¿Qué tengo yo que mi amistad procuras?
Que tinc jo quan la meva amistat vols
¿Qué interés se te sigue, Jesús mío
quin avantatge hi veus, o Jesús meu
que a mi puerta, cubierto de rocío,
que tot xop de la rosada a casa meva
pasas las noches del invierno escuras?
Vols passar les nits d’hivern glaçades
¡Oh, cuánto fueron mis entrañas duras,
quines entranyes més dures vaig tenir:
pues no te abrí! ¡Qué estraño desvarío
no’t vaig obrir, Quina disbauxa!,
si de mi ingratitud el yelo frío
si el gel fred de la meva ingratitud
secó las llagas de tus plantas puras!
ha secat les nafres dels teus peus.
¡Cuántas veces el ángel me decía:
Quants cops em convidava l’àngel:
Alma, asómate agora a la ventana,
surt a la finestra, anima meva!
verás con cuánto amor llamar porfía!
Veuràs com insisteix, amb quant amor.
¡Y cuántas, hermosura soberana:
I quantes, bellesa sobirana
Mañana le abriremos --respondía--,
demà sí l’obrirem- el responia
para lo mismo responder mañana!
Per altre tant respondre li demà.