Càntic del regal (Mossèn Jesús Martínez García) ***** Quan jo a Tu et miro, Tu m’estàs mirant, Quan vull pensar en Tu, Tu m’estàs pensant; I fas que jo et senti, si m’estàs tocant, si mon cor t’estima, Tu ho has fet abans. Tres ulls de misteri venen des de dalt, els tres són divins, tan enamorats que jo en Ells em sento tan, i tan, i tant totalment comprés, tridimensionat. I sempre que et miro, la pau i el color, Lluiten per crear tots els bons valors. Com al galop surten del Teu sant Costat Somnien que sempre seran ben prop Teu. Llum de tarda trobes, dintre del meu camp, Amb tendresa ordenes mon significat, I com fa el licor, fas que en mi es despertin El que vas sembrant: ànsies de ser sant… Soc, mentre Tu em mires, un dolç sobresalt. penjat al no-res, com supervivent que viatge lliure dintre el Teu abast, fora sols hi ha vent. Mon viatge marxa cap on va el meu cant, rossinyol ferit, mimat com sant Joan, ebri d’infinit, tot xopat de Vida per un foc amant. I com de sorpresa, com dol!, un pecat. Tos ulls pietosos no aguanten el mal, si Tu parpelleges, jo tornaré al fang: de mi sol depèn, ser per Tu un regal.
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.