(Lope de Vega) Mor la vida, i jo sensres vida visc, Ofenent la vida de la meva mort, sang divina per les venes vessa, i el meu diamant sa duresa oblida. Està la majestat de Déu estesa en una dura creu, i jo de sort que soc dels seus dolors, el més fort, de son cos, la major ferida. ¡Oh, dur cor de marbre fred, ¿té ton Déu obert el costat esquerra, i no acabes sent un copiós riu? Morir per Ell serà diví acord mes est tu ma vida, Crist meu, i com no la tinc, no la puc perdre. Jo em moro d’ amor, que no sabia, Encar que expert en estimar coses de terra, que no pensava jo que un amor del cel amb tal rigor les ànimes encendre podria. Si en diuen moral filosofia desitjo de la bellesa al amor, recelo que amb majors ànsies em desvelo quant és més alta la bellesa mia.