TEMPTACIONS
(Dr Canals) català)
¡Que diferent és el nostre camí –el camí que han de recorre els teus deixebles, Senyor– del imaginat per nosaltres en la inexperiència dels nostres anys joves i en els daurats somnis de la nostra inquieta fantasia! Solíem veure llavors un camí tranquil, fet de inalterada calma interior i de pacífics triomfs exteriors...i també –¿per que no?– d’algunes clamoroses i vistoses batalles amb ferides embenades primer amb llorer i després... amb la desitjada admiració de molts. Creiem, Senyor, de manera ingènua i poc sobrenatural, que la sola decisió de seguir te i de caminar generosament amb tu, renunciant a molts consols humans, nobles i lícits hauria canviat la nostra naturalesa i ens hauria deixat lliures –¡com àngels!– del pes de la tribulació i de les torbacions de les temptacions. Però els teus judicis, ¡oh Senyor!, no son els nostres, ni els nostres camins son iguals que els teus. La nostra història, teixit admirable on s’entrellacen aparentment de manera capritxosa amb els successos que són vehicle de la teva voluntat, els atributs divins de la teva bondat, de la teva saviesa, de la teva omnipotència, de la teva ciència divina i de la teva misericòrdia, ens ha ensenyat a comprendre i gustar que la vida del cristià es una milíciamilícia és la vida terrenal del home, i que tots els teus deixebles han de provar la– pau en la guerra– del teu servei. Donarem gràcies al Senyor perquè suaviter et fortiter, suau i vigorosament, ens ha ensenyat el valor sobrenatural i el fi providencial de les temptacions i de les tribulacions. Doncs, mitjançant elles, Déu nostre Senyor ha donat a la nostra ànima la experiència del home madur, la duresa i el realisme del soldat veterà enfortit en la batalla i el esperit d’oració del monjo més contemplatiu. ¡Temptacions... les tindràs! la teva vida de servei a Déu i a la Església les coneixerà necessariament, perquè la teva vocació, la teva crida, la teva decisió generosa de seguir a Jesús, no immunitza la teva ànima dels efectes del pecat original, ni apaguen per sempre el foc de les teves concupiscències allà on s’arrupeix la temptació:, cada qual, certament, és temptat per la seva concupiscència. Però et consolaràs pensant que els Sants –¡homes i dones de Déu!– han sostingut les mateixes batalles que tu i que jo hem de sostenir per demostrar nostre amor al Senyor. Escolta el crit de Sant Pau:¿qui em lliurarà d’aquest cos de mort? Pensa en les temptacions de San Jeroni al llarg del curs de la seva vida austera i penitent en el desert; llegeix la vida de Santa Catarina de Siena i veuràs les proves i les dificultats de aquella gran ànima; i no oblidis el martiri de Sant Alfons de Ligorio, octogenari, ni les fortes temptacions contra la esperança en la vida de San Francesc de Sales durant el període dels seus estudis, ni la fe tan durament provada en el temple de aquell apòstol que era el abat Chautard... ni les temptacions de tot gènere