Joves que es mouen
Nil Ballarà
Nil Ballarà Parlem amb Nil Ballarà, un jove Solsonès que aquests darrers mesos ha participat en dos projectes de mobilitat europea. Per conèixer-lo una mica més li hem volgut fer una entrevista. Per què vas decidir marxar a l'estranger? Desde fa uns anys, viatjar es una de les meves passions, però el que més m’agrada de viatjar es interactuar amb la gent local del lloc que visito, i compartir amb gent d’altres països. Feia temps que portava una rutina molt monòtona, i necessitava un “break” a la meva vida. Per tant vaig escollir fer el que més m’agrada. Vas fer servir algun programa? Quin? A on et vas dirigir? Et va resultar fàcil trobar la informació? Vaig utilitzar el projecte “European Solidarity Corps”. He estat en un projecte a Croàcia durant dos mesos, i en un projecte a Xipre d’un mes. Les primeres entitats que em van informar sobre aquests programes europeus van ser Pirineus Creatius i l’Oficina Jove de l’Alt Urgell, que tenen molta experiència treballant amb aquest tipus de projectes. Fa uns anys que vaig conèixer aquestes entitats, i em van orientar i explicar molt sobre el funcionament d’aquests projectes. Ho vaig trobar tan interessant, que vaig decidir crear una associació que es dediqués a promocionar i crear aquest tipus de projectes al Solsonès.
Quins tràmits previs vas haver de fer? Primerament, vaig buscar a la web d’European Solidarity Corps, que es on es penjen totes les oportunitats europees de mobilitat internacional, i vaig inscriure’m a les ofertes que més m’interessaven. Vaig haver de penjar el meu CV al portal europeu, a més a més d’enviar una carta de motivació en anglès a cada un dels projectes. Per el projecte de Croàcia, vaig fer una petita entrevista via Skype, i vaig haver de treure el document de delictes sexuals. Per el projecte de Xipre, vaig haver de renovar la tarjeta sanitària europea. En el teu cas, has dut a terme dos projectes. A on els has fet? En què consistien? Quines tasques feies allà? El primer projecte va ser a Croàcia, a la localitat de Vukovar. Una zona molt afectada per la guerra de Iugoslàvia. Les meves tasques eren bàsicament, interactuar i organitzar tallers i jocs, per nens que estan en una situació problemàtica a casa. El segon projecte de Xipre, va ser al poble de Lysos, una zona rural. Vam estar ajudant els pagesos locals a collir garrofes i raïm. Es un poble amb una població molt envellida, i la presència de voluntaris, ajuda a mantenir la vida al poble.
Com definiries la teva experiència? El primer projecte a Croàcia, no va ser tan bo com esperava. L’associació que portava el projecte no estava gaire ben organitzada, i hi havia moltes activitats del projecte que es duien a terme de forma improvisada. Tot i això vaig fer bons amics i vaig viure grans experiències. A més a més em va servir per veure el que no he de fer jo quan organitzi projectes d'aquest tipus. A Xipre el projecte estava molt ben organitzat, i vaig tenir la sensació de que la nostre feina allà era més important. M’emporto bones experiències, un bon grup d’amics i noves idees. L'experiència es va correspondre amb les teves expectatives? Tal com he explicat en la pregunta anterior en el projecte de Croacia no. A Xipre si que va correspondre bastant. Amb quines dificultats et vas trobar? Com les vas afrontar? Quines oportunitats vas tenir? Sempre costa marxar a l’estranger i sortir de la zona de confort. No saps el que et trobaràs i a més a més viatges sol, sense conèixer a ningú. Pero un cop ets allà, saps que t’has d’integrar amb la resta de companys i companyes. I dónes el millor de tu perque aquella experiencia sigui el màxim de profitosa possible. Un cop arribes i et relaciones amb els altres membres del grup, t’adones que ells també tenen les mateixes pors o inquietuds que tu. Tampoc saps com serà l’organització del projecte al país estranger que visites, pero es una gran sort, que sempre tinguis l’entitat d’enviament del teu païs, que t’ajuda amb qualsevol problema que sorgeixi.
Què és el que més valores? Quin és l'aprenentatge que n'extreus? Aprendre a conviure i treballar amb persones d’altres cultures i països. El respecte i la tolerància, que adquireixes. Què li diries a un/a jove que dubti en fer un programa de mobilitat? Ho recomanaries? I tant. És necessari sortir de la zona de confort de tant en tant. Crec que treiem el millor de nosaltres quan ho fem. I a vegades és bo trencar una mica amb la rutina en que vivim. Viatjar és un aprenentatge. I més quan no ho fas com a turista. I coneixes la cultura del país desde dins, interactuant amb els locals. Vols afegir alguna cosa més? M’agradaria encoratjar als joves a que provin l'experiència de realitzar un voluntariat internacional. Sobretot als joves que es troben una mica perduts, i no saben gaire com enfocar la seva vida futura. Pot ser una molt bona oportunitat per que se’ls hi obrin noves portes.
Joves que es mouen
Joves que es mouen
M’emporto bones experiències, un bon grup d’amics i noves idees.
Nil Ballarà
M’agradaria encoratjar als joves a que provin l'experiència de realitzar un voluntariat internacional. Sobretot als joves que es troben una mica perduts, i no saben gaire com enfocar la seva vida futura.