EL CIE DE ZONA FRANCA. SITUACIONS DE RACISME I DISCRIMINACIÓ by Aurea Martin

El CIE de Barcelona (Zona Franca) Situacions de racisme i discriminaci贸

Gener 2014

Campanya pel Tancament dels Centres d'Internament. tanquemelscies@gmail.com tanquemelscies.blogspot.com.es facebook.com/ciesno @tanquemelscies

1. Introducció1

Els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) són establiments públics de caràcter no penitenciari, l'ingrés i estància als quals tindrà únicament finalitat preventiva i cautelar2, salvaguardant els drets i les llibertats reconeguts a l'ordenament jurídic, sense més limitacions que les establertes a la seva llibertat ambulatòria.3

En realitat però, funcionen com autèntiques presons que priven de llibertat a persones immigrants per no estar en situació administrativa regular i amb una ordre d'expulsió guvernativa (per infraccions a la normativa d'estrangeria – art 53, 54 i 57.2 LOEX); a persones migrants amb una ordre d'expulsió judicial (suposits de l'article 89 i 108 CP i 57.7 LOEX); i a presones detingudes que han intentat creuar les fronteres per llocs no habilitats o bé sense els permisos pertinents.

Aquest text es basa parcialment en l'informe elaborat pel Grurp de Recerca i Acció Sobre Fronteres i Controls i subscrit per la Campanya pel Tancament dels CIE de Barcelona presentat al gener de 2013 davant del relator de la ONU contra el Racisme i les Discriminacions 2 Art 1 ORDEN de 22/2/1999 sobre normas de funcionamiento y régimen interior de los centros de internamiento de extranjeros: “1. Los Centros de Internamiento de Extranjeros son establecimientos públicos de carácter no penitenciario, dependientes del Ministerio del Interior, para la detención y custodia, a disposición de la autoridad judicial, de extranjeros sometidos a expediente de expulsión del territorio nacional, por alguno de los motivos previstos en los apartados a), c) o f) del artículo 26.1 de la Ley Orgánica 7/1985, de 1 de julio, sobre Derechos y Libertades de los Extranjeros en España. 2. L’ingrés i l’estància als Centres d’Internament d’Extrangers tindrà únicament finalitat preventiva i cautelar i estarà orientada a garantir la presència de la persona estrangera durant la substantació de l’expedient administratiu i l’execució de la mesura d’expulsió. 3 Art. 60.2 LOEX: “Los lugares de internamiento para extranjeros no tendrán carácter penitenciario, y estarán dotados de servicios sociales, jurídicos, culturales y sanitarios. Los extranjeros internados estarán privados únicamente del derecho ambulatorio.”

L'existència dels CIE a l'Estat Espanyol es remunta a l'any 1985, quan va ser aprovada la primera llei d'estrangeria. No obstant això, encara avui dia la seva regulació no es correspon amb les prescripcions legals i garanties mínimes, ni les constitucionals ni les relatives al dret internacional.

Des de la perspectiva del Dret Internacional, l'Associació Espanyola de Dret Internacional dels Drets Humans afirma que, “L'internament preventiu i sistemàtic de tota persona estrangera en situació administrativa irregular que no hagi comès cap delicte en CIE, és contrari al dret a la llibertat i a la seguretat personals proclamat en l'Art. 3 de la Declaració Universal de Drets Humans i a l'Art. 9 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. […] per tractar-se d'una mesura legislativa desproporcionada en relació a l'objectiu (legítim) de l'Estat de regular les migracions, és discriminatòria i per tant incompatible amb l'Art. 5 de la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial.” (AEDIDH, 2011, 17-19)

Des del dret intern també es qüestiona l'adequació d'aquestes institucions a la Constitució i a l'Estat de Dret. La introducció dels CIE a la jurisdicció espanyola va venir acompanyada d'una discussió sobre la seva constitucionalitat. Una part de la doctrina sostenia que la privació de llibertada administrativa anava en contra de la Constitució Espanyola, però al 1987 una Sentència del Tribunal Constitucional la va validar argumentant que, malgrat el caràcter administratiu de la decisió d'expulsió i la seva execució, “la disponibilitat sobre la pèrdua de llibertat és judicial” (OSPDH, 2003: 17).

No obstant això, d'acord amb el “Primer informe sobre els procediments administratius de detenció, internament i expulsió d'estrangers a Catalunya” elaborat per l'OSPDH (2003) aquest control judicial es limita a convalidar les decisions judicials sense entrar a examinar les circumstàncies concretes de molts dels casos.

Acutalment a l'Estat espanyol hi ha 7 CIE en funcionament, situats a les ciutats de Madrid, València, Barcelona, Múrcia, Algesires, Las Palmas i Tenerife. D'acord amb el Defensor del Poble4, duran l'any 2012, van ser internades als CIE 11.325 persones, de les quals en va ser expulsades el 52%. Per tant 5.401 persones han estat privades de llibertats i de molts drets fonamentals en aquests centres de naturalesa administrativa i amb finalitat “preventiva i cautelar” sense que s'hagi acabat executant la mesura d'esxpulsió.

Des dels seus inicis, les organitzacions de defensa dels drets de les persones migrants i les entitats de defensa dels DDHH denunciem públicament la situació de discriminació que suposa l'existència d'una institució com els CIE's, així com les pràctiques d'abusos policials i greus vulneracions de drets i llibertats de les persones al seu interior.

2. La situació del CIE de Zona Franca

El CIE de Barcelona, situat al Polígon Industrial de Zona Franca, té una capacitat per a 226 persones. Va ser inaugurat a l'agost de 2006, substituint al conegut com a centre de "La Verneda" que es trobava a la mateixa comissaria de la Verneda i era un soterrani sense llum natural, escassa ventilació i sense pati. Malgrat que el nou centre fou presentat com una "millora" respecte l'anterior, el CIE de Zona Franca ha accentuat les característiques penitenciàries de la detenció: tancament electromagnètic d'espais comuns i cel·les, visites a familiars a través de mampares, cel·les amb barrots, etc. Durant els últims anys, el Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona ha estat al centre de la polèmica, especialment per la recent mort de tres interns, la gran opacitat que els rodeja i els nombrosos casos de denúncia per maltractaments.

Defesor del Poble, Informe Anul 2012. Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura..

2.1 Aspectes més preocupants sobre les condicions del CIE de Barcelona

En primer lloc, és necessari parlar d'aquelles condicions que suposen, per si soles, la vulneració d'alguns dels drets fonamentals reconeguts a la CE, així com dels drets humans amb ampara internacional. El CIE, malgrat no ser un centre de caràcter penitenciari, té una estructura completament carcelària, condició que ha estat denunciada per diferents informes publicats5. Aquest fet contribueix greument a l'estigmatització i criminalització de les persones immigrades. (1)

Les persones internades no són informades correctament sobre la seva

situació. En la majoria dels casos no coneixen els seus drets, i en alguns casos no saben per què han estat internades. Aquest problema es veu agreujat per la falta d'intèrprets. (2)

Les comunicacions amb familiars són molt curtes (d'uns 10-15 minuts) i

es realitzen a locutoris incòmodes amb un vidre enmig i a través d'aparells telefònics. Aquesta mesura resulta totalment desproporcionada i una angoixa innecessària considerant el caràcter no penitenciari d'aquests centres. (3)

Al CIE de Barcelona no hi ha sanitaris a l'interior de les cel·les. A aquesta

situació cal sumar-li el fet especialment greu que les habitacions/cel·les estan tancades de 22h a 8h. Molts dels interns ens han explicat que han hagut de fer les seves necessitats a les nits en galledes. (4)

L'execució de l'expulsió es comunica a la persona interna sense presència

de traductor ni de lletrat, la qual cosa vulnera el dret a l'assistència lletrada. A més, s'executa sense notificació prèvia als propis interns. Al contrari del que

Veure per exemple, l'informe: “CIE: Derechos Vulnerados. Informe sobre los centros de internamiento de Extranjeros en Espanya” Desembre 2012, Migreurop.

ocorre en altres CIE’s com el de Madrid, al de Barcelona es deporta als interns sense previ avís, impedint la preparació del viatge i vulnerant de forma sistemàtica el dret a les persones d'acomiadar-se dels seus familiars i amics. (5)

Inexistència d'intèrprets. Les dificultats idiomàtiques en l'atenció mèdica

es resolen a través del propi personal mèdic o de la intervenció d'altres interns. Aquesta situació dóna lloc a que no es presti l'atenció requerida, tal com denuncien els propis interns, davant la falta d'enteniment amb el personal del CIE. (6)

Al CIE de Zona Franca no es destinen places a dones, fet que suposa que

les detingudes a Barcelona i a la resta de Catalunya siguin traslladades a CIE’s d'altres punts de l'estat; limitant així les possibilitats de contacte amb la família; i també les opcions de contactar amb els seus advocats/des per tal de tractar d'evitar l'expulsió. (7)

Cel·la d’aïllament. Just a l'entrada del CIE de Zona Franca i ha una cel·la

d'aïllament. Arquitectònicamente aquest espai té una sola paret i la resta són reixes, és utilitzat per a tancar-hi les persones que la policia estimi conflictives. Aquesta mesura hauria de ser comunicada a l'autoritat judicial, però no tenim constància de que es compleixi sempre aquests requisits.

2.2. Impunitat al CIE de Barcelona: dificultats en la denúncia de situacions de racisme i maltractaments Les organitzacions que durant els darrers anys hem pogut realitzar visites al CIE de Zona Franca, així com els propis interns, hem alertat de l'existència de certs tractes de caràcter racista cap a les persones internades, així com de la proliferació de situacions de maltractaments tant físics com psicològics.

No obstant això, sovint degut a les pròpies condicions del centre, resulta extremadament complicat l'accés a la tutela judicial efectiva de les persones internes per denunciar aquestes situacions, el seguiment d'aquestes denúncies i l'aportació de mitjans de prova.

A continuació assenyalem alguns dels factors que més influeixen que aquestes pràctiques de racisme, dicriminació i maltractaments -que són denunciades pels interns del CIE- no arribin a denunciar-se i esdevinguin una situacions generalitzades d'impunitat. 

De manera general resulten determinants les dificultats que pateixen els interns,

com a persones privades de llibertat, de presentar queixes o denúncies per agressions i tractes discriminatòris contra els propis agents que els custodien. 

Com s'ha denunciat públicament de manera reiterada, aquells interns que

denuncien maltractaments dins del CIE, veuen accelerat el seu procés d'expulsió, així com el dels testimonis que formen part de la denúncia. Així mateix, els interns que ja han denunciat i són deportats, tenen insalvables dificultats per seguir amb el procediment des dels seus països de tornada. 

La falta de contacte i de seguiment dels advocats d'ofici a les persones que estan

internes. Pels motius que sigui, en molts casos, aquells interns que tenen advocat d'ofici designat no aconsegueixen tenir un contacte fluït amb aquests. Com a conseqüència de la falta d’assistència lletrada en condicions, alguns interns no comprenen la situació que els ha portat al CIE. 

Les càmeres que estan instal·lades al CIE de Barcelona són estàtiques i deixen

molts angles morts. A més, existeixen espais que no disposen de càmeres com la biblioteca, sales d’espera i cel·la d’aïllament, on es produeixen la majoria d’agressions denunciades.

Considerant aquests factors, l'existència d'un nombre reduït de denúncies per maltractaments als CIE's no ha d'interpretar-se com un indicador de la inexistència d'aquests tractes, sinó més aviat com un reflex de l'opacitat que envolta aquests centres, les dificultats per interposar denúncies i la impunitat en la qual queden els tractes discriminatoris i degradants que són narrats pels propis interns.

2.3. Principals denúncies realitzades sobre situacions de racisme, maltractament i amenaces al CIE de Zona Franca

A continuació anunciem alguns dels episodis i casos coneguts més preocupants que s’han registrat al CIE de Barcelona en els darrers tres anys i mig6.

13/05/2010. Mohamed Abagui, un jove de 22 anys, va ser trobat mort a la cel·la on estava tancat en situació d'aïllament. 3/01/2012 Un intern va ser presumptament agredit per un grup d'uns 5 agents de la policia nacional durant el transcurs d'un escorcoll que va tenir lloc a la matinada. Li van produir lesions de diversa consideració, per les quals va haver de ser traslladat a un Centre Hospitalari. 6/01/2012 Idrissa Diallo jove de 21 anys provinent de Guinea-Conakry moria a la seva cel·la després de presentar dificultats respiratòries. La gravetat del cas radicaria en una possible negligència mèdica, ja que existeixen indicis per creure que no se li va brindar assistència mèdica tot i que companys de l'intern asseguren que el jove l'havia sol·licitat. La jutgessa d’instrucció nº5 de Barcelona, que va dur el cas en aquell moment, no va permetre que organitzacions en defensa dels Drets Humans es personéssim en el cas, tot i

Per a més informació sobre cada un d’aquests casos, vegeu l’Annex que s’adjunta amb els Comunicats públics i notes de premsa.

que posteriorment, a data de 22 d’octubre del 2012, un auto de l’Audiència Provincial ho va autoritzar. Encara avui però, restem a l’espera que es resolgui l’expedient. 8/05/2012 D.B., ciutadà d'origen georgià, va denunciar davant el Jutjat de Guàrdia una situació de maltractament fruit d'una agressió policial, la qual cosa va generar l'obertura d'un procés penal davant el Jutjat nº 18 d'Instrucció. Tot i que l'advocat de l'intern va sol·licitar que se li prengués declaració i que fos visitat per un metge forense de manera urgent, D.B. va ser deportat el 7 de Maig sense que ni ell, ni els testimonis principals del cas haguessin declarat davant del Jutjat d'Instrucció. Com a conseqüència d'aquesta situació D.B., juntament amb dues persones del mateix país, van dur a terme una vaga de fam per denunciar la seva situació. Així, el mateix D.B., es va autolesionar fins a tres ocasions per evitar la deportació I va denunciar davant el Sindic de Greuges una situació de maltractaments greus en l'execució de la seva expulsió a l'aeroport. 18/01/2013 El Síndic de Greuges inicia una investigació després d'una denúncia de maltractaments i vexacions al CIE davant dels excessos verbals i físics soferts per un intern i que trasllada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 12/05/2013 El 12 de maig agents de la Policia Nacional que custodien el CIE de la Zona Franca van increpar i agredir a un reclús a les dutxes del Centre. La persona, d'uns 30 anys, d'origen gambià i que havia estat diagnosticat per problemes de salut mental, va ser agredit als lavabos quan exigia que els agents tanquessin la porta de la dutxa. Els agents, no només es van negar a tancar-la, sinó que, segons les informacions aportades, van arremetre amb violència en contra seva. Quan el dilluns 13 maig dos advocats de la Campanya van arribar al CIE, avisats per un altre intern dels fets, el director del Centre va negar-els-hi la possibilitat de visitar-lo de forma amenaçadora. Paral·lelament, uns 20 interns van decidir posar-se en vaga de fam com a forma de protesta per l'agressió comesa pels agents de la Policia Nacional i per exigir responsabilitats al director del CIE. Un cop més, la persona agredida va ser deportada el mateix dimarts 14 de maig per tal

que

pogués

denunciar

provar

cap

situació

maltractament.

En resposta els advocats de la Campanya van interposar una queixa exposant els fets davant del Jutge de Vigilància i Control del Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona. També es va fer arribar una queixa al Síndic de Greuges i a la Defensora del Pueblo sol·licitant que, en el marc del seu àmbit de competència, realitzessin una investigació per aclarir els fets. 27/06/2013. Els Jutjats de control dels CIE's emeten una resolució en resposta a les peticions de SOS Racisme i Migra Studium en la que ambdues organitzacions sol·licitaven el dret a visitar interns; i la queixa presentada pels advocats de la Campanya Tanquem els CIE’s en la que denunciaven les restriccions en l'accés dels lletrats al CIE. A la resolució els jutges acorden una sèrie de mesures que regulen el dret dels interns a rebre assistència jurídica de forma regular i el dret a les organitzacions de DDHH a accedir al CIE sense restriccions durant l’horari de visites establert. 5/12/2013. El ciutadà armeni Aramis Manukyan –Alik-, apareix mort a una cel·la d’aïllament al CIE de la Zona Franca. Els testimonis consultats coincideixen en una versió dels fets totalment diferent de la versió oficial. Segons les fonts consultades, abans de morir, Alik va rebre cops per part dels agents de policia i tot seguit va ser internat en una cel·la d'aïllament, des de la qual hauria estat cridant durant hores, abans que succeís el tràgic desenllaç. La Campanya Tanquem els CIE’s s’ha presentat com a acusació particular, juntament amb els familiars d’Alik, aportant els testimonis principals i assegurant que es dugui a terme una investigación judicial ràpida, imparcial i profunda. A dia d’avui, seguim a l’espera de que es practiquin les proves principals sol·licitades per esclarir els fets i les posibles responsabilitats institucionals. 31/12/2013. Diversos interns denuncien agressions d’unitats d’antiavalots de la Policia Nacional al CIE de la Zona Franca. Un dels interns amb ferides més greus ha estat deportat. Els fets han estat denunciats al Jutjat d´Instrucció núm 9 de Barcelona i la

Campanya Tanquem els CIE’s forma part de l’acusació particular de la denúncia. Així mateix, s'ha posat en coneixement dels jutjats de control del CIE de Barcelona i del Defensor del Pueblo. 3/01/2014. Després de les denúncies d’agressions dels darrers dies i veient la lentitud i la inoperància del mitjans de control del CIE, el 3 de gener una Comissió independent de DDHH sol·licita l’entrada al CIE de manera urgent per garantir que es brindi assistència mèdica a alguns interns que havien denunciat agresions però no havien estat atesos pels serveis mèdics del centre. Davant la impossibilitat de parlar amb els jutges per no trobar-se al Jutjat, la Comissió -integrada per metgesses i advocades-, es dirigeix al CIE de Zona Franca.

Els mateixos interns sol·liciten per escrit a la direcció del CIE poder ser visitats per les doctores de la Comissió, acollint-se al dret a la integritat física i a l'assistència mèdica. Malgrat la legitimitat de la demanda, la sol·licitud és denegada i s'impedeix l'accés al CIE de les doctores. Les dues advocades que integraven la Comissió sí que poden entrevistarse amb els interns, escoltar la seva versió dels fets i comprovar que una persona interna té el nas trencat i una altra contusions per tot el cos.

3. Inexistència, inoperativitat, i incertesa dels mecanismes de garantia dels drets i de control dels CIE.

La darrera reforma de la Llei d'Estrangeria, de 2009, va introduir algunes novetats relatives a la regulació dels CIE. Tot i augmentar la durada de l'internament (de 40 a 60 dies) també va introduir dos aspectes que haurien d'haver millorat les condicions dels interns: va establir la figura d'un Jutjat de Control de l'internament i va imposar al govern dictar un reglament sobre el règim intern dels CIE en el període de sis mesos.

La primera mesura es va implementar amb diferències molt grans depenent dels territoris. A Madrid i a València els jutjats van assumir diligentment aquesta funció i han dictat ordres dirigides als directors dels respectius CIE per regular el seu funcionament i esmenar les deficiències detectades7. Altres jutjats, argumentant la falta de recursos destinats a aquesta nova funció, no van arribar a assumir-la com a pròpia. A ciutats com Barcelona o Murcia, en comptes d'assignar un jutjat concret, es va deixar aquesta funció en mans del jutjat de guàrdia. Aquest fet a la pràctica va significar que els jutjats no assumissin el mandat legal de controlar el CIE. No va ser fins a principis de 2012 que es van designar jutjats concrets per exercir aquest control. Finalment, el mes de juliol de 2013, els jutjats encarregasts del control del CIE de Zona Franca van dictar una resolució que perment avençar (lentament) cap a una major transparècnia i obertura del centre. D'una banda, aquesta resolució ha permés la entrada de les ONG al CIE en un horari determinat (fins al moment, se'ls hi negava l'accés) però les condicions d'aquesta entrada segueixen a discreció del director del centre. D'altra banda, ha obert la porta a una millora de la defensa jurídica de les persones internes, permetent als advocats/des l'accés al CIE per a entrevistar-se amb les persones intermades, tot i no tractar-se dels lletrats designats (que de vegades són d'altres ciutats o els inters desconeixen el seu nom o la manera posar-s'hi en contacte).

Pel que fa al reglament, a dia d’avui aquesta norma encara no ha estat aprovada, deixant en mans de la discrecionalitat dels directors i de la diligència de jutges i advocats l'efectiva defensa dels drets de les persones internes.

Les situacions que hem esmentat fins aquest punt de l’informe haurien de ser observades i judicializades, així com tots els drets bàsics esmentats i, en la seva majoria vulnerats, 7

Vegeu: Acord dels Jutjats de Control del CIE de Madrid de 22 de desembre de 2009, de 28 de gener de 2010, d'11 de febrer de 2010, de 22 d'abril de 2010, de 30 de setembre de 2011, de 14 de febrer de 2011, de 27 de febrer de 2012,

haurien d’estar reconeguts en un Reglament conegut pels propis interns. No obstant això, la realitat d'aquests mecanismes de control és que són, a dia d’avui, totalment inoperants i inexistents.

ANNEX: Recull de notes de prensa i Comunicats públics sobre els casos més greus detectats de situacions de maltractament al CIE de la Zona Franca

06/01/2012 “Comunicado público ante los hechos acontecidos en el CIE de Zona Franca”. Texto firmado por más de 140 entidades sociales tras la muerte de Idrissa Diallo en el CIE de Zona Franca.

Las entidades, colectivos y organizaciones abajo firmantes queremos manifestar ante la sociedad civil y ante las Administración Catalana y Estatal que

Desde que se abrió el Centro de Internamiento de Extranjeros de la Zona Franca en el año 2006 se han producido numerosas irregularidades que han tenido como consecuencia la vulneración sistemática de derechos de las personas que han sido internadas en el CIE de Zona Franca, al igual que pasaba anteriormente en la Comisaría de la Verneda.

Desde la primera semana de Enero se han producido situaciones especialmente graves en el CIE de la Zona Franca: (8) Desde comienzos de año se han presentado dos denuncias por malos tratos producidos en el interior del Centro de Internamiento, porque dos internos han sido agredidos y vejados por miembros del Cuerpo Nacional de Policía. Estás denuncias se suman a las que se vienen presentando desde hace años. (9) En la noche del 5 al 6 de Enero murió Idrissa Diallo, un joven guineano de 21 años en el interior del CIE alrededor de las 2hs de la mañana. Al contrario de lo que ha manifestado la policía, varios testigos de los hechos han afirmado que podría haber tenido lugar una negligencia motivada, en parte, por la falta de traductores en el CIE de Zona Franca. La Asociación solidaria DAB, integrante de Papeles y Derechos para Todos y Todas, ha interpuesto en el día 11 de Enero una denuncia ante el juzgado de instrucción número 5 de Barcelona, para poder personarse como acusación particular en el caso de la muerte del guineano Idrissa Diallo (10)

Una de las personas que estaba en la celda con Idrissa, y uno de los

principales testigos de los hechos, pidió mediante una llamada telefónica asistencia letrada a dos abogadas. Éstas abogadas accedieron el domingo

por la tarde a hablar con este interno. Le vieron durante medio minuto en el que el interno tan sólo expresó que estaba viviendo una situación de mucha violencia dentro del CIE. En ese momento el director expulsó de muy mala manera con la ayuda de más policías a estas dos abogadas del Centro, privando a la persona interna del derecho a la asistencia letrada. Al día siguiente por la tarde, impidieron bajo el expreso mandato del Director del Centro Jose Manuel Casado, la visita de otro abogado a este mismo interno ya que éste lo volvió a requerir por teléfono. Los tres abogados/as han presentado una queja ante la Comisión de Defensa, y ante la Comissió de Relacions amb l'Administració i la Justícia (CRAJ) del Colegio de Abogados de Barcelona. (11)

Asimismo, desde que pasaron los hechos se ha obstaculizado e

impedido la entrada de personas de entidades y colectivos que trabajan por la defensa de los derechos de las personas migrantes para que visitaran a personas internas.

Ante los hechos expuestos, las entidades abajo firmantes exigimos:

Que se investiguen y clarifiquen las circunstancias que rodearon la muerte de Idrissa Diallo para que se conozca si pudo existir algún tipo de negligencia por parte de las personas que custodiaban a las personas privadas de libertad en el CIE de Zona Franca.

Que se tomen medidas de protección para las personas que han sido testigos de la muerte de Idrissa ya que no podemos olvidar que además de no haber podido ser asistidos por abogados están custodiados por las mismas personas que podrían haber cometido una negligencia, y esto podría favorecer presiones a la hora de ejercer su condición de testigos. Entendemos que dada la situación deberían ser puestas automáticamente en libertad ya que son testigos de unos hechos especialmente delicados y que en ningún caso tienen que ser deportadas.

Que de ninguna manera se vuelva a negar el derecho de asistencia letrada a las personas internas en el CIE de Zona Franca y que se respete y facilite el trabajo profesional de los abogados/as en el CIE de la Zona Franca.

Que no se obstaculice ni se impida el acceso de personas de la sociedad civil, de entidades y organizaciones que trabajan por la defensa de los derechos de las personas migrantes y por los Derechos Humanos al CIE de Zona Franca. Aunque se quiera convertir el CIE en un lugar opaco y apartado de la sociedad, las organizaciones o entidades abajo firmantes no lo toleraremos.

Que se nombre lo antes posible unos concretos Juzgados de control de los Centros de Internamiento de Extranjeros, al igual que se han nombrado en otras ciudades como Madrid o Valencia. En Barcelona, el encargado de velar por los derechos de las personas internas en el CIE es el Juzgado de Guardia de cada día, lo cual en la práctica supone que no se supervisa lo que sucede en el CIE de Zona Franca. Entendemos que el control solo se podrá ejercer nombrando Juzgados concretos.

Que cesen las situaciones de violencia y mal trato en el interior del CIE de Zona Franca y en el momento en que las personas son trasladadas al aeropuerto para ser deportadas, momento en el que sabemos que se han producido situaciones de mal trato.

Que cesen las redadas por criterios raciales en Catalunya y en el Estado Español, que paran e identifican a personas en la vía pública, en las estaciones de tren, de autobús, en el aeropuerto, a la salida de locutorios o de asociaciones de inmigrantes a personas porque su color de piel no se corresponde con los rasgos étnicos europeos.

Las entidades abajo firmantes entendemos que se deben adoptar las decisiones pertinentes para que se respeten los derechos de las personas que son privadas de libertad en los Centros de Internamiento. No obstante, seguiremos trabajando desde la sociedad civil para que éstos se cumplan en tanto no se decida la principal decisión política que entendemos que se debe tomar respecto a los Centros de Internamiento de Extranjeros, la cual no es otra que su cierre. Exigimos el cierre del Centro de Internamiento del CIE de Zona Franca y de todos los CIES del Estado Español. No se debe privar de libertad a personas por el hecho de no tener su situación administrativa regularizada.

11/05/13 “Comunicado de denuncia ante los malos tratos graves en la deportación de dos internos del CIE de la Zona Franca”. Barcelona, 11 de mayo de 2012, - David Bakrazde y Shalva Thurabelizde, ciudadanos de Girona con nacionalidad georgiana, fueron deportados el pasado martes día 8 de mayo por la mañana. David fue detenido el 8 de marzo de 2012 y este lunes día 7 cumplió los 60 días de privación de libertad, límite máximo de estancia en el CIE. Ambos internos están plenamente arraigados en la sociedad catalana, tal y como han señalado sus abogados, el Síndic de Greuges y han recogido diversos medios de comunicación. David vive en Girona desde hace 7 años, junto con sus dos hijos de 12 y 2 años y su pareja, que tiene permiso de residencia. David y Shalva iniciaron una huelga de hambre como respuesta al maltrato que sufrió David como represalia por exigir tratamiento médico para otro interno. David interpuso una denuncia por malos tratos ante el Juzgado de Instrucción nº18, el cual, a pesar de la solicitud de que David prestara declaración urgentemente porque podía ser deportado en cualquier momento, no ha tomado declaración ni a él ni a los testigos de los hechos, también deportados. El día 26 de abril por la mañana David y Shalva, fruto de la desesperación que les generaba el hecho de separarse de sus familias, de ver como su proyecto de vida se rompía, se autolesionaron produciéndose cortes en los brazos y en el abdomen. Les llevaron al Hospital y en pocas horas les volvieron a internar en el CIE. A las 18h del mismo día el abogado de David fue a visitarle y constató su grave estado físico ya que no podía estar sentado y se retorcía del dolor. A pesar del pésimo estado de salud en que se encontraban, decidieron trasladarles a Madrid la misma noche del 26 al 27 de abril en coche para expulsarles desde allí. Cuando llevaban media hora de traslado, se volvieron a autolesionar de nuevo y fueron trasladados al hospital. Una medida tan extrema y desesperada como su autolesión evitó que fueran deportados en un avión fletado por el Gobierno. Un gran número de personas que han conocido la situación se han movilizado por la situación de David y Shalva solicitando que el Gobierno no les deportara, incluso apelando a una solución humanitaria. El Síndic de Greuges solicitó por carta al Ministro de Interior que estudiara la revisión de la orden de expulsión apelando al interés de los menores y al arraigo acreditado. Sin embargo, en la mañana del 7 de Mayo, según ha comunicado el Director del CIE a su abogado, ambos han sido deportados, desoyendo las peticiones del Síndic, de diversas organizaciones de Derechos Humanos y de la Comunidad religiosa ortodoxa de Girona. Apenas dos horas después de llegar a Georgia Davida ha hablado con su abogado por teléfono y le ha explicado las circunstancias en que se ha producido la deportación:"Cuando han logrado abrir la celda había muchos policías, unos 15. Antes de que entraran nos hemos realizado cortes en los brazos, en diferentes zonas del cuerpo. Han entrado muchos policías y nos han golpeado a todos, nos han golpeado mucho, por todo el cuerpo. Tengo el cuerpo entero morado. Después nos han

puesto esposas en las piernas y en los brazos, y nos han puesto cinta aislante por todo el cuerpo, quedando inmovilizados completamente. No nos han llevado a un hospital a pesar de las heridas que teníamos. Un médico nos ha curado un poco las heridas, pero seguíamos sangrando. Nos llevaban como si fuéramos sacos de patatas. Nos han metido en las furgonetas, parecíamos cerdos allí dentro. En el camino antes de meternos en la furgoneta nos han golpeado en repetidas ocasiones. Cuando hemos llegado al aeropuerto había mucha policía, como 40 policías. Me han metido por la fuerza en el avión, como si fuera un animal, me golpeaban, seguía inmovilizado. Nos han metido en un avión del gobierno. No éramos muchas personas, unas 15 ó 20 en el avión”.

Ante esta situación, manifestamos ante la opinión pública que:



Es absolutamente inadmisible que el Gobierno finalmente haya ejecutado la deportación de estas dos personas a pesar de su arraigo en Cataluña, y que no haya escuchado las reclamaciones del Síndic de Greuges, ni de a las organizaciones sociales, para que no fueran deportados.

 El Ministerio de Interior ha demostrado a través de la gestión de la situación de David Bakrazde y de Shalva Thurabelizde que los anuncios sobre el cambio de modelo de los CIES no son más que una operación de maquillaje para desviar la atención de la opinión pública y de las organizaciones estatales e internacionales de Derechos Humanos. Éstas han denunciado las continuas vulneraciones de Derechos Humanos que se han producido en los CIES del Estado y en la ejecución de las expulsiones. Asimismo, a pesar de que existe un proceso penal abierto por malos tratos, los responsables policiales en vez de abrir una investigación profunda han tratado de deslegitimar no sólo a los internos, sino también a las organizaciones y personas que trabajan por el respeto de los Derechos Humanos en el CIE de Zona Franca. Una vez más se pone en evidencia que no hay voluntad política de asumir las situaciones de vulneración de derechos que se producen en los CIE.



Consideramos inaceptable que el Juzgado de Instrucción nº 18 de Barcelona no haya citado a declarar con urgencia a David Bakrazde en las D.P. 1670/12-D para que declarase ante el Juzgado y para que otorgara poderes “apud acta”, a pesar de que así se había solicitado 10 días antes de la deportación. Entendemos que esta inacción favorece la impunidad ante las situaciones de malos tratos en los Centros de Internamiento de Extranjeros.



Exigimos que el Gobierno dé a conocer las circunstancias en las que se ha producido la deportación de ambos ciudadanos, así como que dé explicaciones acerca del coste que ha tenido.

2. Exigimos que se abra una investigación por parte de la Fiscalía, del Sindic de Greuges, y del Defensor del Pueblo, para que se pueda esclarecer la situación que han vivido los dos ciudadanos con nacionalidad georgiana que han sido deportados, bajo una presunta situación de malos tratos graves, según ha testimoniado uno de ellos. En este sentido, damos a conocer que ya se ha presentado una queja formal al Síndic de Greuges y al Defensor del Pueblo dando a conocer la grave situación. Asimismo, manifestamos que, a pesar de la opacidad vigente, continuaremos denunciando las vulneraciones de derechos de las personas internadas en el Centro de Internamiento de la Zona Franca y trabajaremos para que estos sean respetados. Sin embargo, recordamos que la única medida que garantizará definitivamente la efectiva garantía de los derechos fundamentales de las personas presas en los CIE es y será su cierre. Acción de los Cristianos para la Abolición de la Tortura (ACAT) Alerta Solidaria Asociación Catalana por la Defensa de los Derechos Humanos Asociación Memoria Contra la Tortura Asociación Papeles i Derechos para Todos Campaña por el Cierre de los Centros de Internamiento de Barcelona Comision Catalana de Ayuda al Refugiado Convergencia de las Culturas Comisión de Defensa de los Derechos de la Persona i del Libre Ejercicio de la Abogacía del Colegio de Abogados de Barcelona. Coordinadora Catalana para la Prevención de la Tortura Grupo de Recerca y Acción sobre Fronteras y Controles Observatorio del Sistema Penal i los Derechos Humanos SOS Racisme AVSA, Antifeixistes PV, Asociación Entreiguales, Asociación Martín Fierro, A.V. Natzaret, CEAR PV, CEDSALA, Colectivo Desalambrando, Colectivo Roma (FERYP), Psicólogos Sin Fronteras, GAC (Grup d’Acció Comunitària), AEDIDH, Col·lectiu Sense Papers, Comunidades Cristianas Populares, Foro Alternativo de la Inmigración, HOAC, Jarit, Médicos del Mundo, Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants, Valencia Acoge, Semàfor Roig

27/07/2013 Els Jutjats de control obliguen al CIE de Barcelona a acabar les restriccions en l'accés d'ONG's i advocats Els Jutjats d'Instrucció número 1 i 30 de Barcelona, encarregats del control dels estrangers presos als CIE's, van emtre ahir una resolució en resposta a les peticions de SOS Racisme

i Migra Studium en la que ambdues organitzacions sol·licitaven el dret a visitar interns; i la queixa presentada pels advocats Andrés Garcia i Laia Serra en la que denunciaven les restriccions en l'accés dels lletrats al CIE. En la resolució, els jutges acorden una sèrie de mesures que regulen el dret dels interns a rebre assistència jurídica de forma regular. 1) Per una part acorden que les ONG’s, que en els seus estatuts estableixin la defensa del drets dels estrangers, tenen dret a fer les visites als interns del centre sense cap tipus de restricció durant un horari de visites que s’estableix de 6 hores diàries (en torns de 3 hores pel matí i 3 per la tarda). Aquestes visites es podran fer sense limitacions i tantes vegades com es considerin necessàries. També s’acorda que en el CIE de Barcelona s’hi instal·li una bústia de suggerències i queixes per tal que els interns hi puguin dipositar, de forma lliure, aspectes relacionats amb el seu internament i que les ONG’s les puguin estudiar. 2) El CIE de Barcelona ha d’autoritzar l’assistència lletrada dels interns encara que aquests no hagin designat advocat. Fins el moment, el CIE denegava les entrevistes dels interns amb els advocats que no fossin designats pels propis estrangers. Els magistrats entenen que no se’ls pot privar del dret a defensa i que la llunyania geogràfica no permet que l’advocat que els va assistir en un primer moment pugui fer-ho durant la seva estança en el centre, pel que entenen que altres advocats han de poder-los donar assistència mentre duri el seu internament. Aquesta notícia ens encoratja a seguir lluitant contra el racisme institucional imperant, i en defensa dels drets de les persones que són tancades als CIE's. Uns drets que, per la il·legítimat de la causa que origina la situació de privació de llibertat en què es troben, tan sols seran completament garantits amb el definitiu tancament d'aquests centres i la fi de la persecució i criminalització de les persones immigrades.

A continuació adjuntem la resolució:

AUTO.- En BARCELONA a veintisiete de junio de dos mil trece.

HECHOS PRIMERO: En los Juzgados de Instrucción 1 y 30 de Barcelona (cuyos jueces son los encargados del control de estancia de extranjeros ingresados en el CIE) se siguen sendos expedientes a instancia de SOS RACISME y FUNDACIÓ MIGRA STUDIUM, respectivamente, en los que ambas organizaciones no gubernamentales solicitan el derecho a visitar a los internos, dado que, es objeto de sus estatutos la asistencia y el asesoramiento a los extranjeros que se encuentren en territorio español. La dirección del CIE de Barcelona deniega a dichas ONG la posibilidad de tener entrevistas con los internos en concepto de tales ONG. Únicamente se permite a la Fundació Migra Studium entrevistarse con un interno cada día en el horario de visita de la familia. De otro lado, en el Juzgado de Instrucción numero 1 se sigue otro expediente a instancia de los letrados ANDRÉS GARCÍA BERRIO y LAIA SERRA PERELLÓ, en cuya queja, aparte de otros extremos que se resolverán separadamente, solicitan el derecho de visita a los internos aún cuando no puedan mostrar una designa por escrito del interno en su favor. RAZONAMIENTOS JURIDICOS: PRIMERO: El derecho de visita de las ONG a los internos del CIE.El artículo 62 bis, 1, Letra J de La Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, dice que el extranjero sometido a internamiento tiene derecho a "entrar en contacto con organizaciones no gubernamentales y organismos nacionales internacionales y no gubernamentales de protección de inmigrantes". Como puede observarse por la simple lectura del citado precepto, no se establecen en dicho artículo limitaciones al contacto entre los internos y las ONG. Por ello, no hay justificación legal alguna para limitar el derecho de visitas de las ONG a los internos, tal como en la actualidad sucede en el CIE de Barcelona, en el cual no se permite un acceso fluido de dichas ONG para tener entrevistas con los internos. Más bien al contrario, se restringe en demasía tal derecho de visita. En consecuencia, para dar cumplimiento en lo dispuesto en el art. 62 bis, 1º J procede acordar lo siguiente: A. Las organizaciones no gubernamentales que tengan por objeto en sus estatutos la defensa de los derechos de los extranjeros o la asistencia social a los mismos tienen derecho a entrar en contacto con los citados extranjeros sin necesidad de designa previa. B. Las organizaciones no gubernamentales tienen derecho a hacer tales visitas todos los días del año en un horario que sea suficientemente amplio, dado que el precepto citado no establece especiales restricciones para el contacto entre los extranjeros internados y las ONG. C. El horario de visita de las ONG se fija en 6 horas diarias, de las cuales tres habrán de ser en el horario de mañana y tres en el de tarde. D. Las ONG podrán solicitar al director del centro la visita a los extranjeros individualmente o en grupo de hasta un máximo de 10 internos. E. El director del centro no podrá establecer limitaciones en razón al número de visitas ya efectuadas, a la abundancia de las mismas y criterios semejantes. En casos excepcionales en que el director del centro entienda que concurren razones de orden público para impedir cierta visita lo podrá poner en conocimiento de los jueces de control estancia de extranjeros a fin de que la autoridad judicial adopte, si lo cree oportuno, alguna limitación puntual al derecho de visita. F. El director facilitará a las ONG un lugar al que tengan libre acceso los internos,

para que las ONG puedan instalar un buzón de sugerencias y quejas, teniendo cada ONG derecho a su propio buzón. SEGUNDO. El derecho de asistencia jurídica por parte de abogados no designados por escrito.La dirección del CIE de Barcelona deniega sistemáticamente las entrevistas de los abogados que no cuenten con una designa escrita por parte del cliente. Este sistema ha de ser cambiado. En el CIE de Barcelona se encuentran ingresados extranjeros procedentes de otras Comunidades Autónomas. Por ejemplo, en la actualidad existe un contingente de unos 20 extranjeros de Guinea Conakry que proceden del Centro de Internamiento de Algeciras. Es de suponer que también se encuentren ingresados extranjeros procedentes de otras provincias catalanas o de otros partidos judiciales diferentes del de Barcelona. En todos estos casos el extranjero se ve privado de facto de su derecho de defensa, puesto que la lejanía geográfica del letrado que le asistió en el momento del internamiento impide que le pueda seguir asistiendo durante su estancia en el centro. Ello obliga a permitir que el concepto de designa tenga un tratamiento más amplio y tolerante, de tal manera que la aceptación por un interno de la solicitud de visita formulada por un letrado constituye de por sí una designa, que en ese primer momento es sólo verbal. Los letrados que ejercerían estas visitas suelen pertenecer a organizaciones no gubernamentales dedicadas a la protección de los derechos de los extranjeros, de tal manera que aceptándose esta designa tácita se da cumplimiento al derecho de defensa integrado en el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva que consagra el art. 24 de la Constitución Española. Como quiera que tales abogados pertenecientes a ONG tienen una formación específica en protección de extranjeros y, además, realizan labores altruistas, no hay motivo para que también puedan asistir a los extranjeros internados por algún juez del partido judicial de Barcelona, de tal manera que el nuevo abogado sustituiría al inicialmente designado, salvo que el extranjero manifieste su opinión contraria y sin que ni la autoridad judicial, ni la dirección del CIE tengan que entrar a valorar las cuestiones relativas a la venia colegial, ni al formalismo por escrito de la designa, dado que el extranjero se encuentra interno y resulta practicamente imposible otorgar una venia por escrito en favor de un determinado letrado del que el extrajero desconoce su nombre. En virtud de todo lo dicho en este apartado se acuerda: A. Proteger el derecho de defensa de extranjeros mediante la posibilidad de que sean asistidos por los letrados que acudan al CIE y soliciten entrevista con un determinado extranjero. La aceptación de la entrevista con el Letrado por el extranjero equivaldrá a designa a estos efecto, salvo posterior oposición formal que efectúe dicho extranjero. En caso de aceptación o de oposición se hará constar en el expediente del extranjero el nombre del letrado que en el futuro le asista. B. Los letrados que no cuenten con designa escrita tienen derecho a visitas a los internos durante el mismo periodo de tiempo que el CIE tenga establecidos para los letrados con designa formal por escrito. C. Los letrados tendrán, en todo caso, derecho de visita a los internos durante al menos 8 horas al día repartidas a partes iguales entre la mañana y la tarde, sin perjuicio de que la dirección del centro pueda establecer un horario más amplio.

PARTE DISPOSITIVA: SE ADOPTAN los acuerdos mencionados en el fundamento jurídico primero letras A, B, C, D, E y en el fundamento jurídico segundo letras A, B, C.

Notifíquese la presente resolución al Director del CIE, a las ONG SOS RACISME y FUNDACIÓ MIGRA STUDIUM y, a los letrados ANDRÉS GARCÍA BERRIO y LAIA SERRA PERELLÓ. Lo mandan y firman el Ilmo. Sr. D. JOAQUIN AGUIRRE LOPEZ, MagistradoJuez de Instrucción número Uno de los de Barcelona. y el Ilmo. Sr. D. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL Magistrado Juez del Juzgado de Instrucción 30 de Barcelona.

5/12/2013 Trenta persones en vaga de fam al CIE de Zona Franca denuncien una altra versió en relació a la mort del ciutadà armeni. Al voltant de 30 interns del CIE de la Zona Franca de Barcelona, han iniciat una vaga de fam denunciant els fets succeïts la matinada del 3 de desembre, que van acabar amb la mort d'un ciutadà d'origen armeni. Es deia Aramis Manukyan, però els seus amics i coneguts li deien Alik. Tenia 32 anys, tenia una filla de set anys i portava 12 dies intern al CIE de la Zona Franca. En les últimes hores s'ha estat treballant per contrastar la versió proporcionada per la Policia Nacional, recollint el testimoni d'interns del CIE, amics i familiars. Tots ells coincideixen en una versió dels fets totalment diferent de la versió oficial. Segons les fonts consultades, abans de morir, Alik va rebre cops per part dels agents policials i tot seguit va ser internat en una cel·la d'aïllament, des de la qual hauria estat cridant durant hores, abans que succeís el tràgic desenllaç. En aquests moments, s'estan realitzant gestions per comunicar al jutjat a què, pel que sembla, ha estat assignada la investigació d'aquest cas, així com als Jutjats de Control de CIE, perquè amb tota la urgència que sigui possible, demanin les imatges de les càmeres de seguretat i suspenguin les eventuals expulsions dels interns que puguin tenir informació rellevant. Igualment, es continua treballant per demanar més dades, tot i la opacitat que impera en aquests centres. Exigim que es dugui a terme una investigació judicial ràpida, imparcial i profunda sobre la mort de l'Alik, succeïda al CIE de la Zona Franca la matinada del passat 3 de desembre. Convoquem una concentració per denunciar la mort de l'Alik davant de la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana el proper dilluns 9 de desembre a les 19:30 h. Justicia per AlikAssociació Armènia Ararat Campanya Tanquem els CIE Rereguarda En Moviment

31/12/2013 Diversos interns denuncien agressions d’unitats d’antiavalots de la Policia Nacional al CIE de la Zona Franca Nota de premsa [cat] Els darrers esdeveniments al CIE de la Zona Franca confirmen, una vegada més, les reiterades denúncies de les organitzacions de drets humans. Només un mes després que un ciutadà armeni se suïcidés sense motiu aparent a la cel·la de càstig del centre, nous i greus successos se sumen als anteriors. La tarda del 31 de desembre de 2013, coincidint amb una protesta de la societat civil en denúncia de les condicions d’internament al centre, una persona tancada al Centre d’Internament d’Estrangers va efectuar una trucada demanant auxili a un membre de la Campanya Tanquem els CIE. La persona literalment va expressar amb por i angoixa: “Aquí estan pegant persones, se n’han endut a tres, els mataran a cops. Truca a algú per a que vingui, que vingui algú que els mataran!”. Durant els dies 1 i 2 de gener s'han pogut contrastar els fets amb més precisió i amb la voluntat de mostrar, una vegada més, les condicions de vida de les persones al CIE, exposem la relació d'esdeveniments següent: Fa quatre dies que un grup aproximadament de 40 interns del CIE s’ha declarat en vaga de fam. Els motius de la vaga són la protesta per les precàries condicions de vida, la deportació d’un gran nombre de companys durant les darreres setmanes i les contínues vexacions que estan patint per part d’un grup d’agents que treballen al centre. D'altra banda, des de la tarda del 31 de desembre, diverses dotacions de policies antiavalots es troben ubicades al CIE i, sense cap motiu aparent segons les persones internes, han colpejat indiscriminadament a diverses persones retingudes en diferents ocasions dins el centre. Les agressions han provocat ferides greus a alguns dels interns però, malgrat la situació, cap persona ha sigut traslladada fora del centre per a ser atesa pels serveis mèdics. Segons les mateixes fonts, els agents encarregats de la custòdia del CIE, enlloc de fer front a la situació de clares vulneracions de drets, la matinada de l’1 de gener van celebrar l’entrada d’any consumint alcohol durant la seva jornada laboral i molestant i humiliant molts interns. Altrament, el matí del primer dia de l'any, van ser els membres del cos d'antiavalots els que van anar a despertar als interns, mostrant-los uns pals de fusta i dient-los "esto sí que duele". Arrel de tots aquests incidents, un grup d’interns del centre va efectuar una queixa formal al Director del centre al matí següent, 1 de gener. Com a resposta a aquesta acció, diverses persones denuncien que alguns policies els han estat “fent la vida impossible”. Les tècniques de pressió cap als interns han estat diverses; entre d'altres, els testimonis denuncien que la tarda de l'1 de gener la policia va irrompre a l'espai de les dutxes quan ells encara no havien acabat i va colpejar novament alguns interns amb els cossos nus i ensabonats. Per acabar de dibuixar la falta de transparència del CIE de la Zona Franca i les reiterades vulneracions de drets i llibertats de les persones internes, ahir 2 de gener ha estat deportat un dels interns víctima de les agressions. Els fets han estat denunciats per la Campanya pel Tancament dels CIEs i dues persones advocades membres de l’Observatori del

Sistema Penal i els Drets Humans de la UB al Jutjat d´Instrucció núm 9 de Barcelona, el qual estava de guàrdia el dia 1 de gener. Tanmateix, s'ha posat en coneixement dels jutjats de control del CIE de Barcelona i del Defensor del Pueblo. És evident que els CIE continuen essent espais opacs i institucions que, en sí mateixes, vulneren els drets humans bàsics de les persones internes. Una vegada més, des de la Campanya Tanquem els CIE, denunciem no només la falta de transparència i les condicions de les persones internes, sinó també la mera existència dels CIE com a institucions que administren la barbàrie de les persones estrangeres sense papers.

3/01/2014. Màxima opacitat al CIE de la Zona Franca. Es denega una visita de Comissió independent de metgesses i advocades Després dels esdeveniments produïts en el CIE de Zona Franca de Barcelona durant els últims dies, aquest matí del 3 de gener una Comissió independent de Drets Humans, integrada per metgesses i advocades, s'ha personat en el Centre d'Internament d'Estrangers per comprovar l'estat de les lesions dels interns. Les autoritats del CIE han denegat l'accés a aquesta delegació, evidenciant un cop més l'opacitat de la institució. Aquest matí, una Comissió de Drets Humans de la Campanya Tanquem els CIE s'ha traslladat al jutjat per continuar informant dels darrers esdeveniments que s'han produït al CIE i sol·licitar de manera urgent que es brindés assistència mèdica a alguns interns que havien denunciat haver estat agredits durant els dies 31 de desembre i 1 de gener, però no van ser atesos pels serveis mèdics. Davant la impossibilitat de parlar amb els jutges per no trobar-se al Jutjat, la comissió, integrada per metgesses i advocades, s'ha dirigit al CIE de Zona Franca. Els mateixos interns han sol·licitat per escrit a la direcció del CIE poder ser visitats per aquestes doctores en base al seu dret a la integritat física i a l'assistència mèdica. Aquesta sol·licitud ha estat denegada i s'ha impedit l'accés al CIE de les doctores. Les dues advocades que integraven la Comissió han pogut entrevistar-se amb els interns, escoltar la seva versió dels fets i comprovar algunes de les lesions. En concret, una de les advocades s'ha entrevistat amb una persona interna amb el nas trencat i una altra que li ha mostrat el cos ple de cops. Cal recordar que, almenys quatre de les persones que han denunciat les agressions, no han estat traslladades a cap centre hospitalari per reconèixer l'abast de les lesions. A més, hem tingut coneixement que una de les persones que va denunciar lesions greus - una fractura a la cama - i que fa menys d'un mes va ser testimoni en el procés judicial que es va seguir per la mort del ciutadà armeni Aramis Manukyan, Alik, ja ha estat deportada. Davant la ineficàcia dels mecanismes de control del Centre d'Internament d'Estrangers, i la manca de transparència dels CIE, més que mai apel·lem a la mobilització ciutadana per assenyalar l'opacitat d'aquests centres i exigir el tancament immediat dels CIE. A dia d'avui ha quedat més que demostrat que l'única garantia per al respecte dels drets de les persones internes és el tancament dels CIE. Per això, convoquem a la manifestació del dissabte 11 de gener de 2014, a les 16:30 h a la plaça Espanya i a les 17:00 h al CIE de la Zona Franca.