.-LA IMAGINACIÓ imaginació (Dr Canals)
Cap persona prudent prendria mai a un boig per conseller en els problemes més delicats de la seva pròpia vida. Tots consideraríem imprudent i poc sensat a qui es portés de tal manera. Aquesta veritat, tan clara i evident en la vida i en els negocis, no ho és tant, al menys en la pràctica, en la vida interior i en el problema de la nostra santificació. La imaginació es una boja –la loca de la casa, la nomenava Santa Teresa, amb el seu habitual bon humor–, i, no obstant, ¡quantes vegades la elegim, més o menys conscientment, per a consellera de els problemes més delicats de la nostra ànima! Aquesta boja que ens distreu amb el seu aldarull. I ens dissipa amb el seu guirigall; que ens comunica els seus variats temors in ens torba amb les seves aprensions, que ens xiuxiueja a l’oïda sospites infundades, que ens tiranitza amb les seves ambicions i ens mossega amb la seva enveja; aquesta boja que ens fa sortir de la realitat amb fantàstics somnis, plens de eufòria o de pessimisme, i que ens instil·la suaument el verí de la sensualitat i del amor propi: aquesta boja –ho sabem per experiència– és la gran enemiga de la nostra vida interior, és la eterna aliada del món, del dimoni, de la carn. És ella la que torba la teva vida de oració i et fa tenir por a la mortificació; la que introdueix en la teva ànima la temptació de la carn i de la supèrbia; la que falseja el teu coneixement de Déu i et priva del sentit sobrenatural; la que te endormisca amb la son de la frivolitat o et submergeix en la letargia de la tebiesa; la que apaga el foc de la caritat o encén el de la desconfiança i de la discòrdia. Es tan boja com un cavall desbocat; tan inquieta como una papallona; si no la domines i la guies, mai seràs un ànima interior sobrenatural. Si no la domines, mai podràs gaudir de aquesta calma serena, que és tan necessària per servir a Déu. Si no li poses fre, mai tindràs aquell realisme que una vida de santedat exigeix. Calma, realisme, serenitat, objectivitat: virtuts que neixen allà on acaba la tirania de la imaginació; virtuts que creixen i es fortifiquen en l’esforç ascètic de dominar i de controlar la fantasia Et deia que la tirania de la imaginació és gran. Tan gran, que