SALM 51 (50) Oració de penitència 1-Salm de David. 2-Quan anà a trobarlo el profeta Natàn després d'haver-se unit amb Betsabé.
3 Pietat, o Déu, vós que sou bo; Vós, que estimeu tant, esborreu les meves culpes; 4 Renteu-me ben bé del meu pecat, purifiqueu-me del meu mancament. 5 Prou reconec les meves culpes, i el meu pecat, el tinc sempre present. 6 Contra vós, contra vós sol he pecat, i allò que ofèn els vostres ulls, jo ho he fet. Sou just, així, en la vostra sentència, irreprensible en el vostre judici. 7 Vós sabeu que he nascut en el mal, que la mare em concebé en el pecat. 8 Vos, que estimeu la veritat al fons del cor, en el secret m'ensenyareu la saviesa. 9 Ruixeu-me, dones, amb l'hisop, que quedi pur; renteu-me, i que quedi més blanc que la neu. 10 Deixeu-me sentir els crits de festa. Quin goig aquests ossos que vau esbocinar! 11 Aparteu la vostra faç dels meus pecats, i esborreu tots els meus mancaments. 12 Creeu en mi, o Déu, un cor ben pur, renoveu en el meu sí un esperit ferm. 13 No em llanceu fora de la vostra presència, no em prengueu el vostre esperit sant 14 Torneu-me el goig de la vostra salvació. que un esperit magnànim em sostingui. 15 Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui van errats. 16 Estalvieu-me la sang, o Déu, o Déu que em salveu -i aclamaré la vostra justícia. 17 0briu, Senyor, els meus llavis, i publicaré la vostra lloança; 18 perquè no us satisfà cap víctima, ni acceptaríeu l'holocaust, si us l'oferia. 19 La meva víctima és un cor destrossat; un cor fet bocins no el podeu menysprear.
20 Sigueu bo amb Sió, per la vostra benevolença, reconstruiu el murs de Jerusalem. 21 Us plauran, llavors, els sacrificis justos: l'holocaust i l'oblació sencera, i oferiran vedells al vostre altar. ********************** 1-21. Salm de súplica individual d'un pecador conscient de la seva miseria
íntima, que demana a Déu e1 perdó i el renovellament interior, per tal que, després d'haver retrobat la joia perduda, pugui donar-se, també ell a la conversió dels pecadors. La seva profunditat religiosa, que en fa una de les peces més sublims del Salteri, revela una notable dependència de la literatura profética, sobretot de Jeremias, potser a través de la segona part d'Isaias i d'Ezequiel. Semblantment, el desig del salmista de veure la restauració del culte del temple i la reconstrucció de les muralles de Jerusalem , situen la data del poema a l’época de l'exili. L'Església romana l'ha inclòs entre els set salms penitencials i ha esdevingut l'oració de penitència per antonomàsia. 2. Al·lusió a l'episodi de la vida de David. 3. El verb esborrar, aplicat al pecat, es retroba tan sols, primerament a Jr 18:23, i després a Ps 109:14; Ne 3:37; Is 43:25; 44:22. 4. El verb rentar (lit. fer bugada, blanqluejar), que el salmista fa present a Déu la historia dels seus avantpassats_que han preparat una situació de pecat als descendents per impetrar la seva comprensió i misericòrdia. La tradició catòlica ha vist insinuada en el v.7 la doctrina sobre el pecat original, que més tard explicarà sant Pau (Rm 5 :12-21). B. Lit: ronyons, interior. Mot incert. **0 bé: instruiu-me en el secret de la saviesa, o en el secret m'ensenyeu la saviesa. 9. Planta aromatica emprada per a aspergir en diversos ritus de purificació, particularment dels leprosos (l1.x 12:22; Lv 14:4-7,49,51; Nm 19:6,18; cf He 9:19-21). amb aquesta figura el salmista considera el pecat com una lepra moral. 10. O bé: Feu-me sentir una paraula joiosa. Lit: joia i festa. Var: sacieu-me de joia i de festa. L'expressió formada pels dos mots joia i festa – al·lusió als crits i cants de les cerimonies festives - es troba una vegada a Is 22:13 i cinc a Jr 7:34; 15:16; 16:9; 25:10; reapareix al v 9, en el sentit de neteja moral, es troba exclusivament en aquest salm i a Jr 12. El salmista implora de Déu la seva intervenció directa, una veritable recreació, una renovació en el fons del seu ésser, per tal que sigui pur i ferm i no recaigui en el pecat. El verb crear és propi de Déu (Gn 1 :1) i expressa l'acció de donar existencia a una cosa nova i meravellosa,La justificació i santificació del pecador només pot venir de Déu. Una pregaria tan humil i profunda revela una ànima formada a I'escola de Jeremias i d'Ezcquiel a la darrera citació d'Ezequiel es troben gairebé totes les mateixes paraules de la pregaria del salmista. 13. Força divina que guia la vida moral de 1`home. 16. Pot significar la mort com a càstig del pecat 2:22; 4:14. Al mateix temps, el salmista repeteix tres vegades el verb purificar en diverses formes en aquest v i als v 9 i 12. Purificar es pot usar en sentit fisic, legal i moral. En el darrer sentit, que és el del salm, es retroba diverses vegades a Ezequiel (Ez 24:13; 36:25,33; 37:23), i dues a Jr 13:27; 33:8 5-7. La clarividència que revela en aquests v el salmista en la confessió del seu pecat que en darrer terme és sempre contra Déu (Gn 39:9; 25 12:13) - i en el descobriment d'una tendència congènita de l'home vers e1 mal (cf 143:2; Gn 8:21; 1R 8:46; Jb 4:17; 9:2s; 14:.1, 15:14-16; Pr 20:9; Ecle 7:20), acusa un afinament de la consciència que
suposa la predicació dels grans profetes. Entre aquests sembla indubtable que fou Jeremias el que més contribuí entre els seus oients a un aprofundiment en el sentit del pecat. Més que tots els altres profetes repeteix l'expressió hem pecat contra vós (Jr 3:25; 8:14; 14:7,2111 16:10; cf Is 59:12; Ez 6:9) i multiplica les imatges per lor comprendre fins a quin punt el pecat es troba incrustat en el cor de l'home: vuit vegades parla de l' enduriment del cor i en altres indrets presenta eIs rastres que hi ha deixat la malícia. Alguns interpreten la paraula en el sentit de pena de la sang vessada, com una al·lusió a l'assassinat de Urias que féu dur a terme David (2S 11 :15; 12:9). .**Prop. om: o Déu, que em salveu. 18-21. Els v 20s se solen considerar com un afegit posterior del final de l'exili - abans de la restauració dels murs de Jerusalem per Nehemias, el 445 -, provinent "'algun jueu ritualista, amb la intenció de restringir el sentit dels v 18s. Però el mateix salmista, que d'una banda es fa ressò de l'antiformalisme dels profetes es veia d'una banda en la impossibilitat, abans de restaurar-se el temple de Jerusalem, de poder expressar e1 seu penediment i la seva reconeixença a Déu amb el culte legítim que calia tributar-li a Sió (cf Ez 20:39-44). A més, si el salmista era un malalt leprós (cf v 10**), hauria hagut d'oferir un holocaust per la seva purifició segons la lIei (Lv 14:10-32). Per això, mentrestant, li ofereix el sacrifici interior del seu dolor, que mereix 1a benevolença divina condició del restabliment de Jerusalem. Jeremias ,és el primer a l' A T que parla del seu cor destrossat, davant la perversió del poble (Jr 23 :9s). Després d'ell els salms parlen del cor destrossat per diversos motius Entre aquests sofrents l’autor d'aquest salm sobresurt com un dels penitents que han expressat amb trosejament del cor una autentica contrició. En demanar a Déu que sigui bo amb Sió i reconstrueixi els murs de Jerusalem el salmista no fa més que desitjar l’acompliment de les promeses divines anunciades per Jeremias en termes molt semblants. Ezequiel repeteix l'anunci de 1a reconstrucció L'expressió ser bo ofer el be, referida a Déu, és antiga i es retroba a Jr 18:10; 32:405. Però sobretot a Jr 33:6-11, en un sol fragment, a més del. verbs fer el be i reconstruir, apareixen tres altres punts importants de contacte amb el present salm: la purificació del pecat (v 4), els crits de joia i de festa (v 10) i els sacrificis legítims (v 21). pels seus pecats (cf 32:3-5*; 38:1-23*). Per aixó els confessa (v 5s) i espera que, un cop purificat, pugui participar en la joia festiva de l'acció de gràcies. Amb tot, el conjunt del salm fa suposar com a tema principal el perdó de la culpa íntima. 33:11. Alguns capítols tardans d'Isaias repeteixen també l'expressió Pero Jeremias és el qui més l'ha popularitzada. A Jr 33 :10s apareix també el mateix verb sentir d'aquest v ** imatge per a expressar la intensitat del sofriment íntim del salmista El v pot encloure una al·lusió a 1a visió dels ossos que figura a Ez 37 :1-14. Alguns autors, basant-se en els v 9s suposen que el salmista era un malalt, el qual, segons la mentalitat corrent, considerava la malaltia -potser la lepra (v 9*)- com un càstig