Casa lluent, caliu de llar propera, cada racó records de terra i mar. Mans amatents malgrat la llarga espera, claus i bastó que esperen al llindar. Tarda d’estiu que passa i se’ns escola, dia feiner calmós per qui té anys. Ocells del niu, bandada que ara vola, sola al terrer voltada dels seus planys. Posta de sol, rogent i tot cremant, amorosint les formes i colors, miro sovint atret pel seu encant. Son gest senzill val més que tots els mots, no porta dol qui estima sense agrors, somrís humil que mira i pensa en tots. Carles Royo. Viola d’Or Jocs Florals de Sants, Hostafrancs 2014