núm. 40
Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia
Estiu 2010
l’Abellerol Atles d’ocells en espais naturals: el cas del Parc Natural del Montseny L’experiència adquirida per l’ICO en els darrers anys en la producció de cartografia ornitològica, ha possibilitat la realització d’estudis d’espais protegits on es necessita informació detallada per a la seva gestió i conservació com el cas del Parc Natural del Montseny.
Sumari
Editorial Sensacions de l’assemblea de Viladrau.................................. 2 Notícies..................................... 3 • L’Atles dels Ocells de Catalunya a l’hivern enfila la seva darrera fase • Congrés de l’EBCC a Cáceres • Premi RCO 2009 Atles d’ocells en espais naturals: el cas del Parc Natural del Montseny............................ 4 Entrevista a Bruno Bruderer .....7 Novetats avifaunístiques Crònica Ornitològica Novembre 2009 - Març 2010.... 10 Novetats bibliogràfiques Áreas Importantes para la Conservación de las Aves marinas en España . ................... 14 Agenda .................................... 16
Distribució de l’aligot al Montseny.
E
l Montseny és un parc natural amb particularitats ornitològiques ben destacades gràcies, en gran part, al seu notable gradient altitudinal. Per aquest motiu, el Parc Natural del Montseny i l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) l’any 2007 van promoure un estudi amb l’objectiu de conèixer amb més detall la distribució i abundància de les diferents espècies d’ocells nidificants en aquest massís. Aquests treballs es van organitzar en tres etapes. La primera etapa es va dedicar a la cartografia dels rapinyaires diürns al parc (mostreig durant la primavera de
2007); la segona es va centrar en la distribució dels ocells nocturns (mostreig durant l’hivern i primavera de 2008) i la tercera va tenir com a objectiu fer mapes dels ocells comuns del parc (mostreig durant la primavera de 2008). Aquests tres estudis van tenir com a finalitat millorar el coneixement sobre les àrees de distribució d’aquests ocells al Parc Natural del Montseny, aspecte que ha de ser útil per a la conservació del seu patrimoni natural. Es van detectar un total de 91 espècies nidificants al Montseny o a la seva perifèria. En 52 espècies el nombre
de localitzacions va resultar suficient per poder fer models de distribució. D’aquestes, es va poder generar mapes de distribució contínua en 39 casos amb una fiabilitat prou bona i van generar dades suficients per realitzar models de distribució mínimament fiables. Les espècies per a les quals no es van obtenir prou dades per generar els models van ser majoritàriament aquelles pròpies dels espais oberts. Els resultats, hores d’ara ja són d’utilitat per als gestors del parc natural i altres espais naturals s’han interessat per treballar conjuntament amb l’ICO en aquesta mena d’iniciatives.