DESCOBRIR TRANSPIRINENCA by nsola

NÚMERO 280

5,95€

LA GRAN AVENTURA DELS PIRINEUS WWW.DESCOBRIR.CAT

TRANSPIRINENCA • Experiències d’aigua dolça • El Montmell

Descobrir Catalunya 280

Catalunya

194

Sum�ri NÚM. 280 - AGOST-SETEMBRE 2021

ÁLVARO SANZ

PÀGINA

L’expedició Descobrir inicia un descens cap a l’Estanh deth Cap deth Pòrt. És una de les darreres etapes de la Transpirinenca catalana.

DOSSIER

TRANSPIRINENCA

Mai no havíem desenvolupat un projecte editorial tan ambiciós i potent com el que us presentem en aquest número especial. Muntar una expedició i tota la logística derivada per travessar a peu els Pirineus catalans (sis membres sobre el terreny, més de 400 km de recorregut, 21 etapes) ha estat un repte exigent i apassionant, però l’autèntica experiència us la mostrem en aquest dossier a través de fotos, textos i sons viscuts en una aventura majúscula. Sempre diem que al nostre país tenim de tot, que no cal anar lluny per viatjar en tota l’amplitud del terme. Fèiem curt: el camí pot ser èpic. El que ve tot seguit és un cant d’amor a la muntanya pirinenca i al patrimoni cultural que preserven els seus habitants. Una història de superació i compromís. I ara volem agrair als expedicionaris que ens l’hagin brindat; i a vosaltres, lectors, que ens hi acompanyeu. Quanta vida i quanta bellesa per gaudir. Bones vacances!

SUMARI

132

144

MIRADES

L’AIGUA ÉS VIDA! | 132

MÓN DESCOBRIR

Boumort Indòmit fomenta l’ecoturisme, i s’ha adherit al Manifest Descobrir.

DOSSIER CENTRAL

És la crònica d’Álvaro Sanz de la Transpirinenca, amb fotografies espectaculars.

L’AIGUA ÉS VIDA!

Passem el cap de setmana amb la família Segalen al territori del Segre Rialb.

ORIOL CLAVERA

EL CANALETES, DE PRINCIPI A FI | 144

EL CANALETES, DE PRINCIPI A FI

RÀFTING, CAIAC I BARRANQUISME

Vivim les experiències més actives a la Noguera Pallaresa.

169

A l’estiu, tota cuca viu, i hi ha un munt de propostes que ens animen a sortir de casa. RUTES A peu per la serra del Toro (Safor), amb bicicleta a la bassa d’Oles (Vall d’Aran) i amb els nens per la vall de Buscastell (Eivissa).

CRISTIAN

ROBLES

NIK

182

VIURE I VEURE

RÀFTING, CAIAC I BARRANQUISME AL COR DEL PALLARS | 156

JORDI BAS

156

SERGI BOIXADER

Fem activitats aquàtiques tranqui·les als Ports i l’Ebre.

48 HORES AL MONTMELL | 179

EL VI CATALÀ S’ADAPTA ALS NOUS TEMPS | 20-21

SALUT QUE BROLLA DE LA TERRA | 189

ACCENTS DIACRÍTICS. D’ara endavant, al Descobrir aplicarem la normativa sobre els diacrítics de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), d’obligat compliment per a tots els mitjans de comunicació.

M�ades

La lluna en el cove

Les restes imponents del castell d’Orcau, al terme de la Conca Dellà, bressolen una lluna plena esplèndida. L’escena és hipnòtica i fascinant, perquè sabem que uns moments abans i uns moments després de fer-se la fotografia la lluna queda fora del cove, i gràcies a l’invent de la fotografia tenim el privilegi de gaudir d’aquest instant per sempre. Una bonica paradoxa.

Fotografia Jordi Peró

MIRADES

Des de Barcelona amb amor

L’autor de la imatge ha estat guanyador del premi Pulitzer de fotografia aquest any per un reportatge sobre l’efecte de la pandèmia en les persones grans. En aquesta ocasió, en una platja de Barcelona, el que captura és la celebració de l’amor, amb un petó intens que passa desapercebut a la persona que dorm a la sorra i a la que pesca a l’espigó. 8

Fotografia Emilio Morenatti

Puig de Millà i embassament de Canelles. La Noguera. ©Oriol Clavera

MIRADES

Unes escales o una penitència?

Voleu albirar des d’un mateix punt la plana de Vic, el Puigsacalm, el Cadí i el Montseny? El santuari de Cabrera, a Collsacabra, ofereix aquesta possibilitat, però per arribar-hi cal pujar unes escales de vertigen construïdes al mateix cingle. És una penitència amb final feliç! (Nota: per als qui pateixen mareig només de veure les escales, hi ha l’alternativa del camí de les Marrades.) 10

Fotografia Xavi B.

MIRADES

Connectats amb la natura

Quina visió més poètica, no? Els cabells de la criatura i l’herba són rossos, banyats pel sol, i es bressolen al compàs de la mateixa brisa. Amb imatges així, podem tenir fe que la connexió entre la humanitat i la natura encara és possible. La fotografia és de premi: ha guanyat l’Ara Formentera Fotogràfica 2021. 12

Fotografia Edu Ponces RUIDO Photo

Descobrir PER A ARA LLEIDA

L’ESTIU, UN MOMENT IDEAL

per fer ecoturisme al Pirineu de Lleida Una ruta fins a un estany glacial, una nit sota les estrelles o una tarda de ràfting a la Noguera Pallaresa. Entre agost i setembre, el Pirineu de Lleida ofereix infinitat d'activitats ecoturístiques. És una destinació idònia per conèixer espais naturals com el Parc Nacional d'Aigüestortes, el Parc Natural de l’Alt Pirineu o el congost de Mu. Us proposem cinc maneres de descobrir-los.

XAVIER LORENZO – GETTYIMAGES

El Pirine u té algun de Lleida s naturals dels espais m del país és increïbles , però dels més també són sensible Endinse s. u amb el m -vos-hi sempre àxim de vetllant respecte per , i amb re la sostenibilita sponsab t il it a al territo t ri i els se cap us habitants .

1) FESTIVALS DE SENDERISME. Diuen que és a peu com es capta millor l’essència d’un territori. Aquest és un dels objectius dels festivals de senderisme. Entre agost i setembre teniu tres propostes: el Summit Val d’Aran Festival (del 23 al 29 d’agost), el SenderiFestival de Senderisme de Sort, la Vall d’Àssua i el Batlliu (del 3 al 5 de setembre) i el Festival de Senderisme del Solsonès (el 18 i 19 de setembre). 2) ASTROTURISME. L’estiu és el millor moment per observar les estrelles. Aprofiteu, a més, les característiques úniques de la serra del Montsec i el Parc Nacional d’Aigüestortes, amb certificacions Starlight per observar el cel en uns dels llocs del món en què millor es poden veure els estels. 3) L’AIGUA DE LES MUNTANYES. Als embassaments, als torrents o als rius. L’estiu és el moment idoni per gaudir de les activitats aquàtiques que ofereix el Pirineu de Lleida. Descobriu a cop de rem, fent barranquisme o nedant espais on l’aigua sobra i tan espectaculars com el Parc de Collegats-Terradets, els rius Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Ga-

rona, el Canal Olímpic del Segre, la vall de Lord, l’estany de Montcortès, la Ribera Salada o el pla de Busa. 4) ACTIVITATS FAMILIARS. Sabíeu que diferents destinacions del Pirineu de Lleida tenen segells que les acrediten com a destinacions familiars ideals? És el cas de la Vall d’Aran, les valls d’Àneu, el Baix Pallars i la Vall de Boí. Si aquest estiu voleu fer feliços els vostres fills al Pirineu de Lleida teniu idees de turisme actiu per a tots els gustos. Visiteu els jaciments de dinosaures de la Conca Dellà o el conjunt d’equipaments hidroelèctrics de la Vall Fosca. Si us al·lucinen els animals, feu una de les activitats de Mónnatura Pirineus, un taller al Centre de Natura d’Odèn o coneixeu el Centre de Fauna del Pont de Suert o el Zoo del Pirineu a Odèn. 5) A LA RECERCA DE LA FAUNA. Si us apassionen els animals, feu una de les rutes ornitològiques. La Ruta de la Vall dels Voltors o la Ruta de l’Àguila del Montsec són apostes segures. En canvi, a mitjans de setembre teniu una cita amb el cérvol. Perseguiu la brama a Boumort o al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Més informació: www.aralleida.cat

MIRADES

#descobrircat Volem fer gran l’etiqueta #descobrircat a In�agram. Ajudeu-nos a viatjar als racons més sorprenents i suggeridors dels Països Catalans!

@xavi_adell_sarda Refugi d'Amitges (Espot)

@sanmi_fotografia Pirineus

@oriolboix Santa Eulàlia de Ronçana

@perichenric Platja de Sant Sebastià (Sitges)

@jordi_renart S’Agaró

@auasensio72 Torrelles de Foix

@kiel75photography Vic

@sandrablasconanot Coll de Finestrelles (Queralbs)

@crisdeva Bassa d’Oles (Vielha e Mijaran)

@museumaritim www.mmb.cat

Nova exposició al Museu Marítim 28/6/21 - 14/11/21

Món Descobr� Una bona notícia per a la biodiversitat, una iniciativa que permet explorar un territori indòmit, el panorama del vi al nostre país i un descobriment impactant sobre la genètica dels ocells.

AMB LUPA

JANA MARCO

TORNA LA PAPALLONA AURORA DE GUARET

L’aurora de guaret (Zegris eupheme), una espècie en perill crític d’extinció a Catalunya, ha estat localitzada en una zona afectada per l’incendi de la Ribera d’Ebre l’any 2019. La presència d’aquesta papallona, que feia catorze anys que no s’observava a casa nostra, és un indicador que certes pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi natural i lliures de pesticides poden tenir efectes positius en la biodiversitat.

Text i coordinació Laia Creus i Badia

Boumort Indòmit és una cooperativa d’ecoturisme que ofereix a amants de la natura, senderistes, famílies i fotògrafs la possibilitat de descobrir un pedaç del Prepirineu i alhora col·laborar en la conservació d’un paratge únic.

x�rx� FENT

EN TERRITORI INDÒMIT

la reserva natural de Boumort, situada a cavall entre el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, tres projectes d’ecoturisme s’han unit per oferir una experiència completa i autèntica en plena natura. En Xavi, en Txopo i l’Urgell, que regenten una casa rural, s’encarreguen d’acollir els visitants a Cal Rossa i de la part comptable. L’Anna i en Gabi obren les portes del refugi de Cuberes i estan al capdavant de la teca. I l’Albert, guia de natura, fa de mitjancer entre l’entorn i els visitants per tal que aquests coneguin el patrimoni històric i natural de la zona de la millor manera possible. Tots ells són la gran família de la cooperativa Boumort Indòmit, 18

que va néixer fa un any i organitza estades d’entre tres i set dies durant la primavera i l’estiu. L’escenari sempre és Boumort, que ells defineixen com un territori indòmit. "Com que és un lloc que es va despoblar a mitjans del segle xx per la situació geogràfica, podem moure’ns durant dies per una natura esplendorosa, entre boscos, penya-segats, barrancs i molta fauna, sense trobar-nos gairebé ningú", explica Albert Cereza, el guia de la cooperativa. Les experiències ecoturístiques que ofereixen estan dividides en tres grans grups que s’adapten a diversos perfils de visitants. En primer lloc, les sortides d’immersió a la natura, ideals per vibrar amb la vida salvatge a través de l’observació i dels rastres de fauna, però que també

ALBERT CEREZA

Guia de natura de la cooperativa Boumort Indòmit Què significa per a tu connectar amb la natura? Per a mi la idea de connectar amb la natura va molt més enllà d’agafar el cotxe i anar de tant en tant a passar un cap de setmana a la muntanya. Reconnectar amb la natura d’una manera més autèntica és canviar el nostre ritme de vida, viure d’una forma més pausada, tenir presents les estacions i els cicles naturals i canviar d’arrel la forma d’acostarnos a l’entorn natural. Es tracta, al cap i a la fi, d’aconseguir la plenitud basant-te en la natura que t’envolta, i no pas en els milers d’estímuls socials que rebem diàriament. Si bé és cert que bona part de la població està molt desconnectada de tot això, per sort cada vegada hi ha més interès a recuperar un estil de vida més pròxim al patrimoni natural que ens envolta. Jo personalment he detectat com cada vegada hi ha més demanda d’experiències que t’acostin més a la natura i al llegat cultural del món rural. Cada cop hi ha més gent que cerca vivències més exclusives fora dels grans circuits turístics i té ganes de conèixer la vida salvatge d’una manera menys artificial. Per què us heu adherit al ‘Manifest Descobrir’? Per promoure el turisme sostenible pel qual apostem. Creiem en el turisme que genera reciprocitat en un territori; és a dir, que l’empremta que aquesta activitat deixa en aquell indret repercuteixi positivament en la seva preservació i a tenir cura dels valors naturals i culturals que conté.

MÓN DESCOBRIR TURISME

permeten endinsar-se en llegendes tradicionals i explorar pobles plens d’història. Aquesta proposta inclou companys de viatge peluts o també alats com ara picots, cérvols i ratpenats, entre molts altres. En segon lloc, també organitzen sortides vinculades a la fotografia de natura, fent parada en diversos aguaits i altres punts estratègics des d’on captar majestuosos rapinyaires, esmunyedissos ocells de bosc o impressionants cérvols. Finalment també és possible fer una escapada basada en el senderisme, per exemple seguint una ruta que porta fins a l’Espluga de Cuberes, un poble troglodític

la vida. En aquest sentit, una de les iniciatives que han tirat endavant és la recuperació de l’antic camí que unia els pobles de Cuberes i Taús i que s’havia perdut dècades enrere. El projecte, que ha tingut diverses etapes, va començar traçant de nou el sender amb l’ajuda de diverses persones que l’havien trescat antigament i amb una bona dosi d’esforç i paciència. Tot seguit el van desbrossar i van reconstruir els murs de pedra seca per tal de tornar a dibuixar un camí per on tantes persones i també rucs havien passat antigament. A més a més, al llarg d’aquests set quilòmetres de corriol també han posat

És un projecte ecoturístic que es preocupa per la biodiversitat i pel patrimoni cultural

(on les cases estan encaixades dins una cova). Depenent de l’activitat contractada, els visitants pernoctaran a la casa rural de Cal Rossa, al refugi de Cuberes o potser faran bivac, però sigui com sigui, els companys inseparables de trajecte seran l’Albert, que s’encarrega sempre del guiatge, i en Gabi, que s’ajunta a l’expedició i és el responsable de mantenir les panxes plenes àpat rere àpat.

Retorn al territori Aquesta cooperativa dedica una part dels seus esforços a generar un benefici al territori que els permet guanyar-se

en marxa diverses accions ambientals enfocades a donar una empenta a la biodiversitat de Boumort. És per això que han instal·lat caixes niu per donar refugi als ocells i han replantat boixerola, l’arbust que és la base de l’alimentació del gall fer a la zona. Finalment, una altra pota d’aquest projecte ha estat l’elaboració d’un seguit d’entrevistes a persones grans que havien utilitzat el camí temps enrere, en un exercici de recuperació de la memòria històrica que es podrà veure aviat en format vídeo. Actualment el camí està senyalitzat per tal que el ressegueixi tot aquell que tingui ganes d’explorar aquest territori tan singular.

PODEU SIGNAR EL MANIFEST A: manifest.descobrir.cat

ALTRES SIGNANTS

DEL MANIFEST DESCOBRIR

SÀLTUM HISTÒRIA VIVA Una iniciativa que té l’objectiu d’aproximar la història, la cultura i el patrimoni del municipi de Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant i altres poblacions pròximes. Organitzen visites guiades, activitats culturals, recreacions històriques i degustacions.

FEMAP El Festival de Música Antiga dels Pirineus programa cada estiu una cinquantena de concerts en diversos municipis del massís dels Pirineus. A més, ofereix la possibilitat d’allargar l’estada i complementar els concerts de música en viu amb propostes vinculades al patrimoni cultural i natural de cada zona.

ASSOCIACIÓ DE GUIES DE NATURA DE LES TERRES DE L’EBRE Aquesta associació uneix tots els professionals del guiatge a la natura de les Terres de l’Ebre de totes les disciplines: senderisme, escalada, barranquisme, i activitats aquàtiques, entre d’altres. Treballen per reivindicar la seva tasca i per promocionar una oferta turística de qualitat al seu territori.

El vi cat�là S’ADAPTA ALS NOUS TEMPS 8

Viticultors i cellers d’arreu del territori estan fent un pas decidit cap al vi ecològic. A més, la recuperació de varietats antigues i la seva incorporació als cupatges és cada vegada més habitual.

3 2

6 11

18 12 13 16

17 19

21 20

28 25 29

DESPRÉS D’U N ANY DIFÍCIL per al sector del vi per culpa del descens de les vendes per la covid-19 i d’una verema marcada per l’afectació d’un fong anomenat míldiu, que va impactar especialment a les vinyes ecològiques, enguany els viticultors d’arreu dels territoris de parla catalana preveuen una bona collita mentre miren al cel esperant que durant l’estiu l’aigua caigui de la millor manera possible. Les vinyes es començaran a omplir

dels primers veremadors a inicis del mes d’agost amb els raïms destinats a l’elaboració de vins escumosos de varietats com la chardonnay; el tragí arribarà en el seu punt àlgid durant la segona quinzena d’agost i setembre, i la verema finalitzarà amb les varietats negres destinades a vins de llargues criances durant el mes d’octubre. Més enllà de la verema d’enguany, cellers i viticultors estan fent una aposta decidida cap al vi ecològic, que al Principat ha doblat la superfície de vinya en sis anys i ja arriba a les 257.000 hectàrees. A més a més, la DO Penedès ha fet un pas

MÓN DESCOBRIR GASTRONOMIA

de vi dels Països Catalans CATALUNYA DEL NORD 1) AOP Cotlliure 2) AOP Costers del Rosselló 3) AOP Costers del Rosselló Vilatges la Tor de França 4) AOP Costers del Rosselló Vilatges l’Esquerda 5) AOP Costers del Rosselló Vilatges Caramany 6) AOP Costers del Rosselló Vilatges Talteüll 7) AOP Costers del Rosselló els Aspres 8) AOP Maurí Sec 9) AOP Maurí Dolç 10) AOP Banyuls i Banyuls Gran Cru 11) AOP Ribesaltes i Moscat de Ribesaltes CATALU NYA 12) DO Alella 13) DO Conca de Barberà 14) DO Costers del Segre 15) DO Empordà 16) DO Montsant 17) DO Penedès 18) DO Pla de Bages 19) DOQ Priorat 20) DO Tarragona 21) DO Terra Alta 22) DO Catalunya 23) DO Cava-Comtats de Barcelona PAÍS VALENCIÀ 24) DO Alacant 25) DO Utiel-Requena 26) DO València 27) DO Cava-Llevant* *pendent de nomenclatura definitiva ILLES BALEARS 28) DO Binissalem 29) DO Pla i Llevant

Les vinyes envolten la marinera de vila Cotlliure, al Rosselló. A ba unes ampo ix, lles de cava en un celler .

GETTYIMAGES – ELOI OMELLA

GETTYIMAGES – IMAGE2ROMAN

MAPA

DE LES

més i ja va anunciar fa un temps que té la voluntat d’arribar a ser 100% ecològica, tot i que el camí per arribar-hi serà llarg. D’altra banda, la recuperació de varietats de raïm antigues en perill de desaparició és una tendència a l’alça que, malgrat que ve de molt enrere, actualment està més estesa i consolidada que mai. Un bon exemple és el projecte que la DO Pla de Bages ha impulsat a les vinyes de la Torre de Lluvià, a Manresa, que té l’objectiu d’aconseguir una base de mil ceps de totes les varietats que es troben en procés de recuperació, entre les quals hi ha varietats amb noms com pansera,

cap pelat, negrelló o malvasia manresana. Així es conserva un patrimoni de gran valor natural i cultural i, a la vegada, alguns d’aquests raïms probablement passin a ser varietats autoritzades pel consell regulador de la DO, tal i com ja va succeir en el seu moment amb, per exemple, el picapoll blanc. Si posem el focus en la ciutadania, el vi català és cada vegada més comprat i consumit a Catalunya: mentre que el 2010 el seu consum representava el 27,8% del total, l’any passat, de cada deu ampolles de vi que es consumien a Catalunya, més de quatre ja eren d’alguna DO del país. 21

MÓN DESCOBRIR NATURA

Un estudi d’àmbit europeu en què ha participat el Museu de Ciències Naturals de Barcelona demostra que les mallerengues carboneres que viuen en un entorn urbà han adaptat el seu material genètic a l’estrès propi de les ciutats.

VIURE A LA CIUTAT MODIFICA ELS

GENS DELS OCELLS

9 ciutats

L’estudi s’ha dut a terme a Malmö, Göteborg, París, Glasgow, Madrid, Munic, Lisboa, Milà i Barcelona.

EVOLUCIÓ

CONTEMPORÀNIA És un terme sorgit recentment que fa referència al fet que els animals són capaços d’evolucionar genèticament gràcies a la selecció natural en un període de temps curt. Fins no fa gaire, es creia que els processos evolutius necessitaven centenars d’anys per desenvolupar-se.

Han dit: “És sorprenent que les ciutats, que són un fenomen recent des d’una perspectiva evolutiva, deixin la seva empremta en el genoma de les aus”, explica Pablo Salmón, codirector de l’estudi.

LES MALLERENGUES carboneres que viuen a la ciutat són genèticament diferents de les que viuen al camp. Així ho conclou un estudi que s’ha dut a terme a nou ciutats europees incloent Barcelona. Els investigadors han comparat els gens de les mallerengues urbanes amb els de les seves parentes d’un entorn rural, i per fer-ho, han analitzat més de mig milió de gens repartits per tot el genoma. El resultat ha estat sempre el mateix: el material genètic entre unes i altres difereix. L’adaptació d’aquests ocells al medi urbà fa que s’afavoreixin els gens que regulen les capacitats cognitives i els

comportaments que són importants per sobreviure en entorns amb contaminació acústica i atmosfèrica, llum nocturna i proximitat constant de persones. “La ciutat afavoreix individus més proactius, més valents, més exploradors o més agressius”, explica Joan Carles Senar, cap de recerca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En el cas barceloní, s’han estudiat poblacions del parc de la Ciutadella com a entorn urbà i els jardins de Can Sentmenat i Can Catà del parc de Collserola com a zona forestal propera a la ciutat. La conclusió de la recerca és una bona notícia: indica que alguns animals tenen la capacitat d’adaptar-se al medi urbà de forma satisfactòria.

MÓN DESCOBRIR MÓN RURAL

patrimoni EL

OBERT DE BAT A BAT

Amb una única entrada pots gaudir de 29 museus, monuments i jaciments arqueològics de tot Catalunya tantes vegades com vulguis durant tot un any. És l’abonament imprescindible aquest estiu per a les teves vacances de proximitat!

ortaleses, monestirs, ciutats ibèriques, gregues i romanes, paisatges monumentals i museus d’art i d’història. El patrimoni cultural de Catalunya és ric i divers, i ara en podeu gaudir amb una única entrada: el patrimoni us obre les portes de bat a bat perquè hi accediu de manera il·limitada durant un any. De Bat a Bat és un abonament que us permetrà visitar tantes vegades com vulgueu i sense reserva prèvia els diferents espais patrimonials gestionats per la Generalitat de Catalunya. Per fer-ho més fàcil i còmode, la targeta va acompanyada d’un desplegable que conté els vint-i-nou espais ubicats en un mapa, i amb tota la informació pràctica de cada lloc. Gràcies al mapa, us serà fàcil ubicar-los i poder-vos organitzar una escapada monumental! Per exemple, si teniu pensat anar a l’Alt Empordà, podreu gaudir en un cap de setmana de la visita al conjunt monumental 24

de Sant Pere de Rodes, a la canònica de Santa Maria de Vilabertran i el jaciment grecoromà d’Empúries, que és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Si la sortida és al Moianès, veureu al mapa que a Moià i Castellterçol hi ha dues cases museu amb molta història: la Casa Museu Rafael Casanova i la Casa Museu Prat de la Riba. Només a la ciutat de Tarragona i la seva rodalia, hi ha quatre museus i jaciments fantàstics: el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), el conjunt Monumental de Centcelles, la vil·la romana dels Munts i el Museu i Necròpolis Paleocristians. Són els vestigis d’una època, la romana i la paleocristiana, on hi ha els fonaments de la nostra cultura. De possibilitats, n’hi ha moltes més. La Generalitat de Catalunya conserva i gestiona el patrimoni cultural públic per tot el territori, i amb la targeta De Bat a Bat teniu dotze mesos per poder gaudir-ne tantes vegades com vulgueu a un preu molt reduït.

Com funciona l’abonament, en tres passos

1. Escolliu la modalitat de l’abonament Pot ser individual (ús personal i intransferible) o multipersonal (ús personal i intransferible del titular més tres acompanyants com a màxim, ja siguin amics, companys o familiars). 2. Trieu la tarifa Les tarifes generals per a les modalitats individual i multipersonal són de 30 i 70€, respectivament. Les tarifes reduïdes són de 25 i 60€, respectivament. Podeu adquirir l’abonament amb preu reduït si sou titulars del Carnet Jove, estudiant amb carnet internacional, major de 65 anys o pensionista, o posseïu el carnet de família nombrosa o monoparental. 3. Gaudiu del patrimoni! Si heu comprat el vostre abonament en línia (patrimoni. gencat.cat/ca/debatabat), imprimiu el comprovant de compra o mostreu-lo des del vostre mòbil al primer espai patrimonial que visiteu, i se us bescanviarà per l’abonament De Bat a Bat (la validesa començarà a comptar a partir d’aquest moment, no de la compra en línia). Si l’abonament l’heu comprat en els vint-i-sis equipaments on es pot adquirir directament, ja en podeu començar a gaudir!

Descobrir PER A PATRIMONI.GENCAT.CAT

1 ABONAMENT, 3 CONVIDATS 29 llocs històrics i tantes visites com vulguis

VISITA TOT L’ANY

el patrimoni cultural i convida 3 persones a entrar-hi per la cara

1 ABONAMENT TAN HISTÒRIC com els 29 espais del patrimoni que et permet visitar

OBRIM DE BAT A BAT 29 espais patrimonials per només 30€. Sí, ho has llegit bé!

Els vint-i-nou equipaments Pirineus • Farga Palau de Ripoll (MNACTEC) • Museu del Ciment de Castellar de n’Hug (MNACTEC) Costa Brava • Canònica de Santa Maria de Vilabertran • Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes • Estudi Taller Carles Fontserè (Porqueres) • Museu d’Arqueologia de Catalunya Empúries • Museu d’Arqueologia de Catalunya Girona • Antic Hospital de Santa Caterina (Girona) • Museu d’Art de Girona • Museu d’Arqueologia de Catalunya Ullastret Paisatges de Barcelona • Casa Museu Rafael Casanova (Moià) • Casa Museu Prat de la Riba (Castellterçol) • Castell de Cardona • Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt) Costa Barcelona • Museu de la Ciència

i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) • Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera (MNACTEC) • Museu d’Arqueologia de Catalunya Olèrdola Barcelona • Museu d’Història de Catalunya • Museu d’Arqueologia de Catalunya Barcelona Costa Daurada • Reial Monestir de Santes Creus • Cartoixa d’Escaladei • Castell Monestir d’Escornalbou • Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) • Conjunt Monumental de Centcelles (MNAT) • Vil·la Romana dels Munts (MNAT) • Museu i Necròpolis Paleocristians (MNAT) Terres de Lleida • Conjunt Rupestre de la Roca dels Moros (el Cogul) • Convent de Sant Bartomeu (Bellpuig) Terres de l’Ebre • Castell de Miravet

Més informació patrimoni.gencat.cat/debatabat

GR11

10 IMPRESCINDIBLES

EL CEL DE MENORCA

TRANSPIRINENCA La gran aventura dels Pirineus

Textos Álvaro Sanz Reportatge fotogràfic Álvaro Sanz / Marta Riera Boadas Il·lustracions Dani Jiménez / Lluís Farré

Després d’haver fet el cim del Tuc de Molières, a 3.010 m, toca començar a baixar. Són els primers dies de juny, però la neu es resisteix a la imminent arribada de l’estiu. 27

Un cop han deixat enrere la mar i han travessat el Parc Natural del Cap de Creus, els membres de l’expedició es dirigeixen cap a l’Albera. La sortida del sol els enxampa a la finca la Gutina, un mosaic de vinyes, camps, oliveres, suredes i boscos 28baixa. de mata

10 IMPRESCINDIBLES

Marta Riera i Álvaro Sanz, fotografiats per Genís Zapater, el guia de muntanya de la travessa, mentre feien l’etapa de Setcases, al Ripollès. Tots dos han fet les fotografies de la Transpirinenca, cadascú amb la seva 30 mirada particular.

EL CEL DE MENORCA

10 IMPRESCINDIBLES

Aquest bonic salt d’aigua es troba al costat del refugi de Comapedrosa, a Andorra, per on passa 32el GR 11.

EL CEL DE MENORCA

Al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici els esperen congestes de neu, que deixen enrere mentre baixen pel port de Ratera als estanys de Ratera 34 i Gran d’Amitges.

TRAM 4

TRAM 5

LES MUNTANYES VIVES DE LES VALLS D’ÀNEU Pàg. 92

OBJECTIU: EL TUC DE MOLIÈRES Pàg. 108

Etapa 21 | 7 juny TUC DE MOLIÈRES Etapa 20 | 6 juny DEL REFUGI DE CONANGLES AL REFUGI DE MOLIÈRES 20 KM 3 KM

6 KM

COTES ALTES I MOLTS REPTES Pàg. 76

Etapa 16 | 2 juny DE TAVASCAN A ESTAON

Etapa 18 | 4 juny D’ESPOT AL REFUGI DE COLOMÈRS

Etapa 19 | 5 juny DEL REFUGI DE COLOMÈRS AL REFUGI DE CONANGLES

TRAM 3

Etapa 17 | 3 juny D’ESTAON A ESPOT

18 KM

14 KM

Etapa 15 | 1 juny D’ÀREU A TAVASCAN 9 KM

16 KM

Etapa 14 | 31 maig DEL PLA DE BOET A ALINS

Etapa 13 | 30 maig D’ARINSAL AL PLA DE BOET

Etapa 12 | 29 maig D’ENCAMP A ARINSAL

18 KM

22 KM 19 KM

ardó eC s

al l

o r ça na

f e r re r a

Port de la Pic de la V A L L D ’A R A N Estanh era Bonaigua Maladeta Túnel de Vielha ogu Pica d’Estats de Solcem Borén Pica de Baborte 3.308 m a Refugi dera 3.143 m Montardo Tavascan l C-28 2.934 m Tuc des Molières Restanca 2.833 m Refugi de Esterri 3.010 m Aineto Parc Natural de l’Alt Pirineu Colomèrs Pic de Aneto d’Àneu Lladorre Saboredo València d’Àneu Estació d’esquí 3.404 m Boldís Pla de Boet Refugi del Vallnord Refugi de 2.830 m Sobirà Pic de Russell Pla de la Font Jou la Guingueta Ordino-Arcalís Conangles d’Àneu Estany de 3.205 m Monteixo Gran Tuc Lladrós Refugi de Baiau Sant Maurici 2.905 m de Colomèrs Estaon A l’alta Garrotxa, Àreu N-230 Esterri Pics de Pic de Comaloforno 2.933 m Refugi Ernest Ainet de Cardós el 80% del Tor de Cardós C-13 Canillo Espot Vallhiverna Estació d’esquí 3.029 m ’O C territori està i ra d rient Vallnord-Arinsal Parc Nacional Mallafré 3.062 m Ribera de Cardós Caldes de Boí Val Senet els Encantats a l ocupat per boscos. L-504 Aneto d’Aigüestortes 2.749 m Refugi Josep Escaló Ordino la Massana Sant Pere d e V Alins Port d’Enva L’ombra hi està Noguera a b Santa Eulàlia i Estany de Sant Maurici Maria Blanc g Encamp del Burgal Port de Cabús N L-510 Bono CG-4 la assegurada. Pic de Peguera 2.983 m Taüll A NDORRA Erill la Vall Estany Tort Estet PALLARS Sant Climent Boí P Refugi de Colomina Sant Feliu 0 4 km SOBIRÀ Vinyal Andorra la Vella les Escaldes 2 Port Barruera Sant Joan Riu M Estany Gento Durro de Rus Cardet or adriu Sant Quirc PALLARS Vall del MadriuSanta Maria Vilaller Estació d’esquí J U S S À Perafita-Claror A LTA CG-1 de Boí-Taüll Port de Perafita R I B A G O R Ç A Tossa Plan BIBLIOGRAFIA L’EXPEDICIÓ DE LA Lles 2.905 Irgo Refugi dels GR 11. Del cap de Creus TRANSPIRINENCA, EN DADES: L-500 Estanys de la Pera al massís de la Maladeta Estació d’Esqu Mapa i guia. Alfons el Pont de Suert Nòrdic de Lles Barceló Casas (Cossetània i Alpina, 2012) El cor de les muntanyes Ton Barnils (Tushita Edicions, 2015) Els Pirineus de cap a cap Marta Viladot i Daniel Calleja (Cossetània, 2010) la N

ogu

era de T

la Nog uera

laresa Pal era ogu N la

Del cap de Creus al Tuc de Molières

Xarxa de Senders Homologats de Catalunya El GR 11 és un dels senders de gran recorregut que hi ha homologats a Catalunya. També hi ha els PR (petit recorregut) i els SL (sender local), i és la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) qui s’encarrega de mantenir aquesta xarxa de gairebé 12.000 km ( feec.cat).

20.000 m de

desnivell acumulat

21 400 km dies Més de

caminant

S’han coronat

S’han travessat i 39 valls

cims

colls

MÓN DESCOBRIR GASTRONOMIA

Índex dossier 35 | COMENÇA LA GRAN AVENTURA DELS PIRINEUS Us presentem els membres de l’expedició que durant tres setmanes faran la Transpirinenca. 42 | I LA MAR QUEDA ENRERE El primer tram recorre el cap de Creus i el massís de l’Albera. 60 | L’HORA DE LA VERITAT: ARRIBEM A L’ALTA MUNTANYA Ens endinsem al Parc Natural

92 | LES MUNTANYES VIVES DE LES VALLS D’ÀNEU Som en els dominis del Parc Natural de l’Alt Pirineu, esquitxat per petits nuclis de pedra i pissarra.

126 | NO T’HO PERDIS Hi trobareu informació pràctica d’allotjaments, restaurants i empreses de guies que trobareu als Pirineus, a tocar del GR 11.

TRAM 2

Etapa 11 | 28 maig DEL REFUGI DE MALNIU A ENCAMP Etapa 10 | 27 maig DE LA MOLINA AL REFUGI DE MALNIU 24 KM

21 KM N-20

Serrat dels Llops 2.344 m

Riu de la Llosa

Refugi d’Engorgs

Ger

Gréixer All

Age Queixans

Alp

Llívia

Puigcerdà

Guils de Cerdanya

el Vilar d’Urtx

25 KM

Osseja

Vilallobent

Puig de Gallinars 2.624 m

Sallagosa

el Se

Refugi d’Ulldeter

Santuari de Núria

Puigmal 2.910 m

Refugi del Corral Blanc

Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser Setcases er Fres

Recorregut del GR 11 oficial

Recorregut Travessa dels 21 dies

Pardines Planoles

Molló

er el T

Queralbs

N-260

Espinavell Grells

GIV-5264

Dòrria

Collada de Toses Toses

Prats de Molló

Vilallonga de Ter

Ribes de Freser

Llanars

Camprodon

RIPOLLÈS

t tor Font-rubí

i lR

D-115

la Vajol Maçanet de Cabrenys Agullana Costoja Darnius

Serrallonga

Beget

Comanegra 1.557 m Sant Cristòfol de Beget

Ri era de B eg e t Oix

Oliveda

Vila-roja

la Menera

Coll d’Ares

C-38

SER RA DE L’ALBERA el Pertús

la Muga

Sant Aniol d’Aguja

Refugi de Bassegoda

Sant Miquel Bassegoda Sant Albanyà Pere GARROTXA

Santa Bàrbara de Pruneres

Paratge Natural d’Interès N-II Nacional de l’Albera AP-7

Capmany GI-602

ÀN

Sant Quirze de Colera

CIA

Etapa 1 | 18 maig DEL CAP DE CREUS A LLANÇÀ

: 25

Espolla Vilamaniscle

Sant Climent Llançà Sescebes A L T E M P O R D À el Port de la Selva Garriguella GI-612 N-260 Vilajuïga

Sant Llorenç de la Muga

DIS T

Coll de Banyuls

Castell de Requesens

GI-502

Sant Miquel de Fontfreda

Refugi del Forn de Calç

Requesens

la Jonquera

el Tec

Etapa 2 | 19 maig DE LLANÇÀ A ESPOLLA

28 KM

Coll del Pertús

Refugi Costabona

Etapa 3 | 20 maig D’ESPOLLA A LA JONQUERA

22 KM

Mentet

Pic de Noufonts Bastiments Vallter 2000 Costabona Cim de Finestrelles 2.861 m 2.881 m 2.465 m 2.827 m

Estació d’esquí d’Er-Puigmal

Etapa 4 | 21 maig DE LA JONQUERA A MAÇANET DE CABRENYS

Etapa 5 | 22 maig DE MAÇANET DE CABRENYS AL PUIG DE BASSEGODA 24 KM

Estació d’esquí

gre

N-116

Etapa 6 | 23 maig DEL PUIG DE BASSEGODA A BEGET 31 KM

26 KM

Angostrina

la Tor Refugi de Malniu de Querol Ur Refugi de Meranges la Feixa

Etapa 7 24 maig DE BEGET A SETCASES

D-618

Mare de Déu de Bell-lloc

CERDANYA

Viliella

Etapa 8 | 25 maig DE SETCASES A NÚRIA

Etapa 9 | 26 maig DE NÚRIA A LA MOLINA

CG-2

na de 5m

TRAM 1 LA MAR QUEDA ENRERE Pàg. 42

29 KM

el Pas alira N-22 de la Casa A Pic dels Pessons 2.858 m

Estanys, crestes vertiginoses i pics esmolats formen el Parc Nacional d’Aigüestortes.

Sant Pere de Rodes

Parc Natural del Cap de Creus Cap de Creus

Palau-saverdera GI-610

GI-614

Portlligat

31 KM

L’HORA DE LA VERITAT: ARRIBEM A L’ALTA MUNTANYA Pàg. 60

uí s

76 | COTES ALTES I MOLTS REPTES Els estanys ens acompanyen per la Cerdanya i Andorra, on els desnivells són pronunciats.

108 | OBJECTIU: EL TUC DE MOLIÈRES Ja hem arribat al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i a la Vall d’Aran. El final de la travessa s’acosta, i és un moment molt emocionant.

de les Capçaleres del Ter i del Freser, a la comarca del Ripollès.

Cadaqués e r r it

M ar

àn

L’expedició es prepara per començar la travessa al cap de Creus. D’esquerra a dreta, Marta Riera (en primer terme), Núria Homs, Genís Zapater, Álvaro Sanz, Maties Palau i Maria Biescas. Eñaut Izagirre s’afegirà a l’equip a Espot.

PRESENTACIÓ TRANSPIRINENCA

granDELSaventura PIRINEUS COMENÇA LA

L’EXPEDICIÓ ES PREPARA PER SORTIR DEL CAP DE CREUS

Des del cap de Creus, el fotògraf i realitzador Álvaro Sanz fa les primeres reflexions sobre la travessa que els espera en les tres setmanes vinents: és el primer dia de la gran Transpirinenca, i ens presenta els membres de l’expedició i ens explica per què salpen amb ell cap a les muntanyes.

l poble al qual pertanyo sempre he sentit: “L’Hospitalet de l’Infant, mar i muntanya”, i crec que ho porto a l’ADN. Tota la meva vida s’ha vist regida per aquesta dicotomia que no he sabut resoldre, i no sé si vull. Durant la meva infantesa vaig navegar cada dia de l’estiu com un ritual familiar sagrat, però més tard vaig descobrir el tacte de la roca calcària de la serra de Llaberia i se’m van obrir les portes de tot el que va venir després. Han passat els anys, però mai no he volgut oblidar la passió d’aquell nen obsessionat a pujar pedres i veure el món des d’un altre punt de vista. Sempre m’ha agradat descobrir molt més dels llocs on viatjo, entendre’n l’essència. A més, el fet de dedicar-me a la fotografia i a l’audiovisual m’ha permès poder fer el que més m’agrada: mostrar racons

de món i donar-los a conèixer explicant les històries de les persones que hi viuen. És per això que vaig acceptar aquest gran repte: fer la ruta Transpirinenca des del cap de Creus fins a la Franja, i poder-ho convertir en un número especial de la revista que teniu a les mans i en un documental; compartir la natura amb un grup de gent, explicant la meva història sense saber ben bé què sortirà de tot això. Un somni que no podia deixar perdre. Va ser el 1861 quan Élisée Reclus i Victor Petit van recórrer tots els Pirineus per fer possible l’Itinéraire des Pyrénées, d’Adolphe Joanne, amb pròleg de Reclus i dibuixos panoràmics de Petit. Va ser la primera guia coneguda sobre aquestes muntanyes, que seran la meva llar les pròximes setmanes. De llavors ençà, es deu haver escrit molt sobre la ruta que farem. Per això, més que una

El que més m’agrada és mostrar racons de món i explicar les històries de la gent que hi viu

PRESENTACIÓ TRANSPIRINENCA

guia pràctica, tractaré d’explicar les nostres peripècies perquè cadascú pugui imaginar el seu propi viatge i projectar-hi les seves pròpies aventures. No vull que et prenguis al peu de la lletra els meus consells, simplement vull i desitjo que et convidi a fer-te la motxilla i a sortir a caminar, com ho han fet amb mi els autors que m’han inspirat des que vaig descobrir la literatura de viatges. I aquí em trobo, a l’extrem del cap de Creus, enfilat a una roca i mirant l’infinit. La tramuntana és dura, diuen, però aquí no saben que jo vinc de terra de mestral, i res no em fa por.

Els membres de l’equip han viscut en comunitat durant vint-i-un dies. A les fotografies superiors hi ha diferents escenes de la seva vida quotidiana, en tendes, durant la travessa, en refugis, fent estiraments...

Més que companys, germans Ahir a la nit, tot just ens començàvem a conèixer amb part dels membres del viatge mentre ens fèiem una PCR, i ara ja compartim la il·lusió de recórrer els més de 400 km que ens separen amb l’Aragó. Permet-me, doncs, presentar una mica els meus companys, perquè a partir d’ara parlaré d’ells com si fossin els meus germans. Quan vaig conèixer tot el que m’esperava amb les vint-i-una jornades d’aquesta expedició, vaig saber, per la meva última experiència a l’Himàlaia, que no podria fer-la tot sol. Caminar, enregistrar, fotografiar, escriure, descansar, gestionar les xarxes socials... Necessitava un duplicat meu. I aquesta persona era la Marta Riera. Videògrafa i fotògrafa: segur que seria un gran suport. En Maties Palau és jove, molt jove, però té tant talent com joventut. Ha estat envoltat de música i art des de petit, i la seva formació en una escola de cinema i la seva especialitat en so fan que sigui el company perfecte des de fa dos anys quan necessito que la dimensió sonora agafi protagonisme a la meva feina. La Maria Biescas és de Pontós, el poblet de l’Alt Empordà on visc amb la meva família des de fa cinc anys, però no l’he coneguda fins fa poc. Fa mesos em va escriure per demanar-me consell professional, i hem parlat durant hores del que podria o no podria fer un cop ha acabat els estudis de Publicitat. Ara, per a aquest viatge, la Maria era perfecta per acompanyar-nos i fer-nos de suport, organització i resolució de problemes. I com deia l’explorador Ernest Shackleton, més que experiència i experts navegants, cal bon humor i bona actitud per arribar al final. La resta s’aprèn, Pàg. 40

�ui és qui

Us presentem els membres de l’expedició que durant tres setmanes han fet el GR 11, entre el cap de Creus, a l’Alt Empordà, i el Tuc de Molières, a la Vall d’Aran. Tots hi han aportat els seus coneixements i la seva expertesa, i moltes ganes d’emocions fortes i de viure una experiència trepidant sense sortir del país.

ÁLVARO SANZ

44 anys. Fotògraf i realitzador. És un dels fundadors d’Eldorado, un col·lectiu i agència de creatius apassionats per les aventures excepcionals i les experiències viatgeres. Fer a peu el GR 11 ha estat el seu últim gran repte, que ha narrat cada dia a través de l’Instagram del Descobrir, entre el 18 de maig i el 7 de juny. En aquest dossier ens aboca, en forma de dietari, totes les seves sensacions i emocions, tot el que va viure i sentir al llarg de vint-i-una etapes de la Transpirinenca.

MARIA BIESCAS CAÑISÁ

22 anys. És amant de la música, la fotografia, el doblatge, l’storytelling i, en general, de la bellesa de l’expressió a través de l’art. Va estudiar Publicitat, però prefereix dir que és creativa amant de l’art. Li agrada aprendre i viure noves experiències, i durant la travessa era l’encarregada de la logística, el transport i l’avituallament: el bot salvavides de l’expedició. A la pàgina 119 ens explica la seva visió del GR 11 des de la rereguarda.

NÚRIA HOMS CORBERA

25 anys. Va néixer a Viladecavalls, al Vallès Occidental. Va estudiar Geologia, però en acabar el grau va decidir fer realitat el seu somni d’infantesa: ser professora d’esquí. Viu i treballa al Pallars Sobirà, com a professora d’esquí durant la temporada d’hivern i com a guia de la Casa de l’Os Bru dels Pirineus, a Isil, durant l’estiu. A la pàgina 97 ens explica com es comença una nova vida en un petit poble de muntanya.

PRESENTACIÓ TRANSPIRINENCA

GENÍS ZAPATER BARGUÉS

30 anys. Va néixer a Matadepera. Ha fet competició de curses i esquí de muntanya. Fent excursionisme, li agrada buscar el seu límit o la tranquil·litat, tant amb família com amb amics. Per això s’ha fet guia de muntanya, per poder continuar compaginant la seva feina amb la seva passió. A les pàgines 50-51, ens parla dels consells que cal seguir a la muntanya, i aprofita aquestes ratlles per expressar un agraïment: haver tingut un equip com aquest ha fet que tot sortís bé i que hagi estat una experiència plena.

MATIES PALAU

23 anys. És de Barcelona. Ha nascut en un entorn on sempre han prevalgut les arts i no les ciències, amb un gran amor cap a la música i el cinema. Ha estudiat la carrera de Cinema i actualment es dedica a la postproducció i el disseny de so. Durant la travessa, va enregistrar els sons de la natura, i al llarg del dossier trobareu uns codis QR que us adreçaran a aquestes pistes sonores. A la pàgina 46, a més, trobareu una descripció de l’univers sonor, ric i divers que hi ha a la muntanya.

MARTA RIERA BOADAS

28 anys. Va néixer a Barcelona, però sempre ha voltat per tot arreu. És una apassionada de la vida i del fet de sentir, i troba en la fotografia, la música i la natura la seva professió i l’eina per aprendre i entendre el món. Sempre està a punt per a una nova aventura, i a la pàgina 87 ens explica com va viure la Transpirinenca.

EÑAUT IZAGIRRE ESTIBARITZ

31 anys. Va néixer a Elgoibar, al País Basc. És geògraf i glaciòleg (és a dir, que està especialitzat en l’estudi de la formació i el comportament del glaç sobre la superfície terrestre). Actualment és investigador predoctoral a la Universitat del País Basc, al Departament de Geologia. És amant dels Pirineus des de petit i estudia les seves glaceres des de l’any 2015. Va acompanyar l’expedició els últims dies. En un article de la pàgina 84 ens explica com es van formar els Pirineus i quina és la situació actual de llurs glaceres.

TAMBÉ HAN ESTAT IMPRESCINDIBLES: Des d’Eldorado Agency, Susagna Vilanova ha treballat en la producció i preparació de l’expedició, i Bis Turnor i Maria Ascón, de l’equip de comunicació de l’agència, han donat suport a Álvaro Sanz amb les xarxes socials durant la travessa. A banda, Jordi Nicolau s’ha encarregat de la gestió i reserva dels allotjaments on els membres de l’expedició feien nit. Ha estat una feina d’equip molt abans de començar!

El seguiment de la travessa a Instagram

Per encàrrec del Descobrir, l’expedició liderada per Álvaro Sanz va fer la gran travessa dels Pirineus catalans pel GR 11. Ha estat un dels reptes més ambiciosos que s’hagin fet mai a la revista, perquè l’objectiu era que, a través del compte d’Instagram del Descobrir (www.instagram.com/ descobrir), es pogués seguir la ruta dia a dia, gaudir dels paisatges dels Pirineus i sentir les sensacions de l’equip pràcticament en directe. L’experiència ha estat increïble i ha tingut un gran impacte:

En 21 dies, s’hi han fet 406 ‘stories’; cada un ha tingut una mitjana de 1.700 visualitzacions En total, s’han registrat 791.000 impressions (són les vegades que el contingut s’ha vist a les pantalles) Durant la travessa, s’han fet 4 ‘lives’ (connexions en directe), que han tingut un total de 22.500 visualitzacions Hem sumat 1.700 seguidors nous a l’Instagram del ‘Descobrir’ 40

Abans de pujar al refugi de Molières, l’equip estén a terra tots els materials per triar bé què s’enduran per coronar el cim del Tuc de Molières.

i estic segur que la Maria farà un màster en aquestes tres setmanes. Gairebé ho teníem, però ens faltava un guia de muntanya: volia delegar la part de responsabilitat sobre les rutes i la seguretat. Acabaríem trepitjant neu i pujant pics de 3.000 m, i necessitàvem algú titulat i expert en aventures. I després d’espiar-lo per les xarxes socials, en Genís Zapater es convertí en una persona clau. A banda del seu palmarès esportiu, que és impressionant, coneix moltíssim el nostre territori i s’hi ha enfrontat corrent, amb bici i esquiant. Ara haurà de tenir paciència i abaixar el ritme, i caminar. I, per acabar, mancava una persona que caminés amb nosaltres i que tingués coneixements de geologia o biologia, que conegués el medi per on

ens mouríem i fos de la terra. Vaig demanar per xarxes socials persones amb aquest perfil, i una proposta va brillar per sobre la multitud d’ofertes, totes increïbles. I no ens vam equivocar. La Núria Homs reuneix tots i cada un dels requisits que buscava per completar l’equip: organitzada, treballadora, muntanyenca, amb coneixement de la fauna i la flora de la nostra geografia i amant de la seva terra adoptiva, el Pallars. I sí, fins que no feia més de deu dies que caminàvem, no vaig descobrir que era geòloga i no biòloga. Però què importen els títols universitaris quan has d’acabar compartint un tros de fuet al bosc! I mentre observo l’illa Massa d’Or, penso que si arribem a destinació amb la mateixa energia i il·lusió amb què ara som aquí, això haurà estat tot un èxit.

Vull i desitjo que el meu relat et convidi a fer-te la motxilla i a sortir a caminar

queda enrere I LA MAR

RECORREM EL CAP DE CREUS I EL MASSÍS DE L’ALBERA 42

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

Els núvols al cel no menteixen, i comença a ploure abans d’arribar a Llançà, el punt final de la primera etapa. Al fons treu el cap el far de s’Arenella.

Aquesta Transpirinenca va d’est a oest, des de la mar fins a l’Aran. El primer tram comença al cap de Creus i arriba a Beget després d’haver travessat l’Albera. Són sis etapes més aviat planeres, però això no impedeix que apareguin les primeres dificultats. La crònica d’Álvaro Sanz és honesta de principi a fi, i no amaga res, ni tan sols anècdotes que poden semblar trivials, però que oculten consells valuosos. 43

Etapa 6 | 23 maig DEL PUIG DE BASSEGODA A BEGET Distància: 26 km Desnivell: +1.905 / -1.623 m Durada: 7 h Dificultat: Mitjana

Etapa 4 | 21 maig DE LA JONQUERA A MAÇANET DE CABRENYS Distància: 24 km Desnivell: +950 / -680 m Durada: 7 h Dificultat: Mitjana

Etapa 5 | 22 maig DE MAÇANET DE CABRENYS AL PUIG DE BASSEGODA Distància: 31 km Desnivell: +1.770 / -1.390 m Durada: 8 h Dificultat: Mitjana

Etapa 3 | 20 maig D’ESPOLLA A LA JONQUERA Distància: 22 km Desnivell: +550 / -510 m Durada: 6 h Dificultat: Baixa

Etapa 2 | 19 maig DE LLANÇÀ A ESPOLLA Distància: 28 km Desnivell: +900 / -805 m Durada: 7 h Dificultat: Mitjana

A9 e-15

Requesens cervera portbou

cantallops

la Jonquera

maçanet de cabrenys

beget

agullana sant llorenç de la muga

baSsegoda

N-260

espolla

llançà Sant Climent Sescebes peralada

albanyà

FIGUERES

serra de rodes N-260 Sant Pere

de Rodes

el port de la selva

Sant Baldiri de Taballera

la selva de mar portlligat cadaqués

CAP DE CREUS

Etapa 1 | 18 maig DEL CAP DE CREUS A LLANÇÀ Distància: 25 km Desnivell: +1.200 / -1.203 m Durada: 7 h Dificultat: Mitjana

MAPA: LLUÍS FARRÉ

Etapa 1 DEL CAP DE CREUS A LLANÇÀ

“Quina gran aventura tinc al davant!”, m’he dit des de fa setmanes. I per fi ha arribat el dia. Activem els nostres rellotges GPS com a símbol que això és real i mirem com avancen els metres. Faig un últim glop del meu cafè i torno els termos de litre a la Maria. Cada dia, a partir d’ara, aquest gest marcarà l’inici de l’etapa. El camí comença tranquil. El paisatge nu del cap de Creus llueix un to verd preciós característic de la primavera. Arribem a la cala Culip i parem a la vella cabana de pescadors. Ens venen ganes d’un primer bany, però prenem l’equivocada decisió de deixar-ho per a més tard. “Ja tindrem temps”, ens diem, però no sabem que no tindrem una altra oportunitat com aquesta. I és que en aquesta aventura també aprendrem que les coses s’han de viure al moment.

Al costat de l’ermita de Sant Baldiri de Tavellera ens aturem a descansar. La Maria ens espera al Port de la Selva, on volem dinar asseguts còmodament en una taula. Ja vindran els dies de menjar entrepans i carmanyola. Havent dinat i amb l’estómac ple, sortim d’aquesta preciosa població costanera i ens prenem la llibertat d’agafar la variant a través del GR 92 per continuar caminant per la costa veient el mar. De cop, comença a bufar el vent i ens cauen les primeres gotes. Innocent de mi, pensava que això vindria més endavant, en territori alpí. És el primer dia i ja hem viscut calor, vent i pluja! Quan arribem a Llançà, final de l’etapa, ens prenem el luxe d’agafar la furgoneta i pujar a Sant Pere de Rodes. Mullats i sota una manta de boira, ens endinsem en un dels tresors de l’Alt Empordà. Amb una vista magnífica de la badia del Port de la Selva, arriba la nit. Pàg. 49

Aquest curiós cartell indicador, amb diferents calaveres, el van trobar mentre caminaven per l’interior del cap de Creus. A la la dreta, el tram del GR 92 que va fer l’equip per anar del Port de la Selva a Llançà. A dalt, una panoràmica del cap de Creus, banyat per una mar de color blau intens.

CAP DE CREUS I L’ALBERA TRANSPIRINENCA

sons ELS

DE LA NATURA

Micròfon i gravadora en mà, l’expert ha captat durant la travessa els sons de la muntanya i les veus de la gent que hi viu i hi treballa. I aquí ens fa una immersió en l’univers sonor que hi ha a la natura més enllà del silenci.

DANI JIMÉNEZ

Text Maties Palau

EL GR 11 ENS PERMET endinsar-nos en els paratges més recòndits de la natura, deixant enrere tot el soroll de la ciutat. Endinsar-nos en un silenci que només el trenquen els sons produïts per la mateixa natura. Des del mar fins a la muntanya, passant dels 0 als 3.100 m d’altitud, hem pogut veure com el so i el paisatge canvien en funció de l’entorn, però sobretot de l’altitud en què ens trobem. Vam començar la travessa al cap de Creus, on el so de la tramuntana ens va acompanyar fins ben entrada la Garrotxa. Aquest vent, característic per la seva força i velocitat, col·lideix amb tot allò que es troba al davant, fet que provoca un soroll molt característic. A la zona de l’Albera, una extensa plana d’arbustos i granit, escoltem aquest vent que ve del nord i es filtra pel Pirineu oriental sobreposant-se a qualsevol altre so present en l’entorn. Agafant altura s’incorpora un altre element sonor que ens anirà seguint durant tot el camí: l’aigua. Els rius 46

sonen de maneres molt diverses. A baix sonen suaus i plaents, però, a mesura que ens enfilem, cada cop baixen amb més força i produeixen un so molt més intens. La pluja cada vegada és més present a mesura que ens acostem a la Ribagorça. I alguna tempesta elèctrica ens agafa desprevinguts. Escoltar bé els trons i calcular quants segons passen des que ha caigut el llamp et permet saber a quina distància et trobes de la descàrrega elèctrica. Pujant cap a cotes més altes també canvien la fauna i les activitats humanes. El so característic de les esquelles dels ramats es barreja o se substitueix pel crit agut de les marmotes. S’avisen entre elles cada cop que entrem en una vall, i de pas alerten els altres personatges que es troben en escena: isards, cabirols, daines... Amb tot això hem pogut allunyar-nos de tot el rebombori de la ciutat durant molts dies, i em fa molt feliç saber que encara hi ha llocs on es pot gaudir del silenci.

Maties Palau mira cap a la mar abans de girar-s’hi d’esquena i començar a caminar en direcció contrària: comença la Transpirinenca. És la primera foto que es va disparar i el tret de sortida a la gran aventura.

EXPERIÈNCIA SONORA Al llarg del dossier trobareu uns codis QR que us portaran fins a diferents pistes sonores. Sentiu-les i us teletransportareu als prats, les valls i els boscos per on caminen els protagonistes d’aquesta expedició.

Mar Aquí sentireu el so de les onades, obstinades a xocar contra les roques del cap de Creus. 47

Núria Homs s’atura un moment a olorar l’argelaga, que és abundant a l’Albera. A baix, Marta Riera durant la sortida del sol al dolmen de la Gutina, construït entre el 3500 i el 3200 aC. D’Espolla a la Jonquera, l’equip troba els primers boscos i les primeres ombres per refugiarse del sol [a la dreta].

CAP DE CREUS I L’ALBERA TRANSPIRINENCA

estarà obert. Tanmateix, la norma del viatge serà també trobar la majoria de negocis tancats. Desconeixem si és per l’època o la dificultat postpandèmica, però quants cafès i croissants acabats de fer es quedaran en els nostres somnis! El paisatge és molt bonic. La ginesta està florida i omple els camps d’un groc únic. A Sant Quirze de Colera ens estirem tots al sol i ens quedem adormits. Oh, mare meva, el meu cos grinyola en incorporar-me. Només fa un dia i mig i sento tant de dolor que m’entra un atac de riure que s’encomana quan descobreixen que la migdiada no els ha provat gens, igual que a mi. Espolla és la nostra destinació d’avui, però anirem a dormir amb en Roberto, un italià que viu a Sant Climent Sescebes. Necessitem escriure, revisar fotografies i comentar el trajecte amb calma. En Roberto ens comenta que coneix una altra italiana que fa vi totalment ecològic... la Bàrbara! És clar, som al costat de la Gutina, la finca a la qual he anat tantes vegades amb el meu veí Ernesto. Li demano el seu telèfon i l’aviso que a les 6 del matí serem allà buscant l’alba.

Etapa 3 D’ESPOLLA A LA JONQUERA Ens queda la sorpresa d’una orada fresca a la brasa mentre organitzem l’etapa de demà.

Etapa 2 DE LLANÇÀ A ESPOLLA

Avui la jornada ve marcada per dos esdeveniments. El primer és que en Genís desapareixerà tres dies, ja que fins a Maçanet de Cabrenys realment tot és pla i tranquil i necessita deixar enllestides unes feines abans d’anar-se’n definitivament. El segon serà la mala elecció de la meva roba: uns pantalons de pana. El vent de les 6 del matí fa confondre el meu cos i mitja hora més tard, travessant el coll de ses Portes, m’estic asfixiant! Arribem a l’ermita de Sant Silvestre, del segle � i perfectament cuidada. És el moment d’estirar-se, menjar fruita i deixar la motxilla per uns moments. El lloc és d’una pau increïble i en Maties es posa a captar sons del rierol. Portem entrepans, però en Maties ens promet que el bar de Sant Quirze de Colera

La finca de la Gutina està situada a Sant Climent Sescebes. La Bàrbara i en Joan Carles la van heretar i van decidir recuperar l’elaboració de vi de forma artesanal. A part d’un paisatge espectacular, conté en el seu interior diversos monuments megalítics que donen a la sortida del sol una majestuositat molt més gran. Entre glops de cafè i cares de son, el sol apareix a poc a poc i els obturadors de les nostres càmeres comencen a sonar. La ruta d’avui realment no ha començat, i tot el que estem fent és un extra que ens hem regalat. I què és un viatge sense aquestes petites llibertats que el fan únic i irrepetible? Sento els gossos de la Bàrbara i ens acostem al celler. La seva serà la primera de les entrevistes que farem en el camí i que alimentaran el documental que m’he proposat rodar en paral· lel. Després de comprar quatre ampolles del seu vi negre ecològic i atrevit,

El paisatge és molt bonic. La ginesta està florida i omple els camps d’un groc únic

Pàg. 54

respost� ELS CONSELLS DEL GUIA: PREGUNTES AMB

El guia de l’expedició respon les preguntes més freqüents que cal formular-se abans de fer el GR 11. Preneu-ne nota, són els consells d’un bon expert! Text Genís Zapater Bargués

IL.LUSTRACIÓ: DANI JIMÉNEZ

EL GR 11 ÉS PERILLÓS?

SOC CAPAÇ DE FER LA TRANSPIRINENCA? La resposta és una altra pregunta: com us trobeu en activitats d’alta muntanya de tota una jornada de durada? I la qüestió principal és: teniu motivació suficient per estar una vintena de dies a mercè dels elements, la fatiga, la soledat i els imprevistos? Si la resposta és que sí, ara ve la qüestió més tècnica. Si sou capaços de fer les ascensions que us proposo, vol dir que teniu les facultats necessàries per acabar la Transpirinenca catalana: 1) Si sou capaços de fer el Pollegó Superior del Pedraforca des del refugi Estasen 50

pel coll del Verdet i baixar per l’Enforcadura de manera solvent i en unes sis hores, vol dir que tècnicament esteu preparats. 2) Si podeu pujar i baixar de la pica d’Estats des de l’aparcament de la Molinassa en un dia, en unes vuit o nou hores, vol dir que teniu la forma física suficient per afrontar el repte. Tot i això, heu de tenir en compte que la Transpirinenca són diverses etapes i que no s’acaba quan s’arriba al refugi o allà on voleu plantar la tenda o fer el bivac: s’acaba quan arribeu a la Mediterrània o a la Ribagorça. I que cada dia és més dur que l’anterior a causa de la fatiga.

Pot ser-ho. Fer una avaluació contínua del grup, el terreny i les condicions és important per a l’èxit de l’activitat, i cal ser conscient que una mala decisió pot arribar a ser fatal. No s’hi val a menysprear la Transpirinenca. És molt important ser realista amb les capacitats, les habilitats i l’experiència de cadascú. Els accidents rarament succeeixen a gent poc experimentada que n’és conscient, sinó que succeeixen a gent poc experimentada que creu que ho és.

CAP DE CREUS I L’ALBERA TRANSPIRINENCA

GUIA, SÍ O NO?

EN QUINA DIRECCIÓ: DES DEL MAR O CAP AL MAR?

El guia no és estrictament necessari. Però si no en contracteu, significa que heu de tenir molta experiència en muntanya, que la ruta s’ha de preparar molt bé a casa, que heu d’actualitzar-vos constantment amb la informació meteorològica i les condicions derivades del terreny. Heu de ser responsable dels vostres actes i decisions.

Què preferiu cremar-vos, els ulls o el clatell? No és una pregunta superficial. El menys molest és sortir de la Mediterrània i pujar cap a la muntanya, però depèn de cadascú. Jo proposo aquesta direcció perquè les primeres etapes, al cap de Creus i el massís de l’Albera, són menys exigents, et pots anar entrenant dia a dia, i estan més ben comunicades en cas de retirada si finalment no us agrada la Transpirinenca. Un altre argument: pel que fa a la motivació, crec que és més ric i engrescador si es va d’est a oest; sempre hi ha més muntanyes, valls i colls a coronar.

Tot i això, un guia és una peça angular en qualsevol activitat de muntanya: li deriveu les responsabilitats, s’encarrega de la logística, l’estratègia i la seguretat; és una figura de la qual s’aprendrà molt, i podrà participar en les decisions sobre fer algun cim o alguna variant a causa del temps. Considero que potser per a tota una Transpirinenca no és necessari un guia, però en el moment que s’arriba a la cota 2.000, és una figura realment important.

COM EM MANTINC INFORMAT EN TOT MOMENT?

1) No us cal si aneu amb un guia de muntanya. 2) Contacteu amb els guardes dels refugis. 3) Contacteu amb les oficines d’informació dels parcs naturals. 4) Llegiu blogs de persones de referència i guies publicades. 5) Descarregueu-vos aplicacions o seguiu webs com ara Meteoblue o Windy. Procureu tenir a mà models europeus i americans.

QUAN FAIG LA TRANSPIRINENCA? Es pot fer durant tot l’any, a l’hivern amb esquís i a l’estiu amb botes i vambes, tot i que el meu consell és fer el camí de maig a octubre.

QUÈ M’EMPORTO? Us donaré només dos consells: 1) Si la motxilla és molt gran, acabareu carregant-la molt. Agafeu una motxilla de 40 litres a tot estirar. 2) Menys és més. En una Transpirinenca es camina, es menja, es dorm i es fan fotos. Tot allò que no serveixi per a aquest propòsit vol dir que sobra a la motxilla.

A LA PRIMAVERA, tot vessa d’aigua, que és bona per beure, i el dia és llarg. És quan la temperatura és més agradable, tot i que ja sabeu que al maig, cada dia un raig. Hi trobareu neu, i això us obligarà a portar-hi grampons i piolet per travessar obagues, colls i cims alts. A L’ESTIU, la meteorologia és més estable, però les temperatures són més altes i arriben a ser incòmodes. Els grampons i els piolets ja no seran necessaris, però caldrà igualment tenir en compte com evoluciona la meteorologia a cada etapa. Els refugis guardats acostumen a estar plens si no heu sigut previsors, i ja no baixa tanta aigua com a la primavera. Els animals són dalt de les muntanyes i s’ha de vigilar d’on es beu. A LA TARDOR, la muntanya està preciosa, els colors es troben exuberants i les temperatures tornen a ser més bones, però el dia és molt més curt. És quan els Pirineus són més buits i s’ha de ser molt cautelós amb les primeres nevades. 51

Tramuntana Així sona la tramuntana a la plana de l’Albera quan mou els arbustos baixos.

Álvaro Sanz, a contrallum, mentre el sol surt a la seva esquena. La tramuntana ja bufa a primera hora del matí.

El cafè i la fruita són el refrigeri dels primers dies durant els descansos, com el que fa l’equip al puig de la Roureda, al massís de l’Albera. A la dreta, la vista que s’albira en sortir de Maçanet de Cabrenys, amb la mar a l’horitzó i tot el camí fet fins a aquell moment, i la Núria amb la petita Talutah i una euga als peus del puig de Bassegoda.

sortim cap al castell de Requesens. Al coll de Plaja ens veiem obligats a aturar-nos en un prat ple d’estepes blanques en flor. Ens estirem uns minuts mentre sentim el brunzit de les abelles pol·linitzant sense descans. En Maties em diu amb molta raó: “Que meravellós és el lloc on vivim i quants racons que no coneixem ens esperen”. El Maties ha viscut i estudiat a Barcelona, però els seus pares tenen una casa a Pontós des que ell era petit, i coneix molt l’Alt Empordà. L’etapa finalitza a la Jonquera i, com marca la tradició, on hi ha camions, s’hi menja bé. Així que anem cap allà, a l’epicentre del trànsit terrestre.

Etapa 4 DE LA JONQUERA A MAÇANET DE CABRENYS

Deixem la Jonquera per submergir-nos en una vegetació diferent. Hem passat de caminar per pistes seques i amb arbustos a caminar entre boscos amb vegetació, molt més humits 54

i plens de vida. Comencen a aparèixer les alzines sureres i l’entorn em resulta conegut. Però el que marca la meva jornada és la lesió de genoll que arrossego dels meus temps d’esportista. El tinc inflamat i quan el dolor arriba al màxim, no puc caminar. Em planto al mig del camí i em preocupo, no pel meu genoll, sinó perquè falten més de quinze dies d’aventura. Truco a la Maria perquè vingui amb la furgoneta a buscar-me, un comodí que mai no em pensava que faria servir. Dono el meu rellotge a la Núria perquè continuï trackejant tota la ruta. Som un equip i es tracta de narrar la Transpirinenca completa per part del grup. Arribo al càmping Maçanet de Cabrenys, i el Sergi i la Gemma, a qui ja considero amics, em diuen que no vaig bé si estic així a la quarta etapa. Però no saben que soc molt tossut. Els demano gel, m’estiro, prenc calmants i estic al límit del plor d’impotència. En arribar, els meus companys comparteixen amb mi el tram que han fet i els envejo enormement.

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

Etapa 5 DE MAÇANET DE CABRENYS AL PUIG DE BASSEGODA

Comencen a sonar despertadors i les primeres cares de sorpresa en veure’m preparant la motxilla. “Però, Álvaro, caminaràs avui?” Soc incapaç de tirar la tovallola. Sortim feliços perquè en Genís s’ha reincorporat al grup i, en un grup tan petit, un membre omple moltíssim. En un punt del camí tenim una vista increïble. Quin regal poder veure tota la plana de l’Empordà als nostres peus i albirar el lloc d’on vam sortir fa pocs dies. Quan ets capaç de veure el recorregut, és quan entens la dimensió del viatge. Podria explicar-vos tots els detalls del que vam veure, però és que la cirereta del dia la vam tenir amb la Núria. Ella viu a Can Manera, una petita masia als peus del puig de Bassegoda, al final d’una bonica vall. Mentre hi arribem, un grup de daines menja sense fer cas de la nostra presència. Enxampem la Núria en el moment

de donar llet a la Talutah, un poltre de pocs mesos que va perdre la seva mare. En aquest lloc realment tot sembla estar en harmonia. És sens dubte un petit paradís a prop de casa.

Etapa 6 DEL PUIG DE BASSAGODA A BEGET

Ahir a la nit em vaig quedar adormit rellegint per enèsima vegada The call of the wild de Jack London. Necessitava evadir-me del viatge que estem vivint per recordar els del vell cercador d’or a Alaska. Són les 5.30 h i esmorzem molt fort, ens espera una etapa de 35 km. Aquesta sol ser la nostra rutina: menjar molt fort en l’allotjament i així carregar menys menjar, tot i que sempre penso que el portem a la panxa... Avui comencem ja a enfilar-nos una mica muntanya amunt i les etapes més

Comencem a enfilar muntanya amunt i les etapes més planes passen a la història 55

UNA CULTURA I UN PATRIMONI

MIL·LENARIS Text Miquel Spa Peradejordi

IL.LUSTRACIÓ: DANI JIMÉNEZ

U NA IN DÚ ST EN TR E M U N R IA TA N YE S Als Pirin

Pas a pas, vall a vall, al llarg del GR 11 anem descobrint costums ancestrals, pedres mil·lenàries i oficis antics que ens connecten amb els nostres orígens i la nostra essència.

EL VIATGE PELS PIRINEUS és un recorregut de vall en vall resseguint un fil conductor que anem entenent jornada a jornada. Copsem l’ànima comuna dels pobles de muntanya fins a comprendre que en aquesta essència humana també hi ha el nostre mateix origen. Som en una terra de subsistència difícil que ha forjat un caràcter noble i valent als seus habitants. I així es desprèn també del patrimoni cultural que n’impregna cada racó. La ruta pel GR 11 esdevé un viatge a l’evolució de l’expressió humana a través de l’arquitectura, l’art, els costums, les tradicions i els ritus. Ens esforcem a ascendir a cims coronats per monestirs 56

eus la subsistè ncia és una religió i ca da poble ha bu scat sempre noves vies de rique sa. L’Aran va dese nvolupar al se gle xix una indústria tèxtil que apro fitava els ramats i la força dels riu s. A la Fabr ica de ra Lan de Vielha desc obrim astorats màquines robu stes i potents com la vall.

i ermites romàniques que ens semblen nascuts del mateix paisatge. Ballem en danses heretades de la nit del temps per generacions que invoquen els mateixos déus. Visitem cases senyorials i masos humils que han vist passar famílies que encara són història viva de cada poble. Sentim expressions i paraules que semblen sortides de les entranyes de la terra. Ens endinsem en uns vestigis industrials de ferro, aigua i pedra que feien néixer de la natura una economia local pròspera. Aquest és el viatge que recordarem. El record d’un món que ens atreu amb força i que a mesura que caminem anem descobrint que és alhora el nostre origen.

1 | SANT PERE DE RODES ENS BENEEIX LA SORTIDA Sant Pere de Rodes s’aixeca imponent sobre la serra de Verdera com un far. El conjunt, construït entre els segles ix i xii ens regala una visita amb l’església, la sagristia, el claustre, les estances del convent, el campanar i el Palau de l’Abat. Una joia del romànic català que ens inspirarà a seguir caminant. 2 | BEGET, UN ESCENARI MEDIEVAL El poble ens sembla un laberint de pedra i aigua construït a l’entorn de Sant Cristòfol, un temple icònic del romànic pirinenc. Juguem a perdre’ns pels carrerons, escales i ponts. Sabíeu que administrativament Beget és tota una raresa? Forma part de Camprodon, al Ripollès, però a la vegada és de l’Espai Natural de l’Alta Garrotxa. 3 | EL PUIGCERDÀ SUBTERRANI De la Cerdanya, poca gent sap que Puigcerdà amaga tresors subterranis. La vila està plena de galeries, algunes de les quals unien els antics edificis religiosos. Sota la plaça de l’Ajuntament descobrim l’Ull de Basilisc, un túnel que aboca a una sala del segle xiii. 4 | LA NOBLESA DE L’ANTIC PIRINEU Andorra és un país marcat per les seves famílies emprenedores en un antic entorn de dificultats i pobresa. El Museu-Casa d’ArenyPlandolit a Ordino ens introdueix en aquella burgesia que va fer créixer les primeres fortunes. Estances senyorials i estructures de defensa s’alien en una casa del segle xvii.

CAP DE CREUS I L’ALBERA TRANSPIRINENCA

5 | LA VALL DEL FERRO Els poblets de la vall Ferrera desen com relíquies el seu passat industrial guanyat a pols amb la força de l’aigua i la duresa de les mines del bosc de Virós. Trobem ferreries a Alins, Àreu i Ainet de Besan. A Alins, un mall de més de 500 kg ens evidencia que aquell va ser un ofici heroic. 6 | UNA ORGANITZACIÓ HUMIL I PERFECTA Si a Ordino hem conegut la burgesia, l’Esperanceta, la pubilla de casa Gassia d’Esterri d’Àneu, ens explica les penúries d’una família del poble per sobreviure hivern rere hivern. A través de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, vivim en primera persona un model social i de treball mil·lenari. 7 | TORNEM A LA NIT DEL FOC Al Pallars Sobirà l’arribada de l’estiu connecta de nou els pirinencs amb els avantpassats i els seus mites. Les falles enceses recorren les muntanyes de nit fins a les places en camins de foc que ens lliguen a la terra per sempre. Isil, Alins, València d’Àneu i Alós d’Isil ens fan reviure els rituals ancestrals. 8 | CAMPANARS DINS EL PAISATGE Vuit esglésies i una ermita de la vall de Boí formen un menú inigualable en el catàleg romànic. Un catàleg que podem descobrir si fem la variant que uneix Espot amb el Pont de Suert (GR 11-20). Els campanars s’integren al paisatge apuntant el cel en un antic contracte amb la divinitat. A Sant Climent de Taüll, el videomapatge ens endinsa de ple en aquell art fascinant. 57

La Núria i la Marta descansen a la tarda a Can Manera. L’expedició hi ha arribat després de 31 km i 8 h de ruta. L’endemà, sortiran cap a Beget.

planes passen a la història. La ruta original no passa pel puig de Bassegoda, però ens sembla una muntanya prou emblemàtica per fer-la. El meu genoll sembla que aguanta, com a mínim millor que les sabatilles de la Marta, que en arribar al cim se separen en dues parts. Ens queden molts quilòmetres per davant i un descens per pedres, travessar diversos rius i sobretot moltes jornades. Així que prenem la difícil decisió que la Marta baixi de nou. Amb molta pena, abandona l’etapa d’avui amb un tros de cordill intentant subjectar la sola. Notem l’entrada a l’alta Garrotxa i els boscos comencen a ser més atlàntics, ombrívols, humits... i el so d’algun riu sempre ens acompanya. Quin gust sentir aquests canvis de paisatge a través dels nostres peus!

Parem a dinar a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja, on ens trobem un aplec i, com a part organitzadora, un senyor amb barretina. Li diem que estem fent el GR 11 i el que ningú de nosaltres no esperava és que ell fos la primera persona que va pintar un sender de gran recorregut al nostre país. És increïble la saviesa d’aquest excursionista i el sentiment de comunitat i col·lectivitat que té, en el món tan individualista en què vivim. Compartir una estona amb el Josep ens ha ajudat a descansar, però també a aprendre una mica més de la ruta que estem fent. La Maria i la Marta ens esperen a les portes del nucli de Beget, aquest bell poble que serà la fi d’aquesta etapa d’avui i també la d’un territori increïble com ha estat el cap de Creus i el massís de l’Albera.

la veritat: L’HORA DE

ARRIBEM A L’ALTA MUNTANYA ENS ENDINSEM AL PARC NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER

La travessa es posa seriosa: entrem en els dominis de les muntanyes on neixen el Ter i el Freser. Aquí, els cims ja superen els 2.800 metres. Necessitarem cames fortes i cap clar per superar els reptes i prendre decisions importants. Pel camí, la vista i el silenci són un bàlsam per a l’ànima.

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

Uns minuts després de deixar el refugi de Coma de Vaca, l’expedició torna al sender i ocupa l’enquadrament, entre la boira, com en una escena d’un quadre del segle xix.

Etapa 8 | 25 maig DE SETCASES A NÚRIA Distància: 21 km Desnivell: +1.890 / -1.168 m Durada: 5 h i 30 min Dificultat: Mitjana

Etapa 9 | 26 maig DE NÚRIA A LA MOLINA Distància: 24 km Desnivell: +1.505 / -1.708 m Durada: 6 h Dificultat: Mitjana

pic de l’infern 2.869 m

Etapa 7 | 24 maig DE BEGET A SETCASES Distància: 25 km Desnivell: +1.540 / -723 m Durada: 5 h i 30 min Dificultat: Mitjana

vallter

núria capçaleres

del ter i del freser

puigmal 2.910 m

espinavell

setcases

el grell N-260

la molina

queralbs N-260

dòrria

de toses lafornells muntanya

rialb planoles

favars

Molló

vilallonga de ter

Giv–5223

abella llanars

c–38

camprodon

MAPA: LLUÍS FARRÉ

rocabruna

font-rubí

beget

CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER TRANSPIRINENCA

Etapa 7 DE BEGET A SETCASES

Ben d’hora, la furgoneta carrega el material utilitzat per treballar el vespre anterior a Beget. Al mig i a la pàgina dreta, el grup avança pel Clot dels Vilars poc abans d’arribar a Molló. A sota, la Marta i la Núria riuen en travessar el torrent de Joan Déu, molt a prop del mític camí dels Enginyers.

El matí comença assolellat i això ens dona energia, no només per caminar: als fotògrafs de l’equip ens anima a disparar més de l’habitual. M’aturo a fotografiar mentre observo la Marta caminar al fons. El nostre és un diàleg constant: l’un fotografia, l’altre camina. L’un grava unes imatges mentre l’altre és el protagonista de les mateixes fotos. Penso que tinc moltes ganes de veure el seu punt de vista de tot això que estem capturant en imatges. I en aquest moment recordo les paraules del naturalista i pintor Carl Gustav Carus sobre les seves passejades al costat del meu admirat Caspar David Friedrich i m’hi identifico: com, observant els dos un mateix objecte, pot ser tan diferent el fruit d’aquesta observació. En començar la ruta, ens trobem amb un prat de postal ple de vaques i ovelles que han traçat una ziga-zaga gegant a l’herba. En Maties no pot evitar treure el seu micròfon i fernos callar. Aquests moments són un regal, perquè quan succeeixen ens obliguen a tots a respirar fluix i viure intensament el moment. És com si el nostre professor de meditació ens digués: “Abandoneu-ho tot i sentiu el que està passant al vostre voltant”. I en aquest moment són desenes de vaques i ovelles amb els seus esquellots les que ens parlen del lloc on som. Arribem a Molló, la primera població amb comerços que trobem des que arrencàrem a caminar fa una setmana. Ens acostem a l’agrobotiga i allà compro xocolata i una coca de sucre amb la qual sorprenc els meus companys de camí. En sortir del poble, en Genís saluda un noi que va en tractor i ens explica que competien junts en curses de muntanya. Ràpidament li preguntem si podem entrevistar-lo i deu minuts més tard ja estem escoltant la seva història. Crec que no hi ha res que m’apassioni més de la meva feina que escoltar la gent parlar de la seva vida. I en Joan Burgués ens explica que després de viure a la ciutat va decidir recuperar l’ofici del seu pare i treballar amb les vaques per sentir la llibertat de les muntanyes cada dia en els porus de la seva pell. Amb les seves paraules sinceres ressonant en cada un de nosaltres, seguim cap a Setcases. De cop el cel es tapa i ens preocupa mullar-nos. Treballar amb les càmeres i les

òptiques mullades fa tota la nostra feina molt més lenta. Finalment hi arribem, cansats, i jo amb ganes d’un massatge a les cames que em deixa amb les piles carregades per continuar caminant. Demà ens espera una etapa dureta i volem estar al 100% per gaudir-ne.

Etapa 8 DE SETCASES A NÚRIA

Avui hem dormit poc i ens hem llevat tan aviat que no ens servien esmorzar. Però ho compensem amb un àpat potent a les 6 del matí al pàrquing de Vallter 2000, envoltats de fred i de boira. Els minuts van passant i hem de començar a caminar. A vegades penso que mengem per por de passar gana, més que per la gana real del moment. Pugem fins al coll de la Marrana bastant ràpid i recorrent un camí molt agradable. A dalt, el vent bufa fort i fa bastant fred, la sensació tèrmica és d’estar sota 0 graus. Seguim baixant per la vall de Coma de Vaca, amb el cel molt tapat i el vent refredant-nos les galtes. El Pàg. 68

Marmotes L’equip troba marmotes a la vall de Núria, i aquí sentiràs els seus xisclets característics.

Les marmotes, i també els isards, es van deixar veure desacomplexadament al pas de l’expedició per les muntanyes del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

COM FER LES

millors fotos: LES RECOMANACIONS DE L’EXPERT

IL.LUSTRACIÓ: DANI JIMÉNEZ

Una pregunta que li fan constantment a l’Álvaro com a formador en fotografia és quin equip fa servir, perquè tots s’han sentit perduts en algun moment a l’hora de preparar l’equip per a una sortida fotogràfica. Aquí, doncs, ens comparteix què ha portat en aquests vint-i-un dies de caminada i què recomana dur-hi, essent conscient que hi ha tants gustos i estils fotogràfics com persones.

CÀMERA PRINCIPAL La meva càmera principal ha sigut una petita Olympus OM-D EM-5 Mark III, perquè ocupa i pesa poc, i per la boníssima qualitat d’imatge. A més, té la particularitat de poder-se mullar. LENT. La lent que he fet servir en quasi totes les etapes i totes les fotos per a la revista és una M.Zuiko 12-45 mm f4 fixa en tota la focal, que vol dir que puc arribar a fer servir un diafragma de 4 en tot el rang de 12 a 45 mm. La meva càmera és una micro quatre terços, si penseu en una càmera de fotograma complet parlaríem d’un

Text Álvaro Sanz sempre que pugueu i no estar tot el dia mirant les fotos que heu fet, perquè es consumeix bateria. Avui podeu trobar carregadors USB alternatius als originals per a qualsevol càmera. Són molt lleugers, econòmics (no més de 12€) i permeten carregar les bateries amb panells solars petits, amb un carregador portàtil (power bank) o amb l’encenedor del cotxe. 24-90 mm. Amb això hauríeu de poder fer fotos de paisatges ben oberts, de vida dins d’una tenda de campanya o un refugi, però també fer retrats i captar alguns elements de fauna salvatge. BONES DECISIONS Tots en volem més, sempre, però us diré que durant diverses etapes vaig arrossegar la professional i pesada òptica 100-400 mm, que seria com un 200-800, i no la vaig fer servir mai. El fet de portar una única lent, us hi fa familiaritzar i ser molt conscient del que podeu i no podeu fer. Si veieu un isard

a dalt d’una roca llunyana i no us arriba per fer-li un retrat, simplement observeu-lo o busqueu-vos la manera d’enquadrar-lo d’una forma original. La fotografia és qüestió de tenir un bon equip, però també de saber prendre bones decisions. UNA SEGONA ÒPTICA Una segona òptica, si voleu, podria ser una fixa tipus 35 mm o 50 mm que obri bastant, 1.4 o 1.8. Avui en dia n’hi ha d’econòmiques i són molt més lluminoses per a escenes nocturnes o amb poca llum, a banda que tenen

un enfocament perfecte. COM PORTAREU PENJADA LA CÀMERA? Us diria que penseu i proveu molt la forma de portar penjada la càmera. Si porteu una corretja massa fina, potser acabeu cremantvos el coll de tantes hores portant-la penjada. Jo faig servir uns sistemes de Peak Design amb què s’enganxa la càmera a la motxilla, molt ràpids i segurs. BATERIES I CARREGADORS. Amb un parell, n’hauríeu de tenir suficient, si sou conscients que les heu d’anar carregant

FILTRES. No soc partidari de portar gaires filtres, però en aquest viatge he portat uns Urth que m’han facilitat molt la feina. Un polaritzador i un degradat neutre poden ser dos bons aliats per als moments de molt de sol i contrast. WIFI, SÍ O NO? Quasi totes les càmeres tenen wifi per poder passar les fotos al telèfon, però us recomano que compreu un adaptador d’Apple si teniu un iPhone o el cable corresponent si teniu Android. Passar fotos per wifi consumeix molta bateria i és lent.

CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER TRANSPIRINENCA

L’Álvaro Sanz enregistrant l’estany del refugi de Malniu. A sota, la maleta del material fotogràfic, d’on cada dia agafava el que convenia. La Maria traginava la resta a la furgoneta.

FORMAT DE LES FOTOS. Jo faig totes les fotos en RAW per tenir molta més qualitat i capacitat de recuperar detalls i cels, i amb el telèfon teniu gran quantitat d’aplicacions com Snapseed o VSCO, o Lightroom mateix, que és la que jo faig servir durant el viatge. Així tota la feina que faig en ruta ja la tinc avançada quan arribo a casa. LA MILLOR LLUM NATURAL. Sigui com sigui, el més important és matinar per tenir la millor llum del matí: no hi ha cap filtre, cap càmera ni cap aplicació que ho pugui simular ni falsejar. APRENDRE DE LES FOTOS FETES. Aneu mirant les fotos que feu durant el camí, quan tingueu calma, ja que us donaran una perspectiva per saber si us repetiu massa o si cometeu el mateix error diverses vegades. EL CONSELL FINAL La fotografia és una eina de comunicació molt poderosa i un entreteniment, però no oblideu gaudir de la ruta!

patiment val la pena: entre la boira comencen a aparèixer isards i marmotes als vessants de les muntanyes. Un espectacle que ens deixa amb la boca oberta fins a arribar al refugi de Coma de Vaca. Sempre m’he sentit atret per la boira. Quan en parlo, explico que en la meva Tarragona natal mai en vaig veure, i el mestral de l’Hospitalet de l’Infant feia que el paisatge sempre fos infinit i net. Però durant els vuit anys que vaig viure a Galícia vaig descobrir la màgia de la boira i els núvols que tant m’agraden en la meva fotografia. De vegades em demanen si soc fotògraf de paisatge, i responc que no. M’agrada i necessito la presència humana en una imatge, que faci que la fotografia de paisatge continuï essent paisatge i no li resti força. Per això sempre em perdo en els pintors del segle �� i m’inspiro en ells per a la meva feina. Per això aquest instant en què el nostre guia està enfilat a una roca, en Maties descansant i la Marta i la Núria avançant pel camí, se’m presenta com una estampa perfecta. Arribem al refugi de Coma de Vaca, però està tancat, així que esmorzem sota un cobert per recuperar-nos. Per seguir cap a Núria decidim agafar el camí dels Enginyers (GR 11-7), una de les múltiples variants del GR 11. No serà la primera alternativa ni l’última al camí original que seguim. El camí dels Enginyers és preciós i la boira, que ens ha acompanyat gairebé tot el dia, hi dona un aspecte màgic i bucòlic. Amb el canvi de ruta, jo no puc evitar pensar en Gaston Rébuffat i La muntanya és el meu regne, on va escriure que no és dolent extraviar-se, al contrari, que el camí pren una nova dimensió i que, en perdre’ns, trobem els nostres propis vincles. Del gran escalador i guia francès també n’he après que comparar és limitar, per això et convido que segueixis els teus propis passos i en gaudeixis, més enllà d’aquesta crònica. Arribem a la vall de Núria, on dinem i descansem, i agafem el cremallera per baixar a Queralbs. A la tarda, en veient que gairebé som a l’equador de la travessa i que encara ens queda molt per fer, prenem una decisió important i reveladora. Ens adonem que

tots necessitem descansar, parar una mica, escriure, editar fotos, compartir contingut i analitzar tot el que estem narrant. Decidim que no podem fer la ruta de demà. Com que som un equip i el més fort de tots físicament és sens dubte en Genís, decidim que ell pot completar tot sol l’etapa de demà corrent, i així nosaltres ens podem centrar en les nostres coses.

Etapa 9 DE NÚRIA A LA MOLINA

En Genís surt corrent tot sol a un ritme que jo mai no seria capaç de seguir muntanya amunt. Porta un parell de barretes, una ampolla d’aigua i una càmera petita. Jo el miro amb el dron mentre somio amb un cafè al sol i penso en tot el que ens espera. La ruta original va per Planoles i Puigcerdà, però hem decidit que

El camí dels Enginyers és preciós i la boira hi dona un aspecte màgic i bucólic

Pàg. 74

La Núria Homs pujant al coll de la Marrana, en ple esforç. Al costat, el planell del riu Freser un tros abans del refugi de Coma de Vaca, on també veiem en Maties. La simpatica guineu de la imatge és una habitant més del refugi de la Feixa.

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

Orquestra animal Vaques, ovelles i corbs ens regalen aquesta peça per a orquestra al Ripollès, com si fos El Carnaval dels Animals de SaintSaëns.

Un ramat de vaques i els seus vedells es mantenen alerta quan veuen arribar el grup d’excursionistes al torrent de la Boixeda, també a prop de Molló.

UN VIATGE AMB MOLTS

sabors Text Miquel Spa Peradejordi

Des del cap de Creus fins a l’Aran, la travessa pels Pirineus és també un viatge per al paladar: gustos, textures i aromes ens faran gaudir d’una gastronomia d’alta muntanya excepcional. EL VIATGE GASTRONÒMIC PELS Pirineus ens retorna a una manera de menjar, la que ens van transmetre les mares i àvies. És una cuina de foc lent, de receptes ancestrals que han servit les taules de les festes majors i les del dia a dia durant la feina al camp. Seure a taula al Pirineu és un retorn als sabors purs de la ramaderia, la pagesia, els productes del bosc i la pesca als rius. El paisatge entra als menjadors formant un espai únic on l’escudella, la carn, els formatges i els embotits esdevenen un record perenne. Els pirinencs han sabut treure de cada terra i cada clima el millor producte possible. Les antigues àvies cuineres 72

i mestresses d’un món de rutines i jerarquies ens han deixat en herència receptes que ara són grans reclams turístics. Cada comarca, vall, fondalada o altiplà ha sabut crear la seva cultura gastronòmica pròpia deixant-se influenciar pel veí i el viatger. És així com trobem receptes que han superat fronteres i idiomes. Des del trinxat, esdevingut delicadesa a les grans capitals, fins als suculents arrossos de muntanya que trobem amb segell propi a cada fonda, provenen d’aquella cultura de l’aprofitament i la supervivència. Aquest és el Pirineu dels gustos que volem recórrer i retenir per sempre al paladar.

CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER TRANSPIRINENCA

Fans de les patates, no n’haureu completat el màster fins que no tasteu les PATATES D’OLOT. Haureu arribat a la Garrotxa quan descobriu aquesta manera exquisida d’unir dos medallons de patata i un farcit de carn. L’inici de la ruta és alhora un comiat del mar. Mirem enrere i ens regalem la sortida amb els SABORS MÉS MARINERS DEL CAP DE CREUS. Gambes, seitons, sardines i tot el peix que ens serveixen cada matinada els pescadors de Roses, Cadaqués, Llançà o el Port de la Selva. Ens omplim el paladar del regust de sal i iode amb els vins de la DO Empordà.

La Garrotxa també ens sedueix amb la CUINA VOLCÀNICA. Als seus restaurants assaborim blat de moro, ceba, naps, fajols, tòfones, escarlots o castanyes que en un guisat de porc i bolets ens semblen joies de la terra.

RIPOLLÈS GASTRONÒMIC Que el Ripollès és una comarca ja ho sabíem. El que descobrim ara és que la seva gent s’ha organitzat en tres subcomarques que alhora són tres rutes gastronòmiques! Les de la vall de Camprodon, de la vall de Ribes i del baix Ripollès. Tres viatges a través de la carn de caça i corral, els embotits, els productes del bosc i les seves inoblidables galetes.

La Cerdanya ens ensenya la rudesa de l’antic Pirineu amb el TRINXAT, un plat que és l’hereu glamurós d’aquelles trumfes de l’hort sobrants del dia anterior tocades per la fortalesa de la rosta.

IL.LUSTRACIÓ: DANI JIMÉNEZ

Si voleu anar ben servits busqueu l’etiqueta PRODUCTE DE L’EMPORDÀ, amb què es distingeixen des del 2003 una vintena de productes agroalimentaris, com ara deliciosos brunyols, botifarres, pomes o fesols. Si volem caminar pels Pirineus com els locals, parem atenció als prats. Hi collim la XICOIA, una herba petita en forma d’estrella que és una amanida, una de primera. Ep, n’agafem els brots tendres del mig!

Ja tenim ganes d’aprendre a fer aquests plats pirinencs! Tenim dues vies directes: els tallers i activitats de l’AULA DE CUINA LEADER GASTRONÒMIC i les activitats de l’associació LA XICOIA DEL PALLARS SOBIRÀ.

Aprofitem el pas per Andorra per ser també triculturals. Tastem RECEPTES RÚSTIQUES de casa amb un refinament afrancesat amb mantegues, cremes i pasta. La truita a l’andorrana és pura suavitat.

De vegades les experiències als Pirineus esdevenen llegendes per explicar als amics. A la taula també... atreviu-vos amb la CARN DE BÈSTIA VIVA, una recepta mil·lenària del Pallars amb cua de xai i patates.

El clima de la Vall d’Aran hi ha creat una cuina calòrica. Amb l’ÒLHA ARANESA ens regalem un Nadal qualsevol dia i recuperem vida amb els caulets, l’hereginat, el torrin o la truhada. La vall al plat. 73

A dalt, l’Álvaro i en Maties revisen el material ja enregistrat i comenten les següents jornades. Al costat, la Núria llegeix una revista. A l’esquerra, molt a prop del santuari de Núria i en un entorn escarpat, es poden intuir les gorges del Freser, que queden just a sota del camí.

en Genís faci una variant i pugi a través del Puigmal. Des d’allà anirà al refugi de la Molina, on nosaltres arribarem per carretera. El dia de descans no significa no treballar. Tenim la sort de poder entrevistar el doctor Subirats, una de les eminències mundials en medicina de muntanya. Ens explica quins són els perills més grans que té el caminant, i ens fa algunes demostracions per sobreviure a una cosa tan quotidiana com una hipotèrmia. També passa per davant de les nostres càmeres en Marçal, el guarda del refugi de la Molina. Tant per a l’explorador, naturalista i geògraf Alexander von Humboldt, com per al filòsof Jean-Jacques Rousseau i jo mateix, el viatge no és purament recopilar i classificar, siguin fotografies, en el meu cas, o dades i informació en els seus. Jo busco aventura, però també inspiració, aprenentatge i creixement. I de tot això, en aquest projecte, n’estic trobant de sobres.

Amposta és ecoturisme

www.turismeamposta.cat 75

Cotes altes I MOLTS REPTES ELS ESTANYS ENS ACOMPANYEN PER LA CERDANYA I ANDORRA

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

A l’estany de l’Illa, a Andorra, el Genís i el Maties tenen una conversa sobre els efectes del desglaçament, mentre l’Álvaro, a certa distància, enregistra el moment. 77

montcalm 3.078 m

pla de boet

Coma pedrosa 2.942 m

cg–3

llorts

parc natural de la vall de sorteny

Etapa 12 | 29 maig D’ENCAMP A ARINSAL Distància: 19 km Desnivell: +2.046 / -1.910 m Durada: 7 h Dificultat: Alta

arinsal tor

ordino la massana

andorra la vella

cg–2

encamp

pas de la casa grau roig

ANDORRA

santa coloma d’andorra Etapa 13 | 30 maig D’ARINSAL AL PLA DE BOET Distància: 18 km Desnivell: +1.149 / -1.077 m Durada: 6 h Dificultat: Alta

Etapa 10 | 27 maig DE LA MOLINA AL REFUGI DE MALNIU Distància: 29 km Desnivell: +1.620 / -850 m Durada: 9 h Dificultat: Mitjana

canillo

n20

estany de malniu

refugi de malniu

la tor de querol

n20

puigcerdà

meranges

Etapa 11 | 28 maig DEL REFUGI DE MALNIU A ENCAMP Distància: 31 km Desnivell: +1.300 / -2.021 m Durada: 7 h Dificultat: Mitjana

ger

bellver de cerdanya

bolvir

e-9

n–1411 c–16

bor

OSSEJA

el segr e

urtx

alp das

n–260

la molina

MAPA: LLUÍS FARRÉ

Al llarg de la travessa, l’equip ha anat trobant diverses persones pel camí que els han explicat la seva història. Un dels testimonis més colpidors és el del Juanito, que ens ensenya que la nostra segona vida comença quan ens adonem que només en tenim una. Aquest tram de la Transpirinenca, que transcorre per les valls de la Cerdanya i Andorra, té altres sorpreses: cims nevats, estanys d’aigües cristal·lines i tempestes inesperades. 78

Etapa 10 DE LA MOLINA AL REFUGI DE MALNIU

Són les 7 del matí. Em desperto i veig entrar els primers raigs de llum per la finestra. Decidim aprofitar la cuina del refugi de la Molina per preparar el menjar d’avui, perquè dormirem en tendes de campanya. La ruta que ens porta des de la Molina fins al refugi de Malniu es fa entretinguda, ja que tenim una visita sorpresa. En Joan Dual ens sorprèn enmig del camí. En Joan, Juanito per als amics, és un supervivent. Literalment. Per com abraça en Genís, entenc que els uneix una gran amistat. Però poc després descobrim que ens abraça així a tots. És d’aquelles persones que abracen la vida sabent que se li pot escórrer en qualsevol moment. Fa un temps va tenir una hemorràgia interna mentre corria en solitari pels camins on som ara. Amb el Joan arribem fins al refugi de la Feixa, on ens presenta la Marta, la guarda, que també té la seva història. I després, allà asse-

VALLS DE CERDANYA I ANDORRA TRANSPIRINENCA

El grup va cap al refugi de la Feixa amb en Joan Dual, que hi viu. A l’esquerra, la Núria Homs observa el que queda de camí un cop han arribat a Andorra. I a la dreta, descansa a l’estany de Malniu; l’equip sopa molt a prop d’aquí.

gut en una roca, en Joan ens acaba d’explicar la seva vida, la seva lluita contra el càncer i la seva filosofia de vida. Pura motivació. Abans d’anar-nos-en, rebem la visita d’una atrevida guineu que gairebé és com la mascota del refugi. Arribem a l’estany de Malniu i passem els últims minuts de la tarda fent fotos a les seves aigües cristal·lines. Des d’allà, entre boscos, arribem al refugi de Malniu. Per la covid ja sabem que està tancat, però muntem les tendes a la zona d’acampada. Són les 22 h i la nit està tranquil·la. Cadascú és a la seva tenda descansant, llegint o pensant en tot allò que hem viscut. Les tendes tenen aquest poder únic de fer-nos reflexionar sobre el que estem sentint i, per mi, són la millor manera de dormir a la natura.

Etapa 11 DEL REFUGI DE MALNIU A ENCAMP

Quan dec estar al clímax del son, comencen a sonar els despertadors dels meus companys. Pàg. 83

Riu En arribar el desgel, els rius baixen curulls d’aigua, imparables. Aquest és el seu so.

Les cabanes d’alta muntanya han estat utilitzades tradicionalment per guardar-hi la palla o els ramats. Aquesta es troba baixant del refugi de l’Illa.

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

Són les 5.30 h i la previsió meteorològica és bona. Avui ens espera una jornada intensa: 28 km i uns 1.500 m de desnivell positiu, així que sortim aviat i gaudim de les primeres llums del dia. Comencem a caminar sota un cel rosat preciós. A l’horitzó, fos entre la boira i els núvols, albiro un globus aerostàtic. Què donaria ara per una jornada sense haver de tocar de peus a terra! Tres hores més tard, ens plantem al refugi d’Engorgs. Traiem el fuet, el pa i la fruita seca. Aquests dies la nostra dieta no és gaire variada, però amb el pic de gana no ens importa repetir. A l’estany dels Minyons m’aturo uns instants a observar els meus companys mentre pugen muntanya amunt. A l’altre costat hi ha Andorra i em sento com un autèntic bandoler travessant una frontera prohibida. Ja al Principat, arribem a l’estany de l’Illa, on recullo un globus d’heli de fira que està tirat al costat de l’aigua gelada. Em pregunto quants pares hauran mirat a l’infinit veient com un d’aquests globus s’escapa sense plantejar-se que el viatge potser acabarà en un paratge natural. La baixada cap al nucli d’Encamp havia de ser ràpida, però es fa realment eterna i esgotadora. Tots arribem cansats, però per sort el paisatge i el contacte amb aquests boscos ho curen tot. Qui pot queixar-se estant en un entorn així?

El port de Vallcibera és el que separa la Cerdanya d’Andorra, i és on es troben els membres de l’equip a la fotografia de l’esquerra. A la dreta, la Marta i la Núria revisen el mapa al refugi de l’Illa, que és on arriba el Maties a la foto de baix. A dalt, una cabana.

Etapa 12 D’ENCAMP A ARINSAL

L’etapa d’Encamp a Arinsal és molt esgotadora: una successió de forts desnivells. És el que té estar en un territori on les muntanyes són les protagonistes! El paisatge és preciós i ben diferent del de fa uns dies. Som als Pirineus de cotes altes, i es nota. Els arbres que ens acompanyen són els avets, els pins i els freixes, però també el safrà silvestre i altres petites joies que trobem aquells que mirem a terra i no sempre a l’horitzó etern. Hem deixat els boscos frondosos per paisatges alpins amb prats, tarteres, roques, crestes, cims i estanys i rius carregats d’aigua del desgel. Henry David Thoreau, amb un pensament científic però mai allunyat del romanti-

Tots arribem cansats, però el paisatge i el contacte amb aquests boscos ho curen tot

Pàg. 88

DANI JIMÉNEZ

Un paradís DE ROCA I AIGUA

Per què existeixen els Pirineus? Quan es van formar? Quin paper hi tenen les aigües? L’expert en glaceres ens comparteix els seus coneixements científics perquè tinguem clar que el que trepitgem avui fent el GR 11 és fruit d’un treball ‘escultòric’ de milions d’anys. Text Eñaut Izagirre Estibaritz Traducció Helena Figuera Segarra

DES DEL CAP DE CREUS, LA SERRALADA pirinenca s’aixeca imponent cap a l’oest seguint l’ordre de la tosca obra inicial formada per les profunditats tectòniques que van convulsionar el nostre planeta fa milions d’anys (primer durant el paleozoic i més tard amb l’orogènesi alpina). Després de l’aixecament orogènic, els agents exteriors —principalment l’aigua— van anar erosionant lentament i inexorable aquesta magna muralla mineral, fins a exposar el seu cor format per sòlids massissos granítics disseminats en la seva part axial i envoltats, a més, per un ampli mosaic de roques de natura metamòrfica i calcària a les quals els rius van fer incisions que van esdevenir valls. Tot just fa un milió d’anys —i fins fa uns vint mil anys—, una sèrie de canvis climàtics importants van originar 84

contínues glaciacions que van afectar el nostre planeta, fins i tot els Pirineus. Així, aquesta autèntica barrera natural de més de 400 km, divisòria d’aigües entre la península Ibèrica i el continent europeu, va veure com les glaceres del quaternari s’instal·laven a les seves valls, n’esculpien les entranyes i modelaven un paisatge que ni el més agosarat dels artistes hauria pogut imaginar. Des dels voltants de la Cerdanya, a l’est, fins a la vall navarresa de Belagua, a l’oest, són nombroses les evidències geomorfològiques en forma de vertiginoses crestes i circs, valls glacials en forma d’U i centenars de petits estanys de muntanya que esquitxen els grans massissos muntanyencs. Un bon exemple d’això és el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels conjunts paisatgístics més

espectaculars dels Pirineus, on la roca i l’aigua conflueixen a la perfecció, i han donat lloc a un dels seus més preuats secrets: més de dos-cents estanys d’origen glacial, una de les més grans concentracions lacustres que trobem al planeta. Així mateix, l’aigua és part d’aqüífers subterranis, cascades, rius, barrancs i torberes, i fins i tot s’emmagatzema en forma de gel en les remotes i escasses glaceres rocoses, testimoni d’antics períodes més freds, de quan les glaceres s’estenien àmpliament per la part central de la serralada. Actualment, les vint-i-una glaceres romanents estan arraconades en els circs dels massissos més alts de la cadena pirinenca (als Països Catalans), i el seu desenvolupament està cada vegada més afeblit: la seva desaparició és imminent en les pròximes dues dècades.

Malniu A la vora del refugi de Malniu, a la Cerdanya, hi pasturen els ramats. I les esquelles sonen quan els animals es mouen.

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

Cavalls i vaques pasturen a l’alta muntanya quan arriba el bon temps. Al llarg del GR 11 és fàcil trobar-hi ramats alimentant-se d’herba fresca. 85

Mentre voregen l’estany de la Bova, a Escaldes-Engordany, es veu el riu dels Orris desfilant cap avall. A la dreta, la Maria espera que arribin els membres de l’expedició amb un cafè i un somriure, com sempre. Al costat, una construcció de pedra i teulada de pissarra a dues aigües, pròpia de l’alta muntanya.

VALLS DE CERDANYA I ANDORRA TRANSPIRINENCA

21 dies ALS PIRINEUS

La fotògrafa i videògrafa Marta Riera ens narra en aquest article com va ser la seva experiència, quines expectatives tenia i quina va ser l’evolució física i anímica dels membres de l’expedició. Una visió molt personal sobre un repte que empodera i carrega d’energia positiva, malgrat els moments de defalliment.

DANI JIMÉNEZ

Text Marta Riera Boadas

ENCARA EM BULLEN LES CAMES I CADA DIA, des que vam tornar, em reclamen moure’s d’una manera o altra. És curiós com els éssers humans necessitem l’experiència pròpia i vivencial per entendre de què va tot plegat. I penso que caminar aquests vint-i-un dies pels Pirineus ha estat, com diu David Le Breton, “una obertura al món, un diàleg constant amb el nostre cos, un acte de present i consciència per restituir en l’home el feliç sentiment de la seva existència”. Caminar, i prou. I tot el que ens despertaria no ens ho esperàvem. Abans de fer la Transpirinenca vaig tenir els meus dubtes de si

el cos em respondria sota una exigència que mai abans no li havia demanat: caminar 400 km, sumat al factor professional de generar contingut diari i de qualitat de l’aventura. Compartint els meus dubtes amb algú que aprecio, em va explicar que la cosa aniria així: els primers quatre dies eren d’adaptació, de posar el cos a prova i cuidarlo, d’explicar-li que allò duraria disset dies més. Els dotze següents combinaven l’eufòria d’estar en forma i de sentir la ment pletòrica per gaudir i contemplar. També era el moment que, com a grup, aconseguiríem saltar del jo al nosaltres. Els dies disset i divuit

possiblement tindríem una davallada, grupal i individual. I de fet, semblava que visquéssim el contagi d’un refredat. Ens vam anar encomanant un cansament físic, emocional, paisatgístic, de rutina. Mals humors, alguna mala cara, comentaris fora de to, poca paciència i molta son. Però aleshores arribava el súmmum amb els dies dinou, vint i vint-i-u. Sorprenentment recuperats, feliços i agraïts de ser allà, van ser tres dies de molta energia, empoderament i somriures gratificants per haver aconseguit el repte. I vam acabar, literalment, a dalt de tot, culminant el Tuc de Molières amb la màgia del fenomen anomenat espectre de Brocken, una projecció de la nostra pròpia ombra sobre els núvols embolcallada d’un doble arc de Sant Martí. És tan espectacular que es coneix com una porta d’entrada al Déu de les muntanyes. Aquest viatge ens ha vestit de mil colors i sensacions. Les pedres polides pel temps ens han marcat el camí; els boscos frondosos ens han regalat moments de frescor; els camps florits i infinits ens han dibuixat decorats que els ulls no podran oblidar; els rius ens han demanat silenci; els animals ens han fet companyia; la pluja ens ha acostat als refugis, i hem necessitat pujar sobre els núvols per creure’ns que el cel sempre és blau. I enmig de tot això, com a mers convidats, vam consolidar dins nostre que el que ens regala la natura mereix un respecte molt profund, coherent i actiu. I hauria seguit vint-i-un dies més. 87

cisme, i pioner de l’ètica ambientalista, creia que era un foc a l’interior de la terra el que escalfava les neus i acabava fonent-les. Ara sabem que no és així, i que en part som nosaltres els que estem provocant, de la manera més antinatural, aquest escalfament. Al peu del pic de Comapedrosa, el sostre d’Andorra, el Genís i la Núria revisen el mapa. Al mig, el refugi de Josep Maria Montfort, al costat dels estanys de Baiau [a la dreta, a dalt]. A baix, l’estampa típica de l’Álvaro amb la seva tassa de cafè. A la dreta, al mig, el descens per la neu des de l’estany Negre; ja falta poc per arribar al Pallars. A la fotografia de baix, se’ls veu corrent per la tartera per cercar refugi i protegir-se de la tempesta; al fons hi ha els estanys de Baiau, l’objectiu.

Etapa 13 D’ARINSAL AL PLA DE BOET

Avui pugem la costa que en deixa als peus del Comapedrosa (2.942 m). És la muntanya més alta d’Andorra, i se’ns presenta el dubte de fer-la o no. Realment les pujaríem totes, però la ruta es faria eterna i impossible de complir. Decidim seguir fins a l’espectacular estany Negre. Em venen a la memòria ascensions hivernals d’altres temps: que tot i que és juny, l’ambient és solitari i nevat. Realment, per sentir-nos autèntics exploradors en llocs remots i salvatges no cal agafar avions. Només cal caminar durant dies pel nostre entorn i trobar el moment perfecte en solitud. Continuo caminant, jugant amb la meva càmera i els blaus de l’aigua, el blanc de la neu i les jaquetes acolorides dels companys. Cada vegada que fotografio, provo de fer-ho com m’han ensenyat no altres fotògrafs amb les seves imatges que inunden les xarxes socials, sinó les lectures del pintor impressionista Paul Cézanne. Ell insistia que la natura calia observar-la com un nen que la mira per primera vegada. I aquesta reflexió m’acompanya sempre que em sento perdut davant la bellesa del paisatge i no sé com abordar-la amb la meva càmera. No vull assemblar-me al viatger immòbil del qual parla l’antropòleg Marc Augé, aquell que abans d’un viatge es passa hores contemplant fotografies i quan arriba a visitar el lloc només pot imitar tot el que ha vist per no sen-

Per sentir-nos exploradors en llocs remots i salvatges no cal agafar avions 88

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

Cézanne deia que la natura cal observar-la com un nen que la mira per primera vegada

A la pleta del Comapedrosa hi ha aquesta cabana, amb una cleda circular per als ramats.

tir-se decebut. Jo necessito que la meva mirada sigui autèntica i única, i això és justament el que busquem tots els fotògrafs. O hauria de ser-ho. Gairebé sense adonarnos-en, hem saltat cap al Pallars Sobirà. Aquí no hi ha fronteres físiques ni barreres. Les muntanyes no entenen de línies divisòries. Sentim trons i el cel s’il·lumina davant nostre quan comença a ploure. Decidim baixar corrents per la tartera i protegir-nos al refugi de Baiau. Ara mateix aquest tros de xapa em sembla el lloc més segur del planeta! Teníem previst dormir al refugi, però ens plantegem l’opció de baixar fins al pla de Boet. Baixem gairebé corrent, perquè cau un bon xàfec. En arribar al pla, ens espera una sorpresa,

o més aviat li espera a la Núria: la seva parella, en Jaume, guia de muntanya i de barrancs, ha vingut a passar la nit amb nosaltres. Muntem el campament en un lloc idíl·lic envoltat de muntanyes imponents mentre sentim l’aigua caient pels nostres rostres. Les tendes que hem portat són perfectes per a aquest tipus de viatges, lleugeres i resistents a l’aigua, però també petites. Així que muntem un tendal per poder sopar-hi a sota tots junts. La tempesta empitjora, i per protegir-nos dels llamps sortim cap a la petita cabana plena de fems i palla. Riem, tastem la ratafia que van fer en Jaume i la Núria a la primavera i ens retirem a dormir amb el soroll de la pluja picant contra el sostre de la tenda.

vives LES

MUNTANYES

DE LES VALLS D’ÀNEU SOM EN ELS DOMINIS DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

En entrar a les valls d’Àneu es desperta un somni: veure un os bru. El desig no es fa realitat, però els paisatges ho compensen, i també la visita al nucli de Ginestarre amb un guia d’excepció, i escoltar vides amagades com la de la Carme, que va viure a Austràlia uns quants anys abans de tornar a Estaon, el seu poble natal. Aquí ve un altre relat trufat de vivències, pròpies i alienes, que ens faran tocar el cel.

Entre matollars i envoltada de boscos, l’expedició es dirigeix cap a Ginestarre, un petit nucli abandonat d’Esterri de Cardós que s’està rehabilitant.

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

Etapa 14 | 31 maig DEL PLA DE BOET A ALINS Distància: 9 km Desnivell: +150 / -850 m Durada: 3 h i 30 min Dificultat: Baixa

Etapa 16 | 2 juny DE TAVASCAN A ESTAON Distància: 14 km Desnivell: +1.050 / -870 m Durada: 5 h Dificultat: Baixa

TAVASCAN AINETO

esterri d’àneu ESCALARRE

LLADORRE

c–28

LLADRÓS

la guingueta d’àneu espot

c–13

ESTAON

ARRÓS AINET DE CARDÓS

BOLDÍS SOBIRÀ

pla de boet

BORDES DE FOLGUERO Monteixo 2.905 m

GINESTARRE ESTERRI DE CARDÓS

ÀREU

LA FORÇA D’ÀREU

parc natural de l’alt pirineu l–510

MAPA: LLUÍS FARRE

Etapa 17 | 3 juny D’ESTAON A ESPOT Distància: 22 km Desnivell: +1.550 / -1.350 m Durada: 7 h Dificultat: Mitjana

Etapa 14 DEL PLA DE BOET A ALINS

Etapa 15 | 1 juny D’ÀREU A TAVASCAN Distància: 16 km Desnivell: +1.150 / -1.400 m Durada: 6 h Dificultat: Mitjana

Al matí ens rentem la cara al riu i ens refresquem. Ens espera mitja jornada fins a Alins per camins que em fan somiar de nou veure un os bru. Però l’únic que veiem són els filferros col·locats als arbres expressament perquè aquests grans i esquerps mamífers s’hi gratin i deixin fragments de pèl per ser analitzats, ens explica la Núria. La Maria, mentrestant, s’ha quedat al mig del camí amb la furgoneta oberta de bat a bat amb tots els sacs de dormir estesos al sol. Sembla mentida, amb el dia que fa avui, que ahir haguéssim de córrer tant per protegir-nos de la pluja. Mentre arribem a Alins, ens preguntem si en Jaume i en Genís hauran arribat a la pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya. Aquest matí han decidit pujar-hi, ja que la jornada era bastant curta. Junts han fet moltes curses i rutes de muntanya, i la Pica l’han feta ja moltes vegades. 94

ALINS

Arribem a Alins a temps per visitar la Meritxell i la seva llibreria especialitzada en natura i muntanyes. No em podria haver imaginat mai que trobaria un tresor així en un poble tan petit. Passo més d’una hora parlant amb ella i comprovant que realment ha obert el seu negoci per passió. Puc compartir amb ella tant els viatges de Shackleton com les reflexions de John Muir o les fantasies literàries d’Edna O’Brien. Compro més obres de les que seré capaç de llegir aquest estiu que comença, però els llibres, a diferència de les nostres motxilles, no pesen mai. Mentre sopem, a l’hotel on dormim entren i surten una sèrie de personatges realment autèntics. Són veïns del poble i dels voltants que em recorden els meus anys vivint a la Galícia rural. Són aquesta mena de persones que aparenten més anys dels que tenen, amb el rostre castigat pel sol i la mirada nostàlgica, i que no han de gesticular ni mirar la carta perquè el cambrer sàpiga què volen per sopar.

ALT PIRINEU TRANSPIRINENCA

M’apunto a la meva agenda tornar-hi més endavant i parlar amb ells durant un parell de dies, segur que podran aportar molt en aquest documental que a poc a poc vaig teixint al meu cap mentre camino.

Etapa 15 D’ÀREU A TAVASCAN

Hem dormit a Alins. Per comoditat, decidim jeure en aquest nucli, però l’etapa original passa per Àreu, així que el temps i la distància real estan marcats basant-nos en aquesta població. L’etapa comença dura i de la pitjor manera possible: el sol, que tants dies hem trobat a faltar, avui es converteix en el nostre pitjor enemic, però també la pujada que ens espera i els mil metres de desnivell que haurem de superar. Potser els ous ferrats amb pa que hem esmorzat tampoc no ens ajuden a ar-

rencar a caminar. El nostre cos i la ment ja estan cansats i els ànims baixos. Arribem a la borda de Bringuer, una clàssica borda coberta de palla de sègol, però no ens podem aturar perquè tenim una cita important. Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ens espera per explicar-nos els secrets de Ginestarre, un petit nucli de la vall de Cardós on s’està rehabilitant una casa. Encara es poden veure els llits, la cuina, les bicicletes i els utensilis de camp que s’hi restauren. Mentre els ratpenats ens passen a tocar, continuem aprenent d’altres èpoques, sabent que la vida aquí fa cent o dos-cents anys no devia ser gens fàcil. Quan creiem que tot està vist, ens obre l’església amb la misteriosa i enorme clau que carrega des del principi. La petita església de Ginestarre, menys coneguda que d’altres del territori, ens sem-

Els membres de l’equip caminen en fila índia al costat del barranc de Ribes, a prop del nucli d’Àreu. A l’esquerra, a dalt, l’acampada al pla de Boet, i, a baix una marca del GR en un arbre.

El sol, que tants dies hem trobat a faltar, avui esdevé el nostre pitjor enemic

Pàg. 101

Per baixar fins a Ginestarre, l’expedició es desvia una mica del GR 11. A baix, a l’esquerra, les bordes de Nibrós, a la vall de Cardós, testimoni de la intensa vida ramadera dels Pirineus, i, a la dreta, unes cadires davant de la casa de la Carme Esplandiu, a Estaon.

IL.LUSTRACIÓ: DANI JIMÉNEZ

ALT PIRINEU TRANSPIRINENCA

LA VIDA A LA MUNTANYA DESPRÉS DE LA

METRÒPOLIS Amb els seus coneixements de muntanya i geografia, la Núria Homs va sumar-se a l’expedició, i aquí ens aporta la seva visió com a nouvinguda als Pirineus, on viu des de fa tres anys. I ens fa un advertiment molt clar: sense gent, la muntanya es mor. Text Núria Homs Corbera

FA GAIREBÉ TRES ANYS que vaig decidir venir a viure al Pallars i deixar enrere la metròpolis. Sempre ho havia tingut molt clar, i el Pallars em va enamorar de seguida. Aquest canvi ha representat un punt d’inflexió a les nostres vides, deixar enrere la casa o el poble on ens havíem criat, la família i els amics, o algunes comoditats i facilitats del dia a dia. Vam emprendre el projecte que sempre havíem imaginat: viure als Pirineus envoltats de les muntanyes més imponents del nostre país. I ara podem dir que casa nostra és aquí, en un petit poble del Pallars Sobirà, a 240 km d’on hem crescut.

Viure en un poble menut de muntanya pot semblar tornar als anys cinquanta del segle passat, però en absolut significa això. Tinc amics que em pregunten: “I on vas a comprar menjar?”. Com si la resposta hagués de ser: “Carreguem els burros amb menjar conservat i omplim el rebost fins a la primavera”. La vida a muntanya va ser dura durant molts anys, n’estic segura, els hiverns eren freds i la neu incomunicava molts pobles part de l’any, però la situació ara evidentment ha canviat molt. En el nostre cas, tenim la sort de tenir un poble a pocs minuts amb cotxe on trobem tots els serveis

essencials: escola, carnisseria, un petit supermercat, farmàcia, centre de salut... I, en realitat, no cal gaire més. El territori català és ple de micropobles on la despoblació és un problema urgent a solucionar. Iniciatives com Repoblem són de gran utilitat per començar a erradicar la situació, però les mesures han d’anar més enllà. Els Pirineus sense gent es moren, i això vol dir que es moren pobles, valls, històries, cultura i coneixements. Des de la nostra experiència, animem totes aquelles persones que estiguin indecises a fer el pas i fer un gir a les seves vides. 97

Pla de Boet Els ocells estan de festa en un bosc del Pallars Sobirà, a la vora del pla de Boet.

Ja fa uns dies que són al Pallars Sobirà, i la Núria està feliç perquè arriba a casa seva caminant des del cap de Creus.

100

ALT PIRINEU TRANSPIRINENCA

A Estaon hi viuen molt poques persones ara, uns diuen que cinc, d’altres que vuit

bla preciosa i molt ben conservada. Una de les curiositats que ens agrada més és la pintura del tetramorf. En lloc de tenir representats una àguila, un bou, un àngel i un lleó, van substituir aquest últim animal per un os bru, un animal més conegut en aquest territori que el gran felí, atès que als Pirineus de l’edat mitjana ningú no n’havia vist mai cap! La visita amb en Marc ens ha regalat grans moments, però ens ha tret molt temps. Es posa a ploure, així que baixem directes a Lladrós, on dormirem en lloc d’anar a Tavascan, la destinació natural d’aquesta etapa del GR 11.

Etapa 16 DE TAVASCAN A ESTAON

El despertador sona molt d’hora i sortim de Tavascan per un camí que va pujant amb vista sobre tota la vall. El sol ha sortit i ens toca als

clatells tot el dia. Pugem fins al coll de Jou i la pujada es fa molt dura; estem realment molt cansats. Dinem al costat d’un riuet i alguns tanquem els ulls 5 minuts. Al refugi GR 11 d’Estaon hi he estat diverses vegades impartint cursos de fotografia. És un indret privilegiat i el centre neuràlgic de moltes aventures. Ara no el porta el Guillem, però la Meritxell ens acull amb la mateixa hospitalitat que els anteriors guardes. La seva gosseta Bruna és un amor i juguem amb ella mentre descansem i fem un got de llet amb cacau. A Estaon hi viuen molt poques persones ara, uns diuen que cinc, d’altres que vuit, però sigui quina sigui la xifra és realment molt baixa. Ara bé, quina gran sort que la Carme, l’última habitant del poble nascuda aquí, s’asseu amb nosaltres a explicar-nos coses. I que dolents que són els prejudicis quan et

L’interior de Santa Maria de Ginestarre és decorat amb pintures romàniques (les originals es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Metropolitan Museum de Nova York). A l’esquerra, la borda de Bringuer, a la coma de Llossaus, amb la coberta de palla de sègol. Aquestes cobertes eren freqüents als Pirineus, però en resten molt poques.

Pàg. 104

101

millor manera LA TRANSPIRINENCA: LA

DE DESCOBRIR ELS PIRINEUS

Cada dia és diferent al GR 11. Els paisatges canvien, els boscos es transformen i les valls parlen diferent. En aquesta doble pàgina us destaquem els elements paisatgístics més rellevants i vistosos que podeu trobar pel camí.

IL.LUSTRACIÓ: DANI JIMÉNEZ

Text Laura Masó Ferrerons

PER VALORAR UN TERRITORI cal trepitjar-lo, descobrint-lo pas a pas, i això és el que ens permet fer el GR 11, que travessa els Pirineus catalans des del Mediterrani fins a l’Aran i l’Alta Ribagorça pel vessant sud, en un recorregut d’uns 420 km. La Transpirinenca, un sender majoritàriament d’alta muntanya, travessa grans espais protegits, des del Parc Natural de PosetsMaladeta i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fins al Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, el Parc Natural del Cap de Creus, el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera i l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Una barreja

SERRA DE VERDERA A la serra de Verdera o serra de Rodes és on hi ha el punt més elevat del Parc Natural del Cap de Creus: Sant Salvador Saverdera (682 m), on es troben les restes del castell de Verdera. A la península del cap de Creus és on els Pirineus s’uneixen amb el mar, formant un paisatge rocós i fortament erosionat per l’acció de la tramuntana i el mar. Un contrast entre l’interior, d’alzines i oliveres que s’alternen amb màquies, llentiscle, bruc o ginesta, amb les zones de penyasegats. Un bon mirador de terra i aigua! 102

ESTANY DE MALNIU És d’origen glacial i està situat a 2.250 m. El seu fàcil accés fa que sigui un dels més visitats dels Pirineus, tant per pujar al Puigpedrós com per arribar a altres estanys o, simplement, contemplar la imatge d’aigües tranquil·les envoltades d’arbres. Val molt la pena, des d’aquest punt, seguir el GR 11 i entrar a Andorra per la vall del Madriu, patrimoni de la humanitat.

de natura i cultura, on s’inclouen indrets de singularitat històrica i religiosa, com el santuari de Núria o Sant Pere de Rodes. La serralada sempre ha cridat l’atenció tant als autòctons com als estrangers. Tant és així, que el primer a fer la travessa del Pirineu va ser un metge, naturalista i viatger alemany, Friedrich Parrot, el 1817. I és que aquesta és una ruta de contrastos. Els paisatges canvien amb l’altitud i el clima, de les valls als cims, del mar als rius i estanys, dels paratges solitaris als petits nuclis urbans. La flora i la fauna s’adapten i canvien, i el caminant es deixa sorprendre a cada pas per la diversitat d’uns Pirineus excepcionals.

EL PUIG DE BASSEGODA El puig de Bassegoda (1.373 m), situat a l’alta Garrotxa, es desvia del GR 11, però val la pena arribar-hi per observar les panoràmiques que ofereix i comprovar el contrast de vegetació que hi ha en els seus vessants: fagedes a la cara nord i alzines a la cara sud! I és que aquesta zona abrupta es troba al curs mitjà del Fluvià, on es concentra l’índex de pluviositat més alt del país, conseqüència de la condensació de l’aire procedent del Mediterrani en topar amb les primeres muntanyes dels Pirineus.

ALT PIRINEU TRANSPIRINENCA

EL PUIGMAL Amb 2.910 m, és la muntanya per excel·lència de la vall de Núria, al Pirineu oriental. Un ascens fàcil des del santuari de Núria que passa molt a prop del GR 11 i és considerat imperdonable, per alguns, no fer-ne el cim, si la meteorologia canviant de la zona ho permet. Des de la vall glacial on hi ha la capçalera del riu de Núria, al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, s’observa el canvi d’estatge, de pinedes de pi negre a prats alpins, amb algunes zones de pastura que contrasten amb les infraestructures turístiques.

CIRC DE COLOMÈRS Aquest conjunt abraça una cinquantena d’estanys, situats a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, just arribant a la Vall d’Aran. Constitueix un dels paisatges més emblemàtics de la comarca, amb una volta marcada amb senyals grocs i blancs que coincideix parcialment amb el GR 11, que passa pel refugi de Colomèrs —tant el nou com el vell— i que permet desviar-nos per arribar al Gran Tuc de Colomèrs (2.933 m) o al Tuc de Ratera (2.857 m).

LA PICA D’ESTATS Amb 3.143 m, és el sostre del Principat i un lloc d’alt valor simbòlic per a molts catalans. Juntament amb altres tres mils no tan coneguts com el pic Verdaguer (3.129 m) o el pic de Sotllo (3.072 m), se situa dins dels límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquest parc creat l’any 2003 s’ha convertit en el més gran de Catalunya, i engloba una gran diversitat de paisatges d’alta muntanya i muntanya mitjana pirinenques i una presència de l’acció humana vinculada a la seva preservació.

TUC DE MOLIÈRES Amb 3.010 m, és un cim fronterer entre el Principat i la Franja, entre la Vall d’Aran i la Ribagorça, amb una cresta imponent de blocs de roca i una gelera permanent just per sota del pic. Capçalera de dos rius, pel vessant est la Noguera Ribagorçana i per l’oest la Garona, destaca pel seu imponent relleu, de grans tarteres i forts pendents amb avets i faigs, a banda d’alguns estanys d’origen glacial, des d’on contemplar el massís de la Maladeta i l’Aneto, el sostre dels Països Catalans i pic més alt dels Pirineus.

Dels camins tradicionals als

Al llarg de la Transpirinenca, seguim les marques vermelles i blanques del sender de gran recorregut, homologat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Més enllà d’aquesta catalogació, els camins pels quals es passa són d’una gran diversitat segons els usos tradicionals, des dels camins de carro fins als de ferradura, els camins rals, els ramaders o els camins de cabres.

Fauna salvatge i espècies endèmiques

La varietat de fauna salvatge al Pirineu és destacada, des de l’os bru a l’amenaçat gall fer, els abundants isards o les conegudes marmotes, passant per l’imponent trencalòs, els voltors o els aufranys i la perdiu blanca a l’alta muntanya. També hi trobem espècies endèmiques, com el llangardaix pirinenc, l’escurçó pirinenc o l’almesquera, així com races autòctones com la vaca bruna o el gos de muntanya del Pirineu.

103

Sant Feliuet és una ermita de Tavèrnoles ubicada dalt d’una balma, des d’on s’albira el castell de Savassona. A dalt, el bosc de la Grevolosa, a Sant Pere de Torelló. A l’esquerra, la plaça de Jacint Verdaguer de Folgueroles. No gaire lluny d’aquí hi ha la Casa Museu Verdaguer [esquerra, a baix]. El coll de lo Calbo és la porta d’entrada a les valls d’Àneu. S’hi arriba des d’Estaon, després d’una forta pujada. A la baixada, l’expedició trobarà el nucli de Dorve [a la dreta].

104

Al coll de lo Calbo, podem traçar la línia imaginària que faran els nostres passos

porten a pensar que una persona en un indret remot i amb un carabassó a la mà no tindrà gaire més a explicar que coses de l’hort i de vides passades. Doncs mai, mai, no tinguis aquest pensament d’algú que somriu a la vida d’aquesta manera. La Carme s’ha canviat quan li he dit que la volia entrevistar. Ens ensenya casa seva, en part renovada i en part tal com era quan ella va néixer. No sé si tot el que diu ho recorda realment o ho explica per inèrcia d’haver-ho compartit tantes vegades. Ella se’n va anar a Barcelona de joveneta i allà va conèixer el seu marit, un australià que tenia drassanes i arreglava embarcacions. Després que ell experimentés la vida rural a Estaon, als anys setanta van decidir marxar a Sidney. La Carme explica entre riures que ella va dir a tothom que se n’anava a Àustria, i no a Austràlia. No

va ser fins que va recórrer mig planeta que va ser conscient del que havia fet. Allà va estudiar Belles Arts i va acabar essent restauradora a l’Arxiu Nacional de Sidney i encarregada dels negatius i les plaques fotogràfiques. Pot haverhi més poesia i bellesa en tot el que explica? Passaria hores escoltant-la parlar de tècniques fotogràfiques i d’experiments amb elements de la natura i químics. Li prometo que tornaré amb la Mònica, la meva parella, apassionada pels processos fotogràfics analògics. Crec que ja tinc massa promeses en aquest viatge, i s’hauran de complir; si no, hom té la sensació que va deixant anar paraules buides.

Etapa 17 D’ESTAON A ESPOT

Avui fa sol, molt de sol, i em pregunto si serà humanament possible fer aquesta ruta a l’es-

ALT PIRINEU TRANSPIRINENCA

Arribem al nucli de Dorve; és difícil d’imaginar una vida durant tot l’any aquí

tiu. Jo sempre he estat una persona que funciona a baixa temperatura i a l’estiu acostumo a buscar destinacions temperades i fins i tot grises com ara Escòcia o Noruega. Penso que si algú vol fer aquesta ruta els mesos d’estiu, haurà de llevar-se molt d’hora i concloure les etapes a mig matí. Però sense més opció, sortim del refugi on tan bé ens han acollit. Avui ens toca fer 1.000 m positius de desnivell en només 5 km. El cel és d’un blau més intens que mai. Desitjaria tenir aquí tots els llibres de la meva biblioteca, perquè sé que en un Humboldt parla del cianòmetre. Hi ha algun aparell en l’univers més poètic que aquest que va portar l’alemany al volcà Chimborazo, als Andes? L’auster dispositiu tenia menys de vint anys de vida: el científic suís Horace-Bénédict de Sausurre l’havia inventat el 1789. Servia per mesurar la

quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera i sobretot per posar fi a la llegenda del passat que deia que quan es pujava tan amunt el blau es tornava negre i arribaves al buit absolut, al món dels horrors. Nosaltres no arribarem a l’horror, però la calor sí que ens ha deixat morts i sense energia. Finalment, arribem al coll de lo Calbo i entrem a les valls d’Àneu. Al fons, comencem a veure la ruta que farem demà. Podem intuir les pistes d’esquí d’Espot i tracem la línia imaginària que faran els nostres passos. És curiós, però, que veure les pròximes valls i entendre la ruta m’ajuda a dimensionar el que estic fent. És bonic poder dibuixar els teus passos amb la ment quan te’n vas a dormir. Tot el que hem pujat ho hem de baixar i arribem a Dorve, un petit nucli amb una vintena de cases que ara té una carretera digna, i s’hi 105

Vaques Voleu sentir vaques bramant enmig de la muntanya com si fossin dinosaures? Pitgeu el ‘play’!

L’església parroquial de Sant Bartomeu corona el nucli de Dorve. Les primeres notícies que es tenen del temple daten del segle xvi.

106

intueix activitat. Tot i així és difícil d’imaginar una vida durant tot l’any aquí. Sembla que demà tenim una de les jornades estrella del viatge i rebem visites, moltes visites. No sé si perquè ja som a les portes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o perquè tindrem un dels millors sopars des que vam sortir de casa ja fa dues setmanes. Hi som tota l’expedició, però s’hi han sumat en Jaume de nou, en Joan Morales, director del Descobrir, que no ha volgut perdre’s viure dos dies amb nosaltres, i l’Eñaut Izagirre, una persona que hauria vingut amb nosaltres des de l’inici, però que les seves responsabilitats amb el seu doctorat no li ho van permetre. Finalment ja és aquí aquest jove basc, expert en glaceres i National Geographic Explorer 2015, que ara ja ens acompanyarà fins al final. Un final que sentim més a prop...

107

OBJECTIU: EL TUC DE

Molières JA HEM ARRIBAT AL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI I A LA VALL D’ARAN

108

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

No és l’Himàlaia, és el Tuc de Molières, nevat, al mes de juny. És l’últim ascens que fa l’expedició en aquesta Transpirinenca.

No fem espòiler si diem que la gran aventura pels Pirineus d’Álvaro Sanz i el seu equip acaba a l’emblemàtic cim aranès. Perquè el que passa un cop són allà dalt és tan espectacular i emocionant que no podreu parar de llegir. Certament, els astres es van aliar perquè aquesta travessa tingués el millor final possible vint-i-un dies després de sortir del cap de Creus.

109

Etapa 19 | 5 juny DEL REFUGI DE COLOMÈRS AL REFUGI DE CONANGLES Distància: 20 km Desnivell: +1.100 / -1.575 m Durada: 7 h Dificultat: Mitjana

Etapa 21 | 7 juny TUC DE MOLIÈRES Distància: 3 km Desnivell: +590 / -10 m Durada: 2 h Dificultat: Alta

lac redon

lac de rius

n–230

refugi de Molières tuc de Molières 3.010 m

circ de refugi de colomèrs colomèrs

lac tòrt de rius

ER ESPITAO DE VIELHA

lac de mar

refugi de conangles besiberri nord 3.008 m

lac major de colomèrs

espot pic de contraix 2.958 m

Etapa 20 | 6 juny DEL REFUGI DE CONANGLES AL REFUGI DE MOLIÈRES Distància: 6 km Desnivell: +750 m Durada: 3 h Dificultat: Mitjana

gran tuc de colomèrs 2.933 m

els encantats 2.749 m

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Etapa 18 | 4 juny D’ESPOT AL REFUGI DE COLOMÈRS Distància: 18 km Desnivell: +400 / -1.006 m Durada: 7 h Dificultat: Mitjana

MAPA: LLUÍS FARRE

Etapa 18 D’ESPOT AL REFUGI DE COLOMÈRS

La nostra ruta natural ens portaria d’Espot fins al refugi de Colomèrs, però sabent que no hi dormirem i que haurem de caminar fins a Salardú, decidim agafar un dels taxis que pugen des d’Espot fins al refugi d’Amitges. Si no, la ruta seria molt més llarga, i aquí hem de fer moltes fotos i documentar moltes coses. El dia comença assolellat, però com ja sabem de jornades anteriors, anem preparats perquè passi qualsevol cosa. Comencem a caminar mentre escoltem les converses de la Núria i l’Eñaut sobre la fragilitat del planeta. És increïble pensar en la desaparició d’estanys i glaceres. Saber com afecta tot això en el fantàstic paisatge que estem veient em fa pensar en l’absurditat de l’ésser humà. Sense saber-ho, fa dos-cents anys, Alexander von Humboldt es va convertir en el pare de l’ecologisme modern: va ser capaç de reconèixer que els nostres actes com a humans afecten la 110

natura i va desenvolupar algunes idees sobre el canvi climàtic. Què més necessitem saber per aturar la nostra pròpia destrucció? Amb aquest pensament, m’adono de la sort que he tingut de tenir aquests companys de viatge. Li agraeixo a Joan Morales aquest projecte i ell em respon amb la mateixa gratitud per la feina que estem fent: recopilar, tant visualment, com per mitjans sonors i per escrit, tot allò que estem vivint i poder narrar en temps real aquesta gran aventura. Sens dubte, ens quedaríem en aquest parc nacional durant molts dies. Cada estany, cada puig, ens reclamen ser conquerits. No hi ha ningú, i això que som ja al mes de juny. Torno a pensar que allò que fa que un entorn sigui salvatge no és només la vegetació i la fauna, sinó la sensació de solitud. I mai no vaig pensar que en un lloc tan conegut em pogués sentir tan lliure. Al circ de Colomèrs, el cel es tapa i comença a caure calamarsa. Plou fort, molt fort, i el cel

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

Eñaut Izagirre ja s’ha sumat a l’expedició, i a dalt se’l veu fotografiant l’Álvaro a sobre de l’estany de la Munyidera, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A baix, el glaciòleg parla de les glaceres a la resta de l’equip.

no pot estar més gris. Aquesta descàrrega d’adrenalina és poderosa, i córrer per la muntanya em fa sentir més viu que mai. El guarda del refugi em reconeix. Fa dos anys també em vaig emparar allà i vam haver de dormir-hi durant una expedició fotogràfica amb raquetes de neu. Beneïts refugis i beneïts guardes, que et guareixen amb sopes calentes i t’assessoren amb bons consells. Quan la pluja ens dona una treva, decidim sortir i baixar caminant lleugers fins a Banhs de Tredòs, per acabar a Salardú. Ens acomiadem d’en Joan Morales i ens refugiem a l’hotel per començar la rutina diària: descarregar vídeos i fotos, fer-ne còpies de seguretat, organitzar les imatges, escriure textos i fer la feina a les xarxes socials. Abans d’anar cadascú a la seva habitació, la Núria ha aconseguit que en Marc Alonso, de la Fundación Oso Pardo, ens parli del seu animal preferit i de la seva situació actual als Pirineus. Parlem amb ell d’una família que ha

estat seguint aquests dies i de la convivència de l’os a la serralada. Algunes coses haurien de canviar o succeir perquè aquesta relació entre humans i animals salvatges tornés a un punt d’entesa.

Etapa 19 DEL REFUGI DE COLOMÈRS AL REFUGI DE CONANGLES

Ens llevem a Salardú i la Maria ens acosta un tram amb la furgoneta fins al punt de sortida de l’etapa d’avui. És l’últim tram que vam fer ahir caminant i que no té sentit tornar a fer. Igualment, ens queda una bona estona fins al refugi de Colomèrs. És increïble la natura que ens envolta, i tot el que és capaç d’oferir visualment. Ahir baixàvem sota la pluja i avui una gran boira hi dona un toc màgic i de bosc encantat que ens fascina. Quan tornem de nou a arribar al refugi, ens posem a caminar fins a l’estany d’Era Restanca. El paisatge és realment espectacular, i els 111

L’equip fa una parada al costat d’un senyal que els marca el camí, pujant cap al coll de Ratera. A la dreta, un prat florit a tocar de la boca sud del túnel de Vielha, un entorn molt diferent al de la pujada al refugi de Molières, on ho troben tot nevat.

112

AIGÜESTORTES I L’ARAN TRANSPIRINENCA

estanys encara glaçats i les valls ens deixen bocabadats. Un cop se n’ha anat la boira, el dia ha quedat preciós i ja no canviarà. Mengem un entrepà de truita i, com sempre, aprofitem l’hora de dinar per parlar tots junts. Durant la ruta sempre s’acaben fent petits grups segons els ritmes de cadascú i les converses acaben essent entre dues o tres persones. Queden 12 km i estem cansats, però continuem rodejats d’una natura corprenedora. En arribar a un punt més elevat, ens aturem i, per primer cop, albirem en la llunyania la nostra destinació final. M’emociono de pensar-hi, i respiro profundament. Se’m dibuixa al rostre un somriure, un d’aquells que són un conjunt de felicitat, eufòria i satisfacció. Hem arribat fins aquí caminant! Als últims metres ens posem a córrer, com si fos avui l’última etapa d’una cursa en la qual realment ningú de nosaltres no ha participat. Però ens ho prenem així, com l’esprint final de les nostres vides. Amb la motxilla saltant a l’esquena, la Núria, en Maties i jo ens posem a riure mentre travessem el bosc espectacular que envolta el refugi de Conangles.

Etapa 20 DEL REFUGI DE CONANGLES AL REFUGI DE MOLIÈRES

La cursa eufòrica d’ahir no va ser perquè sí. Realment el viatge està arribant al seu final i avui es nota en l’ambient. El pla que hem decidit és el següent: ens quedarem tot el matí al pàrquing del refugi de Conangles amb el material estès a terra i decidirem quines òptiques, bateries, cossos de càmera i micròfons portarem, ja que anem molt carregats amb menjar, sacs, grampons, cordes, arnesos i piolets. Jo, a més, porto el meu litre de cafè, no fos cas que arribés al final del viatge sense fer-hi un últim glop. No he aconseguit baixar dels 14 kg el pes de la meva bossa, però sé que és l’últim dia i per desgràcia per als meus genolls ja fa vint dies que entreno de valent per arribar fins aquí. Sempre he coincidit amb Élisée Reclus en la seva Història d’una muntanya quan escriu que se sent molt més feliç en un cim secundari, des del qual la seva mirada pot anar sobre pendents més baixos i després pujar, de cresta en cresta, cap a la punta banyada pel cel blau. És per això que el Tuc de Molières Pàg. 122

113

Aigüestortes Aquest és el so de l’aigua a Aigüestortes i Sant Maurici, amb alguna gota de pluja. A través del seu so us hi podeu teletransportar.

El del Port de Ratera és un dels més de dos-cents estanys que hi a al Parc Nacional d’Aigüestortes, l’àrea dels Pirineus amb una densitat més important d’estanys.

114

115

Què cal portar A SOBRE EN UNA TRAVESSA D’ALTA MUNTANYA?

Primer de tot, un aclariment important: no és el mateix carregar la motxilla per a una travessa de muntanya a l’hivern que a l’estiu. En aquest cas, les recomanacions d’Álvaro Sanz són només per als mesos amb bona temperatura. La llista està pensada per fer la travessa autosuficient, i per això incorpora també materials i estris per cuinar, dormir a l’aire lliure, etc. Preneu-ne nota!

DANI JIMÉNEZ

Text Álvaro Sanz

1) UNA MOTXILLA d’entre cinquanta i seixanta litres. 2) CANTIMPLORA O MOTXILLA D’HIDRATACIÓ (tipus CamelBak), amb un mínim de dos litres per jornada. 3) ESTORETA. En el meu cas m’agrada inflable. 4) SAC DE DORMIR. Encara que feu la travessa a la primavera, penseu que a 2.500 m pot baixar molt la temperatura. Nosaltres vam portar sacs de -10 °C. 5) MITJONS I ROBA INTERIOR 6) PANTALONS Us recomano aquells que tenen una cremallera als camals i es poden transformar en pantalons curts. 7) UNS PANTALONS IMPERMEABLES

116

8) BOTES. Jo sempre les recomano de canya alta. 9) XANCLETES per a les dutxes dels refugis i per descansar els peus. 10) SAMARRETES que s’eixuguen ràpidament per evitar la humitat al cos. 11) UNA SEGONA CAPA que aporti calor. 12) UNA TERCERA CAPA: impermeable, transpirable i tallavent. Agafeu-la sempre, fins i tot a l’agost. Us pot salvar la vida. 13) JAQUETA. No us recomano folre polar pel volum i perquè avui hi ha materials més eficaços, com ara el Power Stretch. De vegades es fan servir les jaquetes de ploma o de fibra sintètica. 14) BASTONS. Si no n’heu utilitzat mai i creieu

que no són necessaris, us diria que proveu de fer-ne servir. Jo no hauria acabat la ruta sense. 15) ALGUN TIPUS DE GORRA 16) CREMA PER EVITAR LES BUTLLOFES. La podeu trobar a la farmàcia, és viscosa i fa que la pell quedi com engreixada i, en lliscar, mai fregui. 17) FARMACIOLA MÍNIMA 18) CREMA SOLAR i protector labial. 19) ULLERES DE SOL de qualitat. 20) GUANTS FINS 21) FOGONET, ENCENEDOR I OLLA PETITA 22) PASTILLES POTABILITZADORES 23) NAVALLA 24) NECESSER MÍNIM, amb raspall de dents.

25) PAPER DE VÀTER 26) TOVALLOLA DE MICROFIBRA 27) MANTA TÈRMICA. Absolutament imprescindible, creieu-me! 28) LLUM FRONTAL 29) TAPS PER A LES ORELLES, si us molesta molt el soroll en dormir en refugis. 30) BOSSA ESTANCA fina per guardar-hi roba mullada i bruta. 31) UN RELLOTGE AMB GPS, o un GPS autònom. 32) MAPA EN PAPER 33) GRAMPONS I PIOLET Nosaltres en vam portar i els vam fer servir en les últimes etapes. 34) CARREGADOR DE BATERIA portàtil (power bank).

Per pujar per la cresta que hi ha a l’últim tram de l’ascens al Tuc de Molières, cal assegurar l’equip amb cordes. I és el que fa el Genís a dalt de tot d’aquesta roca.

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

117

A pocs metres del cim del Tuc de Molières, l’Álvaro s’atura uns moments per capturar els últims raigs de sol rere l’Aneto. A la dreta, el fenomen de l’espectre de Brocken: l’ombra de l’observador es projecta sobre la boira. Els membres de l’equip van poder jugar amb el seu reflex als núvols durant mitja hora al cim del Molières. Un regal que van obtenir després d’una intensa pujada.

118

DANI JIMÉNEZ

AIGÜESTORTES I L’ARAN TRANSPIRINENCA

LA TRAVESSA DES DE LA

rereguarda És difícil resumir la feina de la Maria Biescas al llarg de la travessa perquè, excepte caminar, va fer de tot. Amb la seva furgoneta, seguia l’expedició des de la carretera, arribava abans que la resta de l’equip al lloc on havien de dormir i ho tenia tot preparat perquè no hi faltés res. Aquesta és la feina silenciosa que surt menys a les fotos, i que mereix també el seu minut de glòria. Text Maria Biescas Cañisá

L’AVENTURA COMENÇA SORTINT DEL FAR DE CAP DE CREUS: ells s’allunyen caminant i jo em quedo sola envoltada per una natura, un paisatge i un entorn màgics. Passades les dues hores, ja trobava a faltar la resta d’equip. Però en aquell moment vaig saber que durant tres setmanes em passaria el mateix. El més important era planificar-me el dia i procurar que tot estigués el millor possible per quan l’equip arribés després d’una llarga caminada. Cada dia era diferent: hi havia dies que tenia molta carretera per arribar al poble següent; n’hi havia que havia de passar

amb la furgoneta per sots, pedres i barrancs, i d’altres que havia d’enginyar-me-les per trobar un supermercat on poder fer la compra per omplir el rebost de la furgoneta. Hi havia jornades tranquil·les, amb poca distància entre poble i poble, amb les tasques ja fetes i hores lliures al davant. Com que cada matí m’aixecava molt d’hora, igual que la resta de l’equip, esmorzava amb ells i mirava com començaven la nova etapa, els dies se’m feien llargs, però profitosos. Per exemple, tenia temps per fer alguna fotografia amb la càmera que jo duia a la furgoneta, o bé llegia o m’endinsava pels pobles

i xerrava amb la gent d’allà, com el dia que vam dormir a Estaon, que vaig arribar al refugi al matí, on em va rebre la Txell i em vaig estar fins a l’hora de dinar xerrant amb ella sobre les històries del poble pallarès. Per mi ha estat un regal poder viure aquesta aventura. Encara que hagi estat una vivència paral·lela a la de la resta de l’equip, m’hi vaig sentir molt integrada en tot moment, molt estimada i valorada per la feina que feia i, al cap i a la fi, em vaig sentir una aventurera més de l’expedició. La meva funció va ser cuidar l’equip, donar-li suport tant logístic com emocional i humà les vint-i-quatre hores dels vint-i-un dies que va durar la Transpirinenca. Estic totalment agraïda a l’Álvaro per la confiança cega que va posar en mi durant tota l’expedició deixant-me, pràcticament, les seves vides en les meves mans, o en la meva furgoneta, millor dit. Estic també molt orgullosa de com m’han educat i criat els meus pares, perquè segurament si no fos la germana gran d’una família nombrosa no tindria molts dels instints i qualitats que han estat imprescindibles per fer una tasca tan diversa com la que he fet. Amb diversa em refereixo al fet que he estat conductora de muntanya, encarregada de logística, primers auxilis, personal shopper, psicòloga, relacions públiques, cuinera, etc. Al cap i a la fi, he fet el que fan els pares amb els seus fills: de tot. És un regal poder gaudir de la feina fins al punt de no adornar-te que estàs treballant. Tant de bo tothom anés a treballar amb les mateixes ganes que jo durant tota la Transpirinenca. 119

120

Arribada al cim Voleu sentir l’eufòria dels membres de l’expedició en fer el cim del Tuc de Molières? Escanegeu el codi i viureu amb ells el moment final de la Transpirinenca!

121

Ens quedaríem en aquest parc nacional durant dies: tot ens reclama ser conquerit

es presenta com la muntanya perfecta per acabar aquesta gran aventura pels Pirineus. Des del seu cim podrem observar l’imponent Aneto i, als nostres peus, l’infinit recorregut fins al llunyà cap de Creus, on va començar tot. La idea és anar-hi a mig matí, arribar al refugi al migdia, menjar, descansar una mica i pujar per viure el capvespre des del cim. No hi ha res que em sembli més bonic que haver començat un matí al cap de Creus i acabar un capvespre amb l’Aneto a l’horitzó. Quan arribem al refugi de Molières coincidim amb quatre persones que venen de dalt, i tres d’elles ens expliquen que no han pogut seguir fins al cim per la manca de material. Que frustrant que és arribar a un lloc que físicament pots superar però que no pots enfrontar-t’hi per falta de planificació. Nosaltres ens estirem de forma desordenada al 122

sol, directament sobre les roques que hi ha al voltant del refugi. Sento que estic somiant i alhora començant a despertar, però soc incapaç de treure’m la samarreta que m’he posat sobre la cara per no cremar-me amb el sol. Quan ho aconsegueixo, descobreixo que només queda la Maria amb mi. Mentre la miro de reüll, em dic que he estat afortunat d’haver viatjat amb ella i m’alegro també que per fi hagi deixat la furgoneta aparcada i ens hagi acompanyat en una de les etapes per caminar amb nosaltres. Ara bé, malgrat la meva alegria, el misteri continua sense estar resolt. On són tots? Entro al refugi i els descobreixo, ficats cada un en el seu sac de dormir i tombats en les lliteres, dormint com nadons. Fa dues hores que dormim i tenim el cos de l’inrevés. Tots. Però toca posar-se en marxa.

LOREM IPSUM TRANSPIRINENCA

Etapa 21 TUC DE MOLIÈRES

Fins al segle �� les muntanyes eren temudes per l’home. A la part alta dels indomables cims, creien que hi hauria tota classe d’animals que feien por i éssers mitològics. Però al segle �� van succeir dos esdeveniments casuals que han inspirat, a més, la meva vida: d’una banda, la popularitat del concepte del sublim, i d’una altra, que l’alpinisme es va posar de moda. En el llibre que vaig regalar a la Maria fa tan sols una setmana a Alins, Petrarca ens narra la primera ascensió al mont Ventor a França. És una humil muntanya, de menys de dos mil metres, però suficientment bella per protagonitzar la considerada primera narració de literatura de muntanya. El religiós va dir, l’any 1336, que hi va pujar simplement perquè la muntanya era allà, una frase que han replicat

i s’han apropiat molts muntanyencs després. La qüestió és que Petrarca va pujar al cim mogut també per la seva fe. Ara, després d’haver bregat amb la neu durant una bona estona i haver esperat que la boira desaparegués lentament, de cop i volta puc entendre tots aquells que, moguts per la fe i les creences, han pujat als cims de les muntanyes. Mentre ens abracem i plorem de l’emoció pel que hem viscut fins ara, els déus, que ara mateix han d’existir, han fet que el sol, mentre desapareix rere l’Aneto, dibuixi un arc de Sant Martí a la nostra esquena. Quan descobrim que no és un simple arc de Sant Martí i que es tracta del fenomen de l’espectre de Brocken, m’allunyo dels meus companys. Quina absurditat perquè m’han vist riure, queixar-me, patir i explicar moments íntims de la meva vida, però no vull que em vegin plorar

Passades les nou del vespre, l’equip baixa del Tuc de Molières. Es fa fosc i necessiten frontals. En la immensitat del paisatge que els envolta, semblen cuques de llum. A l’esquerra, l’ombra de l’Alvaro sobre la muntanya, la Marta amb cara de satisfacció després d’haver fet el cim i l’expedició arribant al refugi de Molières, on gaudiran d’un merescut descans.

Beneïts refugis i beneïts guardes, que et guareixen amb sopa i els seus consells

123

L’endemà de fer el cim, els primers raig de sol il·luminen el refugi de Molières. És un moment diví, i tots els mals i patiments de la travessa ja queden molt lluny.

124

Puc entendre aquells que, moguts per la fe i les creences, han pujat a les muntanyes

ara, aquí, de la manera com ho estic fent. Mai, en tota la meva vida, la natura m’havia sorprès així, tan majestuosa i en un moment tan especial. Anar a buscar aurores boreals a les illes Lofoten i veure-les no és sorprenent, buscar orques a l’Antàrtida no és estrany i veure ossos a Alaska, gens complicat. I totes aquestes coses em van emocionar en el seu moment. Però aquesta sorpresa final és una altra cosa. Quan ja hem dansat amb aquest efecte durant vint minuts, hem fotografiat tot el que ens envolta i ens hem abraçat prou, decidim baixar. En Genís i jo ho farem els últims. Jo vull aprofitar quan el sol desaparegui i viure l’hora blava aquí dalt. Tenim sort i el

cel comença a tornar-se violeta, rosa, turquesa, mentre, eufòric i clavant el taló a la neu, descendeixo amb la visió dels meus companys uns centenars de metres més avall. Ara sí que puc dir i sentir que el viatge ha arribat al final, que tot això ha valgut la pena, que aquesta tarda al cim del Tuc de Molières no hauria estat la mateixa si simplement haguéssim arribat fins aquí amb cotxe i haguéssim pujat la muntanya. Ara sí que confirmo que estic realment agraït de nou per haver trobat aquesta forma de guanyar-me la vida i de poder viure aventures, acompanyar altres viatgers i poder, des de dins, narrar el que hem viscut i, sobretot, somiar amb el que ens falta per viure...

125

No t’ho perdis ON DORMIR I ON MENJAR El Pati de l’Albera Situat al cor 2de l’Alt Empordà i de l’Albera, aquest allotjament rural està envoltat de natura, vinyes i oliveres. Un paisatge ideal per desconnectar de tot, però a la vegada a prop de grans atractius culturals i gastronòmics. Disposa d’habitacions lluminoses i àmplies, i té una decoració rústica i càlida. El Roberto Capelli és un gran amfitrió, i us hi farà sentir com a casa. Nou, 7. Sant Climent Sescebes | 619 34 91 16 972 54 51 82 | pati-albera.es Habitació doble: a partir de 44€; esmorzar: 5€ | | | La pizzeria El Gecko, a la plaça de Carles Cusí de Sant Climent Sescebes, és del mateix propietari, i hi menjareu bona pizza i bona pasta, amb bons vins de la DO Empordà i italians. Can Santaló És una casa rural situada en un terreny de 2.000 m². La casa, restaurada amb un toc rústic molt ben cuidat i un gust exquisit, té cuina menjador amb xemeneia, dues habitacions dobles amb bany, dos llits individuals a la sala, piscina i barbacoa. Des de la casa hi ha una vista magnífica del poble de Cantallops i de l’Empordà. Ideal per desconnectar i respirar aire pur! Cantallops | 616 94 04 83 www.cansantalo.com | Cap de setmana (2 nits): a partir de 450€ | | | | | Un lloc molt tranquil, a només 12 km de Figueres. Càmping Maçanet de Cabrenys Està situat en plena natura, envoltat de boscos i bonics paratges del Pirineu oriental que us permetran gaudir del senderisme, la bicicleta de muntanya, els esports d’aventura... Es troba a només 10 minuts del pantà de DarniusBoadella, on practicar esports nàutics. Disposa de bungalous

126

de diferents capacitats, parcel·les per a tendes i caravanes i piscina. Mas Roquet, s/n. Maçanet de Cabrenys | 667 77 66 48 www.campingmassanet.com Bungalou per a 4 persones: a partir de 80€ | | | | Entorn tranquil i familiar. Can Manera És un allotjament rural especialitzat en rutes a cavall. La Núria cuida els cavalls i organitza excursions pels boscos i les muntanyes que envolten la casa, al peu del puig de Bassegoda. L’entorn és increïble per iniciar-se en les rutes a cavall. Albanyà 722 22 12 88 | www.facebook. com/www.hipicatatanca.info. Hostal El Forn Allotjament amb habitacions dobles i d’ús familiar senzilles, confortables i molt lluminoses. Està situat a Beget, un poble

de conte de cases de pedra, considerat un dels més bells del Principat. L’allotjament disposa d’un jardí molt agradable, on passar una estona relaxada mentre es pensa en l’activitat de l’endemà! Us recomanem que contracteu la mitja pensió o la pensió completa, perquè hi menjareu molt bé! Beget (Camprodon) | 972 74 12 30 www.elforndebeget.com Dormir i esmorzar: 50€ per persona; mitja pensió: 66€; pensió completa: 81€; els nens de 2 a 10 anys tenen un 50% de descompte | | Cuina casolana amb productes del Ripollès | | El restaurant és obert a persones no allotjades per a dinars i també per a sopars, però en aquest cas amb reserva prèvia. Can Tiranda La cinquena generació de la família és al càrrec d’aquesta

TRANSPIRINENCA GUIA PRÀCTICA

L’Hort del Metge És un conjunt de tres apartaments de 4 i 8 places, ubicats en un antic paller de Lladrós, restaurat amb un gust exquisit, que manté la pedra i la fusta i el caliu de les llars autèntiques. El Manel i la Gemma us hi acolliran com si fóssiu a casa, i us explicaran totes les propostes i activitats que podeu fer a la zona. Ctra. de Tavascan, s/n. Lladrós (Vall de Cardós) | 650 40 82 65 www.hortdelmetge.com Apartament per a 4 persones: a partir de 110€ | | Disposa d’un ampli jardí, que fa que l’estada sigui més relaxada.

fonda i restaurant que es va fundar el 1923. Disposa d’habitacions individuals, dobles, triples i quàdruples, totes amb bany i amb una vista magnífica de l’entorn de Setcases. Av. d’Ulldeter, 1. Setcases 972 13 60 52 www.cantiranda.com Carta: a partir de 25€; dormir i esmorzar: a partir de 38,50€ per persona; mitja pensió: a partir de 52,50€ | | | Les carns de la vall de Camprodon i els embotits d’elaboració pròpia són algunes de les seves especialitats | | | Tot un clàssic del Ripollès que no decep. Masia Can Constans És un conjunt de quatre apartaments independents i de diferents capacitats, L’Arç i El Boix, a la Cabana, i El Cucut i La Daina, al Porxo. Tots tenen un ambient rústic encisador, amb interiors de fusta i acabats de pedra i pissarra. Un campament base ideal per gaudir en parella, amb família i amics de les valls de Ribes i de Núria. Ctra. de Fontalba, s/n. Queralbs 872 01 62 83 www.canconstans.com Apartament per a 4 persones: 100€ | | | | Tots els apartaments tenen terrassa amb vista a la muntanya.

Xalet UEC - la Molina Refugi de muntanya que disposa de 10 habitacions de 4, 6 i 7 places, algunes amb bany propi i d’altres amb bany compartit. Disposa de bar amb sala d’estar i televisió, menjador i una aula polivalent. És un allotjament senzill, amb ambient familiar i excursionista, on no hi falta informació de totes les rutes que es poden fer a la vora. Casavella, 14. La Molina (Alp) 972 14 51 07 / 669 98 03 01 xaletuec.com | Dormir i esmorzar (adult): 31€; mitja pensió: 44€; mitja pensió per a 4 persones en habitació familiar amb bany: 178€ | | Cuina casolana i esmorzars amb productes de la terra | | Per la seva ubicació, és ideal per practicar tota mena d’activitats de muntanya.

Habitació doble amb esmorzar: a partir de 65€ | | Cuina casolana de muntanya | | | El restaurant és obert al públic general, i és un clàssic d’Andorra. Hotel Salòria És un hotel de tradició familiar on gaudir de l’ambient de muntanya. Ctra. d’Àreu, s/n. Alins | 973 62 43 41 www.hotelsaloria.es | Dormir i esmorzar: a partir de 24€ per persona | | Cuina tradicional de la vall Ferrera | | També disposen d’apartaments.

Refugi d’Estaon És un allotjament rural situat al nucli d’Estaon, al cor del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Petit i acollidor, és un punt de partida excel·lent per fer qualsevol activitat de muntanya per les valls de Cardós i Tavascan. Únic, s/n. Estaon (Vall de Cardós) 693 70 79 81 / 973 08 30 90 refugiestaon.com | Dormir i esmorzar: 23€; mitja pensió: 37€ | És punt d’arribada i de sortida de dues etapes del GR 11. Voraparc Càmping És un càmping amb encant, on es cuiden tots els detalls, i amb una ubicació increïble, enmig d’una natura exuberant i envoltada de grans cims. A més d’oferir parcel·les per a tendes i caravanes, disposen de cabanes, tendes de luxe i una casa rural. També hi ha piscina i s’hi ofereix servei de massatges. Espot 973 62 41 08 / 973 25 23 24 www.voraparc.com

Hotel París Recentment renovat, és un hotel de tres estrelles amb habitacions senzilles i molt confortables. Disposa de 37 habitacions, biblioteca i sala d’estar. Us hi recomanem la mitja pensió, després de tot un dia de descoberta dels Pirineus, agraireu tenir un bon sopar a taula! Av. de Joan Martí, 2. Encamp (00376) 73 15 25 www.hotelparisencamp.com

127

A causa de l’emergència sanitària de la covid-19 i dels protocols sanitaris i de seguretat, assegureu-vos abans d’anar-hi de les condicions d’obertura dels establiments i les empreses turístiques.

de Sant Maurici. 615 23 34 42 guiesamadablam.com En Ruta Empresa de guies de muntanya que ofereix travesses a la carta: gestionen tota la logística d’allotjament i equipatges, i fan el guiatge allà on vulgueu anar. 606 15 94 80 / 690 18 37 29 guiesdemuntanyaenruta.com Ramat de Camins És una ruta inspirada en el viatge a peu que l’any 1956 van fer els escriptors Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs pels Pirineus. Hi ha diverses etapes que coincideixen amb el GR 11, com les que passen per Sant Maurici, Espot i la Guingueta d’Àneu, o el tram va d’Àreu a Boldís Sobirà pel coll de Tudela. www.ramatdecamins.cat

Cabana per a 2 persones: a partir de 65€ | | La seva ubicació és privilegiada: està situat a l’entrada del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Casa Puig Allotjament rural ubicat al nucli aranès de Montcorbau. En aquest mas són criadors de cavalls, i de fet és l’única casa rural a la Vall d’Aran que queda amb animals. Montcorbau (Vielha) 629 26 16 25 | casapuig.com Habitació quàdruple: a partir de 100€; habitació doble: a partir de 70€ | | Aquí hi va néixer l’escriptor i poeta mossèn Josèp Condò i Sambeat, un pioner de l’ús literari de l’aranès. Montanha Pensió familiar i acollidora situada a Salardú, amb més de cinquanta anys de trajectòria. Disposa d’habitacions amb bany compartit i amb bany privat, i és oberta tot l’any. Major, 8. Salardú | 973 64 41 08 www.pensionmontanha.es Habitació doble amb bany: entre 35 i 62€ | El tracte és proper i familiar, i molt atent. Casa Moliné Hostal rural situat al nucli d’Aneto, a més de 1.300 m

128

d’altitud. L’establiment s’ubica en una casa de l’any 1500 que està rehabilitada amb molt d’encant. El teló de fons, a més, és el Parc Natural de PosetsMaladeta, coronat per l’Aneto. Carrer de Baix, 5. Aneto 659 90 18 70 casamoline.com | Habitació doble amb esmorzar: 85€ | Fan cuina casolana, amb els productes frescos de l’hort i la granja | | | També disposa d’apartaments. SERVEIS TURÍSTICS Cesc Capdevila És guia interpretador del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i durant tot l’any organitza rutes i activitats que coincideixen amb el GR 11 per la zona de Sant Maurici i les obagues de Ratera. 627 70 62 47 www.cesccapdevila.com Camins Organitzen travesses pel Pirineu, per a tots els nivells, i porten l’equipatge perquè no calgui carregar res. 973 64 24 44 www.camins.net Guies Ama Dablam Ofereixen rutes de mig dia, un dia o diversos dies pel Pirineu oriental i també pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany

MÉS INFORMACIÓ Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) És l’entitat que gestiona el manteniment de la xarxa de senders homologats de Catalunya, entre els quals hi ha el GR 11. Al web hi trobareu tota la informació. www.feec.cat Parcs Naturals de Catalunya Al web trobareu informació dels parcs i espais naturals per on passa el GR 11: Parc Natural del Cap de Creus, Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, Parc Natural de l’Alt Pirineu i Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. parcsnaturals.gencat.cat

PAISATGES DE L’EBRE GUIA PRÀCTICA

129

JORDI BAS

La Noguera Pallaresa és un dels rius més aptes per a la pràctica dels esports d’aventura del nostre país. El tram del congost de Collegats regala un descens entre parets de vertigen.

130

Un estiu en

remull

VACANCES D’AIGUA DOLÇA 131

L’aigua

és vida! melanie 49 anys. és microbiòloga i professora de batxillerat en un liceu francès. és molt activa: li encanta fer rutes amb moto, caminar, córrer, visitar museus i gaudir de la música en viu i del temps lliure amb la família i els amics.

thomas 46 anys. treballa de responsable de sistemes informàtics. en el seu temps lliure li agrada cuinar, anar amb moto, patinar, córrer o anar de concerts. si són de música hardcore i metal, millor.

maële 21 anys. estudia medicina. és molt bona jugadora de bàsquet i li encanta tocar la guitarra i cantar. adora els seus amics i amigues, el carnaval de vilanova, la platja, el seu germà petit i la seva gossa lili.

elliot té 12 anys. estudia primer d’eso. no s’avorreix mai. el bàsquet, els amics, els videojocs i els còmics el tenen ben entretingut. a la noguera, a més, ha descobert que li encanta el descens de barrancs!

Els quatre membres de la família Segalen Schaper han passat un cap de setmana intens i passat per aigua a la Baronia de Rialb, a la Noguera. De dia, han gaudit d’activitats aquàtiques al riu i a l’embassament. A la tarda, han descobert el tipisme, la cultura i la gastronomia dels pobles. I de nit, han al·lucinat amb el seu increïble cel estrellat. ! Text Cecília Lorenzo Gibert Fotografia Oriol Clavera 132

El forat del Buli és un aflorament espectacular del riu Rialb, un engorjat ideal per a la pràctica del descens de barrancs en família.

133

l sol està a punt d’amagar-se darrere de les muntanyes que envolten el pantà de Rialb, a la Noguera. A la Torre de Rialb (o la Torra), un disseminat molt pintoresc format a l’entorn de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria, del segle ��, els Segalen Schaper, veïns de Vilanova i la Geltrú, descarreguen maletes i fan les primeres fotografies del cap de setmana. Acaben d’arribar al Mirador de la Torra, la casa rural on s’allotjaran, ubicada a l’antic ajuntament del poble, en un indret amb vista privilegiada al pantà. És un dels vint-i-quatre allotjaments rurals de la Baronia de Rialb, municipi situat a l’extrem nord-est de la Noguera i format per onze nuclis dispersos a la vall del Rialb. La Melanie i en Thomas no coneixien aquesta part de Catalunya. Hi havien passat de camí a Andorra o a la Seu d’Urgell, però mai no havien explorat la zona. Així, estan disposats a descobrir, deixar-se seduir i gaudir d’un cap de setmana diferent. A la tarda, s’han aturat a Ponts per reunir-se amb en Joan Casals, de Lapica Trips —qui els ha acompanyat a la casa— i també per comprar coca de recapte i un croissant de xocolata gegant al forn Peretó, i un bon assortiment d’embotits (botifarra, llonganissa, fuet, secallona, bull, pa de fetge i donja) a la cansaladeria Vilalta, botiga emblemàtica on diuen que fan la millor botifarra del món! És hora, doncs, de parar taula i gaudir d’un sopar a base de productes locals. Tanmateix no s’hi poden encantar gaire, ja que així que es faci fosc, cap a les deu de la nit, tenen la primera cita del cap de setmana. Al cel ja s’endevinen els primers estels. A la vora del pantà de Rialb, a tocar d’un espectacular dolmen, els nostre protagonistes es disposen a gaudir d’una 1 SESSIÓ D’OBSERVACIÓ D’ESTELS I MEGALITISME de la mà del guia Ramon Ignasi Canye-

lles, un expert en astronomia i prehistòria, i monitor astronòmic de la Fundació Starlight. Ben equipat amb un telescopi, una carta astral, un punter làser i un munt de dades i coneixements sobre planetes, galàxies, estrelles, dòlmens, menhirs, llegendes i històries del passat, en Ramon Ignasi dona la benvinguda a la família. Avui no hi ha lluna, així que la Via Làctia, la nostra galàxia, llueix com mai. Aprenen a trobar la constel·lació de l’Ossa Major i l’Estel Polar, que els marca el nord; Venus, que brilla amb força, mirant cap a l’oest; el triangle d’estiu, format per les estrelles Vega, Deneb i Altair; Mart, amb la seva característica lluentor vermellosa; Saturn i Júpiter, i l’estrella Antares o Cassiopea.

NOMÉS AL MUNICIPI DE LA BARONIA DE RIALB HI HA VINT-I-QUATRE ALLOTJAMENTS RURALS

134

El dolmen de Sòls de Riu és visitat per la família Segalen i el guia Ramon Ignasi Canyelles durant una sessió d’observació d’estels i megalitisme. L’assortiment d’embotits de la cansaladeria Vilalta, on diuen que fan la millor botifarra del món, és interminable. Als nostres amics els ve salivera de mirar l’aparador del forn Peretó, on compraran la imprescindible coca de recapte.

EXPERIÈNCIES D’AIGUA DOLÇA

DESTINACIÓ STARLIGHT

La Baronia de Rialb i altres municipis de la Noguera formen part d’una destinació Starlight. Això vol dir que es troben en una àrea on la foscor natural de la nit té un valor especial, està protegida i és ideal per contemplar el cel nocturn. www.fundacionstarlight.org.

En Ramon Ignasi Canyelles els assenyala planetes, constel·lacions, estrelles i satèl·lits amb un punter làser i els acaba explicant una pila de coses interessants sobre astronomia, forats negres o supernoves, i també sobre megalitisme, mitologia i prehistòria. Acaben l’activitat entrant al dolmen de Sòls de Riu, un monument funerari aixecat fa més de quatre mil anys i traslladat del seu emplaçament original, negat a causa de la construcció del pantà de Rialb. Una reflexió final que fa ballar el cap a tots, adults i infants, abans d’anar cap a la casa rural on s’allotgen: “En el fons som pols d’estrelles, ja que la majoria dels elements que formen el nostre cos es van crear fa milers de milions d’anys a dins d’una estrella”. “I quan comença l’aventura?”, pregunta l’Elliot. L’anunci que avui farà barranquisme

ha fet que durant tot l’esmorzar no pensi en altra cosa —exceptuant el croissant de xocolata gegant del forn Peretó, és clar. A les nou en punt els passa a recollir amb una furgoneta Aleix Gómez, monitor de Lapica Trips. Amb ell faran l’activitat de 2 BARRANC CANYONING AL RIALB. L’emoció de la família davant l’excursió aquàtica és màxima: ningú no ha provat abans el descens de barrancs! Durant el trajecte que porta al punt de sortida, tot són preguntes: “L’aigua és freda? És perillós? Fa por? Veurem coves?”. L’Aleix en respon algunes i a d’altres posa el fre per mantenir l’expectativa. “Si ho desvelem tot ara, no hi haurà sorpreses”, diu. Després d’uns quants revolts, arriben al punt de sortida. Hora de posar-se el neoprè, carregar el casc i caminar durant mitja hora per aproximar-se al riu. No és gaire còmode

A la Torre de Rialb, un llogarret presidit per l’església de Sant Iscle i Santa Victòria, la panoràmica sobre el pantà de Rialb és corprenedora.

135

caminar amb el neoprè enganxat al cos, però el paisatge és cada cop més espectacular. Arribats a la vora del Rialb, arriba l’hora de la veritat. Ja no hi ha marxa enrere. Els Segalen es disposen a fer barranquisme o descens de barrancs; és a dir, a seguir el curs d’un riu de muntanya en aigües totalment naturals. L’objectiu és passar-ho bé, però, això sí, cal seguir en tot moment les indicacions de l’Aleix: casc ben ajustat, estar sempre pendent del grup i no separar-se’n o respectar el medi natural són algunes de les premisses. El recorregut és de dues hores i comença en un dels trams escanyats del Rialb, a pocs metres més avall d’on hi ha un aflorament del riu, l’anomenat forat de Buli. Sur-

ten d’una petita platja riu avall, a estones caminant i d’altres nedant a favor del corrent. L’aventura comença ben aviat. Per una canal flanquejada per altes parets a banda i banda, els barranquistes novells entren a coves deixant-se endur pel cabal de l’aigua, baixen per petits tobogans de pedra i fan petits salts als diferents gorgs. Entre acció i acció arriben a racons espectaculars, amb aigües cristal·lines on la vegetació descendeix per les roques. A la Maële i a l’Elliot, les dues hores de recorregut se’ls fan molt curtes. Això del descens de barrancs els ha fet posar la directa. Tant, que ara tenen moltes ganes de provar altres esports d’aventura: ràfting, salt de pont, escalada, parapent... Un

ELS VOLTANTS DE RIALB SÓN IDEALS PER A LA PRÀCTICA DEL DESCENS DE BARRANCS

136

Malgrat no haver practicat mai el barranquisme, tots els Segalen Schaper gaudeixen de l’experiència com nens petits. El monestir de Santa Maria de Gualter era un antic priorat benedictí dels segles xii-xiii. En Jaume Marvà els va explicar una pila d’anècdotes mentre el recorrien. La proposta gastronòmica creativa i moderna del restaurant Apagallums, de Ponts, va seduir la Maëlle.

TERRITORI ROMÀNIC

La Baronia de Rialb és un paradís per conèixer l’arquitectura dels segles xi i xii. La ruta del romànic permet visitar fins a vint-i-dues esglésies romàniques que s’aixequen en molts racons del territori. Des de l’Oficina de Turisme es programa en diferents moments de l’any una ruta del romànic guiada. Per altra banda, algunes de les esglésies són visitables tot l’any. www.baroniarialb.cat/turisme

137

L’embassament de Rialb: possibilitats il·limitades

Amb una superfície d’aigua de 1.505 ha i una longitud de 20 km, l’embassament de Rialb és un paradís per als esports nàutics d’interior. Hi podeu practicar surf de rem, caiac, passejar amb una barqueta de motor o fer esquí-bob (pujar a un inflable i deixar-se arrossegar per una llanxa). Amb una presa situada entre els municipis de la Baronia de Rialb i Tiurana, s’estén per Bassella, Oliana, Peramola, Ponts i, és clar, la Baronia de Rialb i Tiurana. Cal contactar amb Lapica Trips (www.lapicatrips.com) o el Club Nàutic Segre Rialb (www.clubnauticsegrerialb.com) per reservar les activitats.

El campanar de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria és una referència monumental visible de l’embassament de Rialb estant. El caiac és un mitjà magnífic per travessar el pantà, i brinda la possibilitat de banyar-s’hi i immergirse en el paisatge d’aquest racó de la Noguera.

cop oberta la veda, s’atreveixen amb tot, els germans Segalen! Després d’un matí descarregant adrenalina, els espera una tarda tranquil·la. Dinen a L’Apagallums, al nucli històric de Ponts, un restaurant de tapes molt especial a on s’ha d’anar amb ganes de tastar coses noves i deixar-se sorprendre. La taula fa goig: braves, tataki de tonyina amb poma i soja, bastonets de pollastre amb cereals i salsa de mel i mostassa, pop a la planxa amb crema de patata, ou escumat amb cremós de pèsols i pernil ibèric, carpaccio de gambes amb pesto de festucs. “Ens ha sorprès trobar un restaurant tan modern a Ponts”, afirma sincer en Thomas. “I ens ha encantat la manera de presen-

tar les tapes. És una manera molt divertida de compartir el menjar en família”, afegeix la Melanie per reblar el clau. Història sobre història Satisfets, fan els dos quilòmetres i mig que separen Ponts de Gualter, però abans d’arribar al poble s’aturen per gaudir de la 3 VISITA GUIADA AL MONESTIR ROMÀNIC DE SANTA MARIA DE GUALTER, un antic priorat benedictí dels segles �� i ��, de la mà de Jaume Marvà, guia turístic i gran coneixedor de tot el romànic de la vall del Rialb. Gràcies a ell, la família esbrina, entre altres moltes coses, que aquest monestir fou ocupat pel bàndol republicà durant la Guerra Ci-

EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE GUALTER FOU UN POLVORÍ REPUBLICÀ DURANT LA GUERRA

138

EXPERIÈNCIES D’AIGUA DOLÇA

vil, que va fer explotar el polvorí dins de l’església amb la caiguda del front del Segre l’any 1939 o que el retaule gòtic que hi havia a l’església ara es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Després de passejar per l’església, el claustre i per les passarel·les de formigó amb baranes metàl·liques que permeten accedir als pisos superiors, en Jaume els recomana que visitin altres espais de la 4 RUTA DEL ROMÀNIC DE LA VALL DEL RIALB. De les vint-i-tres esglésies romàniques visitaran la que tenen a tocar de l’allotjament: Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre; i també la de Santa Maria de Palau, del segle ��, una de les més encantadores i més ben conservades de la zona. Per poder entrar-hi cal

trucar a la senyora Enriqueta, que en té la clau (670 85 03 17). Després d’una bona dosi de natura i aventura, és hora de descansar una estona al Mirador de la Torra. La casa i l’entorn permeten que tothom tingui el seu espai. Alguns fan una petita migdiada, d’altres prenen el sol o juguen a jocs de taula. A mitja tarda tornen a posar-se en marxa. Aquest cop fan un trajecte de mitja hora fins a Tiurana. Aquest poble, inaugurat el 2007, va prendre el nom de l’antic, abandonat i negat el 1999 sota les aigües de l’embassament de Rialb. Una passejada per la nova Tiurana els porta a visitar un seguit d’elements recuperats de l’antiga vila que van ser portats fins aquí abans de

TIURANA HA PRES NOVA VIDA DESPRÉS DE SER NEGAT PEL PANTÀ DE RIALB L’ANY 1999

139

ser coberts d’aigua, com la façana principal de l’església parroquial de Sant Pere, el cementiri, els pòrtics de l’antic carrer Major, el pou cobert, el portal de la Creu, la creu monolítica del camí Ral o el sarcòfag i la làpida funerària. La cirereta del pastís és el sopar al Gastrobar Solés, un lloc que deixa meravellada tota la família, especialment la Melanie i el Thomas, que en valoren i aprecien el bon vi i el bon menjar. Com en el cas de L’Apagallums, aquí també ho volen tastar tot: trio de botifarres a la brasa amb verduretes, costellam de porc cuit a baixa temperatura amb salsa teriyaki, cua de bou amb reducció de vi de la terra, caneló XL amb encenalls de foie-

gras semicuit i pinyonets torrats o tataki de tonyina amb llit de mango, entre moltes altres delícies, apareixen i desapareixen de la taula. En Carlos i la Montse, al capdavant del gastrobar, converteixen l’àpat dels Segalen en tota una experiència. Diumenge toca posar-se el banyador, de nou. Aquest cop per navegar per les aigües de l’embassament de Rialb. L’Aleix de Lapica Trips els acompanya a l’embarcador perquè la nostra família provi alguna de les activitats nàutiques que proposen. S’han decidit per una sessió doble amb una estona de 5 OPEN CAIAC i una altra de 6 SURF DE REM. Amb el caiac remen animadament fins al pont i paren en alguns llocs per ba-

TROFEUS, IMATGES I ALGUNA MOTO D’ISIDRE ESTEVE DECOREN EL RESTAURANT CAL PETIT

140

L’entorn del pantà de Rialb és ric en patrimoni prehistòric, sobretot per l’abundància de dòlmens i menhirs. El Gastrobar Solés, de Tiurana, deixa tota la família meravellada per la qualitat del menjar i el bon vi. Una altra vista enlairada de l’embassament de Rialb, ben carregat d’aigua.

LA VALL D’UIXÓ

El surf de rem és l’última activitat de turisme actiu que la família Segalen fa a Rialb: el darrer contacte amb l’aigua remant sobre la superfície. El Museu de la Moto de Bassella exhibeix més de 190 models de totes les èpoques fins a l’actualitat, amb alguns exemplars únics al món.

nyar-se i gaudir del paisatge. Més tard, amb el surf de rem (paddle surf), es desplacen drets al damunt d’una taula amb l’ajuda d’un rem. Avui, els Segalen han canviat l’aigua salada de Vilanova per l’aigua dolça de l’embassament de Rialb: “Ha estat una experiència molt bona. No ens esperàvem trobar-nos amb tantes propostes aquàtiques!”. Encara s’hi quedarien més estona, però els esperen a dinar a Cal Petit, a Oliana, un restaurant de carns a la brasa i altres delícies de cuina tradicional de muntanya. A més, amb una tradició motera que sorprèn els visitants. L’establiment és propietat de la família d’Isidre Esteve, pilot de motociclisme, i els seus trofeus, fotografies i fins i tot alguna moto decoren l’espai. Uns aficionats al motociclisme no podien acabar millor la seva aventura de cap de setmana. O potser sí. Què

els semblaria si abans de tornar cap a casa s’aturen a fer una 7 VISITA AL MUSEU DE LA MOTO DE BASSELLA? Dit i fet, en tornar per la C-14, entre les localitats d’Oliana i Ponts, s’aturen per visitar aquest original espai dedicat al món de la motocicleta en què poden veure més de 190 models exposats, des dels més rudimentaris dels inicis del motor fins a l’actualitat, amb alguns exemplars únics al món. Cansats, però molt satisfets de les experiències viscudes, planegen un pròxim viatge, aquesta vegada amb moto, per continuar gaudint d’aquest racó de món que han descobert per a sempre. Cecília Lorenzo Gibert. Periodista especialitzada en territori, viatges i rutes. També és guia turística en viatges i rutes per Catalunya | Oriol Clavera. Fotògraf especialitzat en territori i en temes socials. 141

EXPERIÈNCIES D’AIGUA DOLÇA

ON MENJAR L’Apagallums Tapes creatives, elaborades amb productes de proximitat. Al centre històric de Ponts. Pl. Planell, 1. Ponts 973 46 21 28 www.facebook.com/ lapagallums | Entre 20 i 40€ | | Una troballa deliciosa!

L’embassament de Rialb fa d’aquesta zona el marc ideal per a la pràctica d’esports aquàtics, sense oblidar que el seu entorn disposa d’una bona xarxa de camins que condueixen a racons ombrívols i frescals per suportar la calor estival.

Paradís terra endins Forat de Buli

Text Cecília Lorenzo Gibert

el Ria

Noguera

To r rent

el Puig de Rialb

ialb eR

a Organyà

Peramola

Tossal de Sant Marc 1080 m

Pallerols

Santa Maria de Palau

4 Enmig del Prepirineu, el territori del Segre Rialb discorre entre alzines, pins, roures, cultius i boscos de ribera, on hi podem veure pollancres i salzes.

2 km

Oliana

Nuncarga

Pantà de Rialb

el Palau de Rialb

Tragó

C-14

Bassella

Museu de la Moto

Bellfort Dolmen de

Vilaplana

Sòls de Riu Politg 1

la Clua

a Ponts

la Torre de Rialb Tiurana Sant Iscle

i Santa Victòria

C-1412b

Ca l’Oliva5

la Serra de Rialb Gualter

Santa Maria de Gualter 3 Riu S e gre

Ponts

a Guissona

LES EXPERIÈNCIES RECOMANADES 1 | SESSIÓ D’OBSERVACIÓ D’ESTELS I MEGALITISME Ramon Ignasi Canyelles 664 28 80 82 Preu: s’ha de consultar. 2 | BARRANC CANYONING AL RIU RIALB Lapica Trips 93 205 36 67 637 84 43 66 lapicatrips.com Ruta curta (durada: 2 h i 30 min): 40€ (adults) o 35€ (menors de 14 anys). Ruta llarga (durada: 4 h i 30 min): 50€ (adults) o 45€ (en el cas dels menors de 14 anys).

142

3 | VISITA GUIADA AL MONESTIR ROMÀNIC DE SANTA MARIA DE GUALTER Oficina de Turisme de la Baronia de Rialb Monestir, 1. Gualter 973 46 02 34 baroniaderialb.cat monestirdegualter.cat General: 3€ Visites els dissabtes, diumenges i festius a les 11 h i a les 12.30 h. Cada dia de la setmana, amb reserva prèvia. 4 | RUTA DEL ROMÀNIC DE LA VALL DEL RIALB L’exterior de les esglésies es pot visitar per lliure. De totes les esglésies es pot entrar a les de Santa

Maria de Palau, Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre i Sant Girvés. Cal reservar la visita i demanar que us obrin a l’Oficina de Turisme de la Baronia de Rialb ( 973 46 02 34 baroniaderialb.cat). 5 | OPEN CAIAC Lapica Trips [vegeu-ne el telèfon i el web a l’activitat de barranquisme] Adults: 40€; menors de 14 anys: 35€ L’activitat dura entre 2 h i 2 h i 30 min. 6 | SURF DE REM Lapica Trips [vegeu-ne el telèfon i el web a l’activitat de barranquisme]

Adults: 40€; menors de 14 anys: 35€ L’activitat dura entre 2 h i 2 h i 30 min. 7 | VISITA AL MUSEU DE LA MOTO DE BASSELLA Ctra. C-14, km 134. Bassella | 973 46 27 31 museumoto.com General: 9€; reduïda: 6€ Obre de 10 a 14 h (a les tardes, només amb reserva prèvia), excepte dimarts i dimecres, que és tancat. La visita es pot fer per lliure o guiada. També es pot visitar en família, fent un joc de pistes. Imprescindible reserva prèvia.

Gastrobar Solés Restaurant acollidor de cuina creativa catalana amb influències japoneses al centre de Tiurana. Pl. del Pou, 1. Tiurana | 973 29 77 21 Entre 20 i 40€ | . Cal Petit Ofereix tant cuina tradicional catalana com plats d’autor elaborats amb productes de proximitat. Ctra. C-14, km 140,50. Oliana 973 47 04 49 www.hotelcalpetit.es Entre 20 i 30€. ON DORMIR El Mirador de la Torra A l’antic ajuntament de la Torra, situat en un indret que es coneix com el mirador de Rialb, per la seva espectacular vista a l’embassament. Té capacitat per a 6-10 persones. La Torre de Rialb. 93 205 36 67 637 84 43 66 www.lapicatrips.com Cap de setmana (2 nits): a partir de 390€ (màxim 6 persones). A partir de 6 persones, es paga un extra de 10€ per persona i nit. ON COMPRAR Cansaladeria Vilalta Hi destaquen les botifarres de tòfona de Rialb, amb pebre, sense pebre o molt picant. Ctra. de la Seu d’Urgell, 8. Ponts 973 46 00 64 cansaladeriavilalta.cat Forn de pa Peretó Coques de recapte, dolces, croissants gegants, pa i dolços de diverses menes al centre de Ponts. Lleida, 1. Ponts 973 46 04 58 www.calpereto.com

EXPERIÈNCIES A LA SELVA

143

El Canaletes,

de principi a fi artur rojas 36 anys. és arquitecte tècnic. li agrada la història contemporània i la del continent africà. i també descobrir pobles petits, genuï n s i autèntics. de fet, amb la gabrie la busquen una masia en un lloc tranquil per poder-hi anar a viure.

gabrie la tauler 33 anys. és arquitecta tècnica. apassionada de l’aventura i dels esports en espais naturals, especialment l’esquí . durant el cap de setmana als ports va practicar per primera vegada el barranquisme.

Resseguim les aigües d’un dels principals rius del massís del Port. Viatgem nedant i a cop de pedal des del naixement del Canaletes fins a la seva desembocadura a l’Ebre, entre Benifallet i Xerta, i gaudim d’una natura assossegada. I molt inspiradora. ! Text Oriol Gracià Carles Fotografia Sergi Boixader Catot

144

L’Artur i la Gabriela gaudeixen d’un bany als tolls de les Olles, al riu Canaletes, al seu pas per Horta de Sant Joan.

145

rribar i engranar. A mitja tarda de divendres, l’Artur Rojas i la Gabriela Tauler han arribat a Horta de Sant Joan, han deixat les maletes a l’hotel i s’han equipat per començar el 1 DESCENS PEL CANALETES, un riu que neix als contraforts septentrionals del massís del Port, a la Terra Alta. És estiu, fa calor, però també una mica de brisa refrescant. I les cigales sonen a l’uníson amagades entre pinedes i carrascars frondosos. Les ombres són intermitents, perquè els boscos s’alternen amb algunes clapes àrides i rocoses on només creix el matollar, i és difícil esquivar-hi el sol. El primer tram del viatge l’hem fet amb el

cotxe tot terreny del Marc Mompel, guia de l’empresa Montsport, especialitzada en activitats a la natura. L’altra part, caminant. La pista rodada arriba una mica més enllà del Mas de Sotorres, un antic molí fariner. Des d’allí cal seguir trescant durant uns vint minuts, fent ziga-zaga pels vorals del barranc. “Ens posarem el banyador i només carregarem el vestit de neoprè i el casc, per anar tan lleugers com sigui possible. De fet, un cop a l’aigua no necessitarem res més”, comenta el Marc abans de començar a moure’s. I és que tot el que pujarem, ho baixarem d’aquí a una estona nedant per un dels trams més bonics del Canaletes. La Gabriela i l’Artur són una parella esportiva: “No

TOT EL QUE PUJAREM A PEU, HO BAIXAREM DESPRÉS NEDANT PEL CANALETES

146

La baixada pel barranc del Canaletes requereix fer algun ràpel, i l’expertesa del guia aporta seguretat en tot moment. Abans de fer barranquisme, la Gabriela i l’Artur es preparen bé amb tots els materials necessaris i han de caminar una mica fins al punt d’inici.

EXPERIÈNCIES D’AIGUA DOLÇA

UNES EXCENTRICITATS MERAVELLOSES

La cova Meravelles es pot visitar amb un recorregut de més de 500 m que permet veure formacions espectaculars d’estructures molt variades com estalactites, estalagmites, columnes, colades, banderes, macarrons i un gran nombre de figures excèntriques, unes formacions molt poc ordinàries que semblen desobeir la llei de la gravetat. Cal fer-hi reserva prèvia ( 977 26 78 00 | www.benifallet.cat).

hem fet mai barranquisme, però sovint organitzem sortides a la natura, fem esport i estem acostumats a cansar-nos. O sigui que estem tranquils. Hem vingut amb moltes ganes de saltar a l’aigua”, comenten. “És un riu esportiu, però molt fàcil. Sí, caldrà saltar entre tolls de diverses altures, però ja veureu que no és gaire complicat, ideal per iniciarse al barranquisme”, diu el Marc per oferir tranquil·litat i confiança. Un salt d’aigua i un toll, per començar El riu queda amagat dins d’una escletxa. Baixem la lloma fins a arribar al salt del Ventador, on l’aigua cau més de vint metres i forma un toll d’aigua resguardat per la roca. Vestits de neoprè a punt, cascs, i tots preparats per saltar. El Marc passa al davant per marcar el camí. La Gabriela i l’Artur es llen-

cen a l’aigua i comença l’aventura entre tobogans de pedra, tolls i roques que marquen passos alts i estrets. A la tarda, el sol ja va a la baixa i la llum entra al congost en línia perpendicular. “T’has fixat en els tons turquesa de l’aigua quan hi toca el sol? Sembla ben bé que algun director de fotografia ho estigui il·luminant per treure’n una imatge d’aquelles bucòliques”, comenta l’Artur. El punt més crític arriba al final, quan cal saltar a l’aigua per un desnivell d’uns quatre metres. L’Artur i la Gabriela ho superen sense pegues. Mitja horeta de descens per un congost tranquil i solitari. Feina feta! De nou a Horta de Sant Joan. Ens allotgem a l’hotel Les Capçades, tot envoltat de camps de farratges i oliverars, amb el poble a l’horitzó i la muntanya de Santa Bàrbara gairebé davant. El turó imponent té forma de

Un deliciós sopar al restaurant de l’hotel Les Capçades fa que la recuperació de l’activitat sigui més fàcil!

147

piràmide i surt en els llibres d’història de l’art perquè va inspirar alguns quadres que Pablo Picasso va pintar al principi del segle passat, en les seves visites a casa de l’amic Manuel Pallarès. Per sopar, l’Anna Miralles, propietària de l’establiment, ens serveix uns canelons amb alvocat i llamàntol, arròs amb anguila i all negre, turbot al forn i corder arrebossat amb herbes aromàtiques. “Per a les postres us he preparat una mousse de formatge de cabra i gelat de romaní”, ens informa. Amb aquest menú, serà fàcil recuperar totes les energies que hem consumit en el descens pel Canaletes. És dissabte, i ens hem proposat resseguir el Canaletes des d’Horta de Sant Joan fins a la des-

embocadura a l’Ebre, entre Benifallet i Xerta, ja a la comarca del Baix Ebre. Si ahir a la tarda vam nedar per la capçalera, avui vorejarem l’aigua a cop de pedal. A primera hora del matí, el Marc Mompel ens espera a la botiga de lloguer de bicicletes de Montsport, ubicada al centre del poble. I un cop equipats, comencem el 2 DESCENS AMB BICI pel camí que transcorre pels peus de la muntanya de Santa Bàrbara, entre vinyes ben verdes, camps d’oliveres i ametllers. L’esforç és mínim, perquè el recorregut només fa baixada. Sense perdre de vista el Canaletes —que queda encaixat per la vall de la nostra dreta— arribem al paratge conegut com les Olles del Baubo. En aquest

COMENÇA L’AVENTURA ENTRE TOBOGANS DE PEDRA, TOLLS I PASSOS ALTS I ESTRETS

148

El paratge de les Olles és un racó molt bucòlic del Canaletes. Al fons, s’hi veu la muntanya de Santa Bàrbara. El tram de la Via Verda que fan l’Artur i la Marta és molt suau i de baixada. Entre Bot i Xerta troben força túnels. Josep Montoya, el xef de Can Josep de Bot, prepara corder a la brasa, una de les delícies de la zona.

LA TALAIA DE L’EBRE

Quan l’Ebre era una via de comunicació imprescindible on les mercaderies viatjaven de la mar cap a l’interior i a la inversa, el promontori on hi ha el castell templer de Miravet era una talaia perfecta per controlar tot el trànsit d’embarcacions. La pujada a la fortificació pels carrers empedrats del Cap de la Vila és una passejada imprescindible que té com a regal final una vista impressionant del gran riu ( www.turismemiravet.cat).

149

El llagut ‘Benifallet’

Es pot navegar per l’Ebre amb una rèplica d’un llagut tradicional, el Benifallet, que parteix d’aquesta població i proposa un recorregut aigües amunt cap a l’encreuament de les comarques del Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. També ofereix viatges fins a l’embarcador del poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja i el castell de Miravet. Fan viatges regulars en caps de setmana (cada dia durant la temporada turística). Cal fer reserva prèvia ( 977 46 20 05 | www.benifallet.cat).

El ’Benifallet’ és una rèplica dels llaguts tradicionals que solcaven les aigües de l’Ebre per transportar mercaderies. L’Artur i la Gabriela gaudeixen d’un passeig a bord d’aquesta embarcació [a dalt i a la dreta].

punt, les aigües del riu travessen bancs de roca i formen petits engorjats i basses d’aigua, algunes amb més de deu metres de fondària, que tempten a fer-hi una capbussada. El corrent d’aigua és suau. Deixem les bicicletes a la vora del camí i baixem per un corriol fins a tocar del Canaletes. “L’aigua està gèlida, però un cop ets a dins no en sortiries”, comenta la Gabriela mentre es remulla recolzada en una de les pedres del riu. Encara molls, reprenen el camí que porta fins a l’antiga estació de tren de Bot, on la ruta conflueix amb la Via Verda de la Terra Alta. L’edifici està pendent d’una rehabilitació, però just al davant s’hi ha instal·lat un bar dins el vagó d’un ferrobús dièsel,

semblant als trens que fins als anys setanta van recórrer la línia de la Val de Zafán, que unia La Puebla de Híjar (Terol) amb Tortosa. Corder farcit amb figues de Maella Tenim set i hi fem un beure abans d’entaular-nos al restaurant Can Josep, ubicat a l’entrada de Bot. Quan hi arribem, ens atén Cinta Ferràs, responsable de la sala, i ens assigna una taula situada davant d’un immens finestral. “Dinareu de cara al puig Cavaller i les serres de Pàndols i Cavalls”, ens diu com a benvinguda. Josep Montoya, el cuiner, ens prepara truita amb suc de Bot feta a l’estil del Port, bacallà a la brasa i corder farcit amb figues maellanes.

LA MUNTANYA DE SANTA BÀRBARA ÉS UN TURÓ IMPONENT QUE TÉ FORMA DE PIRÀMIDE

150

EXPERIÈNCIES D’AIGUA DOLÇA

Després de dinar ho tenim fàcil: només cal resseguir la pista ciclista de la Via Verda. Deixem Bot i no tardem gaire a creuar l’antiga estació de Prat de Comte, des d’on ens desviem un moment per trobar el camí d’accés al santuari de la Fontcalda. En aquest punt el Canaletes s’estreny i forma un congost amb tolls i piscines naturals per banyars’hi. Deixem les bicicletes, passem per la font termal (25 °C) que dona nom a l’espai i ens endinsem per un sender tallat a la mateixa roca que remunta la part del riu que queda més enclotada. Descansem una estona i tornem cap enrere fins a enllaçar de nou amb la Via Verda. En l’últim tram del recorregut passarem per l’estació de tren

del Pinell de Brai, travessarem diversos túnels, sempre per una pista sense gaire pendent i amb el riu fent aparicions de manera intermitent. Un cop passada l’estació de Benifallet, deixem els engorjats i arribem a l’Ebre, just al punt on desemboca el Canaletes. El paisatge canvia, s’obre la plana i l’entorn esdevé més amable. Entre camps de tarongers i una pista completament plana, circulem paral·lels al gran riu —que queda a la nostra esquerra— fins a arribar a Xerta. Aparquem les bicicletes a l’antiga estació de tren, ara reconvertida en punt d’avituallament de la Via Verda. Fem cap al centre de Xerta, amb el campanar de l’església de l’Assumpció com a referent. I és que just al seu

La Casa Ceremines de Xerta conserva la decoració interior d’estil modernista que va fer a la darreria del segle xix l’aleshores propietari de la casa, Ramon Martí i Tomàs. Avui és un hotel encisador.

QUAN ARRIBEM A L’EBRE, EL PAISATGE CANVIA: S’OBRE LA PLANA, MÉS AMABLE

151

darrere, en un carreró més aviat estret, s’hi amaga l’hotel Casa Ceremines, on passarem la segona nit del cap de setmana. Aprofitem per deixar les motxilles i canviar-nos per al sopar. D’aquí a mitja hora, el xef Fran López, reconegut amb dues estrelles Michelin, ens espera al restaurant Villa Retiro, ubicat en una casa d’estil colonial construïda l’any 1860 per un indià local que havia fet fortuna a l’Argentina. Ens ofereixen taula al jardí, sota un ficus centenari. “Abans de servir-vos els primers plats, deixeu-me que us ensenyi el pou”, ens diu mentre ens convida a entrar a la planta baixa del restaurant per mostrar-nos un pou ovalat on van a parar algunes de les arrels dels arbres que poblen el jardí. “Qui ens havia de dir que després de passar-nos tot el dia pedalant, aquesta nit podríem gaudir d’un àpat d’autor! I a més, a la fresca”, comenta l’Artur. Els plats no tarden a arribar. Els aperitius els serveixen en un plat en forma del delta de l’Ebre: xapadillo d’anguila fumada, baldana (botifarra negra) i ostres arrissades. Continuem amb una làmina de pasta wonton amb ventresca de tonyina vermella, un arròs amb tàrtar de llagostins i una crema Parmentier de patata amb foie-gras i ou d’ànec amb tòfona del Port. Per arrodonir-ho amb les postres, canelons de plàtan i coco, amb crema de pinya, maracujà i gelat. Es-pec-ta-cu-lar! Una experiència senyorial En acabar tornem a peu fins a Casa Ceremines per acabar de viure una experiència senyorial. “El 5 de maig del 1912, el rei Alfons XIII va fer estada aquí a Xerta. Després d’inaugurar el canal de l’esquerra de l’Ebre, va travessar el riu amb un llagut des de Tivenys. Va menjar i va fer nit en aquesta casa, on vivia una família benestant que es dedicava al negoci del comerç de cereals pel riu", ens explica el propietari de l’hotel, Guillem Blanch.

L’edifici conserva la major part dels vestigis d’aquell temps d’opulència: la sala del menjador llueix una imponent volta de pedra del segle ��, una llar de foc de marbre i finestrals que donen al jardí d’arbres exuberants. Només per gaudir del vitrall policromat de l’entrada, de l’escala modernista, de les pintures florals i els mobles isabelins, ja val la pena passar-hi la nit. “És, segurament, uns dels trams més bonics de l’Ebre català”, diu en Guillem l’endemà quan després d’esmorzar li expliquem que 3 NAVEGAREM AMB CAIAC PER L’EBRE, entre Miravet i Benifallet. D’aquí a una estona, els guies de l’empresa Beniemocions ens recolliran per portar-nos al pas de barca de Miravet, que serà el punt de partida d’un recorregut amb piragua d’unes tres hores. Els guies ens donen l’ar-

AL PAS DE BARRUFEMES, LES PARETS DESCOMUNALS ENS FAN SENTIR MINÚSCULS

152

Les instruccions sobre com navegar amb caiac són imprescindibles abans de posar-se a l’aigua, igual que les armilles salvavides. La ruta portarà els nostres protagonistes aigües avall, entre Miravet i Benifallet.

EXPERIÈNCIES D’AIGUA DOLÇA

EL SALT DE FERRASSÓ

És un dels racons més emblemàtics del massís del Port. Té una altura de 70 m, recull l’aigua de la Pineda i l’aboca al Canaletes. La cascada es pot veure després d’uns dies de pluja o a la primavera, quan es desfà la neu. S’hi pot arribar a peu per una ruta que surt de la font de la Pineda.

milla salvavides i a tocar de l’aigua rebem un curs bàsic per moure els rems amb eficàcia. “És molt més tranquil del que pensava. L’Ebre no porta gaire corrent, només el suficient per deixar-te portar sense fer gaire esforç”, comenta l’Artur un cop a l’aigua. Rem amunt, rem avall, comencem el trajecte, a estones al mig del riu, d’altres a tocar del bosc de ribera per caçar el vol d’algun ocell furtiu que s’amaga entre xops i àlbers. Miravet primer, Barrufemes després El recorregut esdevé èpic quan ens acostem a Miravet. En el meandre més pròxim a la població virem una mica a llevant i ens disposem a mirar cap amunt, per comprendre amb tot el seu pes el significat de la paraula imponent: el pla contrapicat de la fortalesa al damunt del penya-segat que s’aboca a l’Ebre ens deixa bocabadats. Riu avall passem pel pas de Barrufemes, entre parets descomunals que ens fan sentir minúsculs.

Encaixonats, entre els darrers contraforts de les muntanyes de Cardó al marge esquerre i les serres de Cavalls i Pàndols al dret, passem pel galatxo (braç de riu entre una illa i la terra ferma) de l’illa de Cateura i llisquem tranquil·lament fins a arribar a l’embarcador de Benifallet. En l’últim dinar del cap de setmana, tastem la fideuada de ceps i foie-gras i la tempura de verdures del restaurant Xiringuito de Benifallet. El braç de gitano, el coc borratxo i el flam de cafè ens serveixen per posar el colofó final a un cap de setmana que ens ha portat des dels cims del massís del Port fins a la vall de l’Ebre, sense perdre mai de vista l’aigua. Oriol Gracià Carles. Periodista. Col·labora en diversos mitjans escrits i audiovisuals, i és corresponsal del diari Ara a les Terres de l’Ebre. Sergi Boixader Catot. Fotògraf de natura i muntanya. Publica a les millors revistes del sector. 153

EXPERIÈNCIES D’AIGUA DOLÇA

ON MENJAR Can Josep Cuina tradicional típica de la Terra Alta elaborada amb productes de proximitat. Av. Catalunya, 34. Bot | 977 42 82 40 www.canjosep.com Entre 18 i 35€ | | | Té un celler amb una trentena de vins, principalment de la Terra Alta.

Les experiències que han viscut la Gabriela i l’Artur a les Terres de l’Ebre també les podeu fer vosaltres. Aquí teniu la informació pràctica que necessiteu!

Activitats a la conca de l’Ebre

Villa Retiro Restaurant de cuina d’autor, reconegut amb una estrella Michelin. Molins, 2. Xerta 977 47 38 10 hotelvillaretiro.com Menú de degustació (sense vins): 86€; menú Homenatge: 120€ Disposa de spa, ideal per gaudir d’una escapada relaxant.

Les Terres de l’Ebre és una marca turística formada per quatre comarques: Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre i Montsià. Des del 2013 aquest territori és reserva de la biosfera.

Text Oriol Gracià Carles

Terra Alta

Miravet

Pas de barca

DE S L

Via

Ve rd

el Pinell de Brai Antiga estació de ERR DO a Gandesa N Bot Prat de Comte S PÀ C-43 Antiga estació bre Antiga estació de Bot l’E del Pinell de Brai Puig Cavaller Mare de Déu C-12 706 m de la Fontcalda l C illa de Cateura 1 analet Prat de Comte N-230b Vi 3

Sant Joan

2 km

Punta de l’Àliga 759 m

B . de X

2 Horta de

da Ver

Muntanya de Santa Bàrbara N 752 m

T-333

Benifallet

era

a Arnes

Salt del Ventador

Antiga estació de Xerta

Xerta

LES EXPERIÈNCIES RECOMANADES 1 | BARRANQUISME PEL CANALETES Montsport Medi Natural, 4. Horta de Sant Joan 977 43 50 74 www.montsport.es 35€ per persona.

154

2 | AMB BICI D’HORTA DE SANT JOAN FINS A XERTA Montsport [Vegeu la informació pràctica de la proposta 1] Lloguer de la bicicleta: 25€ per dia.

3 | AMB CAIAC DE BENIFALLET A MIRAVET Beniemocions Av. Lluís Companys, 23. Benifallet 619 33 43 84 beniemocions.cat 25€ per persona (per a grups, es fan descomptes).

Xiringuito La seva especialitat és la carn, i també tenen bon peix i marisc de la costa de l’Ebre. Alfons XII, 12. Benifallet 977 46 20 02 A partir de 14€ | La relació qualitatpreu és excel·lent! ON DORMIR Les Capçades Disposa de 13 habitacions personalitzades amb terrassa pròpia i algunes amb jardí privat. Partida de les Capçades, s/n. Horta de Sant Joan 977 43 55 55 hotellescapcades.com Habitació doble: a partir de 145€ El restaurant només està obert per al servei de sopar per als hostes i per a no hostes que realitzin una reserva. Casa Ceremines Hotel ubicat en un edifici originari del segle xvi, però d’estil modernista. Santa Teresa, 14. Xerta 977 47 36 64 casaceremines.cat Habitació doble: a partir de 77€; esmorzar: 8€ | | Disposa de jardins amb piscina.

EXPERIÈNCIES A LA SELVA

Consulta a disponibilit l web la at per a la co de places nvoca de setemb tòria re

GRAUS i CFGS UVIC EDUCACIÓ

SALUT

ENGINYERIES

• Educació Social

• Enginyeria de l’Automoció (Granollers) • Enginyeria Mecatrònica • Multimèdia. Aplicacions i Videojocs

• Mestre d’Educació Primària

• Fisioteràpia • Infermeria • Medicina • Nutrició Humana i Dietètica* • Psicologia • Teràpia Ocupacional*

EMPRESA

COMUNICACIÓ

• Administració i Direcció d’Empreses • Màrqueting i Comunicació Empresarial

• Comunicació Audiovisual • Periodisme • Publicitat i Relacions Públiques

ESPORT

BIOCIÈNCIES

• Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

• Biologia • Biotecnologia

• Mestre d’Educació Infantil • Mestre d’Educació Infantil | Mestre d’Educació Primària (menció en Llengua Anglesa)

• Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport | Mestre/a d’Educació Primària amb menció en Educació Física

TRADUCCIÓ • Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (online)

CFGS • Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius • Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma • Màrqueting i Publicitat (Granollers) • Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària (Olot)

*Format presencial i semipresencial

uvic.cat/info/estudis 155

Ràfting, barranquisme i caiac al

cor del Pallars marta herèdia 43 anys. biòloga i professora de manresa. és tan feliç degustant un bon vi al davant de la llar de foc com sortint a la muntanya. diu que no és d’aigua, però se’n va fer un fart.

toni leon 54 anys. manresà apassionat per la muntanya, on ha fet ascensions, travesses, barranquisme o escalada. li faltava provar el ràfting i conèixer el congost de mont-rebei. 156

Per accedir als racons més extraordinaris del planeta sovint s’ha de practicar algun esport. El ràfting i el caiac ens permetran entrar als budells dels congostos de Collegats i Mont-rebei, el descens de barrancs ens ficarà a la gorja del barranc de l’Infern i el ioga en planxa de rem, entre els arbres que sobresurten al pantà de Sant Antoni. ! Text Núria Garcia Quera Fotografia Jordi Bas Casas

La Marta i el Toni fan el descens pel barranc de l’Infern, un dels més espectaculars i èpics de la Noguera Pallaresa.

157

l lloc de trobada amb la Marta i el Toni és a Sort, al davant de l’empresa Ràfting Company perquè baixarem fent 1 RÀFTING PEL CONGOST DE COLLEGATS. Quan els veig tan animats i amb ganes de passar-s’ho bé, ja m’adono que són uns tot terreny i tot anirà sobre rodes. Abans d’entrar als vestidors uns nois de la Ràfting ens avisen de les mesures que haurem de prendre a causa del coronavirus. D’altra banda, diuen que les condicions del riu són òptimes gràcies a les pluges de primavera i ho celebrem, sense saber que per a l’activitat de demà ens sobrarà l’aigua. Una estona més tard, després que un vehicle ens deixi a peu de riu, rebem les instruccions del Ricki (Ricard Campo), el guia. Ja a dins de la barca, la Marta comenta que havia fet ràfting fa anys i el Toni que no n’havia fet mai. Acompanyats pel corrent, ens desplacem pel tram més estètic i geològicament interessant del congost de Collegats: 19 km des de Baro fins a la Figuereta passant per sota la penya i l’ermita romànica de la Mare de Déu d’Arboló, pel forat del pont de Gerri i a tocar de l’admirada formació de l’Argenteria. Les sabates de la Geganta Adormida Entrem a dins de petites coves, observem el vol d’unes rapinyaires, juguem a llençar-nos a l’aigua... El Ricki em sorprèn perquè és la primera persona que, en descriure l’allargada massa rocosa de la Geganta Adormida, ens fa veure el llacet del cordill de les seves sabates. És una torre elèctrica, però vista de lluny sembla ben bé que la geganta s’hagués lligat les sabates amb un bonic llacet. Després que un altre vehicle ens torni a Sort, agafem el cotxe per baixar fins a Salàs de Pallars, ja que la primera nit la passarem a l’Hotel Bertran. És un d’aquells establiments de tota la vida on no hi ha pallarès que no hi hagi menjat alguna vegada. Fan

cuina tradicional de muntanya i tenen fama els canelons, les albergínies farcides i les carns a la brasa cuites amb carbó aragonès obtingut de carbonera tradicional. Però aquests dies no hi menjarem. Després de deixar l’equipatge i de xerrar una estona amb el Josep Maria Pereda Bertran, la quarta generació de la família que l’any 1925 va fundar l’hotel, agafem el cotxe per anar a sopar a Lo Quiosc. És un establiment únic, per la seva situació i per l’ambient que s’hi respira. Té una gran terrassa amb una passarel·la mirador construïda sobre les aigües del pantà de Sant Antoni. A la nit està il· luminada i transitada pels clients i les selfies. El menjador gaudeix de grans finestrals amb

BAIXEM PEL TRAM MÉS ESTÈTIC I INTERESSANT DEL CONGOST DE COLLEGATS

158

El descens per la Noguera Pallaresa amb ràfting promet moments de gran acció i emoció.

EXPERIÈNCIES D’AIGUA DOLÇA

L’ARGENTERIA

Es diu que Jacint Verdaguer va escriure aquests versos de Canigó (1886) després de veure l’Argenteria: “De cim en cim va de Rubió a Pentina,/ i, sota Bresca, en Collegats, li ensenya/ la rica Argenteria que en la penya/ parà algun geni amb enciseres mans”.

vista a l’embassament. L’ambient és el que han creat els amos, el Ramon Mitjana i la Sònia Gasia, envoltats d’un equip de treball amb arrels culturals diverses. Aquest cosmopolitisme pallarès també es fa evident en els fogons de proximitat amb tocs de cuines del món, sobretot del Marroc i el Panamà. Així, els caragols, el bacallà o la galta de porc no estan renyits amb el mutàbal, els natxos amb guacamole, el tagín o el cuscús. El Ramon ens explica amb orgull que cada mes fan un sopar concert acústic de petit format i a l’estiu un concert a l’exterior, ja més extens. Pel Quiosc han passat Adrià Puntí, Els Gossos, Els Pets, Blaumut, Dolo Beltrán, Shuarma o Ramon Mirabet,

entre molts d’altres. El Toni, que toca el baix i ha tingut unes quantes bandes de música, està encantat amb la filosofia del local. L’endemà ens llevem aviat per ser a les 8.30 h a la Pobla de Segur. Hem quedat amb el Pàlmer (Ramon Sulé), de l’empresa Outdoor Catalunya, per baixar el 2 BARRANC DE L’INFERN. Ens diu que baixa molta aigua i que, si volem, en podem fer un altre de més fàcil. Al Toni tot li va bé perquè precisament aquest barranc l’ha baixat més de quaranta vegades, però com que ni la Marta ni jo el coneixem i té fama de ser dels més espectaculars, decidim tirar endavant. De seguida sabrem per què és un barranc èpic: només per arribar a l’inici, ens hem de veure pen-

La formació rocosa coneguda com l’Argenteria és un dels reclams d’aquest tram de baixada en ràfting per la Noguera Pallaresa.

AL QUIOSC, ELS FOGONS DE PROXIMITAT ES COMBINEN AMB TOCS DE CUINES DEL MÓN

159

NOMS DIABÒLICS

El nom de barranc de l’Infern no és l’únic topònim diabòlic del congost. També hi ha el forat del Serpent, el prat del Diable, la Cadira del Banyut o el forat de la Caldera Grossa. Pel que sembla, els congostos es relacionaven amb els forats que portaven directe a l’infern!

jats d’una tirolina que comunica les dues ribes de la Noguera Pallaresa. Després cal pujar durant uns 45 m per un corriol i, ja equipats, començar a baixar pel barranc entaforat entre altes parets. Les pròximes hores són un festival de llums, ràpels, aigües cristal·lines, tobogans i formacions rocoses impossibles, entelat per la tristesa de veure signatures rascades i pintades a les roques. El Toni explica que quan ell hi venia havia vist moltes salamandres i encara no s’havien embrutat les roques. I el Ramon diu que sap que aviat deixarà de fer aquesta feina perquè no vol contribuir a aquest desastre. Ell només hi baixa grups petits, però ha vist baixar-hi grups de trenta persones.

El gran cabal alenteix el descens, però avancem amb la seguretat que inspira el Ramon i l’ajuda constant del Toni. El Ramon, a part de ser professor de barranquisme, és un guia metòdic que al davant de cada nou obstacle repeteix la mateixa dansa de cordes, fins al punt que sembla que faci màgia. Les plega i les desplega amb els gestos d’aquell que ho ha fet milers de vegades i fa un nus o altre depenent de la necessitat. Havíem d’estar-hi unes quatre hores, però arribem per dinar a la Fonda Farré de Baro dues hores més tard del previst i quan ja no hi queda cap client. És tan tard que l’amo i cuiner de la fonda, el Jaume Mora, surt a rebre’ns i preguntar-nos què ens ha passat.

EL BARRANC DE L’INFERN ÉS UN FESTIVAL DE RÀPELS I TOBOGANS

160

El Quiosc és un restaurant amb molta personalitat, tant a la cuina com a l’espai que ocupa, a tocar del pantà de Sant Antoni i amb una terrassa sobre l’aigua molt fotogènica [a la dreta]. El jarret de porc és un dels plats estrella de la Fonda Farré de Baro [a dalt, a la dreta]. El mosaic fotogràfic recull diversos moments al barranc de l’Infern i a la Noguera Pallaresa.

EL LLIBRE DE PIADES A l’hotel Terradets, des de fa molts anys, els escaladors hi van a consultar el llibre de piades, on troben les ressenyes de les vies obertes a les parets de Terradets. També és un bon camp base per descobrir el Montsec.

161

UN TALL AL MONTSEC

El congost de Mont-rebei és un dels dos talls profunds de la gran barra de pa de la serralada del Montsec. L’altre és el congost de Terradets. Un i altre són l’obra titànica dels seus rius, la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, que fa milions d’anys van excavar el pas per travessar aquest gran escull prepirinenc.

Ben aviat, quan ens veu menjar amb fruïció les seves delicadeses, es convenç que l’únic que ens passa és que som feliços de poder degustar el seu gaspatxo de cireres, els raviolis de ceps amb floretes comestibles, la coca de girella, el conill amb salsa de carreretes, el jarret de porc amb salsa de ratafia o el pastís de formatge amb caviar de cassís. Amb la panxa plena arribem al pantà de Sant Antoni, que està saturat de gent. Marxaríem si no fos perquè hem quedat amb la Gina Calvet perquè la Marta i el Toni facin una sessió de 3 IOGA I PILATES SOBRE UNA TAULA DE SUP (stand up paddle). Després d’una bona estona a l’ombra dels arbres tot esperant que baixi el sol, la Gina

comença la sessió mostrant-los les taules que els faran de suport. Són inflables, amples i amb una quilla que facilita la navegació. Ja a dins de l’aigua tèbia del pantà, sempre parlant fluix i amb un to dolç, els aconsella regular el rem, situar-se al nucli de la taula i que, en fer la palada, no lluitin contra l’aigua sinó que l’acompanyin. Sense aixecar ondulacions, les tres siluetes dretes al damunt de l’aigua llisquen fins a arribar a unes capçaleres de clops que sobresurten de l’aigua. Lliguen els tres SUP a una de les branques i comença l’estona de ioga i pilates. Durant aquella estona, malgrat la gentada, tot esdevé idíl·lic. De fons, la serra de Pessonada amb els conglomerats rojos;

LES TAULES DE SUP SÓN INFLABLES, AMPLES I AMB UNA QUILLA QUE FACILITA LA NAVEGACIÓ

162

La Marta i el Toni travessen el congost de Mont-rebei amb caiac, entre les imponents parets de pedra.

EXPERIÈNCIES A LA SELVA

el cap grisós del Boumort i la serra de Carreu d’un verd grisós. Petits, però fàcils de distingir, els pobles d’Aramunt Vell en ruïnes i, als seus peus, Aramunt nou. Quan acaba l’activitat, la Marta reconeix que ella no és d’aigua, però s’ho ha passat tan bé que hauria agafat el rem i hauria remat fins ben lluny. Amb farina de Tremp i vi pallarès Per sopar tornem a Salàs i anem a la pizzeria L’Era del Salasse. És un altre dels restaurants imprescindibles, i per això és fàcil trobar-hi bon ambient. Les pizzes s’elaboren cada dia amb farina de Ca l’Altisent de Tremp. La pasta fresca, també artesana, la importen setmanalment de Verona (Ità-

lia), i n’hi ha de farcida de bolets, tòfona, ricotta, espinacs, gambes, ruca... A l’hivern és un plaer sopar amb la companyia de la llar de foc, i a l’estiu, a l’era que fa de terrassa. A mig àpat apareix el Miki Riera, el propietari i cuiner, que ens presenta el seu primer fill de tres mesos, el Geol. La Marta i el Toni li diuen que les pizzes són delicioses i que estan encantats de conèixer un nou restaurant per venir-hi quan són a la zona fent muntanya. La Marta, a més, està contenta d’haver tastat un nou vi negre pallarès: el Conca de Tremp. Aquesta segona nit la farem a l’Hotel Terradets, un altre clàssic. Construït a la vora del pantà de Cellers i amb el Montsec de fons, és un punt de

DES DEL 1912, HOTEL TERRADETS I PANTÀ DE CELLERS SÓN INDISSOCIABLES

163

SALÀS I LA FIRA

Durant segles, Salàs era conegut per la fira d’animals de peu rodó. Al segle xix s’hi podien aplegar més de 7.000 mules i se’n pagaven uns preus tan alts que els tractants de bestiar vestien unes bruses negres, molt voltades i amples, per amagar-hi els bitllets sense que es notessin. Avui aquest poble es coneix pel seu Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç. S’hi poden visitar diversos establiments tal com eren a principis del segle xx: un comerç d’ultramarins i colonials, una barberia, una farmàcia, un estanc, una merceria perfumeria, un quiosc, una impremta i un cafè. El seu creador és el Cisco Farràs, professor, historiador i col·leccionista ( botiguesmuseusalas.cat).

parada des que l’any 1912 una família de Cellers va obrir-ne les portes. Ho van fer a l’altra banda de la via del tren, que llavors encara no existia. Quan als anys quaranta es van traçar les vies, van expropiar-los l’establiment i es van traslladar on són ara. Avui continuen al capdavant dos descendents d’aquella família, l’Alba i el Gabi Serra. Per a la gent dels Pallars i la Noguera continua essent un lloc de celebracions familiars i per als forans, un punt de parada d’esquiadors, escaladors, excursionistes, cicloturistes... L’últim dia esmorzem a l’hotel a les 8 h i després sortim per fer 4 CAIAC AL CONGOST DE MONTREBEI. A la Masieta ens trobem amb el Joel Miron, creador de l’empresa

Zenith Aventura. És la primera vegada que el Toni és a Mont-rebei i es fa creus de la quantitat de gent que hi ha. El Joel li diu que, fins que no es regulin les activitats i l’afluència del congost de Mont-rebei, és millor anar-hi fora dels dies festius, però que, a més, s’han de canviar algunes pràctiques. Ell, que té l’única escola d’ala delta de Catalunya, defensa el silenci tant en les activitats aèries com en les nàutiques. Al congost s’hi ha de prohibir el soroll dels motors, que ressonen entre les parets, i regular el nombre d’embarcacions que hi passen. Per sort, una vegada comencem a navegar amb els caiacs, tot es veu diferent. Les persones que fan el camí excavat a la

A MONT-REBEI OBSERVEM EL FALCÓ PELEGRÍ, EL TRENCALÒS I L’ÀGUILA DAURADA

164

El SUP és una taula inflable que té molta estabilitat i és ideal per relaxar-se en un entorn aquàtic tranquil com el del pantà de Sant Antoni i fer-hi estiraments i ioga [a dalt i a la dreta].

Les flors comestibles són un ingredient més en la cuina de la Fonda Farré.

LA VALL D’UIXÓ

La Marta i el Toni descobreixen l’originalitat de les propostes gastronòmiques de la pizzeria L’Era del Salasse, a Salàs de Pallars. El barranc de l’Infern té racons d’una gran bellesa geològica.

roca queden lluny i arran d’aigua es pot trobar prou calma per observar una merla d’aigua, un falcó pelegrí, el trencalòs, l’àguila daurada..., i per conversar sense presses. Parlem de la importància del turisme sostenible, de la necessitat de regulació dels espais i de la convinença de repartir els calendaris de vacances per zones, tal com es fa en altres països com França o Alemanya, per evitar aglomeracions, allargar les temporades turístiques i preservar el medi. Unes hores més tard acabem aquests tres dies d’activitats en aigües dolces asseguts al restaurant de l’Hotel Terradets i gaudint de la seva cuina de muntanya amb tocs d’autor: escudella, arrossos, melós de vedella... La vista de les aigües tranquil·les del pantà de Cellers i del Montsec, i la serenitat que ens envaeix després de fer esport, conviden

a la reflexió. Els demano què destacarien del cap de setmana. Coincideixen que els paisatges espectaculars no els han sorprès perquè ja els coneixien i, sempre que poden, hi tornen. En canvi, no coneixien les persones i les empreses que ens han acompanyat i estan d’acord en dues coses. D’una banda, la gran professionalitat de tots, i d’una altra, la passió i l’amor per la seva feina, que es tradueix en el fet que la majoria ofereixen el servei tot l’any i treballen sota demanda. Viure amb aquesta perspectiva i amb la consciència ambiental que han anat trobant ha estat una lliçó. Núria Garcia Quera. Escriptora i lingüista especialitzada en l’Alt Pirineu i Aran, on dedica bona part de la seva escriptura i recerca científica. Jordi Bas Casas. Fotògraf de natura i paisatges. 165

EXPERIÈNCIES D’AIGUA DOLÇA

ON MENJAR Lo Quiosc Singular establiment conegut pels seus concerts i el bon menjar. Ctra. C-13, km 90. Talarn 689 81 10 75 loquiosc.com 25-30€ | | | | Aquest estiu hi actuaran Els Pets i Maika Makowski.

Aquí trobareu tota la informació pràctica per poder fer les activitats actives que han fet la Marta i el Toni al Pallars, i per gaudir també de les delícies dels restaurants i les atencions dels allotjaments.

Aventures passades per aigua Text Núria Garcia Quera a Llavorsí

C-13

Sort

Pallars Jussà

a la Seu d’Urgell

N-260

Baro Peramea Gerri de la Sal

la Geganta Adormida Congost de 1 a Senterada Collegats

l’Argenteria

N-260

la Pobla de Segur

Talarn

el Pont de Claverol

de 4 Congost Mont-rebei

Puigverd 5 km

Guàrdia de Noguera

la Nogue ra Pallaresa

la No guera R

i bagorçana

C-1311

Pessonada

Aramunt

RNEL SANT CO

Tremp

2 Barranc de l’Infern

Pantà de Sant Antoni

Salàs de Pallars

Mare de Déu d’Arboló

Vilamitjana

C-13

Sant Esteve Pantà de Terradets de la Sarga Cellers MO N TSE C D ’AR ES a Balaguer

a Isona

C-74

Gavet de la Conca

Llimiana

Les aigües braves de la Noguera Pallaresa permeten practicar el turisme actiu, però també són un recer de tranquil·litat si es fan activitats als pantans.

LES EXPERIÈNCIES RECOMANADES 1 | RÀFTING PEL CONGOST DE COLLEGATS La Ràfting Company Pl. de Caterina Albert, local 2. Sort 973 62 14 62 laraftingcompany.com 45€ per persona Obert tot l’any, però les activitats d’aigua es fan entre els mesos de març i octubre. L’activitat dura unes 3 h.

166

2 | BARRANC DE L’INFERN Outdoor Catalunya 619 51 18 79 654 60 26 60 outdoorcatalunya.com 55€ per persona (si són 2) Contacteu directament amb el Ramon Sulé o la Katarzyna Teresa Monczka L’activitat té una durada d’unes 4 h.

3 | PILATES, IOGA I SURF DE REM A LA PLATJA DE SALÀS Pyrenees Mountain Wellness 616 88 86 74 www.pyreneesmountainwellness.com 25€ per persona De maig a octubre. L’activitat té una durada d’unes 2 h.

4 | CAIAC AL CONGOST DE MONT-REBEI Zenith Aventura Font, 9. Àger 973 45 52 35 687 53 65 71 zenithaventura.com Entre 33 i 55€ (en funció dels serveis i del nombre de participants) Obert tot l’any. L’activitat té una durada d’unes 6 h.

Fonda Farré Quedareu encantats de la seva cuina i les racions generoses. Ctra. N-260, s/n. Baro (Soriguera) 973 66 20 35 www.fondafarre.com Menú entre setmana: 15€; menú de cap de setmana: 21€ | | Només gossos pigall | | Els plats estan elaborats amb productes del Pallars Sobirà. L’Era del Salasse Es considera la millor pizzeria dels Pallars per la qualitat dels seus productes. Raval de la Carretera, 11. Salàs de Pallars 973 67 60 78 Carta: 20€ | | A la terrassa | Reserveu-hi amb antelació. ON DORMIR Hotel Bertran Rodejat de natura, és un hotel còmode i tranquil. Raval de la Carretera, 9. Salàs de Pallars | 973 67 61 00 www.hotelbertran.eu Mitja pensió en habitació doble: a partir de 46€ | Només el restaurant | A les habitacions i el pati | | És un referent de bon menjar. Hotel Terradets Gran hotel que no ha perdut el caire familiar i s’ha sabut adaptar al moment per oferir un servei acurat i moltes activitats complementàries. Ctra. Balaguer – Tremp (C-13), km 75. Cellers | 973 65 11 20 hotelterradets.com | | | | Consulteu al web la disponibilitat i els preus.

EXPERIÈNCIES A LA SELVA

167

ESCAPA’T DE LA PRESSA Escapa’t sense pressa per Catalunya i gaudeix amb calma del trajecte, del moment i de cada detall mentre vius 5 experiències úniques a bord del Tren del Ciment, el Cremallera de Núria, el Funicular de Gelida, el Tren dels Llacs o el Cremallera i Funiculars de Montserrat.

Escapa’t de la pressa amb Turistren i viu l’experiència del viatge.

168

Viure i veure Aquest estiu, us proposem fer una nova ruta gastronòmica al Lluçanès, jugar a dos jocs d’escapada i conèixer el patrimoni de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i del Baix Ter, entre d’altres.

PAISATGE EN MOVIMENT ÒSCAR RODBAG

A LA LLUM DE LES ESPELMES

La Nit de la Llum d’Erill la Vall, que se celebra el darrer dijous d’agost, és una festa que consisteix en il·luminar el poble amb més de 10.000 espelmes. Una tasca que fan minuciosament els veïns. Si bé encara no saben si enguany en posaran tantes, sí que han anunciat la voluntat de repetir la festa, sempre i quan la pandèmia ho permeti.

Text i coordinació Cristina Torra Pla

Descobrir PER A L’AJUNTAMENT DEL MASNOU

L’‘ESCAPE ROOM’ DE LA

mina d’aigua DEL MASNOU

El Masnou us proposa un joc per descobrir la història de la xarxa subterrània de distribució d’aigua de la població.

na carta i una maleta. Són els dos elements amb què comença l’escape room anomenat El misteri de les Mines d’Aigua, un joc en equip en què els participants podran descobrir la història de la xarxa subterrània de distribució d’aigua de la població: 28 mines d’aigua excavades a partir del segle �� que recorren 27 quilòmetres pel subsòl

de la població. Una infraestructura que va permetre canalitzar l’aigua fins als dipòsits i safareigs de la ciutat i que va solucionar el problema de l’escassetat d’aigua. A partir d’aquesta carta intrigant i de la maleta, apareguda a les golfes de casa de l’avi Joan, els seus hereus hauran de resoldre tots els enigmes del cas. Això sí, només tindran una hora per fer-ho, seixanta minuts en què podran viatjar al passat, recollir dades i testimonis i endinsar-se en la Mina d’Aigua: 40 metres d’aquelles galeries subterrànies que es van adaptar per a la visita pública, donant-los més alçària i amplària. Aquest joc, permet als participants descobrir part de la historia del Masnou. Als segles �� i �� la manca d’aigua era un problema. El municipi no gaudia de cursos

d’aigua continus i per això van començar a fer pous per extreure l’aigua de la pluja que es filtrava al subsòl. Aconseguir l’aigua del pous amb cordes, politges i galledes no era una pràctica gaire còmoda i els propietaris dels masos i les famílies més benestants van encarregar la construcció d’unes canalitzacions que es van acabar convertint en la xarxa de distribució d’aigua que ha inspirat l’escape room. Aquesta aventura està adreçada a majors de 12 anys, té una durada d’una hora i un aforament de 20 persones. L’activitat és gratuïta, si bé per participar-hi cal inscripció al correu turisme@elmasnou.cat o a trucant al telèfon 93 557 18 34. Cal anar-hi amb mascareta, respectar la distància física i seguir les indicacions del guia.

Podeu consultar tota la informació de l’escape room a: elmasnou.cat

170

Les dues pròxim oportunitats pe es r gaud de l’aventura só ir n el 26 de setem br i el 28 de nove e m Cal inscripció pr bre. èv turisme@elmas ia a: nou.cat

VIURE I VEURE

AGENDA D’AGOST I SETEMBRE

Dos mesos plens de novetats!

SERGI BOIXADER

A l’estiu tota cuca viu i, malgrat la covid, tothom vol sortir de nou a descobrir llocs desconeguts. Us suggerim noves rutes i propostes per reconnectar amb el territori.

GASTRONOMIA

Ruta gastronòmica del Lluçanès per impulsar la tòfona

No és el primer cop que el Lluçanès aposta per una ruta agroalimentària. Després d’uns anys de promoure la Ruta de la Llet i la Ruta del Pa, el territori aposta de nou per aquesta manera tan interactiva de conèixer els productes de la zona. Aquest cop, ho fa amb la tòfona.

LA - RUTA DE LA TÒFONA es presenta com una ruta turística agroalimentària lligada al coneixement d’aquest producte de gran valor gastronòmic i de propietats excepcionals. El Lluçanès reuneix unes condicions climàtiques, unes característiques del terreny i una vegetació idònies per al desenvolupament de la tòfona, un producte molt preuat però del qual se’n desconeixen moltes de les propietats. L’objectiu d’aquesta ruta és fer-ne una descoberta a fons a través d’una proposta d’activitats que inclou una visita

guiada a una plantació on n’explicaran les qualitats, però també com es busquen o com s’han de guardar; un tast i maridatge amb tòfona, on es degustaran diferents tòfones fresques amb vins i destil·lats amb el guiatge d’un sommelier; i un tractament de tofonoteràpia, per hidratar i nodrir la pell tot aportant-li una gran quantitat de minerals a través de productes estètics amb tòfona. Turisme del Lluçanès turisme.llucanes.cat

171

RUTES PATRIMONIALS

Patrimoni amb caràcter al terme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

AJUNTAMENT DE VANDELLÒS-L’HOSPITALET DE L’INFANT

Aquest estiu el municipi del Baix Camp ha recuperat les seves visites patrimonials guiades. Us detallem els punts més interessants dels recorreguts, amb una novetat: la visita ‘De Caladoques a Calajustell, un passeig pels vestigis del ferrocarril’. En podreu gaudir fins al 12 de setembre.

HOSPITAL DEL COLL DE BALAGUER. Situat dins dels murs de l’antic hospital fortalesa, va ser fundat per l’infant Pere d’Aragó l’any 1344 per defensar el territori i el pas pel coll. S’hi expliquen les característiques i la història d’aquest conjunt monumental, origen de l’Hospitalet de l’Infant, que ha estat declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN). Gaudiu d’una visita nocturna amb tast de vins o descobriu-lo amb família a través d’una gimcana. 172

VESTIGIS DE LA GUERRA I DEL FERROCARRIL. És el patrimoni que descobrireu amb la visita De Caladoques a Calajustell, un passeig pels vestigis del ferrocarril, la principal novetat d’aquest any. Una passejada per observar el pas del temps a l’entorn de l’antiga via de tren i la transformació del paisatge natural de l’Espai Natural Protegit de la Rojala-Platja del Torn. També hi ha restes de la Guerra Civil com búnquers, trinxeres i la bateria d’artilleria de Caladoques.

MOLÍ DE VANDELLÒS. Convertit en un centre d’interpretació de l’oli, també es troba dins de la llista de visites guiades. Aquí podreu conèixer el procés d’elaboració d’aquest producte tan apreciat. Si visiteu el molí amb els més petits, els nens podran participar en uns tallers d’olis aromàtics i d’oficis antics i veure diversos animals de granja a la Masia de Castelló. Turisme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant www.vandellos-hospitalet.cat

UN MAR D’HISTÒRIA. La visita L’Hospitalet de l’Infant vist des del mar fa un recorregut en barca des del port esportiu pel litoral fins a l’illot del Torn, per explicar la història de la vila i del seu territori, amb una capbussada refrescant al mar inclosa.

VIURE I VEURE

‘ESCAPE TOWN’

Viatge al Portbou del 1940

ENRIQUE MARCO

Una aventura de vint-i-quatre hores amb una missió: fugir del poble en plena Segona Guerra Mundial. És l’‘escape town’ més gran d’Europa.

PORTBOU 1940 no és un joc d’escapada d’una habitació. Enmig de la II Guerra Mundial, el que cal és fugir d’un poble sencer assetjat per diferents cossos militars i policíacs. És una experiència d’immersió que comença una tarda i s’acaba l’endemà al migdia, l’aventura d’escapada més gran d’Europa, on la intriga està assegurada. Per participar-hi cal arribar a Portbou amb tren, ja que és el lloc on comença el joc. La infraestructura de l’aventura preveu sopar de quilòmetre zero de gran qualitat amb productes de l’Alt Empordà, allotjament a l’Hostal Portbou i esmorzar sense sortir del joc. Durant l’escape town caldrà anar interactuant amb personatges i resolent enigmes i misteris per poder, finalment, escapar del poble. L’organització té unes normes molt clares: durant el joc els telèfons mòbils queden sota custòdia i cal portar calçat còmode per voltar per Portbou. Una manera de submergir-se en el poble i conèixer la història d’un municipi transfronterer que va tenir un paper clau durant els anys de guerra i postguerra. Els preus per participar-hi van dels 140 als 290 euros, depenent del nombre de persones del grup. Portbou 1940 portbou1940.cat

Pots consultar tota la informació del Grec al web: www.barcelona.cat/grec

173

LA RECEPTA

Cigrons únics a Mura

PENEDÈS TURISME

LA FESTA DE BATRE EL CIGRONET se celebra per recordar unes feines i tasques agrícoles que s’han anat perdent amb els anys però que eren ben vives a mitjan segle passat. A Mura, si l’evolució de la pandèmia ho permet, es tornarà a celebrar aquest mes de setembre. En aquesta vila del Bages, el record del cigronet és ben significatiu, ja que el cigronet (petit, sense pell i de fàcil cocció) és especialment valorat en la gastronomia del nostre país, i en els darrers anys se n’ha anat recuperant el cultiu. A banda de la demostració de les tasques de batre el cigronet, també se’n fa una degustació i els restaurants fan una mostra gastronòmica amb el cigronet com a motiu principal. Ingredients per a 2 persones 1/2 kg de cigronets crus • 2 botifarres negres • 100 g de cansalada • 1 ceba petita • 2 l d’aigua • oli de la DO Siurana

DE SETEMBRE

ENOTURISME

Pícnics de verema al Penedès ENGUANY, EL PENEDÈS proposa una Festa de la Verema ben diferent i especial. Per fer la celebració més esperada de l’any, els cellers de la Ruta del Vi proposen fer un pícnic de verema a l’aire lliure combinat amb una activitat a la vinya. Serà el proper 4 de setembre i donarà el tret de sortida a un mes ple d’activitats turístiques on les propostes de verema seran les protagonistes: collir i tastar el raïm ja madur, provar el primer most flor o fer la verema en família són algunes de les activitats. Per participar als pícnics hi ha tantes opcions com cellers. Per exemple, Sumarroca ofereix, per 31 euros, una visita de verema al celler amb tast de most de les tines i un pícnic a la vinya amb ampolla de vi i productes de proximitat. Batllori, per la seva banda, fa una proposta infantil i una altra per a adults i amenitzarà el pícnic amb música en directe. Una altra proposta diferent és la de Rovellats, que ha preparat un taller de pintura amb vi per a infants de fins a 13 anys, mentre els pares fan una visita guiada amb tast de dos caves reserva abans de fer el pícnic en família. 174

Preparació 1. Primer de tot, poseu a estovar els cigrons amb aigua durant 12 hores. 2. Després escorreu els cigrons i torneu-los a cobrir amb aigua nova. 3. Poseu els cigrons amb l’aigua al foc fins que arrenquin

DE SETEMBRE

el bull, llavors deixeu-los coure amb foc suau durant 3/4 d’hora. Rectifiqueu el punt de sal cap al final de la cocció. 4. A banda, fregiu la cansalada ben cruixent i reserveu-la. 5. Sofregiu la ceba tallada petita i afegiu-hi la botifarra esparracada fins que quedi tot ben cuit. 6. Acabeu el plat barrejant els cigrons amb la botifarra i uns talls de cansalada. 7. Abans de servir-ho, amaniu-ho amb el suc de la cansalada i un raig d’oli.

Descobrir PER A NÀUTIC PARC

TURISME ACTIU

Activitats amb allotjament a Nàutic Parc

Per què heu d’anar a passar només un dia al mar si us hi podeu quedar tot el cap de setmana? Aquesta és la premissa de Nàutic Parc amb els paquets d’activitats Tres nàutiques que inclouen allotjament. Una manera de gaudir intensament una esca idees per fer pada de del mar, que també vol ajudar a desestacionalitzar la temporada. mar a est

quest iu a la i les Terr Costa Daurada es de l’E un dels p bre amb aqu nàutica i ets d’activitat que ofere allotjament ix Nàutic Parc.

1} LLOGUER D’EMBARCACIONS. Un caiac per descobrir les cales de l’Ametlla de Mar, un passeig amb barca per la costa de Salou o una posta de sol des d’un veler a la costa de Cambrils. Escolliu la vostra embarcació, gaudiu de l’activitat i quedeu-vos a dormir en un dels allotjaments que proposa Nàutic Parc.

DISSABTE AL MATÍ arribeu a l’Hospitalet de l’Infant amb un objectiu: fer submarinisme entre praderies de posidònia per admirar la seva biodiversitat al costat d’instructors professionals. En acabat, tan sols teniu temps de menjar alguna cosa i agafar el cotxe per tornar a casa. Us imagineu podervos quedar a gaudir de les platges de la zona i, fins i tot, poder fer una altra immersió l’endemà? Això és possible amb els paquets d’activitat nàutica i allotjament que ofereix Nàutic Parc, noranta-cinc quilòmetres de litoral a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre per gaudir intensament del mar. També hi ha la possibilitat de combinar un hotel a les Terres de l’Ebre amb el lloguer d’una embarcació per veure la posta de sol o fer un bateig de mar

en família i passar la nit en un apartament de Salou. Hotels per a famílies, per a grups d’amics o per a parelles. Apartaments amb vista a la mar o en ple centre turístic al costat de tots els serveis. Estades combinades amb immersions lleugeres, dies de pesca, lloguers d’embarcacions o activitats familiars amb la idea de poder gaudir del mar més enllà de l’estiu. Nàutic Parc defensa que el clima i el mar de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre reuneixen condicions per navegar durant uns nou o deu mesos a l’any, i aposta per desestacionalitzar l’oci nàutic oferint aquests paquets turístics. Nàutic Parc Costa Daurada i Terres de l’Ebre 691 51 87 61 | info@estacionautica.com

2} PESCA ESPORTIVA A CAMBRILS. Passeu quatre hores al mar pescant al costat d’un patró professional i descobriu el món de la pesca i la seva tècnica al costat d’un expert instructor en aigües de la Costa Daurada. Quedeu-vos a dormir en un càmping, hotel o apartament de la zona i gaudiu de les captures aconseguides. 3} NAVEGACIÓ AL DELTA DE L’EBRE. Descobriu la desembocadura de l’Ebre des d’una barqueta o resseguiu la punta del Fangar amb caiac. Són només dues de les activitats nàutiques que podreu fer al Delta si contracteu un paquet d’allotjament i activitat a Nàutic Parc.

Consulta les activitats amb allotjament de Nàutic Parc: nauticparc.com

175

PATRIMONI

144 CAPITELLS ÚNICS

SORTIDES CULTURALS

Un estiu de visites guiades a Torroella El Museu de la Mediterrània ofereix cinc propostes per descobrir el patrimoni del Baix Ter.

‘LA MINA D’AIGUA DE TORROELLA’ permet endinsar-se, de dimarts a divendres, a les profunditats de la vila empordanesa i descobrir-ne els elements patrimonials més singulars. És una de les visites guiades que ofereix el Museu de la Mediterrània durant el mes d’agost. En total, fa cinc propostes de temàtiques diverses i pensades perquè tots els públics puguin descobrir Torroella de Montgrí, l’Estartit i el paisatge de l’entorn del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’activitat familiar Sons de la Mediterrània (dimarts, a les 11 h) convida a recuperar els àudios que s’han escapat de la Caixa dels Sons del museu. Si el que vols és saber com eren l’Estartit i Torroella abans de l’arribada del turisme, no et perdis les visites guiades L’Estartit, terra de pescadors (dimecres, a les 19 h) i Torroella, vila reial (dijous, a les 19 h) i descobreix palaus, esglésies i un ric patrimoni cultural. Finalment, si vols conèixer en família la Torroella medieval no et perdis la visita gamificada Un matí a l’edat mitjana amb la Caterina i en Genís (divendres, a les 11 h). 176

Cicloturisme tranquil

De la mà d’un autor inquiet i que coneix el país com el palmell de la mà, aquesta guia inclou 21 itineraris per 22 comarques i un total de 1.040 km de rutes pensades per fer amb bici elèctrica. Una moda que fa encara més accessible per a tots els públics i edats aquest vehicle sostenible. En bici elèctrica per Catalunya Rafael Vallbona Cossetània | 12,30€

‘LA MARATÓ ROMÀNICA DEL CLAUSTRE’ és la nova visita del monestir de Sant Cugat. Una proposta que cada dissabte d’agost convida a descobrir a fons els 144 capitells del conjunt, cap d’igual, unes joies culturals úniques plenes de simbolisme. En cada una de les quatre visites que es faran al llarg de tot el mes s’aprofundirà en una de les galeries del claustre a través d’una lectura simbòlica de la mà del doctor Jorge R. Ariza, especialista en art sagrat. Una oportunitat única per conèixer amb detall una mostra de la riquesa iconogràfica de l’art medieval. El claustre de Sant Cugat és considerat una joia de l’escultura romànica gràcies a la singularitat de cadascun dels capitells. També és un dels conjunts més importants d’Europa i un dels claustres més ben conservats. El monestir ja fa temps que té en marxa la visita Coneix les històries que amaguen els capitells, una proposta que ofereix descobrir-los d’una manera diferent, sense guions previs, només amb unes regles de joc barrejades amb l’atzar i d’improvisació del guia que generen una visita única a través de l’eix iconogràfic dels capitells. Al llarg de l’estiu, Sant Cugat també ofereix altres visites guiades. Nit de llegendes al monestir és una visita nocturna i Monestir de Sant Cugat, el més poderós del Comtat de Barcelona és la visita més completa de l’equipament. Visit Sant Cugat www.visitsantcugat.cat

VISIT SANT CUGAT

ADRIANA OLSINA

El monestir de Sant Cugat estrena visita per descobrir amb profunditat els capitells del claustre.

Màsters Postgraus Preinscripció oberta EDUCACIÓ, SOCIETAT I TRADUCCIÓ Màsters universitaris · Educació Inclusiva, Democràcia i Aprenentatge Cooperatiu · Formació Professorat Ed. Secundària i Batxillerat - Educació Física - Educació Musical - Llengua i Literatura Catalana i Castellana - Llengua Anglesa · Pedagogia Montessori (0-6 anys) – juny 2023 · Traducció Especialitzada

Màsters propis · Màster en Igualtat i Equitat en el Desenvolupament

Postgraus

EMPRESA I COMUNICACIÓ Màsters propis

· Administració i Direcció d’Empreses (MBA) · Sport Management & Marketing · Màrqueting Digital i Xarxes Socials

Postgraus · Màrqueting Digital, Web i Comerç Electrònic

CIÈNCIES, TECNOLOGIA I ENGINYERIA Màsters universitaris · Anàlisi de Dades Òmiques (Bioinformàtica)

Postgraus · Comunicació Científica

· Ensenyament de Català per a Persones Adultes

SALUT I BENESTAR SOCIAL Màsters universitaris · Atenció Pal·liativa a Persones amb Malalties Avançades - ICO/UVic-UCC · Psicologia General Sanitària

Màsters propis · Atenció Integral i Centrada en la Persona en els Àmbits d’Envelliment i Discapacitat · Estimulació Neurològica: Neurorehabilitació · Fisioteràpia Pediàtrica · Psicomotricitat Educativa i Terapèutica

Postgraus · Atenció Psicosocial i Espiritual a Persones en Situació de Malaltia Avançada · Malaltia Mental i Alteracions de la Conducta en Persones amb Discapacitat Intel·lectual

· Peritatge Social

Informa’t de l’oferta amb modalitat online i semipresencial. Per a la formació presencial, la UVic-UCC disposa d’espais prou amplis per mantenir la distància social.

Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya Tel. 93 886 12 22 infofc@uvic.cat www.uvic.cat/formacio-continua 177

mac.cat

L’ENIGMA IBER arqueologia d’una civilització

EXPOSICIÓ maig/2021 - gener/2022

MAC Museu d’Arqueologia de Catalunya

178

VIURE I VEURE 48 HORES

AL MONTMELL

Un Penedès d’altura per gaudir a poc a poc Text Cati Morell i Cañellas Il·lustració Nik Neves

Aquest municipi penedesenc és una destinació sense pretensions turístiques que esdevé un paradís farcit de natura i camps de vinya.

i hi ha un lloc on el Baix Penedès és genuïnament freetourism és el Montmell. El patrimoni històric i les grans extensions de massa forestal i vinya omplen els ulls de bonics paisatges de postal que canvien de color segons l’estació i connecten el visitant amb la història i la natura. Els diferents tons verds de l’estiu es tornen grocs, marrons i vermells a la tardor. Al Montmell, la muntanya s’alça esquerpa i convida el visitant a descobrir els seus secrets lentament. Caminant. El castell de Marmellar, escollit ja l’any 1907 com el paradigma del romànic per Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday, és un dels llocs on el sol de les primeres i les últimes hores del dia desperta tots els sentits. 179

C as te ll de l M on tm el l

COM ARRIBAR-HI Amb autobús: Des de Barcelona, surten busos fins a Rodonyà ( 982 29 29 00 www.igualadina.com) | Amb cotxe: Des de Barcelona anem per l’AP-7 i l’AP-2 en direcció a Lleida. Prenem la sortida 12 en direcció a la Bisbal del Penedès, i agafem la T-240 i la C-51 fins a Rodonyà.

C as te ll de R od on yà

DIVENDRES TARDA El Montmell és el paradís dels senderistes. Camins infinits i rutes combinables, curtes i llargues, per a principiants i que també agraden als ben entrenats per les belles vistes sobre el Penedès i la Costa Daurada. El Montmell està format pels nuclis de la Joncosa del Montmell, Marmellar, Aiguaviva i Can Ferrer de la Cogullada, a més de diferents urbanitzacions. En aquesta ocasió, farem estada a Rodonyà, un petit poble de l’Alt Camp situat a 12 minuts amb cotxe de la Joncosa del Montmell. Allà tindrem reservada una habitació doble a l’Hotel Rural Jordà 1 , on a més, podrem gaudir de la interessant oferta enoturística del celler que hi ha a la mateixa finca. Divendres a la tarda ens dirigirem directament a Rodonyà i ens instal·larem a l’hotel. Un cop aposentats, podrem conèixer el poble, que forma part de la Ruta del Cister pel conegut castell renaixentista 2 ubicat al cor de la població. Val la pena 180

aprofitar la tranquil·litat dels carrers per començar a desconnectar i endinsar-nos en el valor patrimonial d’algunes de les antigues construccions. Un passeig per les vinyes ens farà entrar en el context abans de sopar. Al mateix hotel podem optar per un sopar convencional (pizza o pa amb tomàquet) o aprofitar i fer un maridatge amb vins del mateix celler.

DISSABTE MATÍ És recomanable llevar-se ben d’hora per poder gaudir de la primera llum del sol sobre les vinyes. Al final de l’estiu i principi de la tardor, l’olor de verema s’escampa pels carrers i paratges i ofereix una experiència única. Podem esmorzar al mateix hotel i sortir cap a la Joncosa del Montmell ben d’hora, preparats per fer una ruta a peu. Necessitem calçat còmode i aigua a la motxilla. Arribats a la Joncosa del Montmell, anirem a la pista poliesportiva, on començarem la ruta que passa per l’àrea forestal recreativa. Des d’aquí

DE CAMÍ AL PUIG DE LA TALAIA TROBAREM ELS PAISATGES MÉS GENUÏNS DE LA ZONA: VINYES, BOSCOS DE PI BLANC I MOSAICS D’AMETLLERS I OLIVERES

podem pujar al puig de la Talaia 3 i gaudir de la vista des del punt més alt de la serra del Montmell. En el recorregut trobarem els paisatges més genuïns de la zona: vinyes, boscos de pi blanc, amb sotabosc de romaní, bruc i coscoll, i mosaics d’ametllers i oliveres, acompanyats dels característics marges de pedra seca amb barraques incloses i algunes roques amb formes ben extravagants. En aquest recorregut passarem per dues de les joies del patrimoni històric del Montmell: l’església de Sant Miquel, del segle ��, i l’ermita de Sant Miquel, el romànic més elevat de tot el Penedès, a 781 m d’altitud. Un cop al puig de la Talaia, la vista és espectacular. Des d’aquí s'albiren Montserrat, el Montseny i, si el dia és clar, el Pirineu. Descansarem una mica i començarem el descens per arribar a la Joncosa a l’hora de dinar. A Cal Santi 4 l’especialitat són les coques de temporada. A la primavera destaca la de botifarra amb carxofa, ceba i romesco.

C oc a de te m po ra da

VIURE I VEURE 48 HORES

E sg lé si a de S an t M iq ue l

DIVENDRES TARDA

Baix Penedès

DISSABTE MATÍ DISSABTE TARDA DIUMENGE MATÍ

5 Celler Marmellar d’Aiguaviva TV-2442

Aiguaviva 3 Can Ferrer de Puig de la Talaia la Cogullada 861 m N la Joncosa TV-2443 del Montmell

Són famoses també les seves croquetes. Les de bacallà, gambes i pernil són clàssiques, però sempre en tenen d’elaborades amb productes de temporada.

DISSABTE TARDA Anirem a Aiguaviva. El recorregut amb cotxe des de la Joncosa cap a Aiguaviva és un plaer si es fa sense presses. Quan hi hàgim arribat, aparcarem el cotxe i voltarem. Al nucli antic trobarem la Casa Gran, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La gent gran del poble recorda Doña Carlota, marquesa exiliada de França que la va ocupar i va fer construir cases per als parcers. La documentació que es conserva diu que Aiguaviva hi havia hagut un castell, però l’única cosa que se'n conserva és l’antic molí. A l’entorn del nucli les vinyes taquen el paisatge de diferents colors. A la tardor les de l’entrada d’Aiguaviva queden d’un color vermell impossible. Soparem al Celler d’Aigua-

viva 5 . L’especialitat és el xató, l’esqueixada i l’escalivada, juntament amb les braves rurals, que serveixen amb dos tipus de salsa, i la cuina tradicional o brasa. Després de l’àpat, tornarem a Rodonyà, on podrem fer un vi abans d’anar a descansar.

DIUMENGE MATÍ Diumenge al matí podem esmorzar a l’hotel i aprofitar per fer una ruta amb cavall a la mateixa finca entre les vinyes. A finals d’estiu i la tardor, les boires que cobreixen els ceps ofereixen un espectacle de llum a primera hora del matí, i el passeig amb cavall asserena. Després fem les maletes i sortim en direcció a la Bisbal del Penedès. Allà, a la finca Mas Llagostera 6 , podem fer la ruta de la pedra seca entre vinyes, bosc i camps d’oliveres. Està senyalitzada i la podem fer per lliure. Passarem per set barraques de pedra seca. Un cop acabada la ruta, anirem a fer un vermut a peu de vinya i, fins i tot, un arròs del tros, l’especialitat de la casa.

Cal Santi 4

TV-2444

1 km

el Mirador del Penedès Castell renaixentista 1 Hotel Rural Jordà AP-2

Rodonyà

Mas Llagostera 6

TV-2401

C-51

Hotel Rural Jordà Sant Antoni, 5. Rodonyà 977 62 83 05 www.ruraljorda.cat Habitació doble amb esmorzar: 75€; dos sopars (sense maridatge): 30€; passejada a cavall per la finca: 35€. 2 Castell de Rodonyà És la seu de l’Ajuntament. Pl. Major, 1. Rodonyà 977 62 85 28 3 Puig de la Talaia Trobareu més informació de la ruta a peu que hi puja al web de l'Ajuntament del Montmell. www.elmontmell.cat 1

Cal Santi Om, 2. La Joncosa del Montmell 637 84 40 97 Dos menús de cap de setmana: 35€. 5 Celler d’Aiguaviva Sant Pere, 2. Aiguaviva 977 63 92 59 | Sopar per a 2 persones: 50€. 6 Mas Llagostera Ctra. T-240, km 0,5. La Bisbal del Penedès 635 55 69 55 masllagostera.com Dos menús i aperitius: 50€. 4

Total cap de setmana per a 2 persones: 350€.

HO SABÍEU?

Les enramades més originals

L’origen de la coca enramada es remunta a l’edat mitjana, quan tothom es feia el pa i reservaven una mica de pasta per guarnir amb verdures, llonganissa o arengada. Afortunadament, al Montmell en trobareu qualsevol dia de l’any fetes amb formatges i poma, o botifarra, carxofa, ceba i romesco. A punt per xalar!

181

Al nord de la Safor trobem una subcomarca natural de gran bellesa, forta personalitat i ric patrimoni històric. I les muntanyes de Simat de la Valldigna ens n’ofereixen la millor vista. RUTA A PEU

La serra del Toro: cor i mirador de la Valldigna

nc Fondo arra el b

es C

Ca lç

7) KM 9,30 Deixem la senda i seguim a l’esquerra pel camí asfaltat.

rns

SAFOR

Fo els

Alt de la Xopada B. l Clot de S ur

Pouet del Tio Pasqualo

ta d

alt del Mirador

el Mirador

Forns de Calç

e l To r o

les T r

300 m

ós

5) KM 5,20 A l’encreuament, seguim el senyal fins a l’alt del Mirador (vèrtex geodèsic). En arribar, tornem pel mateix camí. 6) KM 7,50 Passat el pouet del Tio Pasqualo, a la bifurcació, seguim a l’esquerra en direcció a Barx i la font de la Puigmola.

ase s

la Creueta del Toro

Ba r ran c de

Pla del To r o

4) KM 3,20 A l’encreuament, seguim el senyal fins a la Creueta del Toro (panoràmica de la Valldigna). En arribar, desfem el camí fet.

Sortida i arribada

Avenc del Toro

182

COM ARRIBAR-HI Amb tren, autobús i taxi: Hi ha línies ( 96 286 15 52 www.simbus.es) que uneixen Simat de la Valldigna amb les estacions de Tavernes de la Valldigna i Gandia ( www.renfe.com). Per arribar al monestir, podeu agafar un taxi ( 609 63 82 56 / 610 74 69 62). Amb cotxe: Des de València, prenem l’AP-7 fins a l’eixida de Favara, on agafem l’N-332 fins al desviament a la CV-50 en direcció a Tavernes de la Valldigna. A l’altura de Benifairó de la Valldigna, enllacem amb la CV-600, Simat de CV-675 que ens portarà la Valldigna fins a l’entrada de Simat de la Valldigna. Reial Monestir de Santa

Maria de la Valldigna

2) KM 0,50 Trobem un panell informatiu de la ruta (PR-CV 50). Pel carrer de l’Om enfilem amunt fins al primer senyal vertical, on girem a la dreta. 3) KM 2,90 En desviem uns pocs metres per veure l’entrada a l’avenc del Toro.

Simat de la Valldigna

n 1298, Jaume II fundava el primer convent cistercenc valencià a l’aleshores coneguda pels nadius islàmics com a vall d’Alfàndec. “Vall digna per a la nostra religió”, diuen que exclamà en veure la seua gran bellesa, donant origen al nou nom. Cert o no, aquell monestir s’anomenà Santa Maria de la Valldigna. Ací comencem i acabem la nostra caminada. Aviat travessem Simat i ens enfilem, a poc a poc, a la serra del Toro. El paisatge va patint una mutació característica de les valls costaneres valencianes amb bancals de tarongers deixant pas al rocall, al pi i al matollar. L’altura que anem assolint i la vegetació cada vegada més baixa ens ofereixen, progressivament, les millors vistes de la vall i voltants que podem trobar, compensant amb escreix el sacrifici d’un sender, per moments, exigentment costerut. La serra no desmereix en comparació amb les seues poderoses —i conegudes— veïnes (Mondúber, Corbera o Buixcarró). No només per les panoràmiques, sobretot des de la Creueta o el Mirador, també pels profunds barrancs, coves i abrics que

Text i fotografia Dani Morelló i Orts

PAS A PAS 1) Sortida i arribada Sortim del portal Nou del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

FITXA TÈCNICA Distància: 14 km. Desnivell: 757 m. Durada: 4 h i 30 min. e l Jo n g l a r Itinerari: Reial Monestir de 9 Santa Maria de la Valldigna – avenc del Toro – pla del Toro – alt del Mirador – partida de la Puigmola (Barx) – barranc de les Cases (Ruta dels Forns de Calç) – barranc Fondo – Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Observacions: La ruta no presenta grans dificultats tècniques, però la distància, el desnivell acumulat i l’existència d’alguns trams amb exigents pendents desaconsella la seua realització amb infants o persones sense una mínima condició física. El camí segueix el PR-CV 50 i està ben marcat amb senyalística vertical.

8) KM 9,60 Tombem a l’esquerra i creuem el barranc del Clot dels Suros. 9) KM 10,30 A l’esquerra, prenem la Ruta dels Forns de Calç, i arribem al barranc de les Cases. 10) KM 11,90 Anem a l’esquerra, pel sender que puja. Poc després travessem el barranc Fondo i ja no deixem la senda fins a tornar a l’entrada de Simat.

VIURE I VEURE RUTES

Des del pla del Toro hi ha una vista magnífica de la Valldigna. A baix, Santa Maria de la Valldigna.

ON MENJAR Ca Ramonet Es tracta del típic restaurant de tota la vida que ha apostat per una presentació innovadora i una experimentació sobre la base de la cuina valenciana i mediterrània tradicional. Ofereix una varietat considerable de tapes i entrants —amb una presentació molt suggeridora—, arrossos i fideuades que alimenten tant el cos com la vista. També disposen de servei per emportar-se. Major, 19. Simat de la Valldigna 96 281 18 01 Carta: 15-35€ | | | A la terrassa L’interior és un poc sorollós amb l’aforament complet. ON DORMIR La Casa Viva És un petit, preciós i peculiar hotel slow life de quatre habitacions amb encant a Tavernes de la Valldigna. Ubicat a una antiga casa de llauradors del segle xix, ha estat rehabilitat combinant l’estilisme vintage però actual, criteris de bioconstrucció (teixits i materials naturals) i el manteniment d’elements de la construcció original. Cervantes, 26. Tavernes de la Valldigna | 96 282 41 09 www.lacasaviva.com Habitació doble amb bany: entre 60 i 80€ (en funció de la temporada); esmorzar: 12€ | | Disposa de servei de restaurant vegetarià i vegà slow food | Només al restaurant Aparcament públic gratuït a 100 m | Es recomana anar-hi sense xiquets. Els propietaris no ofereixen possibilitat de llit supletori.

la seua condició calcària ha esculpit. Un exemple és l’avenc del Toro, molt conegut pels aficionats a l’espeleologia i que trobem a poques passes de la senda. Aquesta característica geològica protagonitza, cap al final, un dels altres atractius de la ruta. De tornada,

deixant enrere el terme de Barx, passem per la senda històrica dels Forns de Calç, amb restes d’una antiquíssima indústria, ja en desús, que subministrava el material necessari i imprescindible per a encalar cases, desinfectar aljubs o sulfatar els camps. La baixada pel barranc de les

Cases ens torna a regalar unes vistes precioses. Arribats de nou a Simat, fem nostres les paraules amb les quals, també segons la llegenda, l’abat de Santes Creus, primer senyor de la vall, va respondre el rei: “Vall digna, senyor. Vall digna”... de visitar. 183

Aquesta ruta parteix de Vielha i passa per Marcatosa, abans de pujar al Plan Batalhèr i el guardadèr de Betlan i culminar l’ascensió a l’estany més conegut de l’Aran. RUTA AMB BICI

Pugem a la bassa d’Oles pel bosc de Varicauva Text Iñaki Delaurens Sabi Fotografia Ariadna Vall

l bosc de Varicauva, a la falda del Montcorbison, és el protagonista d’aquesta ruta. És un dels avetars més importants de l’Aran, on podem descobrir el Plan Batalhèr i la bassa d’Oles. Dos llocs de gran interès turístic. El primer és una zona de pícnic concorreguda, ideal

per fer un mos i recarregar energies. En aquest indret trobareu er Auet des Chuquetes, un arbre on els nens pengen el xumet quan van creixent. La bassa d’Oles és un estany d’alta muntanya de fàcil accés rodejat d’avets i pi roig. Una zona de gran bellesa i valor natural, on és obligat aturarse. Si teniu sort, en aquest

COM ARRIBAR-HI Amb autobús: De l’estació d’autobusos de Lleida surten cada dia autobusos a la Vall d’Aran ( 902 42 22 42 | www.alsa.es/). Amb cotxe: Des de Lleida s’agafa l’autovia en direcció a l’aeroport d’Alguaire, fins a arribar a Almenar. A partir d’aquí, s’ha de seguir l’N-230 en direcció a Vielha tota l’estona.

VALL D'ARAN

Vielha N-230

Aubèrt 3

Zona picnic

Va r i c a u v a

Pont

Plan Batalhèr

Betlan

r iu

G n aro

Bèussa a

Bassa d’Oles

Bor ièra

184

Vilac

Gausac

N-230

2) KM 2 Agafem la carretera que puja a Vilac i uns 300 metres més endavant, el camí en direcció a Betlan i Aubèrt. 3) KM 4 Arribem a Aubèrt i creuem la Garona pel pont que hi ha a la part baixa del poble. Aquí comença una ascensió moderada de 10 km per una pista asfaltada. 4) KM 9 Arribem al Plan Batalhèr, una zona de pícnic on poder fer un petit descans. 5) KM 14 A la cruïlla, decorada amb una antiga màquina llevaneus, agafem el camí de terra que gira a la dreta. 6) KM 19 Arribem a la bassa d’Oles, un dels punts més alts de la ruta, sobre els 1.600 m.

400 m

FITXA TÈCNICA Distància: 27,4 km| Desnivell: 779 m Durada: Entre 3 i 4 h | Itinerari: Vielha – Aubèrt – Plan Batalhèr – bassa d’Oles – guardadèr de Betlan – Gausac Vielha. Observacions: Al llarg del camí hi ha fonts d’aigua potable. La pista està en bon estat i els camins no són gaire tècnics, però és possible que en alguna pujada puntual hàgim de baixar de la bici. Les indicacions es veuen molt bé a les cruïlles, amb cartells de color groc. Per als amants de la fotografia, el bosc de Varicauva és un indret de gran valor paisatgístic on gaudir de la natura d’alta muntanya. Les tempestes de tarda són molt habituals al Pirineu durant l’estiu, així que sempre cal portar roba per a la pluja.

entorn podreu observar algun cabirol. Sortir en bici per la Val d’Aran comporta una preparació física mínima. Els grans desnivells que hi ha des dels 600 metres de Pontaut fins a pràcticament els 2.500 del cap de Vaquèira fan que les zones planeres siguin excepcions. Som en terra

PAS A PAS 1) Sortida Sortim des de l’aparcament del centre de Vielha, on hi havia hagut abans la caserna militar.

Vielha Parking

P Sortida i arribada

1 C-28

7) KM 22 Baixem per la pista asfaltada i arribem al guardadèr de Betlan. Per continuar baixant cal girar a la dreta. 8) KM 26 Creuem el poble de Gausac, pedani de Vielha, abans de tornar a la capital de l’Aran.

VIURE I VEURE RUTES

La ruta passa per la bassa d’Oles [a dalt] i hi ha trams de pista asfaltada.

ON MENJAR Era Coquèla Situat a la solana de Vielha, és un restaurant que es troba a prop del nostre lloc de sortida i arribada de la ruta. Ofereixen menjar tradicional de l’Aran. Té un menú variat on es pot escollir entre olla aranesa, canelons o tàrtar, entre molts altres plats, i diferents varietats de carn i peix. El seu pastís de formatge és probablement el millor d’aquestes muntanyes. Av. Garona, 29. Vielha | 973 64 29 15 eracoquela.com Menú: 20€ | | És un restaurant ben valorat pels aranesos per la seva relació qualitat-preu.

d’isards, de pujades i baixades. En aquest sentit, la bicicleta elèctrica ha obert un món de possibilitats per rodar amb família i amics. A Vielha és fàcil trobar botigues de lloguer de bicis elèctriques i cada vegada hi ha més amants del cicloturisme que aposten per aquesta modalitat. Sigui com sigui, durant la ruta és probable trobar-nos

animals com vaques, rucs o cavalls. És important no molestar-los apropant-nos-hi en excés per fotografiar-los, ni tampoc sortir-nos del camí per veure’ls de prop, ja que encara que no estiguin delimitades, les muntanyes on pasten són en la seva majoria finques privades. Per als amants dels paisatges pirinencs, tant de pujada

com de baixada a la bassa d’Oles trobem el guardadèr de Betlan. És el millor mirador per observar el terçon de Marcatosa, amb els seus petits i encisadors pobles repartits per la muntanya, com ara Betlan, Vilac, Mont, Montcorbau i Vila, i alguns cims com el Montlude, el Tuc de Guilhèm o el cap des Cròdos.

ON DORMIR El Ciervo Es troba just al centre de Vielha, a tocar de l’antic passeig històric. És un hotel ambientat en la muntanya amb decoració bucòlica i muntanyenca que ens fa entrar en un conte de tradició alpina. Es tracta d’un hotel petit amb vint habitacions que sorgeix de la tradició familiar. Es troba al mig de la ruta de tapes que es fa cada dimarts a la tarda a Vielha. Pl. de Sant Orenç, 3. Vielha 973 64 04 65 hotelelciervo.net Habitació doble amb esmorzar: 89€ | Esmorzars molt elaborats i de bufet amb producte local Sota demanda | Té guardabicicletes.

185

Aquest indret de l’interior d’Eivissa destil·la vida rural per tot arreu: als horts, els molins, les séquies... Un racó de pau ideal per descobrir en família. RUTA AMB NENS

La vall de Buscastell: oasi de calma a Eivissa Text i fotografia Jordi Serapio Riera

186

2) KM 0,90 Arribam a Cas Costes, una casa pagesa que té una estança annexa on es trobava un dels sis molins fariners de Buscastell.

FITXA TÈCNICA Distància: 2,3 km (anada). Desnivell: Inapreciable. Durada: 1 h i 30 min. Observacions: La ruta no està senyalitzada, però no hi ha pèrdua possible. Es tracta d’un recorregut lineal al llarg del camí de Buscastell que discorre paral·lel al torrent.

Molí d'en Tià N

Séquies

Cas Costes

Horts

6 5

200 m

Séquies

Puig des Morrals 195 m 4

Caseta de Pedra

es Cocons Molí fariner

st e usca eB

Tor ren td

a força de l’aigua i l’enginy de l’home per procurar-se el seu abastiment s’uneixen a l’interior d’Eivissa per donar lloc a un paratge privilegiat. La vall de Buscastell —o simplement es Broll, com l’anomenam els eivissencs— és un d’aquells llocs que pertany al regne del passat, però que alhora ens convida al gaudi del present. Buscastell és un lloc d’històries antigues, com també ho és de plàcides excursions en família per sentir la flaire de la terra humida dels seus horts, o meravellar-se amb el cant dels rossinyols. Una petita surgència d’aigua dolça, situada a la part alta més alta, és l’origen d’aquest torrent, que es compta entre els més regulars de l’illa. Seguint els camins de l’aigua, entre séquies i safareigs, recorrerem la vall de cap a cap, per conèixer un antic i complex sistema hidràulic que encara avui continua funcionant. L’impuls de l’aigua accionava els engranatges de sis molins fariners, avui en desús. El d’en Tià, però, ha estat recentment restaurat. La vegetació es presenta ufanosa. Hi abunden el bala-

Can Raconada Ca na Coixa

Sortida i arribada 1

PAS A PAS 1) Sortida Iniciem el recorregut al pou des Escarabats, on podem aparcar els nostres vehicles. Continuem el camí travessant diferents finques.

EIVISSA

Pou des Escarabats

Sant Antoni de Portmany

EI-500

COM ARRIBAR-HI Amb cotxe: Per arribar al punt de partida haurem d’agafar la carretera de Sant Rafel a Santa Agnès. Passat el nucli de Forada, 1,5 km més endavant, trobarem un camí no asfaltat que senyalitza el camí de Buscastell. Podrem deixar els nostres vehicles dos-cents metres més endavant, just a la vora del pou des Escarabats.

3) KM 1,50 El camí agafa una mica de pendent. Veurem un conjunt de séquies i regadores que distribueixen l’aigua als diferents horts. 4) KM 1,90 Arribats a una petita caseta de pedra, podrem triar entre dues opcions: seguir pel camí principal o bé endinsar-nos pel torrent tot seguint les séquies. Una bona opció és fer l’anada per un i la tornada per l’altre. 5) KM 2 El camí agafa altura i s’hi albira una polida panoràmica als horts de fruiters i hortalisses. Cadascun amb els nom dels seus amos: l’hort de Can Tonico, el d’en Maimó, el de n’Andreu, etc. 6 ) KM 2,20 Just abans d’agafar una corba tancada que s’endinsa dins un bosc, haurem arribat gairebé al final de l’itinerari. Només ens queda baixar les escales de pedra i haurem arribat as Broll, el naixement del torrent de Buscastell. Just allà hi trobarem també el molí d’en Tià.

VIURE I VEURE RUTES

Els horts i les fonts formen part del paisatge al llarg de la ruta per la vall de Buscastell. ON MENJAR Es Ventall La família Bonet des de l’any 1982 elabora cuina eivissenca al centre de Sant Antoni. D’ençà que José Miguel, el fill dels propietaris originals, és al càrrec dels fogons, l’establiment ha evolucionat cap a un restaurant d’avantguarda, combinant la cuina creativa amb els plats de sempre, i sempre fidel als seus orígens tradicionals. Cervantes, 22. Sant Antoni de Portmany 699 84 68 54 restauranteesventall. com | Carta: 35€ | | | Una part dels productes que s’empren al restaurant provenen directament del seu propi hort situat just a la vora del torrent de Buscastell, on la família té una part de les seues arrels. ON DORMIR Can Lluc És un dels millors establiments rurals de l’illa, una antiga casa pagesa de més de 300 anys completament restaurada i amb totes les comoditats imaginables. És una meravella. Ctra. de Sant Rafel a Santa Agnès, km 2. Sant Rafel de sa Creu 971 19 86 73 www.canlluc.com Habitació doble amb esmorzar: a partir de 400€ | | | | | És a l’interior de l’illa, amb els seus paisatges rurals característics, i molt a prop de la zona de Buscastell. MÉS INFORMACIÓ Oficina de Turisme de Sant Antoni de Portmany Pg. de ses Fonts, 1 971 34 33 63 visit.santantoni.net

dre i el tinter, dues plantes que no es fan enlloc més que a Eivissa dins les Balears. N’hi trobareu també d’altres típiques dels torrents, com la bova, l’esbarzer o els joncs. En una petita cova amagada hi viuen, segons la creença,

els set crespells i el crespell gros, uns éssers mitològics d’un sol ull i plens de berrugues que fan malifetes i es mengen els nens entremaliats que no fan cas dels seus pares. No patiu, diu que surten només

amb la foscor de la nit... Tracteu de conversar amb els vesins que trobeu durant el recorregut. Cada família de Buscastell té interessants vivències per explicar, i de ben segur n’aprendreu algunes curiositats. 187

Més propostes Per anunciar-vos en aquesta secció poseu-vos en contacte amb redacciodescobrir@som.cat o everges@som.cat

CATALUNYA

LA NOVEL·LA D’AQUEST ESTIU

CATALUNYA

DISSABTE 16 D’OCTUBRE

188 170

VIURE I VEURE CARRETERA I MANTA

CONSELLS DE VIATGE

Salut que brolla de la terra Text Carme Escales Il·lustració Cristian Robles

a irrupció que el virus de la covid ens va imposar mundialment ens va forçar a frenar. I molts cops vam posar la salut per davant de tot, com sabem que toca per una lògica més que vital. Amb l’experiència de la pandèmia, podem interpretar les petites amenaces quotidianes a la nostra salut com la necessitat d’aturar-nos i fer el reset de la ment, els músculs, la pell i cada teixit del nostre cos. Les situacions estressants, les angoixes per conflictes que convé resoldre i les preocupacions —conscients i inconscients— que no ens deixen dormir bé les hores que toca també demanen frenar i respirar fondo. I hi ha un grapat de racons de la geografia dels Països Catalans on l’aigua que surt naturalment de la terra a temperatures elevades ens pot ajudar molt a alliberar-nos de les tensions. Diferents tècniques crenoteràpiques (el terme que defineix l’aplicació de tractaments amb aigües termals) engrandeixen L’AIGUA el poder de la QUE SURT A hidroteràpia. TEMPERATURES L’Associació ELEVADES ENS Balneària de POT AJUDAR A Catalunya aplega ALLIBERAR-NOS una dotzena DE LES TENSIONS d’establiments certificats com a autèntics balnearis, amb aigües mineromedicinals declarades d’utilitat pública. Però en tenim alguns més a la Catalunya del Nord, les Balears i el País Valencià.

Els autèntics centres termals posen aigües mineromedicinals al servei del nostre benestar. Són uns magnífics oasis post-covid.

A la vila termal de Caldes de Montbui trobem tres hotels balneari: el de Broquetas, el Termes Victòria i el Vila de Caldes. A Thermalia.cat trobareu la seva història. Tot el poble de Caldes de Montbui és un referent del termalisme. A l’Alta Ribagorça, Caldes de Boí també posa a la nostra disposició les seves aigües terapèutiques que brollen de trenta-set afloraments de les muntanyes. Al balneari, la sensació de desconnexió en contacte amb l’aigua calenta s’incrementa per la bellesa natural dels boscos i prats de muntanya que l’envolten. També al Pirineu, l’Hotel Sant Vicenç, al municipi del Pont de Bar, a l’Alt Urgell, la natura, amb el Segre a tocar, propicia una experiència del termalisme encara més seductora. I no podem oblidar Caldea, a Andorra, ben a prop. A les Balears, hi ha un únic balneari, el Fontsanta Hotel, al terme de Campos (Mallorca). I al País Valencià n’hi ha cinc, tots en zones d’interior: a Benassal (Alt Maestrat), Vilavella (Plana Baixa), Cofrents, Montanejos (Alt Millars) i Requena (Plana d’Utiel). D’altra banda, la Catalunya del Nord és rica en afloraments termals —sobretot el Conflent— i hi trobem balnearis de llarga trajectòria com el de Molig o els Banys d’Arles. Tornant al Principat, al Vendrell, la Garriga, Sant Climent Sescebes, Benifallet, Caldes de Malavella i Caldes d’Estrac també hi brolla aigua enriquida per minerals. Municipis on localitzem altres balnearis, oasis de pau termal. 189

VIURE I VEURE CARRETERA I MANTA

LLIBRES

338 propostes per conèixer el país Text Redacció

FARS

Indrets lluminosos

“Els fars acostumen a trobar-se en llocs estratègics i, gairebé sempre, poc freqüentats i allunyats de carreteres principals”, afirma la periodista Cecília Lorenzo. Enamorada del mar, aquesta col·laboradora de la revista Descobrir ens suggereix quinze itineraris per recórrer alguns dels racons més bonics del litoral del Principat, des de Cotlliure fins a Deltebre, i ens llança un seguit de reptes per resoldre in situ amb la família. 15 excursions a peu pels fars de Catalunya. Cecília Lorenzo Cossetània | 9,95€

CURIOSITATS

Univers Montseny

Enlairat sobre el principal corredor del país, el massís del Montseny és un referent. Andreu Pujol ens sintetitza a partir de 101 anècdotes (noms, racons, històries, patrimoni) el gran contrast que el caracteritza: als peus, el clima mediterrani de les alzines; més amunt, els faigs, els avets i els prats subalpins. A pocs llocs del país s’hi concentren unes diferències tan marcades. 101 anècdotes del Montseny Andreu Pujol | Efadós | 21€

190

Els rànquings, les llistes, són sistemes de classificació arbitraris, però d’innegable utilitat, sobretot en l’era de les xarxes socials. Mirem de fer-vos servei amb aquesta tria. PETJADA SOSTENIBLE “Com puc arribar al parc amb transport públic?”. Aquesta guia ens proposa 22 itineraris al punt d’inici dels quals podem accedir sense vehicle privat. La guia es pot descarregar gratuïtament al web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona, 22 rutes amb transport públic per la Xarxa de Parcs Naturals Diputació de Barcelona UN PAÍS QUE NO TE L’ACABES El títol diu 10, però en són 150. Cent cinquanta indrets agrupats en deu àrees temàtiques que dibuixen la mesura exacta d’un país inabastable en la seva dolça complexitat: pobles, festes, cellers, jaciments, castells, platges, espais naturals i molt molt més. Els Top 10 de Catalunya Jordi Bastart Cossetània | 18,50€ PAS RERE PAS Només cal estar en bona forma física i vetllar la intendència, que en el cas de les travesses esdevé imprescindible. Joan Portell, també col·laborador de la revista, ens descobreix el país a peu amb tot luxe de detalls. 50 rutes senderistes per Catalunya (dificultat mitjana) Joan Portell Sua Edizioak | 19,75€

EL MILLOR CEL DE CATALUNYA Vine al Montsec i descobreix l'Univers COMPRA LA TEVA ENTRADA A: www.parcastronomic.cat

191

VIURE I VEURE CARRETERA I MANTA

ACCESSORIS

Pantalons per moure’s per la muntanya Text César Barba La marca treballa amb un estàndard que assegura un impacte mínim sobre el medi.

Teixits elàstics i lleugers, protecció contra el sol i la pluja, dissenys preparats per anar per terrenys difícils... Són propietats que han de tenir els pantalons de muntanya.

ULTRALLEUGERS

Especials per a l’estiu

Pantalons ultralleugers de dona, amb cintura ajustable i calces suaus a l’interior que impedeixen les rascades. Incorporen una butxaca lateral amb cremallera, per guardar-hi claus o petits efectes personals.

SALOMON AGILE SHORT W www. salomon.com Preu: 30€ Valoració: Pantalons d’entrenament per a qualsevol activitat esportiva.

COMODITAT MÀXIMA

TRANGOWORLD KILDARE www.trangoworld.com | Preu: 55€ Valoració: Disseny i elasticitat pensats per a excursions de muntanya.

Llibertat de moviments

Peça que s’ajusta amb un cordó a la cintura, dissenyada amb butxaques laterals i una altra al darrere amb cremallera. El teixit bielàstic garanteix comoditat i llibertat de moviments, és transpirable i manté la pell seca. Té tractament antibacterià i factor de protecció UV +30. RESISTÈNCIA

Pantalons tot terreny

SALEWA LAVAREDO DST SHORTS W www.salewa.com/es-es | Preu: 70€ Valoració: Ideals per recórrer llargues distàncies en terrenys difícils.

192

Pantalons de dona confeccionats amb un material patentant per Salewa (84% poliamida i 16% elastà), que ofereix elasticitat en quatre direccions i un acabat d’impermeabilitat durador. El tall regular, elàstic i còmode, amb cintura ergonòmica, és ideal per a les escapades llargues a les muntanyes.

TÈCNIC

Protecció de la pluja i el sol

Aquests pantalons curts estan fabricats amb tecnologia de repel·lència de líquids que els fa impermeables, i estan confeccionats amb un teixit que combina 89% polièster i 11% elastà, que ofereix protecció solar de 50 UPF. Inclouen unes vores ajustables amb cenyidor i butxaques amb cremallera.

COLUMBIA TRIPLE CANYON www. columbias portswear.es Preu: 42€ Valoració: Uns pantalons preparats per a la pluja i el sol de la muntanya.

193

PRÒXIM DESCOBRIR OCTUBRE 2021 A la venda a partir del 22 de setembre Colors de tardor, salts d’aigua i vida rural. En aquesta subcomarca del nord d’Osona, a tocar del Ripollès, podem gaudir de la tardor passejant per boscos de conte, amb camins que ens porten a racons plens d’aigua. Situat entre les serres de Bellmunt i Milany, a més, el territori del Bisaura ofereix nombrosos miradors des dels quals contemplar una arrelada vida pagesa i ramadera.

Bisaura

Descobrir

Núm. 280 (agost-setembre 2021) Editora Ana Mira Vila Director Joan Morales i Morera Cap de redacció Elena Cuesta Altés Redacció Cristina Torra Pla Disseny Nil Solà Serra, Gabriela C. Silva (maquetació) Cap de fotografia Maria Rosa Vila Estudiant en pràctiques Patricia Pérez Benavides Fotografia de portada Marta Riera Assessorament geogràfic Romà Pujadas Correcció lingüística Txell Coll Creus Cartografia Andreu Grau Caño Col·laboradors César Barba, Jordi Bas, Maria Biescas, Sergi Boixader, Xavi Brichs, Oriol Clavera, Laia Creus, Iñaki Delaurens, Carme Escales, Lluís Farré, Helena Figuera, Núria Garcia Quera, Oriol Gracià, Núria Homs, Eñaut Izagirre, Dani Jiménez,

ORIOL CLAVERA

Cecília Lorenzo, Enrique Marco, Jana Marco, Cati Morell, Dani Morelló, Emilio Morenatti, Nik Neves, Jordi Nicolau, Adriana Olsina, Maties Palau, Jordi Peró, Edu Ponces, Marta Riera, Cristian Robles, Òscar Rodbag, Álvaro Sanz, Jordi Serapio, Miquel Spa, Ariadna Vall

PAISATGES AGRÍCOLES DE TRAMUNTANA

La serra mallorquina és patrimoni de la humanitat perquè acull una obra colossal de pedra en sec aixecada al llarg dels segles per generacions de pagesos i margers. Un esforç titànic de supervivència que ha configurat un paisatge únic al món.

COSTERS DEL SEGRE

La DO vitivinícola no és uniforme. De la plana del Segrià fins als Pirineus, els contrastos en el paisatge i el clima la fan realment particular. I en aquesta diversitat rau la seva fortalesa. Descobrirem els singularitats de cada una de les seves set subzones.

RUTES A PEU, AMB BICI I AMB NENS Pujarem a peu a la Picossa (Ribera d’Ebre), amb bici descobrirem els masos històrics de la Batllia (Cerdanya) i amb els nens anirem al salt d’aigua de la Vall (Conca de Barberà).

Departament comercial Esther Vergés Coordinadora de publicitat Ester Rius Subscripcions i distribució Marta Serra ‘Controller’ financera Berta Ruiz Redacció, administració i publicitat Premià, 15, 2a planta. 08014 Barcelona redacciodescobrir@som.cat Impressió Jomagar Distribució Sade. Tel. 902 33 83 10 Sector B, c/B, 2. Pol. Ind. Zona Franca 08040 Barcelona Dipòsit legal B-3485-2011 ISSN 1138-2813

‘PETIT SÀPIENS’ EXPLICA LA HISTÒRIA DEL NAIXEMENT DELS JOCS OLÍMPICS MODERNS Ara que aquest estiu se celebren Olimpíades a Tòquio, la revista Petit Sàpiens explica el naixement dels Jocs Olímpics moderns i vuit històries inspiradores d’atletes que hi han deixat empremta. Hi ha quatre dones i quatre homes: Nadia Comaneci, Jesse Owens, Brigit Fischer, Dick Fosbury, Fanny Blankers Coen, Mark Spitz, Wilma Rudolph i Lawrence Lemieux.

EDITA Consell Rector Jordi Creus (president), Roser Sebastià (vicepresidenta), Clàudia Pujol (vicepresidenta), Gerard Birbe, Montse Eras, Joan Carles Girbés, Maika Pascual, Francesc Mitjavila, Myriam Soteras, Marc Roma Director general Oriol Soler Gerent Antonio Medina Atenció al client i subscripcions Tel. 902 15 10 50 subscripcions@som.cat Difusió controlada per

L’AIGUA PROTAGONITZA L’‘ARRELS’ D’ESTIU

Aquestes vacances, la revista ‘Arrels’ arriba al quiosc amb un número protagonitzat per l’aigua. Els seus reportatges i articles se submergeixen als rius, estanys i mars, per descobrir-hi històries, vides i paisatges que ens expliquen com hem après a conviure en harmonia amb l’aigua, un element tan imprescindible com temible: sortirem a pescar a Sant Carles de la Ràpita i ens allotjarem en una illa flotant del llac Titicaca; bussejarem entre els brins de posidònia de les Balears, i travessarem les aigües desafiants del Baikal rus… El món que torna, a l’estiu, també és refrescant! A la venda a partir del 27 de juliol.

194

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment del propietari. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. ‘Descobrir’ no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que els col·laboradors puguin fer en els articles publicats a la revista. ‘Descobrir’ forma part de Amb el suport de:

194

Vacances en família Descobreix Catalunya amb la proposta de vacances de la Xanascat per a famílies amb fills i filles menors de 18 anys! Temporada 2021

xanascat.gencat.cat/vacancesenfamilia

194