Morera, Manuel.-Presentació del llibre “Vas de terrissa"

PRESENTACIÓ” (Dr Morera)de "VAS DE TERRISSA" de Chevrot El desconcert en el que estan avui dia debatent -se els homes, en totes les dimensions de la vida, es evident a tota llum. amb ulls cansats mirem al voltant buscant øamb desesperanÁa?amb desig profund de fet es que, como portat i llevat per aquest vull i no vull, malgrat tot líhome sap que els seus ulls no descansaran fins que mirin a DÈu. BÈ ho sabia Sant AgustÌ, que buscava on no la podia trobar ófins i tot en bassals de llotó la felicitat que anhelava amb totes les seves forces; per aixÚ diguÈ allÚ de que el nostre cor estar‡ sempre inquiet mentre no busqui el seu descans en DÈu; que es lí ˙ nic descans.

Vulgui o no, el home est‡ avocat al misteri; per submergir se en ell per tota una eternitat ha estat creat. Per aixÚ la inquietud del home fins que no estudia decididament aquest misteri. DÈu, que es bo, no ha volgut, ni pogut, consentir que lí home sigui turmentat per un fam que Ell mateix ha posat en ell; per tant tambÈ ha posat al seu abast els mitjans - per a sadollar aquesta fam. øCÛm abocar-se a aquest DÈu amorÛs i exigent?: coneixent a Jesucrist, que es va fer home perfecte, sense deixar de ser perfecte DÈu, per a que el tinguÈssim fins i tot davant els nostres sentits corporals. PerÚ com Jes ˙ s tenia que completar la RedempciÛ dels homes pujant al cel, i com, per altra banda, no volia deixar-nos orfes, es valguÈ dels mateixos homes per perpetuar la seva presËncia entre nosaltres, mitjanÁant els sagraments. A travÈs dels sagraments i mitjanÁant els Sagraments i per els qui succeirien als ApÚstols (qui a vosaltres escolta, a mi míescolta), es a dir,o mitjanÁant la EsglÈsia. Dintre de ella, el ministeri sacerdotal garanteix la administraciÛ de la gr‡cia que es reparteix a travÈs dels Sagraments óque sÛn els principals canals per els que ens arriba la vida divinaó i de la predicaciÛ de la Paraula de DÈu.

PerÚ aquest ministeri, DÈu, en sa infinita saviesa i en el seu infinit i entendridor amor, ho ha confiat a uns homes de carn y ossos: els sacerdots, homes com les altres, que compten, certament, amb una ajuda especial que els proporciona la gr‡cia que reberen en el Sagrament del Orde, y segueixen rebent. Encara que esta gracia no fa díells una espËcie de superhomes. SÛn del mateix fang que els altres.

El drama se desenvolupa, doncs, amb aquestos pressupostos: ó Els homes cerquen el misteri. ó DÈu els ha fet amb aquesta set.ó DÈu les dÛna mitjans per a sadollar -la. ó Eixos mitjans, habitualment, els arriba per mans dí altres homes. øQuË passa llavors? Passa que las mirades de tots es claven, necessariament, en aquestos congËneres seus, administradors qualificats dels misteris de DÈu; y voldrien

veure en ells models de perfecciÛ, como si no els haguÈs fregat el pecat original, como si en ells no estiguÈs viva la concupiscËncia; en una paraula, els homes al mirar al sacerdot, poden caure en líerror de no pensar que el sacerdot ha estat tambÈ fet de ìfang de c‡ntirîí.

Cert que el sacerdot ha de ser exemplar; perÚ no es menys cert que els seglars ho han de rodejar de comprensiÛ i de estima, perquË ell tambÈ est‡ ìrodejat de debilitatí: com diu Sant Pau. Potser avui dia el mÛn ófins els cristians, ó han adoptat una actitud massa intolerant, exigint en el sacerdot alguna cosa diferent de lo que en realitat ha de veure: el poder de DÈu bolcat en un vas de fang*, que a vegades síespellofa i fins i tot es trenca; tambÈ, amb la visiÛ sempre optimista que tan atractiu feia seva catequesi, sant Josemaria Escriv‡ de Balaguer gosava dir que, fins i tot en aquesta situaciÛ, el vas de fang se li posaven unes laÒas i encara *Aquesta expressiÛ: ´fang de c‡ntirª va estar amb molta freq¸Ëncia en llavis de sant Josemaria Escriv‡ de Balaguer, quan parlava, de manera tan estimulant, sobre la fragilitat de que est‡ feta la naturalesa humana, animant a tots els que lí escoltaven, fent-los veure que tot es pot ´recompondreª, como es recompon un vas de fang, amb unes ìlaÒasî que fins li donen nova ´gr‡ciaª, i segueix en servei comenÁant una nova etapa. podia donar a DÈu molta glÚria, mÈs gloria que abans, doncs la humilitat feia que eixes laÒas fossin com las condecoracions que rep un soldat desprÈs de la batalla en la que ha estat ferit.

Lí autor del llibre que presentem ens mostra un sacerdot molt proper, sense sacrificar res del que ha díentrar en la fesomiaî prÚpia del ministre de DÈu: vas de fang que contÈ el tresor de les misericÚrdies divines que ha de bolcar sobre els homes, els seus germans.

El lector síacostar‡ a la lectura de aquest llibre amb la curiositat de qui va a contemplar un espectacle nou. Nou, perÚ senzill. Se acaricia de prop el sacerdoci i se sent el aleteig divÌ, encara que el pes de la condiciÛ humana oposi les seves dificultats per un vol dí altura; el que no Ès obstacle per a que, en las peripËcies corrents i naturals de tota una jornada, es percep, finament i com en un estremiment, el heroisme posat en aquestes batalles quotidianes sense brillo aparent, perÚ que se apunten en el cel i es amabilÌssima sacsejada en les ‡nimes que el contemplen.

Es un llibre per a tots: para los seglars es una crida a la comprensiÛ i l ëafecte i al respecte; par als sacerdots es un examen de consciencia pr‡ctic, suau i vigoritzant.