1.- On t’amagues, Amor, que m’has deixat a mi tot malferit? Has fugit com el cérvol, i m’he quedat gemint. Clamant sortí rere teu : i no ets en lloc 2.-Pastors qui aneu allà pels vols de las praderes del pujol si per un cas vegeu aquell que estimo jo digueu-li que pateixo i vaig morint. 3.- Cercant els meus amors, per ribes aniré i per les muntanyes, i no colliré flors, ni temeré les feres, i passaré castells i les fronteres . 6.-¿I qui podrà curar-me? Del tot acaba’t d’entregar No vulguis enviar-me D’avui més missatgers Que el que jo vull, no em saben explicar. 7.- I tots els que passegen mil gràcies de Tu em van referint i tos em fan molt mal i em deixen mig-morin un no sé què que resten balbucin 8.- ¿Com és que perseveres Oh vida, no vivint on vius? I fent per ben morir Les fletxes que t’arriben Del que reps en ton cor del teu Amat 9.- ¿per què, doncs has ferit aquet pobre cor meu, no l’has curat? I com me l’has robat ¿per què així l’has deixat sense prendre el furt que t’has quedat. 10. Apaga la meva ira doncs ningú desfer-la no ha pogut. que et vegin els meus ulls que Tu ets la seva llum i jo sols per a Tu tenir-los vull. 11.-¡Oh cristalina font si en eixes cares teves platejades formessis tot de cop els ulls molt desitjats que a les entranyes tinc jo ben dibuixats! 12.- Aparta’m els Amat, que vaig volant.
L’espòs: aquell cérvol ferit Treu el cap per el clar Al compàs de ton vol, i allà es refresca 13.-Esposa: les muntanyes, Amor, els boscos solitaris de les valls i les illes foranes i els rius amb sa remor i el brogir dels aires plens d’amor, 14.- la nit apaivagada al igual que el llevant de plena aurora la música callada la solitud sonora, i el sopar que recrea i enamora. 15.- El nostre llit florit de coves de lleó tot enllaçat en púrpura estirat de pau edificat de mil escuts d’or pur ben coronat. 16.- Tes petjades seguint les noies caminen son camí a toc de cel i estrella amb vi de bo de bo brollant con si fos bàlsam ben diví. 17.-En el seller de interior del Estimat vaig beure, i tot sortint pels horts d’allà a la bora, ja cosa no sabia: vaig perdre el ramat que abans seguia. 18.-Allà em va alimentar, m’ensenyà una ciència molt gustosa i allí li vaig donar tot jo, sens deixar cosa amb la promesa de ser la seva esposa. 19.- Mon esperit s’ha emprat i tot el meu cabal al seu servei. Jo ja no tinc ramat, Ni em queda cap ofici I tan sols estimar es mon exercici 20-I doncs si en el exili d’avui dia Ja jo no fos més vista ni trobada Direu que estic perduda que estant enamorada Vaig perdre’m, volem jo, I vaig ser guanyada. 21.- De flors i de maragdes dins els frescos matins ben escollides les garlandes farem en ton amor florides i en un cabell dels meus entreteixides. 22.- A sols aquell cabell
que vas voler vora el meu coll volar te’l vas mirar al meu coll i pres vas restar en ell i en un del meus ulls et vas nafrar 23.- Quan tu em miraves sa gràcia en mi els teus ulls deixaven per això tan m’estimaves i en això mereixien els meus, adorar el que en tu veien. 24.-No vulguis menysprear-me que si color moreno en mi trobares ja pots ben be mirar-me després de que em mirares que gràcia i ta bellesa en mi deixares. 25.-Caceu-nos les guineus, florida està ja la nostra vinya i mentre amb les roses ens fem allà una pinya, i no volem més gent per la campinya 26.-Atura’t mestral mort, vine xaloc, que els meus amors recordes aspira pel meu hort i corrin les olors perquè l’amor pasturi entre les flors 27.-L’ESPÓS : s’ha entrat l’esposa en l’hort alegre i desitjat i al seu sabor reposa el coll ben reclinat damunt del dolços braços del Amat. 28.- A sota del pomer, allà vas ser amb mi casada vaig donar-te la ma : vas ser reparada on la teva mare fou violada 29.- A les aus lleugeres lleons, cérvols i cabirols saltant muntanyes valls, riberes aigües, aires i ardors i de les nits en vetlla, por 30.-Per les amenes lires i pels cants de sirenes us conjuro que atureu vostra ira i no toqueu el mur que sigui de l’esposa el son segur. 31.-ESPOSA: Oh nimfes de Judea! Mentre que de les flors i del roser Ve la flaire del àmbar Que viu en les barriades I no vulgueu tocar nostre llindar. 32.-Amaga’t Carrillo
i observa les muntanyes amb tos ulls i no vulgues dir res ans mira les companyes de qui va per illes ben estranyes. 33.-ESPÓS : quan el blanc colom al arca, amb la branca, s’ha tornat i quan ja la tórtora al company desitjat en les riberes verdes ha trobat. 34.-En solitud vivia i en solitud son niu ens ha deixat i en solitud la guia a soles l’estimat també ferit d’amor en solitud 35.-ESPOSA: gaudim-nos Estimat anem a veure’ns vestits de la bellesa al bosc o al coll del mont on l’aigua pura vessa; fiquem-nos més endins a la boscúria 36.- Anirem després a les altes cavernes de la pedra que queden amagades i dintre ens ficarem i el most de les magranes gustarem 37.-Allà m’ensenyaries allò que la meva anima volia desprès em donaries Tu, que ets la vida mia Allò que ja em donares l’altre dia 38.-L’aspirar del aire el cant de la dolça Filomena el lloc i l’elegància en la nit serena amb flama que devora sens cap pena 39.- Ningú no se’l mirava Aninadab tampoc apareixia el setge en pau estava i la cavalleria a vista de les aigües descendia, FI