Senyor, vaig dins l’ombra sense sort; la fe dels meus majors ja no il·lumina amb pacífica llum al que camina: ¡mon esperit està trist, fins a la mort! En va cerco una estrella, busco llum; busco en va, un amor que em redimeixi; el meu diví ideal el veig tan lluny, i jo, ¡pobre de mi!, jec a la fosca... La lira que regales, entre burles dels mundans, sense concert em sona, mes estrofes es perden a les nits, com Agar al desert, amb aquells crits ! I pària del bo, i tot solitari, sento fàstic de tot el que existeix... Jo, Jesús, com Tu, pujo al Calvari, i no he tingut el Tabor, que a Tu et vesteix... Tingues pietat de mon mal; dura és la pena; nombroses les batalles que lluitar fixa en mi ton mirar, Crucificat! i dóna’m, com fa temps a Magdalena, la calma: ¡també jo, molt he estimat!