“Senyor! Ensenye’ns a resar” (Dr Canals) (català) JO ESTARÉ AMB VOSALTRES SEMPRE!.... ¡Pregueu, germans! Escolta i medita, aquestes paraules que el sacerdot pronuncia durant la Missa, de cara als fidels, obrint els braços en gest de caritat i amb veu gairebé suplicant. Amb les mateixes paraules, amb el mateix to de súplica i amb la força del profund convenciment que el Senyor ha posat en la meva ànima sacerdotal, vull repetir-te a l’oïda en aquests moments de recolliment: resa, és necessari; ¡fes oració! Protegeix i fomenta el teu esperit d’oració. Un dels més grans tresors que posseeix la nostra Mare Església, és l’oració dels seus fills i de les seves filles. Ella compta amb la teva oració per a refer-se i per créixer. Té una necessitat vital del silenci i de la activitat de la teva oració. Tractem, doncs, tu i jo, de compenetrar-nos i de imbuir-nos d’aquest sentit de responsabilitat: fiquem dintre la nostra vida, en el nostre quefer quotidià, una mica de temps per a dedicar-lo a la oració mental, si encara no ho fem; i si en el pla de les nostres jornades, hem disposat ja, cert temps per a consagrar-lo a la intimitat amb Déu, perseverem en el nostre propòsit i millorem la nostra vida d’oració. ¿Recordes aquell passatge de la Sagrada Escriptura on es relata la tremenda batalla lluitada per el poble escollit contra els Amalecites? Mentre l’exèrcit hebreu combatia en el pla, Moissès, el cabdill de Israel, pregava al Senyor amb els braços estesos: si els braços de Moissès seguien estesos – es a dir, si la seva oració a Déu era intensa i perseverant– la victòria somreia als homes de Israel; però si els braços de Moissès, vençuts per el cansament, es baixaven, la victòria s’allunyava del poble de Déu. Llavors –¿ ho recordes?– els dos que acompanyaven a Moissès el van fer seure sobre unes pedres i aguantaren els seus braços fins que la victòria va ser complerta i el triomf definitiu Tu i jo hem de persuadir-nos cada vegada més (i això és el que ara estem fent) de la necessitat de la nostra oració per a que la Església guanyi les seves batalles i per a que nosaltres poguéssim guanyar també les batalles quotidianes de la nostra vida interior. Aquesta convicció consolidarà i donarà vigor als nostres braços estesos, a la nostra vida d’oració. La meditació sovint sobre la necessitat de l’oració ens portarà, per la ma, a buscar, per a una direcció espiritual seria i periòdica, la persona, el sacerdot que pugui sostenir amb les seves paraules i amb el seu consell el cansament dels nostres braços estesos, en els moments de la dificultat o de l’aridesa. I ens incitarà també a obrar de manera que molts altres braços, s’estenguin en oració perseverant per sostenir un apostolat eficaç, els braços estesos de moltes altres ànimes d’oració. Escoltem un cop més la veu de la Església:¡pregueu, germans! ¡ ¡Pregueu!... sentim ara que el propòsit de resar i millorar la nostra vida d’oració s’amplia espontàniament en la nostra ànima.
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.