Un ideal per a tota la vida (dr Canals) català

.- UN IDEAL PER A TOTA LA VIDA Si m’ho permets, voldria continuar reflexionant amb tu sobre el mateix tema. Crec que ha arribat el moment de donar gràcies humilment a Déu: Laqueus contritus est ens liberati sumus, les llaços s’han deslligat i per fi som lliures, segons les paraules del Salmista.

S’han deslligat els llaços dels prejudicis, de les idees falses, ja estem ara convençuts de que la idea de la santedat ha d’obrir-se pas en la nostra ment i en totes les ments cristianes.

Hem començat el camí: la perla preciosa ha brillat davant els nostres ulls, les riqueses del tresor amagat han alegrat el nostre cor.

No obstant, he conegut ànimes, moltes ànimes, que arribades a aquest punt, per un motiu o per un altre (les "raons" i les excuses mai falten), no van saber anar més endavant. Una experiència dolorosa, ¿no és veritat? Però fecunda. Ànimes que havien vist, però que tancar els ulls o s’adormiren: ànimes que havien començat i no continuaren, que haguessin pogut fer molt i no van fer res.

Cal, como veus, passar de la idea a la convicció, i de la convicció a la decisió. Ens hem de convèncer molt profundament de que la santedat es per a nosaltres, de que la santedat és el que el Senyor ens demana abans que qualsevol altra cosa. Porro unum est necessarium: Una sola cosa és necessària. Que mai et falti- una fe solidíssima en aquestes paraules divines: la única derrota que es pot concebre en una vida cristiana –en la teva vida– és la de retardar-se en el camí que porta a la santedat, la de desistir de apuntar a la meta. La vida i el món mancarien de sentit si no fos per Déu i per les ànimes. Aquesta vida nostra no valdria la pena de viure’s si no estigués il·luminada en tot moment per una viva i amorosa recerca de Déu.

Escolta: Quid prodest homini si mundum universum lucretur, animae vero suae detrimentum patiatur? De que li serveix al home guanyar el món enter, si després perd la seva ànima? ¿per a que pensar en tantes coses , si després oblidem la única que compta? ¿Que importa resoldre tants problemes nostres i dels altres, si després no resolem el problema més important? ¿Quin sentit tenen els nostres triomfs,nostres èxits –el nostre "pujar"– en la vida, en la societat, en la professió, si després naufraguem en la ruta de la santedat, de la vida eterna? ¿Quins guanys i quins negocis son els teus, si no et guanyes el Paradís i perds el negocio de la teva santedat? ¿A que mires amb el teu estudi i amb la teva ciència, si després ignores el significat de la vida i t’és desconeguda la ciència de Déu? ¿Quins són els teus plaers, si et priven per sempre del plaer de Déu? Si no cerques vertadera i ardentment, la santedat, res posseeixes; si cerques la santedat ho posseeixes tot: Quaerite primum regnum Dei et iustitiam eius et omnia adiicientur vobis!

Cerqueu primer el regne de Déu i la seva justícia, i tota la resta se us

donarà per afegiment.

Després de moltes consideracions concretes i actuals per a la teva vida de ara, per a la teva condició present i per als perills que amenacen la teva ànima; consideracions que reforcen la profunda convicció que has de tenir respecte de la santedat, perquè ella és el únic camí de felicitat temporal i eterna.

Dominus meus et Deus meus. ¡Senyor meu i Déu meu! Tota la decisió i tota la fermesa de aquestes paraules del apòstol Tomàs haurem de posar-la en el nostre entossudiment de cercar la santedat sobre qualsevol altra cosa. Has de estar fermament decidit a ser sant i a anar cap endavant a tota costa. ¡Quin exemple tan lluminós el de Santa Teresa de Avila! Anar endavant per el seu camí, desafiant el cansament i la desconfiança i la debilitat i la mort: "...encara que em cansi, encara que no pugui, encara que rebenti, encara que em mori".

I no oblidis que el que ens demora en el nostre camí no són les dificultats i els obstacles que realment es presenten:el que ens demora ós la nostra falta de decisió. Non quia impossibilia sunt non audemus, sed quia non audemus impossibilia sunt. No és que no gosem perquè les coses són impossibles, sinó que les coses son impossibles perquè no gosem . La falta de decisió és el únic vertader obstacle: una cop vençut, ja no hi ha altres, o, millor els superarem amb gran facilitat. Que el nostre "sí" a Déu sigui un "sí" decidit i que amb la seva gràcia, sigui cada cop més audaç, total i indiscutit.

Deia Lacordaire que: "La eloqüència es filla de la passió: Doneu-me un home amb una gran passió –afegia–i en faré un orador." Doneu-me un home decidit –podria dir-te jo–, un home que senti la passió de la santedat i us donaré un sant.

Que ningú ens superi en desitjar la santedat. Aprenguem, amb la ajuda de Déu, a ser homes de grans desitjos, a desitjar la santedat amb totes les forces de la nostra convicció i amb totes les fibres del nostre cor: sicut cervus desiderat ad fontes aquarum, com el cérvol ànsia les aigües dels frescos brolladors.

Si tu, que llegeixes aquests línees, ets jove, pensa en la teva joventut, en aquesta joventut que és la hora de la generositat: ¿quin ús fas de ella? ¿Saps ser generós? ¿Saps fer fructificar en una eficaç i fecunda cerca de la santedat? ¿Saps enardir-te amb aquestes idees grans...i convèncer a tu mateix...i decidir-te?

Però si has deixat darrere la joventut i t’has endinsat ja en la vida, no et preocupis, perquè aquesta és la hora de Déu per a tu; per a Ell totes les hores son bones, i a totes ens crida (en la de tèrcia, en la de sexta i en la de nona) per a que ens convencéssim, per a que ens decidim i per a que desitgem la santedat, como el mateix Jesús ens ho ensenyà en la paràbola dels obrers de la vinya.

Totes les edats son bones, i et repeteixo que qualsevol que sigui la teva condició, la teva situació actual i el teu ambient tens que convèncer, que decidir-te i que desitjar la santedat. De sobra saps que la santedat no consisteix en gràcies extraordinàries d’oració, ni en mortificacions i penitències insostenibles, i que ni tan sols és patrimoni exclusiu de les soledats,llunyanes del món. La santedat consisteix en el compliment amorós i fidel de els propis deures, en el goig de la humil acceptació de la voluntat de Déu, en la unió amb El en el treball de cada dia, en saber fondre la religió i la vida en harmoniosa i fecunda unitat, i en tantes altres coses petites i ordinàries que tu coneixes. . Aquest camí que sembla... El camí és senzill i clar. ¡Convenç, decideix-te, desitja! Concreta el teu esforç i la teva lluita, i persevera amb amor i amb fe. La Santíssima Verge, Reina de tots els Sants, si li demanes llum i protecció, et servirà de suport i de consol en la lluita.