oooOOOooo
DIADA DE SANT JORDI
23 D'ABRIL DE 2015 oooOOOooo
És una rosa bella i sola, Desolada, en aquest jardí on l’abella no brunz ni vola l’ocell, on la gespa es marcí. No la consola ser corol·la ni sentir-se tan de setí. Només la força la consola i saber-se somni de mi. JOAN OLIVER "PERE QUART"
UNA ROSA Sant Jordi, santa diada del passat i l'avenir, Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobreeixir. Oh la bella matinada! Quina joia de collir una rosa perlejada, una rosa a mig obrir! MARIA ANTÒNIA SALVÀ
La tradició popular compte que Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a executar un edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
Sant Jordi, és el patró de Catalunya des 1456, i el d'Aragó, però també d'Anglaterra, Portugal, Bulgària, Etiòpia i Geòrgia. Es va fer famós a tota l'Europa Medieval gràcies als miracles que d' ell explicava la "Llegenda Aurea", un compendi de vides de sants i màrtirs recollides pel monjo Jacobo de Vorágine, en el llibre "Legenda sanctorum" l'any 1264, però se sap que ja era venerat quatre segles abans.
Segons la
tradició, la vila de Montblanc (Conca de Barberà) estava sent terroritzada per un colossal drac. La bèstia s'havia instal·lat als afores del poble, infectant l'aire i l'aigua amb el seu alè pudent i causant estralls entre el bestiar. En la seva recerca d'aliment, cada vegada s'aproximava més a les muralles, de manera que els veïns van haver de buscar una forma de mantenirlo apartat. Van començar donant-li de menjar ovelles; quan aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis habitants. oooOOOooo
Es van ficar els noms de tots en una olla, també el del rei, i el de la seva filla la princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui moriria el matí següent. I una tarda l'escollida va ser la princesa. Diuen uns que el rei va plorar i suplicar als seus súbdits per la vida de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l'únic pare desconsolat. Diuen altres que el rei va lliurar a la seva filla amb valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i es va dirigir cap al seu trist destí.
Quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira un bell cavaller vestit de blanc sobre un cavall blanc que va carregar contra la bèstia. L'animal, ferit, es va sotmetre al cavaller, que li va lligar al coll un extrem del cinturó de la princesa. La dama va prendre l'altre extrem del cinturó i, per sorpresa dels pobladors de Montblanc, va conduir al drac com a un gosset fins a la porta de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d'un precís cop de llança. Diuen uns que el drac es va fondre i va ser absorbit per la terra. Diuen altres que un gran bassal de sang es va formar als peus del cavaller. Sigui com sigui, en aquell mateix instant va créixer un roser i de les seves branques van brollar vermelles roses.
Jordi, que és com es deia el cavaller, va obsequiar a la princesa amb una d'aquestes roses. Semblant gesta va fer que el sant cavaller aconseguís fama i popularitat durant l'Edat mitjana, i que fos escollit patró de la cavalleria i la noblesa.
No se sap amb certesa quan es van començar a regalar roses el dia de Sant Jordi. Hi ha constància que al segle XV, a Barcelona, era costum entre la noblesa anar a missa a la capella de Sant Jordi, al Palau de la Generalitat, i que en aquesta mateixa plaça es celebrava la Fira de roses (Fira de roses), una vella festa en la qual els homes regalaven roses com a prova d'amor, un antecedent de l'actual Sant Valentí.
oooOOOooo
Probablement l'origen de la Fira estigui en les ofrenes florals que els romans feien al maig, amb ocasi贸 dels fastos de la deessa Flora. La rosa vermella simbolitza la passi贸, i l'espiga que de vegades l'acompanya, la fertilitat.
La rosa es va unir a Sant Jordi, i avui dia perdura el costum de regalar una rosa amb una espiga. I a m茅s, un llibre.
oooOOOooo
www.nouscaminsformacio.com