APUNTS MÒDUL DCAMI (CURS 2011-2012)

Apunts 2.0 MAGAZINE (DCAMI 2011-2012) Sobre tecnologia

NĂşria Costa

M’ho van explicar i ho vaig oblidar.

Ho vaig veure i ho vaig entendre.

Ho vaig fer i ho vaig aprendre.

(Confuci -551-479 aC), filòsof xinès.

2

Apunts 2.0 MAGAZINE

Contents Coneixements previs A Vision of K-12 Students Today La Mirada del docent Recursos educatius ja utilitzats Material interactiu Eines TIC The first top 15 tools for learning 2011 Steve Jobs RĂşbriques Canal Interactivo 3

Dropbox Jclic Gumnotes Teachermat Scratch En Gobo i els polĂ­gons Programa Create Programa Mission Maker 1&1 Mi web personal PDI Realitat augmentada http://ezflar.com Projecte Jclic Conclusions Bibliografia

4

Aclariments; per a la realització d’aquests apunts, en un primer moment vaig pensar en la possibilitats d’utilitzar altres eines.

Així doncs, em vaig plantejar fer servir les següents: algun tipus de mapa conceptual, l’eina Dipity o l’eina Prezi.

Prezi. Finalment, però, em vaig decidir per Issuu, una eina que m’havia cridat l’atenció anteriorment perquè és en format editorial (pot ser molt creatiu).

Veurem més endavant quines conclusions en trec de la seva utilització, i pros i contres que hi he trobat... trobat...

5

6

ABANS DE

DCAMI...

DCAMI...

SIMULTANÏEMENT AMB

DCAMI...

DCAMI...

7

ALGUNS CONEIXEMENTS PREVIS RELACIONATS amb

DCAMI! La mirada de l’estudiant:

"A Vision of KK-12 Students Today" Filmació visual que vol demostrar com les generacions actuals utilitzen les noves tecnologies (ordinadors, mòbils, pdi, mailing...) i les possibilitats que generen totes aquestes eines.

També es fa palesa la necessitat que els mestres i demés adults col·laborin amb ells, que estiguin disposats i preparats per fer servir la tecnologia, per tal d’ajudar a aquestes generacions en la transformació de coneixements i els processos d’adquirir una sèrie d’habilitats.

Característiques d’aquestes generacions (NML): •

• • • • •

Enlloc dels jocs tradicionals, dediquen moltes hores diàries a la utilització de videojocs i de l’ordinador, amb la conseqüent davallada de les hores davant la TV o llegint llibres.

Molta creativitat.

Es comparteix la informació (relacions socials).

Utilització de missatgeria instantània.

Blogs propis.

Creació de wikis.

8

Com poden ajudar les noves tecnologies a ensenyar els estudiants?

TO

BE

Els infants i joves volen ser capa莽os de pensar, crear, analitzar, avaluar i aplicar coneixements i necessiten la participaci贸 dels mestres.

TO 9

LA MIRADA DEL DOCENT IDEES CLAU...conferència CLAU...conferència de Jordi Ardell a la UdG (curs 20092009-2010) Els professionals de l’educació s’han de reciclar, actualitzar i formar-se durant tota la vida.

Els docents han de construir el seu propi entorn d’aprenentatge: Llibres en paper, fòrums digitals, xarxes socials, canal Youtube, wikis, Tv, etc.

10

CONSELLS Pertànyer a alguna xarxa social.

Fer el seguiment o subscriure’s a un blog d’un personatge de referència en educació (utilitzar marcadors RSS).

Fer un blog propi per tal de relacionar-se amb gent interessant de l’àmbit professional al qual es pertany.

Interactuar a la xarxa: col·laboració. Descàrrega de documents a canvi de contribuir a “pujar-ne” de propis (exemple

Scribd).

11

RECURSOS EDUCATIUS JA UTILITZATS

Diigo

http://www.glogster.com

12

PREZI

Grabba Beast

13

Segons Estebanell (2000), Danvers (1994) defineix la interactivitat com a un “terme que descriu la relació de comunicació entre un usuari/actor i un sistema (informàtic, vídeo o altre). El nivell d’interactivitat mesura la possibilitat i la llibertat de l’usuari dins el sistema així com la capacitat de resposta d’aquest sistema vers l’usuari, en qualitat i en quantitat. Aquesta relació es pot posar en paral·lel amb l’esquema de la comunicació: emissor, receptor, resposta (en feedback)”.

"MATERIAL - INTERACTIU" Podríem definir el MATERIAL INTERACTIU com un tipus de producte (engloba un ampli ventall de suports i aplicacions diferenciats: ordinadors, dispositius mòbils, enllaços de pàgines web, cd-rooms...) que permet la participació activa de l’usuari en la utilització dels seus recursos o serveis, de manera que aquesta interacció

participativa-comunicativa

de

l’usuari

amb

el

maquinari és el que defineix el grau (opcions) d’interactivitat del producte, distingint-se així cinc possibles nivells. Aquest tipus de material permet a l’usuari accedir a la informació que necessita i prendre part activa en la presentació de continguts, a diferència d’una presentació lineal, en la que és forçat a visualitzar contingut en un ordre predeterminat.

Bibliografia Estebanell, M. (2000). Interactividad e interacción. Revista Interuniversitaria de

Tecnología Educativa, 0, 92-97.

14

EINES TIC DESCOBERTES RECENTMENT... http://www.wallwisher.com: espècie de pissarra interactiva. Penso que, com a futura mestra, la podré utilitzar per fer projectes d’aula, perquè els alumnes d’infantil puguin compartir frases amb els companys.

WWW.TITATOK.COM: em sembla útil perquè els infants comencin a aprendre a treballar amb eines tic i elaborar projectes propis o projectes d’aula. http://en.calameo.com/books/000387620 21a6363d1978: em sembla una eina semblant a Issuu, que em serà útil pel meu progrés personal, i per compartir publicacions.

15

http://click7.org/image-mosaicgenerator/?create: em sembla una eina divertida i atractiva, fàcil d’utilitzar i de caràcter lúdic, que pot ser útil per elaborar trencaclosques amb imatges dels infants o amb objectes de la seva vida quotidiana.

Els projectes realitzats poden ser útils per generar jocs amb les imatges o per penjarles a l’aula www.zooburst.com: eina atractiva encaminada a crear contes en 3D, amb imatges pop-up. Es podria generar un llibre de classe, amb una història col·lectiva inventada pels propis infants. http://www.toolsforeducators.com/domino es: pàgina web amb infinitat de recursos pels docents, on es pot generar material físic (imprimible) per treballar amb els alumnes (dòminos, cubs, etc.)

16

http://rubistar.4teachers.org: pàgina web on el docent pot generar rúbriques personals a mode d’avaluació. Ofereix ajuda al docent en l’elaboració de les mateixes, amb conceptes amb els quals potser no s’havia pensat a analitzar. http://innovarteinfantilesp.wordpress.com/ 2011/02/22/abecedarios/: blog de dues mestres d’infantil, on podem trobar idees per generar material o treballar amb els més petits, des d’una perspectiva artística.

17

The First Top 15 15 Tools for Learning 2011 1) Twitter 2) Youtube 3) Google Docs 4) Skype 5) Prezi 6) Wordpress

7) Wikipedia 8) Edu (Gogster) 9) Slideshare 18

10) Dropbox 11) 12) Moodle 13) Diigo 14) BloGGer 15) Wikispaces

19

Rellegint aquesta llista, on es poden visualitzar les 15 eines més utilitzades per a l’aprenentatge, esmentaré, per ordre, les que més utilitzo jo i perquè crec que poden ser útils.

D’algunes altres, com per exemple el Twitter o l’Skype n’he sentit parlar; d’altres, no n’he sentit a parlar mai (Wikispaces). Cal dir que, encara que m’agrada molt buscar informació sobre aquesta temàtica, a vegades no ho faig per tal de no “saturar-me” d’informació, per evitar registrar-me a múltiples aplicacions, etc...

Youtube: m’és útil per a visualitzar vídeos de temàtiques variades; d’aquesta manera retinc més la informació.

: és una xarxa social útil per a compartir amb els amics; inclús per publicitar negocis, per saber (t’arriben informacions dels grups a qui pertanys, com poden ser el Departament d’Ensenyament, etc.

Diigo: un cop registrat, es poden organitzar llistes sobre enllaços que ens han interessat en algun moment. D’aquesta manera, ens serà fàcil accedir-hi quan ho necessitem.

Prezi:

amb aquesta eina podem realitzar presentacions molt atractives.

BloGGer: amb Blogger podem crear blogs per compartir informació amb els altres, per donar a conèixer una temàtica que ens interessa, etc.

Moodle: aquest espai, personalment, l’utilitzo sovint com a alumna de la UdG. 20

06/10/11. Mort d’Steve Jobs, creador d’Apple.

Encara que la temàtica presentada en aquest apartat no té massa relació amb el títol del mòdul “Disseny, creació i avaluació de materials interactius”, vull reflectir-la en aquestes pàgines perquè desconeixia totalment qui era Steve Jobs, i crec que ha fet una contribució important al món de la tecnologia.

A més a més, la seva filosofia de vida ens pot ajudar com a professionals de l’educació que serem en un futur.

Jobs va abandonar la universitat l’any 1976 i, juntament amb Steve Wozniak, va fundar la companyia Apple.

Anys més tard, però, el van fer fora de l’empresa que havia fundat.

Tot i així, va tornar a dirigir la companyia l’any 1997, i crea gadgets com l’Ipod, l’Iphone, etc.

21

A més de ser un inventor, Jobs va ser també un intermediari entre aquest i el consumidor, des del punt de vista que els productes que plantejava eren dissenyats amb una estètica molt acurada. Així doncs, els seus productes no només havien de funcionar, sinó que havien de ser fàcils d’usar i havien de captivar al consumidor.

Si reflexiono sobre el que he llegit de Jobs, crec que saber qui era ens pot servir a tots per seguir, en la mesura que vulguem, la seva filosofia de vida (tant en la nostra vida personal com en la professional):

• Hem de creure en el que fem (referent a la nostra tasca amb els més petits).

• Hem de reinventar-nos contínuament (ens hem de reciclar).

• Hem de ser responsables, saber del nostre projecte, continuar-lo fins a obtenir el resultat final, i millorar-lo si cal (referent al disseny de material educatiu).

• Hem de saber identificar les necessitats dels usuaris i hem de ser hàbils per a desenvolupar els productes que necessitin (referent al disseny de material educatiu).

22

• Tots els coneixements que tenim de la vida es poden aprofitar (referent al disseny de material educatiu). Per il·lustrar-ho amb un exemple, si visualitzem el discurs que va realitzar Jobs a Stanford l’any 2005. Veurem que ell mateix, després d’abandonar la universitat, va anar a un curs de tipografies de lletres. Pensava que no li serviria, però 10 anys més tard va utilitzar-ne els coneixements adquirits per crear el Macintosh. Per tant, tots els coneixements i experiència que tinguem com a persones ens poden servir, en un moment o l’altre, pel disseny de material interactiu i educatiu.

Frases cèlebres que ens deixa i que ens poden servir: 1. La qualitat és més important que la quantitat.

2. És realment difícil dissenyar productes per la gent.

Moltes vegades, la gent no sap el que vol fins que els ho ensenyes.

3. Pensa diferent.

4. A vegades quan innoves comets errors. És millor admetre’ls ràpidament i seguint endavant, apostant per les teves altres innovacions.

23

Anàlisi i avaluació de materials interactius

"RÚBRIQUES” UNA RÚBRICA ÉS UNA EINA DE QUALIFICACIÓ UTILITZADA PER A REALITZAR AVALUACIONS QUE HAURIEN DE SER OBJECTIVES, EN RELACIÓ A UNS SÈRIE D’OBJECTIUS D’APRENENTATGE. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

És una mena de taula on afegim una sèrie de conceptes que volem analitzar, juntament amb uns valors diferents segons el nivell de coneixement

24

Dificultats en relació a la utilització de l’eina Rubistar: Tot i que l’usuari pot afegir conceptes per analitzar a la rúbrica, de bon principi no n’hi ha massa de predeterminats.

El programa desconfigura els accents i els apòstrofs quan es passa el document al format Excel.

L’eina té un límit de temps, per la qual cosa s’ha de generar el document de forma ràpida o intentar-lo guardar de seguida (es tanca el programa).

25

Vull reflectir en aquest espai que en el mòdul “Productes multimèdia infantils i juvenils” varem utilitzar una pauta d’avaluació per a analitzar material educatiu interactiu. La pauta utilitzada va ser una pauta d’avaluació completa: acceptava un tipus de resposta molt oberta; tanmateix, no hi havia un espai per a la puntuació dels conceptes.

Per això, si ho relaciono amb el que estem aprenent actualment, penso que podíem haver elaborat una rúbrica senzilla, com la que hem realitzat a DCAMI, per a puntuar el que prèviament varem analitzar.

Ens hagués servit per acabar de definir aspectes a millorar del programari...

ASPECTES GENERALS: Nom Autor (o autors) Distribuït Any de producció o darrera actualització Edat dels destinataris URL de descàrrega CONTINGUT Breu descripció del programa Continguts Funcionalitat Tipus d’activitats que proposa Ús Àrees curriculars relacionades Capacitats que es treballen Adequació al target USABILITAT INTERACTIVITAT Tipus de resposta del sistema

Podem veure exemples d’anàlisis de material interactiu “educatiu” a: Tic…tac… tic a Infantil

Què permet fer a l’usuari INTERFÍCIE: Descripció: Navegació Perifèrics especials

http://www.ticinfa ntic.blogspot.com/26

Curiositat per un programa, encara no visualitzat, anomenat Canal Interactivo.

Avui he descobert que pròximament per televisió es reproduirà un nou programa anomenat Canal Interactivo. M’ha semblat interessant des del punt de vista vista que potser en podré extreure continguts relacionats amb aquest mòdul. Si més no, si no és així, en podré extreure continguts que em seran útils pel meu coneixement personal. Ara cal esperar la programació i tenir l’oportunitat de visualitz visualitzar el programa.

27

28

REFERENT A L’EINA DROPBOX xxxxxxxxxxxxxxx Tot i que ja coneixia l’eina Dropbox, he descobert trets nous de l’aplicació a la sessió de grup gran del mòdul (cal dir que fa poc que l’utilizo).

xxxxxxxxxxxx Dropbox és un espai que permet desar a partir de 2 GB d’informació, de forma gratuïta, a la xarxa (encara que hi ha més opcions).

D’aquesta manera, es pot treballar a través de la xarxa, sincronitzant els diferents ordinadors personals (el de torre, el portàtil, etc.). xxxxxxxxxxxxxxx Els arxius es sincronitzen de forma automàtica a l’hora que el sistema detecta algun canvi.

Aquest fet permet accedir sempre que vulguem als documents que haurem penjat (fotografies, textos, etc.).

A més a més, al descarregar l’aplicació tindrem una carpeta pública que és abastable a tothom que tingui l’enllaç (la podem compartir). xxxxxxxxxxxxxxx Una de les avantatges d’aquesta eina és que poden utilitzar-se en sistemes operatius Linux, Windows i Mac, a més de ser accessibles des de iPhone, smarthphones (Android, Blackberry) i iPad.

29

EINES PER A L'ELABORACIÓ DE MATERIALS INTERACTIUS JCLIC. Sessió 11/10/11.

El Jclic és un entorn informàtic desenvolupat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest programari permet aprendre, repassar, practicar, memoritzar o ampliar diferents activitats que s’estiguin treballant a classe (es poden fer de forma individual o com a part d’un projecte d’aula). També permet la creació d’activitats, fet que fa possible que els mestres puguin idear exercicis en certa manera propers als seus alumnes (per exemple activitats de relació amb les fotos dels nens i nenes i els seus noms).

30

Reflexions 14-10-11.

Després d’haver intentat per quarta vegada fer l’activitat del Jclic he aconseguit penjar-la... puc dir que és una eina fàcil d’utilitzar, encara que se m’ha penjat l’ordinador dues vegades i he tardat més del que em pensava.

Com sempre, les noves tecnologies són fantàstiques, però quan el suport falla, malament!

Fer l’activitat m’ha suposat haver d’agafar fotografies lliures de drets d’autor (encara que fos una activitat de prova), triar-les amb gust (pensant en els infants, també) i ordenar-les en els diferents paquets d’exercicis.

En un primer moment, revisant les activitats he vist que havia fet algun error i he hagut de rectificarles (havia col·locat el plafó de presentació després del 31 trencaclosques).

Vegeu enllaรง amb les activitats del paquet ELS PEIXOS:

http://dl.dropbox.c om/u/43303756/ind exprova.htm

32

33

Reflexions 14-10-11.

Cal dir que abans de realitzar aquesta mostra, i a causa de que la meva relació amb la utilització del Jclic era minse, pensava que era una aplicació obsoleta. Segurament és així, perquè la tecnologia evoluciona ràpidament i segurament han sortit altres tipus d’eines més innovadores per a que els docents puguin crear exercicis i activitats.

Tot i així, i considerant que no he fet una cerca exhaustiva sobre el funcionament del programari, puc dir que considero que és una eina prou efectiva per a crear activitats simples, enfocades a treballar amb conceptes de l’entorn proper dels nostres alumnes, o enfocades, per exemple, a assentar els coneixements adquirits en treballs per projectes d’aula.

34

Reflexions 14-10-11.

Des del punt de vista que és el moment en que la persona crea que comença l’interès i la comprensió per la matèria amb la qual s’està treballant i des de la idea que la combinació entre vivència, elaboració, anàlisi, comprensió i creació ha d’estar present en el procés d’aprenentatge i ensenyament, he pensat que com a futura mestra podré utilitzar el Jclic per ensenyar als meus alumnes com pot ser el procés d’elaboració d’un material senzill.

D’aquesta manera els nostres alumnes ens poden ajudar a elaborar un paquet de Jclic a partir dels seus propis interessos. L’objectiu general a assolir estaria relacionat amb l’aprenentatge de les tic, encara que també seria una bona forma de construir coneixement entre tots.

Primer de tot hauríem de pensar en quins són els recursos necessaris que ens farien falta per a dur a terme el projecte. Per això ens hauríem de fer una sèrie de plantejaments:

35

Quins coneixements hem de tenir?

(FUNCIONAMENT DEL PROGRAMARI) Quin material necessitem? (ORDINADOR, PROGRAMARI JCLIC...)

En quin horari podrem fer aquesta activitat? (una proposta seria AMB GRUPS PETITS, AMB MIG GRUP; en horari de matí, que és quan els infants poden estar més concentrats...).

Etc. Seguidament faríem una pluja d’idees a l’aula on els infants donarien idees sobre què es podria treballar amb aquest projecte. Com a mestres, hauríem de guiarlos i tenir l’última paraula (decidir si les seves idees són adequades o no).

36

Per tal d’explicar els conceptes necessaris relacionats amb l’aprenentatge de les noves tecnologies, de forma que siguin palpables pels infants, és necessari mostrar exemples i discutir-los.

Per això, seguidament, visualitzaríem a l’ordinador algun exemple d’exercici ja present a la xarxa.

Amb tot, volem aconseguir un tipus d’infant ACTIU, no apàtic o PASSIU.

VS.

37

Una bona base per a la continuació del treball és facilitar informació als pares sobre el que s’ha fet a classe: ensenyar-los, en aquest cas, el paquet Jclic elaborat a l’aula.

Valoracions d’aula entorn al Jclic: Sensació que és una eina obsoleta que no ha avançat en els últims temps.

Estètica pobra.

Necessitat d’un tutorial que mostri com funciona el programari.

Eina prou ràpida un cop se’n coneix la dinàmica. Permet generar activitats amb poc espai de temps.

38

GUMNOTES www.gumnotes.com

39

Fullejant una revista anomenada “Personal Computer & Internet” he trobat una nova eina que m’ha fet pensar en la proporcionada per la pàgina web www.wallwisher.com (suro), encara que no és ben bé el mateix. Es tracta de “Gumnotes”, una eina que s’ha d’instal·lar al Pc. Amb Gumnotes podem dissenyar notes o post-its que es fan visibles en qualsevol aplicació, document o pàgina web, etc. Així, qualsevol persona que obri el document en qüestió, podrà visualitzar la nota-recordatori que hi ha.

Gumnotes és compatible amb Windows Xp, Vista i 2007 i també permet sincronitzar i compartir els postits de forma automàtica amb altres persones.

Un cop instal·lada l’eina amb meu ordinador i en vistes que no me’n sortia, he visualitzat tutorials al Facebook i he pogut comprovar com funcionava. Cal dir que és la primera vegada que utilitzo la xarxa social amb fins educatius! http://www.facebook.com/GumNotesWorldwide

40

A través del blog Beat.cat he conegut l’existència de TeacherMat, un dispositiu de fàcil utilització (tecles bàsiques amunt-avall-esquerra-dreta) que s’utilitza com a eina educativa per aprendre a llegir (es treballen les paraules, la fonètica, etc.) i a fer càlculs matemàtics de forma divertida. TeacherMate és una iniciativa de Innovations for Learning, una organització educativa de Califòrnia que, alhora, també el comercialitza al preu de 100$. Segons la pàgina web, el programa escolar de l’estat d'Illinois (EUA) ja ha adoptat el dispositiu com a eina educativa.

Tal i com es pot veure a les fotografies que continuen, els infants poden utilitzar l’eina, de fàcil maneig, amb l’ajuda del/de la mestre/a, que sempre pot fer de guia i suport per ajudar els alumnes quan no entenen els conceptes o el que han de fer.

Personalment, després d’haver visualitzat un vídeo informatiu, crec que la utilització d’aquesta eina, amb un programari semblant als videojocs, pot ser atractiva en un primer moment, pels infants. Però trobo excessivament car el seu preu de venta al públic. No he pogut esbrinar si els centre educatius d’Illinois reben ajudes per a l’adquisició d’aquest instrument, però crec que si està pensat per ser útil en matèria educativa, hauria de ser més assequible pels centres i, fins i tot, gratuït.

41

42

SCRATCH

43

44

46

47

En aquesta mateixa pàgina podem veure la pràctica d’aula duta a terme el dia 25-10-11.

EN GOBO I ELS POLÍGONS

Igualment, en aquesta pàgina es pot observar una petita porció del projecte realitzat com a pràctica obligatòria.

Reflexions del dia 07/11/11 49

Com a anotació personal, m’agradaria dir que, des del meu punt de vista, ha estat dificultosa la realització d’aquesta pràctica.

Parlo de forma personal si dic que sense tenir nocions sobre el llenguatge de programació o, si tampoc es té una visió talment com si fóssim programadors, és complicat dur a terme la creació d’un videojoc, en aparença senzill de fer.

Cal dir que, després de moltes hores de dedicació, he entregat la pràctica sense tots els requisits que se’ns demanaven, de tal manera que no he aconseguit fer el pas final

(en Gobo havia de dir el total de costats que havia dibuixat) ni controlar que el valor de costats que l’usuari entrava en el programari fos correcte..

Igualment, he repetit les premisses segons les quals el personatge dibuixava polígons a partir de les exigències de l’usuari, quan posteriorment he arribat a la conclusió que és possible fer-ho més fàcilment amb algun tipus de variable, etc. que repeteixi el seguit d’instruccions.

Si rellegim tot el que he esmentat, doncs, arribem a la conclusió que em reafirmo amb el parer sobre aquest programari, inicialment reflectit en aquest mateix document: SCRATCH és un programari dificultós de manejar (entenent com a maneig el seguit d’instruccions que s’han de donar als personatges), poc pràctic i estèticament poc atractiu (fent una ullada a la pàgina web es pot “veure” que no hi ha projectes massa desenvolupats, estructurats, etc.).

Finalment, a tall d’opinió personal, dir que no em sembla útil per a realitzar projectes educatius a l’aula amb infants d’infantil o primària, que és el cas que ens ocupa.

50

www.create.ea.com Remenant per la xarxa he trobat un videojoc prou interessant anomenat Create, encaminat a estimular la creativitat del jugador.

Aquest videojoc permet que infants d’entre 6 i 12 anys, juntament amb l’ajuda d’algun adult, creïn els seus propis mons i puzles.

Create

està disponible en diferents tipus de suports (Pc, Wii, etc.).

Alhora, la pàgina web disposa d’una galeria online, en la qual l’usuari podrà compartir les seves creacions, solucions i desafiaments personals o modificar les ja existents.

A nivell curricular Create pot ser una eina tecnològica de suport a l’aula o a la llar familiar, que aniria encaminada a treballar continguts relacionats amb la utilització de les eines tecnològiques i amb l’àrea d’Educació Artística, plàstica i visual.

Aquí en podem veure un exemple:

http://www.ea.co m/es/create/videos /df0100d072c3a21 0VgnVCM20000 01165140aRCRD

Mission Maker

A més a més, he tingut la oportunitat de navegar, xafardejar, provar, experimentar...a mb el programari Mission Maker, que serveix també per a l’elaboració de videojocs.

D’aquesta manera, sense tenir experiència però havent vist què és possible de fer amb Scratch,

Create i Mission Maker, arribo a la conclusió que els individus tenim infinitat d’eines al nostre abast,

diferent tipologia,

de

per a crear productes.

Tot i el que he reflexat en apartats anterior, vull fer un apunt per dir que Mission Maker aniria encarat a que els adults programin videojocs; per contra, l’Scratch pot ser útil als adolescents, per a crear productes de forma progressiva (de menys a més dificultat).

52

1&1 http://miweb.1and1.es/;jses sionid=40543BCB2E7DBA1 9EF554953272381BC.TCpfi x220a

53

Fa dies que veig a la televisió (font d’informació

important,

encara

que

actualment crec que va en detriment a favor d’Internet) un anunci sobre aquesta pàgina

web.

Com

que

m’ha

cridat

l’atenció he decidit investigar...Em volia registrar (l’usuari pot provar l’eina durant 30 dies, després dels quals haurà de pagar, si ho desitja), però finalment no he fet perquè encara que després de provar l’eina pots fer-te enrere, per anul·lar el contracte s’ha de justificar. Per tant, em limitaré a dir que crec que aquest tipus d’eina ens podria ser útil com a futures docents, per a donar a conèixer a la societat la nostra tasca, la nostra visió sobre l’Educació o les eines TIC, etc.

54

En el següent enllaç podrem visualitzar un vídeo, on podrem veure que sembla una eina de fàcil utilització: http://miweb.1and1.es/create-businesswebsite;jsessionid=40543BCB2E7DBA19EF55495 3272381BC.TCpfix220a?__sendingdata=1&linkOr igin=buildwebsite&linkId=ct.btn.select.business&linkType =btn&startClub=false

PDI (Smart Notebook)

55

PDI (Pissarres digitals interactives) Ha estat en la sessió d’avui (15-11-11) que he pogut veure per primera vegada una pissarra digital, ja que ni quan jo era alumna (no existien) ni quan he realitzat les pràctiques a escoles en els cursos anteriors, he tingut oportunitat de saber d’aquesta eina tecnològica. Així doncs, he pogut veure que la pissarra digital consta d’un projector i d’un comandament, a través del qual es pot accedir a l’aplicació. A més a més, els alumnes poden disposar d’una mena de llapis digital, amb el qual poden realitzar les activitats plantejades.

En aquesta mateixa sessió he conegut l’existència d’Alexandria (Biblioteca de materials per a PDI, promogut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya),

http://alexandr ia.xtec.cat/mod /resource/view. php?id=6 una pàgina web on es pot trobar infinitat de materials adequats a les pissarres digitals interactives.

Alexandria està regit

entre les persones que lliurement hi participen, de manera els usuaris poden utilitzar, reutilitzar, modificar i compartir lliurement el material educatiu que s’hi presenta.

Finalment, he sabut de l’SMART Notebook Express http://express.smarttec h.com/#m, una eina on-line amb la qual es poden crear continguts per PDI (vegeu una prova realitzada aquí al dessota). Finalment, per posar-me al dia, he buscat més informació sobre la temàtica, reflectida en la pàgina següent...

pel principi de cooperació

56

Informacions relatives a experiències realitzades en una aula de P3, que em poden ser útils de cara al meu futur com a docent de l’etapa de segon cicle d’Educació Infantil: http://recursostic.educacion.es/buenaspractic as20/apls/prinia/index.php/practica/21.html Visualització de com s’utilitza i quina funció té la pissarra digital: http://www.youtube.com/watch?v=NA2wg4o yQvM&feature=related

57

REALITAT AUGMENTADA Apunts 18/10/11

La realitat augmentada A mode d’exemple…

Utilitats personals, de construcció, etc.: http://www.youtube.com/wat ch?v=-bJ4PCW2Pcc Utilitats en educació: http://www.youtube.com/wat ch?v=eJIFkYK4lRs Utilitats mèdiques: http://www.youtube.com/wat ch?v=Vycvec8Tl7I Estratègies de Màrqueting i publicitat: http://selectparks.net/~julian/ theartvertiser/

Així, aquestes imatges virtuals poden ampliar, transformar o donar múltiples versions del món físic (es presenta una mena de realitat mixta).

Exemple: el cas més clar és el de l’iPhone o els nous telèfons amb Android de Google.

Aquests nous terminal mòbils són eines capaces de llegir el seu entorn, assimilarlo, processar-lo i donar-nos algun tipus d’informació sobre ell (p.ex. buscant l’estació de metro més propera, superposant símbols i indicacions a la imatge del carrer captada pel

A vegades es confon amb el concepte “realitat virtual”, però mentre que la realitat virtual no inclou elements veritables de la realitat, la realitat augmentada barreja objectes virtuals amb el món real.

La realitat augmentada funciona en temps real i és interactiva, i els objectes virtuals apareixen com a reals, en 3D.

58

REALITAT AUGMENTADA Sessió 08-11-11 Completaré els apunts anteriors amb el que he extret de la sessió teòrica del dia 0811-11. M’ha ajudat a entendre el concepte la comparació que se’ns ha presentat de fotografies.

A partir de la visualització de les mateixes, veure que parlem de Realitat Augmentada quan les capes d’informació que s’afegeixen sobre un escenari real són virtuals (fetes per ordinador).

La Realitat Augmentada, de forma senzilla, es pot classificar en dos tipus:

fetes per

Per reconeixement de formes (a través de marcadors, imatges i objectes).

Per reconeixement de posició (a través de coordenades GPS, a través de l’orientació a partir d’una brúixola i a través de la inclinació a partir d’acceleròmet res). 59

Tanmateix, tornant enrere, hi ha qui parla de la Realitat Augmentada Analògica (s’afegeixen capes d’informació de forma física).

Personalment, aquest estiu havia experimentat la Realitat Augmentada per reconeixement de posició, quan des del menjador de casa, i a través del dispositiu mòbil del meu germà, varem localitzar les farmàcies de l’entorn. Per contra, no havia experimentat mai amb la Realitat Augmentada per reconeixement de formes.

60

Però, com com que les casualitats no existeixen, aprofitant l’avinentesa que aquest últim cap de setmana un convidat em va portar una ampolla de vi on apareixia un marcador, he experimentat l’ A.R. amb el mateix. mateix. Així és que amb una aplicació per llegir QR i la Blackberry d’una companya he pogut accedir i visualitzar la informació de la marca (Casa Mariol Mariol), ), directament enllaçada a la seva pàgina web.

61

www.casa mariol.com mariol.com

62

Amb tot això, doncs, he arribat a la conclusió que els codis QR es creen...

Mitjançant un software específic específic i llocs web que ajudin a generargenerar-los Aquí podem trobar algunes eines que ens poden ser útils:

http://www.quick mark.com.tw http://blog.qr4.nl

Primera prova realitzada.

Inconvenient: a l’hora de llegir el marcador les fotografies surten sobreposades i no es diferencien de forma clara. A més, en un primer moment, no he posat el text al lloc correcte (i no es visualitzava bé).

http://qrcode.kayw a.com/ http://www.ezflar.c om/home/show_ho me Per aquest motiu he decidit realitzar l’exercici de nou, amb una sola fotografia de presentació. http://www.ezflar.com/ge n/127134

63

A més a més, aquest exercici pràctic que hem hagut de fer a través d’aquesta pàgina web, m’ha permès pensar en què podria presentar a través d’un marcador.

Penso que un marcador d’aquesta tipologia és útil per: Presentar una marca comercial o per a publicitar-la o donar suport al a geolocalització.

De tota manera, pensant en una utilització dins l’Educació i havent fet aquesta prova, m’ha semblat útil perquè els alumnes puguin presentar-se davant els seus companys/es (caràcter, interessos, etc.) de forma divertida, a través de fotografies.

De la mateixa manera, podrien ser útils per a presentar activitats, calendaris, events escolars, etc.

M’ha cridat l’atenció una informació on es comenta que una noia va dissenyar un marcador per posar a la làpida de la seva mare... (vegeu la fotografia a la pàgina següent).

Molt curiós!

64

???????????? ????????? ???

65

EINES PER A L'ELABORACIÓ DE MATERIALS INTERACTIUS Reflexions entorn el projecte de treball d’equip: “JO, NOSALTRES I L’ESCOLA” Entorn al projecte realitzat juntament amb la Claudia, la Neus i la Dalia, dir que encara que pensàvem que el programari JClic era limitat, vàrem decidir realitzar el nostre projecte amb aquest tipus d’aplicació, tenint en compte el temps que teníem per a dur-lo a terme.

66

Igualment, tenint en compte que som estudiants de magisteri infantil, vàrem considerar que de les eines al nostre abast, era la més fàcil d’utilitzar i de treballar amb els infants. Dit això, em reafirmo amb la opinió que el programari JClic és una eina prou efectiva per a crear activitats simples, enfocades a treballar amb conceptes de l’entorn proper dels nostres alumnes, o enfocades, per exemple, a assentar els coneixements adquirits en treballs per projectes d’aula.

67

Per últim dir que, encara que aquesta eina és fácil d’utilitzar, se’ns va “penjar” i encara que havíem fet alguna còpia, vam haver de realitzar de nou el projecte. Dir també que no hem esbrinat perquè ens va passar. (projecte amb fotografies pròpies o agafades de la pàgina web lliure http://www.gettyimages.es/Search/Search.aspx?contractUrl=2&langu age=es&family=creative&p=tecnologia&assetType=image# ).

68

Reflexió dels aprenentatges realitzats en el mòdul De forma resumida, vull comentar que, tenint en compte la meva ignorància en la temàtica tractada a l’aula, en aquest mòdul he adquirit molts nous coneixements. A més, és una de les assignatures amb les quals m’he sentit més motivada aquest curs. Tot i això, comentar que m’he quedat amb les ganes de saber més sobre pissarres digitals, ja que no hi he treballat mai i no en conec el funcionament.

Reflexió sobre els mateixos apunts Igualment, m’he quedat amb les ganes de saber què caram és el “Canal Interactivo”, ja que no he pogut anar més enllà ni esbrinar-ne res més.

69

Conclusions utilització Issuu Primerament, dir que aquesta eina em va agradar pel format que dóna als documents en general. A més a més, és de fàcil utilització, ja que s’ha de crear el document en Word, passar a Pdf i “pujarlo” a la pàgina web. Immediatament després l’aplicació transforma el document, segons el format que se li hagi volgut donar.

Per contra, penso que Issuu és una eina nointeractiva; això comporta que en un primer moment, un cop s’ha penjat el document, no es pugui canviar. Per tant, vull destacar el caràcter no flexible d’aquesta eina, fet que ha dificultat el treball, fent-lo laboriós. A més a més, he hagut de fer alguna proves a l’hora de penjar-lo a la pàgina web i m’ha sorprès veure que, tot i que l’usuari pot escollir “pujar” el document en diferent tipologies de format (diari, revista, llibre, portfoli, etc.), un cop a la web, es visualitza d’igual manera (he escollit els quatre formats diferents i el document no canvia).

A tall de conclusió, dir que no m’ha semblat massa atractiu el resultat final un cop “penjat” a la web, per la qual cosa no tornaré a utilitzar aquesta aplicació. Crec que requerir el domini del Word per a realitzar un document creatiu és una tasca laboriosa en comparació al resultat obtingut.

70

A tall de conclusió, dir que els canvis tecnològics succeïts ens els darrers temps han permès un aprenentatge continu, en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Vegeu-ne l’abans i el després

71

72

B IB LI

O

G

R

A

F

I

A

Steve Jobs. Recuperat 9 octubre 2011, des de http://www.youtube.com/watch?v=UF8uR6Z6K Lc Cases, J., i Torrescasana, M.R. (2006). Les TIC a l'Edudació infantil (1a ed.). Barcelona: Editorial UOC. Cabero, J., i Romero, R. (2011).

Diseño y producción de TIC para la formación (1a ed.). Barcelona: Editorial UOC. Graviz, A., i Pozo, J. (2000). Niños, medios de comunicación y su conocimiento (2a ed.).

Barcelona: Empresa Editorial Herder, S.A. Personal Computer & Internet (2001).

Mapatic.net (2011). Recuperat 18 octubre 2011, des de http://www.mapatic.net/Fitxer/Empresa/891/Do cument/114.pdf Gencat.cat (2011). Recuperat 18 octubre 2011, des de http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni /menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a 73

0/?vgnextoid=e9304bd82cd50110VgnVCM1000 000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e9304bd82c d50110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnext fmt=detall&contentid=b755a62f11656210VgnVC M1000008d0c1e0aRCRD Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure (2011).

Recuperat 18 octubre 2011, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/Realitat_augment ada Beat.cat (2011). Recuperat 19 octubre 2011, des de http://beatcat.blogspot.com/search?q=realitat+ augmentada Nuevos juegos y jugadores en las industrias creativas. Apunts de l’assignatura: Cultura y entretenimiento digital, material didàctic.

(UOC, Universitat Oberta de Catalunya).

74