Nubiola, jaume violència de gènere (català)

Entendre la violència de gènere Jaume Nubiola Passar revista a les pàgines dels diaris o als noticiaris de televisió a Espanya és gairebé tots els dies una experiència traumàtica. En els últims temps ha proliferat tant la denominada violència de gènere que alguns arriben a dir que és el peatge inevitable del progrés i de l’ internacionalització de la nostra societat. Per a altres, la tentació és pensar que vivim en un país de bojos, o al menys en un país en el que la bogeria de la violència creix a pasos gegantins.

Efectivament, la violència de gènere creix: va des del jove borratxo que asfixia, potser inadvertidament, al seu acompanyant ocasional, fins al vell que, en un brot de demència senil, tira la seva esposa per el balcó després de cinquanta anys de convivència, passant per l’inmigrant que la pren a ganivetades contra la parella para restablir així la seva "dignitat" després d’haver estat acomiadat del treball. Aquests comportaments resulten a molts del tot incomprensibles. Tammateix, podem comprendre bastant be la violència de gènere i determinar els seus elements estructurals, que és on pot intentarse tallar la malaltia.

El primer factor de la violència de gènere —que tot el món sap i casi ningú s’atreveix a reconeixer públicament— es el consum abusiu de alcohol al nostre país. Fa ja décades, Espanya era un paradís per a l’escritor americà Hemingway perquè podía estar borratxo sense que ningú li digués res, i segueix sent per aquest mateix motiu, el paradís per a milions dels nostres visitants. No fa molt, vaig viatjar amb British Airways de Londres a Madrid; no més agafar la velocitat de creuer un bon nombre de pasatgers s’abalançà sobre les botelles adquirides a duty free: tot el grup — semblaven aficionats d’algún equip británic— va aterrar a Barajas aparatosament alegre i alguns d’ells ja completament borratxos. Espanya era per a ells el sinónim de llibertat per a l’ingesta d’alcohol sense cap responsabilitat.

Si s’analitzen poc a poc els episodis de violència de génere pot comprovarse fácilment que l’agressor —d’ordinari, l’home— te alterades las facultats per el consum d’alcohol, i sovint també per drogues i estimulants que potencien descontroladament els seus efectes. Si desitgem que es minori el nivell de violència a la nostra societat hem d’aconseguir reduir drásticament l’excés d’alcohol als caps de setmana, a les festes, a la vida social. Ve al meu record la vella pel·lícula Días de vino y rosas, a la que l’esposa comença a beure per acompanyar al seu marit i resta

enganxada al alcohol, destrossant a la fi, el seu matrimoni. Mentre joves i adults a la nostra societat pensin que festa o diversió és un sinónim d’emborratxarse no haurem avançat ni un milímetre en la lluita contra la violència de gènere.

La segona clau d’aquesta violència és casi sempre la misèria econòmica, que porta no poques vegades a la prostitució o al abús sexual, fins i tot dins de l’àmbit familiar. En ocasions, no és pobresa econòmica, si no més aviat pobresa intel·lectual: la d’aquells que, malgrat tenint diners (artistes, esportistes, famosos, etc.), no han rebut una formació cultural que els permeti cuidar la seva personalitat. Són persones incapaces de llegir un llibre i, en alguns casos, podría dirse fins i tot que són violents perquè no llegeixen.

La tercera clau és, sens dudte, el machismo ("la maté porque era mía") encara vigent en la nostra societat i potser encara amb més força a les poblacions inmigrants. A combatir eixa lacra es dirigeix la propaganda ministerial —que em semble molt be—, però cal centrar també l’atenció en les altres dues claus, en l’abús sistemàtic del alcohol i en la misèria material e intel·lectual, que porten tants cops cap aquesta violència de gènere que —diem— no podem entendre. ____________________________________________________________ *Jaume Nubiola és professor de filosofía a l’Universitat de Navarra (jnubiola@unav.es).