Viladomiu, isabel la píndola del dia després (català)

La píndola del dia després sense control. El Debat del Estat de la Nació va ser els passats dies 12 y 13 de maig. El día 11, un día abans, la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, va anunciar la dispensació sense recepta de la píndola postcoital o píldora del día després (pdd). El 14 de maig, un día després del Debat, el consell de ministres donava llum verda al avan-projecte que contempla l’avortament lliure en les primeres 14 setmanes d’embaràs, i en menors, sense consentiment patern. Alguns han assenyalat que el Gobierno ha utilizat un assumpte tan delicat com el dret a la vida dels concebuts ─ la pdd ─ y dels no nascuts ─ l’avortamnet─ per amagar els greus problemes que te sobre la taula. Han elaborat un perfecte entrepà polític-mediátic, diuen, amb la única intenció de distreurens sobre els problemes reals que preocupen als ciutadans sota les consignes, bastant malparades, de llibertats i de progrés. No comentaré en aquest moment la llei de terminis del avortament sinó la píndola del día després i la seva dispensació sense recepta médica. Quan una dona sap amb seguretat que està embarassada i vol avortar haurá de recorrer al avortament quirúrgic o al avortament farmacológic amb la RU-486, per a desferse del fill. Quan no te aquesta certesa sinó sóls la intuició per no haver utilizat métodes anticonceptius o d’haver fallat el que utilitza, el mercat posa a la disposició de les dones en edat fértil, una especialitat farmaceútica per a “la prevenció del embaras”, como diu el prospecte de la píndola postcoital. És important coneixer el mecanisme d’acció del fármac utilitzat, doncs el judici étic depén de cóm actúa. El principi actiu de la pdd és levonorgestrel, un progestágeno a dosis altes que te per finalitat alterar el cicle menstrual. Si la dona que pren la pdd es trobe en fase preovulatoria, te un efecte interceptiu ja que retrase o inhibeix la ovulació. Aquesta forma de anticoncepció es dona en el 25% dels casos en les usuaries de la pdd, (Durand, M. et Al., Contracepcion 64 (2001), 227-234). En la resta, el 75 % dels casos l’efecte es antianidatorio al alterar el endometrio, capa interna de la matriu que acull l’embrió; la hormona luteínica, que possibilita la nidificació; i la movilitat tubárica que ajuda a l’embrió a aconseguir el úter. En aquests casos, l’embrió ja ha generat per l‘encontre de les célules germinals, no podrá sobreviure per la destrucció de l’estructura de soport matern, no podrá nidificar. La pdd es per tant un abortiu precoç. La dispensació sense recepta médica de la pdd ha estat justificada per el Gobierno per a reduir el nombre creixent d’avortaments en adolescents. Una enquesta realitzada per Bayer Schering Pharma posa en evidència que en 1999 les dones que no prenien cap tipus de contaceptius era el 39,3%, que ha passat al 21% en 2009. Per altra banda el nombre de avortaments en 1997 va ser de 49.578 i en 2007 de 112.138 dels que 15.000 van ser de menors de 20 anys. Es a dir, que mentres l’us d’anticonceptius creix un 65% l’avortament també ho fa en un 61%. A més contracepció, més avortament. La pdd incideix clarament en la ruptura entre sexualitadt i procreació. El fill s’ha convertit en una malaltia a combatir, com a consequència d’una mentalitat dominant que solsament vol la sexualitat, sense la seva consequència natural, els fills. Els grans laboratoris farmacéutics van perfeccionant els seus medicaments postcoitals a modo de pesticides contra l’embarás ja que no curen res, sinó que eliminen vides humanes en els seus primers díes de existència, pervertint les conductes i l’humanitat dels joves i no tan joves. El professor Jérôme Lejeune va afirmar en 1988, quan encara no es fabricava la pdd a gran escala però que ja es pensava en ella, que “es pot considerar, sense por a equivocarse, que, si aquest producte és efectivament fabricat a gran escala, matará cada any més essers humans del

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook