Primer report de l'atles d'hivern by Institut Català d'Ornitologia

núm. 1

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - Institut Català d’Ornitologia

agost 2007

ICO

l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009

Ja tenim resultats del primer hivern! El passat hivern va començar l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 i tant les xifres de participació com els primers resultats obtinguts permeten ser molt optimistes sobre el desenvolupament del projecte. Malgrat això, encara falten molts mostratges per assignar en els propers dos hiverns i moltes hores de camp buscant i comptant ocells. n aquest informe presentem els primers resultats de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009, amb la il·lusió que això continuï esperonant l’entusiasme dels col·laboradors. Encara queden moltes zones a mostrejar i moltes sorpreses per descobrir! Fins al moment, 263 ornitòlegs han participat en el treball de camp. El percentatge de la feina que estava prevista per a l’hivern 2006-2007 ha estat pràcticament acomplert al 100%. Tot un èxit que ha suposat un esforç espectacular: s’han realitzat més de 1.500 hores de mostratge extensiu i més de 1.000 km de mostratge intensiu (SOCC). L’hivern 2006-2007 s’ha caracteritzat en general per l’escassetat de neu, el poc fred i la boira persistent a la plana de Lleida i a la vall de l’Ebre. Això ha dificultat les prospeccions en aquestes àrees però, per contra, ha permès fer fins i tot els mostratges d’alta muntanya més impensables a priori, com

Continguts Introducció.......................................... 2 Cobertura hivern 2006-2007.......... 3 Participació ......................................... 5 Fent Atles! ........................................... 7 Resultats ............................................. 9 Aplicacions de l’Atles dels ocells nidificants ..................................... 13 English summary................................ 15 Referències......................................... 15

Una de les novetats d’aquest Atles és l’estudi dels ocells marins en un període en el que estan poc lligats a la costa. Aquest és el cas de la baldriga mediterrània Puffinus yelkouan.

tindrem l’oportunitat de llegir a la secció Fent Atles. Els propers dos hiverns podríem comprovar fins a quin punt la climatologia ha influït sobre la distribució i l’abundància de les espècies d’ocells. Els mapes comencen a mostrar moltes coses interessants: per exemple, el mosquiter comú Phylloscopus collybita s’ha distribuït principalment per la façana litoral i la plana de Lleida, men-

tre que la gavina capnegra Larus melanocephalus ha incrementat la seva abundància i s’ha desplaçat cap al nord a mesura que avançava l’hivern. Al final d’aquest informe mostrem les aplicacions que ha tingut l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 19992002 fins al moment. Creiem que és prou revelador de la repercussió que un treball de l’envergadura d’aquest nou Atles podrà arribar a tenir.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

Introducció L’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és el projecte que ha de servir per conèixer en detall l’avifauna present a l’hivern a Catalunya. A diferència del període reproductor, per al qual ja tenim dos atles, aquest és el primer atles d’ocells que es fa a l’hivern a casa nostra. Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El seu objectiu principal és conèixer la distribució i abundància de les espècies presents a l’hivern a Catalunya, complementant així el recentment publicat Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004). Com en aquest, es pretén elaborar mapes de distribució i d’abundància d’alta resolució, estimar la població catalana de cada espècie, millorar el coneixement de la seva ecologia i determinar l’estatus de conservació de les poblacions hivernals. A més, atès que l’hivern és un període molt variable d’un any a un altre o, fins i tot, dins d’un mateix hivern, aquest atles vol també reflectir tota aquesta variabilitat espacio-temporal. El treball de camp de l’Atles es fonamenta en la participació altruista de centenars d’ornitòlegs voluntaris. El període d’estudi que abasta és del 15 de novembre al 15 de febrer dels hiverns 2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009, Quant a la metodologia, l’Atles fa servir bàsicament dos sistemes de cerca i cens d’ocells: els anomenats mostratge extensiu i mostratge intensiu. El mostratge extensiu o de quadrat té com a objectiu detectar el màxim nombre possible d’espècies dins de cada unitat de mostratge (el quadrat UTM 10x10 km) en un nombre determinat d’hores de cens, tot intentant cobrirhi la totalitat dels ambients principals. Amb aquest mostratge es generaran els mapes de distribució de les espècies, pilar bàsic de qualsevol atles. El mostratge intensiu es fonamenta en el SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya) i ha de servir com a

L’

principal eina de control de variacions temporals, generació de mapes d’abundància i patrons ecològics. A més d’aquests dos, hi ha un tercer sistema de cens dissenyat específicament per

a ocells marins que es fonamenta en la realització d’estacions de cens amb telescopi des de la costa. En els mostratges extensiu i d’ocells marins cada any es duu a terme una tercera part

2006/07 2007/08 2008/09

Figura 1. Distribució, segons els anys, del mostratge de quadrat de l’Atles d’ocells a l’hivern.

Alta muntanya Muntanya mitjana Mediterrani Estepes Zones humides 2006/07 2007/08 2008/09

Figura 2. Distribució del mostratge SOCC. En els 160 quadrats prioritaris (indicats en colors diferents segons el tipus d’hàbitat prioritari), el SOCC s’ha de realitzar tots els anys. En la resta de quadrats cal fer el SOCC únicament l’hivern en què es fa el mostratge de quadrat.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

de la feina de camp total (Figura 1, Figura 2), mentre que en el SOCC els quadrats designats prioritaris es mostregen anualment i la resta es fa, com a mínim, un dels tres hiverns d’estudi (Figura 3). Finalment, el mostratge complementari permet recollir qualsevol observació que no provingui d’algun dels altres tres tipus de mostratge esmentats i servirà per completar la distribució d’espècies escasses o mal distribuïdes. Per a més informació sobre la metodologia i disseny podeu consultar el web http://www.ornitologia.org/monitoratge/atleshivern.htm.

2006/07 2007/08 2008/09

Figura 3. Distribució dels 90 punts del mostratge d’ocells marins.

Cobertura hivern 2006-2007 El treball de camp previst per a l’hivern 2006-2007 ha estat acomplert pràcticament al 100%. En total s’han realitzat més de 1.000 km de mostratge intensiu (SOCC), més de 1.500 hores de mostratge extensiu o de quadrat i més de 60 hores de cens d’ocells marins a cobertura dels mostratges de camp del primer any de treball de l’Atles ha estat propera al 100%. En total s’han completat 127 mostratges de quadrat, 395 SOCCs i 28 mostratges d’ocells marins. Això significa que la cobertura del passat hivern ha estat pràcticament la mateixa que la que s’assenyalava en el disseny del projecte per aquest hivern (vegeu Figures 1, 2 i 3). Malgrat tot, per causes diverses, 4 quadrats UTM 10x10 no s’han pogut mostrejar i 2 quadrats no han pogut rebre la cobertura intensiva corresponent (SOCC). Tots els censos d’ocells marins han estat realitzats. Les dades que han arribat a l’oficina de l’ICO han estat informatitzades immediatament en les bases de dades centrals de l’Atles, però, al moment de redactar aquest informe hi ha un percentatge de fitxes que encara no han estat lliurades, i que, per tant, no s’hi ha pogut incorporar. En concret manquen encara 12 fitxes de mostratge extensiu (9,4% del total), 69

1 2-3 4-5 6-7 8-9

SOCCs (17,5% del total, tot i que, atès que hi ha quadrats on s’acumulen diversos transectes el buit en l’Atles és menor) i 6 censos d’ocells marins

Figura 4. Distribució de les 485 fitxes complementàries rebudes.

(21,4% del total). Si finalment no arribessin algunes d‘aquestes fitxes caldria tornar a fer els mostratges el proper hivern 2007-2008.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

Mostratge de quadrat

Quadrats assignats 2007/08 2008/09

Esment a part mereixen les fitxes complementàries. S’han rebut 489 fitxes de 245 quadrats diferents, amb les quals s’ha cobert el 63% del territori (Figura 4). Tanmateix, la distribució territorial d’aquestes fitxes no és uniforme i coincideix a grans trets amb l’observada en l’Atles de nidificants (Estrada et al. 2004). De forma sorprenent s’han rebut relativament poques fitxes complementàries d’algunes de les zones més visitades pels ornitòlegs catalans, com ara són el delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà. De cara al proper hivern l’Atles es marca dues fites quant a cobertura; d’una banda tornar a assolir una cobertura propera al 100% en els tres sistemes de mostratge estandarditzats i d’una altra, millorar la representació del territori mitjançant fitxes complementàries. Més enllà de la importància dels mostratges de quadrat, SOCC i d’ocells marins, és essencial també incorporar totes les altres observacions realitzades dins del període de l’atles en forma de fitxes complementàries.

Per als propers dos hiverns romanen sense assignar el mostratge extensiu de 63 quadrats UTM 10x10 i l’intensiu de 81 quadrats (Figura 5). La majoria dels mostratges extensius es troben en zones molt allunyades del trànsit habitual dels ornitòlegs i, per aquest motiu, poden proporcionar agradables sorpreses ornitològiques. A més, constitueixen ocasions per conèixer i gaudir de paratges poc habitats. Molts d’aquests quadrats requereixen un esforç de mostreig inferior a les quatre hores, amb la qual cosa resulta assequible fer la seva prospecció en un únic dia. Pel que fa als mostratges intensius, la situació és lleugerament diferent i, a més dels mostratges que cal fer un any en particular, n’hi ha alguns que no estan encara assignats i que caldrà fer els dos propers hiverns. La localització de tots aquests quadrats que encara no disposen de SOCC és més dispersa que en el cas dels mostratges de quadrat (Figura 5). Tot i l’èxit general de cobertura, hem de continuar vetllant per la màxima

SOCC

SOCCs assignats 2007/08 2008/09 2007/08 i 2008/09

Figura 5. Assignacions de mostratges de quadrat (esquerra) i SOCCs (dreta): quadrats i SOCCs assignats i pendents d’assignació per als propers 2 hiverns. El nombre de quadrats i SOCCs per assignar de cara al 2007-2008 pot veure’s incrementat a darrera hora amb el tancament definitiu del lliurament de dades.

qualitat de les dades i en aquest sentit hi ha aspectes millorables. Un dels problemes més freqüents que hem tingut és el de les fitxes incompletes. Això és especialment rellevant en el cas de les espècies per a les quals es demana la UTM 1x1 km, en bona part atribuïble a una ampliació a darrera hora del llistat d’aquestes espècies. Un altre problema que repercuteix en la progressió del projecte és el retard en el lliurament de les dades. Tots els engranatges de l’Atles es veuen afectats quan no es reben les dades de camp a temps.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

Participació En total 263 ornitòlegs han col·laborat en algun dels diversos mostratges de l’Atles. Podem considerar un èxit la participació en el projecte, fet que li dóna un gran crèdit social. L’Atles és un projecte amb una forta vocació social, que pretén involucrar la ciutadania a través de la participació voluntària dels ornitòlegs. La realització d’una obra com aquesta no seria possible sense la seva inestimable contribució. El nombre de participants que fins ara ha realitzat prospeccions de camp s’ha elevat a 263,

els quals es desglossen en les següents xifres: 88 en el cas del mostratge extensiu, 194 en l’intensiu, 22 en el cens de marins i 105 en el complementari (Taula 1). Voldríem també destacar la implicació dels Espais Naturals Protegits i del seu personal, que enguany han cobert el 14% dels mostratges extensius, el 8% dels intensius i el 32% dels

Nom

Albero Figueras, Lluís Alonso Martínez, Marc Alvarez Cros, Carlos Andino Pol, Héctor Anton Recasens, Marc Aparicio Sanz, Antoni Arean, Albert Arenas Ribas, Ferran Argullós Romera, Montserrat Arquimbau Cano, Roger Aute Todo, Francesc Xavier Aymerich Boixader, Pere Aymí Cubells, Raül Baiges Casanova, Claudi Balagué Puig, Mar Ballesta Castro, Jordi Baltà Josa, Oriol Barquín Ruiz, Marina Barriocanal Lozano, Carles Barrull Ventura, Joan Bas Lay, Josep M. Batlle Bassa, Agnès Batriu Vilaró, Miquel Baubí Bolea, Javier Baucells Colomer, Jordi Bayer Gonzàlez, Xavier Bernal Guerrero, Juan Berrocal Muñoz, Francisco Bertolero Badenes, Albert Bertran Fàbregas, Marc Bescós Grilló, Juan Carlos Bescós Grilló, Pedro Bigas Campas, David Bonan Barfull, Arnau Bonfil Solsona, Jaume Boronat Miranda, Dani Bota Cabau, Gerard

Mostreig qsc c qsmc sc qsmc qsc c s s qsc qsc qsc qsc qsc s qsc s s qs c qsm sc sc sc q qsc qsc s s qs c c qm s sc qs s

Bové, David Bros Caton, Vicenç Brotons Alabau, Lluís Brugnoli Segura, Yago Budó Ricart, Joan Burgas Riera, Albert Burgas Riera, Daniel Calderón Álvarez, Raül Callizo Pastor, Virgili Calvet Gaya, Jordi Cama Torrell, Albert Campderròs Jordà, Jaume Camps, Joaquim Canal Palomeres, Mònica Canet Rovira, Toni Canut Bartra, Jordi Capalleras Fábregas, Enric Capdevila Torrell, Francesc Carrera Gallissà, Enric Carretero Serra, Andreu Castellà Torrents, Jaume Cebrian Puyuelo, Jordi G. Cerdeira Ribot, Jordi Chaparro , Joan A. Clarabuch Vicent, Oriol Clavell Corbera, Jordi Colodro Fandos, Carles Comas Herrera, Aleix Copete Peralta, Luis Miguel Cortada Gardella, Albert Cortés Montesinos, J. Lluís Culí Ribas, Joan Cumplido Vila, Josep Mª Curcó Masip, Antoni Dalmau Ausàs, Jordi Dalmau Guasch, Anna Degollada Soler, Artur

Mostreig s qs qsc qm sc qsm s qsmc qs qsc qmc s sm s s qs qs qs q qsc sc s sc c qsc c sc c q sm qsc q s qsm q qc s

censos d’ocells marins. Com a fet notable cal remarcar el baix percentatge de dones participants, el qual només ha arribat al 7,5%. Un dels objectius de l’Atles d’hivern és arribar a assolir xifres de participació comparables a les de l’Atles de nidificants, en el conjunt de les fases del qual van arribar a col·laborar 518 persones.

Nom

Mostreig

Delgado Garcia, Alfons qsc Díaz Diethelm, Daniel s Dinarés Cistaré, Manel qsc Domènech Gimeno, Jordi sc Domingo de Pedro, Màrius qsc Domingo Santamaría, M. Ángel qs Estopà Mata, Israel q Estrada Bonell, Joan qsc Fabregó Claparols, Jaume s Fanlo Grasa, Esther qs Farré Canal, Joan Ramon s Farré Serrando, Enric s Feliu Latorre, Ponç qsmc Feo Quer, Carles c Ferrer Parareda, Xavier s Font Revilla, Erènia c Fontcuberta Trepat, Enric sc Framis Sarría, Hugo c Gallés Gabarró, Anna qsc Gàlvez Martínez, Marc qs Gámez Montoya, Xavier c Garcia Carrera, Sònia qs García Ferré, Diego s Garcia Espluga, Bernat c Garcia Gonzàlez, Ernest s Garcia Ràfols, Ruth s Garcia Reàdigos, M. Àngel qsc Garcia Serrano, Enric sc Gargallo Oliva, Gabriel s Garrigós Solís, Maite c Gay Pons, Lluís s Gil Velasco, Marcel s Gil, Joan Ignasi c Giralt Jonama, David s Gómez Vargas, F. Javier s González Ballvey, Daniel s González de Lucas, Rafael qsc

Nom

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

Mostreig

Gordo Villoslada, Oscar c Gracia Tinedo, Eduardo sc Grande Flores, Carlos qs Gras Ruíz, Ricardo c Guallar Rivero, Santi qsmc Guasch Gonzàlez, Cisco qsc Guillem Martí, Roger qsc Guillén Cuesta, Jordi s Guinart Patiño, Emma m Guixé Coromines, David qsc Gustamante Sánchez, Lluís qsmc Gutiérrez Benítez, Ricard c Hernández Orenes, Santi s Herrando Vila, Sergi qsc Iglesias Pérez, Bernat q Jensen Marcet, Cristian s Josa Anguera, Lluís s Josa Anguera, Pere qs Kirchner Granell, Francesc s Labian Sánchez, Pere c Lainez Molinero, Josep sc Larruy Brusi, Xavier qsc Lega Saborit, Xavier c Ley Ussing, Martin s López Antia, Ana q Llimona Llovet, Francesc s Llobet François, Toni s Llobet Marimon, Marc s Llover Colom, Maria c Lockwood, Mike qsc Macià Valverde, Xesco m Majoral Balanyà, Toni s Maldonado Alonso, Jonathan c Margalef Pelejà, Toni s Marí Vivancos, Toni m Marín Sáez, Eduardo s Martínez Benítez, Paco s Martínez Maldonado, J. Manuel sc Martínez Ruíz, Carles c Martínez Vilalta, Albert qsc Martorell Gendra, Carles sc Mate Alonso, Isabel c Mateos, Jordi c Matheu de Cortada, Eloïsa s Matschke, Ann c Maynou, Francesc s Mendoza Osorio, Javier c Merchan Nevado, Ferran c Millet Sargatal, Aleix q Minguet Vidal, Ramon qs Minobis Bech, Robert s

Nom Mostreig Moncasí Salvia, Francesc s Moret Viñals, David s Naspleda Feixas, Joan s Nicolau Vila, Jordi qs Nieto Pallàs, Ximo qsc Nievas Castro, Antoni s Noguera Piquer, Marc s Nuet , Josep c Olivé Vázquez, Marc s Olivera Aguilà, Daniel qsc Oliveras Serrano, Ignasi sc Ollé Torner, Àlex c Omedes Salinas, Àlex s Ordeix Rigo, Marc sc Orta Sagalàs, Carles c Orta Sagalàs, Jordi c Ortega González, Enric s Padilla Cano, Toni s Palau Puigvert, Jordi qs Palet Esteve, Josep qc Pàmies Pallisé, Enric c Parra Cuenca, Xavier qsc Pedro Font, Albert qs Pedrocchi Rius, Vittorio sc Pena Franch, Enric s Pérez Cañestro, Julio c Pérez Petrus, Óscar s Peris Miras, Marc qs Petit Saludes, Albert qsmc Plans Rubió, Pedro José smc Poblet Sobrino, Olga c Ponce Santos, Jordi s Pons Ferran, Pere s Pons Gràcia, Elisabeth c Pons Pla, Francesc sc Pont Torné, Francesc s Pou Palau, Maria s Prado Raez, Joan Josep qs Puig Sánchez, Marc c Pujol Vàzquez, Albert s Pujol Vilaseca, Joan qs Racionero Cots, Clara s Rafa Fornieles, Miquel qs Ramos Sánchez, Ricardo qsmc Ramot García, Jaume s Raurell Sola, Montse qsc Requejo De Las Heras, Andrés s Requena Jiménez, David s Ribas Falomir, Josep c Ripoll Gómez, Joan Carles sc Rivaes Silva, Sofia qc

Nom Rodríguez Sinovas, Antonio Roig Palau, Joan Roig Simon, Job Rollan Vallbona, Àlex Ros Piera, Jaume Rost Bagudanch, Josep Rovira Girabal, Joan Ruiz Perales, Xavier Saavedra Bendito, Deli Sala Valls, Albert Salva Xucla, Carlos Sampere Pujol, Xavier Sánchez, Sara Sánchez Blanch, Manuel Sánchez Inés, Miguel Sánchez Krellenberg, Alfried Sanmartí Blanch, Roger Santandreu Gràcia, Marc Santandreu Pajerols, Joan Sargatal Vicens, Jordi Sardà Palomera, Francesc Sebé Pedrós, Arnau Serrano Reyné, Gustau Servitje Peix, Ramon Simon Julià, Rosa Solduga Nogueró, Jordi Soler Zurita, Jaume Solís Nogués, Ramon Sort Vilaseca, Fermí Stefanescu Bonet, Constantí Tantull Oliva, Josep Toldrà Bastida, Lluís Xavier Torné Viudas, Sergi Torre Corominas, Ignasi Trabalon Carricondo, Fran Trullols Grané, Jordi Vaca Agustí, Albert Vallès Martín, Benjamí Vall-llosera Camps, Miquel Vall-llosera, Joaquim Vázquez de Luca, Albert Vázquez de Luca, Jordi Vendrell Martí, Armando Ventura Linares, Joan Vigué Ruaix, Jordi Vilà Nogueras, Rafel Vila Perdiguero, Pere Vilagran Casanovas, Joaquim Vilahur Godoy, Xon Viver Fabregó, Jordi West , Steve

Mostreig c qs qs s m c s s s sc s c s qs s qsmc qsc qs qs q qsc s qs q sc c c qsc sc s s sc s s s qs qs sc s c qsc c qc sc s s q qsc s s s

Taula 1. Llistat de participants en els diversos mostratges de l’Atles (q= mostratge extensiu o de quadrat, s= mostratge intensiu o SOCC, m= cens d’ocells marins, c= mostratge complementari). En aquesta taula es mostren els ornitòlegs que han lliurat les dades en el moment de la redacció d’aquest informe. Les institucions i entitats que han donat suport al projecte apareixen a la darrera plana.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

Fent Atles! En aquesta secció quatre col·laboradors del projecte descriuen les seves experiències fent els mostratges de l’Atles. Les seves vivències són molt diverses però tots ells comparteixen un mateix entusiasme per sortir a mirar ocells i per a que el seu esforç i les seves dades serveixin per al nou Atles. Xavier Parra ens narra un cens a la serra de Brufaganya durant el mostratge del quadrat CF79

Quan el sol comença a treure el nas esfilagarsant els darrers retalls de boira, busques el camí que vas veure anit a l’ortofotomapa per poder pujar pels Segarresos. El problema és que ara en veus tres de possibles i no saps el que et pujarà més directe, el que et permetrà tocar més brolla i menys conreu, que ja el tens sobrerepresentat. Esculls el que s’enfila cap el nord-est, una antiga pista, perquè semblava que era el que més s’allunyava de la corresponent línia d’alta tensió que tenen totes les serres del quadrat, i acaba resultant que hi va paral·lela. Per allunyar-te’n, tires per un caminoi estret que et permet refregar-te amb els romanins, brucs d’hivern i argelagues, mentre confies que no t’arribi cap tret perdut dels que se senten no pas gaire lluny. A banda dels caçadors, al matí

està de moment tranquil, és aviat per als quads. Tot i això, avui no sembla que la cosa vagi gaire fina, uns reclams de gratapalles en començar i algun cargolet pel camí. Calla, aquest reclam... la primera tallareta cuallarga del quadrat i poc després un tallarol capnegre. El camí acaba pràcticament desapareixent i encara no has completat ni l’hora ni el recorregut pensat: a submergir-te en la brolla toca. Mig tapat pels ginebrons i encara amb temps per davant, tornes a pensar en la bona vista dels caçadors. Arribes davant d’un

petit barranc on es veu moviment: algunes mallerengues, un parell de mosquiters i uns bruels que movent-se de pi en pi arriben a passar a frec teu. Serà el moment de màxima intensitat ornítica del cens. Vas mirant el cel, però, com passa sovint, cap àguila ni falcó el travessen (per això t’emociones més el dia que els veus). Mires el rellotge i en el moment en què el cronòmetre deixa els 59 minuts sents, encara lluny, el primer quad del dia: és hora d’anar a esmorzar.

xen bé: i per què no? El GR-211, que segueix el riu Forcall fins al Port d’Orla i les mines del Forcall, no es podrà fer també a l’hivern? Sortosament, el novembre de 2006 no va nevar al Pirineu i el mateix dia 15, a les 7:15 estava de camí al Port d’Orla. Quatre hores després, els censos: una parella d’àligues daurades ressegueixen la carena del Malh de

Bolard, a la pujada cap a l’estany de Pleta una parella de pardals d’ala blanca... El paisatge és impressionant, el silenci de l’alta muntanya només és alterat pels crits de les gralles de bec groc i de bec vermell. La bellesa i la solitud de l’indret fan oblidar la fatiga, cal gaudir de l’instant i ser conscient que avui en dia poques persones tenen la

Text i fotos: XAVIER PARRA CUENCA

Ximo Nieto ens exposa les dificultats de l’ornitologia d’alta muntanya en un dels quadrats de més difícil accés de tota la geografia catalana, el CH34

Per als que hem començat tard a observar ocells, portats per un interès naturalista desenvolupat a través de caminades per la muntanya, és un repte personal poder participar en projectes com el SOCC i l’Atles d’hivern. Quan l’ICO em va proposar fer el mostreig del quadrat CH34 vaig pensar “Estan sonats”... El punt més proper al quadrat a què es pot arribar en vehicle (el Santuari de Montgarri, si no hi ha molta neu) requereix una aproximació d’hores i des d’allà cal superar 600 m de desnivell. Però al mateix temps va disparar un mecanisme que tots els aficionats a la muntanya conei-

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

fortuna de trepitjar aquestes roques on s’ha escrit una història de mineria, aventura i contraban. Després de més de nou hores d’excursió, de les quals només dues han estat de cens, retornem pensant en la

sort que ens ha permès visitar una de les zones més feréstegues dels Pirineus durant l’hivern. La escassetat de neu també va permetre arribar fins a les mines al febrer i completar així els dos períodes de mostreig. Els tècnics

Albert Martínez ens porta als oliverars de Miliana, a l’extrem sud de Catalunya, on ha fet el seu SOCC

Després d’un cert temps allunyat de les comarques de l’Ebre vaig agafarme amb molta il·lusió l’encàrrec de fer un SOCC a l’extrem sud del país. Em feia una mica de mandra haver d’anar tan lluny de casa, però els coordinadors van jugar les seves cartes amb habilitat i aprofitant la meva debilitat sentimental envers la zona, em van convèncer. Vaig posar-me en contacte amb el bon amic Armando Vendrell de Santa Bàrbara, un dels millors coneixedors de la comarca del Montsià, el vaig engrescar amb el projecte i tots dos vam buscar el millor itinerari SOCC, i aquest darrer hivern també hem recorregut la comarca fent quadrats de 10x10. Després de voltar una mica vam triar un itinerari al voltant de la Miliana on,

Carlos Alvarez ens acosta els ocells marins a través dels seus dos censos al Baix Empordà

Quasi tota la meva tasca ornitològica la desenvolupo a la vall del Ridaura (Baix Empordà) i com que allà hi queien un parell de punts d’observació de marines, vaig sol·licitar que se m’assignessin. Malgrat que s’havien de fer els propers hiverns, vaig començar-los aquest mateix hivern, així em serviria d’aprenentatge i si m’animo potser els donaré continuïtat. Primer, amb el coordinador, vàrem modificar lleugerament la ubicació dels llocs concrets d’observació ja que l’atzar els havia col·locat en indrets poc adequats per a l’observació. Vàrem decidir situar-los a llocs de fàcil accés i amb bona visibilitat: un a la punta de Garbí de Sant Feliu de Guíxols i

en un curt recorregut es travessen cultius molt variats: horta, fruiterars i, per suposat, els molt representatius oliverars. L’itinerari també passa pel costat del llogarret de la Miliana i de bones extensions de les típiques brolles de la plana del Montsià. El 26 de novembre, molt de matí, ja estava comptant ocells, he de confessar que sempre m’ha agradat. El dia va ser fresquet i una mica tapat, ara bé, quin error triar un diumenge! a qui se li acut! L’activitat cinegètica era terri-

l’altre a la punta d’en Pau, a S’Agaró. Quins llocs més bonics! Com que visc a Olot i haig de fer la feina de camp els caps de setmana, procuro sempre mirar d’enllestir-la els primers dies del termini perquè mai se sap què pot passar amb la meteorologia. I au, pacte amb la família per canviar l’hora del dinar, i ull al telescopi! Tot primer vas una mica perdut. Això de comptar i apuntar alhora que estàs pendent del rellotge per controlar el temps, atabala una mica. De seguida s’hi agafa el trinc, però. Tal com esperava, els gavians argentats em van fer una mica la guitza ja que aquí són molt abundants i haver-los de comptar cada deu minuts feia “perdre” una mica de temps. D’altra banda, vaig ser molt afortunat, aquest hivern ha estat excepcionalment ric en gavots i, a part del bestiar

de l’ICO estaran contents amb les dades, però l’ornitòleg i muntanyenc ho està encara més, ha superat el repte i ho celebrarà amb un bon sopar i una copa d’Armanyac vora el foc! Text i fotos: XIMO NIETO PALLÁS

ble, les colles de caçadors perseguint els tords amunt i avall eren omnipresents. Els ocells estaven més moguts que de costum i tords, pinsans, aloses, etc. no paraven de volar espantats. Total, que vaig decidir que no tornaria a censar més en cap de setmana. El segon cens el vaig fer el dimecres 3 de gener i quina diferència!, el dia va ser plàcid i molt més fàcil per a treballar. Els resultats dels dos censos van deixar molt clara la importància dels oliverars per a la hivernada dels ocells frugívors, amb xifres força espectaculars de tallarols de casquet (205) o tords (116). Ja estic desitjant tornar-hi l’any que ve i, aprofito aquestes ratlles per animar-vos a baixar a comptar ocells per aquestes comarques. No us en penedireu! ALBERT MARTÍNEZ VILALTA

habitual, també vaig observar gavià fosc i, fins i tot, un paràsit gros, ocells poc habituals per aquests verals. Ja a casa, a passar les dades en net i enviarles de seguida perquè els que venen darrere tinguin temps de treballar-les amb tranquil·litat. En fi, que ho he passat molt bé i ja trobo que l’hivern triga massa a arribar! Text i fotos: CARLOS ALVAREZ CROS

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

Resultats Hores d’ara ja disposem de dades de 248 espècies que han passat tot o part d’aquest darrer hivern a Catalunya. Amb això, ja es poden començar a generar mapes de distribució i abundància, i fins i tot a veure alguns canvis de distribució dins d’aquest mateix hivern. Un primer tast d’allò que ha de ser aquest atles. ot i que encara estem pendents de rebre dades del mostreig de camp d’aquest primer hivern, disposem d’informació suficient per començar a generar resultats. Hem detectat un total de 248 espècies, 202 de les quals en els mostratges de quadrat, 174 en el SOCC i 58 en els censos d’ocells marins; 232 espècies han estat recopilades en fitxes complementàries. Aquestes dades són encara provisionals i de ben segur s’aniran incrementant progressivament. A títol comparatiu, recordem que en l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 19992002 es van detectar 232 espècies nidificants i 94 més que es van considerar estivals no reproductors, exòtics de nidificació ocasional o antics reproductors.

Les tres espècies de tectades amb més freqüència en els mostratges de quadrat durant l’hivern 2006-2007 han estat el pinsà comú Fringilla coelebs, el pit roig Erithacus rubecula i la merla Turdus merula, els quals s’han trobat en el 97%, 96% i 95% dels quadrats, respectivament. Les tres espècies més abundants en els mostratges del SOCC han estat les dues espècies d’estornell Sturnus sp. (251.611 individus), el pinsà comú (37.180) i el pardal comú Passer domesticus (9.151). D’altra banda, les tres espècies més observades en els censos d’ocells marins han estat la gavina capnegra (7.451 individus), el gavià argentat Larus michahellis (5.974) i la gavina vulgar Larus ridibundus (2.905). Però parlar de resultats en un atles és, en gran mesura, parlar de mapes.

Absent dintre de cens Present dintre de cens Present fora de cens, en complementàries o SOCC

Figura 6. Distribució durant l’hivern 2006-2007 de la puput Upupa epops a resolució 10x10 km. En aquest mapa es mostren els resultats del mostratge extensiu (tant presències com absències), i les dades provinents de les fitxes complementàries més el SOCC (només presències). Aquestes dades fan referència al conjunt dels dos períodes de mostreig (A: 15 novembre-31 de gener; B: 1 de gener-15 de febrer).

Gràcies a l’adequada representació territorial dels diferents mostratges estandarditzats de l’Atles, en només un any ja podem dibuixar a grans trets la distribució hivernal de moltes espècies. Us presentem dos tipus de mapes: 1) a resolució 10x10 km les dades procedents dels diferents mostratges, els quals, ara per ara, només cobreixen parcialment el territori català; 2) a resolució 1x1 km els resultats dels primers models estadístics mitjançant els quals ja es poden mostrar mapes continus per a tot el territori. Per fer aquesta aproximació hem utilitzat el software MAXENT, el qual construeix models estadístics a partir de les relacions de màxima entropia entre les dades de presència d’una espècie i les variables ambientals disponibles per a la zona que es vol cartografiar (Phillips

Figura 7. Distribució durant l’hivern 2006-2007 de la puput Upupa epops a resolució 1x1 km. Els quadrats de color més intens corresponen als que tenen una major probabilitat d’aparició de l’espècie. Aquest mapa s’ha generat amb el programa MAXENT a partir de les coordenades dels quadrats UTM 1x1 km registrades en el mostratge extensiu i de 55 variables geogràfiques i ambientals.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

Absent dintre de cens Present dintre de cens Present fora de cens, en complementàries o SOCC

Figura 8. Distribució a resolució 10x10 km del mosquiter comú Phylloscopus collybita durant l’hivern 2006-2007. En aquest mapa es mostren els resultats del mostratge extensiu (tant presències com absències) i les dades provinents de les fitxes complementàries més el SOCC (només presències). Aquestes dades fan referència al conjunt dels dos períodes de mostreig (A: 15 novembre-31 de gener; B: 1 de gener-15 de febrer).

Absent dintre de cens Present dintre de cens Present fora de cens, en complementàries o SOCC

Figura 10. Distribució a resolució 10x10 km del tord comú Turdus philomelos durant l’hivern 2006-2007. En aquest mapa es mostren els resultats del mostratge extensiu (tant presències com absències) i les dades provinents de les fitxes complementàries més el SOCC (només presències). Aquestes dades fan referència al conjunt dels dos períodes de mostreig (A: 15 novembre-31 de gener; B: 1 de gener-15 de febrer).

Figura 9. Distribució a resolució 1x1 km del mosquiter comú Phylloscopus collybita durant l’hivern 2006-2007. Els quadrats de color més intens corresponen als que tenen una major probabilitat d’aparició de l’espècie. Aquest mapa s’ha generat amb el programa MAXENT a partir de les dades del SOCC i de 55 variables geogràfiques i ambientals.

Figura 11. Distribució a resolució 1x1 km del tord comú Turdus philomelos durant l’hivern 2006-2007. Els quadrats de color més intens corresponen als que tenen una major probabilitat d’aparició de l’espècie. Aquest mapa s’ha generat amb el programa MAXENT a partir de les dades del SOCC i de 55 variables geogràfiques i ambientals.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

Becadell comú Gallinago gallinago

Absent dintre de cens Present dintre de cens Present fora de cens, en complementàries o SOCC

Becada Scolopax rusticola

Absent dintre de cens Present dintre de cens Present fora de cens, en complementàries o SOCC

Figura 12. Distribució a resolució 10x10 km del becadell comú Gallinago gallinago (esquerra) i de la becada Scolopax rusticola (dreta) durant l’hivern 2006-2007. En aquests mapes es mostren els resultats del mostratge extensiu (tant presències com absències), i les dades provinents de les fitxes complementàries més el SOCC (només presències). Aquestes dades fan referència al conjunt dels dos períodes de mostreig (A: 15 novembre-31 de gener; B: 1 de gener-15 de febrer).

et al. 2006). Aquest procediment és molt adequat per representar mapes a partir de dades de presència, però haurem d’explorar nous models que extreguin tota la informació continguda en les dades quantitatives (SOCC i mostratge d’ocells marins). Atès que encara no es disposa de totes les dades de camp i que encara s’han de perfeccionar les tècniques de filtrat i anàlisi, els mapes que es poden elaborar actualment s’han de considerar preliminars. A continuació mostrem alguns exemples. El mapa de distribució a resolució 10x10 km de la puput Upupa epops ens mostra que aquest hivern l’espècie ha estat distribuïda per tot el litoral, prelitoral i, fins i tot, plana de Lleida, amb algunes localitats gairebé sorprenents al Pallars Jussà i a cavall del Ripollès i Osona (Figura 6). El mapa d’abundància de l’espècie mostra la predilecció per les planes litorals i prelitorals, especialment al sud de la comarca del Garraf, i una important població a tota la vall de l’Ebre i extrem occidental de la plana de Lleida (Figura 7). Aquest ha estat un hivern molt poc fred, fet que potser ha influït en la distribució de l’espècie. Les dues properes temporades ens ajudaran a com-

provar fins a quin punt els patrons geogràfics de l’hivern 2006-2007 han estat o no singulars. El mosquiter comú constitueix un altre cas interessant. El mapa de distribució a resolució 10x10 km mostra que l’espècie ha aparegut per tot el territori excepte a les zones de major altitud del Pirineu i Prepirineu (Figura 8). El mapa d’abundàncies (Figura 9) afina molt més i mostra una clara preferència per gairebé tota la façana litoral i plana de Lleida. És interessant remarcar la predilecció pels trams baixos dels rius principals (Ebre, Segre, Llobregat, Fluvià, etc.). Aquesta espècie pot arribar a resultar extraordinàriament abundant a l’hivern en aquests ambients, on, mitjançant el SOCC, s’han arribat a comptar més de 200 individus en 3 km. Atenent-nos a la representació de les dades de quadrat UTM 10x10 km rebudes, el tord comú Turdus philomelos sembla que ha aparegut en qualsevol ambient (Figura 10) però el mapa d’abundàncies mostra una imatge força diferent (Figura 11). El tord comú és molt abundant al sud de Lleida i comarques de l’Ebre i força abundant a la resta del litoral i prelitoral català, amb l’excepció del delta de l’E-

bre i de l’àrea metropolitana de Barcelona. Per a moltes espècies escasses o de distribució restringida la imatge que podem obtenir hores d’ara és encara molt parcial. Aquest seria el cas de dues de les espècies d’escolopàcids que probablement estan més ben distribuïts a Catalunya, el becadell comú Gallinago gallinago i la becada (Figura 12). En el primer cas, la propera incorporació de les dades dels censos hivernals d’ocells aquàtics pot ajudar molt a millorar el nostre coneixement sobre la distribució de l’espècie, mentre que en el segon caldrà recórrer a les estadístiques anuals de caça. Els censos d’ocells marins han aportat, així mateix, uns primers resultats molt interessants. En el cas de la gavina capnegra s’aprecia clarament un patró diferent en funció del període d’estudi. Durant el passat desembre l’espècie ha estat molt més escassa que al gener, període en el qual, a més, ha tingut una distribució molt més estesa pel litoral català (Figura 13). Més enllà de l’interès de cada espècie en particular, els atles també aporten informació rellevant quant a la riquesa d’espècies dels diferents llocs mostrejats. En aquest sentit és impor-

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

tant tenir molt present que només es poden fer comparacions rigoroses entre àrees on s’ha realitzat el mateix esforç. Per al conjunt de l’hivern 20062007 hem detectat uns patrons geogràfics interessants. En general, els quadrats més rics se situen, fonamentalment, a la plana de Lleida i a determinats sectors del litoral (Figura 14). En particular, el quadrat on s’han trobat més espècies dintre de cens (16 hores en aquest cas) ha estat el EG18 (entre el cap de Creus i els Aiguamolls de l’Empordà), amb 108 espècies; el quadrat on s’han detectat menys espècies dintre de cens (1 hora en aquest cas) ha estat el CH63, un retall de 720 ha per sobre de l’estany de Certascan, al Pallars Sobirà, amb només quatre espècies. Finalment, també és destacable que, per al conjunt de Catalunya, s’han trobat 198 espècies dintre de cens en els mostratges de quadrat del primer període i 206 en els del segon. Tot i que per a cada quadrat en particular s’ha detectat un nombre d’espècies diferent en els dos períodes, aquestes diferències no obeeixen a cap patró espacial clar i més aviat semblen degudes a l’atzar (Figura 15).

4 -23 24 - 47 48 - 59 60 -72 73 -106

Desembre

Figura 13. Abundàncies de gavina capnegra Larus melanocephalus registrades a partir dels censos d’ocells marins realitzats durant el desembre de 2006 i gener de 2007. Només es mostren les dades dels censos en els quals s’ha localitzat l’espècie.

Gener

Figura 14. Nombre d’espècies detectades en el període d’estudi (15 de novembre 2006 - 15 de febrer 2007) durant el mostratge extensiu de cada quadrat UTM 10x10 prospectat. Atès que l’esforç de mostratge realitzat (16 hores) és el mateix entre quadrats, les dades que es mostren són perfectament comparables; tanmateix, s’han d’exceptuar aquells quadrats litorals o fronterers que posseeixen menys d’un 60% de territori terrestre català, en què l’esforç de mostreig realitzat ha estat inferior a 16 hores.

1 - 50 51 - 500 501 - 5.000

0 -10 spp. més al Període A 11- 50 spp. més al Període A 0 -10 spp. més al Període B 11- 50 spp. més al Període B

Figura 15. Diferències entre la riquesa d’espècies detectada durant els censos de quadrat entre el període A (15 de novembre-31 de desembre) i el B (1 de gener-15 de febrer). Els quadrats vermells indiquen major nombre d’espècies detectades durant el primer període i els grisos durant el segon període.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

Les aplicacions de l’Atles dels ocells nidificants Sens dubte, l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 19992002 és un dels treballs ornitològics amb més aplicacions que s’hagin fet mai a Catalunya. Les dades del projecte han permès fer un salt qualitatiu cap a diversos àmbits on fins fa poc la incidència dels ornitòlegs era menor, com ara la planificació del territori o la regulació d’algunes activitats econòmiques.

a han passat 4 anys des de la publicació de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004) i molts ornitòlegs catalans han vist en aquesta obra un referent en el qual se senten orgullosos d’haver participat. Però, quines repercussions ha tingut aquest treball més enllà del col·lectiu de col·laboradors i ornitòlegs en general? En aquesta secció exposem algunes de les aplicacions de l’Atles de nidificants i com, gràcies a ell, s’ha aconseguit sortir de l’entorn més immediat dels ornitòlegs i ser present en àmbits d’informació i de decisió que incideixen directament o indirectament en la conservació dels ocells i del conjunt del patrimoni natural. Poc després de finalitzar l’Atles, l’ICO va elaborar, a sol·licitud del Govern de Catalunya, un dictamen en relació a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 en l’àmbit del canal Segarra-Garrigues. En aquell informe, les dades de l’Atles van resultar fonamentals per valorar les conseqüències que tindrien diversos escenaris hipotètics de protecció sobre les poblacions d’ocells estèpics. Atesa la forma definitiva que ha pres la Xarxa Natura 2000 a la plana de Lleida, aquesta contribució de l’Atles s’ha de valorar molt positivament des d’una perspectiva conservacionista. Tanmateix, queda encara molt per fer. La possible desaparició de l’alosa becuda Chersophilus duponti d’Alfés, l’any 2006 (Estrada et al. 2006), pot ser un tràgic exemple d’allò que, tot i tenir molta informació, no s’ha evitat.

Els mapes d’índex d’abundància i els estatus de conservació de les espècies a escala catalana són dues de les innovacions de l’Atles que més interès han suscitat. Quan associem matemàticament les espècies d’un determinat quadrat amb el seu valor de conservació obtenim el que anomenem Índexs de Conservació (ICONS). Un cop fet això per a cada quadrat,

resulta senzill generar mapes que mostrin aquesta informació per a tot un territori (e.g. Root et al. 2003), cosa que hem realitzat recentment per a Catalunya (Figura 16). Aquests mapes d’interès de conservació són una eina molt potent per valorar de forma rigorosa l’interès d’una determinada zona en relació a d’altres. Els ocells són, ara per ara, l’únic grup faunístic què dis-

Figura 16. Mapa d’Interès de Conservació dels Ocells (ICONS). Aquest mapa mostra l’interès ornitològic de cada quadrat UTM 1x1 km de Catalunya a partir dels mapes d’índex d’abundància i dels estatus de conservació de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Les àrees amb color més intens són aquelles que allotgen més espècies amenaçades. Aquestes àrees de major interès corresponen fonamentalment a zones humides, medis agrícoles (entre els quals destaquen especialment els estèpics), matollars i ambients d’alta muntanya.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

posa d’aquest tipus de cartografia sintètica, per bé que, afortunadament, també s’estan començant a desenvolupar en altres grups de vertebrats. Ja abans de finalitzar l’Atles, l’ICO va començar a participar en el Sistema d’Informació territorial de la Xarxa d’Espais Lliures de la Província de Barcelona (SITXELL), un projecte encara en curs que integra informació de tot el patrimoni natural amb l’objectiu de dotar als municipis d’eines per a una ordenació del territori compromesa amb el medi ambient. Aquest projecte utilitza els mapes d’interès de conservació d’ocells en la seva particular tasca informativa per als municipis barcelonins; hores d’ara, 32 municipis ja han sol·licitud informació al SITXELL, la majoria per a revisions de planejaments d’Ordenació Urbanística Municipal (POUMs). A una escala supramunicipal, el Parc Natural del Montseny ha incorporat recentment aquests mapes en la redacció del seu Pla Especial de Protecció, mentre que CCRS Arquitectes els ha utilitzat en la redacció del Pla Director Urbanístic del Pla del Bages, un treball que acaba de rebre el V Premi Catalunya d’Urbanisme, atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans. L’Atles dels ocells nidificants també està servint per planificar objectivament la compensació de pèrdues econòmiques causades pels ocells. Concretament, la Resolució MAH/3617/ 2006, de 26 d’octubre, “fa pública la convocatòria dels ajuts destinats a compatibilitzar les activitats apícoles amb la conservació de l’abellerol al territori de Catalunya”. En aquesta resolució s’utilitza el mapa d’índex d’abundància d’aquesta espècie per determinar les ajudes econòmiques que dóna l’administració catalana als apicultors; en sectors on el mapa de l’Atles indica que l’abellerol és molt abundant l’apicultor que ho sol·licita rep 12 € per arna,

L'abellerol Merops apiaster pot tenir una incidència sobre l'apicultura. L'Atles ha proporcionat la informació en què es fonamenta l'actual text legal que regula la compensació de les possibles pèrdues econòmiques que l'espècie pot ocasionar

8 € on és abundant i 4 € quan l’abundància és mitjana. La publicació de l’Atles va obrir noves perspectives de treball per a nombrosos tècnics interessats en conèixer les espècies que nidifiquen en un lloc determinat de Catalunya. L’Atles té limitacions importants quan es treballa a una escala molt local o amb espècies escasses, per la qual cosa continua essent imprescindible realitzar prospeccions de camp específiques. No obstant això, fins i tot en aquests casos, l’Atles pot resultar de gran ajuda perquè ofereix una informació primària sobre quines espècies caldria tenir més en compte. En aquest sentit, la recent posada en funcionament del SIOC (Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya, www.ornitologia.org/icoinfo) i del SCOC (Servidor de Cartografia Ornitològica de

Catalunya, www.ornitologia.org/scoc) constitueixen valuoses eines per facilitar el treball d’aquests professionals. L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 representa probablement l’obra més important que haguem fet mai des de l’ICO. Prova d’això són les aplicacions que està generant. El projecte, per tant, segueix ben actiu. Aviat veurem la seva aplicació en nous aspectes legals, com ara la revisió del Catàleg d’Espècies Amenaçades de Catalunya que està elaborant el Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 ha de representar el complement temporal del de nidificants. Estem convençuts que, una vegada més, entre tots, tornarem a fer que el nostre interès pels ocells repercuteixi en la societat en general.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

English summary ast winter started the Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009. Both the number of participants and the preliminary results are very positive, and the future of the project seems really optimistic. However, many hours watching and counting birds are still to come in the next two winters. The Catalan Winter Bird Atlas 20062009 is a project promoted by the Catalan Ornithological Institute and supported by the Department of Environment and Housing of the Catalan Government and Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Its main objective is to determine the distribution and abundance of the species present in Catalonia in winter, therefore complementing the recently published Catalan Breeding Bird Atlas 19992002. Likewise, it aims at generating high resolution maps of distribution and abundance, estimating each species population size in Catalonia, improving our knowledge about their ecology, and determining the conservation status of their winter populations. Due to frequent intra and interannual winter variations, this atlas also tries to show the spatiotemporal variability within and between winter periods. Its study period stretches over three winters: 2006-2007, 2007-2008 and 2008-2009. Each winter is divided into two subperiods: A, from 15 November until 31 December and B, from 1 January until 15 February. The method-

ology is based on three types of standardized surveys: extensive sampling (detection of the maximum number of species within the sample unit), intensive sampling (count based on a linear transect) and seabird census (point count) (Figures 1 to 3). The complementary sampling deals with field data collected in a non-standardized way. To date, 239 ornithologists have collaborated doing field work, although this figure is increasingly growing as new sheets are received. Nearly 100% of the field work to be carried out in the winter 2006-2007 was accomplished. It is a real success that has implied a spectacular effort: more than 1,000 km of intensive sampling, more than 1,500 hours of extensive sampling and more than 60 hours of seabird census. Furthermore, more than 520 complementary sheets have been submitted so far (Figure 4). The winter 2006-2007 has been considered atypical from a climatologic point of view. It has been characterized by few and light snowfalls, scarce cold days, and persistent fog on the Lleida plains and the Ebro valley. This fact has hampered sampling of the interior lowlands, although, on the other hand, has allowed doing the a priori hardest high mountain surveys. The next two winters, we could verify to what extent the mild weather has influenced on the distribution and

the abundance of bird species. Regardless of this, the maps of the species depicted in the Results match what it was expected. For instance, the Chiffchaff Phylloscopus collybita principally occurs along the coast line and the Lleida plains (Figure 9), whereas the Mediterranean Gull Larus melanocephalus has increased its abundance and has moved northwards as the winter has gone by (Figure 13). The three most frequently detected species in the extensive sampling have been the Chaffinch Fringilla coelebs, the Robin Erithacus rubecula and the Blackbird Turdus merula. The most counted species in the intensive sampling have been the Starling Sturnus sp., the Chaffinch and the House Sparrow Passer domesticus. The most counted species in the seabird censuses have been the Mediterranean Gull, the Yellow-legged Gull Larus michahellis and the Black-headed Gull Larus ridibundus. This report ends with an overview of the applications that the Catalan Breeding Bird Atlas 1999-2002 has had so far. It is revealing of the repercussions that an Atlas may have beyond its scientific scope, and it speaks of the transcendence this new Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009 will have. An expanded English summary and the detailed methodology is available at www.ornitologia.org/monitoratge/atleshiverna.htm.

Referències Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 19992002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona.

Estrada, J., Bécares, J. & Bota, G. 2006. Primera extinció recent d’un ocell a Catalunya: l’Alosa becuda. Abellerol 28: 10-11.

Phillips, S.J., Anderson R.P. & Schapire R.E. 2006. Maximum entropy modelling of species geographic distributions. Ecological Modelling 190: 231-259.

Root, K.V., Akçakaya, H.R. & Ginzburg, L. 2003. A multispecies approach to ecological valuation and conservation. Biological Conservation 17: 196-206.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

l’Atles

dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Primer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Redacció i anàlisi de dades: Sergi Herrando, Santi Guallar, Joan Estrada i Lluís Brotons. Bases de Dades: Marc Anton Suport SIG: Magda Pla i Ferran Páramo Fent Atles!: Xavier Parra, Ximo Nieto, Albert Martínez-Vilalta i Carlos Alvarez. Disseny i maquetació: Lluc Julià Il·lustracions: Toni Llobet

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Institut Català d’Ornitologia Girona 168, entresol 5a 08037 Barcelona Tel: 93 458 78 93 atles@ornitologia.org

ICO Institut Català d’Ornitologia

Amb el suport de:

I del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Consorci de l’Alta Garrotxa, Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Terrassa, EGRELL i ECOIMA.

Citació recomanada: ICO. 2007. Primer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.