EN LA ASCENSIÓN * ¿I deixes, Pastor sant, ta grei en eixa vall fonda, oscuro, amb soledat i plors; i tu, trencant el pur aire, te’n vas al immortal segur? Els abans ben hadados i els ara tristes i afligits, a tes pits criats, de tu desposseïts, ¿cap on dirigiran ja els seus sentits? ¿Que miraran sos ulls que han vist de ton rostre la bellesa, que no els sigui enojos? Qui sentí ta dolcesa, ¿que no tindrà per sord i desventura? A aquesta mar torbada, ¿qui li posarà ja algun fre? ¿Quin concert al vent feroç, aïrat, estant tu encobert? ¿Quin nord guiarà la nau al port? ¡Ai! Núvol envejós
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.