pepe Gimeno, Pepa Reverter, Ramón Úbeda, Ricard Ferrer, Sohei&Sumiko Arao, Terence Woodgate, Yukari Taki, a més de Vicent Martínez i l’artesà palmiter d’Aldaia Ángel Blay, l’únic palmiter d’Europa especialitzat en l’elaboració de palmitos de de nacre.

L’exposició reinventa el tradicional palmito gràcies al disseny, fomentant una nova aliança entre artesania i disseny, incloent una nova projecció amb l’ús de noves tecnologies i materials. ‘Dissenyar l’aire’ apor-

ta noves propostes en les quals es reinventa un objecte com el palmito en l’imaginari internacional creatiu dins de la World Design Capital València 2022.

El palmito és una part consubstancial de la tradició industrial i cultural d’Aldaia. Les creacions, coneixements, pràctiques, tècniques i usos del ventall estan integrades en la vida del municipi, on encara es mantenen 24 tallers del sector, producte d’una tradició artesanal assentada a Aldaia des del segle XIX. La combinació de tradició empresarial i la presència d’un museu per a l’ex-

posició, conservació i investigació del ventall, el MUPA, ha merescut la declaració de l’artesania del palmito d’Aldaia com a Bé de Rellevància Local Immaterial per part de la Generalitat Valenciana.

L’Ajuntament d’Aldaia considera important l’articulació de mitjans de cooperació i d’intercanvi entre el sector palmiter, el món de la cultura, el disseny i les noves tecnologies per a renovar aquesta l’artesania. Esta exposició vincula la cultura tradicional del palmito amb les tendències actuals del disseny en tots els àmbits de la creativitat,

i 18 professionals del disseny de diferents parts del món, han unit el seu talent creatiu per a oferir una visió innovadora del palmito.

Visites guiades

El MUPA ofereix visites guiades per a veure ‘Dissenyar l’aire’. Durant el més d’octubre estan concertades les visites alumnes i professorat de la Escuela Universitaria de Diseño, Innovación y Tecnología de Madrid, així com tres grups de l’IES Salvador Gadea d’Aldaia i un grup del Lycee Blanche de Castille de Le Chesnay-Rocquencourt (França).

Victor Küppers entusiasma el municipi

REDACCIÓ

El Teatre Auditori Municipal d’Aldaia (TAMA) va viure una de les nits més màgiques i positives de la temporada en la conferència de Victor Küppers amb motiu del Dia del Comerç Local, 25 d’octubre.

L’Ajuntament d’Aldaia, de la mà de les associacions de comerciants ACODA i AVEMA, i amb la col·laboració d’AWIPIC i MRW, van portar a l’auditori d’Aldaia a este reconegut expert en psicologia positiva i gestió que durant més d’una hora va aportar una bona dosi d’entusiasme i ànim a un TAMA ple, de gom a gom, de comerciants i emprenedors del nostre poble.

Küppers va agraïr l’afectuosa rebuda i va destacar la qualitat de l’associacionisme al nostre poble: “recordeu que un sol va més ràpid, però junts arribem més lluny”. Tot en un dels auditoris qualificat pel propi

Küppers com “un dels més bonics que he visitat”, i al·ludint a les vistes del gran Cinturó Verd.

El regidor de Comerç, Santiago Ruiz, donava la benvinguda agraint “la gran participació en l’esdeveniment formatiu” va emplaçar al públic a trobar-se el proper diumenge 23, en la Fira del Comerç Local, junt al Mercat Municipal.

Per la seua part, el director general d’Awipik, Vicente Genís, va destacar la intenció de “convertir-se en aliats estratègics dels comerciants locals, amb més de 30 anys d’experiència en MRW Aldaia/Paterna/Torrent”.

Amb l’entrega d’un palmito artesà aldaier i personalitzat per a Küppers, l’alcalde Guillermo Luján va simbolitzar la importància de la col·laboració entre les institucions públiques i el teixit empresarial i comercial comarcal.

Aldaia ampliarà la residència de majors L’Horta Sud i sumarà un centre de dia

La Conselleria d’Igualtat destina 7,3 milions d’euros a la reforma de la residència L’Horta Sud i a la construcció d’un centre de convinvència al mateix emplaçament

REDACCIÓ

Aldaia rep una de les visites més esperades per al futur de la Residència l’Horta Sud de Persones Majors Dependents, ubicada al carrer de les Eres. La Vicepresidenta i Consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives va presidir, junt a l’alcalde i la resta de membres de ambdues administracions, la presentació al saló de plens de l’Ajuntament d’Aldaia, del projecte que destinarà 7,3 milions d’euros a la reforma i ampliació de la residència, amb 52 places residencials i 50 per a l’atenció diürna.

Aitana Mas, va remarcar que el pla Convivint d’infraestructures de serveis socials 2021-25 de la Generalitat, vol “adequar el centre” al nou model residencial impulsat per Igualtat “amb unitats de convivència més humanes i amables i el més semblant possible a una llar”.

L’alcalde d’Aldaia, Guillermo Luján, considera este projecte com “una

reivindicació històrica que per fi comença a fer-se realitat”, i senyala que “la inversió en el benestar de les persones que més ho necessiten i en especial de les persones majors és un acte de justícia i una prioritat per a nosaltres”.

Prèviament la comitiva havia visitat l’actual residència, i ja al saló de plens era la Cap de Servei de Benestar Social d’Aldaia, Amelia López Cayuela, qui contextualitzava l’acció tan esperada, seguida de l’explicació del projecte per part del Director general d’Infraestructures de Serveis Socials, Enric Juan Alcocer.

Despres de signar al llibre d’Or de l’Ajuntament, la vicepresidenta va rebre un palmito, de mans de l’alcalde i en representació de l’artesania local, així com na publicació del Museu del Palmito.

52 places residencials i 50 d’atenció diürna

Amb aquest projecte de reforma i

ampliació, la residència d’Aldaia tindrà una capacitat de 52 places residencials per a persones majors, 38 de les quals se situaran en un bloc destinat a persones majors dependents i 14 més en un altre edifici per a grans dependents. Així mateix, es preveu un tercer bloc, on se situarà el centre de dia amb capacitat per a l’atenció de 50 persones majors.

El primer bloc destinat a residència de persones majors dependents s’organitzarà entorn de dos mòduls de

convivència, cada un dels quals amb capacitat per a albergar 19 residents en set habitacions dobles i cinc individuals distribuïdes en dues plantes.

Per la seua banda, la residència per a grans dependents estarà en un altre edifici amb dues plantes, amb un total de huit habitacions amb capacitat total per a 14 persones usuàries i una tercera planta destinada a l’equipament del centre.

Finalment, en el bloc destinat a albergar el centre de dia, els serveis

es repartiran en una planta baixa i dues plantes amb sala de rehabilitació; sala d’activitats i convivència; consulta mèdica, psicològica i de podologia; sala de tractament i cures, i perruqueria.

A més, disposarà d’una zona enjardinada interior d’ús exclusiu per als usuaris i usuàries del centre de persones majors L’Horta, en la qual s’ha previst una adequació per a incloure recorreguts més accessibles i espais intergeneracionals amb jocs infantils.

El coach i expert en psicologia positiva va realitzar al TAMA una conferència, patrocinada per l’Ajuntament d’Aldaia entorn del Dia del Comerç Local

Aitana Mas assistix a la presentació del projecte, que comptarà amb 52 places residencials i 50 per a l’atenció al centre de dia

Alfafar

Alfafar repartix més de 300 bons d’ADN caní

REDACCIÓ

L’Ajuntament d’Alfafar, a través de la regidoria de Sanitat, ha repartit un total de 323 bons d’ADN caní, de 450 que hi havia disponibles. Amb estos vals, les persones propietàries de gossos poden sol·licitar les proves genètiques de les seues mascotes de manera gratuïta per a inscriure-us en el cens municipal. Des que es va iniciar la campanya a

principis del mes d’octubre ja s’han canviat un total de 109 bons. Durant estes setmanes la ciutadania a pogut usar els xecs per a realitzar les proves d’ADN en les clíniques veterinàries adherides: Alfafar Veterinària i Clínica Veterinària Vet Family Alfafar.

Les persones propietàries de gossos a Alfafar poden sol·licitar un dels 127 bons que queden disponibles fins al

30 de desembre. Després d’esta data, el procediment de registre de l’ADN de la mascota en les clíniques tindran un cost monetari.

Una vegada realitzades les proves, amb la informació extreta s’elaborarà un cens d’ADN caní. D’esta manera es genera un patró genètic de les mascotes del municipi per al seu registre.

Les proves genètiques i la inscripció

en el cens també permetran facilitar tasques de localització i identificació si l’animal es perd. A més, amb esta mesura s’afavorix el correcte manteniment del municipi. El padró permetrà identificar a la persona propietària que ha incomplit l’obligació de recollida d’excrements en la via pública.

Les persones que vulguen obtenir el bo d’ADN hauran de realitzar la sol·li-

citud a través de la Seu Electrònica d’Alfafar. En un termini màxim de 10 dies rebran el document en format PDF, que podran canviar en clíniques veterinàries.

Amb la iniciativa del padró d’ADN caní, l’Ajuntament d’Alfafar continua apostant per una bona salut pública en el municipi, afavorint el benestar de persones i animals.

Des que es va iniciar la campanya a principis del mes d’octubre s’han canviat en les clíniques veterinàries un total de 109 bons d’ADN

Celebració de la Cimera Internacional ODS i Agenda 2030 en l’Àmbit Local

REDACCIÓ

L’Ajuntament d’Alfafar celebrarà la Cimera Internacional ODS i Agenda 2030 en l’Àmbit Local els dies 18 i 19 de novembre. Un esdeveniment internacional que té com a objectiu crear xarxes col·laboratives entre diverses entitats públiques i organitzacions per a la implementació dels ODS i Agenda 2030 en l’àmbit local. La trobada ha sigut organitzat des de l’Ajuntament d’Alfafar, la Xarxa Iberoamericana de Bon Govern i Igualtat (RIBGI) i l’Institut Iberoamericà de Governabilitat i Innovació (iiGOBinn). Així mateix, es compta amb el suport de l’Escola de Govern de l’Organització d’Estats Americans (OEA).

A més, el congrés aspira a ser un espai on compartir experiències, aprenentatges, reptes i desafiaments de les administracions públiques, associacions i empreses en la implementació d’estos objectius i de l’Agenda 2030. Un aprenentatge des del qual promoure el desenvolupament de polítiques públiques, estratègies i planificacions que canalitzen esta dècada marcada per l’acció sostenible.

En este esdeveniment, també s’atorgaran reconeixements i distincions a les administracions públiques, entitats del tercer sector, institucions i personalitats que estan realitzant accions concretes amb un impacte directe en la ciutadania. Així doncs, es tractarà d’un esdeveniment multitudinari en el qual es donaran cita nombroses personalitats del panorama nacional i internacional, i en el qual s’establirà una xarxa col·laborativa internacional i de projecció en el sector.

L’alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adsuara, ha assenyalat que, “Alfafar és una ciutat viva, moderna, i amb futur. En el nostre ADN estan els Objectius de Desenvolupament Sostenible, per això, volem escoltar diversos reptes, experiències i objectius i crear així una xarxa internacional de municipis que treballem basant-nos en els ODS”.

Juan Ramón Adsuara ha afegit que, “volem convidar a alcaldes i alcaldesses, d’Iberoamèrica i d’Espanya, a compartir les seues vivències en la Cimera Internacional ODS i Agenda 2030 en l’Àmbit Local”.

El municipi inicia el projecte de salut pública Alfafar Camina

REDACCIÓ

L’Ajuntament d’Alfafar, a través de la regidoria de Sanitat, ha posat en marxa el projecte de salut pública Alfafar Camina. Esta iniciativa, que promou hàbits saludables, pretén facilitar rutes segures i accessibles per a la pràctica regular d’activitat física.

Este pla de salut, que s’ha llançat en coordinació amb el Centre de Salut d’Alfafar, està dirigit a tota la ciutadania del municipi. Alfafar Camina comptarà amb tres rutes, dues amb eixida en el barri antic i l’altra en el Barri Orba. Des del centre de salut, es recomanarà i prescriurà partici-

par en esta activitat per tots els beneficis que aporta.

Les rutes amb eixida des del centre d’Alfafar tenen una distància d’uns 3 quilòmetres. Estes caminades recorreran el barri antic i el barri Sant Jordi. L’inici es realitzarà des del centre de salut els dimecres i divendres a les 9.30 hores i els dilluns i dijous a les 15.30 hores. D’abril a juny es farà a les 18.00 hores.

La ruta pel Barri Orba, que té una duració de 2,4 quilòmetres, recorrerà diversos carrers de la zona i està adaptada a tots els públics.

L’inici de la caminada es realitzarà en el centre de salut del Barri Orba,

els dimecres a les 15.30 hores i els dilluns i dijous a les 15.30 hores. D’abril a juny serà a les 18.00 hores. Temporalment, el punt d’inici de les rutes del centre de la ciutat, pel barri antic i barri Sant Jordi, es realitzaran des del Parc de les Palmeres per obres a l’entorn del centre de salut. A principis d’octubre es van inaugurar les rutes saludables amb una caminada per la Marjal d’Alfafar. Més d’un centenar de persones es van sumar al recorregut del paratge, que va ser de 14 quilòmetres. Els assistents també van poder disfrutar d’un esmorzar saludable a mitjan recorregut.

Amb la posada en marxa del projecte Alfafar Camina, l’Ajuntament d’Alfafar continua la seua aposta

per reforçar la salut pública i promoure els hàbits saludables entre la ciutadania del municipi.

Esta iniciativa, que promou hàbits saludables, pretén facilitar rutes segures i accessibles per a la pràctica regular d’activitat física

Alcàsser

La Fira Sabers i Sabors tanca aquesta edició amb un nou èxit de participació

La Fira Comercial i Gastronòmica va acollir música, espectacles i atraccions durant tot el cap de setmana

REDACCIÓ

La Fira Sabers i Sabors d’Alcàsser es va celebrat, el passat cap de setma na, amb una gran afluència de veïns i visitants. L’edició de 2022 ha tor nat a celebrar-se amb gran èxit de participació. L’alcaldessa de la lo calitat, Eva Zamora, ha mostrat la seua satisfacció per la “gran quan titat de persones que han omplit aquest cap de setmana la plaça del Mercat i voltants. Es tracta d’un es deveniment que ja està consolidat

al nostre poble i que, a més, serveix per a impulsar i visibilitzar el nos tre comerç local”.

L’ambient festiu va ser el gran pro tagonista en aquesta Fira Comercial i Gastronòmica que va acollir actua cions musicals i espectacles itine rants, com “Big dancers” d’El Carro mato, “Folkifesta” de Folkifesta, “El carrer és nostre!” d’Always Drinking Marching Band, “The Trouoers” de la Finestra Nou Circ, “Yee haw!” de la Banda, “La festa del Rei” de la Ban

da del Drac, “Vertical” de Brincadei ra, així com l’actuació “Grup de me talls” de la SOMU d’Alcàsser. Un total de 12 comerços i serveis, 17 entitats i associacions i 15 esta bliments lligats a la gastronomia formaren part de l’edició d’aquest any de ‘Sabers i Sabors’ que, a més, comptarent amb una fira d’artesa nia tradicional valenciana i una fira d’atraccions amb cavallets artesa nals, jocs d’enginy, laberint musi cal i carrusel.

Finalment, destacar que, al llarg del cap de setmana, es va desen volupar tallers infantils, com un ta ller de ceràmica a càrrec de Dba rro ceràmica artesanal o un taller didàctic de música i moviment a càrrec de l’Escola de Música d’Al càsser Societat Musical Santa Ce cília; a més, va haver espai per a la promoció de la campanya “La ruleta dels aliments” de l’equip mediam biental de la Diputació de València a l’estand de l’Ajuntament.

L’alcaldessa Eva Zamora, en el Dia del Comerç Local, va voler agrair, així, «la implicació de tots els comerços del poble per fer possible una nova edició d’aques ta Fira». En aquest sentit, va as senyalar que «des de l’Ajunta ment d’Alcàsser continuarem treballant per a promoure i aju dar al nostre comerç local, per què tenim clar que ells són un dels principals motors econò mics de la localitat».

Tradició

La calabaza, mucho más que truco o trato

Nutritienda.com

REDACCIÓN

La calabaza es uno de los símbolos de Halloween, una de las fiestas más se guidas de los últimos tiempos, la fies ta del “truco o trato” que se asocia a Estados Unidos de América, pero que se celebra en todo el mundo. ¿Cuáles fueron sus orígenes?, ¿realmente na ció en EE.UU?, según se cree sus orí genes se remontan a los Celtas, hace más de 2.500 años. El 31 de octubre los celtas llevaban el ganado a los establos para pasar el invierno, ese día se suponía que los espíritus po dían salir de los cementerios y apo derarse de los vivos, les hacían vícti mas de conjuros si no accedían a sus peticiones, de ahí el “truco o trato”. Para evitarlo ensuciaban sus casas y las decoraban con huesos y san gre para ahuyentar a los muertos y se vestían con pieles para confundir a los espíritus. Cuando los romanos conquistaron a los celtas agrega ron sus propios toques a esta cele bración y en el siglo VII el Papa Bo nifacio IV decretó el 1 de noviembre el día de todos los Santos para hon rar a todos los mártires que habían dado su vida por la fe. En 1840 esta festividad llega a Estados Unidos, donde queda fuertemente arraiga da, fueron los inmigrantes irlande ses los que trajeron esta tradición difundiendo la costumbre de tallar una calabaza gigante con una vela dentro, sin embargo, la fiesta no em pezó a celebrarse masivamente has ta 1921. Ese año se celebró el primer desfile de Halloween en Minnesota, tras este vinieron muchos otros. A partir de los años 70 se empezó a ce lebrar en el mundo entero gracias a películas y series que lo plasmaban, una de las más conocidas fue “La no che de Halloween” de John Carpen ter, que fue una referencia para el

cine de terror.

Y ¿por qué la calabaza es símbolo de Halloween?. Según cuenta una leyen da, el diablo fue a buscar a un hom bre llamado Jack por ser un borracho y estafador, pero este consiguió en gañarlo y el diablo prometió no bus carle más. Años después Jack murió y fue rechazado en el cielo, pero tam bién en el infierno y el diablo le con denó a deambular entre las sombras, pero le proporcionó una luz con una brasa, Jack solo tenía un nabo dónde meterla y así comenzó la tradición de usarlo como una linterna. Cuando los irlandeses inmigraron a América comprobaron que las calabazas eran más grandes y más fáciles de con seguir que los nabos y cambiaron la tradición. Desde entonces se decoran las calabazas con rostros terroríficos y no se identifica un Halloween sin calabaza. Según los expertos nutri cionistas de www.nutritienda.com, la empresa online líder en produc tos de salud y belleza, aunque a la calabaza se la considera una ver dura, realmente es una fruta, como pasa con el calabacín, pepino o be renjena. Cada año aumenta su con sumo en nuestro país, pero no solo por su tradición en Halloween, sino porque poco a poco los españoles se han acostumbrado a su uso culinario no solo por su gran sabor, sino por todas sus propiedades nutricionales, ya que es rica en antioxidantes por su alto contenido en betacaroteno, y contiene potasio y vitamina A, B, C y E. Los expertos de Nutritienda. com muestran todos los beneficios de esta fruta:

1. Mejora el aspecto de la piel

La calabaza mejora el aspecto de la piel ya que es fuente de vitamina C y E, que son unos antioxidantes que

contribuyen a bloquear los radicales libres que son unas moléculas que se generan de forma natural en el cuerpo y que son las causantes del envejecimiento celular, favoreciendo la aparición de arrugas y flacidez en la piel. Además, la vitamina C tam bién contribuye a la formación de colágeno para que la piel funcione correctamente. El colágeno es una proteína que se encuentra de for ma natural en la piel y que permite que se mantenga hidratada y prote gida frente a los agentes externos.

2. Ayuda al correcto funcionamien to del sistema inmune

La calabaza, al ser fuente de vita mina C, también contribuye al fun cionamiento normal del sistema in mune, protege a las células frente al daño oxidativo y ayuda a disminuir el cansancio y la fatiga. También su contenido en algunas de las vitami nas del grupo B, como el ácido fóli co disminuyen el cansancio y la fa tiga. Por otro lado, los antioxidantes que posee la calabaza, y en especial sus pipas, son capaces de neutrali zar la acción de los radicales libres ayudando al sistema inmunitario y manteniendo el cuerpo sano y fuerte.

3. Es ideal para bajar de peso

La calabaza es rica en agua, posee más de un 90 %, lo que ayuda a pre venir la deshidratación y la retención de líquidos. Destaca su baja densidad calórica y su escaso contenido graso, lo que hace que no aporte casi calo rías y la convierten en una opción ideal para los que se encuentren en un proceso de pérdida de peso. Ade más, su aporte en fibra hace que au mente la sensación de saciedad, es timula el tránsito intestinal, arrastra las toxinas y facilita las digestiones.

4. Gran aliada para la salud visual La calabaza es una gran aliada para la salud visual ya que contiene vita mina A que contribuye al manteni miento de la visión en condiciones normales. Las frutas y hortalizas de color naranja son antioxidantes gra cias a los “carotenoides” como el be tacaroteno, que dan el color anaran jado a la calabaza, y son precursores de la vitamina A que es fundamental para la salud visual. Además, contie ne otros carotenos como la luteína o la zeaxantina que se encuentran de forma natural en los ojos.

5. Regula la presión arterial La calabaza, gracias a su contenido en potasio contribuye al manteni miento de la tensión arterial normal. Aunque es necesario complementar lo con una dieta equilibrada. Como ya se ha dicho antes, la cala baza es mucho más que truco o tra to, es un alimento rico en multitud de vitaminas y minerales, pero para poder cocinarla hay que saber pri mero unos trucos, Nutritienda.com da unas pautas para saber elegirla y cocinarla:

Elegirla bien

Antes de nada hay que saber ele gir bien una calabaza, en lo prime ro que hay que fijarse es en la piel, si es fina y muy lisa puede estar to davía verde. Así que lo ideal es que la piel sea gruesa y firme, es impor tante que no tenga imperfecciones, magulladuras ni golpes. Las calaba zas más tiernas y jugosas son las que tienen la piel brillante. Es importan te que mantenga su rabo o péndu lo, ya que esto evita que la calaba za pierda humedad y este debe estar seco ya que significará que está lis

ta para comer. El tamaño en la ca labaza también importa, es prefe rible que sea pequeña y pesada ya que tienen más sabor que las gran des y ligeras.

No abrirla si no se va a comer Es mejor no abrirla hasta de que se vaya a consumir ya que una vez abierta dura, como mucho, una se mana en la nevera bien tapada, así que es mejor conservarla cerrada en un lugar fresco y seco.

Guardar las pipas

Una vez cortada no hay que tirar las pipas, ya que tienen beneficios medi cinales, desde la antigüedad se han usado para mejorar la retención de líquidos e incluso para combatir las lombrices. Hoy en día se siguen con sumiendo tanto por sus beneficios nutricionales como por su gran sa bor. Poseen gran cantidad de ácidos grasos Omega 3 y Omega 6, también poseen antioxidantes ya que tienen vitamina A, C, K, E, son ricas en hie rro, zinc, calcio y magnesio. Se pue den secar al sol y después agregar les sal, o incluso tostarlas en una sartén o al horno.

Cómo cocinarla

Hay multitud de formas de cocinar la calabaza: se puede cocer y tritu rar para hacer una crema, se puede asar para tomar como guarnición, se come incluso cruda en ensaladasen trozos muy pequeños, se echa en gui sos y potajes para darles sabor, tam bién se usa en muchos postres como la tarta de calabaza, galletas y paste les, y una de sus variedades, la cala baza confitada se usa para rellenar muchos postres ya que al mezclarla con corteza de limón, canela y azúcar se crea el famoso cabello de ángel.

muestra todos los beneficios de esta fruta y da unas pautas para saber elegirla y cocinarla

Benetússer

La campaña municipal del Día del Comercio Local inyecta más de 6.250 € en las tiendas en 7 horas

REDACCIÓN

El Ayuntamiento de Benetússer re partió 100 carros de la compra entre los participantes del sorteo celebra do con motivo del Día del Comercio Local. Gracias a la exitosa campaña municipal, las tienda y negocios de la localidad lograron una inyección de, al menos, 6.250 € equivalentes a las 625 papeletas canjeables por tickets de compra de más de 10 eu ros realizadas durante la mañana y la tarde del 25 de octubre. “Esta mos encantados por la buena aco gida de la campaña entre los cen tenares de vecinos que han llenado la plaza del Ayuntamiento para ha cer entrega sus tickets de compra,

afianzando una vez más los víncu los con nuestro pequeño comercio de proximidad que es el alma de nuestras calles y avenidas”, seña la la alcaldesa de Benetússer, Eva Sanz Portero.

La mano inocente encargada de rea lizar el sorteo fue el presidente de la Asociación de Comerciantes de Benetússer, Christian Herrera, que junto al concejal de Desarrollo Lo cal, Emilio Cano, llevó a cabo la en trega de los carros de la compra a las personas ganadoras presentes en la plaza del Ayuntamiento. El lis tado del centenar de premiados al completo puede consultarse en la web municipal www.benetusser.es

El municipio visibiliza el liderazgo femenino en la práctica y la gestión deportiva

El Centre Cultural El Molí acogió una jornada dirigida a clubs, AMPAS y amantes del deporte para proporcionar herramientas que potencien la presencia de las mujeres en el deporte

REDACCIÓN

El municipio valenciano de Benetús ser acogió el encuentro ‘Hay partido’, una jornada sobre el liderazgo depor tivo en los equipos femeninos desti nada a la promoción de recursos y ex periencias desde una perspectiva de género. Para ello, se dieron cita en el escenario del Centre Cultural El Molí tres mujeres con destacados currícu lums profesionales en el ámbito del deporte como son Carmen León París, responsable médico del club Real Ca noe, Goizane Álvarez, Directora Gene ral de Deportes de la Diputación Foral de Guipuzkoa y coach deportivo, y la ex jugadora profesional de baloncesto María Pina Tolosa. El acto contó con la presencia de la alcaldesa de la lo calidad, Eva Sanz Portero, que en su discurso de bienvenida destacó que “en la lucha por la igualdad es vital disponer de modelos femeninos de portivos en los que las nuevas gene raciones puedan reflejarse, así como generar entre las más jóvenes el inte rés por gestionar y dirigir los clubs y su participación en los diferentes es tamentos que los componen”. Bajo esta premisa, durante la jorna da se puso en valor la importancia de conocer en profundidad la bio

logía femenina, el comportamiento hormonal o las lesiones físicas más comunes entre las mujeres para rea lizar los entrenamientos más adecua dos desde un punto de vista médico. También, a partir de la experiencia en el ámbito político, se hizo hincapié en la importancia de trabajar sobre objetivos claros basados en la escu cha activa de todos los agentes te niendo como premisa los valores de la igualdad, el compromiso y la equi dad con cada proyecto. Por su parte, con el testimonio de María Pina que, con 21 años de trayectoria en el ba loncesto profesional, tras su retirada de la cancha actualmente preside la fundación sin ánimo de lucro «Bas ket Institution».

Esta jornada surgió como una inicia tiva municipal, organizada en colabo ración con la consultoría en igualdad y diversidad Elig, y puesta en marcha a raíz de la aprobación del Plan de Igualdad local, un proyecto que con tó con la colaboración de numero sos clubes de Benetússer a partir de la cual se estableció un diagnóstico de la situación del deporte en la loca lidad con claros objetivos de cara al futuro. Entre ellos destacaba la nece sidad de regular la promoción de prác

tica deportiva sin sesgos de género mediante la participación de los clu bes en todos los ámbitos relacionados con la igualdad entre hombres y mu jeres. “Como administración pública es nuestra obligación poner a dispo sición de la ciudadanía la formación y los contenidos divulgativos nece sarios que sirvan para favorecer que las mujeres, nuestras niñas y jóvenes, tengan igualdad de oportunidades en todos los ámbitos”, destaca la conce jala de Igualdad, Ana Martín Valero.

El ayuntamiento reparte 100 carros de la compra entre los vecinos y vecinas participantes en un sorteo con papeletas canjeables por tickets de compra superiores a 10 euros realizadas en el comercio de proximidad

Burjassot i Massanassa

El conseller d’Habitatge visita Burjassot per a supervisar les millores previstes en el Barri de les 613 Vivendes

REDACCIÓ

El vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, ha visitat Burjassot per a reunir-se amb l’alcalde de la localitat, Rafa García, a fi de tractar l’estat de les actuacions que la Conselleria està duent a terme en el municipi, concretament la generació i renovació urbana previstes en el Barri de les 613 Vivendes, emmarcades en el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021. En la trobada també han sigut presents la directora general d’Habitatge i Regeneració Urbana, Elena Azcárraga, el regidor d’Urbanisme de Burjassot, Manuel Aragó, i el regidor de Serveis Municipals, Manuel Pérez Menero. L’actuació comprén la rehabilitació de 108 vivendes i les obres de reurbanització dins de l’àmbit de les Àrees de Regeneració i Renovació Urbana i rural (ARRUR). Aquestes ajudes estan destinades a millorar l’accessibilitat tant dels habitatges individuals com de les comunitats de persones propietàries i inquilines; impulsar la regeneració i renovació urbana del barri i millorar les condicions paisatgístiques i d’urbanització de l’espai ocupat

per les zones d’estacionament. En el cas de Burjassot, el municipi disposarà d’1.835.921 euros, 940.706 euros del Ministeri de Foment i 114.457 euros de la Generalitat Valenciana per a procedir al desenvolupament de les obres.

L’alcalde de Burjassot ha agraït la visita i l’interés del vicepresident per aquesta actuació i ha anunciat que abans de fi nalitzar l’any 2022 està previst la licitació de les obres. Per part seua, Illueca ha explicat que l’actuació es desenvoluparà en dues fases, en “un espai públic degradat i abandonat durant anys, caracteritzat per la manca d’accessibilitat, obstacles al mitjà urbà, àrees poc visibles i mal il·luminades, així com falta de zones verdes”. “Gràcies a aquesta intervenció, aquest barri serà accessible en millorar les seues condicions d’urbanització, la qual cosa comporta que els seus residents puguen gaudir d’espais més agradables per a la convivència i més zones verdes”.

Després de la reunió, el vicepresident i l’alcalde han visitat l’entorn dels 613 Vivendes de Burjassot, on s’escometran les actuacions.

Massanassa presenta l’Escola de Comerç de la localitat

REDACCIÓ

La formació se centrarà en aspectes pràctics referents a xarxes socials, millora de les pràctiques comercials en el punt de venda, imatge i fotografia comercial, posicionament web i estratègia aplicada a l’àmbit dels negocis. S’impartiran un total de deu sessions en horari de 14:30 a 16:30 hores entre el 15 de novembre i el 2 de desembre. A més, els negocis participants podran disposar d’una tutoria presencial específica sobre la seua activitat amb l’objectiu de solucionar dubtes o problemàtiques a les quals s’enfronten per a aplicar els nous coneixements adquirits.

“Des de l’ajuntament, estem al costat del nostre comerç. El comerç local necessita de tota ajuda possible i això és una cosa que hem d’oferir des de les administracions públiques. Creiem que la digitalització del comerç és imprescindible i, per això, hem creat esta Escola de Comerç perquè els i les nostres comerciants es formen i posen en pràctica les habilitats adquirides sempre per a la millora del seu

comerç”, expressa Paco Comes, alcalde de Massanassa.

L’itinerari plantejat serà dut a terme per diferents professionals en actiu coordinats per Javier Sancho, responsable de andanaSOLUTIONS.

Les inscripcions dels comerços interessats es gestionaran telefonant al 961251533 o mitjançant correu electrònic en aedl@massanassa.es

L’itinerari es compon de les següents dates i sessions:

15/11 – Claus de l’evolució del comerç 16/11 – Psicologia i creativitat enfront de la nova normalitat del comerç local 17/11 – WhatsApp Business, tot en un per al comerç local 22/11 – Taller pràctic. Com evolucionar el meu comerç 23/11 – Taller teoricopràctic. La imatge en internet i WhatsApp 24/11 – Taller teoricopràctic. El valor del disseny de marca, usos i anàlisis 29/11 – Taller teoricopràctic. Fotografia promocional per a xarxes socials. 30/11 – I Google ens va fer grans. SEO

LOCAL amb Google My Business 1/12 – Empaquetat creatiu 2/12 – Com desenvolupar el pla de treball

Des de l’Ajuntament de Massanassa, es treballa pel foment del comerç local amb ajudes, però també amb campanyes amb les quals es busca involucrar a les persones perquè compren en el comerç de Massanassa i donar-lo a conéixer. És el cas de la segona edició de Comerç amb Premi, on enguany participen prop de 80 establiments i se sortegen entre les persones que compren en ells un premi de 3.000 euros i 130 premis de 100 euros; i el retorn de MassaTapa, la celebració del qual finalitza este diumenge 23 d’octubre i que compta amb la participació de 9 bars i restaurants que competeixen per ser la millor tapa de Massanassa 2022. La guanyadora, quan finalitze el recompte de votacions, s’emportarà un premi de 500 euros, i la segona de 300 euros. A més, entre les persones participants, se sortejaran dos sopars valorats en 60 euros cadascun.

L’Ajuntament de Massanassa ha posat en marxa l’Escola de Comerç de Massanassa en la qual impartirà formació al teixit comercial de la localitat

Catarroja

Catarroja arranca la fase de priorització de projectes del Pla Estratègic 2030

REDACCIÓ

Aquesta setmana l’Ajuntament de Catarroja, a través de la regidoria de Participació Ciutadana, ha fet un pas més, dins del Pla Estratègic 2030, amb a fase de priorització de projectes. El Teatre Auditori ha sigut testimoni del Fòrum Ciutadà en el qual s’han explicat i debatut les propostes que s’han votat per les persones assistents per a prioritzar

les que es consideren més rellevants. Aquesta fase presencial té un complement en línia, ja que la ciutadania que no poguera assistir a aquest fòrum, podrà votar les propostes en la web www.catarroja2030.es fins al pròxim 13 de novembre “Estem dins d’un procés que marcarà el futur del nostre poble. A Catarroja la ciutadania té la clau per a participar

en les decisions públiques, no volem que siga una intervenció cada 4 anys, el nostre interés és que la població estiga involucrada sempre en el procés i nosaltres els volem dotar de les eines com aquest Pla Estratègic 2030”, explica Jesús Monzó, alcalde de Catarroja. D’altra banda, la regidora de Participació Ciutadana, Dolors Gimeno, ha recordat que “ens trobem en una fase

il·lusionant, en la qual la ciutadania començarà a prioritzar els projectes que veuran la llum en un futur, un procés del qual tots formem part i un compromís per construir un poble a mesura dels seus habitants”.

Fòrum Jove

Una vegada realitzat el fòrum de la ciutadania aquest divendres 4 de no-

vembre tindrà lloc el Fòrum Jove. En aquest cas serà a les 17,30 hores en el Saló de Plens de l’Ajuntament de Catarroja. Una experiència més dinàmica en la qual els joves podran veure construídas les seues il·lusions per a la ciutat del futur.

Una vegada finalitzada aquesta fase s’espera que el pla definitiu estiga enllestit per a gener de 2023.

Les persones interessades poden participar en aquesta fase de priorització de projectes de manera en línia fins al 13 de noviembre

Foios

Foios ret homenatge la Mare de Déu del Patrocini amb la Festa d’Hivern

REDACCIÓ

Foios es prepara per a una nova Festa d’Hivern dedicada a la Mare de Déu del patrocini, patrona de la localitat, que tindrà lloc el pròxim dissabte 12 i diumenge 13 de novembre. La programació començarà el dissabte de vesprada a les 17.30 amb les Albades i Cant d’Estil.

A càrrec de l’Associació de Cant Valencià del Puig de Santa Maria, rea-

litzat de manera itinerària per: Plaça del Poble, plaça de la Creu, Passeig de la Cultura (Albereda) i acabant, de nou, en la plaça del Poble. En aquest acte estaran acompanyats pel Grup de Danses de Foios En acabar, es dirigiran dins de l’Església Parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora per a dedicar unes albades i cant d’estil a la Mare de Déu del Patrocini.

Després cara a les 20.30 es realitzà la Dansà a la Mare de Déu del Patrocini. A càrrec del Grup de Danses de Foios i amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de la Música Tradicional “Pepe Palau”.

I el diumenge de matinada es tocarà Diana a les 6.00 i en acabar xocolatada a la Plaça del Poble. Seguidament 11:30 h. Fira de jocs tra-

dicionals al Passeig de la Cultura (Albereda).

A les 12:00 h. Solemne Missa. Concelebrada en honor a la Mare de Déu del Patrocini, cantada pel cor parroquial de Foios i presidida per D. Jesús Girón Izquierdo.

A les 14.00 del migdia tindrà lloc el repartiment de la caldera, al pàrquing del sector sud, col·laboren els Quints 22/23, Filles de Maria 22/23 i Festeres de la Mare de Déu d’Agost 22/23. Seguidament a les 18.00 es podrà gaudir d’una cercavila a càrrec de la Banda de Música del CAM Santa Cecília de Foios.

Es finalitzarà la programació a les 19.00 h,Solemne Processó, en honor a la Mare de Déu del Patrocini per l’itinerari de costum, acom-

panyats per la banda de música del CAM Santa Cecília de Foios, l’Associació d’Amics de la Música Tradicional “Pepe Palau” de Foios i el Grup de Danses de Foios.

En finalitzar es dispararà una fi de festa. Juan Antonio Pacha, regidor de festes, ha convidat a tots el foiers a que gaudisquen d’aquests actes festius preparats per la regidoria de Festes i Falles en honor a la Mare de Déu del Patrocini d’hivern. Como cada any, és un cap de setmana ple de tradició, com la Diana, la xocolatada, jocs tradicionals infantils i, com no podia faltar, les calderes”. Pacha també ha volgut agrair “a totes les associacions que col·laboren en la festa” la seua implicació en uns actes tan importants per el poble de Foios.”

Les festes tindran lloc del 12 al 13 de novembre

Opinión - Monográfico

Foios: Un recorrido por sus límites

Rafael Escrig

Imaginemos que en La Lloma hay un manantial que derrama el agua, como por un barranco, hasta llegar al mar. Pues así es el término de Foios: es trecho y largo, como un reguero que nace en La Lloma y desemboca en el Mediterráneo. Este reguero imagina rio tiene tres partes: La Lloma, el nú cleo urbano y el Camí de la Mar. Este es en esencia el término de Foios que vamos a recorrer.

Foios linda con siete poblaciones y el Mar Mediterráneo. Bien es cierto que la autopista de Barcelona inte rrumpe el camino hacia la playa y es como una frontera que corta el terri torio en el último extremo. Hemos de buscar un paso para llegar a la playa y el único que existe a pie, es la pa sarela que está en el término de Me liana. La playa de Foios es un peque ño espacio entre espigones, pegada la autopista, donde el agua rompe contra las rocas y apenas hay unos metros de arena donde poner el pie.

No obstante, tiene su encanto como espacio salvaje, con pequeñas dunas pobladas de flora psamófila como la bardana común o el perejil marino.

NÚCLEO URBANO

Vamos a atravesar la población de este a oeste por la calle Hugo Bacha rach, empresario alemán que creó la fábrica de la Yutera en el año 1927. El actual Foios le debe mucho a esta in dustria que dio trabajo a unos dos mil personas, tanto de Foios como de los pueblos limítrofes, cuando solo exis tía el trabajo del campo. La empresa desapareció hacia 1.980, pero dejó su huella entre los foieros. Tenemos aquí un caso similar al ocurrido en Melia na unos sesenta años antes, cuando allí comenzó la industria del mosai co Nolla. En ambos casos fue la lle gada de un industrial con visión de progreso. En ambos casos la pobla ción da un giro hacia la industria y despega económicamente.

La calle Hugo Bacharach, cambia de nombre cuando llega a la vía del tren y pasa a ser Doctor Millán hasta la Plaça del Poble, donde está la Iglesia parroquial y el Ayuntamiento, des pués será el Carrer Major hasta el fi nal del pueblo que es la Plaça de les Alqueríes, conocida antiguamente como “Cap de lloc” por ser un lugar vacío y apartado en un extremo del pueblo. Esto de los nombres de las calles es punto y aparte. Me dicen que el carrer Portalet antes era Ginés Fira; el carrer de La Sarieta antes era José Ruiz; Carrer Oest antes era Már tires y el carrer Unió antes era Gene ral Mola. Cosas de la política que pre mia a los suyos con una calle. En general, las calles y casas son

de traza muy moderna. Parece todo construido a partir del siglo XIX. No se observa, como en otros pueblos, calles estrechas o en curva, propias de los antiguos trazados urbanos mu sulmanes, todo lo contrario, parece un pueblo de nueva planta con ca lles rectas, aun las más antiguas, y sorprendentemente anchas, como el carrer Joaquín Marco, carrer Francesc Corell, carrer Mestre Saurí o el carrer Unió. Y otras largas y rectas como la Sarieta y Forn Vell. Este horno data aproximadamente de principios del siglo XIX y siempre ha permanecido en la familia Plasencia.

Sacramento

Nos detenemos en la Plaça del Poble, donde está la Iglesia de la Asunción, conocida como la Catedral de l´Hor ta, y el Ayuntamiento. En el centro una bonita fuente con cuatro caños y sendos tritones en piedra artificial. Me dicen que fue donada al pueblo por Hugo Bacharach. La fachada de la iglesia es llamativa por sus dimen siones, lo mismo que la torre campa nario de 50 metros de altura. En el amplio interior destaca el retablo del altar mayor y la trona, a la que no se puede subir por carecer de escalera de acceso. Ambas obra son de eba nistería de gran riqueza, sin policro mar, lo que les da un aspecto más in teresante todavía.

En el Llibre de Fábrica de la Iglesia podemos ver que los ladrillos y las tejas azules para su construcción en 1.730 se hicieron en Vinalesa, Alfara y Moncada. La piedra labrada vino de la cantera de Godella. Que se encar gó el órgano a un tal Martín Usurral de o que el hierro y la veleta de la to rre se encargaron en Teruel.

En esta plaza también está el Bar París, donde nos atiende Rosario, su dueña. Así como la iglesia es la Ca tedral de l´Horta, al pueblo de Foios, le dicen el pequeño París. Orgullo patrio, dirán los foieros que acuña ron hace años el eslogan “Foios, Pa rís, Londres”. Tiene este local más aspecto de casino que de bar y fue hasta hace poco la sede de la peña taurina. Allí se conserva el traje que vistió El Soro en su alternativa y que podemos ver en una urna de paso a los servicios. Rosario me comenta: El trage ningú ho reclama i que com no és seu tampoc ho pot vendre, que compradors ha tingut.

Una de las calles que sale de la Plaça del Poble es el Carrer Unió. Una calle de 14 metros de ancho con casas de ladrillo visto, hoy en día protegidas.

La calle está flanqueada por palme ras washingtonianas y naranjos, lo que le da cierta distinción. Mis bue nos amigos: Rosendo, Vicent Saurí y Fernando Barrachina, me explican el

porqué del curioso nombre de la calle Unió. - Este carrer s´anomena Unió perque és la unió entre dos zones di vidides: la zona on antigament esta ba l´oficina del Delme i el nucli del poble que era esta plaça. Al créixer la població, les dos zones se van anar ajuntat fins convertir-se en una sola, d´así el nom de Unió.

Al otro lado del carrer Major, cerca de la estación, está la Plaça d´Espan ya. Plaza de estilo clásico rodeada de viejos árboles y una valiosa fuente central sobreelevada, dedicada al dios Baco, representado en cerámi ca. Me comenta Rosendo: - Esta font estava avans en el carrer Major, en tre la Replaçeta i l´Ajuntament i esta ba afonada amb dos o tres escalons. Que després la van posar en l´actual Plaça del Poble i posteriorment en la Plaça d´Espanya on ara es troba. Junto a esta plaza tenemos una muestra más del modernismo po pular valenciano, en las antiguas Es cuelas Nacionales, inauguradas en 1.917 y realizadas por el maestro de obras local Francisco Ruiz Ferrando, con proyecto del arquitecto Ramón Lucini, autor también del Balneario de la Alameda en Valencia y del edi ficio de Tabacalera.

CAMÍ DE LA LLOMA

Nos habíamos quedado en la Plaça

del Poble y hemos de seguir por el Ca rrer Major que continua convertido en el Camí de La Lloma. Este cami no nace en el antiguo Matadero Mu nicipal, reconvertido ahora en unas dependencias municipales, cruza la Sequia Major de Moncada y conti nua hacia el cementerio y la Ermita del Sant Crist de la Sang. Llama la atención las altas chimeneas de an tiguas rajoleres que se ven desper digadas entre el paisaje. Nos encon tramos con un cruce: a la derecha el Camí de Museros, a la izquierda la Venda del Sombrerer, un peque ño caserio a las puertas de Vinale sa. Nos han acompañado espléndi dos campos de naranjas. El final del camino lo marca una pequeña pina da y algunas casas dispersa. Ya esta mos en La Lloma, a nuestra derecha, La Lloma de Albalat que comparte con Foios la elevación de este terri torio. Aquí vale la pena detenernos unos minutos para disfrutar el grato espectáculo de la Sierra Calderona, antes de volver por nuestros pasos.

CAMÍ DE LA MAR

Veamos ahora el Camí de la Mar que corre entre huertas, acompañado siempre por la acequia que nos se para de Meliana. En los márgenes ve mos olivos, higueras, cañas, algunos chopos y alguna morera. Cruzamos

el nuevo carril ciclopeatonal (lo que antes era la vía churra) y encontra mos dos alquerías: La Grauera, con un alto alcornoque pegado a la pa red de la casa, ¿por qué aquí este al cornoque? Me pregunto. Enfrente, la alquería de El Pardo. Más adelan te El Charco y llegamos a Cúiper. En la entrada de la Alquería Sagrado Co razón de Jesús, más conocida por to dos como Alquería del Pi, una gran araucaria de 22 metros de altura, que puede verse desde cualquier punto de esta extensa huerta.

Pregunto por la playa y me dicen que Foios no tiene playa. Evidentemente, al final del camino me he tropezado con la autopista. Es algo decepcio nante ver el mar y no poder llegar a él. Una pasarela lo solucionaría, como tiene Meliana. El problema es que allí tienen playa y esa playa se acaba en el espigón, donde comienza Foios. Ya sé que he dejado de comentar lu gares importantes; nunca se puede decir todo y estamos limitados por el espacio disponible. Lo que no quiero dejar de destacar es el robusto Pláta no (Platanus orientalis) existente en la misma carretera de Barcelona, an tes de llegar al paso a nivel, viniendo de Valencia. Se trata de un ejemplar impresionante que debería estar ca talogado y protegido, tanto por sus años como por su tamaño.

Massamagrell

Finalitzada la segona fase dels Pressupostos Participatius de 2022 amb 132 propostes de la ciutadania

REDACCIÓ

Durant una primera fase, els veïns i veïnes de Massamagrell, han po gut presentar les seues propostes per a millorar el poble en les dife rents urnes instal·lades en els edi ficis municipals com l’Ajuntament, el Centre Cultural Joan Fuster i Or tells, Serveis Socials o l’Oficina Mu nicipal del Barri de la Magdalena. Les propostes també podien ser presentades telemàticament a tra vés del portal de Participació Ciu tadana “Massamagrell Participa”, i per a aquelles persones que ne cessitaven ajuda per a participar, un equip de professionals va ofe rir assistència en el mercat muni cipal durant dos matins. Després de dues setmanes reco llint propostes, aquest dilluns es va procedir a l’obertura de les ur nes per al recompte dels butlletins, recollint així un total de 113 pro postes, que sumades a les 19 pre sentades telemàticament, formen

un total de 132. D’aquesta mane ra, des d’ara fins al 4 de novem bre, s’ha posat en marxa la terce ra fase, corresponent a l’estudi de la viabilitat tècnica de les propos tes, on el Grup Tècnic de Valoració, format per persones funcionàries de l’Ajuntament, valoraran la via bilitat legal, tècnica i econòmica de cada proposta, així com la ca tegorització en “despesa corrent” o “inversió”.

“Estem molt contents amb la parti cipació d’enguany”, comenta Paco Gómez, alcalde de Massamagre ll. Al que afig: “El 8 de novembre s’obrirà la votació ciutadana per què la gent vote i decidisca quals de les propostes viables podrem rea litzar. Aquesta quarta fase de vota ció ciutadana estarà activa fins al 15 de novembre, en el mateix por tal de Participació Ciutadana “Mas samagrell Participa”.

Raquel Gómez, regidora de Parti cipació Ciutadana, ha explicat que

“per a aquesta edició hi ha previs tos 120.000 euros que es dividiran en 60.000 euros per a projectes d’in

VII Marató de microrelats València Escriu

REDACCIÓ

Dissabte passat 22 d’octubre el municipi de Massamagrell va acollir per tercera vegada la ja coneguda Marató de microrelats València Escriu, que enguany ha complit la seua setena edició. Una activitat organitzada per la Bi blioteca de Massama grell en col·laboració amb el col·lectiu lite rari València Escriu, i emmarcada dins de la programació de la Set mana de la Biblioteca.

La cita va reunir les 9 del matí en el Centre Cultural Joan Fuster

Ortells a les persones participants, 7 joves i 30 adults, que van participar en el concurs segons la seua modalitat.

En la modalitat adulta els relats premiats van ser:

1r premi per a Laura Pilar Rubio Torrecillas, amb el microrelat “Por al fracàs”.

2n premi per a Luis Jurado Quesada, amb el mi crorelat “Talibans de l’ortografia”.

3er premi per a Juan Folguera Martin, amb el microrelat “Cor de ferro”.

4a premi per a María Amparo Cabello Barnes, amb el microrelat “Una decisió difícil”.

I 5é premi per a Rubén Moratalla Maig, amb el microrelat “Que la imaginació detinga les bales”.

En la modalitat juvenil Alexandru Cristian Buta ru, va guanyar el Primer Premi amb “Dues per sones, zero bales”, Erika Laguna Pozo va quedar en segon lloc amb “Cor partit”, i Ferran Fuentes Romero, amb el micro relat “Crim (im)perfec te” va quedar en terce ra posició.

Paco Gómez, alcalde de Massamagrell, va donar l’enhorabona “a totes les persones pre miades” i va agrair “la implicació en aquesta activitat a totes les per sones participants i or ganitzadores, perquè la seua participació i el seu treball visibilitza la creativitat artística”.

Per part seua, la regidora de Biblioteca, Araceli Munera, va voler ressaltar “la importància de la transversalitat de les àrees de l’Ajuntament en incloure la modalitat juvenil en aquest con curs en el qual participen majoritàriament per sones adultes, així com la perspectiva de gène re com a criteri de puntuació”.

La quantitat total entregada en premis va ser de 1.000 euros. El primer premi en la modali tat adulta va constar de 250 euros, el valor del segon en 150 euros, i el del tercer en 100 eu ros. Respecte a la modalitat juvenil, la dotació dels premis en material de papereria i llibres electrònics va ser de 500 euros.

Centro fitness

versions i 60.000 euros per a pro jectes de despeses corrents”. Des del consistori afirmen que les

propostes triades es realitzaran a partir de l’aprovació del Pressu post Municipal per a l’exercici 2023.

Manises

El col·legi Vicente Nicolau Balaguer de Manises serà de nova construcció

El centre s’ubicarà al solar municipal ubicat junt a l’IES Rodrigo Botet

REDACCIÓ

El CEIP Vicente Nicolau Balaguer de Manises es construirà de nou als te rrenys municipals ubicats al costat de l’IES Rodrigo Botet. L’obra té un pressupost de 6 milions d’euros in closos dins del Pla Edificant i supo sarà una millora substancial en les condicions d’aquesta infraestructu ra escolar molt deficitària.

L’alcalde de Manises i regidor d’Edu cació, Jesús Borràs i Sanchis, ha mos trat la seua satisfacció per la nova construcció d’aquest col·legi “ja que ara mateix les instal·lacions són de de l’època franquista amb moltes defi ciències, sobretot d’accessibilitat, cli matització i falta d’espai”. L’alcalde ha afegit que “es tracta d’una molt bona notícia per a tota la població de Ma nises en general i per als xiquets i xi quetes en particular, ja que, a més, no s’hauran de traslladar durant el des envolupament de les obres”.

Després d’aquesta adjudicació de la Conselleria d’Educació, el projecte s’ha d’aprovar en sessió plenària i, posteriorment, es licitarà perquè es puguen iniciar les obres. El projecte presentat a la Conselleria inclou una aula per a primer cicle d’Infantil amb zona de jocs pròpia, tres aules per a segon cicle d’Infantil amb zona de jocs tancada per a cada aula, sis aules per

a Primària, un gimnàs i un menjador per a 400 comensals.

El centre educatiu nou es dissen yarà amb paràmetres de millora de l’eficiència energètica, la sostenibili tat i el confort climàtic i acústic per tal de crear un espai saludable per a l’alumnat.

A banda de la nova construcció d’aquest col·legi, continua la resta d’intervencions previstes en altres centres educatius de la ciutat i que estan també estan incloses dins del Pla Edificant.

La Conselleria d’Educació ha adjudi cat un total de 162,7 milions d’euros per a iniciar les tramitacions de mi llora en 34 centres educatius de tota la comunitat. A la província de Valèn cia li corresponen 76 milions per a 17 municipis de set comarques i el gruix de la inversió correspon a l’Hor ta Sud, on a banda dels 6 milions que s’invertiran a Manises, s’hi faran al tres inversions, com ara un nou ins titut a Catarroja, l’ampliació del Cen tre de Formació Professional Superior de Mislata i obres de millora en dos col·legis de Torrent.

Així mateix s’invertirà en centres educatius de l’Horta Nord, la Vall d’Albaida, la Ribera Alta, la Canal de Navarrés, la Safor i la Plana d’Utiel-Re quena.

Passejada nocturna a Sedaví de l’Associació Cultural “El Bolitxo”

Va recorrer alguns dels principals carrers del municipi

REDACCIÓ

En la nit del divendres va tindre lloc a Sedaví una passejada noc turna organitzada per l’Associació Cultural “El Bolixto” amb l’objectiu de donar a conéixer a la ciutadania una part de la història del municipi. Presentada pel president de l’asso ciació Manuel Sospedra, l’activitat va començar al carrer Del Mig, per a posteriorment desenvolupar-se per C/ Musical, Pl. d’en Jaume I, Anto nio Tarazona, Sol, de nou C/ Musi cal, 25 d’Abril, Pinedo, Marqués de Figueroa, Sant Antoni i Cervantes, per a concloure enfront de l’esglé sia parroquial.

Dins del capítol de curiositats, des tacar les històries de la barriada de Sant Roc, les tradicionals “Botes” en forma de barril, les històries de

personatges del municipi com Sal vador Sospedra Sospedra “El torri co” que va ser el primer sedavienc que s’en va anar a lluitar a Madrid amb les forces republicanes en re voltar-se Franco, i va ser el primer a morir. El municipi li va dedicar un carrer, que poc després passaria a dir-se Marqués de Figueroa en can viar el règim. També es va visitar el C/ Cervantes, abans carrer dels Ba rraques, i conegut també com a ca rrer de l’Església, perquè allí es tro bava l’antiga església de Sedaví. Es va contar la història del tio Torcua to, que era l’únic que compartia nom amb el patró del municipi, i tenia l’única fotografia de San Torquat i José Blanch que va ser campaner i seré de Sedaví. A més es van recor dar dos personatges com “el parda

lero” que venia ocells de fang i la fi gura del sacerdot de principis del segle passat, Manuel Rios Chines ta, que va patir una agressió que va tindre conseqüències amb el tanca ment durant nou mesos de la pa rròquia de la població i que va ha ver d’eixir amagat amb la roba del seré fins al seu poble, Carcaixent, i va vindre un piquet de la guàr dia civil per a emportar-se el san tíssim baix pal·li fins a Benetússer, tornant mesos després igual que el rector que va desestimar mar xar-se a Cullera.

La passejada, va comptar amb diver ses escenificacions realitzades per membres de la Falla Isabel de Ville na i van assistir més de cinquanta persones, així com diversos edils de la Corporació Municipal.

Meliana

L’entitat de Meliana, coneguda com El Casino, s’ubica al Centre Integral de Majors

REDACCIÓ

L’Ajuntament de Meliana i la Societat Recreativa i Cultural l’Amistat, coneguda com El Casino, firmen un conveni amb la finalitat que l’entitat puga realitzar la seua activitat en les dependències municipals del Centre Integral de Majors, l’antiga Llar dels Jubilats.

Com destaca l’alcalde, Josep Riera, “Des de l’Ajuntament hem volgut donar resposta a una sol·licitud de l’entitat mateix, que considera que la ubicació de la societat en l’edifici del Centre Integral de Majors és molt adequada per al tipus d’activitats que realitzen i molt beneficiosa per a garantir el futur de l’entitat més longeva del municipi, fundada en 1909”. Així, amb aquest conveni, s’aconsegueixen dos coses importants. D’una banda, els membres de la societat L’Amistat tenen garantit un lloc adequat per al desplegament de les seues activitats i, alhora, l’Ajuntament assegura un servici de restauració i de consergeria per

mitjà de l’entitat adequat al perfil de gent major usuària del centre. Per la seua part, el president de la Societat Recreativa i Cultural L’Amistat, Miguel Albiach, manifesta: “El Casino necessitàvem un lloc amb unes condicions òptimes per a continuar l’activitat, després que en els últims anys, per diversos motius, hem hagut d’anar canviant de seu. Sobretot era important garantir la continuïtat de la societat centenària, amb un perfil de soci major”. Així, les activitats culturals, de reunió, d’oci i de jocs de taula es poden realitzar ara en un espai pensat per a la gent major. De fet, tal com recull el conveni, és un espai compartit amb la Unió de Pensionistes de Meliana (UDP) dins de les instal·lacions del Centre Integral de Majors (CIM), un edifici i un servei municipals destinats a les persones majors del poble. Tant el president com el secretari de la societat, Alfonso Escribano, van traslladar a l’alcalde que l’acord de

la junta favorable al conveni havia sigut una decisió unànime de l’assemblea.

L’edifici, que es troba molt cèntric, compta amb un saló a la planta baixa que s’utilitza com a bar i com a zona d’oci per a la pràctica dels jocs de taula. Un espai amb molta llum natural i molt ventilat, que compta amb una porxada àmplia a la zona d’entrada que dona a un espai enjardinat. El conveni també recull que l’Ajuntament habilitarà un espai perquè la societat puga portar endavant també la seua tasca administrativa i de gestió.

A més, com explica el màxim responsable municipal,: “Estem treballant ja en la remodelació de l’àmbit del passeig Joanot Martorell, que es troba al costat de l’edifici del CIM, que tindrà en compte aquesta realitat més vinculada a la gent major, i també la proximitat al Centre Cultural Rausell i l’IES La Garrigosa”. La finalitat és generar un espai important d’activitat i d’ús ciutadà.

Celebrat a Picassent el XIII Congrés Citrícola de l’Horta Sud

pàs de les principals mesures que està portant a terme la Generalitat a favor de la citricultura valenciana, entre elles “les ajudes directes als agricultors valencians per valor de quasi 25 milions d’euros i ha animat al sector a aprofitar eines com la llei d’estructures agràries per continuar sent el referent de la citricultura que sempre hem sigut”. Durant tota la jornada, que s’allargà fins passades les sis de la vesprada, els presents tingueren temps per reflexionar i debatre sobre el present i el futur de la citricultura valenciana. Entre les conclusions que s’obtingueren cal destacar que a la Comunitat continuem sent líders al

món pel que fa a la producció i comercialització de cítrics en fresc, però seria necessari implementar amb més unió les estructures productives i ser més eficaços a l’hora de promocionar el propi producte. A més, respecte a Europa es demandà més de suport de cara a la defensa del producte valencià front a l’entrada de cítrics de països tercers i una major inspecció sanitària per controlar la introducció de plagues de cuarentena.

Per altra banda, es va tractar el tema de la utilització de les noves tecnologies, la digitalització de la producció i la introducció de tècniques per estalviar l’ús d’aigua i fertilitzants.

REDACCIÓ

Picassent ha acollit el XIII Congrés Citrícola de l’Horta Sud, organitzat pel Grup Cooperatiu Cajamar i l’Ajuntament de Picassent. En l’acte d’inauguració, junt a l’alcaldessa, Conxa García, el regidor d’Agricultura, Joan Vicent Aguado i José Manuel Enríquez, responsable de negoci agroa-

limentari de Cajamar, ha participat el Secretari Autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Rogelio Llanes, qui amb la seua presència, en representació de la Consellera, ha mostrat el seu suport a esta jornada.

“Des de l’Ajuntament de Picassent creiem en l’Agricultura, la qual, ha sigut durant molt de temps la base de

la nostra economia. És per això, que continuem organitzant este Congrés, perquè és en este tipus d’encontres on l’intercanvi d’inquietuds i d’informacions fa que estiguem al dia, que avancem i millorem.”, afirma l’alcaldessa, Conxa García. Així mateix, el Secretari Autonòmic en la seua intervenció ha fet un re-

Mislata

L’ajuntament cedix dos edificis municipals al Col·legi Sagrado Corazón

REDACCIÓ

Després de l’incendi patit en el Col·legi Sagrado Corazón de Misla ta, la Direcció d’aquest centre con certat va prendre la decisió de sus pendre temporalment les classes en les seues instal·lacions per a inspec cionar i avaluar els danys materials ocasionats, així com per a procedir a la seua reparació, que portarà al guns dies segons estimen.

És per això que l’Ajuntament ha po sat a la disposició del centre educa tiu dos edificis municipals, el Centre Jove del Mercat i el Centre Socio cultural La Fàbrica, per a reallotjar temporalment a l’alumnat i profes sorat les aules del qual han sigut afectades per l’incendi i, d’aques ta manera, que els xiquets i xique tes no perden dies lectius. I així ho ha traslladat el propi alcalde, Car los F. Bielsa, qui, al costat de la re gidora d’Educació, Ana M. Julián, i el tinent d’alcalde Ximo Moreno, ha mantingut una reunió amb la Di recció del centre i una representa ció de l’AMPA.

Segons ha afirmat Bielsa, “el més im portant és que no s’ha de lamentar cap mal personal. Ara, des de l’ajun tament estem per a ajudar i col·la borar, i per això ens hem afanyat per a donar una solució ràpida al col·legi cedint dos dels nostres edi ficis municipals”. I també ha volgut “transmetre un missatge de tranqui l·litat a les famílies i a la comunitat educativa del Col·legi Sagrado Co razón. Estem treballant de manera conjunta perquè torne la normalitat al més prompte possible i garantir una volta segura dels xiquets i xi quetes a les seues aules”. Així, s’han recondicionant diferents espais en aquestos dos edificis pú blics per a, amb l’autorització de la conselleria d’Educació, reprendre allí les classes. Això implicarà tam bé que, durant els pròxims dies, l’ac tivitat habitual i diària d’aquestos dos centres municipals podrà veu re’s alterada, recuperant-se confor me l’alumnat i professorat del Sa grado Corazón puguen anar tornant progressivament al centre educatiu.

Horno Ribes guanya el primer premi de la Ruta Dolça

REDACCIÓ

Un dolç de xocolate, almívar de llet, galetes, nata i cacau en pols. Aques ta ha sigut la creació del Horno Ri bes que ha guanyat el primer premi de la Ruta Dolça 2022, i que l’acredi ta com a vencedor de la quarta edi ció d’aquest programa d’estímul al comerç impulsat per l’Ajuntament de Mislata. La seua proposada ‘Ex plosió de xocolate’ ha resultat la més votada pel públic participant, d’entre els sis forns i pastisseries que conco rrien al concurs.

Per a l’alcalde, Carlos F. Bielsa, “és una iniciativa que continuem realitzant des de l’Ajuntament perquè implica repercussió econòmica directa i un estímul per als establiments partici pants, a més de promoure la impor

tància del comerç local de Mislata pel seu tracte i proximitat”.

El regidor de Comerç i Emprenedors, Martín P. Leal, i la tinenta d’alcalde, Pepi Luján, han visitat aquest matí l’establiment guanyador, situat en l’avinguda Gregorio Gea, per a entre gar-los el seu merescut premi. Tam bé han visitat Dolços Rafa, establi ment que ha quedat en segon lloc amb el dolç ‘Gotet de Ferrero’, a qui li han fet el lliurament d’un altre re coneixement.

Quant a les xifres, durant els cinc dies de ruta, s’han degustat prop de 2.500 dolços entre els sis establiments par ticipants, la qual cosa ha suposat un impacte econòmic d’uns 5.000 euros entre tots ells.

Els centenars de mislaters i mislate res que durant la setmana passada van tindre l’oportunitat de degustar les sis tapes dolces i votar per la seua preferida, han entrat en un sorteig de regals donats pels establiments co mercials de la ciutat col·laboradors, i són 116 les persones que rebran un d’aqueixos regals.

El regidor de Comerç ha aprofitat el lliurament d’aquestos premis per a anunciar que s’està treballant ja en la que serà la cinquena edició de la ‘Ruta de la Tapa’ i que se celebrarà pròxima ment. “És un programa municipal que ha donat resultats molt positius any rere any i es tracta d’una de les inicia tives més destacades quant a la pro moció i impacte econòmic en l’hos taleria i el comerç local de Mislata”.

L’alcalde, Carlos F. Bielsa, es reunix amb la Direcció del centre i una representació de l’AMPA per a conèixer de primera mà la situació de les instal·lacions després de l’incendi i traslladar-los el suport del consistori

L’establiment ha resultat guanyador per votació popular, d’entre els sis forns i pastisseries participants, amb el seu dolç ‘Explosió de xocolate’

Paiporta

El 25-O es converteix en la gran festa del comerç local

REDACCIÓ

L’Auditori municipal de Paiporta ha acollit dimarts, 25 d’Octubre, la gran festa del comerç local, impulsada per la Regidoria d’Economia, Ocupa ció i Comerç arran de l’establiment d’aquest dia per part de la Conselle ria d’Economia Sostenible i Sectors Productius com el de reivindicació dels negocis de proximitat.

Amb aquest motiu, la regidoria ha impulsat els reconeixements a co merços i institucions que han desta cat per la seua dedicació al comerç, bé siga des del món associatiu o des dels propis negocis de proximitat, es sencials en la vida econòmica i social de Paiporta.

D’aquesta manera, enguany s’ha reco negut la labor dos dones veteranes del comerç local: Matilde Ferrandis Reyes, venedora de fruites i verdures a prop de la plaça de l’Església de Sant Jordi des de fa dècades, i Amparo Hernán dez Giménez, també una experimen tada venedora del mercat ambulant

amb quasi 50 anys de venda ininte rrompuda.

A més, la Regidoria d’Economia, Ocu pació i Comerç ha entregat també re coneixements a les venedores i vene dors del mercat municipal sedentari, que es troba actualment en un gran moment tot i les dificultats econòmi ques i de mancances de la infraestruc tura que s’han anat solventat, i tam bé a l’Associació de Comerç Local de Paiporta, que agrupa desenes de ne gocis de proximitat.

L’acte de celebració del Dia del Comerç Local va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Paiporta, Maribel Alba lat, i la regidora d’Economia, Ocupa ció i Comerç, Olga Sandrós, i va servir també per a presentar la marca prò pia del mercat ambulant, elaborada per la Regidoria d’Economia i que, baix el nom ‘Mercat dels dilluns’, té com a objectiu posar en valor aquesta ma nifestació de comerç local i ampliar el públic que acudeix cada dilluns a les parades del mercat.

La campanya consisteix en la crea ció i disseny de la marca, així com en l’elaboració d’uns vídeos que s’ani ran projectant en les pròximes set manes a través de les xarxes socials de l’Ajuntament de Paiporta. Els ví deos mostren històries humanes, de sacrifici i treball de les venedores i venedors del mercat ambulant, una alternativa de proximitat, qualitat, tracte directe i exemple de sosteni bilitat que la Regidoria d’Economia vol posar en valor.

La campanya enalteix el paper d’aquest mercat com a dinamitza dor del comerç local, ja que el seu establiment cada dilluns suposa tot un esdeveniment per als carrers del nucli antic, i també per a la resta de comerços, bars i restaurants.

L’emissió dels vídeos anirà acompan yada també pel repartiment de car telleria i retolació per a les parades, entre d’altres accions que ajuden a consolidar la nova marca pròpia del mercat ambulant.

La Regidoria d’Economia, Ocupació i Comerç promou reconeixements a negocis i entitats destacades, i impulsa la marca pròpia del mercat ambulant, ‘Mercat dels dilluns’

Continua la campanya de lluita contra el mosquit tigre

La Regidoria d’Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat reforça els tractaments davant les altes temperatures i compleix el setè mes d’actuacions contra la plaga

REDACCIÓ

L’Ajuntament de Paiporta ha complit aquest octubre el setè mes d’actua cions dins de la campanya contra el mosquit tigre, que es desenvolupa des d’abril fins a novembre, és a dir, en els mesos més càlids, quan és més comú l’extensió d’aquest tipus d’insectes.

Les temperatures inusualment altes d’aquest mes d’octubre i l’alternança amb episodis de pluja són factors que propicien la reproducció més inten sa del mosquit tigre. Per això, les ac tuacions es mantenen i reforcen fins que el termòmetre no baixe dels 15 graus de mitjana. Aquestes actuacions compten amb l’ajuda de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

Amb la neteja d’embornals, clavegue ram i altres zones on se solen desen volupar i reproduir els mosquits tigre,

cas dels parcs i jardins, la Regidoria d’Urbanisme, Medi Ambient i Soste nibilitat conté l’expansió d’una espè cie arribada recentment de latituds més càlides fruit, en bona part, dels efectes del canvi climàtic.

Durant l’hivern, l’empresa encarrega da del control de plagues, en coordi nació amb la Regidoria de Medi Am bient, també realitzarà inspeccions aleatòries a la cerca de reservoris i per tal de determinar la localització de les actuacions previstes per a la prima vera, quan comença l’expansió mas siva del mosquit tigre.

Els estudis científics posen de ma nifest com la major part dels mos quits tigres, un 70 per cent, provenen de domicilis privats, on l’Ajuntament no pot actuar. Són especialment pro picis per a aquests insectes les acu

mulacions d’aigua de pocs mil·líme tres que es produeixen en les canals i els tests. Per a contribuir a frenar la seua extensió, la Regidoria d’Urbanis me té habilitat el web paiporta.es/mos quit-tigre amb consells bàsics i infor mació essencial. Així mateix, en cas d’incidències amb la presència de mosquits, es pot re gistrar una incidència en l’aplicació mòbil Paiporta Info, descarregable al web paiportinfo.es, o bé realitzar un registre d’entrada a l’Oficina UNICA. El control de mosquits forma part de la campanya de control de plagues a Paiporta, on també es realitzen trac taments periòdics contra rosegadors i insectes rèptils, a més de realitzar, quan és necessari, actuacions contra altres plagues menys comunes com puces, paparres o vespes.

Arranca la programació cultural de tardor amb una gran varietat d’espectacles i activitats per a totes les edats

REDACCIÓ

La programació de tardor a L’Au ditori s’encetà amb l’exitosa obra de teatre ‘Burundanga’, que comp ta amb intèrprets reconeguts com Juan Gea o Rebeca Valls. L’espec tacle de Dansa ‘Cube’ o l’humor hi larant, surrealista i irreverent de Mr. Kebab són altres dels especta cles destacats de la programació.

En l’apartat de cinema s’oferiran tí tols com ‘En los márgenes’, una pro ducció espanyola dirigida per Juan Diego Botto i interpretada per Pe nélope Cruz i Luis Tosar, o la pel·lí cula d’animació per a públic infantil ‘Lilo, mi amigo el cocodrilo’. Dins de la programació dels dies de Nadal arribarà a Paiporta el musical de Gisela, l’actriu i cantant conegu da per la seua participació en la pri mera edició de’‘Operación Triunfo’, que realitzarà un apassionant viat ge per moltes aventures Disney per a tota la família.

Els espectacles de la programació de tardor tenen un preu entre 3 i 4 eu ros. Les localitats es poden aconse guir per internet, a www.instantic ket.es, o en taquilles el dia de funció dues hores abans de començar l’es pectacle. Les persones amb carnet jove o pensionistes tindran un des

compte als espectacles de 4 euros.

Pel que fa al Museu de la Rajoleria, cal destacar l’exposició inaugurada divendres passat amb motiu del 50 aniversari de la Falla Mestre Serra no, on la comissió ha realitzat una recopilació de la indumentària va lenciana, fotografies i llibrets realit zats al llarg d’aquestos anys.

Una exposició Pictòrica de Paco Farinós i una altra de l’associació ANPEC, en la que mostrarà una vi sió diferent de la interpretació en ceràmica dels jocs tradicionals, ni nots i personatges emblemàtics de sempre, completaran les activitats fins gener de l’any vinent.

Per últim, a la Biblioteca, les acti vitats han començat amb la setena edició del festival de narració oral Paiporta Món de Contes. En novem bre, una exposició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens mos trarà “Joan Fuster, una vida il·lus trada” amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor.

Respecte a la programació contínua de la biblioteca per adults, el taller de poesia “Aula de la Paraula” i “El club de lectura” conformen la seua oferta. Els menuts podran gaudir cada dimarts a les 17.30 h de l’ac tuació d’un contacontes.

Gastronomia

Escaparates con calaveras y telarañas conviven con panellets y huesos de santo

Tradición e innovación conviven en nuestros obradores al igual que lo hacen huesos de santo y galletas de Halloween, escaparates decorados con calabazas o telarañas con buñuelos de viento o panellets

REDACCIÓN

Estos días son muchos los consumi dores que se acercan a nuestros obra dores preguntando por los tradicio nales dulces de todos los santos. A la vez que otros, sobre todo los más pe queños de la casa, buscan galletas y pastelitos decorados con motivos de Halloween.

ma un “HUESO Y TRATO”, invitando al público a probar ambos productos. Queremos reivindicar que, ya sea en productos tradicionales o en produc tos más modernos, el saber hacer de los hornos de barrio siempre está cen trado en satisfacer los gustos de todos los consumidores, dándoles la garantía de calidad que solo el producto artesa no puede ofrecerles.

Desde hace ya tiempo ambas fiestas, Halloween y Todos los Santos, conviven al igual que lo hacen sus dulces típicos, y eso es justo lo que quieren comunicar los panaderos y pasteleros de Valencia con la campaña #huesoytrato #haloweendetodoslossantos

Desde hace ya tiempo ambas fiestas, Halloween y Todos los Santos, convi ven al igual que lo hacen sus dulces tí picos, y eso es justo lo que quieren co municar los panaderos y pasteleros de Valencia con la campaña #huesoytra to #haloweendetodoslossantos, está campaña hace referencia al “TRUCO O TRATO” de Halloween y lo transfor

Desde el Gremio de Panaderos y Pastele ros de Valencia animamos a todos los consumidores a acercarse a su horno de barrio y disfrutar tanto de los tradicio nales dulces de Todos los Santos, huesos de santo, panellets, bu ñuelos… como de las divertidas galle tas y pasteles de Ha lloween.

En su horno de barrio, los consumi dores podrán disfrutar de un verda dero producto artesano, tanto si se decantan por los productos más tra dicionales de Todos los Santos, como si lo hacen por los coloridos y decora dos productos de Halloween.

Pero ¿Por qué elegir? Si puedes que darte con los dos.

L’ajuntament habilita un nou pàrquing públic gratuït al carrer San Justo

REDACCIÓ

Els equips de la Brigada d’Obres i el Consell Agrari ultimen els treballs perquè la ciutadania puga fer ús d’aquest espai com més prompte millor.

Amb el propòsit de descongestionar el trànsit a la ciutat i facilitar l’aparcament als veïns i veïnes de la zona, l’Ajuntament de Torrent ultima l’habilitació d’un nou espai d’estacionament de vehicles en el solar munici-

pal del carrer Sant Just, amb capacitat per a 20 automòbils. D’aquesta manera, els equips de treball de la Brigada d’Obres i el Consell Agrari, finalitzaran en els pròxims dies la instal·lació d’una tanca protectora en els laterals

del pàrquing, així com el pintat de les línies que delimiten cada plaça d’estacionament, perquè la ciutadania puga fer ús d’aquest espai com més prompte millor “Amb aquesta actuació ampliem la capacitat d’estaciona-

ment en la zona i donem resposta a les reivindicacions ciutadanes, facilitant als veïns i veïnes l’aparcament en els voltants dels seus habitatges”, explica el regidor responsable de la Brigada d’Obres, Daniel Iserte.

Modernidad y eficiencia energética con los nuevos vehículos eléctricos de Invicta Electric by Nemesio

Su gran gama eléctrica de patinetes, e-bikes, scooters, cuadriciclos, turismos y vehículos comerciales ligeros fueron presentados en la feria de Vehículo eléctrico en Torrent

REDACCIÓ

De la mano del Grupo Invicta Motor, Invicta Electric by Nemesio ha presentado en la feria del Vehículo eléctrico en Torrent su completo paquete de soluciones de movilidad diseñadas para ofrecer nuevos productos y servicios a sus usuarios.

“Con las nuevas tendencias de movilidad, las personas ya no solo demandan a una marca tener una completa gama de vehículos entre la que elegir, sino poder cubrir todas las necesidades que se plantean a la hora de desplazarse de forma flexible, económica y sostenible por la ciudad”, asegura la directora de Marketing de Invicta Electric by Nemesio, Lola Nemesio.

El objetivo de Invicta Electric es ofrecer productos 100% eléctricos, con una variedad de gama que incluye patinetes, e-bikes, triciclos, scooters, turismos, vehículos comerciales ligeros y, próximamente, también, todos ellos integrados con servicios digitales que permiten al cliente cumplir todas sus necesidades de movilidad.

Además, todos estos productos están disponibles con una tarifa muy competitiva y con una flexibilidad de uso para satisfacer todas las necesidades de movilidad en las ciudades. Algo que actualmente ya se demanda y que aumentará de forma exponencial en el futuro.

De esta forma, la conocida marca española responde a todas las necesidades del mercado actual, incluyendo la etiqueta cero de la DGT. Sus vehículos eléctricos tienen de media un coste de menos de un euro por cada 100 km (¡en modelos que pueden llegar hasta los 270 km de autonomía y 1000 kg de carga!).

Hasta ocho son los modelos de vehículos que Invicta ofrece, y todos cuentan con garantía de tres años o 100.000 km, de cinco años para las baterías y la opción de ampliar garantías.

Los valencianos y valencianas tienen la oportunidad concertar pruebas de producto en las modernas tiendas ur-

banas que Invicta Electric by Nemesio tiene en la céntrica Avenida Maestro Rodrigo, 1 de Valencia y en la Carretera Torrent-Picanya Km 1,5 de Torrent (Valencia).

Invicta Electric by Nemesio Invicta Electric by Nemesio es una marca española pertenece a Automóviles Nemesio, uno de los grandes distribuidores de automoción en Levante desde hace más de 65 años, lo que supone una garantía de éxito a la hora de implantar concepto tan novedoso, disruptivo y completo de movilidad urbana como el que ya ofrece Invicta Electric.

Lola Nemesio, directora de Marketing en la Feria Ecomov

José Campillos, responsable de Invicta electric by Nemesio

El alcalde de Torrent, Jesus Ros visitando la feria del vehículo eléctrico

L’Escola d’Adults instal·la una plataforma d’accés per a persones amb diversitat funcional

REDACCIÓ

L’Ajuntament

instal·lat una nova

Persones Adultes de Torrent, d’acord

matèria

nova plataforma,

que ha comptat amb un pressupost de 20.000 euros, entrarà en funcio nament a partir de demà i permetrà

a les persones amb diversitat fun cional un millor accés a les instal·la cions del centre educatiu.

Torrent renova les pistes de pàdel de Parc Central

REDACCIÓ

L’Ajuntament de Torrent ultima els preparatius per a la celebració del Tau Ceràmica Torrent Challenger la setmana vinent. Així, en els últims dies s’està escometent la renovació de les pistes de pàdel de les instal·lacions esportives de Parc Central, on es disputarà la fase classificatòria de la competició del 31 d’octubre al 2 de novembre, amb la substitució de les moquetes i de les xarxes per unes de nova generació i millor qualitat.

“Estem treballant perquè el torneig es dispute en les millors condicions possibles, donant un impuls a les instal·lacions esportives perquè s’ajusten als requeriments d’una competició de semblant calibre i importància, equiparant-les a altres pistes de primer nivell”, explica la regidora d’Esports, Susi Ferrer, qui també destaca que “a més els aficionats i aficionades al pàdel de la nostra ciutat podran gaudir

d’unes pistes renovades, més ben equipades i més modernes”.

Així, del 31 d’octubre al 6 de novembre, es reuniran a Torrent un total de 96 parelles masculines i 60 femenines per a participar en aquesta cinquena data del Challenger, l’esdeveniment pertanyent al circuit World Padel Tour i organitzat per Ultimate Padel Company (UPC), que compta amb un premi de 35.000 euros per a cada categoria i classificarà a les 16 millors parelles masculines i femenines per a la Race Challenger Final de Còrdova el mes de desembre.

La primera fase de la prova, disputada en Parc Central, serà d’assistència lliure i gratuïta i les entrades per a la fase final, que se celebrarà en el Pavelló del Vedat del 3 al 6 de novembre, poden adquirir-se en la web del World Padel Tour Challenger (https://wptchallenger.com/). Així mateix, cal destacar que la fase final serà transmesa a través del streaming oficial del World Padel Tour.

Opinió política

Escribir no es fácil

Situarse delante de un documento en blanco es un reto que, por muchas veces que me enfrente a él, siempre genera una cierta tensión. Un folio en blanco es un lienzo sobre el que expresar muchas cosas, un espacio con toda una serie de potencialidades, de posibilidades por descubrir.

Y en ese descubrimiento muchas veces nos encontramos también a nosotros mismos, una parte que a veces desconocemos. La escritura es, para muchas personas, una forma de terapia que nos permite conocernos y ser más conscientes de nuestra realidad y de los que nos rodea, de cómo nos sentimos. Porque, como ya he repetido en algunas ocasiones, el lenguaje tiene una fuerza extraordinaria, la palabra permite convertir en realidad lo abstracto y, desde ese punto, trabajar con ello, buscar soluciones. Escribir, incluso para uno mismo, es un acto liberador y, en esta sociedad de la inmediatez y las redes sociales, de la proyección externa, un acto revolucionario. Escribir y reescribir, incluso soltar sobre un papel todo aquello que sentimos o pensamos, nos permite expresarlo y, en muchas ocasiones, dejarlo ir.

Si bien es cierto que este no es el espacio para expresar las preocupaciones de uno mismo, sí que me gustaría poner de manifiesto que todos nos sentimos en alguna ocasión solos, superados o impotentes, que no es malo reconocerlo y que ese es el primer paso para pedir la ayuda y el apoyo de las personas que nos quieren. Porque en los momentos difíciles tenemos la suerte de contar con personas que nos acompañan, porque en nuestra cultura el valor de la familia y de la amistad alcanza unos niveles de apoyo mutuo, de solidaridad, que son la envidia de media Europa.

Por eso te animo a escribir, a cometer ese acto subversivo y liberador de coger un bolígrafo y un cuaderno y escribir cómo te sientes, de volver a escribirlo las veces que haga falta hasta que le des forma a esos sentimientos y después, si quieres, a hacer algo al respecto. Y, ya que estamos, aprovecha la oportunidad de escribir para acordarte de tus seres queridos, de los que están (y decirles que les quieres) y de los que no están, a los que, en este momento de intimidad, puedes escribirles una carta, contarles cómo te va y que les echas de menos, o quizás simplemente una línea, o dos palabras: te quiero.

Líderes en desorganización

En el Consell de los líos de Ximo Puig, cada día es un mundo y una caja de sorpresas; cada día, sus ocurrencias hacen que nada que venga de este gobierno nos pille desprevenidos, porque nunca nos dejan de sorprender. Un día anuncia una bajada de impuestos masiva, pero al otro nos desvela la cara B de este anuncio y resulta que, al final, pagaremos más. Otro día anuncia la llegada de fuertes inversiones a nuestra tierra y al otro, el lado de Compromis, echa piedras sobre estas inversiones y su llegada deja de ser tan incuestionable. Un magnífico ejemplo de este Consell Dr. Jekyll y Mr. Hyde es todo lo relacionado con la nueva fábrica de baterías que se iba a instalar en Sagunto, que a día de hoy está en el aire, debido a los engaños y promesas incumplidas, primero por parte de Sánchez en cuanto al firme apoyo a este sector que, de momento, se ha quedado en una palmadita en la espalda al sector automovilista; pero, a su vez, esta inversión está también afectada por las dudas e incertezas lanzadas por un socio del Consell, Compromis, sobre este proyecto tan beneficioso para nuestra provincia, y la Comunidad Valenciana.

También ha ocurrido con otra medida, como es Abono Temporal Joven Gratuito, que es un billete para que los jóvenes menores de 31 años puedan viajar gratis en metro y bus. En este caso, el día que se habilita el sistema informático para solicitarlo, ante la gran afluencia de usuarios, la web de Metrovalencia se colapsa e imposibilita tramitar este bono joven, y lo único que se le ocurre a la Conselleria de Transportes es contestar con el ya tan manido “no se podía prever”; que pronto aprenden de las excusas de Sánchez y su gobierno.

Un gobierno que a diario hace de la improvisación su sello de identidad, que en muchas ocasiones actúa con dos visiones y políticas diferenciadas, que cualquier iniciativa surgida de su seno está envuelta por el caos y la descoordinación, no es el mejor Consell para un escenario como el actual, y el que viene. La Comunitat Valenciana precisa de un proyecto con futuro, con razones, con planificación y profesionalidad, con gestores que sepan afrontar con determinación y firmeza los retos que los nuevos tiempos nos brindan. Un Consell del PP que vuelva a poner a los valencianos en su centro de atención.

Amparo Folgado Tonda Portavoz del Partido Popular del Ayuntamiento de Torrent

Andrés Campos Casado Secretari General del PSPV-PSOE Horta Sud

Les instal·lacions esportives acullen la fase classificatòria del Tau Ceràmica Torrent Challenger del 31 d’octubre al 2 de novembre

Torrent prepara el dispositivo especial de seguridad para la festividad de Todos los Santos

REDACCIÓ

La Junta Local de Seguridad Extraor dinaria del Ayuntamiento de Torrent se ha reunido esta mañana para se guir trabajando en la colaboración interadministrativa del dispositivo especial de seguridad que se desple gará, en las inmediaciones del ce menterio parroquial, durante todo el fin de semana y el día de la fes tividad de Todos los santos, con el objetivo de garantizar la seguridad de los ciudadanos y regular el tráfi co rodado y el acceso de viandantes. En la sesión han participado el alcal de Jesús Ros, la concejala de Seguri dad Ciudadana, Inma Amat, la conce jala de Sanidad, Marina Olivares, el subdelegado de Gobierno, Luís Feli pe Martínez, y representantes de la Policía Local y Nacional, para ultimar los preparativos de este dispositivo especial, que se suma al dispositivo ordinario e incluye la presencia de 14 policías locales, la Unidad Cani na de la Policía Local, la Unidad de Vigilancia Aérea y 3 dotaciones de la Policía Nacional, del sábado 29 de

octubre al miércoles 2 de noviem bre. Asimismo, el 1 de noviembre, el Día de Todos los Santos, se reforza rá la seguridad aumentando la pre sencia policial hasta los 24 agentes.

“Estamos trabajando de forma con junta con los cuerpos de Policía Lo cal, Protección Civil y Policía Nacio nal, para coordinar una actuación que garantice que los torrentinos y torrentinas puedan celebrar esta fes tividad y recordar a sus seres queri dos sin aglomeraciones y de manera segura, con especial atención a las eventuales urgencias que puedan suceder y poder atender a la ciuda danía de la mejor forma posible”, ex plica la concejala de Seguridad Ciu dadana, Inma Amat.

De esta manera, del sábado 29 octu bre al miércoles 2 de noviembre se habilitarán dos puertas de acceso al cementerio, que permanecerá abier to a las visitas desde las 8:30 has ta las 18:00h, para que los vecinos y vecinas de la ciudad puedan cele brar esta festividad con el recuerdo de sus familiares y seres queridos.