Contreras ¿Qui em donarà, Senyor, arribar a parlar-te en la dolça penombra, jo sol i ningú més, com l’amic fidel, com un amic alegrement i sens temor, parlar-nos? I no més per Tu, et vaig estimar. Vaig arribar a estimar-te oblidat del premi i de tot càstig; i esmaperdut al estar amb tu, del tot em perdés, per a la fi, trobar-te. ¡Oh, amb quanta veritat veuré aquell dia el no-res de les coses, i quan greus aquells llaços que me impedeixen veure’t! ¡Parla’m ja, Senyor, com Tu saps fer-ho, i patiré els dolors amb alegria i arribaré sens por fins a la mort!